Page 1

LA PERA Rebel, valenta i agosarada. Des de les entranyes del Camp, reneix La Pera

Nยบ 007. PRIMAVERA 2014 - CUP Valls // C/Nou 12 // www.valls.cup.cat

LLUMS I TAQUรGRAFS


LA PERA Primavera 2014 EDITA:

Candidatura d’Unitat Popular de Valls. C/Nou, 12 43800 Valls www.valls.cup.cat valls@cup.cat Abril 2014 9000 exemplars

Consulta tots els nostres documents i propostes a www.valls.cup.cat


EDITORIAL

La revista que teniu a les mans inclou un tema central que considerem important difondre: com es gasta l’Ajuntament els diners públics? Per poder algun dia començar a fer pressupostos participatius, on sigui directament la ciutadania qui marqui les prioritats, hem de començar a explicar-los. Ja que l’Ajuntament opta per fer el mínim que exigeix la llei, des de la CUP hem optat per publicar periòdicament (a valls.cup.cat) l’estat d’execució del pressupost municipal, per tal de conèixer com canvien les prioritats, en què queden els titulars de la premsa i de què es desdiu el govern: llums i taquígrafs! La reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM) és un altre tema d’actualitat municipal. S’obre la possibilitat d’ampliar la participació ciutadana en els afers de l’Ajuntament, que ara tenim al mínim legal en molts aspectes. El nou ROM ens pot deixar tal com estem, pitjor o millor, i dependrà sobretot de les peticions i demandes de les entitats vallenques. Està en joc la qualitat democràtica de patronats i òrgans de participació, la possibilitat d’intervenir al ple, de fiscalitzar directament el govern en sessions públiques, que es garanteixin els nostres drets com a ciutadans, etc. Les millors societats i pobles són els que més control directe tenen sobre allò comú: governem-nos! Acabem de passar l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbana Municipal, després de quatre anys de treball, però fins a l’aprovació final caldrà estar molt atentes per garantir la concreció del pacte al què hem arribat, i intentar evitar errors com el d’un nou barri al nord de Ruanes. També volem parlar de pobresa, escola, sanitat; us oferim una entrevista al diputat de la CUP Quim Arrufat sobre el procés independentista i us presentem un fons econòmic de l’Alt Camp per al foment de l’economia social i per a finançar projectes d’entitats per combatre la pobresa.

1

A les portes del nou POUM: Anàlisi de la influència de la CUP

2

Neix el Fons Germinem per a finançar iniciatives econòmiques i socials al’Alt Camp

3

El pressupost de 2014: llums i taquígrafs

4

“No marxis sens hora” ni del Pius ni del Cap

5

Les dades de matriculació confirmen un augment de la segregació escolar a Valls

6

La modificació del ROM

7

Trencant el model


1

A les portes del nou POUM: [Anàlisi de la influència de la CUP]

La feina de l’oposició és massa sovint desagraïda i frustrant, especialment amb aquesta majoria absoluta de CiU que ha esdevingut una paret on s’estavellen constantment les propostes de la CUP. CiU acostuma a escoltar poc i l’Alcalde prefereix atacar abans que debatre amb rigor les alternatives que plantegem. És una llàstima. És probable, però, que amb les llargues negociacions del POUM s’hagin adonat que la CUP pot aportar coneixement, solucions i treball en l’objectiu comú de la millora de Valls . Des

del

retorn

de

la

CUP

a

l’Ajuntament, l’any 2003, havíem es-

tar els continguts substancials del

ble i, pel camí, intentar anul·lar l’ARE.

nou planejament.

tat exigint l’elaboració d’un nou Pla

Quatre anys després, i amb l’ARE

General per la ciutat, que programés

Aquest oferiment venia enverinat,

anul·lada pels tribunals, arribem al

solucions integrals als greus pro-

en paral·lel CiU i PSC havien aprovat

punt de l’aprovació inicial del POUM

blemes que semblaven enquistats

una temeritat: l’Àrea Residencial Es-

i creiem necessari fer balanç del pa-

a la ciutat, però aquesta demanda

tratègica de Ruanes, que proposava

per que ha jugat la CUP en tot aquest

s’obviava intencionadament, fos quin

construir 1.700 habitatges de cop i

procés, convençuts que les nostres

fos l’equip de govern de torn, espe-

allunyats del nucli. A bones hores es

aportacions i enfocaments han estat

rant que la bogeria immobiliària i el

plantejaven fer un POUM! El creixe-

determinants perquè ara puguem

sector privat actuessin de bona fe i

ment prioritari de la ciutat ja havia

estar parlant d’aprovar un bon POUM

d’acord amb els interessos de la ma-

estat decidit per decret i el model

per la ciutat de Valls.

