Issuu on Google+

L’Info Tarragona

Abril del 2013 núm. 1

Sumari Ens privatitzen la sanitat pública. La CGT de l’Hospital Joan XXIII ens explica com afecten les retallades i la privatització a l’Hospital Públic de la nostra ciutat. Participar en els pressupostos municipals no és una utopia. La CUP de Tarragona organitza xerrades sobre pressupostos participatius i com podrien fer-se a la nostra ciutat. Les dones treballadores són les més afectades per la crisi. Anàlisi de com la conjuntura econòmica i de retallades pot arribar a excloure a les dones del mercat de treball. Ara toca vendre patrimoni municipal? Com s’explica que l’Ajuntament de Tarragona es vegi obligat a vendre’s el nostre patrimoni i a la vegada pagui lloguers desorbitats per fer ús de determinades instal·lacions? Entrevista a un estudiant organitzat. Com es pot aturar la privatització del sistema educatiu des de les aules i l’organització estudiantil? No només per Sant Jordi tenim lectura recomanada. No pots deixar de llegir Artur Mas: on són els meu diners? i Cop de CUP.

Val més tard que mai

Tarragona

Secció sindical de la CGT de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

El divendres 15 de març, ni una paraula de reconeixement a l’Ajuntament de Tarragona va apro- aquest any llarg de lluita. var per unanimitat una moció demaQuè els ha fet canviar? No van nant que el servei d’Hemodinàmica assabentar-se del cas quan Felipe de l’Hospital Joan XXIII Rivas, víctima de la manca estigui en funcionament L’aprovació de la d’horari, va ser valent en moció al Ple ha denunciar el seu cas? Va 24 hores al dia. Celebrem que els po- trigat 14 mesos ser el detonant per sensibilítics locals finalment litzar la població, i la CGT s’hagin adonat d’aquesta necessitat. ve engegar la reclamació ciutadana. Val més tard que mai. Llàstima que Per què aleshores no van ser sensiarriba catorze mesos després que la bles a aquest problema? CGT iniciés les mobilitzacions per Val més tard que mai. Però reivindicar aquest servei, i haguem potser haurien d’explicar el per què aconseguit l’obertura parcial gràcies d’aquesta votació ara, al març de a les accions que durant l’any passat 2013. Com veiem el ritme que pores van fer de forma sistemàtica cada ten els governants per conèixer les setmana. necessitats de la ciutadania, expoDurant aquest període, sem les reivindicacions S’ha de la ciutadania ha recolzat que plantegem des de fa la CGT amb la seva signamolts anys en defensa de garantir tura, i es van lliurar milers la sanitat pública i per què l’obertura de firmes a la Generalitat. permanent de l’Hospital Joan XXIII no També han col·laborat els deixi de ser l’hospital pútots els llits membres de la Plataforma blic de referència… I esi Assemblea del 15-M, reperem que no passin tants presentants de Co.Bas, d’ICV-EV i mesos en donar resposta. la CUP. S’ha de garantir l’obertura permaLes formacions polítiques a nent de tots els llits d’hospitalització. l’Ajuntament, els socialistes, con- Aconseguir l’optimització màxima vergents i populars no han tingut de tots els serveis de l’hospital, per a 1

la qual cosa ha d’haver-hi la dotació econòmica i humana per tal de reduir (millor seria abolir) les llistes d’espera, tant les quirúrgiques com les d’accés a visites als diferents especialistes, o a les diverses proves diagnòstiques. Des de l’inici de l’expoli de drets i l’estafa, mal anomenada crisi, que hi estem lluitant. Però sempre s’hi pot afegir tothom. Val més tard que mai. Fotografia: Albert Ventura


Tarragona

Què està passant a CLH?

Fotografia: Albert Ventura

La companyia CLH, encarregada de transportar i emmagatzemar productes petrolífers, situada a Tarragona, molt propera al nucli urbà (Ctra. Vella de València, 2), pretén mantenir una instal·lació amb una capacitat d’emmagatzematge que supera els 100 milions de litres de combustibles amb un sol operador en els torns de nit, caps de setmana i festius. No s’entén com una companyia, que segons diu,

basa la seva gestió en criteris de compromís amb la sostenibilitat, la seguretat, l’eficiència i la col·laboració amb la societat, pretén que una sola persona pugui afrontar un possible accident en el parc de tancs i així posar en perill tota la població. Per aquest motiu animem a tota la ciutadania a prendre consciència de la gravetat de la situació i a donar suport als treballadors de CLH en les seves reivindicacions.

