Page 1

L'escola d'avui, present del futur

La Llavor Especial Educaciรณ Abril 2018

Imatges cedides per @joan_turu


La llavor // Especial educació

CUP Vilafranca del Penedès

Editorial

Que no ens segreguin l'educació!

L’educació és un dret fonamental i un dels pilars bàsics per la transformació social. En l’actualitat, les successives reformes educatives ens han portat a tenir un model educatiu construït des de la lògica mercantil i capitalista (protecció de l’escola concertada, ràtios desmesurades, manca de recursos públics) enlloc de prioritzar criteris pedagògics, amb la qual cosa es promou que el sistema educatiu sovint sigui una simple corretja de transmissió de valors com la competitivitat, l’emprenedoria o l’individualisme. Aquesta escola promou la privatització, fomenta la segregació en detriment de la inclusió i tendeix a reproduir els desequilibris socials enlloc de combatre’ls. La desigualtat social que existeix en la nostra societat es veu reflectida i perpetuada en l’educació, de manera que tenim una xarxa escolar segregada on els diferents centres educatius tenen perfils d’alumnes marcadament diferenciats (socioeconòmic, acadèmic i cultural). Aquesta xarxa escolar no garanteix la igualtat d’oportunitats pròpia de l’educació, no és integradora ni lluita per abolir les desigualtats socials. Un dels principals problemes que enforteix aquesta marcada segregació escolar és la doble xarxa de centres educatius: un 60% són centres privatsconcertats finançats amb fons públics. És en aquests centres on s’escolaritzen principalment els perfils d’alumnes marcadament homogenis pel que fa al nivell socio-econòmic, nivell acadèmic i cultural familiar. Tanmateix entre els centres de titularitat pública també existeix una segregació que agrupa els centres segons el tipus d’alumnat, i això és igualment molt preocupant.

Abril 2018 // 2

Des de la CUP pensem que cal revertir aquesta situació. Les escoles han de ser espais democràtics, de llibertat, creativitat i cooperació , on no hi tinguin cabuda les ordres que emeten governs i organismes que operen sota l’ideari capitalista. Defensem per tant, acabar amb les privatitzacions, les retallades i enfortir el sistema públic mitjançant la implicació activa de tota la comunitat educativa i les seves organitzacions i moviments populars; donant lloc a una llei d’educació socialment justa, pública i de qualitat; blindada als canvis de govern, per tal que no pugui esdevenir objecte de negociacions polítiques. Aquest problema global que hem descrit també afecta Vilafranca: aquí també hi ha segregació entre els diferents centres educatius. Ho veurem a les següents pàgines d’aquesta publicació. Aquesta segregació és, a més a més, reforçada per la diferenciació que existeix entre centres pel que fa a l’oferta d’extraescolars, el cost del servei de menjador, mètode pedagògic, etc. Això dificulta encara més garantir l’equitat del sistema educatiu dins de la vila. Davant aquest context, s’han de treballar mesures per tal d’eliminar la segregació del nostre sistema educatiu, pensant la manera d’igualar el tipus d’alumnat de cada centre, fent més homogenis els centres entre si i més heterogenis pel que fa al tipus d’alumnat dins de cada un d’ells. L’administració municipal, l’ajuntament, té les competències necessàries per intervenir en aquest àmbit, i cal que ho faci. Així doncs, hem de treballar des de l’arrel del problema, amb escoles, famílies i infants. L’escola d’avui és el present del futur: ens hi juguem molt, ens ho juguem tot.


La llavor // Especial educació

CUP Vilafranca del Penedès

Conceptes clau NEE (Necessitats educatives especials): La LOE (Llei Orgànica d'Educació) defineix necessitats educatives especials (NEE) com alumnes que requereixen per un període de la seva escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atenció educativa específica derivades d'una discapacitat física, psíquica o trastorn greu de conducta i/o sensorial, i persones en risc d'exclusió social.

Ajuts a l'escolarització: Dotacions econòmiques atorgades a l’alumnat amb pocs recursos econòmics. Aquests ajuts van destinats a llibres de text, material escolar, sortides escolars i colònies i activitats que es realitzen dins l’horari escolar com per exemple la piscina.