joria de vallencs. És evident que això

urbà de Valls quedava condicionat

A diferència d’alguns, la CUP sem-

no va passar mai, i un cop esclatada

pels interessos d’Incasol. Tot i que

pre ha defensat un urbanisme que

la bombolla, l’equip de govern de

CiU i PSC proposaven iniciar la re-

respongui clarament a necessitats i

CiU plantejava finalment l’elaboració

dacció del POUM amb les cartes mar-

s’ha oposat a la visió d’un urbanis-

d’un nou POUM; era l’any 2009, i ens

cades, la CUP es va posar a treballar

me basat en creixements residen-

oferien a la CUP la possibilitat de pac-

per aconseguir el millor POUM possi-

cials dictats pels interessos dels inversors.


És en aquest sentit que l’any 2009 vam seure a la taula de negociació amb unes propostes molt clares. El POUM havia de trobar la solució definitiva per integrar els torrents a la ciutat i recuperar-ne el seu valor ecològic, i això requeria l’elaboració d’un Pla Especial de Torrents. El POUM havia de posar ordre a la severa saturació de construccions en sòl no urbanitzable que ens els últims anys havia convertit Valls en un exemple extrem a tot Catalunya, per això reclamàvem l’elaboració d’un Pla Especial pel sòl no urbanitzable que desenvolupés un nou sistema de control i disciplina urbanística. Com també vam posar sobre la taula la urgència per resoldre el deficient sistema de sanejament d’aigües de la ciutat, a través d’un Pla Especial d’Abastament i Sanejament d’aigües. CiU finalment va acceptar les nostres propostes sobre torrents i sòl no urbanitzable, però no va permetre l’encàrrec d’una proposta definitiva per la depuració i sanejament d’aigües. En paral·lel als acords sobre el POUM, CiU i la CUP coincidíem en que era l’oportunitat per elaborar un Pla Local de l’Habitatge (llargament reclamat per nosaltres), un Pla de Mobilitat Urbana (la circulació a Valls és irracional) i un Catàleg patrimonial exhaustiu (gran tema pendent de la ciutat) . Aquest va ser l’acord de la CUP amb l’equip de govern: el POUM no només havia de programar futurs creixements de la ciutat sinó atacar amb valentia els greus problemes urbans i ambientals de Valls. Tot i el desacord absolut amb l’ARE, seguíem parlant, convençuts que els problemes de Valls havien de ser resolts escoltant també el punt de vista de la CUP.

“A diferència d’alguns, la CUP sempre ha defensat un urbanisme que respongui clarament a necessitats i s’ha oposat a la visió d’un urbanisme basat en creixements residencials dictats pels interessos dels inversos.”


Els últims dos anys han estat inten-

no volem ni podem acceptar, és

amb l’equip de govern. No han es-

sos, especialment perquè hem po-

el creixement de nous habitatges

tat setmanes fàcils, però la clara

gut treballar al costat dels potents

previst. No podem ni volem estar

voluntat d’ambdues parts d’arribar

equips tècnics que elaboraven el

d’acord en planificar 3.500 habitat-

creixements previstos, però hem

POUM. Per la gent de la CUP ha es-

ges nous, i al mateix temps reser-

pogut protegir el Barri Antic forçant

tat un privilegi comprovar com els

var-ne 4.000 més al congelador

a que l’habitatge nou que es faci a

diferents professionals presentaven

(per si de cas!). No podem ni volem

Valls en els propers anys s’hagi de

solucions excel·lents pels torrents

estar d’acord en permetre la cons-

desenvolupar al voltant del nucli.

de Valls, el patrimoni, el sòl no ur-

trucció de 500 habitatges a Ruanes

banitzable, la mobilitat, etc. I mica

i 500 habitatges més al nord de Mas

El temps dirà si hem arribat a bons

en mica ens hem anat sentint acom-

Clariana. Tot l’habitatge nou que

acords i si aquest era el millor POUM

panyats ens els posicionaments que

construïm serà una dificultat afegi-

de consens possible. Esperem que

havíem defensat en solitari: no era

da per rehabilitar habitatge al Barri

sí!

