Page 1

Programa

Eleccions municipals 2015


1. ADMINISTRACIONS OBERTES, TRANSPARENTS I PARTICIPATIVES AL SERVEI DE LA CIUTADANIA 1.1 Millora en matèria fiscal i redistribució de la riquesa 1.2 Municipalització dels serveis

11. Esport popular i català 12. Dignitat de la llengua catalana 13. Reivindiquem la memòria històrica 14. Avançant en la construcció nacional 15. Associacionisme per implicar la ciutadania 15.1 Per què fomentem l’associacionisme? 16. Un model d’oci accessible, transversal i partici2. Lluita contra l’atur; per un treball digne i per patiu l’activació econòmica 17. PER UNA BANYOLES HABITABLE I SOSTENIBLE 3. Turisme de qualitat 17.1 Model territorial ordenat 3.1 Treballem per un turisme verd i familiar Urbanisme al servei de les persones L’equilibri intern de la ciutat i del territori 4. Comerç arrelat al territori en conjunt 4.1 Comerç de proximitat i promoció del coope- Model territorial general rativisme com a eina transformadora Model territorial banyolí 17.2 Front d’Estany i recs 5. Mitjans de comunicació i noves tecnologies 17.3 Espais naturals protegits al servei del poble 17.4 La gestió de l’aigua 5.1 Sobirania tecnològica Propostes de gestió municipal 5.2 Mitjans de comunicació independents i al servei del poble 18. Dret a l’habitatge 18.1 Universalització del dret a l’habitatge 6. BANYOLES, CIUTAT EDUCADORA 18.2 Línies d’actuació municipal en la política 6.1 Educació en la petita infància d’habitatge 6.2 Oferta educativa municipal 6.3 Ús social dels centres educatius 19. Respecte al patrimoni 6.4 Òrgans de participació 19.1 L’espai públic com a àmbit de commemora6.5 Educació en el lleure educatiu ció i memòria 7. Defensem els serveis socials públics: lluita contra la pobresa i l’exclusió social 7.1 Atenció a la infància 7.2 Gent gran 7.3 Joventut Pla Local de Joventut Espais Oci Formació i ocupació Associacions 7.4 Diversitat funcional i salut mental 7.5 Feminisme i alliberament de gènere 8. Drets de ciutadania, convivència i immigració 8.1 Lluita contra la xenofòbia 9. La salut pública, un dret universal 9.1 Defensem la sanitat pública 9.2 Drogodependència Protecció dels animals

20. Banyoles, cap al residu zero 20.1 Residus municipals 20.2 Implantació de la recollida porta a porta 20.3 Dotar-se de capacitat de compostatge 20.4 Fiscalitat ambiental incentivadora de la reducció de residus 21. Model energètic 21.1 Canvi del model energètic. Cap a la sobira nia energètica 21.2 Diagnosi de les accions fetes en estalvi energètic a Banyoles 21.3 Compromisos concrets d’actuació 22. Estalvi i energies renovables 22.1 Ús de les energies renovables 22.2 Estalvi i eficiència energètica 22.3 Propostes concretes d’actuació

23. Mobilitat sostenible 23.1 Transport de persones 10. PARTICIPACIÓ POPULAR: CAP A LA DEMOCRÀCIA 23.2 Mobilitat urbana: el model de transport DIRECTA 23.3 Mobilitat sostenible a Banyoles 10.1 Què entenem per democràcia participativa real


1. ADMINISTRACIONS OBERTES, TRANSPARENTS I PARTICIPATIVES AL SERVEI DE LA CIUTADANIA


1. ADMINISTRACIONS OBERTES, TRANSPARENTS I PARTICIPATIVES AL SERVEI DE LA CIUTADANIA Anàlisi global Els membres de la CUP defensem la màxima transparència en la gestió municipal com a principi bàsic de la qualitat democràtica de l’ajuntament. La lluita contra la corrupció passa perquè la ciutadania participi en la institució municipal, que ha d’estar oberta a tothom. L’ajuntament s’ha de convertir en un instrument al servei de tota la població. Per això, la CUP proposa un seguit de mesures per fer viable un nou funcionament administratiu i perquè els serveis municipals vagin encaminats a definir una administració més transparent i més democràtica. Aquestes mesures han de suposar que es garanteixi una informació municipal clara i objectiva, que es lluiti contra qualsevol forma de clientelisme i que s’estableixi un control popular de l’acció de govern. Anàlisi local A l’estudi sobre la transparència dels webs dels ajuntaments, mitjà de difusió de la institució cap a la ciutadania, podem trobar que l’Ajuntament de Banyoles presenta un 51% de transparència pel que fa a les dades bàsiques i es troba per sota d’ajuntaments com ara el de Celrà. Per això, des de la CUP hem cregut oportú proposar una sèrie de mesures que tenen com a finalitat potenciar una gestió transparent de la política de subvencions i ajuts econòmics a entitats, col•lectius i empreses externes contractades. Mesures que, d’altra banda, també han de permetre als banyolins i banyolines tenir un control més ampli de les despeses dels partits polítics i ingressos dels regidors i regidores del consistori municipal. Prioritats de la CUP • Apostar per la limitació de sous dels regidors i regidores de l’Ajuntament de Banyoles. • Apostar per la declaració d’interessos dels regidors i regidores. Aquesta declaració s’haurà de realitzar no només en el moment d’acceptar el càrrec, sinó també en el de deixar-lo. • Apostar perquè els regidors i regidores presentin la seva declaració de renda anual a intervenció, que igualment quedarà en el registre d’interessos sota custòdia de secretaria. • Apostar perquè els partits polítics representats en el plenari de Banyoles presentin anualment al secretari municipal o a l’interventor la declaració anual de despeses i ingressos del seu partit. 6

• Potenciar que es facin púbics els crèdits que eventualment els partits polítics representats a l’Ajuntament de Banyoles sol•licitin a una entitat financera. • Apostar perquè la despesa de propaganda per partit polític durant el període electoral no superi mai l’import d’un euro per persona inscrita en el cens electoral municipal. • Apostar perquè totes les dades que fan referència als ingressos dels regidors i regidores i dels grups municipals siguin públiques al web de l’ajuntament. • Apostar perquè les preguntes que el públic faci al plenari siguin públiques al web de l’ajuntament. 1.1 MILLORA EN MATÈRIA FISCAL I REDISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA Anàlisi global La conjuntura econòmica actual de crisi, el model pressupostari dels ens locals i la forma de gestionar els serveis que han dut a terme molts ajuntaments en els darrers temps condicionarà en bona mesura les polítiques públiques d’aquests ens, en especial les que afecten a les polítiques socials. La base del finançament municipal han estat els impostos i les taxes, algunes de les quals tenen a veure amb els sectors econòmics més especulatius, com són la construcció i les subvencions provinents de l’administració de l’estat i l’autonòmica. L’esclat de la bombolla immobiliària i la política estatal de reducció del dèficit públic, a través de la davallada de la despesa, han fet minvar els ingressos municipals i s’espera que hi haurà noves reduccions d’ingressos en, almenys, els propers cinc anys. D’altra banda, els ajuntaments han anat assolint la gestió de serveis que haurien de prestar altres àmbits administratius. Moltes d’aquestes prestacions tenen a veure amb la cohesió i els serveis socials i, en els darrers temps, han augmentat la seva demanda com a conseqüència de la crisi econòmica. En definitiva, podem dir que els ajuntaments han consolidat despeses estructurals a partir d’ingressos que eren conjunturals i s’ha generat una absoluta dependència respecte d’inversions provinents de l’administració estatal i autonòmica, i a través dels impostos de la construcció.


Davant d’aquesta situació, la CUP defensa que els ajuntaments siguin una peça activa per a la transformació de l’actual sistema neoliberal basat en el màxim benefici per sobre dels drets de les persones. La CUP aposta per un model que fomenti la participació ciutadana en contraposició de l’ideari neoliberal que cedeix l’espai urbà i social al mercat, en detriment dels serveis públics. Cal reprendre la noció autèntica de ciutadania com a subjecte actiu, de drets i deures envers la societat. Cal cercar solucions transformadores, és a dir, programes universals de benestar social, de reconeixement de drets socials, tributació progressiva, polítiques macroeconòmiques per a la creació de condicions de plena ocupació, un sector públic sòlid, una proporció significativa de propietat pública o col•lectiva i la presa de decisions democràtica sobre les prioritats socioeconòmiques bàsiques. Al mateix temps, també cal potenciar les mesures que pretenguin corregir els resultats no equitatius. En aquest sentit, cal superar l’actual concepció emprada pels successius governs municipals que redueix la ciutadania i els seus drets a simples usuaris d’uns serveis personals, i que basa l’acció municipal en l’assistencialisme vers determinats col•lectius – gent gran, discapacitats, persones immigrades, etc– en lloc d’encarar el repte de garantir la igualtat efectiva entre tots els ciutadans i ciutadanes, deixant de tractar-nos com a usuaris/es. Cal situar la ciutadania com a subjecte de drets i deures més enllà de la seva edat, classe social, gènere i procedència. En la mesura que l’acció social municipal se situï en aquestes coordenades, tots els col•lectius es veuran atesos, perquè les iniciatives s’adreçaran a totes les persones per igual. Però davant de la situació d’emergència social actual, on la meitat de la població activa i sense ocupació ja no cobra cap tipus de prestació econòmica, cal que els ajuntaments es converteixin en agents actius de creació d’ocupació. Cal planificar estratègicament, a través de plans locals, una potenciació dels sectors emergents –de tipus solidari i cooperatiu– en base a la igualtat i a la justícia social, amb treball de qualitat, diversificat i sobre la base d’una economia al servei de les persones. I cal fer-ho implicant al màxim els agents socials i econòmics del territori –com ara taules contra la crisi– per superar una realitat que afecta a 7

un gran nombre de capes de la població. Mesures de “xoc” necessàries, però que permetin assentar les bases d’un nou model econòmic, de relacions laborals, de respecte pel territori i de proximitat. Anàlisi local L’Ajuntament de Banyoles tampoc se n’escapa, d’aquest situació, amb un endeutament econòmic acumulat de 9,8 milions d’euros. Tot i que s’ha reduït substancialment l’endeutament de l’ajuntament, les polítiques econòmiques s’han fixat sempre en la reducció de les partides pressupostàries enfront de l’aplicació de tècniques de redistribució de la riquesa en què les persones que tenen més han d’aportar més. Des de la CUP creiem que els ajuntaments han de ser una peça activa a l’hora de prioritzar els drets de les persones i, per fer-ho, una bona mesura passa per realitzar uns pressupostos participatius i transparents i, alhora, per canviar la pràctica d’externalització dels serveis i adoptar el compromís de la seva municipalització. En aspectes pressupostaris i de fiscalitat es proposa el següent: • Suprimir o rebaixar les taxes sobre serveis essencials, ja que són ingressos que no tenen en compte la renda dels ciutadans i de les ciutadanes i, per tant, afecten més profundament a qui menys té. En qualsevol cas, es podrien establir sistemes de descomptes en funció de la renda. • Suprimir determinats serveis que no siguin essencials o gravar-los fortament a través de taxes. • Apostar per la progressivitat dels impostos per mitjà d’un increment dels impostos com ara l’IBI, l’IAE o l’impost de circulació, entre d’altres. • Crear una partida de subvencions per a aquelles persones que no puguin pagar els increments dels impostos, per així garantir la redistribució de la riquesa. • Apostar per l’increment de la despesa social. Cal un augment dels recursos municipals destinats a educació i sanitat per intervenir directament en els col•lectius més desafavorits. • Apostar per uns pressupostos participatius, per etapes, on les parts del pressupost es reparteixin de forma assembleària. • Fer audiències públiques sobre els pressupostos per explicar d’una forma senzilla als banyolins i banyolines els pressupostos municipals i així incentivar la participació en la seva elaboració.


