Issuu on Google+

l’Info

Tarragona

foto: Oriol Ventura

Setembre del 2013 núm. 2

SUMARI pàg. 6 Entrevista a la Coordinadora 11 de setembre Tarragona, organitzadora dels actes del matí de la Diada.

pàg. 3 Algunes notícies donen una idea molt fragmentària sobre els sous dels nostres polítics, però realment no acabem d’aclarir qui ocupa quins càrrecs, ni quantes hores setmanals i diners cobra a finals de mes.

pàg. 7 Beatificacions: la CUP, juntament amb altres organitzacions de l’esquerra independentista i anticapitalista, fa una crida a la resposta popular per a rebutjar la invasió espanyolista, feixista i masclista de la nostra ciutat.

pàg. 4 Aquesta tardor, la CUP engega la segona part de la campanya sobre uns pressupostos participatius, que cerca la col·laboració dels moviments socials de la ciutat. pàg. 5 L’engany del BCN WORLD

foto: Albert Ventura

pàg. 3 La MAT és un projecte d’interconnexió de xarxes que serveix als interessos de les grans empreses generadores d’energia.

BREUS La plataforma unitària «300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència» aplega mig miler de persones als carrers de la ciutat sota el lema «Independència Països Catalans». L’Hospital Joan XXIII és escenari d’una jornada de lluita en defensa de la sanitat pública. Centenars de persones van participar als diversos actes organitzats durant el 30 i 31 de juliol.


L’INFOCUP

setembre 2013 núm. 2

LA PERVERSIÓ DELIBERADA DE LES LLISTES D’ESPERA ALS NOSTRES HOSPITALS El passat disset de juny, el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona es reunia amb l’actual Delegat Territorial de Sanitat, Sr. Josep Mercadé, intentant buscar respostes a les múltiples retallades sanitàries a les nostres terres. Aquestes decisions impliquen acomiadaments de personal sanitari, el tancament de llits als hospitals públics i la supressió de serveis sanitaris. Posteriorment, la pròpia Administració s’ha vist obligada a rectificar aquesta política de retallades. Un exemple d’això el trobem en el Servei d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII. Inicialment, aquest servei es va veure reduït de forma considerable i posteriorment va ser ampliat. Totes aquestes decisions depenen del departament del Sr. Mercadé. En aquesta reunió, una de les demandes del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública va ser unificar les gerències de l’ICS i del GiPPS a la nostra regió sanitària. Casualment, el dia 21 de juny el Consell d’Administració del GiPPS, acorda un gerent únic per a l’empresa pública. En conseqüència, el GiPPS i l’ICS del Camp

de Tarragona i de les Terres de l’Ebre tindran una gestió conjunta, però sense unificar-se. L’objectiu és millorar la coordinació dels diferents recursos assistencials del territori i s’ha nomenat responsable el Sr. Julio Garcia Prieto. Una altra de les demandes que va formular el grup de treball va ser que se’ns proporcionés informació relativa a l’activitat sanitària a les nostres comarques. El Sr. Mercadé va limitar-se a lliurar-nos dos fulls que presentaven l’activitat assistencial valorant només tres paràmetres: l’increment del número d’altes, l’augment del nombre d’urgències i la disminució de primeres visites. Aquestes estadístiques són perverses, ja que el nombre d’altes amaga el nombre de reingressos de pacients que han estat donats d’alta prematurament, de la mateixa manera que el nombre d’urgències pot ocultar els pacients que no han estat atesos a la sanitat primària. Per últim, la disminució de les primeres visites en cap cas pot presentar-se com un senyal de millora en l’assistència sanitària; és evident que la població no

