Page 1

INFO Núm.2 Primavera 2017

Butlletí Contrainformatiu de la Candidatura d’Unitat Popular-Pallars

+info i la teva opinió a: pallars@cup.cat twitter:twitter: @Cup_Pallars facebook.com/cup.pallars pallars@cup.cat @Cup_Pallars facebook.com/cup.pallars

pallars.cup.cat

Irreductibles a La Vall Fosca Endesa vol esclafar l’últim reducte de resistència al seu imperi multinacional L’any 2017 després de Crist, totes les valls pirinenques han sucumbit a les condicions que imposa l’imperi hidroelèctric d’ENDESA, totes? No! Un llogarret anomenat la Vall Fosca i els seus irreductibles habitants resisteix! Amb aquestes paraules el Diputat de la CUP Albert Botran demanava al conseller d’empresa en seu parlamentària quina pressió política i quin compromís tindrà el govern en la defensa dels drets del territori i dels veïns i veïnes de la Vall Fosca.

Ja fa molt anys que FECSA-ENDESA ha deixat de ser el MR Marshal de la Vall Fosca, ja no genera llocs de treball al municipi i fa dècades que ha iniciat una llarga cursa de fons d’erosió dels nostres drets a canvi de res, ja l’any 78 amb la fusió dels antics ajuntaments vam patir una retallada de drets en excloure’s del conveni als nouvinguts al municipi a partir d’aquella data, i que les contraprestacions per la construcció de Sallente (inclusió dels pobles del sud de la Vall) no van arribar fins als anys noranta.

Ara bé, l’any 2009 la multinacional ens declara directament la guerra aplicant per pròpia decisió i interpretant el contracte dels veïns beneficiaris i l’Ajuntament una tarifa diferent i al·leguen, amb traïdoria, que la legislació els obliga a aplicar una facturació més alta, quan és evident que el volen és “petar-se” el conveni, especular amb l’iva i negar-nos fins i tot les molles del seu pastís. La via judicial endegada per l’Associació de beneficiaris i l’Ajuntament ha aconseguit que la Direcció General de Tributs de l’Estat doni la raó a primers de novembre a l’Associació i l’Ajuntament. Paral·lelament, i no per casualitat, ENDESA envia la mateixa setmana a una empresa subcontractada a tallar comptadors, i gràcies a la pressió dels veïns, només aconsegueixen tallar un comptador a Espui. Recordem que mesos abans ja havien tallat un altre comptador a Pobellà sota una altra premissa d’interpretació unilateral de l’article tercer del conveni. Arribat a aquest punt, en que l’empresa agredeix directa i descaradament la nostra Vall i als nostres veïns i davant la por i l’amenaça de talls de subministrament l’Associació i l’Ajuntament decideixen negociar unes condicions de pagament amb l’empresa per un dels períodes reclamats.


Eduquem per la pau L’escola Valldeflors suspèn en educació, aprova la militarització Aquesta decisió contravé la sentència de febrer de 2016 del TSJ, que deixava clar que no es podia negociar la base imposable. El contracte de finançament sorgit d’aquest acord, per tant, és il·legal i té diverses clàusules abusives, pel que la CUP Vall Fosca hem recomanat als veïns i veïnes beneficiàries no signar-lo o revocar-lo en cas d’haver-ho fet. Vam contractar els serveis d’una advocada i els vam oferir a l’Ajuntament i l’Associació, que no només van declinar l’oferta sinó que es van negar a deixar-li consultar la documentació. Malgrat això, amb el seu aval legal, vam proposar la via d’autoliquidar a l’empresa el deute real segons el contracte de 1927 i no pas el que ENDESA reclama, que és de l’ordre de 10 vegades el deute real. A dia d’avui més de trenta beneficiaris del conveni han autoliquidat el que deuen segons contracte, mantenint el pols a la multinacional i, per defensar-los, hem pogut aconseguir el compromís in-extremis de la Direcció General d’Energia que farà complir la llei i no deixarà a la companyia tallar subministres a qui hagi fet autoliquidacions. Vegeu circulars de 17 de febrer i de 3 de març (https://issuu.com/cupvallfosca). La pressió política i social ha de reforçar la via judicial per guanyar la partida des del territori, per això molts veïns i veïnes estem reclamant la intervenció de consum i d’energia perquè s’obri un expedient sancionador a ENDESA ENERGIA SAU i es facin respectar els drets col·lectius dels consumidors de la Vall Fosca i es recuperi el respecte, l’esperit i els drets adquirits el 1927 al nostre municipi. Que sàpiguen que hem pres la humil decisió de no retrocedir!!!

