Page 1

Transició i democràcia a Espanya fins a l'actualitat

Daniel Cuenca Cabello 4 ESO Historia Francisca Nicolau Colom


index Què és la transició democràtica espanyola?.....................3 Eix cronològic de la transició.............................................4 Evolució de les actituds polítiques durant la transició......5 Crisi del franquisme...........................................................8 Adolfo Suárez...................................................................10 Leopoldo Calvo-Sotelo.....................................................14 Felipe González................................................................18 José María Aznar..............................................................22 José Luís Rodríguez Zapatero...........................................26 Mariano Rajoy Brey.........................................................30 Opinió personal................................................................36 Bibliografía......................................................................37


Transició i democràcia

3

Aleshores, el nou rei va propo-sar

Què és la transició

Adolfo Suárez com a nou pre-sident del govern. Durant el go-

democràtica

vern d’Adolfo Suarez Espanya alcançà la

espanyola?

democràcia després de quasi 40 anys

Aquest període es pot definir com el

president va aprovar la Llei per a la

període historic ocorregut al nosre païs

Reforma Política, la llei que començà el

en el qual Espanya passà de ser un

camí cap a la democràcia i l’adeu al

estat dictatorial a un país democràtic,

franquisme. Es legalitzaren partits,

on tots els seus ciutadans majors d’edat

legalitzà el dret de reu-nio, va fer una

te-nen el dret i el deure d’elegir els

amnistia de pre-sos… Va ser el verdader

seus representants polítics. Aquest

govern del canvi a Espanya.

període es pot dir que començà amb la

L’any 1977 es celebraren a Es-panya les

mort de Franco, però també hi han

primeres

historiadors qui el comencen amb la

democràtiques des del 1936, les guanyà

procla-mació de Joan Carles I com a rei

la UCD d’Adolfo Suarez.

d’Espanya.

Les noves corts eixides després de les

El període posterior a la procla-mació

primeres eleccions van de-manar la

del rei ocurriren alguns problemes en la

redacció de una consti-tució. Es va

tramitació d’al-gunes lleis, ja que molts

aprovar a les corts una nova constitució

dels

s’hi

i es va cele-brar un referèndum. Amb

negaven a acceptar-les, la qual cosa

aquest procés es pot dir que acabà amb

pro-vocà la dimissió del president Arias

l’acceptació per referèndum de la

Navarro, ja que el seu pro-jecte polític

Constitució espanyola el dia 6 de

no tenia cap futur en l’Espanya de la

desembre

pro-curadors

franquistes

de dictadura. Du-rant els anys com a

elecciones

de

lliures

l’any

i

1978.

transició.

[Escribir texto]

Página 3


Transició i democràcia

Eix cronològic de la transició La transició espanyola comptà amb diversos fets importants que seguidament vos aclarisc. 20-11-75 Mort de Francisco Franco. 22-11-75 Proclamació de Joan Carles I com a Rei d’Es-panya. 1-7-76 Dimissió d’Arias Navarro. 18-11-76 La Llei de Reforma Política es aprovada per les corts. 15-12-76 Aprovació per referèndum de la Llei de Refor-ma Política. 15-6-77 Primeres eleccions generals. Guanya la UCD. 25-10-77 Es firmen els pactes de la Moncloa. 31-9-78 Les dues cambres de l’Estat aproven la nova Constitució. 6-12-78 S’aprova en referèndum la Constitució espan-yola. 29-12-78 Entra en vigor la nova Constitució. 29-1-81 Adolfo Suárez presenta al Rei la seua dimissió. 23-2-81 Cop d’Estat d’Antonio Tejero. 25-2-81 Proclamació de Calvo-Sotelo com a president del govern. 28-9-82 El PSOE guanya les seues primeres eleccions, amb Felipe González al capdvant.

[Escribir texto]

Página 4

4


Transició i democràcia

Evolució de les actituds polítiques durant la transició Durant els últims anys del fran-quisme es van fer diverses en-questes als ciutadans preguntant-los per les seues actituds políti-ques, així el règim sabia més o menys els ideals polítics que te-nien els espanyols. En la primera enquesta es pre-guntava pels valors que els ciu-tadans preferien. S’havia de decidir entre valors conserva-dors i valors lliberals. Es veu clarament l’evolució dels ideals. El 1966 la gent escollia els ideals conservadors amb un 68% d’acceptació popular. Deu anys després, ja en plena transició, els ideals conservadors i lliberals es-taven quasi empatats (44/40), el què ens mostra un gran canvi de mentalitat dels espanyols durant aquella època. La segona enquesta preguntava als espanyols sobre les actituds autoritàries i democràtiques. Constava de dos preguntes, i el ciutadà tenia que elegir una de les dos. És millor que un home destacat decidisca per nosaltres. És millor que la decisió la pren-guen persones elegides pel po-ble. El resultat d’aquesta enquesta ens mostra que la concentració del poder en una persona ja no tenia molt de suport al final de la dictadura. L’opció de les perso-nes elegides té un creixement notable, arribant al màxim del 78% d’acceptació el maig del 1976, sols set mesos després de la mort de Franco.

