Issuu on Google+

P ORTFOLIO

D ANIEL S ORRIBES S OTO - A RQUITECTE


PROYECTOS ACADÉMICOS EN LA ESCUELA DE ARQUITECTURA, ETSAB ACADEMIC PROJECTS AT THE SCHOOL OF ARCHITECTURE, ETSAB AKADEMISCHE PROJEKTE AN DER ARCHITEKTURSCHULE, ETSAB


EL LUGAR El escombro de las murallas y la expansión hacia el nuevo ensanche de Barcelona a mediados del s. XIX, dejó atrás una ciudad densa, llena de contradicciones pero extraordinariamente atractiva. Esta ciudad acontecida hoy barrio o distrito ha sido a menudo objeto de reflexiones, planeamientos y actuaciones siempre inacabadas que ahora nos pueden parecer más o menos acertadas. En todo caso, Ciutat Vella ha sido sometida los últimos años a una renovación especialmente intensa. Su centralidad, la indudable calidad de sus espacios junto con las nuevas operaciones hacen todavía más patente un entorno lleno de contradicciones. En el tema de la vivienda son numerosas las demoliciones de edificios para ser sustituidos por otros de nuevos. Se abren avenidas, se crean nuevas plazas con una muy intencionada voluntad de sanear y esponjar antiguos trazados. EL PROYECTO El solar en concreto se sitúa en un extremo del barrio del Arrabal. Queda rodeado por las calles Portal de Santa Madrona, Perecamps, Arco del Teatro y Ramon Berenguer el Viejo. Este emplazamiento limita con los Astilleros, los jardines del Baluarte de las antiguas murallas y la Avenida del Paralelo. El conjunto proyectado está formado por tres bloques (dos de PB+5 y el otro de PB+3). Contiene dos tipos viviendas de una superficie de 40 o bien 140m² útiles y un aparcamiento en planta sótano compartida.

P ROYEC TO S

/

V I V I E NDAS

/

2011


THE PLACE The rubble of the walls and the expansion into the new ensanche of Barcelona in the middle of the s. XIX, left behind a dense city, full of contradictions but extraordinarily attractive. This city which occurred today neighborhood or district has been often object of reflections, planning and always unfinished actions that may now seem more or less successful. In any case, Ciutat Vella has undergone recent years an especially intense renewal. Its centrality, the undoubted quality of their spaces along with new operations make an environment full of contradictions still more apparent. On the issue of housing are numerous buildings demolished to be replaced by new ones. Open avenues, creating new places with a very intentional desire to clean up and fluffing ancient paths. THE PROJECT The solar in particular stands at one end of the neighborhood Arrabal. It is surrounded by Portal de Santa Madrona, Perecamps, arc del Teatro and Ramon Berenguer the old streets. This site is bordered by shipyards, the gardens of the bulwark of the ancient walls and the parallel Avenue. The projected set comprises three blocks (two PB+5 and one PB+3). It contains two types of housing of 40 either 140 m² useful surface and a car park in basement.

DAS ORT Die Trümmer der Wände und die Expansion in die neuen Ensanche von Barcelona in der Mitte der s. XIX, verließ er hinter einem dichten Stadt, voller Widersprüche, aber außerordentlich attraktiv. Dieser Stadt die heute Stadtteil oder Landkreis aufgetreten wurde oft Gegenstand der Überlegungen, Planung und immer unvollendete Handlungen, die jetzt mehr oder weniger erfolgreiche erscheinen mag. In jedem Fall hat Ciutat Vella den letzten Jahren eine besonders intensive Erneuerung unterzogen. Seine Zentralität, die unbestrittene Qualität ihrer Räume sowie neue Operationen machen eine Umgebung voller Widersprüche noch deutlicher. In der Frage der Gehäuse sind zahlreiche Gebäude abgerissen neu durch andere ersetzt werden. Offene Wege, neue Orte mit einem sehr vorsätzliche Wunsch, sauber auf und fluffing alte Pfade erstellen. DAS PROJECKT Die solar steht insbesondere an einem Ende des Stadtteils Arrabal. Es ist umgeben von Portal de Santa Madrona, Perecamps, arc del Teatro und Ramon Berenguer die alten Straßen. Diese Seite grenzt an Werften, die Gärten von das Bollwerk der antiken Stadtmauer und der parallel Avenue. Das projizierte Set besteht aus drei Blöcken (zwei PB + 5 und eine PB + 3). Es enthält zwei Arten eine Fläche von 40 entweder 140 m ² Gehäuse nützliche und ein Parkplatz geteilt.