necessari que el Polígon creixés,

Antic. Tot l’habitatge nou que con-

només podíem recuperar el torrents

struïm allunyat del nucli (Ruanes i

si es canviaven els col·lectors, calia

Mas Clariana) serà una dificultat

augmentar la disciplina urbanís-

afegida per crear habitatge al vol-

tica per frenar les construccions

tant del Barri Antic (Hort del Carme,

en sòl no urbanitzable, calia prote-

Portal Nou i El Prado).

gir més intensament el Barri Antic, etc. Sense cap mena de dubte, els

La CUP ens hem trobat davant

criteris tècnics anaven acostant el

d’una decisió difícil: si votàvem a

planejament cap al model de ciutat

favor d’un POUM excel·lent havíem

defensat per la CUP.

d’acceptar uns creixements contraris a la centralitat del Barri An-

Existeix, però, un element central

tic. Aquest dilema ens ha portat a

d’aquest POUM que la gent de la CUP

intenses negociacions d’última hora


2

Neix el Fons Germinem per a finançar iniciatives econòmiques i socials a l’Alt Camp

La CUP de Valls i la cooperativa de serveis financers Coop57 creen un fons social per a finançar projectes d’economia social que representin la creació o manteniment de llocs de treball a la comarca de l’Alt Camp. El fons compta amb una aportació inicial de 10.000€ procedents de les retribucions que rep la CUP al Consell Comarcal de l’Alt Camp i està obert a qualsevol aportació individual com també a la resta de partits polítics que hi vulguin participar. Actualment el fre més important per a la creació de noves activitats econòmiques és l’accés al crèdit, és per això que el 75% del fons anirà destinat a avalar préstecs amb un interès baix per a la creació o ampliació d’empreses cooperatives i d’economia social. El 25% restant es destinarà a fons perdut a iniciatives d’associacions de l’Alt Camp dirigides a fer front a la crisi social i econòmica, i que donin servei a persones excloses socialment o amb risc d’exclusió; per a aquesta segona modalitat, les entitats tenen temps de presentar els seus projectes fins al 26 de maig d’enguany. La CUP va proposar que cap partit ni conseller a l’oposició del Consell Comarcal de l’Alt Camp cobrés res donada la greu situació econòmica de la institució i les retallades laborals i acomiadaments que hi ha hagut. Aquesta proposta no es va acceptar i al gener una Assemblea Extraordinària de la CUP va decidir tornar a la societat els ingressos de la seva representació al Consell Comarcal.

“La CUP va proposar que cap partit ni conseller a l’oposició del Consell Comarcal de l’Alt Camp cobrés res”

Per participar al fons podeu consultar les bases al web germinem.cat


3

El pressupost de 2014 [llums i taquígrafs]

Teniu a les mans un llibre obert sobre com es gasta l’Ajuntament els diners públics que gestiona. Per què ens sorprèn tant veure aquestes xifres? Per què l’Ajuntament no les publica, no informa, no fa públics els comptes? Bé, sí: està al tauler d’anuncis de l’Ajuntament o si aneu a l’OAC els podeu trobar (això sí, amb format inintel·ligible). Per què els fa tanta por als ajuntaments que la ciutadania tingui aquesta informació i, sobretot, l’entengui? Perquè amb ciutadania menys polititzada i menys informada, més capacitat té el Govern per fer i desfer tranquil·lament. Des de la modèstia de la CUP, intentem obrir portes i finestres de les finances públiques perquè els vallencs i les vallenques coneguin què ingressa i què gasta el nostre Ajuntament.

INGRESSOS 2014

AQUEST ANY, L'AJUNTAMENT PREVEU GASTAR I INGRESSAR 27.717.000€

En què gastem aquest 2014?


Per àrees...

Per regidories...