• Començar a implantar els pressupostos des d’una perspectiva de gènere. • Treballar per crear uns pressupostos alternatius de forma participativa, en què es prioritzi el benestar de les persones i en què cap banyolí o banyolina es quedi sense els serveis bàsics coberts. 1.2 MUNICIPALITZACIÓ DELS SERVEIS Anàlisi global Cal municipalitzar els serveis i revertir les concessions per així recuperar el control absolut del consistori sobre els preus que s’apliquen i, per tant, la possibilitat de l’abaratiment mitjançant la pressió social. S’ha d’entendre que el servei públic mai ha de ser un benefici sinó que ha de servir a la ciutat. Per tant, cal que l’ajuntament adopti el compromís de no externalitzar ni privatitzar els serveis públics municipals. Entenem que cal revertir les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquests serveis, preferentment en qualitat de cooperativa, als treballadors i a les treballadores que hi desenvolupin la seva activitat laboral. En definitiva, el criteri d’un servei públic mai ha d’ésser el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.

Per això, proposem: • Treballar per municipalitzar tots els serveis de Banyoles, perquè creiem que la gestió directa és l’eina per garantir els drets dels treballadors i treballadores, la transparència i l’eficiència del servei. • Treballar per la municipalització de l’aigua a través d’un procés de participació popular perquè tots els veïns i veïnes puguin decidir sobre com cal gestionar el servei d’aigua provinent de l’Estany de Banyoles, i del qual ells en són propietaris. • Treballar per garantir que totes les concessions administratives que es facin des de l’Ajuntament de Banyoles, on no s’hagi pogut aplicar una municipalització, hi prevalguin empreses del tercer sector, entitats o cooperatives, enfront d’empreses privades o multinacionals. • Apostar perquè totes les concessions administratives o contractes de gestió existents a l’Ajuntament de Banyoles reverteixin en la ciutat i no s’utilitzin els guanys com a beneficis individuals. • Fer un estudi del cost que tindria municipalitzar tots els serveis actualment externalitzats.

2. LLUITA CONTRA L’ATUR; PER UN TREBALL DIGNE I PER L’ACTIVACIÓ ECONÒMICA

Anàlisi global Ens trobem davant d’una crisi del sistema econòmic, polític i social del capitalisme. La situació de crisi econòmica s’ha generat per una nefasta política financera i per l’aposta per una economia especulativa. Aquesta crisi ha produït el col•lapse d’un model que es basava en l’absorció de la producció mitjançant l’endeutament de les classes populars. Mentre aquestes perden poder adquisitiu any rere Anàlisi local any, n’augmenta el seu endeutament –fins a fer-se Els darrers anys, l’Ajuntament de Banyoles ha apos- insostenible– per mantenir el nivell de vida. tat per una pràctica d’externalització de tots els serveis de la ciutat; ha apostat pel preu més baix en la Actualment, entre les necessitats més bàsiques i majoria dels casos i ha permès l’entrada d’empreses urgents de les classes populars hi ha la lluita conmultinacionals estatals competitives. Alhora, ha ob- tra l’atur i la creació d’una economia al servei de les viat les empreses locals, les cooperatives i les enti- persones, de la majoria. En aquest sentit, l’àmbit lotats del tercer sector, i ha negat sistemàticament el cal i la proximitat són espais idonis per a la generaconeixement del cost de la gestió directa de molts ció d’alternatives, tant des de l’àmbit social com des d’aquests serveis. Des de la CUP creiem que l’única de l’institucional. Els municipis tenen una certa camanera de garantir la transparència, la dignitat dels pacitat d’incidència en aquest àmbit i, alhora, hi ha treballadors i treballadores i l’eficiència del servei és molts agents socials de l’entorn de la Unitat Popular a través d’una gestió directa d’aquest. que estan treballant en una línia molt semblant a Un primer pas, en pro d’aquest finançament, seria la municipalització de les zones blaves de tots els pobles i de totes les ciutats dels Països Catalans; el que fins ara és un servei externalitzat dels ajuntaments ha de passar a ser un servei més municipal i els beneficis que genera -que en són molts- s’han d’invertir en els transports públics locals.

8


la nostra: cooperatives, entitats d’economia social, ducció i de relacions laborals nou. gent del sindicalisme de base, etc. • Planificació econòmica local/territorial. Cal encarar la recuperació econòmica en clau popular, Anàlisi local no només apuntalant alternatives concretes i molt Dins d’una comarca, el Pla de l’Estany, on els nivells reduïdes, sinó també definint estratègies econòmid’atur són del 12% i on les franges més afectades ques d’abast més ampli, que en possibilitin la incicontinuen sent els joves i els majors de 45 anys, és dència i la sostenibilitat. Cal ampliar la perspectiva indispensable que es preguin mesures des del nos- en l’àmbit supralocal (comarcal, territorial, regional) tre ajuntament, ja que Banyoles és el municipi on per construir alternatives viables per si mateixes i hi ha el percentatge més elevat d’aturats i aturades. útils per a amplis sectors de població. Des de la CUP creiem que és necessari que es tracti • Economia pública i municipalitzada. La CUP especialment aquesta qüestió per garantir que tots defensarà un sector públic fort i lluitarà contra les els banyolins i banyolines tingui les seves necessi- privatitzacions dels serveis bàsics dels ajuntaments tats cobertes. o l’externalització, fomentant-ne la remunicipalització. Prioritats de la CUP: • Suport a les lluites de la classe treballadora. La CUP, com a organització socialista i, per tant, • La creació d’ocupació és la nostra gran prio- de classe, ha de donar suport a totes aquelles iniritat. Des de la CUP ens proposem situar al centre ciatives i lluites que serveixin per atorgar poders a de l’economia les necessitats de totes les persones la classe treballadora, de les quals forma part de i el reconeixement del treball de cures amb el des- manera indissoluble. Així, la lluita pels drets laborals envolupament d’una economia planificada i diver- és una resposta a les necessitats materials alhora sificada, amb béns i serveis útils i sostenibles que que ens permet apoderar el subjecte essencial per comportin una elecció de treball digne i una redis- la transformació de la societat. La CUP considera tribució del temps i del treball domèstic. fonamental la classe treballadora com a motor de • Suport a les persones desocupades. Creació transformació revolucionària. Cal, doncs, promoure de punts d’informació i orientació laboral per a les l’autogestió com a mitjà i fi en l’economia i en la sopersones aturades, complementaris als que puguin cietat, com a garantia dels drets socials i de la cura existir en altres instàncies institucionals. També cal de la vida, en comptes de fomentar l’especulació potenciar el Servei d’Ocupació Municipal (SOM) i i el creixement econòmic. Així doncs, creiem negarantir que les ofertes laborals que hi consten ofe- cessària la combinació d’un fort sector públic pels reixen unes condicions de treball dignes. sectors estratègics de l’economia amb participació • Lluita contra la temporalitat. L’ajuntament en la gestió dels treballadors i les treballadores i el ha d’assumir com a pròpia la lluita per acabar amb desenvolupament de l’economia social sense que la temporalitat a les contractacions que efectua el signifiqui cap procés de privatització. propi ens local. Caldria signar el compromís per a • Municipalització dels serveis públics, oferint l’estabilitat, que s’hauria d’exigir a les empreses que un treball digne. Cal una municipalització plena es subcontractin com a primera condició a complir. dels serveis que, en l’actualitat, l’ajuntament ofereix També s’hauria de signar una clàusula d’estabilitat en règim de concessió. Amb gestió directa deque caldria establir per a aquelles empreses que dicarem el marge de benefici empresarial a participin en els diferents concursos impulsats per generar ocupació, reduir despeses i millorar el serl’ens municipal. vei. De la mateixa manera, es reduirà la jornada a • Suport als i les treballadores autònoms. 35 hores sense reducció retributiva (amb indepenAcostar-se als treballadors autònoms per tal que dència de la legislació vigent) per la creació de llocs puguin accedir als fons necessaris per continuar de treball. Mentre no es puguin municipalitzar, els desenvolupant la seva activitat. L’ajuntament pot plecs administratius establiran: plantilla obligatòria ser una eina d’intervenció en els tràmits necessaris, mínima pel desenvolupament d’un servei, així com establint un protocol amb els treballadors i treballa- les hores de treball i retribucions. Les activitats que dores. per qualsevol circumstància encara no es puguin • Economia social i solidària i cooperativisme. municipalitzar tindran una retribució igual a la que Cal donar suport a les iniciatives sorgides en aquest correspondria amb el desenvolupament directe àmbit que es plantegin, estratègicament, com a ini- del servei. Tots els convenis col•lectius establiran el ciatives que cerquen també crear un model de pro- dret d’opció pels treballadors i treballadores davant


l’acomiadament improcedent. • Apostem per l’economia social i solidària: alternativa pels nous filons d’ocupació. Les regidories de treball i economia de l’ajuntament treballaran colze a colze amb el moviment cooperativista i altres que tinguin un ferm compromís de classe, gènere, popular i ecològic. Les cooperatives poden ser el millor mitjà per desenvolupar, des dels ajuntaments, algunes activitats petites però importants, com per exemple la cultura, així com nous filons d’ocupació: reciclatge, consum sostenible i solidari, manteniment d’edificis, energies alternatives, etc. Caldrà que un dels seus compromisos sigui la reducció de la jornada laboral de forma considerable. • Assumpció d’un paper actiu de defensa dels treballadors i treballadores. Els ajuntaments han de defensar la permanència de les activitats empresarials susceptibles de deslocalització o tancament estudiant i oferint suport públic a vies alternatives de continuació de l’activitat del bé o servei en els nostres municipis. A la vegada, s’ha de comptar amb la participació activa dels treballadors i treballadores. No es requalificaran terrenys industrials com a immobiliaris i no s’optarà per l’establiment de grans empreses del comerç i la distribució que a mig termini eliminen ocupació. Cal que des dels ajuntaments donem suport i participem en totes les mobilitzacions assembleàries i transformadores endegades pels treballadors i per les treballadores de les empreses dels nostres municipis i impulsem i donem cobertura a les experiències de cogestió i autogestió que la classe treballadora proposi en el camí cap al col•lectivisme. • Fi de l’estructura empresarial de l’ens municipal. Cal l’immediat desmantellament de l’estructura empresarial creada pels governs municipals que duplica estructures i provoca despeses importants en figures com ara les persones gerents o els directors/ res generals i fins i tot caps d’àrea amb més poder de decisió que els càrrecs polítics escollits per totes i tots. Això provoca la desnaturalització i l’opacitat en el funcionament dels ajuntaments. Qualsevol organització pública ha de tenir com a màxima aspiració el servei a les persones i no la recerca del benefici individual. • Lluita contra el neoliberalisme i les seves polítiques i pràctiques. L’ajuntament eliminarà de l’àmbit municipal totes les estructures, programes, polítiques, línies d’actuació o projectes que fomentin el neoliberalisme. En especial, s’eliminaran fórmules gerencials, jerarquitzades i de gestió per

a projectes de subcontractació, i se substituiran per formes col•legiades i laborals participatives i assembleàries. En definitiva, per la gestió directa, per l’horitzontalitat interna en harmonia amb el control col•lectiu. • Pensions públiques. Que l’ajuntament i les empreses que treballin per al consistori no fomentin sistemes de pensions privats que permeten la fugida de recursos econòmics cap a bancs, caixes i asseguradores privades que no reverteixen en benefici de tothom. La CUP desenvoluparà la fi d’aquest tipus de sistemes i la seva reconversió en millores de les prestacions per a les persones afectades dins del sistema públic de seguretat social. • La regidoria de treball com a eix vertebrador de les polítiques públiques d’ocupació i garant de condicions de treball dignes. Les regidories de treball assumiran el paper de ser la punta de llança per acabar amb la xacra de l’economia submergida als nostres municipis, tot solucionant i denunciant els problemes dels falsos autònoms/es, del treball sense contracte, de la precarietat dels sectors feminitzats i de l’explotació de les màfies envers la immigració sense papers en el món del treball. Integrarem el dret d’igualtat d’oportunitats laborals i fomentarem una distribució del treball segons les capacitats i la voluntat de cada persona, en detriment d’una estructura que reprodueix la divisió sexual del treball.