CUP Vall Fosca

Aquest octubre i per tercer any consecutiu, els alumnes de tercer (8 i 9 anys) del Col·legi Valldeflors de Tremp han visitat l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials (AGBS) que l’exèrcit espanyol té a Talarn. Fa uns anys l’escola ja havia deixat instal·lar en el seu pati escolar un simulacre de guerra, on nens i nenes feien pràctiques de tir, llançament de granades i superaven altres obstacles militars muntats pels soldats de l’acadèmia. Després de la polèmica que va generar es va deixar de fer, però sembla ser que a l’escola no s’ha après la lliçó. El 2015 deu alumnes no van anar a l’escola (ni a l’acadèmia) aquell dia i aquest curs han estat tres alumnes de tres famílies els que s’han negat a anar-hi. La resposta que han rebut els pares i mares que s’han queixat per part de la direcció del centre (amb el suport dels Serveis Territorials d’Ensenyament) ha estat, en primer lloc, recordar-los la obligatorietat de l’assistència a l’escola i que l’activitat es fa per mostrar una “realitat objectiva” del municipi i la comarca, com podria ser anar a veure un ramat d’ovelles o l’ermita de Sant Sebastià. Així, alumnes d’un centre públic català on els valors de la coeducació, llibertat personal, responsabilitat, diàleg, convivència i respecte s’oposen als que transmet la institució militar, visiten un campament de l’exercit on regnen els valors de l’obediència inqüestionable, perpetuació d’un sistema patriarcal, androcentrisme i l’ús de la violència per resoldre conflictes. No només ens sobta aquesta per les diferencies esmentades, sinó perquè entenem que qualsevol activitat que impliqui una divisió entre famílies i docents ja es motiu d’evitar-la. A més a més, quan els pares i mares dels alumnes han proposat altres “realitats objectives” com poden ser les de la cultura de la Pau, amb xerrades d’activistes històrics del moviment, objectors de consciència que van aconseguir acabar amb el servei militar obligatori ara fa quinze anys, la resposta rebuda de la Directora del centre ha estat clara, el silenci total.

La realitat objectiva és que l’exèrcit espanyol ocupa una base militar a la nostra comarca, sí, la mateixa institució militar que es va revoltar contra el govern democràtic de la República i va provocar una guerra que va causar un milió de morts, milions d’exiliats i centenars de milers de represaliats, executats i torturats. Al Pallars que hi ha pobles on l’exercit espanyol va afusellar a tots els caps de família fa casi 80 anys, també se’ls hi explica aquesta realitat objectiva als alumnes de l’escola Valldeflors? També se’ls explica, quan són a l’acadèmia, que no fa tants anys alguns representants d’aquella institució van fer un cop d’estat armat contra aquesta democràcia que tenim? Que la constitució els atorga el paper de garant per força de la unitat nacional, per sobre del dret a decidir dels pobles? Que el cap de les forces armades ho és per successió hereditària per designis del mateix Franco? Clar, potser no ho entendrien, perquè només tenen vuit anys. Millor deixem que els militars els hi expliquin com salven vides a tort i a dret i com molen els tancs que condueixen. El centre assegura que la visita s’emmarca en un projecte per a que la canalla descobreixi des de l’objectivitat, el respecte i la convivència, perquè el dia de demà siguin persones crítiques, amb obertura de mires i capaces de prendre decisions allunyades de perjudicis. Curiós el lloc que han triat per a inculcar valors amb aquest objectiu, una institució armada, jeràrquica on els seus membres obeeixen ordres sense alternativa de disparar i matar a un altre ésser humà, i més quan el passat juliol el Parlament de Catalunya va aprovar una moció per la desmilitarització de Catalunya on, entre altres, instava al Parlament a evitar la presència de l'exèrcit en qualsevol centre educatiu. L’educació és el fonament de la societat del demà, els nostres fills i filles mereixen conèixer, aprendre i estimar la cultura de la Pau, no la pau dels exèrcits que és la pau del cementiri i la pau del poder, sinó la Pau no violenta.