? ? i s i r c a l a g a p Qui

Els ajuntaments estan patint molt la crisi. Arrosseguen de fa molt temps la manca de finançament (donen serveis però no reben els diners per dur-los a terme per part de la Generalitat i l’Estat) i durant anys depenien dels ingressos derivats del boom de la construcció. Una vegada punxada la bombolla immobiliària, ens trobem uns ajuntaments endeutats, en mans dels bancs (rescatats) i retallant partides en els pressupostos que afecten a les persones. Les polítiques que s’estan duent a terme des dels governs liberals estan enfonsant la classe treballadora, cada vegada més desprotegida per una banda (retallades en despesa social) i estafada per una altra (rescatant bancs i veient la impunitat de la que gaudeix una classe política que ja no pot amagar la seva corrupció). A Valls s’ha retallat en serveis públics, en recursos humans i també en altres despeses no tan necessàries. Des de la CUP ens agradaria un pressupost més participatiu, més social, que posés les bases d’aquest canvi social que ja és urgent perquè alguns (classe alta i grans empreses) no continuïn guanyant i els de sempre, la classe treballadora, segueixi perdent. Volem un pressupost com a eina de transformació i que la nova forma de fer política quedi plasmada en xifres.


? t n e m a t n u j a n u ’ d e t u e d l e a Com es calcul LÍMIT LEGAL ENDEUTAMENT

COM ES CALCULA EL DEUTE D'UN AJUNTAMENT? DEUTE BANCARI INGRESSOS ANY

110%

X100

RÀTIO ENDEUTAMENT VALLS = 73,5%

CADA DIA, L'AJUNTAMENT DE VALLS PAGA 1.794,80€ ALS BANCS PELS PRÉSTECS QUE TÉ CONTRETS, AMB UN INTERÈS BANCARI D'UN 5% DE MITJANA

CADA VALLENC/A, PAGA A L'ANY 26,20€ AL DIA ALS BANCS Evolució dels interessos pels crèdits bancaris 2008-2014

Despeses amortització crèdit 2013

On hem retallat més… DESPESA DE PERSONAL

EN 4 ANYS L’AJUNTAMENT HA RETALLAT LA DESPESA DE PERSONAL EN UN 11% EN 2 ANYS, L’AJUNTAMENT HA DEIXAT DE SUBSTITUIR 7 TREBALLADORS/ES. NO ES POT FER IGUAL AMB MENYS


? l a i c o s a s e p s e d a t l o m m e u q i d e D

? DESPESA SOCIAL

Educació, Sanitat, Habitatge, Protecció Social EL 2014 L’AJUNTAMENT NOMÉS DEDICA UN 6,80% DEL TOTAL A DESPESA SOCIAL

I els impostos que paguem? Els

impostos

representen

quasi

3/5 parts del total del que ingressa

l’Ajuntament.

A

finals

d’any,

entre el rebut de l’IBI i la taxa d’escombraries principalment, més altres taxes que puguem pagar per serveis concrets (llicències d’obres, autobús urbà, deixalleria, estacionaments...), la

factura total en

concepte d’impostos a cada família és elevada. Si paguem o no paguem molts impostos depèn principalment de si els serveis que ens ofereix l’Ajuntament són satisfactoris en quantitat i qualitat. A més d’això, però, hi ha un element importantíssim que des de la CUP defensem: cal que siguin més progressius, que qui més tingui més pagui. En temps de crisi social com l’actual, no es pot demanar el mateix esforç a qui li costa arribar a final de mes que a qui no ha viscut mai uns últims dies de mes angoixants. Cal més justícia social!

Els 20 principals proveïdors de l’ajuntament (dades del 2012)


4

La campanya denuncia les llistes d’espera no oficials als centres sanitaris i recomana als usuaris conèixer i defensar els seus drets.

El Grup de Treball per la Sanitat Pública de Valls, format per usuaris i treballadors de l’àmbit sanitari, té una taula informativa cada dos dimecres al matí al Pius, per assessorar i recollir casos d’incompliments de decrets i compromisos del CatSalut. El Grup de Treball porta aquests casos, a petició de l’usuari, al Síndic de Greuges, que es posa en contacte amb l’usuari i l’administració. Aquesta campanya denuncia l’existència de llistes d’espera no oficials que no consten enlloc i permeten als polítics i institucions donar unes dades d’atenció i servei satisfactòries, i justificar així les re-