[Escribir texto]

Página 5

5


Transició i democràcia

[Escribir texto]

Página 6

6


Transició i democràcia

[Escribir texto]

Página 7

7


Transició i democràcia

Crisi del franquisme Durant els anys 50 de dictadura, a Espanya, es produïren grans canvis demogràfics, socio-econòmics, polítics i culturals que s’iniciaren als finals dels anys 50. Aquests canvis van provocar als últims anys de la dictadura la denominada crisi del franquisme. En aquesta nova entrada us ex-plicaré alguns dels canvis econòmics i demogràfics amb les seues respectives conse-qüències per al país.

Canvis demogràfics -Espanya va passar dels 18 mi-lions d’habitants el 1900 als 37.680.960 el 1981. -Èxode rural. Les províncies del l’interior del país van perdre mi-lions d’habitants, que van emi-grar cap a les grans ciutats. -Exodo rural ocorregut a Espanya a la meitat del segle passat -Descens de la mortalitat i la na-talitat. -Moviments migratoris cap a l’ex-terior. 2.342.004 d’espanyols van passar la frontera entre 1960 i 1973.

Conseqüències d’aquests canvis -Es produeix un procés d’urbanització. Els nivells de concentració urbana a les ciutats de 100.000 habitants puja consi-derablement -Despoblament a l’interior del país i pèr-dua del pes econòmic de l’agricultura. -Envelliment de la població -Envelliment de la població a causa del descens de naixements.

[Escribir texto]

Página 8

8


Transició i democràcia

Canvis econòmics A final dels anys 50, Espanya va començar un gran creiximent econòmic, provocat en gran part per unes mesures econòmiques aprovades pel franquisme. -Reducció de despesses excesives de l’Estat -Menys control de l’Estat en la económica. -Apertura económica. -Més facilitats per aque-lles empreses que volien instalar-se a Espanya. -Arribada de crèdits co-mercials.

Com a resultat d’aquestes mesures tenim aquestes conseqüències. -Èxode rural. -Més inversions a les indústries. -Més importacions de l’exterior. -Creiximent del turismo. -Arribada de diners procendents dels emigrants.

Canvis socials -Formació de les estructures socials. -Espanya es forma com a una nova so-cietat industrial. -Desenvolupament de la classe obrera. -Creiximent del personal administratiu.

[Escribir texto]

Página 9

9


Transició i democràcia

Adolfo Suárez Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932. Madrid 23 de març de 2014) és un polític i advocat espanyol. Va ser president del govern d'Espanya (19761981) i és una figura rellevant de la Tran-sició espanyola. BIOGRAFIA Llicenciat en Dret per la Universi-tat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Madrid, va ocupar diferents càrrecs dintre de les estructures del règim franquista de la mà de Fernando Herrero Tejedor. En 1958, passa a formar part de la «Secretaria General del Movi-ment» ascendint, en 1961, a Cap del Gabinet Tècnic del Sotssecre-tari General, procurador en Corts per la província d'Àvila el 1967 i governador civil de Segòvia el 1968. En 1969 és designat Direc-tor General de Ràdio Televisió Espanyola, on ja havia ocupat altres càrrecs entre 1964 i 1968, romanent en el càrrec fins a 1973. A l'abril de 1975, novament de la mà d'Herrero Tejedor, és nome-nat Sotssecretari General del Mo-viment. El 11 de desembre de 1975, després de morir Herrero Teixidor en un accident d'auto-mòbil, Adolfo Suárez és nomenat ministre Secretari General del Moviment, càrrec en el qual ro-man en el primer gabinet de Car-los Arias Navarro, format després de la mort de Franco al no-vembre de 1975.

