Cap a una societat no patriarcal

Page 1

cap a una societat no patriarcal impulsem polĂ­tiques feministes i d’alliberament lèsbic, gai, trans i intersexual


www.unitatpopular.cat


Cap a una societat no patriarcal: Polítiques feministes i d’alliberament lèsbic, gai, trans i intersexual Candidatura d’Unitat Popular- Alternativa d’Esquerres (CUP-AE)

Introducció El control sexual és encara avui l’instrument més eficaç per al control de classe: la societat actual és hereva d’una visió de la sexualitat merament reproductiva, d’una divisió sexual del treball i d’una pretesa concepció del sexe i del gènere com a naturals. Aquesta societat sexista, masclista i heteronormativa presenta la família tradicional com a únic model vàlid d’estructura social, oblidant els drets individuals i recolzant-se en les desigualtats que provoca el sistema capitalista. Davant d’unes polítiques de dretes i del desmantellament de drets i serveis socials que afecten de forma directa les classes populars i els col·lectius més marginats, perpetuant així el sistema patriarcal i capitalista, la nostra proposta situa la dona i la diversitat d’opció sexual i d’identitat de gènere en el centre del nostre projecte transformador com a subjecte col·lectiu. El feminisme i l’alliberament sexual són el nostre projecte polític, entenent sempre que dones i lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals pertanyen alhora a altres categories de gènere, edat, ètnia, classe, etc. Implantarem polítiques públiques que facin efectives la lluita contra la violència de gènere amb els mitjans necessaris per desenvolupar-la, l’avortament lliure i gratuït dins del sistema sanitari públic, el repartiment del treball productiu, domèstic i de cura, la perspectiva de gènere i LGTI en totes les polítiques públiques, el dret de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals de viure amb llibertat la seva sexualitat, eliminant qualsevol discriminació per opció sexual o identitat de gènere, la penalització de la publicitat sexista i heteronormativa, una educació generadora d’una nova consciència no patriarcal, l’apoderament de les dones com a eina essencial per a la seva autonomia i el qüestionament del gènere com a rol innat, els drets de les treballadores sexuals, la finalització de la discriminació salarial i laboral per motius de gènere, la lliure elecció d’identitat sexual, la lluita contra el sexisme, l’homofòbia i la transfòbia, etc. Com a projecte polític independentista, des de la CUP-AE defensem el dret d’autodeterminació dels pobles, però entenem aquest dret com quelcom més que anar a votar sí o no en un referèndum. Ha de ser el poble qui pugui decidir democràticament com explota els seus recursos naturals, quin model econòmic i de producció fa servir i quina estructura política emprèn per prendre les decisions. Un procés en què haurem de participar totes i tots, no només com a poble, sinó també com a individus. Cada persona ha de tenir garantit el dret a la pròpia realització, triant lliurement els seus valors o comportaments (trencant així els rols sexistes) i la seva opció i identitat sexuals. I això només és possible si des de tots els àmbits socials es treballa per


eliminar l’educació sexista i les injustícies socials que aquest sexisme provoca.

Polítiques feministes En els últims anys s’han conquistat alguns drets de les dones gràcies al treball i lluita feminista, però desgraciadament les dones continuem sent considerades ciutadanes de segona. La situació de desigualtat entre homes i dones als Països Catalans continua sent una realitat que lluny d’anar desapareixent està fent passos enrere a causa de la situació de crisi econòmica i les polítiques de retallades que vivim a tot el país. Les reformes laborals i les retallades tenen un clar biaix de gènere, empenyent les dones en massa a retornar exclusivament al treball de cures. I s’hi han d’afegir les retallades en matèria de gènere que amb l’excusa de la crisi estan promovent els governs del país. El desmantellament en drets i serveis socials que aquests estan fent té efectes molt negatius en l’autonomia de les dones (manca de subvencions d’escoles bressol, per la cura de la gent gran...) així com l’atur, sent les dones el col·lectiu més nombrós d’aturades de llarga durada. Per altra banda, cal atorgar especial importància a la llei d’avortament que està realitzant-se des de Madrid i que serà un retrocés important en el dret de les dones. Des de la CUP-AE pretenem realitzar propostes concretes que avancin cap a un model just de relacions socials entre homes i dones. Un model real d’igualtat que integri la perspectiva feminista de totes les polítiques públiques i que doti dels mitjans tècnics, organitzatius i econòmics necessaris. No es pot oblidar que les dones constitueixen la meitat de la població i han patit i pateixen una història d’invisibilització en tots els àmbits (treball, espai públic, espais de gestió i decisió política), fet que col·loca com a indestriable l’emancipació de les dones d’una vertadera transformació social. Des de la CUP-AE creiem necessari participar i donar veu a les diferents associacions i col·lectius feministes per treballar la participació directa