Temps de desídia i de mal fer Crònica d’una auditoria als governs convergents de l’Ajuntament de Sort Us heu preguntat alguna vegada perquè Sort és la única capital de comarca que no té piscina municipal ni biblioteca comarcal? Amb l’ànim de buscar respostes i realitzar els projectes inacabats, entre altres motius, vam decidir apostar per entrar a l’Ajuntament de Sort. Potser no seriem “el govern dels millors” però teníem el convenciment de posar tota la voluntat per capgirar el bagatge poc encertat que arrossegava aquesta institució. A hores d’ara, any i mig després de l’entrada al consistori, veiem reconegut l’esforç de l’equip de govern amb la realització de dos dels puntals del programa de govern: l’execució d’una auditoria i la finalització de l’equipament de la piscina municipal.

són les úniques fórmules per complir amb una restricció fruit de negligències en la gestió dels equips anteriors. El resum de les xifres és el següent: els 14 expedients analitzats sumen 2.796.816 €, dels quals han arribat entre 2015 i 2016 requeriments de retorn de subvencions cobrades per valor de 988.816 € més 297.820 € en concepte d’interessos. I existeix el risc de que subvencions de les quals falta una part per cobrar o la totalitat ens n’exigeixin el seu retorn per incompliment de la normativa reguladora. Serien 486.820 € amb risc d’haver-se de retornar i 119.150 € amb risc de no cobrar-se. El total podria arribar a 1.065.901€.

cions que poden ser constitutives de falsedats documentals”. Durant l’exposició de la informació elaborada per l’equip de l’auditoria, l’ex-alcalde i actual regidor de l’oposició va eludir interpel·lacions sobre la responsabilitat de les gestions. Altrament, el grup de Convergència va emetre un vot negatiu a l’increment dels impostos però es van abstenir de donar solucions a la situació empesa per dècades de desídia i negligència del seu grup polític. Des de la Cup de Sort, trobem inadmissible l’estat econòmic al que s’ha conduit el municipi, a base de recursos públics mal administrats,

El passat 21 de novembre, davant d’aproximadament 200 persones, l’equip de govern de Fem Municipi i la CUP vam presentar al cinema de Sort l’informe redactat pels auditors independents Faura-Casas arran de l’anàlisi de diversos expedients sobre els que s’estimava que existien actuacions irregulars, fruit de l'acció de governs anteriors. L’estudi tenia una doble intenció. D’una banda, conèixer l’origen del considerable deute que actualment té l’Ajuntament de Sort; d’altra, entendre el perquè de l’existència d’un seguit d’obres públiques sense finalitzar; i per últim, analitzar el recorregut que havien fet els diners arribats a l’Ajuntament en forma de subvencions. A més a més, l’actual equip de govern ens veiem amb la responsabilitat de realitzar un acte de transparència per tal de justificar a la població el perquè del pla de sanejament econòmic de l’Ajuntament, imposat per la Generalitat. Si bé les mesures que ha d’adoptar l’Ajuntament durant l’any 2017, com ara no poder realitzar cap inversió en obra pública, reduir dràsticament les partides pressupostàries o augmentar la recaptació d’impostos, no són en cap cas voluntat de l’equip de govern,

Unes de les frases més repetides a l’auditoria són “no consta que l’actuació subvencionada hagi estat efectivament realitzada”, “l’import efectivament cobrat per aquesta subvenció va ser destinat a una altra finalitat”, “no hem constatat que l’Ajuntament hagi remès la documentació justificativa que li ha estat requerida”. Els auditors conclouen l’informe dient que “s’ha posat de manifest determinats incompliments greus de la normativa aplicable a les administracions locals, així com s’han identificat situa-

així com la manca de responsabilitat assumida per les persones que han estat al capdavant de l’Ajuntament. No és de rebut que la ciutadania, d’un poble farcit d’obres a mig fer, hagi d’assumir amb les seves aportacions l’import de les revocacions de les subvencions que en el seu dia no es van justificar.

CUP Sort


Ens volem vives i amb una vida digna Un altres 25N, tornem a sortir al carrer Un cop més, el passat 25N vam tornar a sortir al carrer per cridar ben fort “ens volem vives i amb vides dignes”. Desgraciadament aquell dia, com fem tots els dies, vam haver de tornar a recordar les morts de les violències masclistes. Un cop més, vam posar de manifest la lacra que encara no hem eradicat i que malauradament no sembla que tingui aturador i, el que és més alarmant, la detecció en augment de joves relacions sentimentals de dependència i submissió, de les noies vers els seus companys. A més, el nombre de víctimes assassinades als Països Catalans durant el passat 2016 va ser de 33. Una xifra alta i superior a la mitjana de l’Estat, de nou alarmant. Totes aquestes dades ens fan enrabiar més, ens criden a estar més que mai en alerta i sota la necessitat d’estar dia a dia educant per tot allò que portem lluitant. Per una societat on les relacions es basin en el respecte, igualtat, sororitat i fraternitat, entre altres valors destacats per l’humanisme. No el contrari, com ja fa massa segles estem