[Escribir texto]

Página 10

10


Transició i democràcia

Formació de Govern Al juliol de 1976 el rei Joan Car-les I li va encarregar la formació de govern i el consegüent des-muntatge de les estructures fran-quistes, Suárez era un perfecte desconegut per a una gran majo-ria del poble espanyol. No obs-tant això, als seus 43 anys, amb no poques dificultats, va agluti-nar a un grup de polítics de la seva generació que havien arri-bat a les conviccions democràti-ques per diversos camins. Va sa-ber reunir, al costat de falangis-tes "conversos" com ell, a social-demòcrates, liberals, democris-tians, entre d'altres. En aquesta tasca va tenir l'ajuda de Torcuato Fernández Miranda, que va assolir l'autoliquidació de les Corts franquistes i treure endavant la Llei per la Reforma Política, i amb la del tinent gene-ral Manuel Gutiérrez Mellado, encarregat de tranquil·litzar i controlar, tant com fos possible, a les altes esferes militars. El 15 de juny de 1977, per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions gene-rals lliures. Adolfo Suárez surt guanyador, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Demo-cràtic). Les Corts van aprovar la Constitució, que el poble espan-yol confirmava el 6 de desembre de 1978. El 3 de març de 1979, guanyava per segona vegada unes elec-cions generals, i iniciava el seu tercer mandat com president del Govern. Va ser una etapa de go-vern plena de dificultats políti-ques, socials i econòmiques, que ho van conduir, davant les ten-sions sorgides en el seu propi partit, a presentar la seva dimis-sió el 29 de gener de 1981. En el seu missatge al país va afirmar: «Jo no vull que el sistema demo-cràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la Història d'Espanya»

[Escribir texto]

Página 11

11


Transició i democràcia

Retir de la vida política Poc després de la seva dimissió va crear, al costat d'altres exdiri-gents de la UCD, el partit Centro Democrático y Social (CDS), amb el qual es va presentar a les elec-cions del 28 d'octubre de 1982. Va revalidar el seu escó en 1986 i 1989, però en 1991 va dimitir com President del CDS després de la crisi d'aquest partit que abandonà la principal escena po-lítica. En 1996 se li va concedir el Premi Príncep d'Astúries de la Concòr-dia per la seva important contri-bució a la transició espanyola a la democràcia. Tant la seva esposa, Amparo Illa-na Elórtegui, como la seva filla gran, Marian Suárez Illana, varen patir i, finalment, morir de cán-cer. La seva filla Sonsoles Suárez, presentadora de televisió, també ha patit càncer. Suárez té altres tres fills: Adolfo Suárez Illana, que va ser candidat del Partido Popular a la presidència de la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa l'any 2003, Laura i Ja-vier. Precisament el seu fill Adolfo en una entrevista per al programa "Las Cerezas" de Televisió Espan-yola emés el 31 de maig de 2005, va fer públic que l'expresident Suárez patia alzheimer, des del 2003, i que ni tan sols recordava haver estat president del govern i no reconeixia a ningú.. Al 2005, des del programa "Protagonistas" de Luis del Olmo (Punto Radio) se li va fer un ho-menatge al que es van sumar Suárez Illana, Santiago Carrillo, i els següents

quatre Presidents del Govern.

[Escribir texto]

Página 12

12


Transició i democràcia

[Escribir texto]

Página 13

13


Transició i democràcia

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Madrid, 1926 - Pozuelo de Alar-cón, 2008) va ser un polític es-panyol, que ocupà diverses carte-res ministerials sota els governs d'Adolfo Suárez i que finalment fou President del Govern d'Es-panya entre 1981 i 1982. BIOGRAFIA Va néixer el 14 d'abril de 1926 a la ciutat de Madrid. Va estudiar enginyeria de camins a la Univer-sitat de Madrid, en la qual es va llicenciar el 1951. L'any 1967 fou nomenat president de RENFE i tres anys més tard va esdevenir conseller delegat de la Unión Explosivos Riotinto, SA. L'any 2002 el rei Joan Carles I li va concedir el títol de marquès de la Ria de Ribadeo amb Gran-desa d'Espanya. Era oncle de Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo, ministra d'Educació en la VIII Legislatura d'Espanya (primera de José Luis Rodríguez Zapatero) i nebot de José Calvo Sotelo, ministre d'Hisenda durant la Dictadura de Primo de Rivera i fundador del Bloc Nacional du-rant la Segona República Espan-yola. Va morir, a l'edat de 82 anys, el 3 de maig de 2008 a la seva resi-dència de Pozuelo de Alarcón.