de les persones, oferir espais de participació social i política a les dones i crear polítiques d’apoderament per tal que es destinin recursos específics per als drets de les dones.

Valoració social del treball domèstic i la cura Impulsarem accions pel reconeixement del treball domèstic i la cura i per visualitzar el seu pes en la societat. Caldrà que es comptabilitzi aquest treball dins el PIB. Desenvoluparem accions concretes per eliminar la divisió sexual del treball que fa recaure en les dones els treballs de cures. Potenciarem la idea de treball no únicament com a treball remunerat econòmicament, sinó com a activitat necessària pel manteniment de la vida social, donant el mateix valor a tots els treballs, independentment de si es rep un salari a canvi de realitzar-los o no. Per una banda es realitzaran campanyes destinades a la sensibilització i formació dels diferents col·lectius (gent gran, joves, adults...) per tal de posar fi a aquesta dedicació majoritària de les dones. Per altra banda, caldria assegurar el funcionament dels serveis públics i socials dedicats a la cura (escoles bressol, serveis de suport a la gent gran i a les persones amb discapacitat, etc.) com a pilar bàsic de l’emancipació de la dona i la conciliació familiar i professional. Caldrà considerar un salari social que remuneri el treball domèstic i de cures. Caldrà elaborar indicadors no androcèntrics i enquestes d’ús del temps periòdicament, per veure els processos i l’efectivitat dels programes socials així com l’evolució de la qualitat de vida i distribució dels treballs. Eliminar la discriminació salarial contra les dones. Augment de les bonificacions al col·lectiu de dones Realitzarem els canvis legislatius necessaris per a facilitar la contractació de les dones i posar fi a la discriminació de gènere.


Inclourem clàusules de paritat tant pels contractes públics administratius com per les licitacions d’obres públiques per les empreses candidates.

Com a part d’aquesta proposta hi hauria la finalització de les subvencions públiques a escoles religioses que no són respectuoses ni amb les dones, ni amb la diversitat sexual, ni amb el dret al propi cos.

Per una educació pública no sexista: Coeducació

Caldrà assegurar l’existència d’estudis de gènere i LGTI en tots els nivells educatius com a oferta formativa pública. Pel que fa a l’educació superior, fomentarem la perspectiva de gènere en totes les disciplines. El desenvolupament científic d’estudis de gènere i LGTI permetran dur a terme produccions científiques més rigoroses i no esbiaixades.

Considerem que l’educació és un dels pilars fonamentals per construir un país format per persones lliures, autònomes, creatives, crítiques i revolucionàries. Per això, aquesta educació ha d’estar basada en valors feministes que trenquin qualsevol relació de poder entre les persones i que garanteixi els drets sexuals. Dotarem dels mecanismes necessaris el sistema educatiu per aportar la perspectiva de gènere d’una forma transversal. Implicarem a tota la comunitat educativa per desenvolupar diferents línies d’actuació: · Formació específica i contínua del personal docent. · Participació d’expertes en la matèria.

Salut i qualitat de vida Desenvoluparem un pla integral sobre la salut de les dones. Cal crear instituts de recerca que investiguin i desenvolupin protocols sobre la morbiditat diferencial. Cal continuar formant el personal de l’àmbit de la salut per atendre correctament casos de violència de gènere.