patint, la dominació, esclavatge i resignació del violent patriarcat. La paradoxa és que ben entrat el segle XXI, on disposem de molts avenços tecnològics, ens trobem amb actituds salvatges que ni la justícia sembla posar-hi remei, sinó que un cop més hi afegeix pegats, evitant atacar l’arrel del problema, per dir que sembla que visquem en una societat en decadència. Per això, continuem sortint al carrer, reivindicant els nostres drets com a dones i persones. Perquè ens VOLEM VIVES I AMB VIDES DIGNES ara! Perquè ho creiem i continuarem treballant per canviar un sistema i uns valors que no ens pertanyen, per seguir construint, com ja venim fent de dècades ençà. A tot això, no ens deixem de vindicar: El dret a una vida digna El dret a la llibertat i seguretat personals El dret a gaudir del més alt nivell de salut

El dret al propi cos i el dret a decidir El dret a no ser sotmesa a tortures El dret a no ser objecte d’ingerències arbitràries de cap mena El dret a la llibertat de pensament, consciència i opció sexual El dret a controlar la nostra pròpia fecunditat El dret a la privadesa El dret a viure sense cap tipus de violència I per últim, no ens pot faltar la saviesa poètica d’artistes de casa nostra, allò que ens fa humanes. PEL DRET DE LES DONES I LES NENES A VIURE SENSE VIOLÈNCIA Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por. Hi acudiran les bruixes de totes les edats. …

El joc de les cadires (reglament convergent) Sobre la creació de la Direcció General de Polítiques de Muntanya A principis d’aquest any 2016, el recent constituït govern de Junts pel Sí, ha recompensat al Pirineu amb una aportació a la cultura popular del territori: una readaptació del joc de les cadires a la convergent. Com marquen les regles tradicionals d’aquest joc els participants corren girant entorn de les cadires mentre sona la cançó, la cançó del repartiment de càrrecs polítics a la Generalitat de Catalunya, quan s’acaba la cançó el que no es situa ràpidament en una cadira és eliminat del joc. Convergència, que venia d’un govern en que ocupava totes les cadires, ara les havia de repartir amb els seus socis de coalició electoral, ERC, per tant més gent optant al mateix nombre de càrrecs. Al parar la cançó, el que des del 2011 havia

sigut delegat territorial del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins, es quedà sense càrrec, ja que aquest va ser adjudicat a l’ex-diputada Rosa Amorós, d’Esquerra Republicana de Catalunya. De manera que Convergència (l’actual PDECAT) es quedava sense ostentar la delegació en un territori en què històricament hi ha tingut una important presència política, el Pirineu de Lleida. Tot i així, els convergents amb una important o fins i tot majoritària quota de poder en el govern de Junts pel Sí i hàbils en el joc de cadires, per no dir els millors jugadors, adapten el reglament a les seues necessitats i creen la Direcció General de Polítiques de Muntanya, cadira que finalment, ara sí, aquesta poltrona és atorgada a Albert Alins.

Així doncs, tenim al nostre davant un cas més de duplicitat d’organismes de la Generalitat, amb tot el que comporta, costos en recursos econòmics i humans i una burocratització laberíntica, sota la finalitat de crear-li un espai de contrapoder a ERC, el qual cal entendre com una pugna pel domini polític del Pirineu, feu històric de Convergència que, com gairebé tot, comença a trontollar. Només cal fixar-se en les funcions que tenen les Delegacions Territorials i la Direcció General, per fer-se càrrec de que les funcions dels dos organismes són gairebé idèntics, representar i coordinar les polítiques de la Generalitat al territori i establir contacte amb els agents de la zona. Per aquest motiu, ens reiterem en lamentar la creació de càrrecs


Estacions d'esquí públiques? El preu dels forfaits d’Skipallars i la discriminació per municipis Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles, el blauet i el sabó. Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixerà l’arbre de l’alliberament. (MMMarçal)

Al Pallars Sobirà acollim quatre estacions d’esquí alpí, tres públiques i una privada, que repercuteixen directament al conjunt de la comarca, ja que defineixen el seu model turístic hivernal. Però com tota activitat econòmica de pes en una zona, té una sèrie d’impactes sobre territori i habitants que hi conviuen, que podem considerar més o menys beneficiosos (l'article no aborda el debat sobre aquest model turístic: per més informació veure l’Infocup nº1). El cas és que els beneficis de tenir aquests complexos lúdics i esportius rescatats i finançats amb diners públics al costat de casa sembla que hauria de permetre als veïns gaudir de la neu durant els mesos d’hivern, però la situació no és igual per a tothom i no hi ha les mateixes facilitats per accedir-hi.

polítics i d’òrgans governamentals innecessaris i irrellevants que no responen a cap necessitat real, ja que són funcions que la delegació territorial ja se’n feia responsable. Es veu el llautó a PDECAT, que vol continuar sent el gall del galliner costi el que costi, per tal d’aconseguir que els agents de la zona segueixin picant a la seva porta per a continuar erigint-se com els guardians dels feus pirinencs que han estat sempre, així coronant-se de glòria amb aquesta maniobra que veiem com un “gol” en tota regla de Convergència a ERC, per a garantir la continuïtat de la presència convergent als Pirineus, malgrat ERC obtenir-ne la delegació.