“No marxis sense hora” del Pius ni del CAP tallades econòmiques i de serveis. Actualment les llistes d’espera reals són més altes que les oficials. Tal com informava a l’octubre la CGT del Pius, a l’Hospital vallenc les llistes d’espera en les diferents especialitats van entre nou mesos i l’any, superant els 6 mesos permesos. El termini màxim d’espera per a visites a l’especialista i per a operacions és de 6 mesos; si se superen aquests 6 mesos, l’usuari ha de fer una reclamació al servei d’atenció a l’usuari del seu centre. La majoria de proves diagnòstiques (no es consideren els controls o seguiment) tenen un temps màxim d’espera garantit de 90 dies. Els sis mesos de temps màxim d’espera per a les intervencions quirúrgiques incloses en la garantia compten a partir de la data que consta al document informatiu d’indicació d’intervenció quirúrgica

que us lliuren al centre. Si la intervenció no es pot realitzar en el termini compromès de sis mesos al centre on està programada, el CatSalut disposarà d’un termini de 30 dies per proposar un altre centre on es pugui dur a terme. Quan un usuari demana hora al taulell i no l’hi donen per qualsevol motiu, ha d’exigir un justificant en el qual consti que està pendent d’adjudicació d’hora de visita. Si aquesta supera els 6 mesos a partir de la data d’aquest justificant, també ha de fer una reclamació al servei d’atenció a l’usuari. Els usuaris poden adreçar-se al Grup de Treball per la Sanitat Pública de Valls a través de: defensasanitatvalls@gmail.com o al telèfon 653 993 326. També es poden descarregar models de reclamacions a:

www.cup.cat/sanitat


5

Les dades de matriculació confirmen un augment de la segregació escolar a Valls

La CUP demana al govern municipal que apliqui totes les mesures aconsellades per la Fundació Bofill per fer front a la segregació escolar, de les quals només se n’ha aplicat una part menor La CUP denuncia que la segregació escolar està augmentant a Valls, segons les dades de matriculacions del curs 2013-2014, en comparació amb les dades recollides a l’informe “Escolaritat i convivència a la ciutat de Valls” del 2011. Aquesta és una de les conclusions a la què es va arrribar a la taula rodona organitzada a l’octubre per la CUP i que va tenir la participació de Xavier Bonal, director d’aquest informe, i mestres de gairebé tots els centres educatius vallencs. Al curs 2009-2010, la diferència entre l’escola amb més matriculacions

d’alumnes amb NEE i l’escola amb menys d’aquestes matriculacions era de 15,4 punts de diferència (comparant els percentatges de NEE sobre el total de matriculacions de primer curs en cada escola de primària). Al curs 2013-2014, aquesta diferència és de 46 punts. Per tant, en quatre cursos, la diferència entre l’escola amb més matriculacions d’alumnes amb NEE i l’escola que en registra menys ha augmentat 30,6 punts. Tot i que el govern ha aplicat mesures recomanades d’informació i detecció d’alumnes amb NEE i un augment petit de la seva reserva de places per aula, no ha aplicat cap mesura relacionada amb la regulació de la concentració d’alumnat estranger ni polítiques d’intervenció focalitzada (en centres segregats), com tampoc moltes de les propostes de planificació de l’oferta i distribució equilibrada, precisament

les mesures amb més capacitat per a revertir la segregació escolar. Segons un altre estudi de la Fundació Bofill del 2013, la segregació escolar afecta a tota la societat i a tota la comunitat educativa i no només ni necessàriament a aquells centres afectats directament. La CUP demana al govern municipal que apliqui totes les mesures aconsellades per la Fundació Jaume Bofill, especialment les que poden suposar un impacte més gran en l’eradicació de la segregació escolar com és la zonificació del municipi en àrees preferents per a les matriculacions. Tal com es recomana, també caldria estudiar una zonificació per a secundària a tota la comarca.


6

La modificació del ROM

[el Reglament de participació ciutadana]

Aprofitem l’oportunitat de retor-

Des de la CUP considerem bàsics

Entre d’altres, proposem que les

nar la política a la ciutadania!

tres aspectes imprescindibles:

entitats puguin

Immersos en el creixent desinterès

intervenir

en

sessions informatives i en els

cap a la democràcia representativa

- Disposar d’informació suficient,

Plens Municipals, presentar-hi i

i el seu sistema de partits, des de

veraç i contrastada, com a ele-

defensar-hi mocions; la creació de

la CUP creiem imprescindible un re-

ment imprescindible per al control

les audiències públiques, on el go-

torn de la política a la ciutadania,

democràtic de la gestió municipal.

vern ha de donar comptes i respon-

que s’adequï als interessos i acció

dre a la ciutadania i entitats sobre

col·lectiva de la gent, que permeti

- Fer pedagogia i promoció d’aptituds

temes concrets; l’impuls de la ini-

construir

basades en el diàleg, la cooperació i

ciativa ciutadana, on entitats les

fortes i cohesionades.