emmalalteix menys. Aquest fet s’explica probablement per la desídia dels usuaris i usuàries per adreçar-se als centres sanitaris totalment col·lapsats. En conseqüència va ser necessari demanar més informació, com les «Llistes d’espera dels serveis sanitaris del Camp de Tarragona», les quals no van ser lliurades fins uns dies després. Part de la informació de les llistes d’espera sorgeix de l’informe «Seguiment de llista d’espera quirúrgica – Regió Sanitària Camp de Tarragona, a 31-12-2012». Les dades que ens proporciona aquesta llista d’espera fan referència a tan sols 14 processos quirúrgics i un total d’11.338 pacients dels cinc hospitals de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, dels quals a l’hospital Joan XXIII li’n. pertoquen 3.131. El grup de treball va indicar que això no corresponia a la realitat, i davant l’evidència el delegat territorial va confessar que hi havia una llista diferent que comprenia 65 processos. Es va obtenir aquesta nova llista amb —teòricament— tots els processos, però dels 65 només n’apareixien 57. En base a aquesta nova llista el grup de treball detecta que només a l’hospital Joan XXIII hi ha un total de 6.428 pacients pendents d’intervenció quirúrgica a data de 31 de desembre de 2012. Vist el desgavell de la informació, es demana rigor davant dels fets i transparència en la informació. La resposta va ser que la forma i disposició de les llistes d’espera estaven validades d’acord a les indicacions administratives fetes per l’antic director del Servei Català de la Salut en el període 19982003, el Sr. Josep Prat i Domènec. Per tant, amb poc criteri professional, ja que estaven concebudes sota els criteris de gerència hospitalària, més propis de jocs de trilers que de qualitat assistencial. (Recordem que, actualment, Prat es troba imputat per una molt dubtosa gestió dels diner públics i algunes coses més). Aquests fets desacrediten absolutament l’Administració actual del Departament de Salut. Per tot plegat, podem afirmar, sense cap mena de dubte, que el Departament és poc seriós pel que fa al tractament estadístic i a les dades publicades als mitjans. En aquest sentit, s’acaba jugant amb la vida de les persones en base a la desinformació. Aquest és el cas del Sr. Carlos José R.C., que està pendent d’intervenció quirúrgica des del 25 de febrer del 2011. En aquest moment els responsables de gestió de les llistes d’espera ja tenen coneixement i el grup de treball espera contestació. Les llistes d’espera no només fan referència als processos quirúrgics, sinó que les llistes d’espera recullen tots els 2


setembre 2013 núm. 2

L’INFOCUP

usuaris i usuàries del sistema sanitari pendents de rebre qualsevol assistència sanitària. La llista que el Sr. Mercadé proporcionà no incloïa les llistes d’espera d’Atenció Primària (als CAP), ni tampoc la primera i segona visites, proves exploratòries, assistència ambulatòria, RHB, logopèdia i CSMA. Així doncs, el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública ha exigit, exigeix i seguirà exigint que es facin públiques llistes d’espera hospitalàries on hi constin les dades totals per hospital, i de manera desglossada (no per processos), dels serveis quirúrgics i mèdics, així com el número de consultes externes, proves exploratòries, proves de control, radiologia, RMN, TAC (i totes les proves que depenen del Servei de Diagnosi de la Imatge), proves de laboratori, etc. Per aquest motiu, es va presentar el 5 de setembre la campanya “No marxis sense hora, hi tens tot el dret!”. Es tracta d’una campanya impulsada per la CUP a nivell autonòmic que es desenvoluparà a diferents localitats i, a Tarragona, serà el Grup de Treball qui la durà a terme. L’objectiu de la campanya és denunciar la manipulació de les llistes d’espera emplaçant als usuaris i usuàries de la sanitat pública que hagin de rebre una intervenció, que no abandonin els centres de salut sense tenir una data concertada. En la majoria de centres sanitaris, s’informa a les persones que no se’ls pot concertar visita perquè les llistes estan plenes i els diuen que ja les trucaran. D’aquesta manera, aquestes persones no consten al registre de les llistes d’espera i, per tant, les dades oficials poden ser manipulades.

I ARA, TAMBÉ LA MAT

L’amenaça de l’alta tensió plana sobre les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona després que Red Eléctrica de España hagi projectat una línia d’alta tensió que ha de fragmentar de baix a dalt bona part de les comarques ebrenques i del Camp. La línia afectaria sis comarques en els seus 101,10 km de recorregut (Matarranya, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès). En total es comptabilitzen fins a 17 poblacions que estarien afecta-

des: el Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l’Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, Alcover, el Rourell, Vallmoll, la Secuita, els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp. Molts d’aquests municipis encara no han rebut cap tipus d’informació oficial del projecte. L’objectiu del projecte, segons informa mínimament Red Eléctrica, és poder donar sortida a la generació eòlica existent i prevista a la zona, ja que l’actual línia no té prou capacitat i pateix sobrecàrregues. Però el que no se li escapa a ningú és que la connexió amb la zona del Matarranya pretén també donar sortida ràpida a l’energia generada per les centrals tèrmiques de cicle combinat de la zona i crear una autopista energètica que finalment acabi interconnectant-se amb l’alta tensió del nord del Principat, França, l’Estat Espanyol i el nord d’Àfrica.

empreses més guanyen com més construeixen, a través del finançament públic. En el transport d’energia es perd un 15%, l’interès general es troba en un sistema basat en la producció al costat dels punts de consum i en la petita producció autogestionada, model que estan impedint i s’estan carregant amb reformes legals. Un projecte d’aquestes característiques no té sentit quan portem cinc anys de caiguda del consum energètic (un 0,8 % anual des del 2008 i un 1,7 % al 2012, en canvi, la potència generadora va augmentar un 2,3 % el 2012 a nivell estatal. Per novè any consecutiu, l’Estat espanyol ha exportat electricitat, l’any 2012, va exportar 18,857 Gwh i va importar 7,427 Gwh, que fa un balanç exportador d’11,430 Gwh, un 87,7 % més que l’any passat), només s’explica pel negoci de REE i el de grans empreses alemanyes. La MAT Escatron-la Secuita serà la vuitena que passarà per la província de Tarragona i transportarà 400.000 volts. Ja van trinxar el paisatge amb la concentració de parcs eòlics, prometent una repercussió econòmica important sobre els municipis.