3. TURISME DE QUALITAT 3.1 TREBALLEM PER UN TURISME VERD I FAMILIAR Anàlisi global Hem d’apostar per un turisme de qualitat, familiar, verd, cultural i popular. El turisme ha de servir per reforçar i aprofitar el potencial de la ciutat. Per tant, no hem d’abandonar la idea de turisme, sinó que en primer lloc ens cal pensar en una ciutat per a les persones que hi viuen. Només entenent primer la ciutat per als seus residents podrem després plantejar-ne el seu atractiu per al turisme.

Anàlisi local El turisme que s’ha de potenciar a Banyoles ha de posar èmfasi en la línia cultural i donar rellevància als diversos festivals que estan esdevenint referents a la ciutat, com ara l’(a)phònica, el Festival de Jazz, el Troba’m-Festival de Màgia al Carrer... Tot i així, no podem obviar la importància que té l’esport en un espai tan òptim per a la seva pràctica com Banyoles. 10


Ara bé, en el cas del turisme esportiu, no creiem que s’hagi de donar tant pes a l’esport d’elit, sinó que ens cal potenciar les competicions populars. A la vegada, cal fer arribar a la resta de la ciutat els beneficis que aquestes activitats poden aportar. En resum, cal potenciar un turisme cultural, familiar i verd. I sobretot és necessari no centrar-nos en el foment del turisme d’aparador, sinó que hem de construir una ciutat pensada per als banyolins i les banyolines. Si la ciutat on vius és bona per als ciutadans, cohesionada, culturalment dinàmica i viva, al final la gent vindrà a visitar-la i a gaudir-ne pel que significa i no pas pel que es pugui prefabricar.

han debatut ni tenen clar quin és el model econòmic adient per al seu municipi i per al territori, però és necessari tenir-ho present per tal de poder fer una planificació adequada de les polítiques de foment econòmic, donant especial incidència en un sector econòmic o en un altre.

Prioritats: • Apostar per la celebració de fires i trobades com ara la Fira del Món del Foc, el Festival de Jazz, l’(a)phonica, el Troba’m, etc. • Recuperar la coordinació entre entitats, comerciants, hotelers i ciutadans a l’hora de planificar els esdeveniments. • Buscar un equilibri entre l’aprofitament de l’estany amb finalitats turístiques, educatives i culturals, i el manteniment dels seus valors ecològics per fomentar un turisme verd i familiar. • Potenciar el Barri Vell i altres espais, més enllà de l’estany, per afavorir un tipus de turisme familiar de llarga durada. • Treballar per augmentar l’oferta d’allotjament no només a l’entorn de l’estany, sinó també al centre. • Aprofitar els esdeveniments esportius per promocionar el centre de la ciutat i així descentralitzar l’estany com a epicentre de tota l’activitat turística. Per exemple, fer l’entrega de premis al centre de la ciutat. • Aprofitar els recursos turístics ja existents i fer-ne una millor promoció. • Continuar promovent itineraris temàtics i històrics.

Un dels efectes que està tenint la crisi és el tancament d’empreses i/o la seva deslocalització quan es tracta de companyies multinacionals, tot i que aquestes puguin tenir projectes de viabilitat. L’ajuntament ha d’assumir un paper actiu en la defensa dels treballadors i de les treballadores i, al mateix temps, ha de defensar la permanència de les activitats susceptibles de deslocalització donant suport a les vies alternatives de continuació.

4. COMERÇ ARRELAT AL TERRITORI 4.1 COMERÇ DE PROXIMITAT I PROMOCIÓ DEL COOPERATIVISME COM A EINA TRANSFORMADORA Anàlisi global La situació de crisi actual està tenint unes conseqüències que afecten sovint la vida econòmica dels municipis. Aquest és un bon moment per fer una reflexió sobre quin és el model econòmic que volem per als nostres territoris. Sovint els ajuntaments no

El posicionament de la CUP com a organització d’esquerres ens porta a reivindicar que les polítiques públiques de promoció econòmica fomentin el cooperativisme i l’economia arrelada al territori per tal de defugir el model de creixement continu imperant.

La CUP ha de donar suport a totes aquelles iniciatives i lluites que serveixin per apoderar les classes populars de les quals formen part indissoluble. Això vol dir que hem de donar un suport decidit al cooperativisme i a l’economia social. En definitiva, hem de prioritzar, tant en el nostre quefer diari com en el treball a les institucions, les formes organitzatives d’economia social més justa. S’ha d’apostar, per exemple, perquè les institucions els donin preferència en l’obtenció d’ajuts, en la cessió de locals públics o en la subcontractació de serveis. Des de l’àmbit institucional, cal facilitar-los publicitat gratuïta en els mitjans de comunicació i presència preferent en fires o trobades organitzades pels diferents estaments institucionals. Anàlisi local Des de la CUP creiem que el comerç banyolí ha d’estar arrelat al territori, ha de ser inclusiu i reflectir la realitat del poble. A més, en la mesura que es pugui cal potenciar els productes ètics locals i de quilòmetre 0, com poden ser els de Sota Monestir o d’altres pobles de la comarca. El bon funcionament del comerç no s’ha de basar en grans superfícies comercials o multinacionals com s’ha estat prioritzant en els últims anys, en què s’han donat facilitats a les grans superfícies per instal•lar-se al municipi. Hem de potenciar les cooperatives com a eina per eradi11


car l’individualisme. Prioritats: • Dinamitzar i afavorir el petit comerç per tal que siguin els mateixos comerciants els qui promocionin productes propis en detriment de les grans superfícies i multinacionals. • Promocionar el mercat setmanal dels dimecres arribant a acords amb els pagesos per tal de potenciar els productes de la comarca. • Continuar apostant per associacions de comerciants democràtiques i inclusives amb voluntat d’implicar-les en el teixit popular banyolí. • Apostar per relligar la ciutat i descentralitzar l’activitat comercial, que fins ara només es concentra al Barri Vell. • Potenciar la zona de la plaça les Rodes, la plaça dels Turers i el passeig de la Indústria com a focus comercial de la ciutat. • Apostar per revisar el gran vial que parteix la ciutat en dos, el carrer Llibertat, per tal de suavitzarne els accessos i així garantir-hi la fluïdesa de persones. • Considerar bosses d’aparcament dissuasives que permetin accedir a l’àrea comercial de les diferents zones i així poder-les potenciar. • Apostar perquè els comerciants i comerços tinguin una funció social, on tots els productes que estiguin a punt de ser llençats o desestimats es donin a entitats socials perquè es puguin aprofitar. • Apostar per potenciar el mercat dels dissabtes i no centrar-lo només a la plaça Major. A molta gent li és molt complicat anar al mercat i fer una ullada als comerços locals, perquè el temps que tenen és limitat. Això, per tant, no ajuda a dinamitzar el comerç de proximitat. • Continuar ajudant a potenciar les cooperatives com a formes d’economia alternatives, donant informació i suport per part de l’Ajuntament. • Millorar els tràmits burocràtics a totes les persones que volen obrir un nou negoci. D’aquesta manera es facilitarà i agilitzarà l’obertura de nous comerços i es construirà una ciutat dinàmica que evitarà la proliferació fàcil de grans superfícies comercials. • Incentivar que els comerciants potenciïn els productes banyolins de proximitat, de qualitat i ètics, com a reclam. Al mateix temps, no s’ha d’intentar competir amb el que no es pot competir, és a dir, amb les grans superfícies. • Fomentar els grups de consum ecològic on les feines siguin distribuïdes equitativament. 12

• Articular xarxes econòmiques comunitàries d’àmbit municipal o comarcal -formades per empreses públiques, cooperatives o organismes del tercer sector- amb l’objectiu final que puguin esdevenir estructures econòmiques amb un pes majoritari en les realitats productives locals. En cas de consolidarse, en el marc d’aquestes xarxes poden acabar-se plantejant mesures econòmiques de certa magnitud, com ara la decisió de potenciar determinats sectors que es considerin estratègics, la introducció d’elements de planificació i d’organització de la producció o bé l’elaboració de plans d’ocupació.

5. MITJANS DE COMUNICACIÓ I NOVES TECNOLOGIES AL SERVEI DEL POBLE 5.1 SOBIRANIA TECNOLÒGICA Anàlisi global És innegable la penetració cada vegada major d’una gran diversitat de dispositius tecnològics en les nostres vides, des de l’àmbit laboral al personal. La tecnologia intervé en moltes de les activitats del dia a dia de la majoria de la població als Països Catalans. En l’àmbit personal cal destacar l’ús massiu tant de la informàtica personal (PC) com de la telefonia mòbil. Per tant, la dependència tecnològica és quelcom que cal abordar. Hi ha dependència de grans capitals transnacionals (Google, Microsoft, IMB, Apple, etc) en múltiples àmbits: desenvolupament de noves tecnologies, infraestructures, emmagatzemament de dades, comunicacions, etc. Per això, des de la CUP creiem que ens cal una proposta política global, que incorpori la suma d’idees i reivindicacions concretes de cada una de les lluites socials que ja es donen, però que alhora les uneixi i les superi. Ens cal anar més enllà per autogestionarnos i autogovernar-nos democràticament també en l’àmbit tecnològic. Anàlisi local Des de la CUP ja fa anys que estem treballant perquè Banyoles sigui tecnològicament lliure; treballant perquè les nostres administracions locals incorporin el programari lliure tant en l’àmbit ofimàtic com en l’àmbit d’emmagatzematge de dades i perquè les noves tecnologies siguin accessibles a tota la població.


Prioritats: • Continuar treballant perquè les nostres administracions utilitzin programari lliure, en català, i en què l’emmagatzematge i l’accés a les dades es faci a través d’estàndards oberts i on es garanteixi la seguretat del programari per mitjà de tercers per assegurar que sigui realment lliure. • Potenciar les polítiques que permetin l’arrelament i el desenvolupament del programari lliure. • Treballar perquè tota la informació d’interès públic sigui accessible des de tots els canals possibles, en format lliure i editable per poder-la utilitzar de manera àgil i fàcil. • Vetllar per garantir l’accés a Internet als banyolins i banyolines, dotant-los d’aquelles eines necessàries per al desenvolupament telemàtic, a fi d’aconseguir l’autogestió d’aquestes eines d’una forma segura i assegurant l’intimitat de cada persona. 5.2 MITJANS DE COMUNICACIÓ INDEPENDENTS AL SERVEI DEL POBLE Els mitjans de comunicació són una eina bàsica per transmetre a la societat la informació que necessita per poder-se formar una opinió pròpia. El dret a la informació és fonamental en una societat democràtica per tal de poder controlar al poder polític i econòmic. Avui dia els drets a la informació i a la llibertat d’expressió s’estan degradant a causa de la seva complicitat amb la classe política, que no ha vetllat mai per defensar-los. Per això, cal que els mitjans de comunicació locals siguin l’eix substancial per garantir una informació lliure, de qualitat i en català. Anàlisi local Els mitjans de comunicació que configuren el teixit comunicatiu del Pla de l’Estany són Ràdio Banyoles, BanyolesTV i les diverses revistes mensuals independents. Per això, la CUP creu imprescindible continuar treballant per potenciar Ràdio Banyoles –l’únic mitjà de comunicació local públic- com a instrument de referència a la comarca, fent-lo accessible, innovador i obert a la ciutadania. A més, cal sumar esforços per crear un futur consorci local de comunicació que esdevingui un nucli inclusiu, dinamitzador i integrador de les iniciatives de la societat.