V iv iendas en el Raval (Barcelona) , Hou s in g in e l R aval Ne igh b o u r h o o d ( Barcelo n a) , Wo h n u n g en in R a v a l S ta d tteil ( Ba r celo n a )


EL PROJECTE Un Zoológico es, sin ningún tipo de duda, un espacio artificial. Incluso aquellos en que el elemento paisajístico está más presente nos topa de repente con cuatro paredes que nos hacen ver la realidad. Sin entrar ahora en discusiones sobre la legitimidad de este tipo de espectáculos, sí que nos ha parecido interesando reflexionar sobre hasta qué punto es adecuado querer aparentar aquello que no es. Un ecosistema como una ciudad, se crea con la suma de diferentes elementos a lo largo del tiempo. Por mucho que se quiera, esto no se puede copiar. Por lo tanto nuestro proyecto sitúa al visitante en un EDIFICIO POR EL CONOCIMIENTO DE LA NATURALEZA, con estanterías llenas de animales y una terraza desde la que ver una copia de aquello que quizás pasa en la naturaleza mientras no estamos. Un centro, al fin y al cabo, donde poder aprender de una manera didáctica sin caer en la tentación de pensar que es algo real. Un lugar donde la retención forzada de animales pueda estar minimamente justificada. Planteamos, pues, un recorrido-rampa en el que con cada nivel se descubren cosas nuevas. Una visita pautada y nada libre. Todo el programa está integrado en este EDIFICIO-RAMPA, contando al exterior con una gran superficie pública muy ligada en el edificio por la misma topografía donde desarrollar las actividades dirigidas a grupos (escolares, en su mayoría y que el propio centro quiera organizar). Por último, y como funciones ligadas en el centro pero que pueden funcionar independientemente de este: el auditorio, la tienda y el restaurante. THE PROJECT A Zoo is, without any type of doubt, an artificial space. Even those in which the landscape element is more present us suddenly stumbles upon four walls that make us see the reality. Without entering in discussions about the legitimacy of this kind of shows now, that it has seemed interested reflect on up to what point is suitable to wanting to pretend that which is not. An ecosystem as a city, is created with the sum of different elements over time. Even though you want to, this cannot be copied. Therefore our project places the visitor in a BUILDING BY THE KNOWLEDGE OF NATURE, with shelves full of animals and a terrace from which to view a copy of what maybe happens in nature while we are not. A centre, finally and after, where to learn in a didactic way without falling into the temptation of thinking that it is something real. A place where the forced retention of animals may be justified minimally. We propose, therefore, a route-ramp in which each level discover new things. A scheduled visit and nothing free. the entire program is integrated into this BUILDING-RAMP, counting to the outside with a large public area closely tied in the building by the same topography where the activities targeted at groups (school, mostly and the Center itself want to organize). Finally, and as a functions linked in the Center but that can run independently of this: the Auditorium, shop and restaurant.

DAS PROJEKT Ein Zoo ist ohne Zweifel einer künstlichen Raum. Auch diejenigen, in denen die Landschaftselement ist mehr Gegenwart uns plötzlich stolpert über vier Wände, die, machen uns die Wirklichkeit zu sehen. Ohne Eingabe von Diskussionen über die Legitimität dieser Art zeigen nun, dass es interessierten schien reflektieren Sie bis zu welchem Punkt geeignet ist zu wollen, so zu tun, was nicht ist. Ein Ökosystem als Stadt, wird mit der Summe der verschiedenen Elemente im Laufe der Zeit erstellt. Auch wenn Sie möchten, kann dies kopiert werden. Deshalb setzt unser Projekt den Besucher in einem Gebäude durch die Kenntnis der Natur, mit Regalen voller Tiere und eine Terrasse, um anzuzeigen, was vielleicht in der Natur geschieht, während wir nicht sind eine Kopie. A zentrieren, endlich und nach, wo Sie auf didaktische Weise lernen, ohne in die Versuchung zu denken, dass es etwas real ist. Ein Ort, wo die erzwungene Aufbewahrung von Tieren minimal gerechtfertigt sein kann. Wir schlagen deshalb eine Bewegung, in der jede Ebene entdecken neue Dinge. Einen geplanten Besuch und nichts frei. Das gesamte Programm ist in diesem GEBÄUDE-RAMPE, Zählung nach außen mit einem großen öffentlichen Bereich eng in das Gebäude von der gleichen Topographie wo die Aktivitäten auf Gruppen ausgerichtet integriert (Schulkinder meistens und das Zentrum selbst organisieren möchten). Schließlich, und Funktionen, die in der Mitte verbunden, aber unabhängig von diesem ausgeführt werden können: das Auditorium, Shop und Restaurant.