La MAT és part d’un projecte europeu d’interconnexió de xarxes que serveix només als interessos de les grans empreses generadores i Després, com ha demostrat distribuïdores d’energia però no un recent estudi de la URV, a la població l’impacte econòmic és irrisori i Del que es tracta és de moure l’ener- els impactes sobre el paisatge, gia amunt i avall i de comprar i vendre el turisme i la qualitat de vida en funció dels interessos de cada mosón molt elevats. ment de les grans empreses. Aquestes

QUANT COBREN ELS NOSTRES POLÍTICS? QUINS CÀRRECS OCUPEN?

Observem amb molta desil·lusió la manca de transparència informativa sobre la dedicació pública de les persones membres dels grups municipals en el moment què la ciutadania més reclama aquesta transparència. Més enllà d’algunes declaracions de bones voluntats, hem retrocedim a legislatures anteriors quan l’Ajuntament

feia públiques aquestes dedicacions; així, per exemple, el butlletí municipal número 1 de l’any 1979 presentava de manera clara els horaris setmanals dels regidors i la seva remuneració mensual. En el moment actual, però, aquesta informació es fa difícil de conèixer a causa de la multiplicitat de càrrecs que aquestes polítiques tenen a les diferents administracions, per la mobilitat constant i, molt especialment, per l’opacitat informativa. Algunes notícies als diaris donen una idea molt fragmentària sobre aquests sous però realment no acabem

d’aclarir qui ocupa quins càrrecs, quantes hores setmanals i quants diners cobra a finals de més. Això és el que volem i ja està. Per què és tan difícil saber-ho? Què hem de fer per tenir accés a aquesta informació? Per què tanta opacitat?

Tenim la voluntat de treballar en aquesta línia política i de difondre’n els resultats. Creiem que la ciutadania es mereix una reposta sincera.

3


L’INFOCUP

setembre 2013 núm. 2

INIPRO La CUP de Tarragona ha presentat una denúncia davant la Fiscalia de l’Audiència Provincial per tal que s’investiguin les irregularitats al voltant del conegut Cas Inipro. Les irregularitats destacades per la CUP són: • L’absència de motius per a l’externalització del servei. És a dir, els motius de la contractació d’aquest servei malgrat l’existència d’una plantilla de treballadors adscrits directament a l’IMSS, així com, concretament, l’existència d’una unitat específica dedicada als temes d’immigració (l’UTIC: Unitat Tècnica d’Immigració i Ciutadania). • En cas que aquests motius existissin, s’haurien d’haver determinat amb precisió en la documentació preparatòria abans de començar el procediment d’adjudicació del servei, tal com indica l’article 22 de la Llei 30/2007 LCSP. • La inexistència d’informació relativa a les activitats desenvolupades per Inipro a Tarragona, les quals, se-

Al llarg de sis mesos, la CUP de Tarragona ha desenvolupat una campanya informativa sobre els pressupostos aprovats per al 2013, mitjançant xerrades participatives als barris de la Part Baixa, Torreforta, la Part Alta, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Bonavista i la Floresta.

En aquestes xerrades vam denunciar l’opacitat amb que foren aprovats els pressupostos, la connivència entre tots els grups municipals que hi ha al consistori, així com el contingut dels pressupostos en si. L’objectiu d’aquestes xerrades, però, anava més enllà de la mera informació sobre el que havia aprovat el Consistori i les nostres al·legacions. Per a la CUP el més important ha estat poder explicar el concepte de pressupostos municipals participatius, amb l’exemple del cas de Córdoba, així com poder desenvo-

gons la resolució d’adjudicació, estaven orientades al servei per a la intervenció i potenciació de l’associacionisme de la població nouvinguda. • L’absència d’informació relativa al personal contractat per a desenvolupar les tasques del servei externalitzat, quan el plec de clàusules estableix «el deure de l’empresa adjudicatària d’aportar el model d’organització preventiva –treballadors designats, assumpció personal per l’empresari, servei de prevenció aliè, etc-» així com el deure d’»aportar el llistat de treballadors que haguessin de donar servei a les instal·lacions municipals, amb compromís de comunicació en cas de variació dels mateixos». • Segons l’Annex 1 del Plec de Clàusules per a la contractació del servei (pàg. 15) estableix clarament que el termini d’execució del projecte ha de ser d’un any sense possibles pròrrogues. En el cas Inipro s’han produït dues pròrrogues del contracte per als anys 2011 i 2012, aprovades en els respectius Consells Rectors. • Tenint en compte que el pressupost màxim de licitació per totes les anualitats sense pròrrogues es preveuen en 59.900€ més IVA, ja que per a ésser

