Page 1

INFoCup SUMARI

BUTLLETÍ DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR - ALTERNATIVA ECOLOGISTA · TORTOSA

NÚMERO 03 • HIVERN 2019

Editorial MUNICIPALISME I PODER POPULAR p. 1 Moviments socials 17 MESOS DE MOBILITZACIÓ A TORTOSA I LES TERRES DE L’EBRE p. 2 Feminisme EL TÈRBOL ATZUR DE L’EBRE p. 2 Sanitat GESTIONEM LA SANITAT DES DE L’INTERÈS COMÚ! p. 3 CALENDARI D’ASSEMBLEES OBERTES p. 3 SABIES QUE... p. 4

EDITORIAL

MUNICIPALISME I PODER POPULAR A la CUP tenim una cosa molt clara, i és que no hi ha alliberament nacional sense alliberament social, i que aquest alliberament vindrà des de la base, des de la confluència de tots els sectors conscients de les classes populars entorn un projecte polític comú i de canvi profund, des de la Unitat Popular. Unitat Popular com a resposta al model econòmic i institucional capitalista que condemna al 99% de la població a viure sota el jou de l’espoli, la precarietat i l’explotació en benefici d’una petita elit que es reparteix el pastís. El projecte de la CUP és un projecte de superació del sistema capitalista patriarcal, de recuperació de sobiranies i construcció republicana, que entén el municipalisme com una eina de transformació i de ruptura. El municipalisme de ruptura ha de ser un espai polític en què les oligarquies locals, aquelles que han permès la privatització dels serveis, la pèrdua de sobirania, el maltractament del territori i que

han exercit el caciquisme, es trobin sacsejades i tensionades per un projecte col·lectiu que fugi de dinàmiques de mera gestió municipal. És per això, que cal estar presents allà on la comunitat pren decisions, hem de generar mobilitzacions, crear espais de contrapoder i ocupar espais de poder. Mostrar que hi ha una alternativa real de confrontació amb les classes dominants i amb l’Estat Espanyol. Es tracta de traslladar el poder de decisió de les institucions al poble, invertir la lògica de la democràcia representativa i crear espais de democràcia directa i popular. Perquè ja hem vist que quan el poble s’autotutela, s’autoorganitza i s’autodefensa és imparable. És des del Poder Popular que es pot fer un exercici efectiu de la sobirania, o millor dit de les sobiranies (alimentària, energètica, habitacional, nacional...) per part de la població. Construir poder popular és lluitar i crear. Lluitar per canviar-ho tot: independència, justícia social, democràcia participativa, defensa del territori, feminisme, sobirania econòmica, ecologisme.... Perquè serà des de la confluència de tots els moviments i col·lectius amb voluntat transformadora que podrem construir un futur digne, amb vides dignes que valgui la pena viure. Crear, perquè ens caldrà tota la nostra intel·ligència col·lectiva per a construir un model que doni el poder a la gent.

PÀGINA 1


MOVIMENTS SOCIALS

17 MESOS DE MOBILITZACIONS A TORTOSA I LES TERRES DE L’EBRE Setembre de 2017 va suposar un punt d’inflexió en la lluita pels drets nacionals i socials a Tortosa i a les Terres de l’Ebre en el seu conjunt. En l’últim any i mig hem pogut veure com la ciutat i el nostre territori ha pres la iniciativa i ha situat el llistó de les mobilitzacions al nivell de la resta del país, erigint-nos en molts casos en l’avantguarda de la dignitat i coratge demostrades per tot el moviment ens els darrers temps. La tardor de 2017, a partir de la celebració del Referèndum de l’1O, va suposar un avenç molt important en la determinació i la contundència de la mobilització al territori. Vam poder veure milers de persones defensant els col·legis electorals i manifestant-se els dies posteriors pels nostres drets i llibertats. El naixement dels CDRs i dels Iaios i les Iaies, les vagues del 3O i del 8N que van paralitzar el territori, els dilluns a la plaça i desenes d’accions. Tortosa i tot el territori han cridat alt i clar que exigim la llibertat dels presos i les preses polítiques i la implementació de la República Catalana.

tració sense precedents a Tortosa. També ho van ser les concentracions de rebuig a la sentència de la «Manada» o per l’alliberament dels joves d’Altsasu. Vam poder viure un Primer de Maig alternatiu amb els sindicats combatius del territori, i hem pogut mobilitzar-nos amb ARCA contra el canvi de la gestió de la gossera municipal o amb la plataforma Pensions Dignes per una jubilació digna. Hem viscut el renaixement del SEPC a la nostra ciutat, i hem pogut solidaritzar-nos amb les vagues d’estudiants i de mestres. I finalment, hem pogut celebrar els 18 anys de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, un referent de les mobilitzacions al territori, llavor de moltes de les lluites que l’han succeït. Un any i mig que ens fa sentir orgulloses de Tortosa i de les Terres de l’Ebre. Estiguem atentes, perquè de ben segur que el 2019 necessitarà que mantinguem el nivell de les mobilitzacions, i no tenim cap mena de dubte que així serà! Guanyarem!