El nombre d’aturats augmenta, però el dels homes ja arriba a sobrepassar el nombre d’atur femení. Fet que no venia passant en els darrers anys. Ha millorat tant veritablement la condició laboral de la dona? És motiu d’orgull el resultat d’aquestes dades, en una societat on la dona i l’home no tenen les mateixes oportunitats? Doncs malauradament no. El que les dades no ens diuen és que aquest augment del nombre d’aturats té més a veure amb l’empitjorament de les condicions laborals tant masculines com femenines. Però anem per passos. És ven sabut que la bombolla immobiliària va generar gran quantitat de llocs de feina, sobretot en el sector de la construcció, i amb l’arribada de la crisi aquests llocs de feina són els primers que s’han destruït. Tenint en compte que era un sector força mas-

Volem uns pressupostos participatius!

culinitzat, això ha fet que el nombre d’aturats augmentés considerablement, sobretot durant el període entre el 2008 i el 2010. Paral·lelament, el nombre de dones aturades també augmentava, tot i que no tant ràpid. Una altra cosa a tenir en compte és que amb la destrucció de feina ha coincidit una època de fortes retallades, que sobretot afecten a subvencions i a serveis públics, fet que ha comportat que moltes dones abandonin el mercat laboral per fer-se càrrec de tasques reproductives (cuidar

nens, gent gran i malalts) que abans les cobrien parcial o totalment les subvencions i els serveis públics. Per tant, les dades exclouen una quantitat de dones que han decidit no buscar feina degut a la situació familiar i a la manca d’ajuts públics i no pas per voluntat pròpia. A més, aquestes retallades afecten a molts llocs de treball públics (mestres, infermeres i infermers, metgesses i metges…) que curiosament són sectors que acostumen a treballarhi més dones. I ja hi tornem a ser.

Vendre patrimoni ara?

Fotografia: Albert Ventura

Els pressupostos participa- una campanya informativa sobre tius són una eina de participació i els darrers pressupostos aprovats. de gestió de la ciutat que tenen el Hem denunciat l’opacitat amb la seu origen a Porto Alegre el 1989, que es van aprovar, la connivència i que possibiliten que la ciutadania entre tots els grups municipals que pugui proposar i decidir on es des- hi ha al consistori, així com el continen els recursos municipals. Des tingut dels pressupostos en si: com que es posaren en marxa, el nom- per exemple que el 15% d’aquest bre de localitats que s’ha afegit a pressupost (30,2 MEUR, traduïts aquesta iniciativa no ha parat de en 82.976 euros diaris) estigui descréixer, i als Països Catalans ja tro- tinat a pagar un deute contret a esbem una trentena de municipis que, quenes de la ciutadania. amb major o menor grau, aposten Pensem que aquesta tasca per aquesta eina. d’informació l’hauria d’estar fent Les experiències demostren el propi Consistori, així que també que l’únic condicioaprofitem aquests nant per tal de desen- Per uns pressupostos espais per a explicar participatius cal volupar uns pressujustament aquesta postos participatius altra manera de fer, voluntat política és la voluntat polímés participativa, tica, mentre que les característi- efectiva i eficient, perquè posa ques del municipi com el nombre l’accent en les necessitats reals dels d’habitants, en cap cas han resultat veïns i veïnes dels nostres barris. ser un impediment. De la mateixa Hi ha diverses maneres manera, la part dels pressupos- d’entendre la gestió d’un municitos sobre la que es permet decidir pi, tantes com maneres d’entendre també és menor o major en funció què és la política. L’aposta per uns d’aquesta mateixa voluntat políti- pressupostos participatius encaixaca, i en cap cas de la quantitat dels ria en aquella visió de la política recursos econòmics. com a mitjà per a l’apoderament de La CUP de Tarragona apos- la ciutadania, fomentant que esdetem perquè a la nostra ciutat pu- vingui activa, resolutiva i comproguem decidir on volem que vagin mesa amb el que té lloc a la sociea parar els nostres diners i és amb tat, o en aquest cas, a la seva ciutat. aquest objectiu que hem iniciat

Infografia: estadistiques.info

Com afecten la crisi i les retallades a les dones?