[Escribir texto]

Página 14

14


Transició i democràcia

Membre del Govern Va començar la seva carrera polí-tica com a procurador a les Corts franquistes pel terç sindical i va col·laborar en els plans de Desen-volupament. L'any 1976 fou de-signat Ministre d'Obres Públiques en el govern monàrquic presidit per Carlos Arias Navarro. Va participar activament en la creació de la Unió del Centre De-mocràtic (UCD), esdevenint l'or-ganitzador de la campanya d'aquest partit a les eleccions gene-rals espanyoles de 1977, esdeve-nint diputat al Congrés per la cir-cumscripció de Madrid. Breu por-taveu parlamentari del seu grup polític fou membre del govern presidit per Adolfo Suárez, en el qual va ocupar les carteres de Relacions amb la Comunitat Econòmica Europea (1978-1980) i vicepresident segon per a As-sumptes Econòmics (1980-1981)

[Escribir texto]

Página 15

15


Transició i democràcia

President del Govern Després de la dimissió de Suárez va ser nomenat President del Go-vern. Durant la sessió de la seva investidura, realitzada el 23 de febrer de 1981, es va produir un intent de cop d'Estat amb l'entra-da al Congrés de Diputats d'un grup de guàrdies civils dirigits pel Tinent Coronel Antonio Tejero Molina. Els trets més característics del seu govern van ser l'adhesió d'Es-panya a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i la creació de la Llei Orgànica d'Har-monització del Procés Autonòmic (LOAPA), aprovada amb el suport del Partit Socialista Obrer Espan-yol (PSOE). L'impuls de la Llei sobre el divorci va suposar el princi-pi de la descomposició de l'UCD en produir-se el primer cas d'in-disciplina parlamentària. Tot això, unit a la profunda crisi econòmica, va fer que dissolgués les Corts i convoqués eleccions anticipades. La victòria del PSOE a les elec-cions generals espanyoles de 1982, no tan sols va desplaçar la UCD del poder i a ell de la direc-ció del Govern, sinó que va supo-sar la pràctica desaparició d'a-quest partit. Tot i la seva reelec-ció com a diputat al Congrés aquell mateix any va dimitir com a president de la seva formació política.

Política Europea En produir-se l'any 1986 l'ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), va obte-nir l'acta d'eurodiputat al Parlament Europeu, càrrec que va desenvolupar fins al 1987.

[Escribir texto]

Página 16

16


Transició i democràcia

[Escribir texto]

Página 17

17


Transició i democràcia

Felipe González Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 1942), és un advocat i polític andalús que fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer presi-dent del govern de l'actual perío-de democràtic a Espanya des de 1982 a 1996. BIOGRAFIA Va néixer el 5 de març de 1942 a la ciutat de Sevilla, capital de l'ac-tual comunitat d'Andalusia, en una família acomodada. Va reali-tzar els seus estudis primaris al col·legi dels Pares Claretians i a l'Institut San Isidoro de Sevilla. Posteriorment va estudiar a la Universitat de Sevilla, on obtin-gué la Llicenciatura de Dret. Sent advocat laboralista en aquesta ciutat, va entrar a for-mar part del PSOE l'any 1963, on va usar el nom d'Isidoro per la situació d'il·legalitat en la qual es trobava el partit polític. Va ser capdavanter del PSOE des dels anys 1970, fins al Congrés de Suresnes (França) de 1974, quan va ser escollit Secretari General, en substitució de Rodolfo Llopis i va liderar el distanciament entre el PSOE i el marxisme. Després de les eleccions demo-cràtiques de 1977 es va convertir en diputat a les Corts i cap del partit majoritari de l'oposició, el que va tornar a repetir en les eleccions generals de 1979, con-vertint-se en alter-nativa de govern, a l'aconseguir 121 Diputats.

[Escribir texto]

Página 18

18


Transició i democràcia

President del Govern Després de la victòria del PSOE del 20 d'octubre de 1982, en la qual va obtenir el 48,3% dels su-fragis i 202 diputats, la primera majoria absoluta d'un partit a la democràcia, va ser escollit presi-dent del govern espanyol pel Congrés dels Diputats, i va en-capçalar un govern en el qual Al-fonso Guerra fou designat vice-president. Posteriorment va guanyar també les eleccions de 1986, 1989 i 1993, les dues pri-meres amb majoria absoluta. Va seguir una política econòmica liberal, combinada amb reformes socials d'esquerres. Els seus go-verns van portar a terme la re-conversió industrial, i la universa-lització tant del sistema educatiu espanyol, com del sistema sanita-ri i de seguretat social, així com una modernització de les infraes-tructures, finançada mitjançant un controvertit augment del deu-te públic. Va portar a terme una important tasca de modernitza-ció i acostament a la societat de l'exèrcit, acabant amb el fantasma permanent d'un nou cop d'estat. Sota el seu mandat, Espanya es va unir a la Comunitat Econòmica Europea l'any 1985, l'entrada efectiva de la qual es va produir l'1 de gener de 1986. Va defensar l'obertura del país a l'exterior i les relacions amb Eu-ropa, els Estats Units d'Amèrica i l'Amèrica Llatina. Va donar la permanència d'Espanya a l'Orga-nització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) convocant un re-ferèndum el 1986 a pesar d'ha-verse oposat a la seva entrada durant el govern del seu anteces-sor Leopoldo CalvoSotelo. Va donar suport amb l'enviament de tropes, incloent a mariners de reemplaçament, i logístic, a les forces aliades a la Guerra del Golf de 1990 i 1991. L'any 1993 fou guardonat amb el Premi Interna-cional Carlemany pels seus esfo-rços en favor de la unitat euro-pea.