contractat pel procediment de negociat sense publicitat la quantia del contracte no pot superar els 60.000€; la despesa efectuada per a les pròrrogues dels anys 2011 i 2012 ascendeixen a 93.000€ i 121.000€, respectivament. • La justificació de l’augment de les partides per als anys 2011 i 2012. • Els imports d’aquestes pròrrogues dels anys 2011 i 2012 no permeten adjudicar aquest contracte via procediment de negociat sense publicitat.

A banda d’aquestes irregularitats, la CUP remarca com a sospitós que: • De les tres empreses convidades a participar en la licitació, la primera, «Gallet Consultors Associats SL», declinés la invitació, mentre que la segona, «Itinere Serveis Educatius», és una filial de la tercera «Iniciatives i Programes (INIPRO)». • El Sr. Ricard Campàs Romà, director de l’empresa INIPRO, sigui militant del PSC. • L’empresa INIPRO ja hagi estat investigada per la fiscalia del TSJC l’any 1999, per entendre que servia per a finançar il·legalment el PSC, després que l’Ajuntament de Sant Boi li adjudiqués quatre encàrrecs encadenats per fer un estudi sociològic el 1997.

La Candidatura d’Unitat Popular critica durament la prevaricació, el tràfic d’influències i la malversació de fons públics, com a pràctica rutinària als Països Catalans i a l’Estat Espanyol, i considera encara més greu que es produeixi en l’àmbit dels serveis socials. A Tarragona, es tracta d’un dels sectors més castigat per la crisi, ja que sempre ha estat un sector marginat i ara, davant l’augment de la demanada d’atenció i l’increment del risc d’exclusió social no rep, en cap cas, els recursos adients per a fer-hi front. La CUP remarca que la quantitat destinada a INIPRO podria haver cobert necessitats humanes extremes com són l’alimentació i l’habitatge. A la nostra ciutat el volum de persones que dormen al carrer està en constant creixement, així com la població que pateix pobresa energètica i a l’hivern s’adreçava als espais públics amb calefacció, o com el nombre d’infants que no reben una correcta alimentació. El cas INIPRO és, per a la candidatura independentista, una evidència més de la connivència quotidiana entre tots els partits amb representació a l’Ajuntament de Tarragona, la qual impedeix que hi hagi transparència amb la gestió dels recursos de la ciutat. Així, la CUP es pregunta si la pujada d’impostos que està previst aprovar al ple extraordinari del proper 29 de juliol servirà, un cop més, per a tapar forats.

PER UNS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS I POPULARS A TARRAGONA lupar petits assajos assemblearis al final de cada xerrada.

Aquesta tardor, la CUP engega la segona part d’aquesta campanya, que cerca la col·laboració dels moviments socials per tal d’impulsar unes «Jornades per uns Pressupostos Participatius i Populars a Tarragona» Es vol que aquestes jornades permetin aprofundir en les possibilitats que ofereix aquesta eina de gestió de la ciu-

tat. Aquestes jornades seran un espai de difusió, d’informació i de debat, per tal de concretar una proposta consensuada que permeti diferenciar què serien uns pressupostos municipals participatius útils i què seria mer màrqueting municipalista. Amb aquesta jornades, la CUP de Tarragona vol mostrar els pressupostos participatius no com una finalitat en si, sinó com una eina d’empoderament popular que permeti potenciar la implicació i el sentiment de responsabilitat de la població envers la gestió de la seva ciutat, per tal que no puguin ser emprats com una simple estratègia de cosmètica administrativa. foto: Yearofthedragon

4


setembre 2013 núm. 2

L’INFOCUP

PERSONATGES IL·LUSTRES

foto: Oriol Ventura

Dr. Jaume Pujol i Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat de les Espanyes des de l’any 2004. Va ser ordenat prevere l’any 1973 a la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei. Des d’aleshores, fins al seu nomenament, va estar vinculat amb la Universitat de Navarra. Enguany veurà una gran beatificació de caire espanyolista a la ciutat.

foto: Notícies TGN

Josep Andreu i Figueras President del Port de Tarragona, militant de CDC i Enginyer Industrial Superior, especialitat en Organització d’Empreses (UPC). També és màster en Economia de la Salut i Gestió Sanitària (UPF). Prové de l’àmbit de la sanitat privada (Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla), on va coincidir amb Joan Maria Adserà.