Prioritats La creació del consorci local de comunicació s’ha de basar en: • Assolir un model comunicatiu rigorós, equànime i de qualitat que treballi en el marc del Pla de l’Estany. • Defensar una informació documentada i contrastada que promogui la reflexió i l’anàlisi. • Combatre el dirigisme, la censura i l’autocensura que exerceixen la majoria de mitjans. • Respondre als interessos de la societat civil com a protagonista de la informació més enllà de l’institucionalisme. • Potenciar l’ús del català i vetllar per la seva qualitat en la pràctica comunicativa. • Definir un cos terminològic coherent amb el marc de referència dels Països Catalans. • Treballar per la consecució de l’espai comunicatiu català i assolir la coordinació professional. • Construir uns mitjans plurals, moderns i multiplataforma que informin a la ciutadania per tots els canals. Altres qüestions per treballar en matèria comunicativa: • Oferir suport logístic i financer a les entitats i moviments populars que desitgin impulsar projectes locals de ràdio, premsa, televisió o Internet. • Fer del butlletí municipal un òrgan de les entitats, amb la perspectiva de minimitzar el suport en paper i afavorir el suport digital. • Garantir l’accés de tota la ciutadania a les noves tecnologies mitjançant cursos d’alfabetització gratuïts i l’habilitació de centres de connexió gratuïta a la xarxa. • Suport a la implantació de xarxes telemàtiques sense fils autogestionades. • Creació d’una xarxa ciutadana d’accés gratuït, amb tecnologies de programari lliure. L’ajuntament farà servir prioritàriament programari lliure. • Modificar el web municipal per convertir-lo en un fòrum ciutadà i una eina d’aprofundiment i agilització democràtica integrada a les xarxes socials d’Internet. • Propiciar la creació d’espais i mecanismes per a la producció, l’exposició i l’expressió dels projectes i garantir la difusió de l’activitat pública de les entitats.

13


14


15


6. BANYOLES, CIUTAT EDUCADORA

16


6. Banyoles, ciutat educadora Anàlisi global i local Des de la Candidatura d’Unitat Popular entenem que l’educació no només pertany a l’àmbit escolar, sinó que s’educa des de diverses institucions. L’educació pertany a tota la societat; és per això que creiem que cal parlar de ciutat educadora. Totes les polítiques educatives, doncs, s’han d’integrar dins del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC). Entenem el PEC com el mitjà per facilitar una política proactiva d’educació que vagi més enllà de crear sinergies entre els diferents agents educatius. Ha de ser l’instrument que proporcioni canvis estructurals reals per afavorir una educació inclusiva i igualitària basada en la implicació social. D’aquí la importància de l’existència del Consell Escolar Municipal (CEM) com a òrgan de participació de cada un dels agents educatius de la ciutat, que han d’implicar-se en la presa de decisions per treballar per a una ciutat educadora. Des de la CUP plantegem propostes per a diferents sectors educatius: 6.1 Educació en la petita infància • Crear una xarxa d’escoles bressol municipals i de gestió pública que garanteixi l’accés a places públiques a tothom. • Potenciar espais de trobada de famílies on s’intercanviïn experiències, on es faciliti l’ajuda mútua i on es puguin generar dinàmiques de cohesió. • Afavorir una dieta ecològica i de quilòmetre 0 per als infants dels centres educatius. 6.2 Oferta educativa municipal • Crear i potenciar espais municipals d’educació artística (dansa, dibuix, etc.). • Aprofitar la potencialitat de les entitats de la ciutat per crear espais de cogestió i autoorganització artística. • Establir preus populars que facilitin l’accés de banyolins i banyolines a l’educació artística.

• Obrir els diferents espais de les escoles fora de l’horari escolar per tal d’utilitzar-los per a altres activitats que beneficiïn la societat. • Potenciar els patis oberts. • Potenciar l’ús de les biblioteques i les aules d’informàtica com a espais de formació. • Cedir espais a entitats i a la ciutadania en general per a diverses activitats, com ara conferències i esdeveniments culturals. 6.4 Òrgans de participació • Dinamització del CEM com a òrgan de participació real i de caràcter vinculant. Ha de ser l’eix vertebrador de les polítiques municipals educatives. • Ampliar la participació al CEM a tots els agents educatius de la ciutat, més enllà de l’escola. 6.5 Educació en el lleure educatiu • Donar suport a les entitats que treballin en el camp de l’educació per aconseguir que esdevingui l’eix vertebrador de la societat. • Facilitar la participació de les entitats de lleure dins del CEM.

7. Defensem els serveis socials públics: lluita contra la pobresa i l’exclusió social

Anàlisi global i local: Cal prioritzar les necessitats dels col•lectius més desafavorits al mateix temps que cal treballar en la línia de sensibilització i reivindicació política i social. Només si la societat adquireix un nivell de conscienciació elevat de la realitat socioeconòmica actual, podrà actuar com a agent polític per combatre aquest context de precarietat. Es tracta, en definitiva, de donar un tomb al magre sistema de prestacions i ajudes per tal d’exigir polítiques que beneficiïn al conjunt de la ciutadania. S’ha de promoure l’apoderament de persones i col•lectius i garantir els drets a l’educació i a la sanitat com a eines bàsiques per a la reducció de les desigualtats i la lluita contra la pobresa. La nostra política ha de defensar la consolidació dels drets socials i frenar el discurs estigmatitzador i culpabilitzador que transfereix a les persones la responsabilitat 6.3 Ús social dels centres educatius de les seves situacions vitals. Per tot això són imporLes escoles, tant per la seva ubicació –repartides tants les iniciatives comunitàries de solidaritat i de per tota la ciutat– com per la seva infraestructura suport mutu als carrers i als barris. –sales, gimnasos, patis, biblioteques, etc.–, són un Des de la CUP creiem que els treballadors socials, espai municipal infrautilitzat. Per això, entenem que educadors socials i treballadors familiars han de les escoles han de convertir-se en un espai per a la conèixer aquestes dinàmiques amb prou profundiformació i l’educació dels banyolins i banyolines. En tat com per esdevenir agents de transformació de aquest sentit, des de la CUP proposem: 17


la societat. Concretament, pensem que cal treballar els següents punts: • Dotar la ciutat dels equipaments socials necessaris per a la realitat vigent, tot anticipant-se a les necessitats emergents i a les de mig i llarg termini. L’ajuntament també ha de poder mostrar-se disposat a acollir equipaments socials descentralitzats i de gestió autonòmica. • Vetllar per una política d’ajudes econòmiques que eviti el clientelisme i la perpetuació de la precarietat. Disposar de recursos econòmics per tal que els professionals dels serveis socials organitzin i combatin l’exclusió social. • Organitzar els programes i plans de forma transversal amb prou garanties amb l’objectiu que la ciutadania hi participi. Molt sovint els col•lectius amb especials dificultats resten allunyats del disseny, del seguiment i de l’avaluació de les polítiques adreçades a ells. • Promoure la creació del consell municipal de serveis socials, que ha d’esdevenir una eina de participació fonamental. • Impulsar les intervencions comunitàries als barris: l’autonomia personal de qui pateix situacions d’exclusió social severa depèn de tota la comunitat. • Impulsar el dret a l’alimentació com a dret inalienable. Donar suport a iniciatives autogestionades de producció alimentària en horts urbans i de distribució alternativa que superi el caràcter estigmatitzador i justificador de la distribució alimentària actual que promouen el Banc dels Aliments i els recaptes. 7.1 Atenció a la infància En l’actual context de crisi econòmica, la infància és un dels col•lectius que n’ha resultat més perjudicat. Per tant, des de la CUP plantegem les següents iniciatives: • Consolidar i potenciar els programes socioeducatius de la ciutat. Calen projectes que es consolidin amb suficients recursos i que es coordinin entre ells. • Treball en xarxa i per a la inclusió social en tots aquells projectes que fan referència a infants i a adolescents. • Incorporar educadors de carrer que treballin en l’àmbit formal –escola i instituts– i en l’àmbit no formal –barri, famílies, etc.–, amb els nois i noies de la ciutat i que donin resposta a les seves demandes i necessitats. 7.2 Gent gran

Quan parlem de les persones grans no podem limitar-nos a les mancances i a les situacions de dependència. Cada cop hi ha més gent que entra en aquesta etapa de la vida, però els successius governs municipals no han estat a l’altura de la realitat creixent de la població anciana. Cal voluntat per incentivar de forma real l’organització i l’esperit crític en aquesta franja d’edat. La gent gran no pot ser un assumpte marginal i l’ajuntament no es pot limitar a donar subvencions sense cap criteri que tingui en compte l’actuació que porten a terme. El nou enfocament ha de posar l’accent en el fet que les persones grans no només són receptores de serveis, sinó que són, en primer lloc, ciutadans i ciutadanes de ple dret, actius i que participen en tots els aspectes de la vida social i comunitària. És per aquest motiu que des de la CUP apostem per desplegar el Pla Local de Gent Gran. Aquí rau la importància de l’existència del Consell de la Gent Gran, un òrgan que ha de ser representatiu i que ha d’esdevenir un eix participatiu i de presa de decisions real per tot el que fa referència a les persones grans. Com a mesures concretes es proposa: • Dissenyar polítiques de suport a l’autonomia de la gent gran que viu sola i crear serveis d’atenció integral entre tots els agents implicats. • Promoure les relacions i les activitats intergeneracionals als casals de gent gran i centres de dia. Integrar els casals per a la gent gran en altres espais públics. • Potenciar la implicació i la participació de les persones grans en tots els àmbits de la vida social, així com la promoció del voluntariat i la potenciació de serveis com ara habitatges tutelats, residències amb qualitat de serveis, etc. • Promoure els serveis de l’ajuda a domicili, serveis de centre de dia i activitats de lleure públics destinats a tota la gent gran de la ciutat. • Impulsar l’intercanvi generacional i l’enriquiment mutu. • Crear més places de residència en l’àmbit municipal. 7.3 Joventut La joventut s’ha de tractar des d’una òptica transversal i les propostes de treball han de ser assumides per totes les àrees. Tot i això, és necessària l’existència d’una àrea dins del consistori municipal que coordini i supervisi totes les actuacions en matèria de joventut. Les polítiques de joventut han de garantir que el jovent tingui facilitats per promoure l’associacionisme,