Segregació residencial: La segregació residencial pot ser definida, de manera general, com el grau en què dos o més tipus de població viuen separades unes de les altres, dins d'un espai físic comú (barri, municipi, província). http://gedemced.uab.cat/ ca/banc-dedades/indicadors-desegregacio-residencial

Zonificació: Delimitació de les àrees i les zones del municipi per tal de triar i tenir prioritat a l’hora de sol·licitar accés en un centre educatiu.

Segregació escolar: El concepte de segregació escolar fa referència a una distribució significativament desigual de l’alumnat entre els centres educatius, en funció d’alguna característi-ca individual o familiar (observatori de la segregació escolar). http://segregacioescola r.wordpress.com

3


La llavor // Especial educació

CUP Vilafranca del Penedès

Pere Cortada és llicenciat en dret i ciències polítiques i màster en anàlisi en polítiques públiques. Actualment treballa per la Secretaria d’igualtat, migracions i ciutadania de la Generalitat de Catalunya com a tècnic en polítiques migratòries, i és professor associat a la Universitat de Girona.

Entrevista En Pere ens respon molt cordialment a l’entrevista malgrat advertir-nos que la qüestió de la segregació escolar no és ben bé el seu principal tema d’estudi i treball. Malgrat això, volem parlar amb ell perquè ens pot aportar una mirada des de fora de la institució escolar que es complementarà amb la resta de continguts d’aquesta publicació. Què és la segregació escolar? La segregació és la pràctica de separar grups de població segons determinades característiques, com ara l’origen, la raça, la classe social o el gènere. En el cas de la segregació escolar es tracta de separar els alumnes en funció d’aquestes característiques. Per exemple, un cas de segregació evident és el de les escoles que separen els alumnes per sexes. Segurament ara et faré una pregunta òbvia, però potser cal aclarir-ho: per què la segregació és nociva per a una societat? El fet dramàtic de la segregació escolar és que trenca el principi bàsic d’igualtat d’oportunitats que, “només ens fixem en el nostre sistema polític, en la segregació suposadament garanteix l’escola. escolar entre D’alguna manera, amb la segregació centres o territoris, escolar establim un esquema d’esperò hi ha altres coles de primera i de segona que detipus de segregació, terminarà, en gran mesura, el futur que es donen social i laboral de la infància del nosinternament als tre país. centres, i no se’n En aquest punt m’agradaria fer una parla” crítica a com s’entén el concepte de segregació escolar. En primer lloc des de fa anys parlem de segregació amb una perspectiva culturalista, és a dir, ens fixem en l’origen cultural dels pares o avis dels infants, però hi ha altres tipus de segregació, com ara la

Abril 2018 // 4

de gènere o classe social que són igual d’importants. I en segon lloc només ens fixem en la segregació escolar entre centres o entre territoris, però cal tenir en compte que hi ha altres tipus de segregació, que es donen internament als centres o en la seva estructura orgànica que no s’estudien.

Quins són aquests altres tipus de segregació? En compto cinc. Primer la segregació en grups de nivell. Això passa molt als instituts de secundària, els alumnes s’agrupen per perfils concrets, amb la qual cosa es generen grups acadèmicament més bons i d’altres que no ho són tant. Després, podem parlar de segregació en l’elaboració del currículum, és a dir, plantegem-nos si els continguts i la manera de transmetre’ls estan pensats per a tothom que els rebrà. També hi ha segregació en les mesures d’acompanyament, hauríem de plantejar mesures compensatòries, ja que la capacitat d’acompanyar els alumnes és diferent segons la família. A més, és important també la segregació que es dóna a l’hora de reconèixer el bagatge cultural de les famílies: quines festes celebrem a l’escola? Doncs… ara que ho dius, les festes del calendari religiós, no? Sí, les catòliques i d’altres laiques que hem incorporat, però hi ha festes que probablement celebren la majoria d’alumnes d’un centre, com ara la festa del xai, que l’escola ignora del tot. I finalment vull destacar la segregació en la comunicació i la relació escolafamília. L’escola se sap relacionar molt bé amb famílies blanques de classe mitja-alta perquè és justament aquest el perfil de la majoria de mestres. Però falla terriblement a l’hora de comunicarse amb altres tipus de famílies. Un error molt comú és demanar ajut a familiars joves (germans, cosins), nens que des de petits fan de traductors, que d’alguna manera senten una responsabilitat que no els pertoca.