Els pressupostos que aprovà sense oposició dins el Consistori el govern municipal de Tarragona presenten una novetat envers el 2012: s’han previst uns ingressos de 7.989.302,08€ en “alienació de finques”, és a dir, venent patrimoni. Segons ha informat la premsa, els pisos de l’edifici del teatre Metropol podrien ser una de les opcions per obtenir ingressos. Paradoxalment, a pocs metres s’hi troba l’edifici de l’OMAC, del qual l’Ajuntament no és propietari i paga un lloguer pel 2

seu ús. La normativa del rescat espanyol imposa que l’Ajuntament no pugui endeutar-se més. La solució triada per tenir liquiditat ha estat la venda, però, ¿no és realment continuar amb una dinàmica d’economia ensorrada i sense solució vendre el patrimoni justament quan menys es valoritzen els béns immobles? ¿Quina explicació es pot donar a continuar pagant lloguers d’època de bonança i vendre a preu de crisi quan es disposa d’immobles on poder allotjar els serveis municipals?


Tarragona

OPINIÓ Cooperativisme

Jordi Martí i Font

M’imagino el viatge a Rochdale del Josep Maria Rendé, Rendé i Ventosa, des de l’Espluga de Francolí, als Països Catalans. I me l’imagino perquè mai no va passar, tot el contrari, més que els cossos van ser les idees les que es van desplaçar en paper escrit fins a la Conca de Barberà i van fer possible que allà es fundés un celler cooperatiu com ja havia passat a Barberà de la Conca anys abans, el primer, diuen. El mateix camí que, desobeint les normes anarquistes triades en congressos per a especialistes de les normes i els “estatuts”, van fundar els anarquistes del Priorat a cada un dels pobles on es van poder organitzar, que van ser molts. Era a Rochdale, el 1844, quan un grup d’obrers majoritàriament teixidors, però no només, van crear, el 24 d’octubre, el primer Magatzem Cooperatiu de la ciutat i de la resta del món.

Era un fet absolutament local però va esdevenir universal en no res. Eren vint-i-vuit teixidors, i d’altres sense feina aturats o com a conseqüència d’haver participar en diverses vagues, i van aportar 28 penics cadascun. Ells van escriure la Carta dels principis de Rochdale que a mi sempre m’ha semblat magnífica, sobretot en el punt que diu que la cooperativa “no tractarà amb dropos”, un punt que amb el temps va desaparèixer. Aquesta regles van esdevenir el corpus normatiu bàsic de les cooperatives del segle XIX i totes elles comencen amb una que diu que “La cooperació completa l’economia política en organitzar la distribució de la riquesa”. La distribució de la riquesa…, aquest és el centre de la qüestió, aquest i que la cooperativa “significa la responsabilitat personal, la iniciativa personal i la participació es aquest presti-

Matisos sobre la Independència Hi ha dirigents d’aquest tros de país que volen crear un hòlding empresarial anomenat Catalunya i sembla que volen un estat propi per tal que res canviï. Catalunya SL és una marca empresarial en la que els cims de les muntanyes plenes de molins de vent estan gestionats per Fomento de Construcciones y Contratas, les vessants de les muntanyes per Baqueira

gi que el treball i el pensament saben conquerir.” Les normes, segons Albert Pérez a “Cooperativisme”, es podien resumir en uns punts que feien referència a la intervenció democràtica dels associats i la seva lliure adhesió, la distribució dels remanents segons l’ús que cada associat ha fet dels serveis de la cooperativa, l’interès limitat al capital, al qual només se li reconeix un interès fix i petit ja que es lloga com a eina de treball, la neutralitat política i religiosa, les vendes al comptat i l’ensenyament sobretot de la mateixa cooperació. Les regles de Rochdale van ser revisades el 1937 per l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) i adequades, en la seva redacció sobretot, el 1966. Les actuals normes internacionals del cooperativisme, però, són producte d’una darrera adequació feta en el marc d’un Congrés de l’ACI realitzat a Man-