[Escribir texto]

Página 19

19


Transició i democràcia

Va sofrir les primeres vagues ge-nerals de la democràcia, el que va dur al distanciament del seu partit del sindicat Unió General de Treballadors (UGT), també creat pel fundador del PSOE Pa-blo Iglesias, i a la ruptura de la seva amistat amb el líder del sin-dicat Nicolás Redondo, el seu va-ledor al Congrés de Suresnes. Entre els anys 1983 i 1987 els Grups Antiterroristes d'Allibera-ment van ser responsables de la mort de 23 persones i d'una tra-ma de corrupció generalitzada basada en els fons reservats del Ministeri de l'Interior que van dur a la presó, entre altres al mi-nistre de l'Interior José Barrio-nuevo Peña i Rafael Vera, Secre-tari d'Estat per la Seguretat, el secretari general del Partit Socia-lista d'Euskadi Ricardo García Damborenea, l'ex governador civil de Guipúzcoa Julen Elgorria-ga, el tinent coronel Ángel Va-quero i el llargament condecorat General de la Guàrdia Civil Enri-que Rodriguez Galindo. El mateix president del govern espanyol, Felipe González, fou assenyalat insistentment com a màxim res-ponsable de la trama, tot i que no fou finalment processat, i en 2010 declarà que tingué l'oportu-nitat de volar la cópula de l'orga-nització i va optar per no fer-ho. Durant la seva última etapa de govern es van succeir els escàn-dols de corrupció: Flick (finançament il·legal del PSOE), fons reservats (desviament de partides destinades a la lluita an-titerrorista), Filesa (les empreses Filesa, Malesa i Time-Export, que servien per a finançar il·legalment al PSOE), Ibercorp, comissions il·legals en l'AVE, cas Juan Guerra (germà del vicepresi-dent Alfonso Guerra) i el cas Luis Roldán (director de la Guàrdia Civil). A més, va sortir a la llum pública el terrorisme d'estat (GAL), que es van veure involu-crats membres del seu govern. A pesar d'aquest cúmul d'escàn-dols, González sempre va negar la seva implicació i coneixement sobre ells.

[Escribir texto]

Página 20

20


Transició i democràcia

[Escribir texto]

Página 21

21


Transició i democràcia

Jose Maria Aznar José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004. BIOGRAFIA Va néixer el 25 de febrer de 1953 a la ciutat de Madrid, nét de Ma-nuel Aznar Zubigaray, antic na-cionalista basc que va passar a donar suport a Franco i fill del periodista Manuel Aznar Acedo. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es llicencià l'any 1975, acon-seguint l'any següent mitjançant oposicions la plaça de funcionari com a inspector d'hisenda, i es-devenint cap del Servei de Coor-dinació del Ministeri d'Economia. RELACIONS FAMILIARS Està casat amb Ana Botella Se-rrano, regidora de l'Ajuntament de Madrid pel PP i té dos fills i una filla, Ana Aznar Botella, que va casar-se amb Alejandro Agag el 2002 a L'Escorial.

[Escribir texto]

Página 22

22


Transició i democràcia

Activitats polítiques Milità inicialment en les files d'Alianza Popular (AP), partit en el qual ingressà el 1979. A les eleccions generals de 1982 i en les de 1986 fou escollit diputat al Congrés de Diputats per la cir-cumscripció d'Àvila, esdevenint l'any següent President de Caste-lla i Lleó (1987-1989). Vicepresi-dent del seu partit des del gener de 1989, al setembre dimití del seu càrrec autonòmic per es-devenir candidat, amb el suport de Manuel Fraga president nacio-nal del Partit Popular, a la presi-dència del Govern d'Espanya en les eleccions generals d'aquell any, en les quals el PP es va con-vertir en la principal força de l'oposició parlamentària, i nova-ment Aznar fou escollit diputat, en aquest cas per la circumscrip-ció de Madrid. A les eleccions generals de 1993 va ser derrotat novament pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) de Felipe González, en aquesta ocasió, però, per un pe-tit marge de vots. El 19 d'abril de 1995, sent cap de l'oposició, fou objecte d'un atemptat del grup terrorista ETA del qual va sortir il·lès gràcies al blindatge del seu vehicle. En les eleccions generals del 3 de març de 1996 el Partit Popular va ser el partit més votat, encara que no va tenir la majoria absolu-ta, per la qual cosa es va veure obligat a pactar amb diferents partits nacionalistes (Convergència i Unió, Partit Na-cionalista Basc i Coalició Canària), i Aznar va poder accedir a la presi-dència del govern espanyol.