La llavor // Especial educació On hem de buscar les causes de la segregació escolar? En primer lloc el mateix sistema capitalista condueix a la segregació per classes socials, i ja hem dit que aquest és un factor de segregació escolar molt important. Igualment, el Síndic al seu informe apunta dues causes: el procés d’admissió dels alumnes i la segregació urbanística. Pel que fa al primer cas, hi ha municipis, com ara Olot, Vic, Banyoles o Manlleu que vetllen per mantenir el mateix número de reserva de places per matrícula viva —quan el curs ja ha començat— a totes les escoles. D’altres, com és el cas de Vilafranca, omplen totes les places a totes les escoles amb la demanda de les preinscripcions. Això fa que tots els alumnes nous es concentrin a unes poques escoles.

CUP Vilafranca del Penedès escola; i reconèixer la diversitat dins l’aula adaptant el currículum a aquesta diversitat.

Ja que parles de zonificació, a Vilafranca hi ha zona única, però l’únic criteri de distribució d’alumnes és la voluntat de les “la zona única pot ser famílies. interessant si Clar, la zona única pot ser interesdesprés sant si després l’administració hi l’administració hi aplica mesures correctores, però si aplica mesures no no serveix de res, i caldria valocorrectores, però si rar altres opcions. En qualsevol cas no no serveix de res” estem parlant molt de distribució, La segregació escolar, doncs, és conseqüència de la segregació però aquesta mesura per si sola no resol res. La perspectiva de futur d’un alumne no s’incrementa pel fet d’estar matriculat a una urbanística? escola amb més o menys alumnes d’un perfil similar al seu. Sí, però no només. Cal tenir en compte que l’índex de segregació L’índex més important de segregació d’un alumne té als centres és superior al del barri o zona. “cal un relació directa amb dues dades molt particulars: el desplegament de nivell d’estudis de la mare i el nivell de renda familiar. En aquesta mateixa línia, es podria considerar que mesures de suport i És per això que insisteixo que cal un desplegament la llibertat dels pares d’escollir escola per als fills d’acompanyament a de mesures de suport i d’acompanyament a l’escolapot ser un factor de segregació? l’escolarització” rització. Evidentment és un factor, però secundari. És conseqüència directa de la resta d’elements. És a dir, És una problemàtica que només l’administració pot resoldre o per què una família es planteja una escola determinada? Aquí hi entren factors com el prestigi de l’escola, els companys de classe cal, també, implicació ciutadana? Com tota problemàtica complexa, la solució també ho és. La que trobarà el fill o filla, els recursos que té l’escola (per exemple, comunitat escolar (en sentit ampli: famílies, mestres, alumnes, no és el mateix una escola amb una AMPA capaç de generar entorn…) és clau per treballar aquestes dinàmiques de segregació moltes activitats i recursos paral·lels que una que no ho té). interna, alhora que té capacitat per posar el problema a l’agenda política. Quines polítiques actives creus que “cal proposar desenvolupar un ajuntament sancions a escoles podria sabries dir algun exemple de ciutat que hagi tingut èxit per a combatre-la? o municipis que En primer lloc treballar per eliminar la Ens resolent una situació de segregació escolar, si és que n’hi ha concentren totes segregació urbanística hi ajudaria. cap. les places Ja hem parlat de ciutats que ho fan força bé (Vic, Manlleu, Olot, hem dit que aquest factor no d’incorporació Però Banyoles), però tenen moltes coses a millorar. Més que de ciutats era únic ni determinant. Jo també tardana a un sol o proposaria sancions a escoles o model m’agradaria parlar d’escoles model. Per exemple, hi ha el uns pocs centres” municipis que concentren totes les cas de l’escola l’Amistat, de Figueres, una comunitat d’aprenentatge en la qual les famílies participen activament a l’escola, enplaces d’incorporació tarda-na a un tren a les aules, són un agent educatiu més, i igual d’important. sol o uns pocs centres. Hi ha municipis com és el cas d’Olot que Allà totes les famílies, tinguin l’origen que tinguin són igual de garanteix el mateix número de places lliures a tots els centres, prestigioses, i prenen mesures senzilles però efectives, com ara siguin públics o concertats. També caldria analitzar factors adoptar un codi de colors per facilitar la comunicació escolaespecífics de cada municipi, com pot ser la zonificació, i sobretot família a través de l’agenda, així poden superar obstacles idiomàpenso que hi ha tres aspectes, dels quals ja n’hem parlat abans, tics. Aquest model d’escola no és només un èxit social, sinó on cal incidir: adoptar mesures (o millorar les existents) d’acomtambé acadèmic. Són un referent. panyament escolar i per a facilitar la comunicació entre famílies i