18


l’expressió, la dinamització, l’oci, la participació, el lleure educatiu, la creació i la mobilitat internacional. Pla Local de Joventut Per aconseguir-ho, aquestes polítiques de joventut s’han de desprendre de les línies estratègiques que es plantegin en la diagnosi del Pla Local de Joventut (PLJ). Aquest pla s’ha d’elaborar de forma participativa i amb reconeixement de les necessitats reals de totes les persones joves, agents, entitats i institucions implicades en temes de joventut de la ciutat. A més, en matèria de joventut cal treballar els següents aspectes: Espais • Millorar la gestió, la dinamització i la utilització de l’Espai Jove Cal Drac. • Potenciar la cogestió dels equipaments municipals amb aquelles entitats que els utilitzin. Oci • Potenciar i facilitar alternatives d’oci no consumista entre les joves de la ciutat. • Facilitar que el teixit associatiu de la ciutat pugui desenvolupar activitats d’oci per tal de crear oci alternatiu. Formació i ocupació • Ampliar l’oferta de cicles formatius en relació amb les necessitats de la comarca. • Ampliar l’oferta dels Plans d’Iniciació Professional (PIP) per als nois i noies que no aconsegueixen el graduat en ESO. • Apostar per l’acompanyament de nois i noies en els instituts a través de la figura dels educadors socials i/o pedagogs. • Afavorir una política aglutinadora de tota la formació ocupacional de la comarca. • Aconseguir una bona planificació de tota l’oferta formativa per a la gent jove. • Recuperar la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) municipal. • Col•laborar amb els projectes propis de cada centre. Associacions • Impulsar un Consell de Joventut com a òrgan decisori i de participació de totes les entitats juvenils de la ciutat. • Crear i potenciar espais de trobada entre les entitats per poder atendre les seves necessitats per afavorir actuacions conjuntes. • Aprofitar els centres educatius per crear sinergies positives entre la gent jove. 19

7.4 Diversitat funcional i salut mental La CUP ha de ser un instrument d’alliberament de la discriminació a què estan sotmeses les persones amb diversitat funcional i el col•lectiu de persones afectades per una malaltia mental. Són diverses les barreres (arquitectòniques, d’actitud, de comunicació, etc) que impedeixen la participació d’aquests col•lectius i individus en la societat, i el seu accés a l’ocupació, la salut, l’educació, l’oci o l’habitatge en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania. Des de la CUP apostem per un nou model de societat centrat en les necessitats i la realització plena de les persones, on cadascú faci una aportació a la comunitat segons la seva capacitat i rebi segons les seves necessitats. La CUP ha de treballar per garantir plenament els drets individuals i col•lectius de totes les persones, sense que ningú en quedi exclòs a causa de la seva diversitat funcional o pel fet de patir una malaltia mental. Per això, plantegem les següents iniciatives: • Promoure l’adopció de noves pràctiques en les maneres de fer, pensar i planificar que atenguin la diversitat de la societat i que afavoreixin l’accessibilitat de qualsevol persona a tots els àmbits socials. • Aplicar paràmetres d’accessibilitat universal o de Disseny per a Tothom tant en l’entorn urbà com en l’habitatge i el transport, per tal de promoure el transport adaptat i fomentar la supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de comunicació. • Crear d’una xarxa pública de pisos tutelats així com de places públiques de residències -per garantir l’autonomia i la integració social en igualtat de condicions a totes les persones amb malalties mentals que ho requereixin. • Prioritzar els recursos cap a l’orientació laboral i la recerca de llocs de treball en empreses ordinàries per a les persones amb diversitat funcional i/o afectades per una malaltia mental. • Legislar i reglamentar de manera que es garanteixi l’adaptació de les instal•lacions d’oci i de cultura per fer-les accessibles a tothom. Fer un seguiment del compliment d’aquestes normatives. • Afavorir la participació activa de les persones afectades per malalties mentals i altres col•lectius amb diversitat funcional en els programes de cultura i de lleure d’àmbit municipal. • Facilitar i fomentar la pràctica d’activitats esportives entre les persones amb diversitat fun-


cional com un element bàsic per a la salut i el benestar. 7.5 Feminisme i alliberament de gènere El sistema vigent en la societat en què vivim és patriarcal. És a dir, vivim en un sistema que s’organitza al voltant de la figura de l’home, que sosté la seva autoritat i lideratge i que perpetua l’opressió de les dones a través d’institucions tant socials com polítiques. L’educació sexista, els mitjans de comunicació, la pressió estètica, l’acceptació del model heterosexual hegemònic, els mites de l’amor romàntic, l’intent de contrareforma de la llei de l’avortament o la maternitat com a luxe i imposició són mecanismes clars que perpetuen el patriarcat i que, per tant, accentuen les desigualtats entre homes i dones. Aquests factors han provocat l’activació de molts col•lectius feministes durant els últims anys, fet que constata que el feminisme és avui dia una necessitat. I com a necessitat, també és imprescindible treballar amb perspectiva de gènere des de les institucions polítiques per tal de poder incidir directament sobre el nostre poble en aquest aspecte. Cal analitzar les diferents relacions i comportaments que es donen en la interrelació entre homes i dones, els seus rols i les funcions que tenen a la societat. En conseqüència, també haurem d’analitzar les diferents posicions socials que ocupem. És des de les viles i ciutats des d’on es pot treballar més directament per aconseguir un trencament amb el pensament homogeneïtzador del patriarcat. També és des de les polítiques municipals on es pot incidir directament cap al canvi en les desigualtats històriques que han patit les dones i totes aquelles i aquells que no s’ajusten a la norma preconcebuda. La igualtat com a valor polític parteix de la diversitat present en la vida humana i social i té com a objectiu eradicar la desigualtat i la discriminació. Per tot això proposem: • Impulsar polítiques d’apoderament per situar la dona com a motor de transformació de la societat. • Lluitar contra les diferents formes de violència masclista, tant les més directes com les més subtils. • Garantir la igualtat de drets i d’oportunitats en el mercat laboral. • Promoure la participació política de les dones. • Treballar per una educació no sexista ni homòfoba a les nostres escoles i instituts. 20

• Enfortir els serveis i recursos específics per a la detecció de casos de violència de gènere i la recuperació de les dones i criatures que n’han patit. • Gestionar l’oci nocturn per tal que no sigui impulsor de la violència masclista. • Impulsar actuacions i campanyes de prevenció i sensibilització de relacions abusives. • Establir un protocol d’actuació en casos d’emergència per violència masclista.

8. Drets de ciutadania, convivència i immigració

El marc legal i competencial per gestionar la immigració permet que sigui únicament l’Estat espanyol qui reguli i estableixi la política d’estrangeria (control d’entrades, definició de drets i deures, etc.). Així doncs, ens trobem en un marc legislatiu que respon a la política legislativa espanyola, molt restrictiva a l’hora d’atorgar drets de nacionalitat. Al mateix temps, la legislació d’estrangeria respon a la lògica de les classes dominants de l’Estat espanyol que desenvolupen un tractament de la immigració primordialment laboral i de control i vigilància. Això provoca conseqüències com ara el manteniment de l’economia submergida, la segmentació laboral per orígens, la negació de drets polítics i el desbordament dels municipis per la gestió del creixement de les desigualtats i l’exclusió. L’administració local és qui rep el primer impacte. Així, els ajuntaments han d’afrontar la prestació de serveis sense tenir les competències expresses ni els recursos suficients. Per tant, necessitem un plantejament per superar el discurs polític i social dominant. Els problemes socials com ara l’atur, la pobresa i la marginació tenen el seu origen en el sistema econòmic actual, la globalització capitalista i les retallades de drets socials i laborals. Les immigrants també són víctimes, i en cap cas les causants, d’aquesta situació. Considerem el fet migratori un valor de la diversitat de la nostra ciutat i en cap cas un problema. Reconeixem en l’arribada d’aquestes persones una riquesa en el nostre desenvolupament social, econòmic, cultural i humà. Cal establir mecanismes d’acció conjunta, no només solidària amb els immigrants, sinó d’estratègia comuna de totes les classes populars. Perquè és obvi que rebre un augment de població suposa un augment de les necessitats que no es poden satisfer si disminueixen els recursos i serveis comunitaris. En aquesta línia, creiem que cal: • Replantejar la definició vigent de ciutadania


i acabar amb les polítiques migratòries que permeten l’explotació i la humiliació constant de les persones immigrants. • Incorporar mediadors comunitaris que facilitin i treballin per la convivència als barris i per la cohesió social a la ciutat. S’ha de treballar des dels barris, els centres educatius i altres serveis de la ciutat. El repte d’incorporar agents d’intervenció que provinguin dels mateixos cercles als quals ens adrecem pot contribuir a millorar la pràctica quotidiana. • Aconseguir l’adaptació dels serveis públics a la nova realitat social actual. Reforçar la formació dels professionals dels serveis públics en cadascuna de les realitats de la immigració. Per tant, s’han de destinar més recursos al sector de benestar social perquè pugui cobrir tota la demanda. • Fomentar la cultura com a motor de la convivència. Promocionar la incorporació de la nova ciutadania a l’associacionisme ciutadà (entitats culturals, esportives, AMPA, sindicats, etc-) com a mesura per afavorir la incorporació dels nouvinguts a les xarxes socials i culturals del municipi. • Apostar per una política informativa i formativa sobre els recursos de la població als quals pot accedir el nouvingut, però de manera general, no només dirigida a persones estrangeres. 8.1 Lluita contra la xenofòbia La xenofòbia és encara ben vigent a la nostra societat. És per això que des de les institucions públiques cal parar atenció a aquesta realitat i donar suport a aquelles iniciatives que promoguin el respecte i la tolerància cap a totes les cultures i religions. Proposem: • Augmentar els recursos comunitaris finançats amb els rendiments del PIB que produeix la immigració. • Exigir la igualtat de tracte en els drets salarials i laborals a les empreses que contractin amb l’ajuntament. • Apostar per una política informativa i formativa sobre els recursos de la població a les persones nouvingudes amb independència de la nacionalitat o del lloc de procedència.

9. La salut pública, un dret universal

Mundial de la Salut (OMS) com “l’estat de benestar complet en l’àmbit físic, mental i social, i no només com un estat d’absència de malaltia”. És necessària la implicació dels municipis en la millora dels serveis sanitaris i sociosanitaris. Davant les tendències privatitzadores de l’administració i tenint en compte els models sanitaris d’arreu dels Països Catalans, els ajuntaments han d’apostar per uns serveis 100% públics, universals i de qualitat. 9.1 Defensem la sanitat pública Des de la CUP defensem el caràcter irrenunciablement públic de la sanitat, que no ha de ser rendible sinó que ha de ser un servei per a les persones, però perquè aquest servei sigui de qualitat cal potenciar una política sanitària participativa des del Consell de Salut del govern territorial que avaluï i formuli propostes d’actuació per millorar la sanitat pública tant en l’àmbit local com comarcal. Algunes d’aquestes mesures són: • Proporcionar informació, formació i assessorament a la població adulta sobre programes de salut i altres activitats organitzades en què es potenciï el treball sobre la tolerància i la inclusió d’aquelles persones amb malalties mentals, diversitat funcional i tots aquells col•lectius especialment sensibles en el context social en què vivim. • Incidir per tal que la salut pública també aculli les medicines alternatives per complementar la medicina tradicional. Per això, calen reglaments reguladors d’aquestes pràctiques que assegurin la bona atenció al pacient per part dels professionals sanitaris, circumstància que evitaria l’intrusisme professional. En l’àmbit sociosanitari, creiem que cal treballar en els següents aspectes: • Potenciar l’educació sanitària en la infància i l’adolescència amb l’impuls d’iniciatives a les escoles i des del mateix ajuntament. • Treballar per millorar l’educació sexual, sobretot en els joves. Cal incidir en la prevenció dels embarassos no desitjats, les malalties de transmissió sexual i la sida, i oferir un servei d’assessorament i d’informació sobre sexualitat des de les institucions sanitàries de la ciutat. • Donar suport a les associacions de familiars i malalts de la ciutat. • Exigir i fer realitat en els centres sanitaris la figura de la treballadora comunitària, psicòlegs i totes aquells professionals que configurin un equip interdisciplinari per atendre les demandes de la comunitat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la població.