[Escribir texto]

Página 23

23


Transició i democràcia

Abandonament de la política El 2004, després de la presa de possessió del secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Za-patero, com a nou president del govern espanyol, Aznar aban-donà la política activa, sent-li atorgada la Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units d'Amèrica i sent nomenat mem-bre del Consell d'Estat d'Espanya. Fou nomenat president de la Fundació per a l'Anàlisi i els Estu-dis Socials (FAES), entitat molt propera al seu partit, i una vega-da nomenat Mariano Rajoy presi-dent del Partit Popular fou no-menat president d'honor d'aquest partit. Així mateix fou no-menat professor de la Universitat de Georgetown en aquell país, on imparteix classes sobre Europa. El juny de 2006 es convertí en el primer conseller no anglosaxó de l'imperi de mitjans de comunica-ció News Corporation, propietat de Rupert Murdoch, motiu pel qual abandonà el lloc que ocupa-va al Consell d'Estat espanyol. A juny de 2007 es va fer públic que havia estat fitxat per un fons d'in-versió britànic, Centaurus Capi-tal, que opera des del paradís fiscal de les Illes Caiman.

[Escribir texto]

Página 24

24


Transició i democràcia

[Escribir texto]

Página 25

25


Transició i democràcia

José Luis Rodríguez zapatero José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cin-què President del Govern de l'ac-tual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espan-yol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

DADES FAMILIARS El 27 de gener de 1990, Zapatero va contraure matrimoni amb Sonsoles Espinosa, professora de música i filla d'un militar. Tots dos tenen dues filles, Alba (1995) i Laura (1993), d'estètica gòtica. L'avi de Zapatero, Juan Rodríguez Lozano, era capità republicà i va ser afusellat el 18 d'agost de 1936 per negar-se a participar a la sublevació nacional i defensar la legitimitat del govern de la Re-pública.

CARRERA El 1979, i amb només 16 anys, Zapatero es va afiliar al Partit So-cialista Obrer Espanyol (PSOE). Sempre ha treballat a l'Adminis-tració pública, sent el seu primer treball professor associat de Dret Polític a la Universitat de Lleó (1982-1986). Quan el 1986 deixa aquest treball passa a ser el dipu-tat més jove del congrés, sent diputat per la província de Lleó, formant part successivament de les comissions de Justícia i Inte-rior, Constitucional, Defensor del Poble i d'Administracions públi-ques, on era portaveu del seu grup. El 1988 Zapatero és escollit secretari general provincial del PSOE a Lleó, essent reelegit tres anys més tard amb el 98% dels vots dels delegats al congrés. El 1992, durant el 32è congrés del PSOE, Zapatero entra a la execu-tiva federal del partit. Durant les diferents legislatures renova la seva acta de diputat, incloent les eleccions de 2000.

[Escribir texto]

Página 26

26


Transició i democràcia

La proposta i la tramitació de l’estatut El 13 de novembre de 2003 en un multitudinari míting del PSC al Palau de Sant Jordi en campanya electoral de les eleccions au-tonòmiques, que portaren a Pas-qual Maragall a la Generalitat, Rodríguez Zapatero la promesa d'aprovar l'Estatut: «Donaré suport a la reforma de l'Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya» El 30 de setembre de 2005, des-prés de dos anys de preparació i negociacions el Parlament de Ca-talunya va aprovar per 120 vots a favor i 15 en contra, de la pro-posta de nou Estatut d'Autono-mia, que proclama al seu article 1, que «Catalunya és una nació» (afirmació que cauria del posterior text definitiu). El 2 de novembre el Congrés de Diputats aprovà l'admissió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat. Al cap d'un temps, però, Zapatero va asegu-rar que qualsevol estatut que s'aprovés, havia de ser respec-tuós amb la carta magna espan-yola i venir avalat per un ampli consens. Posteriorment, i durant les nego-ciacions, Zapatero va arribar a un pacte amb Artur Mas de CiU per aprovar el nou Estatut d'Autono-mia a les corts espanyoles. Aquest pacte però només va ser subscrit per tres del quatre grups parlamentaris que havien donat suport al text al Parlament: CiU, PSC i ICV. El quart, ERC no va sig-nar aquest acord i no va votar a favor Estatut ni al Congrès ni al Senat espanyol. Després de diferents deliberacions, ERC va de-manar el «No» al referèndum, el que va provocar que Pasqual Ma-ragall expulsés els republicans del govern català i que Zapatero evidenciés la intenció de combi-nar els pactes amb CiU i amb ERC a les corts espanyoles.