· Revisió del material didàctic. Eliminar les desigualtats generades tant pel currículum explícit com pel currículum ocult. El conjunt de valors i normes que de forma subtil es transmeten a l’escola perpetua la discriminació de gènere.

Garantirem unes pràctiques mèdiques que tinguin en compte l’especificitat de gèneres i que vetllin per una millor qualitat de vida i no pas per un control sobre els cossos al servei de les farmacèutiques.

· Assegurar el compliment.

Nova llei per una maternitat lliure, interrupció voluntària i gratuïta de l’embaràs

seu

desenvolupament

i

· Facilitar formació a les AMPAs. Les línies d’actuació anteriors han de basar-se en l’equilibri entre la llibertat i dignitat individuals de la persona i el seu compromís amb el col·lectiu fomentant alhora un model de vida responsable i saludable. Es promouran unes relacions de gènere igualitàries i una lliure elecció de la identitat sexual i de gènere. La sexualitat haurà de ser treballada des d’una perspectiva no heteronormativa. Des de la infància i en les successives etapes educatives es fomentarà l’autoconeixement de la sexualitat, fugint de tabús i prejudicis.

El projecte de llei es realitzarà amb un procés d’avaluació participativa conjuntament amb els diferents moviments associatius, feministes i juristes. Aquesta nova llei haurà de garantir el dret a la interrupció de l’embaràs de forma voluntària i entesa com una decisió dins de l’àmbit de l’ètica privada, garantint el dret de les dones a poder decidir sobre el seu propi cos i com a prestació de la sanitat pública. S’haurà de treballar per la convivència entre el sistema públic i l’autogestió de l’avortament: crear amb capital públic centres autogestionats per feministes de diferents


disciplines professionals i apostar per la creació de xarxes de suport mutu entre dones. La llei ha d’incloure diferents aspectes per tal de garantir el dret a una maternitat lliure: · Coordinació dels centres de salut per l’acompanyament dels casos. · Programes efectius de planificació familiar. · Gratuïtat d’anticonceptius d’embaràs. · Programes d’educació apoderament.

i

proves

emocional

i

· Programes d’educació sexual i salut. · Acompanyament a la maternitat en cas de mares joves, la seva parella i família tant en la vessant emocional i psicològica, com també facilitant l’accés a l’habitatge de lloguer social, a un lloc de treball, la continuïtat de la formació, etc. Paral·lelament s’ha de garantir amb mesures econòmiques i socials el dret a la maternitat. Cal que s’ofereixin els serveis públics necessaris per tal que la criança esdevingui una responsabilitat social col·lectiva. D’altra banda s’ha de garantir que l’accés a la reproducció assistida en centres públics no exclogui ni les lesbianes ni les mares solteres, com efectivament estan sent excloses en l’actualitat. Cal no limitar encara més aquest dret en base a criteris ideològics conservadors.

Revisió de l’aplicació de la llei integral contra la violència de gènere, actualitzant-la i millorantla per fer efectius els seus objectius La violència contra les dones pel simple fet de serho és una violència estructural. En aquest sentit, cal tenir clar que amb una única llei no podrem eliminar la violència de gènere, sinó que caldrà tota una transformació social profunda que acabi amb la causa d’aquesta violència.