Mentre que els ajuntaments d'Alt Àneu i Esterri d'Àneu reben molts diners de Baqueira Beret SA, per l'ocupació de terrenys comunals, i els seus veïns i veïnes ténen el forfet de temporada gratuït, el preu dels forfets a les estacions d’Skipallars només són reduïts pels habitants dels municipis on estan instal·lades les estacions (50€ per adults i temporada). Però els consistoris de Rialp, Lladorre, Espot i Soriguera no reben cap ingrés de l'ocupació dels seus terrenys municipals. En canvi, tots els veïns de la resta de municipis de la mateixa comarca s’han de conformar en pagar 350€ per forfet de temporada. És evident la despesa que això significa per temporada en una família. Perquè la gent de Sort, Llavorsí, Baix Pallars, Vall de Cardós, Alins, Farrera, Tírvia i la Guingueta d’Àneu han de pagar el mateix preu que els turistes per l’ús d’unes pistes de la seva comarca, que utilitza els seus recursos energètics, hídrics, terrenys i xarxes de comunicació? Perdem la possibilitat de popularitzar els esports de neu entre els i les pallareses? És possible que en una àrea d’alta muntanya com la que vivim hi hagi nens i nenes que no

saben esquiar per motius de no accessibilitat als forfaits de temporada? Creiem que el fet que els veïns d’aquests municipis hagin de pagar un preu excessiu per poder gaudir-ne a la seva comarca ens perjudica a tots en general, ja que en una comarca amb pocs serveis i ofertes d’oci, un ús gratuït o a baix preu permetria dinamitzar socialment la comarca i estendre la pràctica d’esports d’hivern, sobretot de l’esquí alpí, entre la població local. També seria interessant obrir el debat de com haurien de ser aquestes estacions o centres d’esquí públics al Pallars Sobirà, en una futura República Catalana. Per sentit comú, si hi ha més usuaris locals en una activitat que es fomenta des de la proximitat local i hi tenen accés tots i totes els que estiguin empadronats al Pallars Sobirà, amb un mínim de permanència acreditable si es vol, estaríem obrint i apropant els centres d’esquí a tots els veïns, i es deixaria de fomentar la discriminació que actualment existeix envers alguns municipis. Seria obrir una activitat esportiva sense discriminar socialment ni econòmicament a ningú del mateix territori. Un servei públic esportiu com a tal ha de respondre a la demanda pública d’accés a les instal·lacions a tota la gent de la comarca. I, de fet, l’empresa que gestiona Skipallars és Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), una empresa pública que hauria de vetllar per revertir beneficis als habitants del territori on realitza la seva activitat. Ja que les tenim, creiem en un ús no excloent de les estacions d’esquí, perquè puguin ser un espai de trobada per gent de totes les edats i per tots els veïns de la comarca per a la pràctica lúdica dels esports de neu a l’hivern. Per això creiem que uns preus més econòmics per a tots els veïns del Pallars Sobirà promourien que aquells que tenim les pistes al costat de casa les poguéssim utilitzar més sovint.


Menjadors escolars i consells comarcals Externalitzacions, pèrdues en qualitat, guanya la precarietat

Ens hem fet ressò d’un informe d’USTECSTEs al voltant de la problemàtica dels menjadors escolars i, fent una mica d’història, es pot dir que les coses han anat a pitjor. En un principi, el personal de cuina dels menjadors escolars depenia del Departament d’Educació/Ensenyament però, quan va arribar la febre externalitzadora-privatitzadora, molts dels menjadors escolars van passar a ésser gestionats per empreses privades. Aquestes empreses, en molts casos, mantenien els contractes dels i les cuineres (que abans depenien del Departament) fins a l’extinció dels mateixos o fins a la jubilació, d’aquesta manera s’anaven substituït cuiners i cuineres per serveis de càtering. Els resultats són prou coneguts: menjar de qualitat decreixent i preus seguint la progressió contrària. Aquest fet va provocar que moltes escoles i AMPES es plantegessin recuperar aquest servei, amb unes dificultats importants per recuperar-lo, dificultats moltes vegades interposades per l’administració que, en l’actualitat es cristal·litzen en els Consells Comarcals com a ens més actius en contra d’aquesta reapropiació del menjador per AMPES i escoles. Posarem a consideració algunes de les xifres més significatives: - En un menjador de les nostres comarques una empresa gestionava les nòmines del personal de cuina (una cuinera i una ajudant de cuina a mitja jornada) i les nòmines de 6 monitores de menjador. Quan alguna d’aquests persones estava de baixa s’encarregava que hi hagués una altra persona substituint la seva funció. Per només fer això, l’empresa cobrava la quantitat de 1.600 €!, no és mentida, és un xifra real. Aquesta empresa no feia res més, ni recollia els diners dels tiquets del menjador, ni contractava els aliments pel menjador, res de