[Escribir texto]

Página 27

27


Transició i democràcia

Legislatura 2008-2011 Amb una desviació pressu-postària de 107.000 milions d'eu-ros, i l'economia castigada per la crisi econòmica, l'esclat de la bombolla financera i uns índex d'atur superiors al 20%, José Luis Rodríguez Zapatero es va veure obligat el maig de 2010 a conge-lar les pensions, retallar el sou dels funcionaris, frenar notable-ment la despesa en obra pública, deixar sense efectivitat el xec-nadó, rebaixar l'ajuda al desen-volupament, reformar el sistema de pensions, pujar l'IVA, dismi-nuir la despesa farmacèutica, anunciar la privatització d'empre-ses públiques com les Loteries de l'Estat i Aena, i aprovar un pla per a la reforma de les Caixes d'Estal-vis i afrontar el polèmic tema del dèficit de les comunitats autòno-mes. El 20 d'octubre de 2010 el presi-dent de govern espanyol pre-sentà una àmplia reforma del govern i posicionà a Alfredo Pé-rez Rubalcaba com a Vicepresi-dent Primer del Govern i Portaveu del Govern, substituint De La Vega i mantenint-lo en el càrrec de Ministre de l'Interior,[4] fins que aquest fou nomenat candi-dat a la presidència del govern i l'11 de juliol de 2011 fou substi-tuït per Elena Salgado Méndez com a vicepresidenta, Antonio Camacho Vizcaíno com a ministre de l'Interior, i José Blanco López com a portaveu del govern, per poder dedicar-se a la preparar la campanya. El 29 de juliol de 2011 va anunciar que s'avançarien les eleccions generals, a celebrar el 20 de novembre de 2011, que guanya Mariano Rajoy Brey amb majories absolutes al congrés i al senat.

[Escribir texto]

Página 28

28


Transició i democràcia

[Escribir texto]

Página 29

29


Transició i democràcia

Mariano Rajoy Brey Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostel·la, Galícia, 1955) és un polític gallec i president del Govern espanyol. Ha estat diverses vegades minis-tre durant les VI i VII legislatures i cap de l'Oposició de 2004 a 2011.

BIOGRAFIA Va néixer el 27 de març de 1955 a la ciutat gallega de Santiago de Compostel·la, nét d'un dels re-dactors de l'Estatut de Galícia de 1936 que va ser apartat de la docència universitària per la dic-tadura franquista fins a l'inici de la dècada del 1950 i fill del Presi-dent de l'Audiència Provincial de Pontevedra, ciutat on va créixer. Va estudiar dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la, en la qual es va llicenciar. Posterior-ment aconseguí esdevenir fun-cionari de l'Estat al guanyar les oposicions a Registrador de la Propietat, sent destinat a Padrón, Villafranca del Bierzo i Santa Po-la.

[Escribir texto]

Página 30

30


Transició i democràcia

Els seus inicis en política a Galícia (19811991) Afiliat a Aliança Popular (AP) va ser escollit diputat al Parlament de Galícia en les primeres elec-cions autonòmiques gallegues, celebrades el 20 d'octubre de 1981, sent nomenat el 1982 di-rector general de Relacions Insti-tucions de la Xunta de Galícia. En les eleccions municipals del 8 de maig de 1983 va ser triat regi-dor de l'Ajuntament de Ponteve-dra, i l'11 de juny de 1986 va ser nomenat President de la Dipu-tació Provincial de Pontevedra, ocupant aquest càrrec fins el ju-liol de 1991. 22 de juny de 1986, va obtenir un escó al Congrés de Diputats com a cap de llista per la província de Pontevedra, encara que va re-nunciar al novembre del mateix any per esdevenir vicepresident de la Xunta de Galícia després de la dimissió de Xosé Luis Barreiro i la resta dels consellers, càrrec que ocuparia fins a finals de se-tembre de 1987. En el congrés extraordinari del partit del mes de maig de 1988 va ser nomenat secretari General d'Aliança Popular a Galícia. Al gener de 1989 Aliança Popular es va refundar creant un nou par-tit, el Partit Popular (PP) sent no-menat president Manuel Fraga Iribarne, alhora que Rajoy fou nomenat membre del Comitè Executiu Nacional i diputat per Pontevedra, sent reelegit el 1993. El 4 de setembre de 1989 José María Aznar, fins en aquell mo-ment President de Castella i Lleó), va ser escollit candidat a les eleccions generals, a proposta del propi Fraga i a l'abril de 1990, Aznar es va convertir en presi-dent del Partit Popular i Rajoy va ser escollit membre de l'Executi-va Nacional i sotssecretari gene-ral del PP. Després de les elec-cions autonòmiques de 1989 va ser novament escollit diputat per Pontevedra i va presidir la "Comissió de Control Parlamen-tari de RTVE".