L’ENGANY DEL BCN WORLD Des del naixement de l’Assemblea Aturem BCN World, l’octubre del 2012, hem dut a terme diferents xerrades, debats i actes d’informació al territori. I hem treballat internament en el recull d’informacions i premsa publicada per tal d’aclarir els principals interrogants que ens genera el projecte i per informar la ciutadania. El dia 30 de maig, després de nou mesos de degoteig d’informacions entorn al projecte BCN World, es van presentar a la Cambra de Comerç de Tarragona els nous inversors que acompanyaran l’empresa Veremonte en la construcció d’una part del macro-complex turístic ubicat entre Salou i Vila-seca. Es tracta del grup Melià Hotels, la companyia xinesa Melco (Las Vegas en versió asiàtica) i Value Retail (una operadora en Outlets). Encara coneixem pocs detalls de totes tres empreses, però el que sí que coneixem és que Melco és un gegant asiàtic que va tenir el monopoli dels casinos a Macau fins al 2002, moment en què amb la desregulació s’inicià la cursa amb empreses competidores com Sands Macao, del conegut Sheldon Adelson. El boom de casinos a Macau ha fet trontollar no només l’economia i la política locals, sinó també ha tingut un impacte negatiu en qüestions com la delinqüència, el canvi de valors en adolescents, els hàbits fumadors o el turisme local, entre d’altres. A més d’aquests conflictes, hi ha un augment de tensió entre les necessitats públiques i les demandes dels casinos. En definitiva, entenem que de tot el que van vendre al setembre, ara només tenen inversors i calendari per un dels sis complexos turístics i que la seva procedència i historial empresarial reforcen la imatge poc transparent i allunyada d’un model turístic de qualitat. També volem subratllar i denunciar la complicitat acrítica que estan tenint el govern català i d’altres gestors públics envers aquest projecte. Un exemple recent és la darrera modificació del reglament de la Llei de Jocs a Catalunya. Sembla preparar el terreny a l’objectiu del projecte, entre d’altres, relaxant la normativa i liberalitzant

els horaris. Faran el mateix per modificar la llei que regula el CRT i els casinos? Ens preguntem també si la normativa urbanística es pretén canviar segons les necessitats (i interessos) del projecte i no pas respectant un planejament previ elaborat en base a l’interès general. Durant la presentació, ja no es van proclamar les xifres inflades dels 20.000 o 10.000 llocs de treball que s’havien promès aquest setembre, sinó que, segons els seus càlculs, la nova promesa és de 5.000 llocs de treball per a la construcció. En aquest sentit, ens seguim preguntant no només la quantitat definitiva sinó també la qualitat i condicions laborals que suposaria el projecte. A més, durant la presentació del projecte es va anunciar que BCN World disposaria d’una gran zona de 220 hectàrees de zona verda. Cal denunciar públicament l’engany que això suposa, ja que 90 d’aquestes hectàrees corresponen a camps de golf existents i 15 hectàrees de la Sèquia Major, un espai natural protegit que BCN World pretén incloure dins del seu àmbit. Aquest fet suposa una privatització en tota regla del medi natural protegit per l’interès general i limitant l’accés a les «zones verdes» als clients i usuaris del complex turístic. El dia 30 de maig vam convocar —juntament amb col·lectius de la ciutat de Tarragona— una concentració davant de la Cambra de Comerç de Tarragona, en que vam demostrar a través de pancartes i consignes l’oposició al projecte. També cal remarcar que un cop finalitzat l’acte reivindicatiu, desenvolupat pacíficament i sense incidents, els mossos d’esquadra van identificar sis persones, d’entre les quals membres de la nostra assemblea. Una altra de les formes de control que des de l’assemblea no entenem i rebutgem amb contundència.

foto: Tarragona21

Joan Maria Adserà i Gebellí Director General i Gerent de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla. Metge i militant de CDC. Darrerament s’ha destacat per voler privatitzar serveis de la sanitat pública i incorporar-los a la Xarxa Tecla. L’any 2007, amb l’actual conseller Boi Ruiz, va intentar aplicar sense èxit aquest model privat a l’Argentina. 5


L’INFOCUP

setembre 2013 núm. 2

LA FAL·LÀCIA DEL «TARRAGONISME» Opinió: Laia Estrada

Són moltes les mentides que s’han dit al voltant del «tarragonisme», paraula que el número 1 del PP a Tarragona sembla emprar com a comodí estrella. Una d’aquestes mentides és el fet d’enfrontar l’estima per Tarragona vers el dret d’exercir el dret a l’autodeterminació. Abans de començar a desmentir-les, però, cal desmuntar el propi concepte que empra el PP, a mode de desacreditació de qualsevol altra formació política. Per al PP, «tarragonisme» és mera façana, superficialitat, política de màrqueting; és circ (sense pa) per al poble i, per descomptat, anticatalanisme. Ignoro si el Sr. Alejandro Fernández, com a gran difusor del «tarragonisme», creu que ha inventat la sopa d’all o si ha fet els deures i aplica el que ja feren els franquistes en plena postguerra a Lleida: el leridanismo. La tècnica és senzilla: difusió d’una visió romàntica i idealitzada de la ciutat, promoció d’una identitat provincial que relativitza la identitat catalana, potenciació del recel envers el centralisme barceloní, però ignorant el centralisme estatal… El leridanismo era la