res, només gestió de nòmines i de baixes. Meravellós com alguns es guanyen els diners!!! - Citant l’informe ‘Ustec-STEs «El cost mitjà per alumne i dia oscil·la entre 5,50 i 6,50 € (el més car de l’estat espanyol), fet que contrasta amb els 0,97 cèntims d’inversió en matèria prima per àpat, quan el que haurien d’aplicar és una inversió mai inferior als 2 € en despeses del menjar i la seva preparació per tenir un mínim de qualitat acceptable. Això implica un marge de beneficis desproporcionats que contrasten amb una rebaixa en la qualitat i quantitat del menjar» - En els menjadors escolars privatitzats, les ràtios de monitor–alumne s’han relaxat extremadament, contravenint la ràtio d’1 monitor per 39 nenes que demana el Departament. Quan, des de diferents Departaments de l’administració, es recomana el comerç i el consum de proximitat, alguns estan entestats en que això no sigui així: grans empreses de càtering, que fan el menjar el dia abans o durant la nit i que després el transporten fins als llocs de consum fent, moltes de les vegades, més de 200 km de recorregut, deixant el dinar dels nostres fills a primera hora del matí. Tot un exemple de frescor i proximitat. Citant de nou l’informe d’USTEC-STEs «Des de la Secretaria de Moviments Socials d’USTEC·STEs s’ha constatat una multiplicació de les queixes als centres educatius del país sobre el deteriorament dels seus serveis de menjador. A partir de la recollida de diverses dades, amb la col·laboració de diverses AMPES, hem pogut comprovar que, a partir de la lògica del cost benefici, s’han encarit els menús significativament, s’ha deteriorat la qualitat de manera considerable i s’ha pressionat a les associacions de pares i mares que gestionaven el servei per traspassar-ho als Consells

Comarcals. El traspàs dels menjadors als Consells Comarcals és font d’irregularitats i ha causat grans problemes als centres. En primer lloc, aquest organisme ha atorgat concessions a algunes empreses investigades en casos de corrupció, conegudes per pràctiques monopolistes i que fan servir l’explotació i la precarietat com a política laboral generalitzada. Les pressions dels Consells Comarcals s’exerceixen a partir dels retards a l’hora de pagar les beques menjador. El control de la liquiditat és el que ofega les AMPES que controlen el menjador escolar, les quals, tot fent front a les situacions d’urgència social de cada escola, acaben patint greus tensions de liquiditat. Hi ha sospites que els Consells fan servir l’aixeta del crèdit com a manera de forçar les AMPES per tal que els traspassin la gestió del menjador, de manera que bona part de les escoles de Catalunya han passat d’una gestió directa a una de privada, a còpia de concessions administratives atorgades pels Consells Comarcals. A tot això, s’afegeix la política del Departament de reduir el nombre d’alumnes amb dret a beca que cobreixi el 100%. Tot plegat, en un context en què es va incrementant de manera molt considerable la taxa de pobresa infantil (a Catalunya, un 32,9% el 2014, segons UNICEF, 9 punts més que el 2009). Amb tot ens trobem en un escenari absurd on disminueix la qualitat del servei i es rebaixa la qualitat i quantitat de la matèria prima. Les empreses busquen el major benefici al mínim cost. Des de la CUP estarem amatents a qualsevol moviment que es produeixi en aquesta direcció a les nostres comarques.