[Escribir texto]

Página 31

31


Transició i democràcia

La seva activitat en la política espanyola (1989-2004) En

les eleccions del 6 de juny de 1993 el Partit Popular es va con-solidar com a primera

força de l'oposició i Rajoy va renovar la seva acta de Diputat per Ponte-vedra. En les eleccions generals del 3 de març de 1996 el Partit Popular va vèncer amb 9.716.006 vots, sent Aznar proclamat President del Govern amb el suport de PNB, CIU i Coalició Canària i Rajoy va renovar per tercera vegada el seu escó al Congrés, després d'haver dirigit aquesta reeixida campan-ya electoral. En la formació del primer govern d'Aznar Rajoy fou nomenat Ministre d'Administra-cions Públiques, per la qual apro-và la Llei d'Organització i Funcio-nament de l'Administració Gene-ral de l'Estat (LOFAGE). Al gener de 1999 Rajoy va deixar el seu càrrec a Ángel Acebes i va substituir a Esperanza Aguirre a capdavant del Portaveu del Go-vern i, novament, la del Ministeri de la Presidència. Com a porta-veu va haver d'afrontar al desas-tres del Prestige i el suport incon-dicional d'Aznar a George W. Bush durant la Invasió de l'Iraq de 2003. El 30 d'agost de 2003 va deixar els càrrecs anteriors al ser propo-sat per José María Aznar com a Secretari General del PP i candi-dat a la Presidència del Govern, esdevenint el nou líder del partit després del XIVè Congrés del Par-tit Popular. En les eleccions generals realitza-des el març de 2004, just després dels atemptats de l'11 de març a Madrid i els posteriors successos derivats dels mateixos, fou derro-tat per líder socialista José Luis Rodríguez Zapatero per una dife-rència de gairebé 1.300.000 vots respecte del PP.

[Escribir texto]

Página 32

32


Transició i democràcia

Presidència del Govern espanyol (des de 2011) El 20 de novembre de 2011, la seva formació va guanyar les eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat. Va ser proposat pel rei Joan Carles I com a candidat a la presidència del Govern i, el 20 de desembre, el Congrés dels Diputats li va atorgar la seva confiança amb el suport de 187 membres dels 350 de la cambra baixa, sent investit president del Govern espanyol. L'endemà va prendre possessió com a president del Govern de la X legislatura, davant el cap de l'Estat. Fruit de la Reforma labo-ral de 2012, aprovada en el Con-sell de Ministres del 10 de febrer de 2010. Va patir una vaga gene-ral el 29 de març de 2012. A causa de la gravetat de la crisi, ja durant els primers cent dies va incomplir una part de les prome-ses electorals: abaratiment de l'acomiadament, reducció del dèficit, pujades d'impostos, am-nistia fiscal, congelació del salari mínim, pujades de preu de llum i gas, pensions, retalls en la llei de dependència, copagament, reta-lls en despesa en innova-ció i infraestructures, in-compliments en matèria financera amb Catalunya, Televisió Pública, afers exteriors i concòrdia polí-tica. El 2011 la renda per càpita espanyola va baixar per sota de la mitjana eu-ropea per primer cop en 10 anys, i l'11 de juliol de 2012, com a compensació pel rescat de la banca espanyola que es va acordar al Consell Europeu del 28 i 29 de juny, el president del govern anunciava la pujada del tipus ge-neral de l'IVA del 18% al 21% i el reduït del 8% al 10%, l'eliminació de la deducció per compra d'ha-bitatge, la baixada de la prestació d'atur a partir del sisè mes, la re-ducció del 30% dels regidors en els ajuntaments, i que funciona-ris, diputats i senadors no tin-drien paga extra de Nadal per estalviar 65.000 milions d'euros.

[Escribir texto]

Página 33

33


Transició i democràcia

[Escribir texto]

Página 34

34

Transició i democràcia  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you