Des del feminisme fa dècades que es denuncia la necessitat que la violència física, psicològica i/o simbòlica que pateixen les dones per part de les seves parelles sentimentals s’analitzi de manera radical, és a dir, anant a l’arrel del problema. En aquest sentit, és necessari mantenir un concepte de violència masclista més ampli, reconeixent que la violència cap a les dones no només l’exerceixen les parelles sentimentals sinó que emana de tots els àmbits de la societat. Els assassinats, les pallisses i les tortures psicològiques són la manifestació més dura i cruel d’una violència estructural que impregna totes les dimensions de la vida de la dona i que pateixen totes les dones. Així doncs, entenem que totes les propostes que exposem en aquest programa de polítiques feministes, no només les d’aquest apartat, són necessàries per combatre la violència de gènere. Pel que fa a la Llei 5/2008 24 d’abril. Del dret de les dones a eradicar la violència masclista, compartim les mesures que s’hi recullen, però constatem que la majoria no s’han pogut fer efectives del tot. Pensem, a més, que cal incidir més en la necessitat de parlar de la violència contra les dones com un concepte més ampli. Des de la CUP-AE, doncs, proposem la revisió i desenvolupament de la llei contra la violència de gènere, dotant-la de projectes amb pressupost perquè puguin ser realitzables. Proposem un procés participatiu amb juristes, col·lectius feministes i d’altres expertes en la matèria per revisar-la i assegurar-ne el desenvolupament. Prenem el compromís de forçar el desenvolupament real de les mesures que es proposen a la llei, amb especial importància: · Coeducació als centres educatius (escoles, instituts i universitats). Per tal que aquest projecte sigui real cal revisar els currículums, que continuen representant una visió androcèntrica i encara empren un llenguatge sexista. Cal incloure la dona com a subjecte actiu de la nostra història i coneixements. Cal també formar el professorat en aquest sentit. Caldria crear una comissió entre professionals de


la pedagogia i el moviment feminista que assegurés que els canvis són reals. · Personal sanitari especialitzat. Cal formació del personal sanitari per poder detectar casos de violència de gènere i facilitar personal per acompanyar la dona en situació de violència. A més a més, valorem que els centres sanitaris haurien de disposar de consultories sobre la sexualitat. · Creació dels organismes necessaris per garantir, als llocs de treball assalariat, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, penalitzant i obligant el seu compliment a aquelles empreses o institucions que no ho facin. · Creació d’una normativa que penalitzi i obligui a retirar aquella publicitat o programació que reprodueixi rols sexistes. Realització d’un protocol que faciliti als mitjans de comunicació el compliment d’aquesta normativa. · Mantenir la fiscalia única per violència de gènere. Garantir processos judicials ràpids i les mesures de protecció que ja existeixen, com l’ordre d’allunyament. · Serveis socials públics i de qualitat. És imprescindible que l’estat es faci càrrec de moltes de les tasques que històricament s’han relegat a les dones. Calen més escoles bressol públiques, beques de transport i menjador, serveis per a la gent gran, etc. · Recolzament econòmic a les dones en situació de violència de gènere. Facilitar l’accés a un habitatge digne. · A nivell municipal, creació de xarxes de coordinació entre els diversos serveis municipals implicats en casos de violència de gènere (CAP, escoles, serveis socials, policia local...). · També a nivell municipal, promoure des dels centres cívics tallers i/o xerrades per eliminar el sexisme.

Noves subjectivitats Entenem que una perspectiva de gènere inclou no només polítiques encarades a les dones sinó que les polítiques feministes han d’anar també dirigides als homes. Per això, han d’incloure mesures que vagin dirigides cap al canvi de les masculinitats normatives i hegemòniques imposades pel patriarcat. Caldrà fer programes de sensibilització i polítiques públiques que possibilitin la generació de noves masculinitats i relacions de gènere. Aquesta aposta inclou tant la conscienciació que la igualtat de gènere no s’esdevindrà sense una pèrdua de privilegis obtinguts gràcies a la masculinitat com també un alliberament de la imposició d’uns determinats rols al sexe masculí. Per exemple, entenem que l’eradicació de la violència contra les dones no s’esdevindrà només amb polítiques de protecció cap a elles sinó que cal eliminar els estàndards de la masculinitat.

Impuls de plans d’igualtat i convivència als diferents municipis amb processos dinàmics i participatius Dotarem de tots els recursos necessaris els plans d’igualtat i convivència municipals per tal que siguin creats des de la base i es transformin amb l’eina per un canvi social real i necessari per la igualtat entre les persones, convertint-se en un valor central de la cultura política.

Treball sexual Els col·lectius de treballadores sexuals demanen una legislació de l’activitat sexual i el reconeixement dels seus drets socials i laborals des de fa molts anys. Però les institucions i la societat no hem estat capaces encara de posar les cartes sobre la taula a causa de la hipocresia de la societat, el desconeixement de la realitat i l’estigma social que pateixen les treballadores sexuals. Cal un debat real amb la participació de les diferents associacions i col·lectius implicats, persones expertes en la matèria i treballadores sexuals.