P ROYEC TO S

/

E QUIPAM IE NTO

/

2011


Av iario en el nuevo Zoo marĂ­t imo de B arce lo n a , Av iar y at t h e n ew M ar in e Zo o o f Barcelo n a, Vo lier e a n d er n eu en M a r in en zo o vo n B a r cel o n a


EL PROYECTO La fachada Norte de Consejo de Cien está dedicada totalmente a la zona de las viviendas junto con una franja de almacén, a pesar de ser una fachada en Norte pienso que es bastante importante puesto que la calle es el primer item para la vida a una ciudad, de esta forma la fachada interior queda más desatada y para el uso único de los vecinos. Tanto en el acceso a las viviendas, como en la franja de baños y cocinas que sirven a cada vivienda. Debido a su buena orientación, se ha dispuesto de una fachada verde, mediante unas jaulas que permiten el crecimiento vertical de la vegetación en tres puntos de la fachada. El edificio de oficinas está entendido como una pieza independiente con un acceso a través del parque. Las plantas de oficinas tienen que tener bastante libertad en planta por eso el núcleo vertical y los servicios de cada planta están agrupados en un núcleo central que dan servicio al edificio. La estructura de este edificio también es de pilares de cemento armado con forjados reticulares. Para poder desarrollar la construcción con más agilidad, las dos estructuras son similares y permiten una construcción conjunta. La fachada en Sur, o sea la que mira hacia el parque, toma cierta relevancia para el proyecto y la imagen de la sede de empresa en Barcelona, igual que también se tiene que tratar de forma diferente a la fachada interior de las oficinas. Esta última es un muro cortina tradicional, que permite las visuales en el patio interior y a las plantas superiores hacia la ciudad de Barcelona.

THE PROJECT The North facade of Consell de Cent is devoted entirely to the area of the housings together with a strip of warehouse, despite being a facade to the North I think it’s important enough because the street is the first premise for life in a city, in this way the interior façade is more and not linked to the unique use of the residents. Both access to the housings, as in bathrooms and kitchens that serve the Strip on each property. Due to its good orientation, has prepared a green façade, through a vertical growth of vegetation that allow cages in three parts of the facade. The Office building is understood as a standalone piece with an access through the Park. Office plants must have freedom in force therefore vertical core plant and services of each floor are grouped in a central core that gives service to the building. The structure of this building is also of reinforced concrete pillars with reticular floor slabs. In order to develop the construction with more agility, the two structures are quite similar and they allow a building joint. The south facade, which give to the Park, take a certain relevance to the project and the image of the company headquarters in Barcelona, as also must be treated differently on the facade of the offices. This one is a traditional curtain wall, which allows the visually impaired head inwards and the upper floors towards the city of Barcelona.

P ROYEC TO S / V IVIENDAS + O FICINAS / 2011


V iv iendas y oficinas en la calle Consel l d e C e nt ( Barce lo n a) , H o u s in g an d o ff ices in Barcelo n a, Wo h n u n g en u n d B端 r o s in Ba r cel o n a