Encara que en l’àmbit municipal es disposin de poques competències en sanitat, cal que els ajuntaments treballin per pal•liar les problemàtiques existents i per fer-les arribar a les administracions competents per trobar les solucions més adients. És imprescindible que tothom pugui gaudir del dret universal a la salut, entesa per l’Organització 21


• Facilitar, des de l’ajuntament, el suport de mediadores interculturals i treballadores socials que puguin ajudar en la detecció de problemes socials i sociosanitaris i en la resolució de conflictes assistencials i socials a causa de les diferències culturals o religioses. • Implicar les associacions i entitats en l’organització d’activitats que promoguin la salut i l’educació en la salut. • Engegar trobades entre comunitats de malalts i tallers sobre malalties. • Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs als centres sanitaris públics. 9.2 Drogodependència Pel que fa a un problema tan greu com les drogodependències, l’acció social s’hauria de fonamentar en una política preventiva totalment diferent als intents fallits que darrerament s’han donat, ja que es realitzen campanyes que promouen el «no a la droga» com un missatge publicitari buit de contingut i d’informació. És per això que creiem fermament que des dels ajuntaments i des dels consells comarcals cal crear plans de prevenció des d’on es gestionin nous programes de prevenció de danys per a les persones drogodependents, en la línia dels següents punts: • Consolidar els equips d’atenció interdisciplinars que entenguin el treball comunitari com a principal eina d’intervenció.

veu el Decret Legislatiu 2/2008, pel qual s’aprova el text refós de la llei de protecció dels animals, on es preveuen les gestions que s’han de dur a terme des de l’acció pública envers els animals perduts i abandonats, dutes a terme actualment pel Consell Comarcal. Com a conseqüència d’aquests fets, és impossible prevenir i evitar que els gossos abandonats i recollits acabin a mans de gent que organitza baralles de gossos a la comarca, prohibició que està recollida a l’article 6 del mateix decret. Altrament, les instal·lacions no són adequades per a l’estada i cura dels animals. Recentment, i molt positivament, hi ha tot un moviment de voluntaris que s’han ofert per a cuidar diàriament els animals que es troben a la gossera, aportant cures, passeigs, etc. Una iniciativa que s’ha de promocionar i que trobem molt adequada si tenim en compte l’estat de la situació actual.

Què entenem per protectora? Des de la CUP creiem que el concepte actual de servei de recollida d’animals i de gossera ha de canviar cap a un concepte de protectora d’animals. Així doncs, no tant sols ens hem de preocupar del servei de recollida d’animals abandonats des d’un punt de vista d’activitat administrativa, sinó que hem de vetllar per al màxim nivell de protecció i benestar dels animals, afavorint una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en • Promoure noves campanyes d’informació la defensa i la preservació dels animals. sobre les drogues per poder incidir realment en els En aquest sentit, doncs, cal millorar les instal·lacions rols d’aquells que consumeixen drogues, sobretot i la situació en què es troben els animals, oferint-los joves, sense saber-ne els efectes reals que se’n deri- un espai degudament preparat i adequat a les seves necessitats, afavorint així el seu desenvolupament, ven. la seva recuperació i el restabliment de la seva con• Establir punts d’informació i anàlisi de dro- fiança envers els humans. gues en zones d’oci nocturn i altres, i col•laborar amb les diverses ONG que ja treballen en aquest Propostes Des de la CUP apostem per: sentit. Revisar i, en cas necessari, actualitzar i canviar, la • Potenciar els centres d’atenció i seguiment gestió duta a terme en el servei de recollida i acollida d’animals per part del Consell Comarcal, així com de drogodependències municipals i comarcals. també les possibles concessions administratives per a la mateixa gestió. PROTECCIÓ DELS ANIMALS Revisar el fons de finançament que es destina a la Diagnosi/Anàlisi Actual: La gestió del servei de gossera de la ciutat de Banyo- protecció dels animals que es troben a la gossera, les ha estat durant molt de temps una activitat duta realitzant un control del mateix que aporti la total a terme sense cap mena de transparència i a través transparència en relació a la seva destinació, detad’un procediment molt fosc. La situació actual és llant en un document públic les facturacions que que els animals que es troben a la gossera del Pla se’n derivin. de l’Estany no estan rebent el tractament que pre22


Impulsar propostes i accions per finançar d’altres maneres el manteniment i el benestar dels animals de la gossera. Establir un pla d’acció i de funcionament entre la policia, el servei de recollida i el personal de la protectora davant les possibles infraccions que es dugin a terme en relació amb el Decret Legislatiu 2/2008 (abandonaments, baralles de gossos, etc), així com també un protocol d’actuació davant de la trobada d’animals de companyia morts. Revisar el registre i el cens d’animals de Banyoles i, en cas de ser insuficient, realitzar un nou registre degudament actualitzat i que comporti un control real i efectiu dels animals que viuen a la ciutat. Reconstruir les instal·lacions de la gossera del Pla de l’Estany, creant un espai que garanteixi l’efectiva i adequada protecció i el benestar dels animals, canviant conceptualment de gossera a protectora i oferint un servei comarcal digne de protectora d’animals, on es pugui treballar amb grups de gossos i evitar l’aïllament malaltís dels animals. Acreditar que els animals, una vegada arribin a les instal·lacions, són identificats i registrats, desparasitats, vacunats i esterilitzats, a poder ser amb mètodes no invasius com ara la vasectomia o la lligadura de trompes, d’acord amb l’article 11 del Decret 2/2008, evitant així infringir la llei en aquest sentit i establint així un control efectiu que permeti fer un seguiment dels animals. Crear una Oficina de Protecció Animal dins de la Policia Local, on es gestionarà, treballarà i vetllarà pel compliment de la Llei de protecció animal i les normatives municipals. Les seves funcions seran: Impulsar campanyes didàctiques i de conscienciació des de les institucions per combatre el maltractament animal, promoure les adopcions i la tinença responsable i fer pedagogia a les escoles. Reformular completament l’ordenança de tinença d’animals, adequant-la als coneixements actuals i fent-la més propera a les necessitats dels animals. Avançar cap a un model de convivència i responsabilitat amb els animals, amb polítiques no basades en règims sancionadors i promovent campanyes didàctiques a favor de la tinença responsable. Declarar Banyoles municipi per la protecció animal. En aquesta declaració constaran tots els punts abans descrits i el compromís de fomentar l’educació, conscienciació i el respecte als animals.

23


10. PARTICIPACIÓ POPULAR: CAP A LA DEMOCRÀCIA DIRECTA

24


10. Participació popular: cap a la democràcia directa La participació del poble és la clau de la nostra política municipal. Volem governar-nos entre totes i tots, volem que el poder de decisió resideixi en el poble i no en les institucions, perquè entenem que les institucions estan al servei del poble i no a l’inrevés, a diferència de l’estil de fer política que s’està duent a terme. Volem capgirar aquesta situació i, des de les entitats, la cultura, l’esport o l’oci és on millor es pot començar a avançar en aquesta direcció, eix fonamental de la nostra forma de treballar. Ens cal una forma de governar basada en el reconeixement del paper central de la població en la política. La pràctica d’experiències participatives i d’autoorganització que augmentin la presència de la ciutadania en la presa de decisions i en la gestió centren l’aposta democratitzadora de la CUP. L’impuls de la democràcia participativa ha de posar de manifest les limitacions i els dèficits de l’actual marc legal, així com la manca de voluntat política per part dels representants municipals de renunciar a l’exclusivitat en els àmbits de la gestió i de la decisió. Volem que la ciutadania s’impliqui en la política municipal per la via de la participació directa, i volem impulsar mesures que fomentin la democràcia participativa i enforteixin els moviments ciutadans. Democratitzar i popularitzar àmbits bàsics com ara l’oci o la cultura seran també elements bàsics de la nostra acció política. Volem lluitar per una ciutadania activa i organitzada, i per una administració local oberta i accessible. Per això cal elaborar fulls de ruta transversals i multidisciplinaris, que no redueixin la participació ciutadana en l’àmbit estrictament polític i institucional, i que s’adaptin a les característiques de Banyoles: plans estratègics que posin les bases per a la transició definitiva de la nostra ciutat cap a un model autènticament democràtic i popular d’organització municipal. 10.1 QUÈ ENTENEM PER DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA REAL A la CUP creiem que la democràcia és molt més que anar a votar cada quatre anys unes opcions polítiques inamovibles i sovint poc representatives. La democràcia real és la que permet decidir dia 25

a dia el model de societat que volem. Això no és fàcil, però els ajuntaments, com a institucions més properes, tenen una gran oportunitat i, sobretot, una gran responsabilitat en aquest sentit. Volem retornar la política a la gent i fer sentir la seva veu a l’ajuntament. Cal recuperar la confiança en les institucions i tornar a despertar l’interès pels afers públics a partir de la implicació de la ciutadania. La ciutadania s’ha d’implicar en la política municipal per la via de la participació direct i, per tant, caldrà impulsar mesures que fomentin la democràcia participativa i que enforteixin els moviments ciutadans. Volem lluitar per una ciutadania activa i organitzada, i per una administració local oberta i accessible. Hem d’avançar cap a una participació vinculant i no purament consultiva (entenent que l’apoderament del poble requereix d’un procés de conscienciació i d’hàbits en el marc participatiu). Anàlisi: L’actual context social i polític es caracteritza per un allunyament, cada vegada més gran, dels centres de decisió dels ciutadans, que és a qui van dirigides les actuacions polítiques i socials. Els centres de decisió reals es troben fora de l’àmbit polític, però al mateix temps el condicionen per garantir i afavorir els seus interessos. Es consolida la cultura de la democràcia delegada, basada en reduir els nostres drets polítics a la mera tria d’uns representants escollits en les eleccions i que es dediquen a generar un corpus legislatiu d’acord amb els interessos del poder econòmic dominant. Aquest és el que s’aplica realment, mentre que n’hi ha un altre formalment més atractiu que no s’aplica. A Banyoles, sovint disposem d’ordenament jurídic que permet certs mecanismes de participació, però aquests no es porten mai a la pràctica per manca de voluntat política, malgrat que l’ajuntament hauria de ser qui més vetllés per fomentar-los. L’Ajuntament de Banyoles no fomenta el treball en xarxa de les entitats perquè ho consideren un perill. No existeixen canals d’assessorament i l’excessiva burocràcia frena la participació. Cal que les reglamentacions i els tràmits burocràtics se simplifiquin i es millorin els canals d’informació. El mecanisme que l’Ajuntament de Banyoles anomena “de parti-


cipació ciutadana” és només consultiu.

participació ciutadana, es faci mitjançant un procés igualment participatiu. A més, l’impuls de la democràcia participativa que puguin significar aquestes accions ha d’anar inevitablement acompanyat de la denúncia dels dèficits democràtics de l’actual sistema, que es materialitzen en les estructures polítiques i econòmiques de poder que actuen en contra dels interessos de les classes populars, així com en les mancances i impediments que suposa l’actual marc legal per al desenvolupament de la democràcia directa i de l’autonomia municipal.