Les mesures que proposem en aquest sentit, fruit del debat i treball de treballadores sexuals i entitats de referència centrades en aquest àmbit són, ara per ara:

així ho vulguin (i no per imposició o intervencionisme dels serveis socials o cossos repressius, sense el seu consentiment formal).

· Derogació immediata de les ordenances municipals que reprimeixen i sancionen l’exercici del treball sexual tant a la via pública com en espais tancats.

· Regularització de la situació de les persones migrades i de les autòctones que desenvolupin una activitat laboral sexual com a ciutadanes de ple dret.

· Eliminar la criminalització mediàtica, política i institucional del treball sexual i de les persones que l’exerceixen. · Combatre la violència que pateixen els i les treballadors/es sexuals, i específicament la transfòbica. · Defensa dels drets socials i laborals dels treballadors i de les treballadores sexuals i de la seva regulació en el cas d’aquells/es treballadors/es que ho desitgin. · Els i les treballador/es del sexe han d’intervenir en la regulació del seu exercici; així doncs s’haurà de tenir en compte la seva veu en els llocs de presa de decisions al voltant d’aquesta activitat. · Desvinculació del debat sobre el treball sexual de l’existència de màfies d’explotació. L’explotació, l’esclavatge i la coacció han de ser rebutjats i perseguits en tots els àmbits i no només en el sexual. La vinculació que determinats grups polítics i mediàtics en fan només pretén obviar la manca real de drets i criminalitzar una activitat com si aquesta només fos exercida de manera obligada i mai voluntària. · Les administracions dels Països Catalans han de prendre part activa en la defensa i suport de les persones que exerceixen el treball sexual, per tant hauran de ser agents actius en la voluntat d’escoltar les propostes d’aquestes treballadores. · Donar possibilitats reals d’una alternativa laboral de qualitat a les persones que

Àmbit de la comunicació Enfortirem la legislació contra la publicitat i la programació sexista. Crearem els mecanismes necessaris per eliminar la publicitat sexista amb augment de sancions i el compromís de no transmissió d’aquesta publicitat en els mitjans de comunicació públics.

Nous usos de l’espai públic i d’urbanisme amb perspectiva de gènere Tindrem en compte la perspectiva de gènere per construir els pobles, viles i ciutats que volem i en els que hi tinguin cabuda totes les persones. Hem d’eliminar l’heteronormativitat al carrer i elaborar propostes concretes per abolir les restriccions de l’accés a l’espai públic per part de determinats col·lectius. Això inclou tant la defensa de poder transitar sense por pels carrers, dels espais públics multifuncionals, del reconeixement a la diversitat i de l’encaix a la vida pública de tot allò que queda relegat a la domesticitat i la vida privada. Cal també modificar aquells aspectes simbòlics (els noms dels carrers, els monuments històrics, la publicitat i la representació dels cossos de les dones) a l’espai públic que contribueixen a la invisibilització de les dones i de les seves lluites. Derogar les ordenances de civisme que persegueixen l’ús lliure de l’espai públic.