chester el 1995 i inclouen l’autonomia i independència de les cooperatives com a centre de la seva existència. Randé i Ventosa era un ric ben allunyat dels nostres preceptes de repartiment del treball i la riquesa. I molt probablement mai no va anar a Rochdale, tot i que podria haver-hi anat. De fet tot això no importa massa. Tampoc hi va anar Joaquim Llorens Abelló i no deixa de ser, per això, un dels més importants anarquistes i cooperativistes del Priorat. El que de veritat importa són els valors que el cooperativisme defensava i defensa, els que fomenta i els que promou. I aquests no són altres que l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la igualtat, l’equitat, la solidaritat, l’honestedat, la transparència i la responsabilitat social.

complexos petroquímics, el litoral per la especulació urbanística de Bankia o per La Caixa per a fer camps de golf i casinos, l’aigua salada encara no se sap, si per Agbar o per Acciona, els peixos per Pescanova i el subsòl aquàtic per Capricorn Spain Limited per a la prospecció de gas. En canvi, hi ha persones que són privatitzades, desnonades, retallades,

acomiadades, enverinades, desateses, silenciades, deportades, humiliades, torturades, il·legalitzades, cegades, estafades, analfabetitzades, robades, preses, empobrides, desocupades, insultades, desallotjades, deslocalitzades, blaveritzades, etc… Que volen la Independència perquè tot canviï i res sigui igual.

Anna Montoya

Beret, la majoria de la massa forestal en mans privades, els túnels com els del Garraf per Abertis, el subsòl per realitzar fracking, pendent de licitar, els manantials per la Nestlé, les aigües dels rius per Agbar, els embassaments d’aigua per la Repsol, la part baixa del riu Ebre és utilitzada per refrigerar nuclears amb participacions d’Endesa i Iberdrola, la desembocadura per a

Francesc Bermúdez, estudiant «Hi ha molts motius perquè es canalitzi l’odi sota una caputxa»

Què us deien els estudiants quan us oposàveu al Pla Bolonya? Nosaltres veníem d’un discurs molt marcat ideològicament i estàvem bastant distanciats del que era la massa estudiantil. Anàvem amb el discurs anti-Bolonya, que privatitzaven l’educació, que elititzaven la universitat perquè les classes populars tenien menys capacitat d’accedir-hi. Per als estudiants típics tot eren facilitats, sobretot per moure’s per Europa, amb l’Erasmus, i l’entrada de capital privat l’entenien com un avantatge. Et deien: “És clar, si nosaltres estudiem és millor que tinguem feina després”. I amb això encara t’hi has trobat, avui?

Sí, avui dia sí que ens hi trobem, però com que les conseqüències de la privatització de la universitat no són tan abstractes com en aquell moment amb el procés de Bolonya, sinó que ara han passat de pagar 900 euros a 1.600 euros… ja comencen a ser una mica més receptius a les peticions de mobilització. És trist que hàgim hagut d’arribar a aquesta situació perquè els estudiants comencin a despertar una mica. Tot allò que dèieu s’ha acabat complint? El procés de Bolonya és simplement ficar-li nom a un pas més d’una ofensiva que comença el 1991 quan l’Organització Mundial del Comerç determina que l’educació és un sector per liberalitzar,

per fer negoci. Hi haurà una preculminació que serà amb avl’Estratègia 2015 quan s’acabaran d’adequar les universitats al teixit productiu. La crisi ha estat una excusa. segur que arribarà un dia en què ens diran d’aquí a 5 o 6 anys que s’ha acabat la crisi, però veurem tot el que ens ha anat caient fins avui. La situació del professorat també ha modificat. Com és que al departament de psicologia evolutiva, per ficar un exemple, van fer fora vuit professors i ara es troben que moltes assignatures troncals les han de cobrir becaris. I cada cop es redueixen més els màsters. L’ensenyament convergeix amb les necessitats empresarials. És a dir, es van eliminant aquelles carreres que són menys productives, actualment inclús s’està parlant que la URV només ofereixi estudis de química, d’enginyeries i de turisme. Les vagues d’estudiants són útils? Nosaltres creiem que sí, si no tampoc no convocaríem, però com a part d’un procés