El marc legal és interpretable; cal buscar-hi escletxes legals perquè els consells ciutadans tinguin poder decisori. Cal exigir partides pressupostàries per fer campanyes de participació i foment de la democràcia participativa. L’objectiu ha de ser aplicar el reglament de participació ciutadana de Banyoles i completar-lo amb l’opinió del teixit associatiu a través d’un procés participatiu. Cal personal preparat que es dediqui a la regidoria de participació ciutadana de forma retroalimentada amb Entre les millores que cal impulsar prioritzarem la societat. aquelles que regulen aspectes bàsics de la particiLa participació popular ha de ser un aspecte trans- pació ciutadana, orientades a incrementar els meversal i multidisciplinari, que esdevingui una pre- canismes participatius i de control de la gestió: la missa constant en les decisions del dia a dia en un participació popular als plens, la publicitat de les municipi. Implica un canvi de mentalitat, un canvi comissions informatives o la convocatòria de conen la manera de fer i d’entendre la política. El centre sultes populars. Aquestes són les propostes: de decisió no són les institucions sinó el poble. • Tendir a la simplificació dels diferents documents reguladors de la participació, per superar En contraposició a la situació actual, la CUP pren el compromís de treballar per crear una ciutadania ac- l’excessiva burocratització dels tràmits i els tecnicismes que solen caracteritzar-los, i fer-los més accestiva incidint en els següents aspectes: sibles i útils per al conjunt de la població. Garantir, Pedagogia de la participació: per afavorir l’activació igualment, la difusió d’aquests reglaments i la prode la ciutadania i la seva implicació tant en l’acció moció del seu ús entre el teixit associatiu i la ciutapolítica municipal com en la dinamització de la vida dania en general, per tal que les diferents figures i social del nostre municipi. És convenient impulsar els diferents mecanismes que prevegin esdevinguin programes que facin pedagogia i transmetin hà- eines efectives que permetin incidir en la política bits i valors participatius i, alhora, que permetin municipal. l’acostament dels infants i joves, i la ciutadania en Promoure l’elaboració de plans directors general, a la gestió dels afers públics. Uns progra- • mes basats en iniciatives puntuals o en estructu- de participació ciutadana que, des d’una concepres participatives bàsiques que facilitin l’adquisició ció àmplia i transversal, i prenent en consideració d’experiència en aquest àmbit i que transmetin ap- la realitat de cada municipi, permetin estructurar tituds basades en el diàleg, la cooperació i les for- aquests processos de democratització amb l’acord mes democràtiques de presa de decisions. Alguns de tots els actors implicats. exemples d’aquest tipus d’iniciatives poden ser la Impulsar iniciatives que impliquin les assocelebració d’assemblees i tallers participatius als • centres educatius o l’organització de conferències i ciacions de veïns i la ciutadania en general en l’acció sessions formatives per a les entitats mateixes i per política municipal a través de la millora de les esa la ciutadania en general sobre aquestes temàti- tructures participatives permanents, d’àmbit sectorial o territorial, per barris, i de caràcter consultiu o ques. vinculant, en funció de la necessitat. Des d’aquest Marc legal i reglamentació: la CUP haurà de ga- punt de vista, organismes com ara els consells de rantir l’aplicació del reglament de participació i barri o altres fórmules d’aquest tipus poden ser eiperfeccionar-lo per tal d’aprofitar les possibilitats nes efectives de participació i diàleg, sempre que es de l’actual marc legal i consolidar el màxim de me- vetlli per la seva representativitat i que tinguin les canismes i d’estructures participatives. En aquesta atribucions necessàries per al control de l’acció mupromoció s’ha de reivindicar que quan s’impulsi nicipal. un procés de millora de la normativa que regeix la 26


• Promoure la realització de processos participatius de gran format amb caràcter temporal per a la definició de les polítiques i dels grans projectes municipals. Des d’aquest punt de vista, la posada en marxa d’iniciatives d’aquest tipus en la redacció dels plans d’actuació municipal –que marquen les prioritats i els principals eixos polítics de cada legislatura– i en l’elaboració de pressupostos municipals anuals és una via que cal potenciar. • Preveure la participació de la ciutadania i de les entitats en la definició i el seguiment de la implementació d’actuacions concretes d’àmbit territorial o sectorial, a partir de tallers participatius, sessions informatives i la creació de comissions ciutadanes de control. • Fomentar l’exercici de les diferents figures participatives que puguin establir els reglaments de participació ciutadana, com ara els drets de petició i proposta, les consultes populars, els drets d’iniciativa ciutadana, etc. • Preparar les condicions per a l’elaboració dels anomenats pressupostos participatius. Cal tenir en compte que aquest tipus d’iniciatives requereixen un veritable esforç de preparació i de treball sistemàtic amb el teixit ciutadà, la qual cosa converteix en un autèntic repte el seu plantejament i la seva materialització. • Aprofitar les noves tecnologies per explorar i potenciar en el camp de la innovació democràtica. Cal habilitar canals informatius i de comunicació. L’experimentació amb mecanismes de democràcia electrònica i l’ús adequat de les anomenades eines 2.0 són algunes de les línies en què volem treballar: aspirem a crear plataformes electròniques que segueixin la filosofia de govern obert per permetre la participació directa de la ciutadania en les decisions col•lectives. Aquests mecanismes han de garantir la seguretat, l’anonimat i evitar la fractura digital perquè cap persona es vegi impossibilitada d’exercir aquest dret.

11. Esport popular i català

que la ciutat rep a canvi d’organitzar determinants esdeveniments esportius. Per la qualitat de vida que volem per a les nostres viles i ciutats i com a element de cohesió social, és necessari treballar per a la promoció de l’esport com a espai de convivència i d’enriquiment social i cultural. Davant la mercantilització del lleure, l’esport i la cultura, des de l’esquerra cal defensar i promoure valors com la creativitat, la imaginació, l’autoorganització, la cooperació, l’accés de totes i tots a la pràctica d’aquestes activitats, etc. Per això apostem per: • Reforçar la figura del Consell Esportiu per tal de regular i vetllar per les activitats esportives que es realitzen a Banyoles. • Potenciar l’esport d’arrel popular i garantir que l’organització i la celebració dels grans esdeveniments esportius reverteixin en el conjunt de la població i de la ciutat en general. • Posar les bases per a la creació d’un complex esportiu de gestió municipal que aglutini totes les pràctiques esportives i esdevingui un centre de dinamització social. Cal tendir a la creació de veritables espais poliesportius per aprofitar millor el sòl. • Impulsar l’esport de base i incorporar la figura de l’observador esportiu per tal de treballar conjuntament amb infants i joves esportistes les pràctiques que promouen els valors del treball en equip, la complicitat, l’esforç i tots aquells que converteixen l’esport en un espai d’enriquiment col•lectiu. • Dotar-se dels equipaments esportius necessaris per tal que les iniciatives esportives privades no generin exclusió social. Infants i joves aprendran a conèixer-se i relacionar-se en un àmbit altament cohesionador, si comparteixen equipament i pràctica esportiva. • Millorar la relació entre les entitats esportives i les escoles per tal que l’alumnat pugui desenvolupar activitats de lleure als clubs esportius i en les seves instal•lacions.

A Banyoles l’esport té una importància cabdal perExigir respecte irrenunciable cap a la identiquè és una destinació esportiva de primer nivell. Es • tat catalana en els esdeveniments d’elit que passin tracta sovint, però, d’una pràctica esportiva molt elitista, no pensada ni dissenyada com a pràctica de per la Federació Espanyola. l’esport en si, sinó com a benefici i guany econòmic 27


lanoparlant i també als serveis socials. • Recuperar l’espai públic facilitant la pràctica de l’esport de manera espontània i sense regulació • Garantir l’ús del català en l’administració púen els espais públics on sigui possible. blica, en el comerç i en la publicitat.

12. Dignitat de la llengua catalana

• Promoure i assegurar la continuïtat del model actual d’immersió lingüística de les escoles i dels La llengua catalana és l’eina bàsica de cohesió so- instituts de Banyoles. cial i l’instrument més important per seguir aspirant a la construcció nacional d’un únic poble, així com 13. Reivindiquem la memòria històrica també un signe clau i importantíssim d’identitat, tant del nacionalisme com del catalanisme. En els Des de la CUP creiem que cap col•lectivitat humadarrers temps, el català ha tornat a sofrir atacs de na és capaç d’afrontar el futur amb èxit si no coneix tota mena per part de l’Estat espanyol, amb la im- el seu passat. La memòria històrica banyolina preposició de la LOMCE en l’àmbit de l’educació, però senta multitud de fets històrics rellevants i el seu també als mitjans de comunicació i fins i tot en coneixement és clau per entendre el nostre passat l’administració pública. i pensar en el futur. Cal, doncs, recuperar la història del nostre municipi i posar-la a l'abast de tothom. Què entenem, doncs, per dignitat de la llengua ca- La memòria històrica ens ha de servir per conèixer talana? Un respecte absolut envers el català, que no el nostre passat per tal de poder valorar-lo i tractarpot tolerar cap atac ni intrusió. Procurar la dignitat lo. Només si observem els nostres orígens podrem de la llengua és desobeir i no tolerar cap intent de emprendre projectes de futur, com ara el de la consdestrucció i, alhora, fomentar el seu respecte i el seu trucció dels Països Catalans. ús, atès que la llengua catalana és la clau i l’eix vertebrador de la nostra cultura i de la nostra identitat. Vivim moments històrics importants que quedaran escrits en la història, i per això és rellevant no oblidar Per tot això, és molt important liderar interven- el passat. La nostra voluntat política és i ha de ser la cions de normalització lingüística per part de de recuperar i difondre tots els aspectes històrics de l’administració local, ja que és la garantia per donar Banyoles, però també des d’un àmbit nacional. resposta a les deficiències d’intervenció de la Generalitat de Catalunya i als atacs de l’Estat espanyol. Per tot això, és totalment necessari adoptar acPer tant, cal una acció ferma i ambiciosa en relació cions i mesures per al reconeixement i la difusió de amb la nostra llengua i els reptes que ens presen- l’activitat dels qui han lluitat per la defensa de les ten l’acollida lingüística i la construcció nacional. llibertats democràtiques i nacionals, i dels escenaAquesta ha de ser una prioritat màxima en l’acció ris i fets lligats a la lluita en pro de la democràcia i municipal i un factor determinant en el funciona- dels valors de justícia, igualtat, alliberament nacioment habitual del nostre ajuntament. Per tot això, nal, etc. També és important fer difusió i reconèixer ens proposem: aquells historiadors i autors que recullen aquesta història i presenten instruments útils per a la seva • Vetllar pel bon funcionament del reglament difusió, des d’una posició més propera al municipi. d’usos del català i impulsar una taula de seguiment anual per garantir-ne el compliment. En aquest sentit, com a resultat de l’anàlisi actual, creiem que cal un reforçament i promoció més re• Consolidar els programes i les campanyes llevant pel que fa a la memòria històrica en el nostre de sensibilització i formació sobre acollida lingüís- municipi. Al mateix temps, es fa necessària una actica de les persones consumidores i comerciants a ció ferma de retirada i catalogació de la simbologia favor de l´ús social del català, així com també cobrir franquista que encara resta a la ciutat. Per tot això la demanda de cursos de català. proposem: • Ampliar els programes de sensibilitza- • Retirar totes les plaques franquistes i idenció i formació sobre acollida lingüística en català, tificar, senyalitzar, catalogar o eliminar la resta adreçats als serveis d’atenció a la població no cata- d’elements feixistes. 28


• Promoure la recuperació de la memòria històrica local banyolina i reforçar aquesta promoció pel que fa als documents i obres que es generen a la nostra comarca i a la nostra ciutat sobre la memòria històrica i el seu tractament. • Promoure la recuperació històrica per aconseguir explicar tot el que va representar el franquisme i la Guerra Civil: tots els tipus de víctimes que va produir, ja siguin personals, familiars, econòmiques, culturals, intel•lectuals o nacionals. • En el mateix sentit, promoure la recuperació històrica per explicar tot el que va representar la figura del rei Felip V durant i després de la Guerra de Successió, coincidint amb la coronació del rei Felip VI a l’Estat espanyol, i amb el tricentenari del 1714 que va tenir lloc l’any passat. • Realitzar un exercici constant d’explicar el present a partir del passat, a través de la memòria històrica banyolina, que ens permeti entendre com es conformen les grans fortunes actuals i el repartiment de poder, és a dir, recuperar la memòria històrica més incòmoda de Banyoles. • Donar suport, col•laborar i fer difusió de totes les entitats que promouen i ensenyen a través de la seva feina i a través de les seves obres la memòria històrica de Banyoles. • Establir un calendari d’actes que reculli les propostes culturals sobre la memòria històrica, que vagi més enllà dels actes polítics i institucionals, que sigui de caire popular i obert a tothom per garantir i reforçar la difusió de la història en l’àmbit social banyolí. • Convocar una beca de recerca històrica local que inclogui la difusió del seu contingut en el marc d’una exposició temporal. D’aquesta forma, en alguns dels equipaments públics hi hauria permanentment una exposició que expliqués la història banyolina (es podria associar aquest premi a un treball de difusió dissenyat per algun/es estudiants del Batxillerat Artístic de Banyoles).