Polítiques d’alliberament lèsbic, gai, trans i intersexual Lesbianes, gais, bisexuals i totes les persones amb una opció sexual diferent de l’heterosexual així com també les persones trans, intersexuals i amb una identitat de gènere que escapa de la norma patriarcal continuen patint encara avui exclusió social, desigualtat i agressions. Cal recórrer molt camí encara cap a la consolidació dels drets i de les llibertats. Des del final de la dictadura franquista, el moviment d’alliberament lèsbic, gai, trans i intersexual (LGTI), al nostre país, ha anat assolint diferents victòries importants, des de la derogació de la llei de perillositat social (que havia substituït la de vagos y maleantes), fins a l’obtenció del dret al matrimoni civil i a l’adopció. S’ha avançat pel que fa a drets, visibilitat i respecte, és cert, però aquests avenços no s’han traduït, encara, en llibertats reals per a lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals. Determinats drets assolits també han significat un intent de buidar de potencial revolucionari el moviment d’alliberament LGTI. Cal tenir en compte que el que qüestiona aquest moviment, des de l’arrel, és el sistema patriarcal, qüestionant, per tant, també, el sistema capitalista. Les mesures dels governs socioliberals de l’estat espanyol van intentar anul·lar aquest caràcter del moviment i fer-lo encaixar a les normes socials del patriarcat. Amb el retorn de la dreta més retrògrada al govern espanyol ha quedat ben palès que fins i tot aquests drets assolits i totes les conquestes socials que comporten, que haurien de ser inqüestionables, poden desaparèixer, provocant un retrocés alarmant. Actualment, l’oci capitalista i la difusió de determinades pautes de consum als mitjans de comunicació compliquen encara més la situació de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals. Es fomenten espais diferenciats, aprofitant lucrativament una situació desfavorable i, a més, l’empresariat s’apropia d’un discurs polític LGTI que de cap manera pot capitalitzar. Aquests espais sovint invisibilitzen les lesbianes, esdevenen

elitistes i exclouen totes aquelles persones que o no tenen prou diners o no volen seguir aquestes pautes imposades. A més, no existeixen en llocs on no representen un negoci i això posa de relleu justament aquesta lògica mercantilista. L’oblit de zones territorials menys poblades alimenta la fugida de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals cap a ciutats grans. Malgrat totes aquestes problemàtiques, la lluita constant de les organitzacions per l’alliberament LGTI ha seguit avançant i marcant nous horitzons. Aquesta feina d’anys ha estat cabdal per poder ser on som i per seguir avançant cap a una societat sexualment lliure. Amb tot, la realitat d’avui és que l’homofòbia i la transfòbia continuen ben presents en la nostra quotidianitat. A més a més, la dreta i els sectors més reaccionaris no cessen en la seva ofensiva conservadora contra tot allò que no encaixi en la seva normalitat artificial i imposada. Caldrà, doncs, dedicar encara molts més esforços en la lluita per l’alliberament LGTI, i la col·laboració activa i compromesa de les institucions públiques pot esdevenir una ajuda importantíssima. És per tot això que des de la CUP-AE ens comprometem a treballar colze a colze amb el moviment d’alliberament LGTI i proposem tot un seguit de polítiques encaminades, en primer lloc i de manera urgent, a combatre la transfòbia, l’homofòbia que pateixen lesbianes i gais i, específicament, la lesbofòbia actuals i a resoldre discriminacions específiques, i, en segon lloc i de manera ferma i imparable, a bastir una societat no patriarcal i sexualment lliure.

Llei catalana per la llibertat sexual i de gènere Elaborarem la Llei per la llibertat sexual i de gènere. Aquesta llei recollirà i impulsarà el conjunt de mesures que el Govern de la Generalitat haurà de dur a terme contra la transfòbia, l’homofòbia que pateixen lesbianes i gais i, específicament, la lesbofòbia. L’objectiu de la llei, doncs, serà eliminar les discriminacions per opció sexual i identitat sexual i de gènere i afavorir un canvi de


consciència que permeti fer passos decidits cap a una societat no patriarcal. La llei es redactarà amb les aportacions imprescindibles de les organitzacions del moviment d’alliberament LGTI català, utilitzant, entre altres, les eines ja existents, com el Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals, que potenciarem, i el Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals (amb vigència fins el 31 de desembre de 2014), que actualitzarem i que servirà de punt de partida per a l’elaboració de la llei. Un cop aprovada la llei, el Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals, l’Observatori contra l’Homofòbia i altres òrgans del moviment d’alliberament LGTI esdevindran els garants del compliment d’aquesta. La llei s’estructurarà en els següents àmbits d’actuació:

1) Àmbit educatiu i de la formació Promourem que els centres educatius apliquin plans d’estudi, cursos i tallers sobre la diversitat sexual on s’expliqui el fet homosexual, transsexual i intersexual de forma objectiva, clara i sense prejudicis. Vetllarem per prevenir l’aparició de casos d’assetjament escolar (el denominat bullying) homòfob i transfòbic i per detectar-los i tractarlos de forma adequada en cas que es donin. Potenciarem la formació dels docents, educadors i monitors en el camp de la diversitat sexual i de gènere.