T fórmula per tal d’expressar l’espanyolitat a la Lleida de la postguerra, i el «tarragonisme» és la manera d’expressar-la a Tarragona en l’actualitat. Tant per tant, millor dir-ne tarragonismo, però potser estan esperant per a donar el cop de gràcia afirmant que a Tarragona es parla una altra llengua. En qüestions de filologia i venint del PP, a una ja no li sorprendria res. El Sr. Alejandro Fernández podria no haver-se inspirat en la postguerra, sinó en el tardofranquisme valencià, ja que sembla haver importat el populisme, el regionalisme i l’anticatalanisme característics del blaverisme, moviment que també sorgí com a reacció en contra del nacionalisme fusterià. Així doncs, ja veiem que l’estratègia és més vella que

l’anar a peu. El «tarragonisme», per tant, és demagògia barata que centra els debats en les qüestions identitàries des d’una perspectiva reaccionària, ja que no té altra vocació que la de frenar el canvi polític sobiranista cap al qual avancem. Així doncs, de la mateixa manera que la burgesia catalana s’escuda en el dret a l’autodeterminació dels pobles com a cortina de fum per tal que no parem atenció a la seva «acumulació per despossessió» —que tant remarca l’altre Fernàndez (diputat de la CUP)—, el PP tarragoní repeteix una i altra vegada la importància del «tarragonisme» per tal que no parem atenció en la política nefasta del PP a l’Estat espanyol, i l’absència de política del PP a la nostra ciutat. Ningú no vol negar la identitat de Tarragona, ni la de cap altre municipi, perquè aquí rau part de la riquesa del nostre país. Ningú no vol restar la capacitat de Tarragona com a centralitat administrativa, industrial o el que sigui. Fer referència a la històrica Comuna del Camp com a forma organitzativa territorial no significa no estimar la nostra ciutat, igual que aspirar a la independència de Catalunya i de tots els Països Catalans és perfectament com-

ENTREVISTA

a la Coordinadora 11 de setembre Tarragona, organitzadora dels actes del matí de la Diada. consens absolut al respecte, i podria ser que en el futur els castells tornessin a fer-se a la tarda.

«Al món associatiu tarragoní hi ha moltes ganes de construir un futur millor» D’on sorgeix la idea? Des del Casal Popular Sageta de Foc ho crèiem necessari. Fins aleshores, només hi havia actes protocol·laris, sense participació ni reivindicació. En aquest sentit, podem dir que l’Onze tarragoní és una molt bona experiència del que s’anomena «Unitat Popular». En quines activitats/iniciatives/ diades s’emmiralla? Vam agafar idees de la celebració del Fossar de les Moreres de Barcelona. Però hi ha també moltes diferències. A

Cada any hi ha un lema que vol donar protagonisme a una lluita que afecta al país i a la seva identitat. Per què el d’enguany és «Som Països Catalans»?

la Coordinadora 11 de setembre Tarragona hi ha molts col·lectius de l’Esquerra Independentista, i són dels que més treballen, però el gruix d’entitats no són col·lectius polítics. És complicat implicar les entitats en la Diada? A diferència del que pensàvem, el projecte ha sabut recollir molt bé les necessitats i aspiracions d’un món associatiu que té moltes ganes de construir un futur millor. La Diada està consolidada, també,

patible amb la crítica contra qualsevol tipus de centralisme (també el de Tarragona, capital de Provincia, envers les altres comarques). El Sr. Alejandro Fernández afirma que la «ideologia mayoritaria en Tarragona hoy es el “tarragonisme”», i parla molt de la importància de vetllar pels interessos «de Tarragona». Vetllar pels interessos de la nostra ciutat és vetllar pels interessos de la nostra població, de la gent que viu a la ciutat. És a dir, vetllar perquè tots els tarragonins i tarragonines tinguem accés a l’habitatge, a una bona alimentació, a una educació de qualitat i a una bona assistència sanitària; és vetllar perquè es respectin els nostres drets socials, perquè visquem en uns carrers salubres i, en definitiva, perquè tinguem una vida digna. Per últim, el Sr. Alejandro Fernández no hauria d’oblidar que l’estima per la pròpia localitat sempre ha d’anar acompanyada per la perspectiva global. Així doncs, per a actuar en clau local sense caure en el localisme o regionalisme, cal pensar en clau global i de país. El país l’essència del qual, ell i els seus, volen «acorralar al reducte folklòric», com ja digué un català de Sueca.