5


La llavor // Especial educació

CUP Vilafranca del Penedès

L'educació a Vilafranca Les dades A Vilafranca hi ha diferents perfils de centres educatius. Els que ofereixen els ensenyaments primari i secundari obligatoris són públics i concertats. Hi ha sis escoles públiques de primària, quatre instituts públics de secundària i quatre centres concertats que fan des d’educació infantil fins a la secundària. Per ferne una anàlisi ens hem fixat en els diferents centres de manera segmentada i després els hem aplicat una mirada transversal. Començant per les escoles públiques de Vilafranca podem dir que són heterogènies entre elles, és a dir, que tenen un perfil d’alumnat molt diferent. D’aquestes dades s’extreu que la mitjana d’alumnes que reben ajuts a l’escolarització a les escoles públiques de primària és del 31,35%, però n’hi ha dues que se situen per sobre del 40%. 4 de cada 10 alumnes d’aquelles escoles necessita rebre aquest tipus d’ajut. Per tant, podem afirmar que hi ha diferències significatives entre les escoles públiques pel que fa al nombre d’alumnes que reben ajuts. Són dades que pràcticament dupliquen les de dues altres escoles, cosa que evidencia una forta desigualtat entre aquests centres públics de la vila. Aquestes dades són un indici important per pensar que pot haver-hi segregació entre les diferents escoles públiques de Vilafranca, i que hi ha centres que es troben en situació de més complexitat que d’altres. Les diferències en la composició social dels barris fan que les escoles ubicades en zones amb una pre-

Abril 2018 // 6

sencia més alta de població estrangera, població amb una renda familiar més baixa i amb menys nivell educatiu siguin aquelles en les quals es concentra més alumnat amb una situació social més vulnerable. La segregació escolar té relació amb la segregació residencial, però només l’explica parcialment. Cal tenir en compte que són les famílies amb més recursos residents a aquests barris les que deixen d’escolaritzar els seus infants a les escoles del barri i marxen a centres (públics o privats) d’altres zones de la vila.

A la secundària es manté la situació de la primària? Mirant ara només els centres de secundària veiem que n’hi ha un que rep un 10% més d’ajuts atorgats a alumnes de secundària que la mitjana, i també és el que n’acumula més en el còmput global. Aquest centre de secundària sol rebre alumnat provinent dels centres de primària més desafavorits, cosa que fa que el perfil d’alumnes sigui molt homogeni, provinent de sectors socioeconòmics més vulnerables. Això perpetua la dinàmica de segregació al municipi, també en l’etapa de secundària. Al contrari del que passa a les escoles de primària públiques que es troben repartides per la vila, els Instituts estan ubicats als afores. Aquesta distribució, però, es podria aprofitar per minimitzar la segregació escolar, ja que no dependria de la segregació residencial, però en canvi amb les dades es veu clarament que l’accentua.


La llavor // Especial educació

A la concertada hi ha el mateix problema? Les diferències entre els mateixos centres concertats són mínimes, però si els comparem en bloc amb els públics veiem que hi ha diferències significatives entre uns i altres (tot i que els concertats poden rebre una ajuda extraordinària del Departament d’Educació per matricular alumnes amb NEE, categoritzades dintre dels anomenats Contractes-Programa, per tant sembla que no és una mesura prou útil).