2) Àmbit dels drets socials, ciutadania, espai públic i solidaritat Augmentarem i intensificarem les polítiques d’inclusió i de reconeixement a la diversitat sexual i de gènere per eliminar les situacions d’exclusió i marginació per homofòbia i transfòbia.

Potenciarem que als diversos espais per a adolescents i joves es treballi per a la normalització i el respecte envers la diversitat sexual, així com que s’hi millorin els protocols d’acollida a adolescents lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals amb la finalitat d’afrontar situacions de desemparament o de risc de desemparament en què es puguin trobar. Vetllarem per tal que als espais destinats a la gent gran hi hagi protocols d’acollida i d’actuació a persones grans lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals. Farem el mateix als centres de salut mental i als centres penitenciaris. Així mateix, vetllarem perquè aquesta perspectiva sigui sempre present en les actuacions en el camp de la dependència. Impulsarem el diàleg amb representants de les diferents religions presents al país per tal d’exigir-los que cessin les actituds i declaracions homòfobes i transfòbiques que es puguin donar al seu si, actituds i declaracions que condemnarem i combatrem. Crearem espais de trobada i debat entre les organitzacions del moviment per l’alliberament LGTI i les entitats que treballen sobre el fet migratori per tal que aquestes darreres afavoreixin el reconeixement i el respecte a la diversitat sexual i de gènere entre les persones nouvingudes. Treballarem, des de la solidaritat i la cooperació, per tal d’afavorir el respecte pels drets humans de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals en els països del món on la diversitat sexual i de gènere encara és il·legal i socialment perseguida. Crearem mesures d’acollida a refugiats per motius sexuals i de gènere. Impulsarem que el govern de la Generalitat de Catalunya torni a integrar-se a l’Associació internacional de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals (ILGA). Potenciarem que l’espai públic sigui un reflex de la diversitat existent i esdevingui un espai de llibertat on tothom hi pugui viure i expressar la seva afectivitat sense problemes.


3) Àmbit laboral Desenvoluparem accions destinades a preveure la inclusió laboral de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals. En el cas específic de les persones trans, s’elaboraran polítiques específiques amb la finalitat d’evitar la seva sistemàtica exclusió del món laboral. Elaborarem campanyes, en col·laboració amb els sindicats, contra l’homofòbia i la transfòbia que pugui haver-hi als centres de treball. Potenciarem la formació dels sindicats en la diversitat sexual i de gènere per tal que puguin canalitzar, tractar i/o derivar qualsevol cas d’agressió o discriminació per motius sexuals o de gènere, com el mobbing homòfob o transfòbic.

4) Àmbit de la salut Garantirem que les pràctiques mèdiques en relació a la diversitat sexual i de gènere s’esdevinguin de forma rigorosa, evitant pràctiques lesives i suposades teràpies que diguin pretendre modificar l’opció sexual i/o la identitat de gènere. Vetllarem per tal que totes les actuacions enfront el VIH-SIDA incloguin sempre la perspectiva LGTI. Promourem la utilització de preservatius i barreres de protecció contra el VIH, promourem la recerca de nous fàrmacs i l’establiment de genèrics i vetllarem per tal que s’inclogui sempre el fet lèsbic i trans en les mesures preventives i la ginecologia. Garantirem que totes les persones seropositives puguin accedir als tractaments necessaris. Així mateix, treballarem per eliminar les discriminacions contra les persones seropositives. Garantirem uns serveis ginecològics adequats a les necessitats de les lesbianes. Elaborarem uns protocols d’informació i control de la salut de les dones que possibilitin la inclusió de les lesbianes de forma implícita i no excloent. Caldrà elaborar protocols preventius sobre les malalties de transmissió sexual en el sexe entre dones. Crearem uns serveis dins la sanitat pública que garanteixin la reproducció assistida a les lesbianes