amb la diada castellera? Per desgràcia, ens consta que dins el món casteller tarragoní no hi ha un

La Campanya «Som Països Catalans» vol posar l’èmfasi en que el Poble Català integra també tota la població del País Valencià, les Illes, la Franja i la Catalunya Nord. La gent ha de ser conscient que les dinàmiques de l’actual procés deixen de banda els catalans (i independentistes) del País Valencià i les Illes. més info a: 11setembretarragona.cat entrevista sencera a pobleviu.cat

6


setembre 2013 núm. 2

L’INFOCUP

TARRAGONA: FUTURA SEU DE LA CASPA ESPANYOLISTA, FEIXISTA I MASCLISTA El proper 13 d’octubre, Tarragona acollirà la beatificació de 522 «màrtirs del segle xx», un acte promogut per la Conferència Episcopal Espanyola, que havia de tenir lloc el 27 d’octubre i que s’ha avançat per a desenvolupar-lo el mateix cap de setmana de la celebració de la hispanitat. Des de la CUP de Tarragona es considera que no és casualitat que aquest acte tingui lloc el 13 d’octubre a la nostra ciutat, justament en un moment en què a la CAC el poble reclama amb força el seu dret a l’autodeterminació. En aquest sentit, des de diverses organitzacions nacionalistes espanyoles ja s’estan fent crides per a defensar «l’espanyolitat de Catalunya» i, amb el pretext de la macrobeatificació, s’està organitzant un servei d’autobusos per a desplaçar-se cap a la nostra ciutat aquell cap de setmana, tal com informava NacióDigital.cat el passat 13 d’agost.

A banda d’aquesta demostració de nacionalisme espanyol, aquest acte és un insult a les persones i familiars que van patir les conseqüències del cop d’Estat i de la dictadura franquista i que encara esperen un reconeixement i una restauració del lloc on les van patir (en el cas de Tarragona: les Oblates, l’Antiga Audiència, les fosses comunes del cementiri…); però també a la memòria històrica i col·lectiva de tot l’estat espanyol. Per últim, la CUP de Tarragona entén que aquest

acte és un intent de demostració de força del catolicisme més reaccionari, ara que s’estan debatent qüestions tan importants com són el dret al propi cos, a la lliure sexualitat i a la lliure maternitat. Tenint en compte que la majoria de partits del consistori està totalment conforme amb aquest acte insultant,

la CUP, juntament amb altres organitzacions de l’esquerra independentista i anticapitalista, fa una crida a la resposta popular per a rebutjar la invasió espanyolista, feixista i masclista. de la nostra ciutat.

LA FRASE Hi ha comportaments (referint-se a gais i lesbianes) que no són adequats ni per a la persona ni per a la societat Jaume Pujol Arquebisbe de Tarragona

Matar a un niño indefenso, y que lo haga su propia madre, da a los varones la licencia absoluta, sin límites, de abusar del cuerpo de la mujer, porque la tragedia se la traga ella Javier Martínez Arquebisbe de Granada

«Tarragona 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència» Jornades de divulgació històrica Els dies 4 i 11 de juliol van tindre lloc dues conferències a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona centrades en la guerra antiborbònica. Les xerrades, a càrrec d’Ezequiel Gort, «La Guerra de Successió: els Països Catalans a la cruïlla», i de Jaume Borràs, «La resistència antiborbònica a les comarques del Camp», van aconseguir omplir la totalitat de l’espai i van poder constatar que el paper del Camp de Tarragona en aquell conflicte va ser destacat.

Jornada reivindicativa al carrer Per tancar la commemoració de l’ocupació borbònica de la ciutat, el diumenge 14 de juliol es va celebrar un dinar popular al parc de Saavedra amb la participació d’un centenar de persones. La jornada va seguir amb la participació

Puede haber menores que sí lo consienten y, de hecho, los hay. Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, además, deseándolo. Incluso si te descuidas te provocan. Bernardo Álvarez Bisbe de Tenerife

foto: Albert Ventura

del Vall de Dames i Vells, música en directe i un discjòquei. Per acabar, mig miler de persones van recórrer els carrers de la Part Alta fins arribar a la plaça de la Font, on Magí Sunyer va llegir un manifest de cloenda. 7


L’INFOCUP

setembre 2013 núm. 2

Recomanem «Foc a la barraca», de David Fernàndez En aquest llibre, on Fernàndez demostra el seu domini lingüístic i pensament, s’hi tracten una immensitat de temes que ens recorden, i fan reflexionar, que encara tenim molta feina per davant i que el Poder, malgrat tot, es pot combatre efectivament.