CUP Vilafranca del Penedès

Si mirem de manera conjunta tots els centres, tant de primària com de secundària, veurem que gairebé el 50% dels alumnes que reben aquests ajuts a l’escolarització es concentren en quatre centres educatius (d’un total de 14). Són indicis prou evidents de la desigualtat entre els diferents centres de Vilafranca. Són indicis per a la preocupació. Alguna cosa no s’està fent bé i cal canviar-ho.

Alumnes matriculats actualment als centres educatius de Vilafranca del Penedès

7


La llavor // Especial educació

CUP Vilafranca del Penedès

PROPOSTES Recuperem els carrers L’autonomia dels infants és una eina clau en l’educació. Cal que infants i joves puguin ser autònoms per desplaçar-se i per viure a una Vilafranca que ara viu molt d’esquena a aquestes necessitats.

Per què és important fomentar l’autonomia? Si un adult fa alguna cosa que un nen o una nena podrien fer sols, està fent una intervenció no només inútil sinó nociva, ja que limita la capacitat de control de l’infant sobre les seves accions. Evita que visquin experiències fonamentals com ara l'exploració, el descobriment, la sorpresa, l'aventura, superant els riscos necessaris cada vegada. El principal perill que impedeix que els nens surtin de casa són els cotxes. Les estadístiques (dades de l'OMS 2016) indiquen que els accidents de trànsit són la principal causa de mort per a joves d'entre 15 i 29 anys. El vianant, el ciclista, o el conductor d’un patinet són els més vulnerables en un accident de trànsit. És imprescindible, doncs, transformar la nostra vila per permetre que cap infant, jove, pare o mare s’hagi de preocupar pels automòbils. Així mateix, l’ús de l’espai públic és un factor clau a l’hora de treballar la segregació, ja que equipara els nens. Són molts els estudis que conclouen que com més espais de convivència hi hagi entre famílies d’orígens culturals i socioeconòmics diferents més petita serà l’escletxa entre aquests infants i joves a l’escola. Cal, doncs, que els carrers de la vila, l’espai públic, doni resposta a les necessitats de tothom. Cal garantir que tant infants com joves puguin viure i desplaçar-se de manera lliure, autònoma i segura. Com a mesures concretes a curt termini, cal crear espais de joc i esbarjo (i millorar els existents), pacificar alguns carrers (parcialment o del tot), ampliar els espais d’aparcament de bicicletes i patinets i dotar Vilafranca d’equipaments municipals, especialment pensant en aquells barris que no en tenen, o en tenen pocs.

Abril 2018 // 8

Concretament caldria pacificar els carrers Sant Pere, Santa Magdalena, Espirall, Casal i Ferran, ja que són vies d’accés habitual d’infants i joves als centres educatius. Així mateix, es remodelarien els carrers d’Amàlia Soler i Bisbe Panyellas, que actualment és de doble sentit de circulació; passarien a ser només d’un i l’espai alliberat serviria per incorporar-hi un carril bici. També caldria incorporar un carril bici al carrer Torrelles de Foix. El carrer Amàlia Soler creua Vilafranca pel barri del Poble Nou i dóna accés a les estacions de tren (per Bisbe Panyellas) i de bus (pel carrer del Casal). L’eix format pels carrers Espirall, Santa Magdalena, Ferrers, Cort i Sant Pere vertebra Vilafranca de nord a sud, comunica els barris de l’Espirall, Clotes, centre i Sant Julià amb els tres instituts públics més grans de la Vila (el Milà pels carrers Ferran o Torrelles de Foix), així com amb d’altres espais d’interès com el centre històric o la biblioteca. A tots els carrers afectats s’hi muntaria un sistema d’accés d’ús exclusiu per a veïns similar al del centre Vila. Així mateix, caldria repensar espais públics desaprofitats o degradats. Són espais com la plaça dels Boters, la plaça de Sant Julià, la Rambla de la Generalitat, o la zona que conformen la plaça del Gas i la de la Verema. Aquesta no és una proposta tancada. Creiem que és necessari portar-la a debat i esmena amb veïns i veïnes dels barris que on es proposa modificar els carrers i espais. Finalment, però no menys important, és imprescindible dotar Vilafranca d’un espai jove. Cal un equipament municipal que s’adreci en primera instància a les persones joves de la ciutat i de l’entorn mitjançant diversos serveis. Ha de tenir com a objectius principals ser un punt de referència per a les persones joves en els àmbits de cultura, participació i associacionisme, habitatge, lleure, salut i turisme, entre d’altres. L’edifici previst a l’antic mercat de la Pelegrina serà del tot insufucient per atendre totes les necessitats d’aquest col·lectiu, ja que no està pensat només per a infants i joves.


