és, no ho oblidem, la més saludable, ecològica i econòmica de totes les formes de desplaçament possibles, especialment en el cas de les distàncies curtes, en les quals es produeixen la majoria dels desplaçaments. Cal eixamplar les voreres de les nostres poblacions i donar-los unes dimensions adequades allà on no les tinguin, restringir el trànsit rodat d’aquells carrers d’amplada inferior als 7 o 8 metres, fent plantació d’arbres a zones de vianants i tendint a restringir fortament l’ús del vehicle privat dins els nuclis urbans. En darrer lloc, i en el més absolut oblit, trobem aquelles iniciatives futures en el camp de les comunicacions sense motor. L’assumpció merament electoral i formal d’aquests conceptes ha fet que les realitzacions i els projectes en aquest camp hagin estat poc serioses i marginals. Hi ha hagut iniciatives de recuperació d’antics camins, senyalització d’alguns camins de muntanya i alguna altra aportació en aquest sentit. Però, en general, si comparem amb algunes comarques avançades, hi ha una mancança de projectes municipals o comarcals que posa de manifest la consideració dels desplaçaments d’aquesta mena com una possibilitat completament marginal i secundària, un fet que s’agreuja si tenim en compte que en determinades zones de la comarca (Plana de la Tordera) existeix una tradició de desplaçament amb bicicleta.
A peu, amb bicicleta: d’usos subalterns a usos complementaris És evident que la circulació a peu o amb bicicleta per la xarxa viària és temerària. Anar avui pel Maresme amb bicicleta o a peu és una opció d’alt risc. Tant els ciclistes com els vehicles entren permanentment en conflicte d’usos. Els uns temen per la seva integritat, els altres han d’alterar la velocitat i realitzar avançaments perillosos. Aquest fet és constatable diàriament i suposa una paradoxa sorprenent: els desplaçaments més ecològics són els més difícils i perillosos. S’ha construït una xarxa viària on els usos sostenibles s’han reduït a subalterns. És la paradoxa provocada per la inèrcia de les polítiques viàries obsoletes. És fonamental potenciar, facilitar i fer possible l´ús quotidià d’aquestes formes de desplaçament. A través d’una densa xarxa de camins i vies i carrils bici interconnectats a través de tots els municipis i llocs d’interès fent possible el desplaçament segur entre qualsevol municipi. No és menyspreable el nombre de persones que a vegades veiem a peu o amb bicicleta per la carretera fent-ne un ús per desplaçament laboral (pensem especialment en grups de treballadors d’origen
CUP Maresme
55
document de territori