El periodista i activista David Fernàndez (Barcelona, 1974) és conegut per al gran públic des de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, on per primera vegada la CUP va obtindre representació amb tres escons. Però abans de tot això, l’activitat del barceloní ja era molt productiva als mitjans escrits com Vilaweb, Gara o la Directa. La primavera d’aquest 2013 va veure com es recollia en un volum l’articulisme que Fernàndez havia anat conreat i publicant des del 2009.

David Fernández Foc a la barraca Tarragona: Lo Diable Gros, 2013

La diada per l’Alliberament Sexual recorre els carrers de la Parta Alta amb una alegre manifestació d’eslògans contra el patriarcat i l’homofòbia. Moltes estelades, també. Les males llengües diuen que per no ser vistos amb una bandera rosa. No importa, estaven allí, per primera vegada; estàvem allí, totes juntes.

18:30h Taula Rodona - Museu d’Art Modern de Tarragona

DIVENDRES 13/09 19h Obertura de l’espai Barraques 22:30h Tret de sortida de les Barraques de Tarragona amb el Pregó de les Barraques Tarragona a càrrec de Tornavís Teatre. 23:30h EBRI KNIGHT 00:45h PIRAT’S SOUND SISTEMA 02:30h JORTER&JORTER

de referència Joan XXIII aquests darrers anys.

112.380,23€ són els que pagarà l’Ajuntament de Tarragona al Corte Inglés pel mobiliari de la nova caserna de la Guàrdia Urbana.

dors pel ple extraordinari que va durar 20 minuts el passat 29 de juliol.

300 anys d’ocupació de Tarragona Visites guiades pels indrets representatius de la repressió franquista a Tarragona Segona temporada caminant pels indrets de la repressio franquista. Els horrors de la dictadura feixista a partir dels llocs de la violència: detenció + empresonament + judici + afusellament + enterrament. Lògica eterna de la tirania. Ens hi rebel·lem. Contra l’oblit, memòria històrica.

14 de juliol i més calor 300 anys de Borbons a Tarragona, 300 anys d’ocupació... i de resistència. Unes 100 persones assiteixen a les xerrades de l’Ezequiel Gort i el Jaume Borràs i 400 als actes festius i de la manifestació. Més estelades pels carrers de la Part Alta: Tarragona, deixarà de ser espanyola aviat?

per part de les tropes borbòniques.

300 anys de resistència de Tarragona sota ocupació borbònica.

274.000€ va rebre la fundació INIPRO per part de l’ Ajuntament de Tarragona per uns treballs avui encara desconeguts.

5

són les llars d’infants de la ciutat que gestionarà durant quatre anys l’empresa Clece de Florentino Pérez. Per aquesta privatització rebrà 6.431.650,80€ (sense IVA).

Agenda BARRAQUES TARRAGONA 2013 DIJOUS 12/09

140 són els llits tancats a l’Hospital

752€ cadascú van cobrar 9 regi-

Actes passats 28 de juny i l’ambient caldejat

LA XIFRA

DISSABTE 14/09

DIUMENGE 15/09

17:30h Doctor Festa - L’experiment del Doctor Festa arriba a Tarragona! Nens i nenes, veniu a veure’l, a passar-vos-ho bé, però sobretot… a ajudar-lo! 18h XOCOLATADA 18:30h FIRA KERMESSE - Esquís cooperatius- Piscina de pescar peixos- Aros i suport per fer punteria- Laberint per bufar una bolaLaberint per anar movent i fer arribar la bola a lloc- Twister 3D i futbolí amb disc

15h Dinar popular - Apunta’t al dinar de final de les Barraques! Quan s’acabin els castells a la Plaça de la Font, vine a gaudir de: Fideuà + vi + pa. Preu: 6€ 19h CRAZY DANCERS 22h - A-TOK 23h - SEGONAMÀ 24h - THE MADICK’S 01h - KASO ZERRADO

23:30h ARRAP 24:45h THE CABRIANS 02:30h OPCIÓ K-95

BEATIFICACIONS 13/10

34 anys (des del 1979) són els que fa que Rosa Díez «líder de la regeneració democràtica» ocupa càrrecs públics.

522 persones «Firmes y valientes testigos de la Fe» seran beatificades l’endemà del dia de la Hispanidad a l’antiga Universidad Francisco Franco per Rouco Varela, Cardenal Arquebisbe de Madrid.

195 €/hora «només» cobrava Maties Vives com a representant d’ ICV al consell d’administració de Catalunya Caixa. Va votar afirmativament a un salari de 600.000€ anuals per al director Adolf Todó.

Mobilitzacions preparades pel 13 d’octubre en resposta a l’ofensiva espanyolista i masclista de les beatificacions.

’n Fes-te

sòci/a

C/ Trinquet Vell, 15 - Tarragona

8


Setembre 2013