les formes democràtiques de pren-

ciutadanes sol·liciten a l’Ajuntament

Aquest any 2014 l’Ajuntament

dre decisions.

que realitzi una determinada activi-

comunitats

locals

més

de Valls té l’oportunitat de fer un

pas

endavant

en

tat de competència d’interès públic

aquest

- Facilitar l’accés de tothom que vul-

municipal; la creació del Defensor

sentit gràcies a la modificació

gui a participar en els assumptes

del Ciutadà, que té per missió vet-

del Reglament Orgànic Munici-

públics.

llar pels drets de la ciutadania amb

pal (ROM) en què s’està trebal-

relació a l’actuació de l’Administració

lant. Per la CUP aquest treball és

La modificació del ROM i el Regla-

municipal i dels organismes que en

prioritari ja que constitueix l’eina

ment

ciutadana,

depenen, de forma independent i

per a fer possible que aquest retorn

entre moltes altres coses, ens per-

atenent les queixes que se li pre-

de la política cap a la ciutadania si-

metrà incrementar els mecanis-

sentin.

gui possible.

mes participatius i de control de

Els valors i els drets democràtics

gestió (participació als plens, publi-

A banda de totes les propostes que

s’han de practicar exitosament a la

citat de les comissions informatives,

hem fet com a CUP, ens agradaria

societat, on les organitzacions so-

convocatòria d’audiències públiques

conèixer les idees i aspiracions de

cials, sindicals i professionals tenen

o consultes populars, noves figures

les entitats i de la ciutadania en ge-

un rol fonamental. Per això, des

participatives, dret a la iniciativa

neral, és per això que us emplacem

de la CUP pensem que cal im-

política, a la participació i control de

a fer-les públiques o bé a comuni-

pulsar hàbits i valors participa-

gestió, etc), però especialment ens

car-nos-les a valls@cup.cat

tius, per avançar cap a una ciu-

ha de facilitar la seva traducció per

tat democràtica, participativa,

a vallencs i vallenques, difusió i pro-

transparent i comunitària.

moció del seu ús.

de

participació

Més informació: www.valls.cup.cat/content/propostes-pel-rom-iparticipaci%C3%B3-ciutadana


7

Trencant el model neoliberal de gestió de la misèria que castiga als pobres i culpabilitza als exclosos

La conjuntura econòmica i les polítiques adoptades han incrementat les desigualtats socials reforçant un sistema de classes en la que les situacions de marginalitat i de pobresa afecten cada vegada a una proporció més important de la ciutadania. El repte social és incorporar la idea que la igualtat és una condició per a la llibertat i, per tant, que cal ser coherents, també, en el repartiment dels beneficis de l’activitat humana per evitar els problemes de la desigualtat i les seves nefastes conseqüències. El retrocés de les polítiques de benestar social conviu amb l’expansió de l’estat penal sota l’empara d’una ideologia dominant que rebutja les causes estructurals de la marginalitat i que individualitza les problemàtiques socials per culpabilitzar a persones i col·lectius en situacions d’exclusió. L’empobriment causat per les polítiques econòmiques neoliberals obliga a dissenyar un model de gestió de la misèria. És així com s’exporta un model nord-americà depredador

que es materialitza en: la intensificació de l’ús del sistema penal com a eina de control de les minories excloses; la individualització dels problemes socials i de la intervenció professional sobre els mateixos prioritzant la “reinserció laboral” com a via única d’integració social; la relegació dels drets socials i la transformació dels serveis socials públics en filantropia i caritat privades.

Aquesta situació afecta de ple a Valls i des de la CUP ens preocupa molt. Com ho podem transformar? Una vertadera transformació no passa només pel canvi de les estructures, sinó també pel canvi de les relacions humanes que s’han de basar en una ètica justa que promogui la reciprocitat i la solidaritat a través del reconeixement de l’altre i de la pluralitat de subjectes i gèneres. És per aquest motiu que la cohesió social, el suport mutu, el foment de la convivència i l’educació en valors són pilars fonamentals sobre els quals construir una societat més justa, i és en aquesta línia que s’adrecen moltes de les nostres propostes.

