Page 1

Sobre la patata, de la Wikipedia Els pobles andins cultivaren moltes varietats de patates durant segles, essent els pobles originaris d'aquesta serralada  els primers en domesticar el tubercle. De la importància que tingué el cultiu de la papa en dona testimoni el fet que el  cultiu de les diferents varietats estava altament desenvolupat, fins al punt que les diferents varietats i les seves  propietats diferien clarament de la planta original evolucionada naturalment. Per a aquests pobles la papa era el  principal alimento disponible. En el Perú las patates s'arribaren a cultivar a una alçada de 4.000 metres. El final de la  principal festa religiosa dels Inques coincidia amb l'inici de la collita de la papa. Les primeres patates cultivades foren vistes per exploradores espanyols en la vall de la Grita (Colòmbia) el 1537. Pedro  Cieza de León en el seu llibre Crónica del Perú, publicat a Sevilla el 1553, ho relata, descrivint la papa. Es creu que la papa fou importada des de Perú cap la península ibèrica el 1554 com una curiositat. Essent inicialment  cultivades per religiosos i nobles com una raresa botànica. Amb tot el tubercle tingué una nul∙la acceptació inicial com a  aliment, malgrat que els exploradors i mariners coneixien les propietats del tubercle, fent­se com a norma, amb grans  quantitats d'aquest per tal d'emprar­los com a provisió pel viatge de tornada cap a Europa. Vers la seva implantació de com s'arribà a cultivar aquesta en els huertos europeus hi ha força anècdotes i  contradiccions. Amb tot el tubercle es convertí ràpidament en un aliment àmpliament estès. Les principals vies  d'importació s'establiren a partir de dues rutes principals, la primera, passava mitjançant la península Ibèrica, mentre  que l'altre importava les patates mitjançant les illes britàniques i els països baixos. A finals del segle XVI la papa ja era  un aliment comú a Itàlia, Alemanya, Polònia i Rússia; Mentre que a França la incorporació d'aquest aliment es produí  més tardanament, l'introductor de la papa en aquest país fou el farmacèutic i gastrònom Antoine Parmentier, reconegut  per seus banquets on oferiria la papa com a novetat, a finals del segle XVIII. En el segle XVIII, Irlanda adoptà el cultiu d'aquesta. El cultiu de la patatera, s'estengué arribant­se a convertir en uns  dels aliments bases de la població europea, fet que es consolidà en el segle XIX ­Napoleó I pogué reunir i alimentar  grans exercits gràcies al rendiment de la papa com a aliment—. De la gran importància que tingué la patatera en deixa  constància la "Gran Fam Irlandesa", ocorreguda entre els anys 1846 i 1849, causada per una gran plaga de la papa que  afectà el cultiu d'aquesta amb resultats desastrosos: moriren vora un milió de persones i provocà l'emigració d'un altre  milió.

La patata  

Document la patata