Port-Ainé homenatja Mesegué en el 30è aniversari de l’estació Reconeixement públic a les glòries passades del caciquisme pallarès Aquest any es compleix el 30è aniversari de l’obertura de l’estació d’esquí de Port-Ainé i l’empresa pública FGC, actual propietària del complex hivernal, ha decidit celebrar-ho tot fent un homenatge al seu fundador, Josep Mesegué. L’homenatge per part de l'Ajuntament de Rialp i de Ferrocarrils de Generalitat de Catalunya es va realitzar durant el dia 21 de gener i va comptar amb la presència del seu president, Enric Ticó. L’acte va consistir amb la col·locació d’una placa commemorativa al poble de Rialp, la descoberta d’un monòlit situat a la cota 2000 de l’estació de Port-Ainé, tot això pagat amb diners públics, i una de les pistes de l’estació passarà a portar el nom del cacic.

de Lleida va subhastar els actius de l’estació per tal de recuperar el deute contret per Pallars Industrial SA, l’empresa propietat de la família i gestora de l’estació, amb l’Institut Català de Finances després del crèdit de 13 milions d’euros que aquesta entitat pública va atorgar a l’empresa. A més, el jutge va inhabilitar durant 5 anys a Josep Mesegué i als seus fills, Josep i Míriam, a administrar béns aliens per alçament de béns, així com, a retornar 600.000 € a Pallars Industrial. Aquesta no és la primera inhabilitació que va rebre Mesegué, ja que després de ser alcalde del municipi de Rialp durant 20 anys, a les dècades dels 80 i 90, va ser inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia per no complir una sentència d’enderroc d’una construcció il·legal a Rialp. La seva gestió com a propietari de l’estació no solament va destacar per la mala gestió econòmica, sinó que treballadors de l’època denuncien les males condicions laborals que van tenir, amb llargues jornades de treball, retards a l’hora de cobrar o la manca d’equips de protecció individual apropiats. PORTES GIRATÒRIES Posteriorment, i com a gratificació per la seva excel·lent feina com a director i potser pel seu compromís amb el partit, amb la tornada de Convergència i Unió al govern de la Generalitat de Catalunya, Josep Mesegué fill, va ser contractat per FGC per treballar al departament comercial de la secció de Turisme i Muntanya, el departament que gestiona actualment l’estació. CANONITZAR ELS SEUS SANTS

Aquest personatge i la seva família van ser els propietaris de l’estació des de la seva creació fins que, a l’any 2007, el jutjat mercantil

deixen a glorificar els seus herois i enaltir les seves figures de la història passada. Aquest homenatge no és més que això: un premi, una condecoració, un reconeixement públic a les glòries passades del caciquisme pallarès. En un moment de declivi dels hereus d’aquests cacics, emparar-se en les gestes dels seus pares polítics és una opció, però que se’n pot sortir esquitxat, ja que si et revolques amb l’enfangat poc o molt t’embrutes.

Un cop més la consecució dels fets ens mostra que els que ostenten el poder ten-

Cadascú vetlla pels seus, nosaltres ens hem solidaritzat en nombroses ocasions amb els companys treballadors de les estacions d’esquí en les seves lluites laborals (les últimes durant la temporada passada) i ells homenatgen als seus empresaris i alcaldes “portadors del progrés a la muntanya”, encara que estiguen inhabilitats i el seu currículum sigui de gestió fraudulent i de precarietat laboral. Llavors si se’ls hi toquen les seves figures sacralitzades es treuen la disfressa de puntals de la democràcia i es mostren tal com són, traient els seus ullals més rancis i autoritaris per cridar als treballadors a la submissió acrítica i incondicional a l’amo, ensenyant-nos el PDECAT com unes noves sigles amb el mateix contingut de sempre. Continuarem mossegant.


Aturem el CETA El CETA (Acord Integral Econòmic i Comercial entre la Unió Europea i Canadà) és un acord que s’ha negociat en secret, deixant al marge la participació de la ciutadania en la seva elaboració. Els únics interessos que s’han tingut en compte en la seva negociació són els de les grans empreses transnacionals i el capital financer. Amb el CETA, qualsevol iniciativa política, encara que hagi sigut decidida democràticament, podrà ser denunciada per les empreses transnacionals en tribunals privats internacionals, al marge de les legislacions nacionals, que podrien obligar als estats o als municipis, a pagar indemnitzacions multimilionàries pels suposats beneficis que les empreses deixen de guanyar pels canvis legislatius democràticament decidits. Amb l’entrada en vigor del CETA desapareix el principi de precaució vigent a la Unió Europea. Això significa que els transgènics, així com totes les substàncies químiques prohibides a la UE, però permeses a Canadà, hauran de ser