EL TERRITORI Actualment, el territori que va des de Sant Boi de LLobregat fins a Castelldefels està estructurat clarament en tres franges paral•leles a la costa: el massís del Garraf amb les poblacions a les seves vessants, una franja d’indústries i comunicacions formada per grans infraestructures com l’autopista C-32 i el Parc Agrari del Baix LLobregat. El Canal Olímpic data la seva construcció l’any 1990 per les competcicions de piragüsime en aigües tranquiles tot i que va ser conegut després de les Olimpiades de Barcelona 1992. El punt on està situat el canal és el més estret abans que l’antiga autovia de Castelldefels enllaci amb la C-32, per tant les franges estan en el punt més estret i és aqui on es decideix la seva col•locació. Segurament la decisió va ser per motius territorials ja que el Parc Agrari del Baix Llobregat funciona de forma perpendicular a aquestes franges paral•leles a la costa i necessita tenir unes connexions naturals a través de camins, canals i pas cap al massís del Garraf. El Canal va ser construït per Josep Massó i els arquitectes Joan Riera i Javi M. Gutierrez van construir les edificacions auxiliars. La pintora Mariella Zoppi es va encarregar de la urbanització de l’entorn. Les dimensions del canal artificial son de 1200m de longitud, 120m d’amplada i 3,5m de profunditat i els equipaments actuals (costat EST) inclouen els magatzems de les embarcacions, un edifici de dues plantes que funciona com a gimnas i bar a la primera planta. A la banda oposada (costat OEST) trobem un edifici de 6 plantes d’alçada que conté les oficines i administració i a la seva base una graderia coberta amb una marquesina amb una capacitat de 500 persones.

FUNCIONAMENT ACTUAL El funcionament del programa esportiu del Canal es desenvolupa mitjançant un únic accés al recinte que està ben comunicat amb el centre de Castelldefels, el Campus Universitari UPC de Castelldefels i també amb l’autopista C-32. Aquest accés està situat al nord-oest del canal, de manera que s’enllaça amb la carretera que uneix Castelldefels centre amb Castelldefels platja. Un cop hem entrat al canal podem fer servir les instal•lacions lliures sense cap cost adicional (pista que dona la volta al canal, camps de futbol a l’aire lliure) o bé llogar el material per practicar o aprendre algun esport (BTT, piragüisme, tir amb arc, barques de passeig, etc). Tambés disposa d’una piscina d’estiu i un camp de golf “Pitch&Put” amb la seva zona de pràctica de llançament. Aquests serveis estan tots situats al costat EST del canal fent de límit amb el Parc Agrari i rodejats de pinedes i faigs que fan del lloc un espai natural molt tranquil.

P ROYEC TO F I NA L

/

E Q UIPAM IE NTO


Polideport ivo en el Canal OlĂ­mpico (Barce lo n a) , Sp o r t s C e nt re in t h e O lym p ic ch an n e l ( Barcelo n a) , S p o r t zent r u m im O lym p i a - Ka n a l ( B a r cel o n a )


NECESSITATS ACTUALS Per què fer un poliesportiu al canal olímpic? Ja n’existeix un? Qui seran els usuaris d’aquest poliesportiu més gran que l’actual? Aquestes són preguntes que ens hem de fer a l’hora d’escollir un programa i un emplaçament. No es aleatori que decidim construir un poliesportiu en una zona on ja hi ha unes activitats esportives funcionant a dia d’avui. Per tant, tenim necessitats reals per a la construcció d’aquest equipament? La resposta és Si, tot i que el petit gimnàs i el magatzem d’embarcacions dóna servei i funciona correctament en el complex exportiu del canal podem afirmar que a la zona de Castelldefels hi ha un dèficit de pistes poliesportives cobertes. L’activitat que es realitza al canal Olímpic es concentra bastant en els caps de setmana, durant els dies laborables hi ha un públic regular que com a abonats a la instal•lació en fa ús de la mateixa. També es realitzen activitats escolars per a la introducció de nous esports: El canal per tant té un radi d’acció froça gran que s’ha de potenciar, no només per les seves activitats aquatiques sino que per les possibilitats de fer altres esports dintre d’un mateix recinte. Per això, creiem que ampliar el gimnàs amb aquest poliesportiu farà del canal un equipament més lligat al poble de Castelldefels on també hi vindran usuaris de Barcelona per la seva proximitat i un lloc on poder fer un passeig mentres es disfruta d’un ambient natural propi del Parc Agrari del Llobregat. Tot i la seva proximitat amb les grans infraestructures existeix un clima tranquil i natural on poder estar practicant esport a l’aire lliure.