Però no tan sols ens hem manifestat pels nostres drets nacionals: el moviment feminista va fer una passa endavant a partir de la Vaga del 8M, amb una posterior concen-

FEMINISME

EL TÈRBOL ATZUR DE L’EBRE L’any que hem tancat s’han commemorat els 20 anys d’absència de Maria-Mercè Marçal, la poetessa a qui devem el vers Divisa, amb el que tantes dones, llegint-lo, ens emmirallem: A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Vint anys després la fem present persistint en aquestes tres rebel·lies: Feminisme, drets socials i lluita contra la repressió de l’Estat. Però per a les dones de l’Ebre, l’atzur ens és més tèrbol si cap, perquè formem part d’un territori massa llargament marginat, exclòs i abandonat

dins la nostra pròpia nació (ja oprimida, sí). Així la nostra divisa, el nostre emblema propi, inclou aquest quart do de l’atzar. I aquesta divisa, és també l’herència de totes les dones que ens han precedit en la defensa del territori. Les que es van plantar contra tots i cadascun dels embats per fer de les Terres de l’Ebre l’abocador de Catalunya, les que ens han defensat el riu, els recursos naturals i la cultura. Les treballadores que dia a dia i any rere any han mantingut, no només l’economia sinó també, i sobretot, la dignitat de les nostres comarques. El que ha estat escollit el neologisme de l’any que hem tancat és Sororitat. Potser abans d’incloure el mot al nostre lèxic no en dèiem així, però ja l’exercíem. La “relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals” és la que elles han estat bastint des de molt lluny, i és la que ens han ensenyat. Algunes ja no hi són, a altres l’atzar els ha imposat altres batalles: la salut i els combats personals. De totes elles, les “Quatre voltes rebels”, tenim el llegat del camí obert, i com a homenatge la ferma persistència en les lluites compartides: Dones, de classe baixa, de nació oprimida i de l’Ebre. PÀGINA 2


GESTIONEM LA SANITAT DES DE L’INTERÈS COMÚ! Només cal ser usuària dels serveis públics per ser sabedora de la seva precarietat, especialment evident als serveis sanitaris: llistes d’espera, manca de llits, saturació d’urgències, retards en els diagnòstics... Patim una greu saturació dels serveis públics amb notòria mancança de personal i recursos. Cal un augment més que significatiu en els pressupostos, ara bé, cal no oblidar que el problema de la precarització de la sanitat pública (i d’altres serveis públics) no és exclusivament la manca de pressupost sinó el model de gestió. A Catalunya s’ha anat implantant un model de gestió privat (de règim mercantil) per a organismes públics, i molt especialment en l’àmbit de la sanitat Ajuntaments i Generalitat creen empreses amb diners públics però que es gestionen pel dret privat. Això implica una manca de transparència i fiscalització en la gestió de diners públics, a més d’un perjudici econòmic, ja que quan la gestió la fa directament l’administració pública aquesta està exempta de pagar IVA. Aquesta manca de control ha implicat nombrosos casos de corrupció i malbaratament de diners públics, sent el cas Sagessa un exemple.

Sagessa, a causa del cas per corrupció ha estat desmantellada, però no s’ha optat per un altre model de gestió Si facilita la corrupció i implica més despesa pública, per què els govern de Tortosa i de la Generalitat continuen apostant per aquest model? Sagessa, a causa del cas per corrupció ha estat desmantellada, però no s’ha optat per un altre model de gestió. L’Hospital de Jesús i la Clínica Terres de l’Ebre continuen sent gestionats sota model privat i a l’espera de la creació d’un consorci hospitalari que estarà regit de nou pel règim mercantil, és a dir, pel mateix model de gestió que Sagessa. Si volem millorar la sanitat pública a Tortosa i les Terres de l’Ebre, caldrà un augment significatiu del pressupost, però també canviar el model de gestió apostant per una gestió directa, descentralitzada i on les professionals tinguen veu i vot en la presa de decisions.

ASSEMBLEES OBERTES

SANITAT

MUNICIPALS 2019 Les assemblees obertes són espais d’informació i participació, dirigides a totes aquelles persones interessades en conéixer el projecte de la Cup Tortosa i aportar-hi propostes. S’organitzen en diferents eixos d’acció, per tal que pugueu participar en les temàtiques que més us interessen. INFORMA'T, PROPOSA, PARTICIPA!