La llavor // Especial educació

Escoltem-los Una proposta per fomentar, entre infants i joves, la participació i la presa de decisions en afers de ciutat.

CUP Vilafranca del Penedès

En una societat on la política es viu només de manera representativa, on l’únic espai de participació és el vot, aquell que no hi té dret, directament es queda sense veu. Però com a membres de la comunitat, tant infants com joves tenen tot el dret a dir-hi la seva, especialment en allò que els afecta directament, però també en d’altres àmbits. La participació ciutadana, i en aquest cas, infantil i juvenil, fomenta la implicació i el compromís de tots en la construcció de l’espai públic, i per tant, se’n beneficia el conjunt de la vila. Fer tothom partícip del desenvolupament comunitari facilita la vinculació i la identificació amb el conjunt de la ciutat, i per tant són actuacions que contribueixen a combatre la segregació. En aquest sentit creiem que cal desenvolupar un seguit d’accions que permetin tenir en compte la veu de la Vilafranca més jove.

1. Creació del Consell Municipal de la Infància . Un espai on diferents nens i nenes representants de les escoles de la ciutat es trobaran, acompanyats d’un/a tècnic/a de joventut. En aquest espai debatran propostes de millora de la ciutat que abans hagin sorgit en un altre espai (assemblea d’escola, tutoria de classe…). Les propostes sorgides d’aquest consell seran vinculants. 2. En la mateixa línia, proposem la creació del Consell Municipal de Joves, que inclouria representants dels centres de secundària de Vilafranca, però també membres d’associacions juvenils, agrupaments escoltes i altres entitats de joves. 3. Fomentar l’acció comunitària per tal que les accions educatives estiguin plantejades i coordinades en xarxa amb tots els agents i amb tots els recursos tècnics i veïnals, i alhora perquè tinguin la col·laboració i el compromís del conjunt de la població. L’objectiu de tota acció comunitària és transformar i construir ciutadania. L’acció comunitària es justifica en tant que motor de transformació, de canvi tangible cap a territoris i comunitats més inclusives. I planteja aquests canvis a partir de processos de protagonisme col·lectiu, de ciutadania activa amb capacitat relacional i constructiva. Cal el compromís de la Institució Local amb totes aquelles propostes de canvi que serveixin per fer dels centres educatius de Vilafranca uns espais d’innovació educativa, d’heteregoneïtat i cohesió social. Creiem que aquestes propostes contribueixen significativament a alterar les inèrcies de segregació, perquè poden modificar les dinàmiques negatives dels centres més estigmatitzats i canviar les representacions socials d’escoles sovint més ignorades que no pas directament rebutjades per la ciutadania.

9


La llavor // Especial educació

CUP Vilafranca del Penedès

Altres propostes

Patis oberts

Aprofitar els espais i equipaments de què compta la vila per tal de donar-li un ús més ampli al finalitzar l’horari escolar. És a dir, obrir aquests espais com a ús públic al barri, perquè les famílies, els infants i els adolescents, fora de l’horari escolar, els caps de setmana i durant els períodes de vacances escolars pugui gaudir i aprofitar les instal·lacions. Objectius: 1. Aprofitar i optimitzar l’ús dels espais de joc i esbarjo de la vila. 2. Dinamitzar espais de la vila equipats amb monitoratge municipal. 3. Crear igualtat d’oportunitats entre els infants i joves a través del lleure educatiu.

Protocol de detecció de NEE Realitzar i/o actualitzar el protocol de detecció d’alumnat amb necessitats escolars especials és essencial per després poder fer una bona tasca a l’hora de matricular als alumnes de manera equitativa pels centres educatius de la vila. Aquest protocol s’ha de fer tenint en compte tota la comunitat educativa i social que treballa dia a dia amb aquests alumnes, és a dir, tècnics de serveis socials, mestres i professors i psicopedagogs.