admeses en la producció alimentària. L’entrada en vigor del CETA significa la desaparició de totes les denominacions d’origen de les terres de Lleida, excepte les de vi i cava i oli, que serveixen per garantir l’existència de moltes petites produccions agrícoles de qualitat i proximitat. Amb el CETA quedaran sense cap protecció, denominacions d’origen com la de la pera de Lleida, els formatge i la mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, així com, les indicacions d’origen protegit com ara la vedella dels Pirineus o el torró d’Agramunt, Amb el CETA l’educació, la sanitat, les pensions, l’aigua, l’electricitat així com la resta de serveis socials, passen a ser un espai d’inversió subjecte a la competència de les grans empreses. Tots els nostres drets socials passaran a ser mercaderies només a l’abast de qui se les pugui pagar. El CETA representa una volta més en les ja precàries condicions laborals de la majoria dels treballadors i treballadores. L’entrada en vigor del CETA significarà haver d’acceptar una

normativa laboral, la que imposaran les grans empreses de l’altra banda de l’atlàntic, que en molts casos vulneren els acords laborals de l’Organització Internacional del Treball. En resum, el CETA representa una agressió brutal sobre la democràcia, els drets socials i laborals del conjunt de la ciutadania i posa en perill la nostra salut i el futur de la pagesia i el de les petites i mitjanes empreses de les nostres terres. Per totes aquestes raons, ens unim a les més de 2.000 institucions públiques municipals, regionals, federals, etc. europees que han manifestat el seu rebuig a aquests tractats i ens oposem a l’entrada en vigor d’aquests acords. Exigim als responsables polítics que vetllin perquè que cap acord de comerç i inversió pugui estar per sobre de la sobirania i les competències de les institucions electes en el seu deure d’actuar en favor dels interessos de la ciutadania i de l’economia local. Plataforma STOP CETA Ponent-Pirineus

DADES I COSTOS DE LA PUBLICACIÓ En l'edició de l'InfoCUP nº1 es van publicar 500 exemplars, amb un cost de 240 € sense IVA. Publicació finançada amb les retribucions dels nostres càrrecs electes i les quotes de les militants.

L'editorial El món viu dies convulsos. El drama de les guerres, de la por i la pobresa no cessa i, com a conseqüència, el poble és qui ho pateix. Només cal recordar les imatges que ens arriben dels camps de refugiats on la gent espera, sobrevivint amb la il·lusió de poder trobar la seva oportunitat d'entrar a l’Europa dels somnis, potser per retrobar-se amb algun familiar o aconseguir una vida millor o simplement subsistir. Però Europa és tràgica i cruel, els governants no volen acollir i el drama continua, trepitjant qualsevol dret humà i sembla destinat a no trobar-hi cap solució. Vergonya. Però, de tant en tant, arriben notícies optimistes de l’altra punta del continent, de la mà dels nostres joves i companys pallaresos que han pres la humil decisió de plantar cara a l’Europa de la vergonya. I

des del Pallars, també aportem el nostre humil gra de sorra en projectes dels camps que contribueixen a millorar les condicions de les persones que hi viuen. Nosaltres volem acollir i ho volem fer ja!

drà fer inversions durant el present exercici i s'han hagut de pujar taxes per a poder fer front a l’espoli de tants anys. I si, el poble ho acaba pagant. Ara ja serà la fiscalia qui decidirà imputar-los o no.

Per això, des d’aquí lluitem per un país lliure amb justícia social, on els drets de les persones prevalguin per damunt de tot. Cal, però, fer un referèndum que només podrem fer per la via de la desobediència a l’estat, que actua amb mà de ferro: ja han detingut militants i companyes, regidors i fins i tot una alcaldessa de la CUP. Però els i les de la CUP hem nascut per seguir trencant ous, perquè cal fer truites!

I a la Vall de la llum, continuem la lluita contra el monstre ENDESA. Després d’anys de judicis el govern del PSC ha pactat amb la companyia un tracte que només beneficia a la multinacional. Masses interessos pel mig. Regidors treballadors d’ENDESA i advocats amb conflictes d'interessos. I torna a ser el poble el perjudicat, que ha de fer front a unes despeses corresponents a un IVA que no ha estat facturat però que la companyia reclama. Malgrat tot, la lluita continua, perquè l’energia es fabrica amb la força de les nostres aigües, les línies travessen les nostres terres i, en definitiva, mentre hi ha vida i lluita hi ha esperança. Perquè nosaltres som els que mosseguem i no ens arronsem amb amenaces. Hem vingut per vèncer!

I al Pallars ja estan canviant coses. A Sort una auditoria ha evidenciat la pèssima gestió d'anys de governs convergents, de la mà d’Agustí López, no ho oblidem. S’han de retornar diners d’ajuts rebuts per obres no executades, pràcticament no es po-

InfoCUP Pallars nº2  

La revista de denúncia i d'informació de la feina feta des de la CUP al nostre territori.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you