LA PROPOSTA Un cop estudiades les necessitats actuals de pistes poliesportives cobertes en l’ambit de la població de Castelldefels la decisió de millorar i ampliar l’actual gimnàs preten donar un valor afegit a l’equipament esportiu que comporta aquest canal olímpic. La proximitat amb el campus de la UPC i la bona comunicació s’encarreguen de que el seu futur ús i expansió sigui prou satisfactoria. Així, amb les bases fixades per al projecte de poliesportiu i gimnàs ens situem a la zona límit (EST) amb el Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquest límit (com ja s’ha comentat en l’explicació del lloc) es caracteritza pel poc tractament que té tot i la importància del mateix. De fet aquest tret li dona valor pero deixar una connexió visual i espacial amb el Parc Agrari. La proposta planteja situar el vial de servei a través d’aquest límit, de tal forma que s’allivera la zona de molls del trànsit de vehicles i així es guanya un espai davant del canal que en l’actualitat s’utilitza únicament per a les embarcacions. Aquest moviment del vial condiciona tot el projecte ja que a través d’aquest vial ens podrem dirigir primer a una bossa d’aparcament en funció de l’activitat que vinguem a realitzar. El primer aparcament dóna ús al poliesportiu i gimnàs, així el recorregut serà el més curt possible en vehicle fins a la plaça d’aparcament. A partir d’aquest punt, el visitant o l’abonat podrà recòrrer el poliesportiu a nivell de canal o caminar per la zona dels molls peatonal fins arribar a la plaça del magatzem. La segona peça d’aparcament està situada entre el magatzem d’embarcacions i la piscina d’estiu, aquest dóna servei als esmentats espais i per tant segrega els aparcaments en funcó del nostre destí. El vial retorna a la vora del canal i d’aquesta forma continua, seguint el seu recorregut actual fins a l’aparcament del camp de golf.

PPORTFOL I O F I/NADL A NIE O R R IBIE ESNTO S OTO ROYEC TO / ELQSUIPAM

P ROJ EC TES

/

E QUIPA MENT

/ 2011 / P O L I ESP O RTI U A L C A NA L O L Í M P I C D E C A STE L L D E FE L S /

E M P L AÇ A M E NT_ S I TUAC I Ó

/ P FC _E TSAB


LA PROPOSTA Explicada la comunicació general i el seu funcionament anem a parlar sobre el poliesportiu. La proposta conté dos grans edificis de caràcter diferent. El primer d’una dimensió gran i amb un gran espai lliure a l’interior, i el segon que està format per una pastilla prismàtica de menor alçada que transcorre per darrera del primer volum. Les dues peces estan enfonsades per sota del nivell del canal, aconseguint així una menor alçada total respecte la cota del canal. S’ha optat per aquesta decisió per integrar l’edifici en el seu entorn, de la mateix manera que els dos volums estan alineats amb el canal i tenen una forma allargada també és important que els edificis no siguin d’una alçada excessiva ja que ens trobem en una zona plana on les edificicacions més properes estan a 200-300m de distància. La voluntat de no sobresortir del terreny és la raó principal però donades les dimensions totals dels dos volums seria desproporcionat un edifici tant alt a una distància tant reduïda del canal. Al primer volum hi trobem la gran pista poliesportiva amb la grada que mira en sentit OEST, els espectadors poden accedir directament a peu pla des del vestíbul principal de l’edifici. Aquest vestíbul fa de regulador per als visitants i als usuaris del poliesportiu. El segon volum funciona com a peça de serveis i gimnàs. En aquest edifici la cota de la planta soterrani dóna directament a un espai semi-natural d’on s’han extret les terres per separar l’edifici del vial de servei. Entre els dos edificis hi ha un pati que segueix la directriu dels volums i només es conecta espacialment mitjançant uns passos que provenen dels vestuaris cap a la pista. La connexió existeix visualment a través del pati entre els dos volums ja que el pati funciona com a entrada de llum natural, com a connexió en planta soterrani i com a espai divisor entre els dos volums. Finalment trobem el magatzem que és una extenció del volum de serveis on podem trobar les embarcacions del canal i també llogar el material i els cursos que s’ofereixen. El magatzem disposa de dos nivells, el nivell del canal desenvoca directament sobre la plaça dels molls on s’hi poden aparacar les embarcacions durant el dia. En canvi la planta -1 funciona com a magatzem de llarga durada i també com a zona de reparacions de les embarcacions. Per poder accedir-hi disposem de dues rampes que comuniquen la cota -5.00 (P. Soterrani) amb la cota del canal 0.00. A través d’aquesta cota també existeix l’entrada per als magatzems del bar i diverses sortides d’emergència per poder evacuar l’edifici en cas de necessitat.