Casal Popular Panxampla c/Gil de Frederic, 6. Tortosa

Calendari de properes assemblees obertes 1 de febrer Tracte animal

19h

9 de febrer Disseny de campanya

11h

15 de febrer 19h Model Energètic i Productiu 23 de febrer Educació

*Hora a determinar

PÀGINA 3


SABIES QUE... LA PROTECTORA D’ANIMALS TÉ MÚLTIPLES DENÚNCIES

Sabies que... l’Ajuntament de la ciutat ha atorgat la gestió de la protectora d’animals a l’empresa el Corralet de Vinaròs, trencant així la col·laboració amb la Protectora ARCA dels darrers anys? El Corralet és una empresa que està al centre de diverses polèmiques per presumpte maltractament d’animals. Actualment aquesta empresa està sent investigada pel jutjat d’instrucció número 3 de Vinaròs, on té múltiples denúncies en el seu historial. Una de les preocupacions principals que dona lloc a aquesta decisió és que a Catalunya la llei prohibeix el sacrifici d’animals, i amb l’adjudicació de la protectora a l’empresa El Corralet, es dona lloc a què els animals trobats a la ciutat puguen ser sacrificats fora de Catalunya, com ja passa en altres poblacions de les Terres de l’Ebre.

ELS PISOS D’EMERGÈNCIA SOCIAL SÓN D’ÚS PARTICULAR

Sabies que... els pisos de propietat de l’Ajuntament de Tortosa actualment estan cedits per a l’ús particular dels diferents clubs esportius de la ciutat? Aquesta circumstància suposa que no es pugui fer front als episodis d’emergència social que puguin aparèixer a la ciutat. Com ja es va observar en els darrers episodis d’ensorraments de cases al nucli antic de Tortosa, l’Ajuntament, al no disposar d'aquests pisos, no va poder fer front a les necessitats de les famílies que van ser desallotjades de les seves cases. Davant d’aquesta situació, la resposta del consistori va ser derivar les famílies afectades a la Casa d’Acollida, espai que per les seves característiques i funcionament, no reuneix les condicions específiques per fer front a aquesta problemàtica.

Sabies que... la ciutat de Tortosa no té cap escola bressol pública? L’existència d’una escola bressol pública ha de ser un servei bàsic per donar resposta a una necessitat social de primer ordre, per tal de reduir les diferències i cobrir les necessitats socials existents. Per la inexistència d’aquest servei públic, moltes famílies es veuen obligades a portar els seus fills i filles a centres privats i alguns religiosos, essent més cars que els centres públics. O en alguns casos, porten els fills i filles a pobles propers amb escoles bressol. A més, per a aquelles famílies que no poden afrontar el cost d’aquest servei, i han de tenir cura dels infants a casa, suposa un sacrifici de la seva vida professional i social, i per tant del seu projecte vital. Cal tenir present que en la majoria de casos aquesta responsabilitat recau en les dones, donant lloc NO TENIM a què la desigualtat efectiva enCAP ESCOLA tre homes i dones es continuï BRESSOL perpetuant. PÚBLICA

ELS WORLD SPORT GAMES SÍ TENEN COST MUNICIPAL

Sabies que... tot i que des de l’Ajuntament de Tortosa s’ha remarcat que la celebració dels CSIT World Sport Games, que se celebraran a Tortosa i altres municipis ebrencs aquest 2019, no tindrà cap cost econòmic per a les arques municipals, s’ha de tenir en compte que s’ha previst destinar una partida de 1,1 milions d’euros per part de la Diputació de Tarragona a la celebració d’aquest esdeveniment. Entenem així que amb aquesta partida econòmica destinada als World Sports Games, sí suposarà un cost municipal, ja que aquesta tramesa no podrà ser destinada a altres àmbits de major necessitat o aplicació per a la ciutat de Tortosa.

Per a més informació twitter.com/cuptortosa tortosa.cup.cat facebook.com/CUPTortosa tortosa@cup.cat c/Gil de Frederic, 6. 43500 Tortosa.

Aquest butlletí està imprès en paper reciclat. El maquetem pensant en encabir el màxim contingut en el menor espai, d’aquesta manera reduïm l’ús de paper. Si vols donar-li més vida un cop l’hagis llegit, reaprofita’l, i torna’l a reciclar!

PÀGINA 4

Profile for CUPTortosa

InfoCUP_hivern_2019  

InfoCUP_hivern_2019  

Advertisement