3

que ha de ser molt llarg. El més important no és que hi hagi una gran manifestació o que hi hagi una aturada total de les classes, sinó que d’aquesta mobilització en sorgeixi una mobilització estudiantil. I sí, segurament s’hauran de fer coses molt diferents de les que s’han fet fins ara. Com per exemple la violència urbana? Bé, de fet jo crec que és una conseqüència natural de la conflictivitat social. Tenim l’exemple de Londres, on hi va haver uns aldarulls fa dos anys, amb una gran massa de gent que no estava polititzada i un descontentament social que robava teles. Per a mi, que es cremi un banc després que hi hagi un desnonament no és violència, al contrari, és una mesura necessària. A Grècia la gent veu amb bons ulls que s’expropiïn els supermercats. La violència en sí no és bona ni dolenta, la gent que diu que és dolenta és dogmàtica. S’ha d’entendre com una eina que en certs casos pot i ha de ser necessària per combatre les agressions que patim. Et sents al·ludit quan fan servir el terme “joves encaputxats”? Sí, em sento al·ludit per-

què acabaré d’aquí a poc una llicenciatura, no trobaré feina, mon pare té 58 anys i està a l’atur després de treballar tota la vida. Em sento al·ludit per moltes raons, només cal que fem una ullada als diaris o a les televisions i, de fet, jo ho veig com un acte de reafirmació, de dir jo per aquí no passo, jo crec en un altra manera de fer les coses. I tota aquesta violència estructural que patim dia rere dia, tots aquests assassinats que estem veient per part de la banca, tots aquests treballadors, totes aquestes famílies que estan vivint en la misèria, tot aquest augment de pobresa infantil, reforcen aquesta percepció. Quanta gent del teu entorn ha emigrat per trobar feina? Tinc un amic que està vivint a Irlanda, en tinc un altre que ara mateix està anant a buscar menjar a Càritas, a Cambrils, i en pic pugui marxarà… Del meu entorn unes quatre o cinc persones han migrat. I aquí també afegiria que ma germana, que treballava a Mas Carandell, quan es van assabentar que estava embarassada no li van renovar el contracte. Tots aquests també són motius perquè tot aquest odi es canalitzi sota una caputxa.


Tarragona

Recomanem…

Efemèrides

Artur Mas: On són els meus diners? Dels editors de la revista Cafèambllet

Com teòricament es pot suposar, bona part dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya s’inverteixen en sanitat. En els darrers temps, sota la suposada manca d’efectiu per part del Govern, s’ha iniciat una onada de privatitzacions i retallades al sector de la salut pública que sembla que no s’aturi. Tot i això, quantitats importants de diner públic no s’han pogut justificar, i no ve d’ara, sinó des dels primers governs de la Generalitat dels anys 80. Aquest llibre explica els dos anys d’investigació de la revista «Cafèambllet» sobre la sanitat catalana i que ha comportat que la revista hagi estat condemnada a pagar 10.000 euros de multa a Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas en temes sanitaris.

Repressió Franquista Continua el cicle de vistes guiades pels indrets de la repressió franquista de la mà de l’historiador Francesc-Xavier Tolosana. A l’última, 23 de març, hi assistiren un quinzena de persones. Es visitaren llocs d’impacte com el punt de la muntanya de l’Oliva on afusellaven els condemnats a mort i la fossa comuna del cementiri on eren enterrats.

La història del Casal S’ha estrenat el documental “El Casal: origen, evolució i projecte de futur”. Magnífic en la seva realització, repassa la història d’aquest centre social autogestionat, punt d’acolliment de molts col·lectius socials. La part més interessant, l’explicació de les friccions ideològiques en el seu si que van donar lloc a una escissió i el moment actual, de creixement progressiu, que obliga a cercar un nou local.

Cop de CUP. Viatge a l’ànima i a les arrels de les Candidatures d’Unitat Popular

ves de la CUP des de dins i fora de la formació. Alhora, els autors apleguen els resultats electorals de 1987 a 2011 i tracen una possible línia de futur des de l’actualitat.