Menjadors escolars La proposta és equiparar els serveis que ofereixen els centres educatius, de tal manera que no suposi una fet diferencial entre escoles. Això implica que tots els serveis de menjador ofereixin el mateix i tinguin el mateix preu. Això es podria aconseguir municipalitzant la gestió de tal manera que no hi haguessin diferents empreses que ho gestionin de manera diversa. La nostra proposta seria optar per menjadors escolars, ecològics i amb productes de proximitat, amb el format de contractació que considerem més adequat en els espais de treball conjunt amb escoles, AMPA i Ajuntament.

Extraescolars iguals per a tothom L’objectiu d’aquesta proposta és equiparar entre totes les escoles l’oferta d’activitats extraescolars a Vilafranca. Es distribuirien les diferents activitats entre els diferents centres, i tothom podria fer-ho tot al mateix preu, encara que hagi d’anar a una altra escola a fer l’activitat triada. L’ajuntament s’encarregaria de la gestió de les activitats, de manera coordinada amb les AMPA i les entitats de la vila. Els avantatges d’aquest format són clars: tothom té la mateixa oportunitat d’accedir a l’oferta d’activitats, no hi ha activitats que quedin buides per manca de demanda, els preus de les activitats serien més baixos del que són ara perquè s’optimitzarien millor els recursos i es barrejarien nens i nenes de diferents centres escolars. Abril 2018 // 10


La llavor // Especial educació

CUP Vilafranca del Penedès

L'Oficina Municipal d'Escolarització Segons la pàgina web de l’Ajuntament, l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) és un instrument de col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i el Departament d'Educació de la Generalitat en el procés d'escolarització de l'alumnat als diferents centres del municipi. Actualment l’OME és una eina desaprofitada i infrautilitzada, ja que ampliant les seves funcions (i realitzant-ne de manera efectiva alguna) podria donar cobertura a algunes necessitats que actualment no es resolen. El primer contacte de les famílies amb qualsevol institució educativa vilafranquina passa per l’OME. No pot ser que aquesta oficina tingui només funcions de gestió i administració, ja que que pel seu paper de primer contacte amb les famílies requereix tenir un caire més social i d’acompanyament.

FUNCIONS QUE PROPOSEM QUE TINGUI - Inscripció i tramitació del centre escolar per a tots aquells alumnes nouvinguts, una vegada hagi començat el curs.

FUNCIONS ACTUALS DE L’OME

- Acompanyar aquests alumnes i les seves famílies durant els primers dos anys d’escolaritat.

- Inscripció i tramitació del centre escolar per a tots aquells alumnes nouvinguts, una vegada hagi començat el curs.

- Informar les famílies i a l'alumnat de tota l'oferta educativa dels centres de Vilafranca del Penedès.

- Informar les famílies i a l'alumnat de tota l'oferta educativa dels centres de Vilafranca del Penedès.

- Implicar-se en les preparacions de les jornades de portes obertes

- Supervisar el procés d'admissió de l'alumnat i el compliment de les normes que el regulen.

- Acompanyar i guiar a les famílies pels diferents centres. Informar-los del PEC i les diferències metodològiques entre centres

- Procurar una distribució equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques que permeti la seva integració, faciliti la cohesió social i afavoreixi una qualitat educativa adequada per a tota la població escolar.

- Supervisar el procés d'admissió de l'alumnat i el compliment de les normes que el regulen. - Procurar una distribució equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques que permeti la seva integració, faciliti la cohesió social i afavoreixi una qualitat educativa adequada per a tota la població escolar. - Treballar conjuntament amb d’altres agents educatius de supervisió i assessorament (inspecció, EAP,...) per unificar criteris i acció en la distribució de l’alumnat i els recursos d’acció educativa - Recollir les demandes de famílies i centres per optimitzar la gestió de recursos. - Promoure i donar suport a totes les iniciatives per millorar l’escolarització i la qualitat educativa dels centres de la vila

11


La llavor // Especial educació

Què hi diu la gent? Núria BARRI: Sant Julià - Quin centre has escollit per l'any que ve? L’Institut Nou de Vilafranca (Girada) - En què et bases per triar escola? Crec que és on estan més pendents de la canalla. - Creus que hi ha segregació o desigualtat entre escoles a Vilafranca? T'influeix a l'hora de decidir escola? Sí que n’hi ha, i per mi és un factor decisiu. El fill gran estudia al Milà i Fontanals, i no estic gens satisfeta del sistema que tenen d’agrupar els alumnes per capacitats, en funció de si són més bons o més mals estudiants. És molt trist i decebedor, i estem intentant canviar-lo de centre.