Els ajuntaments, com a administració ció més propera a la ciutadania, hauria de prendre un paper actiu, compromès i sensible, adoptant mesures, fent canvis i marcant prioritats que donin resposta a la nova conjuntura i superar la cohesió social entesa en termes de serveis assistencials, per aquest motiu per la CUP és tan important el treball que es pugui fer des del Pla Local d’Inclusió i Cohesió Social de Valls (PLICS) i així ho hem anat defensant insistentment. Aquest any 2014, però, creiem que cal anar més enllà i per aquest motiu hem proposat tot un seguit de propostes de treball per a fer front a la pobresa i l’exclusió social al Consell Econòmic i Social de Valls (CESV) precisament perquè és l’espai on es reuneixen els agents econòmics i socials de Valls i entenem que les respostes s’han de teixir d’una forma col·lectiva des del màxim d’agents implicats. Podeu llegir el document amb les nostres propostes aquí: www.valls.cup.cat/noticia/lacup-proposa-que-el-consellecon%C3%B2mic-i-social-de-vallsse-centri-en-la-pobresa


Creus que tindrem referèndum el 2014? És difícil. El President Mas insisteix que votarem segur, perquè té en ment unes eleccions anticipades. Però de referèndum difícilment en tindrem. Bàsicament perquè la Constitució, els Estatuts d’Autonomia i el règim autonòmic que se’n deriva, es basa justament en la negació del subjecte polític català. I ara paguem les conseqüències d’una arquitectura feta per obeir Espanya i els mercats, que es diu Estat Espanyol i Comunitats Autònomes. El que hem d’aconseguir, si no podem tenir referèndum legal, és forçar la celebració d’un referèndum insubmís a les seves lleis. Que la Generalitat l’organitzi igualment. I, llavors, veure què fa l’Estat. El 2014 no sé si serà l’any del referèndum, però ha de ser l’any del conflicte democràtic amb l’Estat Espanyol, que estic convençut que guanyarem.

Entrevista a Quim Arrufat. Diputat de la CUP-AE al parlament de Catalunya

“El 2014 no sé si serà l’any del referèndum, però ha de ser l’any del conflicte democràtic amb l’Estat Espanyol, que estic convençut que guanyarem”

Quin paper li tocarà fer a la societat catalana? Doncs reforçar dues de les seves principals característiques. Primer de tot, ser diversa i cuidar la diversitat -cultural, religiosa, política, lingüística- perquè aquesta és la nostra principal fortalesa i és la línia de flotació que l’espanyolisme s’ha proposat torpedinar. I en segon terme, seguir enxarxant-nos i mobilitzant-nos. La capacitat de la societat catalana per associar-se, teixir xarxes, pertànyer a col·lectivitats, engegar projectes col·lectius és ben particular. Mireu si no els 150 casals i ateneus que l’esquerra independentista té al llarg dels Països Catalans. O tants altres moviments, assemblees, manifestacions. Cal perseverar en mantenir-nos crítics i mobilitzats.

Quin és el paper de la CUP en aquest procés sobiranista? La CUP és l’element que - enmig de l’eufòria independentista -està mantenint la tensió necessària entre les files sobiranistes per recordar que el dret d’autodeterminació és innegociable i que la nació es diu Països Catalans.

Però també per recordar que la causa comuna, si és comuna, de la llibertat nacional no pot esborrar ni ajornar una tensió social que l’enriquiment accelerat d’una minoria està provocant a la nostra societat. Per tant, la CUP manté la tensió nacional i la tensió social, alhora que procura articular una alternativa política i social a mig termini que pugui ser garantia d’independència i canvi social per als anys que vénen.

On queden els Països Catalans? Al Principat una majoria social s’ha llançat finalment a la conquista de la independència. Però la nació - el

projecte nacional- segueix sent els Països Catalans. De fet, el Partit Popular ho té claríssim quan llança una ofensiva lingüística absolutament bel·ligerant a tots quatre territoris catalans: el LAPAO a la Franja (i l’exclusió del català-LAPAO de l’ensenyament: ni 25% ni 5%); la supressió continuada de línies en valencià al Sud; la Llei de Símbols que persegueix la senyera i el decret Bauzá del trilingüsime a les Illes, les sentències judicials contra la immersió a Catalunya... fins el punt que el PP porta a votació al Parlament de les Illes Balears la no-existència dels Països Catalans. Finalment, com deia Fuster, no som nacionalistes per voluntat, sinó perquè ens hi obliguen.

LA PERA. CUP DE VALLS. NÚMERO 7 PRIMAVERA 2014  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you