Polideport ivo en el Canal Olímpico (Barce lo n a) , Sp o r t s C e nt re in t h e O lym p ic ch an n e l ( Barcelo n a) , S p o r t zent r u m im O lym p i a - Ka n a l ( B a r cel o n a )


EXPERIENCIA PROFESIONAL, 2011 PROFESSIOANL EXPERIENCE, 2011 BERUFSERFAHRUNG, 2011


EL PROYECTO Propuesta de reorganización urbana de la población de Oussuye entendiendo las necesidades de un futuro crecimiento de la ciudad debido al éxodo rural de la población, preservando los espacios y recorridos más importantes para los ciudadanos. THE PROJECT Proposal of urban reorganization of the population of Oussuye understanding the needs of future growth of the city due to the rural exodus of the population, preserving spaces and most important routes for the citizens. DAS PROJEKT Vorschlag des urbanen Reorganisation der Bevölkerung von Oussuye Verständnis für die Bedürfnisse der zukünftigen Wachstum der Stadt durch die Landflucht der Bevölkerung, die Erhaltung der Räume und die wichtigsten Routen für die Bürger.

U RBA NI SM O


Reo rga n i zac i贸 n u r b a na en O ussuye ( Senegal) , Urban reorganizat ion of Oussuye (S enegal) , U r b a n Reo r g a n is a t io n d es O u s s u ye ( S en eg a l)


EL PROYECTO Las rieras son elementos que han estructurado el crecimiento del municipio y del territorio a lo largo de la historía. Por lo tanto consideramos acertado el que sean ellas las que estructuren el sistema de parque-espacios verdes. Por esta razón, el proyecto focaliza su atención en la preservación en su totalidad del trazado y convertirla en un parque lineal que conecte el municipio existente con el sector estratégico. Para lograr esto, hay que realizar un cambio en la sección inicial prevista en el proyecto de la rambla para que ambos puedan convivir y funcionar como sistema dual, a cotas diferentes. THE PROJECT The streams are elements that have structured growth of the municipality and the territory throughout history. Therefore consider successful which are them that structured system of green parque-espacios. For this reason, the project focuses on preservation in its entirety of the path and turn it into a linear park that connects the existing Township with the strategic sector. To accomplish this, there to make a change in the initial section envisaged by the project of la rambla so both can live together and function as a dual system to different dimensions.

DAS PROJEKT Die Streams sind Elemente, die das Wachstum der Gemeinde und das Gebiet im Laufe der Geschichte strukturiert haben. Deshalb erwägen Sie erfolgreich die ihnen, das System der grünen Parque-Espacios strukturiert sind. Aus diesem Grund das Projekt konzentriert sich auf die Erhaltung in seiner Gesamtheit des Pfades und schalten Sie ihn in einem linearen Park, der vorhandenen registriert mit der strategisch wichtigen Sektor verbindet. Dazu, es um zu machen eine Änderung im ersten Abschnitt durch das Projekt der la Rambla vorgesehen, so können beide zusammen leben und als ein duales System in verschiedenen Dimensionen fungieren.

C RO NC URS O U RBA NISM O + V IVIE NDA


Concurso EUROPA N 2011 , EUROPA N’s 2 0 1 1 co m p et it io n , Wett b ewer b E U RO PA N 2 0 1 1


C RO NC URS O U RBA NISM O + V IVIE NDA


Concurso EUROPA N 2011 , EUROPA N’s 2 0 1 1 co m p et it io n , Wett b ewer b E U RO PA N 2 0 1 1


EXPERIENCIA PROFESIONAL, 2012 PROFESSIOANL EXPERIENCE, 2012 BERUFSERFAHRUNG, 2012


C ONCURS O


Concurso OPENGA P 2012 Inspirat ion Ho tel ( 4 ยบ p u e sto ) , O P E NG A P 2 0 1 2 co ntest I n s p irat io n H o tel ( 4 t h p lace )


Portfolio Daniel Sorribes Soto