CUP Vilafranca del Penedès

Vanesa BARRI: Poble Nou - Quin centre has escollit per l'any que ve? Balta Elias - En què et bases per triar escola? Sobretot en el projecte educatiu que ens van explicar a les portes obertes. Vam fer una primera tria de les escoles que ens interessaven i vam anar a visitar-les i la nostra prioritat era, sobretot, el projecte educatiu. Teníem dubtes entre un parell d’escoles i el factor decisiu ha sigut la logística: tenint en compte que els dos projectes educatius ens motivaven, va ser la logística el factor decisiu però no el prioritari. - Creus que hi ha segregació o desigualtat entre escoles a Vilafranca? T'influeix a l'hora de decidir escola? Sí, sí, totalment. D’entrada el que vam veure és que si comparem les escoles concertades i les públiques hi ha diferències en quant a desigualtat per raons socioeconòmiques importants i que no només hi va gent d’un nivell socioeconòmic alt sinó també gent que vol evitar estar en contacte amb altres entorns més desafavorits. Dins de l’escola pública també crec que hi ha desigualtat i segregació i crec que no hi ha un repartiment equitatiu i no hi ha gaire diversitat a moltes escoles. No ens ha influït a l’hora de triar escola. De fet, a l’escola Balta Elias ens van explicar que hi ha molta diversitat i ens van explicar algun inconvenient, però tot i així ens van dir que el projecte educatiu intentava integrar tot això i donar solucions. Així que en el nostre cas, la segregació no ha influït, però sí que crec que per molta gent és un factor decisori.

Conxita BARRI: Espirall

Yolanda BARRI: Espirall

- Quina escola has escollit per l'any que ve? Estem entre el Mas i Perera i l'Estalella i Graells

- Quin centre has escollit per l'any que ve? L’Institut Eugeni d’Ors.

- En què et bases per triar escola? Sobretot el pla educatiu però també influeixen factors com les instal·lacions, disponibilitat de serveis d'ampliació d'horaris i comoditat a la hora de deixar la nena a l'escola.

- En què et bases per triar escola? El seu germà gran hi estudia un cicle. També crec que l’ambient és millor.

- Creus que hi ha segregació o desigualtat entre escoles a Vilafranca? T'influeix a l'hora de decidir escola? Penso que en alguns casos sí que hi ha escoles que es veuen més afectades de segregació pel fet de comptar amb major nombre d'alumnes immigrants o de classe social desafavorida. Tot i això, hi ha d'altres factors que poden produir segregació com són males crítiques pel que fa als mètodes d'ensenyament o sobre la direcció de l'escola. En el meu cas m'influeix més això en la tria de l'escola que el fet que hi hagi o no immigrants o nens en situacions socials vulnerables.

Contacta amb nosaltres!

Ens trobaràs al carrer Sant Jocund, número 4 (cantonada amb el carrer de la Font), de dilluns a dijous de les 16h a les 20h. També ens post escriure a cupvila@gmail.com

Abril 2018 // 12

- Creus que hi ha segregació o desigualtat entre escoles a Vilafranca? T'influeix a l'hora de decidir escola? Sí que n’hi ha una mica, i clar que influeix. Ara mateix a la classe de 6è de la meva filla hi ha més nenes d’origen estranger que d’origen català.

Segueix-nos a:

www.cupvila.cat facebook.com/cupvila Twitter: @cupvila Instagram: @cupvila

Llavor cup educaciódef  

Revista segregació escolar Vilafranca

Llavor cup educaciódef  

Revista segregació escolar Vilafranca

Advertisement