Julià de Jòdar i David Fernàndez Barcelona: Columna Edicions, 2012

10 anys de la inauguració del CAP Muralles que en l’actualitat té les portes tancades de les 20h a les 8h

Sota el títol Cop de CUP, l’escriptor Julià de Jòdar i el periodista i parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular David Fernàndez, han aplegat la història de la formació política des del seu embrió d’ençà de la Transició. Els precedents, de 1975 a 1979, culminaren amb el naixement de les CUP amb el primer embat independentista entre els anys 1986-1995 (Capítol III, de la primera part, «Arrel(s): burxant la història».), i segueixen fins a l’actualitat. Lluny de la descripció de la trajectòria passada, el llibre pren perspecti-

L’acte de les Oblates Continuem amb la repressió franquista. Se celebrà per primer cop un homenatge a la dotzena de dones que moriren al convent de les Oblates mentre hi estaven preses, quan aquest centre religiós va ser habilitat provisionalment com a presó de dones. Diverses organitzacions d’esquerres (sindicats, partits polítics i col·lectius) llegiren un breu resum de les seves circumstàncies personals de cadascuna de les dones i dipositaren una rosa a l’entrada del convent. La congregació religiosa no va mostrar massa interès per l’acte; tot el contrari, d’un operari d’unes obres de més avall del carrer que anava serrant rajoles fent un soroll ensordidor i va posar el punt de prosa a un acte força poètic.

30 anys del primer càrrec púbic de Josep Félix Ballesteros a l’Ajuntament de Tarragona. Regidor a l’Ajuntament de 1983 a 1999 i de 2003 a 2007 i Alcalde del 2007 al 2013

10 anys de l’aprovació de la moció en contra de la guerra d’ Iraq i perquè Tarragona esdevingui ciutat contra la guerra 1 mes de l’aprovació de la moció perquè el Port de Tarragona esdevingui parada dels vaixells de guerra de l’ OTAN. 25 anys sense local propi de la Colla Castellera dels Xiquets del Serrallo

Una nova alba La gent de Tigre de Paper van venir a presentar el llibre del Roger Sànchez Esteban, «Una nova alba. A destemps per l’Amèrica bolivariana». Es va omplir la sala per escoltar les vivències de l’autor per alguns dels països que més lluiten contra el capitalisme salvatge. Amb la recent mort de l’Hugo Chávez, recomanem més que mai la lectura d’aquest llibre. Dia de la dona treballadora

El 8 de març s’ha convertit en una diada amb majúscules. Força gent a la concentració reivindicativa i al munt d’actes, des de xerrades a presentacions de llibres.

Participem en els pressupostos

Ens hem ficat com a objectiu treballar perquè al gent conegui els procediments dels pressupostos participatius. Anem pels barris i expliquem alguns aspectes foscos del pressupost de l’Ajuntament de Tarrgona i després convidem la gent a dir-hi la seva. Hem fet trobades als barris i a la Part Alta. ¿Te les perdràs?

òcia Fes-te s

C/Trinquet Vell 15 – Tarragona (Part alta)

4

Agenda El 25 d’abril Cafèambllet farà la presentació del seu nou llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” a les 19:30h al Cafè Metropol. Entrada gratuïta El 27 d’abril tornen les visites guiades pels indrets representatius de la repressió franquista a Tarragona (1939-1948), a les 11h a l’entrada del cementiri de Tarragona. Visita gratuïta. 1 de maig dia internacional de la classe treballadora. Organitza’t i vine a la manifestació. El 20, 23, 28, 30 de maig i 4 de juny curs de TAIFA sobre economia crítica al Campus Catalunya de la URV més informació i inscripcions a jornadestaifa@gmail.com Preu curs complet 5 euros.

El 25 de maig hi ha una nova edició de les visites guiades pels indrets representatius de la repressió franquista a Tarragona (1939-1948), a les 11h a l’entrada del cementiri de Tarragona. Visita gratuïta. El 29 de juny no et pots perdre una nova edició de les visites guiades pels indrets representatius de la repressió franquista a Tarragona (1936-1939), a les 11h a l’entrada del cementiri de Tarragona. Visita gratuïta.

Més informació a www.tarragona.cup.cat


Abril 2013