Issuu on Google+

neoplasticisme


El Neoplasticisme va né ixer durant la Primera Guerra Mundial a Holanda i es va difondre a travé s de la revista De Stijl (‘L’estil’).

El Neoplasticisme proposa la fusió de totes les arts i l’arquitectura. Els neoplasticistes cerquen expressar l’harmonia i l’equilibri de la naturalesa a partir d’elements plàstics bàsics: línies i plans horitzontals i verticals i els colors primaris (en aquella è poca el vermell, el blau i el groc eren els considerats primaris), mé s el blanc, el negre i el gris só n el repertori bàsic del moviment. De Stijl preté n expressar a partir d’aquests elements mínims l’estructura espiritual profunda que hi ha amagada en l’aparenç a física de la natura.


Piet Mondrian


Mondrian va portar l'art abstracte fins a les últimes conseqüències. Per mitjà d'una simplificació radical, tant en la composició com en el color, intentava mostrar els principis bàsics que s'amaguen en l'aparença de les formes. L’any 1917, juntament amb el seu compatriota, el pintor Theo van Doesburg, fundà la revista De Stijl, en la que Mondrian desenvolupà la seva teoria sobre les noves formes artístiques que denominà Neoplasticisme.


Mondrian deia que l'art no s’ha de dedicar a la reproducció d'imatges d'objectes reals, sinò a expresar l'absolut i universal que s'amaga darrera la veritat, l’harmonia de l’univers Rebutjava les qualitats sensorials de la textura, la superfície i el color, i reduí la seva paleta als colors primaris (el vermell, el blau i el groc en aquells temps). La seva creença era que una pintura, és a dir, una superfície plana, només ha de contenir elements plans. Això implicava l'eliminació de qualsevol il·lusió d’espai tridimensional.

L'aparició de les seves teories el portà a realitzar obres com Composició en vermell, blau i groc en la que la pintura, composta només per rectes pèrpendiculars i superfícies equilibrades de color, crea un efecte monumental a pesar de l'escassedat de mitjans que utilitza.


Avond (capvespre), arbre vermell. 1908


Arbre gris. 1911


Composici贸 n潞II, composici贸 de l铆nia i color. 1913


Composici贸 amb colors plnas i l铆nies grises. 1918


Composici贸 amb gris i marr贸 clar. 1918


Composici贸 A: Composici贸 amb negre, vermell, gris, groc, i blau. 1920


Rombe. Composici贸 amb groc, negre, blau, vermell i gris. 1921


Rombe. Composici贸 amb vermell, negre, blau i groc. 1925


Composici贸 amb gran blau pla, vermell, negre, groc, i gris. 1921


Composici贸 amb blau, groc, negre i vermell. 1922


Composici贸 amb peda莽 groc. 1930


Ritme amb lĂ­nies negres. 1935-42


Composici贸 blanca, vermella i groga. 1936


Composici贸 n潞 8. 1939-42


Composici贸 10. 1939-42


Composici贸 II


New York City. 1941-42


Broadway Boogie Woogie. 1942-43


Gerrit Rietveld


Gerrit Rietveld (1888- 1964) començà construint mobles dissenyats segons els principis neoplasticistes, com la famosa cadira blava i vermella de 1917.

L’any 1924 dissenyà la Casa Schröder, a Utrecht, un edifici que sintetitza a la perfecció els principis del moviment, i que va tenir una gran influència en el desenvolupament de l’arquitectura racionalista.


Segons els principis del neoplasticisme la nova arquitectura havia de ser:

・ elemental: s’ha de limitar als elements essencials necessaris per a constituir un habitatge. ・ oberta: ha de ser pensada de dins a fora, i no a l’inrevés. ・ anticúbica: els espais han de ser complexos, pensats segons les necessitats de l’habitatge; l’espai s’ha d’adaptar a la funció, i no a l’inrevés.

・ asimètrica: s’ha d’evitar d’imposar ritmes i repeticions als espais arquitectònics per raons purament estètiques. ・ acolorida: els únics elements que poden servir per caracteritzar els espais són els colors, aplicats de manera uniforme en els elements constructius (parets, fusteries). ・ antidecorativa: cal evitar tots els elements superflus que no tinguin funció constructiva.


Cadira blava i vermella. 1917


Cadira Steltman.

Cadira BerlĂ­n.

Cadira Militar.

Cadira Infantil.


Taula Schoeder. 1918

Carret贸 de joguina. 1923


Cadira de nens. 1919


Cadira de menjador. 1919


Cadira Zig Zag. 1932


Casa Schrรถder. 1924


Casa Schrรถder. 1924


LĂ mpada penjant. 1920


Theo Van Doesburg


Contra-construcci贸. Projecte. 1923


Entre 1926 i 1928 Theo Van Doesburg col·labora amb Sophie Taeuber-Arp i Hans Arp en la reconstrucció interior del cafè de l’Aubette d’Estrasburg.


Esquema de color pel cinema del Cafè Aubette. 1928


Anàlisi arquitectònic. 1923


Casa particular. 1923


Composici贸 V. 1924


Composici贸 II


Vaca. 1917


Composici贸. 1917


Composici贸


Contra composici贸. 1925


Alfabet. 1919


Alfabet. 1919


Etiqueta de formatge amb arquer


Portada de la revista De Stijl. 1919


La influència del neoplasticisme


Mondrian Building, Burnet Road, Austin


Yves Saint Laurent. "Mondrian" vestit de dia. 1965


Escola “La Canal”. Luanco (Asturias)


Llar de foc



neoplasticisme