sense que s’hagin de sotmetre als protocols heterosexuals d’esterilitat. Actualment no hi ha protocols específics per a lesbianes i aquestes s’han de sotmetre als formularis legals i a les pràctiques mèdiques dissenyades per a dones heterosexuals. Proposem protocols d’atenció i acompanyament a les persones víctimes d’agressions transfòbiques i homòfobes pels professionals de l’àmbit de la salut. Treballarem per la despatologització de la transsexualitat i exigirem que deixi d’estar considerada una malaltia als manuals DSM i CIE (en les seves properes versions DSM-V i CIE-11). Elaborarem protocols d’actuació no patologitzadors, tant pel que fa a les persones trans com a les intersexuals. Potenciarem la informació i la formació tant per als professionals com per a les famílies de persones trans i intersexuals. El Conveni Europeu dels Drets Humans exigeix que tots els països permetin la cirurgia de reassignació sexual. Nosaltres garantirem que les operacions de canvi de sexe entrin dins del sistema públic de sanitat.

5) Àmbit cultural, de lleure i esport Impulsarem reconeixements públics de condemna a la repressió patida per lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals (monuments, carrers, etc.), i vetllarem per la conservació dels actuals (Triangle de Sitges, placa en record a la transsexual Sònia i Triangle del Parc de la Ciutadella de Barcelona). Promourem el reconeixement de gais, lesbianes i transsexuals perseguits i represaliats, elaborant i difonent estudis i publicacions relatius a la recuperació de la memòria històrica des d’aquest punt de vista. Dotarem les biblioteques públiques d’un fons de documentació LGTI i fomentarem que qualsevol espai d’activitats culturals i de lleure tingui sempre en compte la perspectiva LGTI.


Potenciarem espais d’oci no consumista on lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals puguin expressar-se en llibertat, que no siguin excloents ni separats i que tinguin en compte la territorialitat. Penalitzarem els negocis on tinguin lloc actituds homòfobes, transfòbiques i lesbofòbiques. Treballarem per fer respectar i dignificar els espais actuals de contactes propis del col·lectiu. Promourem que els òrgans competents en matèria d’esport emprenguin accions de formació, sensibilització i control de cara a l’eliminació de l’homofòbia i la transfòbia en l’esport.

6) Àmbit de la comunicació Engegarem campanyes als mitjans de comunicació de sensibilització sobre la diversitat sexual i de gènere. Crearem els mecanismes necessaris per eliminar la visió heteronormativa de la publicitat i la programació, vetllarem pel respecte a les diverses expressions sexuals i de gènere i promourem la presència d’aquestes per fer-les visibles al conjunt dels mitjans de comunicació. A més, garantirem que aquelles informacions o programes que puguin tenir un caràcter homòfob o transfòbic siguin estudiats per l’organisme corresponent en matèria de defensa de l’audiència.

7) Àmbit administratiu, de justícia i d’interior Crearem programes de formació pel conjunt del personal de l’Administració pública destinats al coneixement i sensibilització sobre diversitat i llibertat sexuals. Vetllarem, alhora, per evitar tractes humiliants a lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals en l’àmbit de l’Administració pública. Vetllarem per tal que el llenguatge administratiu que s’utilitzi en formularis i documents incloguin la perspectiva LGTI i la diversitat de models familiars i de relacions. Fomentarem un debat

acurat i profund sobre la possibilitat i conveniència d’eliminar les classificacions per sexe en els documents administratius o d’afegir-hi altres opcions que superin el binomi home/dona. Potenciarem protocols pels Mossos d’Esquadra, les policies locals, altres cossos de seguretat públics, el funcionariat de presons, les empreses de seguretat privada i la judicatura encarats a atendre de manera adequada les víctimes d’agressions homòfobes i transfòbiques. Crearem campanyes de sensibilització i mecanismes per afavorir que qualsevol mena d’agressió amb component homòfob o transfòbic sigui denunciada.



www.unitatpopular.cat


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.