14. Avançant en la construcció nacional

El procés que viu actualment el Principat de Catalunya és un moment històric i clau per al futur de la nostra terra. Aquest fet no és aliè a la ciutat. Una bona prova d’això són els resultats del passat 9 de novembre: a Banyoles hi va haver l’índex més elevat de Sí-Sí per habitant. D’un cens de 12.590 persones en van votar 8.558, amb un total de 7.943 vots per al Sí-Sí a la independència de Catalunya.

No obstant això, cal seguir treballant i avançant en la construcció nacional de Catalunya, i defensar les llibertats i la sobirania popular, tant en l’àmbit municipal com en el nacional, a través de l’exercici del dret a l’autodeterminació. Apostem, doncs, per la ruptura amb l’Estat espanyol i per la realització d’un procés constituent i socialista que garanteixi la independència de Catalunya. De la mateixa manera, encarem les eleccions municipals amb un caràcter plebiscitari múltiple, és a dir, en clau nacional, social i democràtica, que ens serveixi per constatar la voluntat del poble català. La CUP, d’acord amb la trajectòria política de l’Esquerra Independentista, es marca com a objectiu estratègic la construcció, com a estat, dels Països Catalans, formats pel Principat de Catalunya (amb la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent), Andorra, el País Valencià, Mallorca, Menorca i les illes Pitiüses. Tot i formar part dels mateixos límits administratius i/o lingüístics, entenem que la Vall d’Aran, la Fenolleda, la ciutat de l’Alguer i la Plana d’Utiel no formen part del nostre projecte polític. Aquesta construcció ha de representar una política d’alliberament per al conjunt dels Països Catalans i s’ha de dur a terme de manera transversal, des de camps com ara l’organització administrativa, la coordinació supramunicipal o el paper polític dels regidors, per tal d’assolir una societat catalana plenament lliure i solidària. Apostem per: • Promoure que l’Ajuntament de Banyoles reconegui i defensi l’exercici del dret d’autodeterminació dels Països Catalans. • Treballar perquè l’Ajuntament impulsi una xarxa de municipis dels Països Catalans com a òrgan que superi les actuals agrupacions partidistes i com a embrió d’un òrgan de poder popular català. • Donar suport a la constitució d’una Assemblea Permanent de Regidores i Regidors dels Països Catalans com a òrgan representatiu i consultiu del poder local en l’àmbit nacional i com a embrió d’un futur òrgan de poder popular català més enllà de la CUP. • Fomentar els agermanaments de Banyoles amb altres viles o ciutats d’arreu dels Països Catalans per fer avançar el moviment per l’autodeterminació a tot el territori. • Realitzar diverses demostracions simbòliques en clau de construcció nacional dels PPCC.

29


• Donar suport a totes les institucions, associacions, moviments, organitzacions, etc. de caire independentista. • Donar suport incondicional al procés i al moviment popular per a la construcció nacional, així com donar suport a qualsevol moviment similar que es desenvolupi arreu dels Països Catalans. • Proposar al primer ple municipal ordinari la continuïtat i participació activa del nostre ajuntament en l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). • Promoure una campanya per contribuir a donar a les eleccions del Parlament del 27 de setembre un sentit plebiscitari clar i promoure el vot independentista. • En cas de majoria independentista al Parlament, proposar que l’Ajuntament de Banyoles i el seu alcalde es posin a disposició del govern del país per a tot allò que sia necessari en la constitució de l’Estat català. • Proposar que l’alcalde electe en les eleccions municipals participi en l’Assemblea de Càrrecs Electes que es constituirà per donar suport al procés d’independència i que assumirà la governació de Catalunya en cas que les institucions espanyoles suprimeixin les institucions catalanes d’autogovern. • Solucionar el conflicte sobre les banderes a l’Ajuntament de Banyoles: que només hi onegin la senyera i l’estelada. • Declarar persona non grata el nou rei d’Espanya. • Declarar la sobirania fiscal i pagar els impostos a l’Agència Tributària Catalana. • Declarar Banyoles com a municipi independent, antimonàrquic i republicà. • Declarar el rebuig i practicar la desobediència a tots els atacs espanyolistes de qualsevol àmbit, ja sigui lingüístic, jurídic, social, polític, cultural, etc. • Realitzar un seguit de xerrades i taules de debat sobre l’independentisme, per a la seva promoció i difusió, així com donar a conèixer a través d’actes públics i populars la història de la nació catalana.

Malgrat tot, poques entitats banyolines estan organitzades entre si, o bé per manca de temps o bé per manca d’espais de trobada comuns. Només les més grans i ben estructurades tenen un tracte directe amb el consistori. A les entitats que no tenen signat conveni amb l’ajuntament els resulta complicat accedir a equipaments municipals o fins i tot a la via pública i als carrers i places: l’ajuntament no les té en compte en el disseny i aplicació de les polítiques en cada moment i situació, i els processos burocràtics suposen un seguit de traves administratives que afecten l’organització i difusió de les seves activitats. Finalment, la crisi econòmica dels últims anys ha fet disminuir tant convenis com subvencions puntuals. Això s’ha cobert amb iniciatives de caire privat, fet que suposa que les activitats de les entitats de Banyoles acabin supeditades a la voluntat de suport d’entitats privades, circumstància que impedeix poder construir una guia d’activitats crítiques i de contrapoder. 15.1 Per què fomentem l’associacionisme? Des de la CUP sabem que per construir una societat lliure, responsable i solidària, cal posar èmfasi en la base, en el protagonisme en les persones. En conseqüència, apostem per una xarxa social de caire popular com a principal garantia d’una ciutat viva i participativa. Si volem que Banyoles sigui dinàmica i activa, l’haurà de fer bategar la gent. I això es fa, sobretot, a través de les associacions. Des de la CUP entenem que la societat la tirem endavant entre totes i tots a través del sentiment de col•lectivitat. Un sentiment que, en els diferents clubs i entitats, es treballa a fons dia a dia, amb cada activitat que realitzen, amb cada gra de sorra que aporten a la ciutat. Més enllà d’això, cal apostar pel teixit associatiu perquè són les persones les que coneixen les diferents realitats de cada àmbit d’actuació i, per tant, són les que poden definir amb precisió les polítiques concretes adequades i a la mida de cada espai.

15. Associacionisme per implicar la ciutadania Banyoles és una ciutat que compta amb un gran nombre d’entitats i de persones actives que És per tot això que apostem per: s’organitzen per fer una població viva i dinàmica. • Donar suport i enfortir el teixit associatiu per Aquestes nombroses associacions abracen un am- garantir que les entitats siguin democràtiques, inpli ventall de temes: des d’agrupacions culturals a dependents i crítiques. entitats per la divulgació de la ciència, esplais, clubs • No suplir ni dirigir la societat des de esportius, etc. l’ajuntament, sinó afavorir que el teixit associatiu i 30


els ciutadans treballin conjuntament i generin iniciatives. • Donar suport organitzatiu, logístic i econòmic a les entitats sense caure en el clientelisme. No s’han de marcar les pautes des de l’ajuntament. • Donar suport econòmic ferm a les entitats i tendir al conveni en cas d'activitats ja consolidades, tot exigint la màxima transparència de les entitats amb subvenció o conveni amb l’ajuntament. • Impulsar taules d’anàlisi dels diversos sectors on es reuneixin entitats relacionades amb realitats concretes per tal de poder fer propostes a l’ajuntament. • Impulsar espais de coordinació entre entitats per tal d’enriquir les activitats de les entitats i augmentar la potencial oferta de propostes noves.

• Donar suport a les iniciatives d'oci deslligades del consum, o que trenquin amb el model que caracteritza l'oci com un negoci. • Descentralitzar i diversificar les propostes i potenciar l'oci diürn i entre setmana. Així, es desmitificarien els dies festius i els caps de setmana com a únics espais temporals que ens permeten gaudir del temps lliure. • Desplaçar les festes majors i populars al centre de la ciutat i potenciar un model festiu més accesible, transversal i participatiu. • Establir mecanismes que garanteixin un oci nocturn segur i lliure de sexisme. • Ampliar l'oferta d'espais públics i d'equipaments municipals dedicats a l'oci diari: sala de projeccions cinematogràfiques i sala de concerts.

16. Un model d’oci accessible, transversal i participatiu El temps d'oci és aquell que les persones dediquem a les tasques que no són ni les nostres responsabilitats quotidianes ni les obligacions preestablertes. No és un temps buit, sense utilitat, sinó que té una repercussió més enllà del simple fet de passar l'estona. Aporta un guany simbòlic a la persona que el practica, ja sigui en forma de diversió, de descans, de desenvolupament personal o de relació amb les altres persones. La gestió d'aquest temps és suposadament lliure i s'inverteix en funció de les pròpies decisions. Unes decisions condicionades pels valors socials, per les capacitats econòmiques i per les possibilitats que ens ofereix l'entorn. L'actual model socioeconòmic ens empeny cap a un model d'oci mercantilitzat que destaca per la seva relació estreta amb el consum de diversos tipus de productes i d'activitats. Acostuma a concentrar-se durant el cap de setmana i sobredimensiona els dies festius com a espais de desconnexió. És un model elitista i excloent perquè sovint implica una despesa econòmica considerable i té un enfocament del tot individualista. Per això, apostem per: • Deixar de concebre les persones com a consumidores d'oci, i concebre-les com a participants actives, creadores i generadores d'oci. • Promoure un model d'oci que s'adapti a les necessitats i demandes de la ciutadania, i que sigui accessible, sense limitacions ni desigualtats. 31


32


33


17. PER UNA BANYOLES HABITABLE I SOSTENIBLE

34


estretament relacionades amb el finançament local i afavorides per la laxitud dels controls i la legislació. Només a través de propostes que limitin aquest po17.1 MODEL TERRITORIAL ORDENAT der urbanístic local descontrolat es podran superar La CUP defensa un model urbanístic de ciutat situacions com ara el malbaratament dels recursos compacta, mediterrània, diversa, on cada part pu- públics, l’especulació i la corrupció política local. gui mantenir un grau de complexitat, amb barreja d’activitats comercials, industrials, de serveis, En aquest sentit, caldria primerament reforçar els d’equipament i residencial. La ciutat compacta es organismes administratius i judicials nacionals (en caracteritza per densitats raonablement altes i una aquest moment autonòmics o estatals) que vetllin bona integració territorial. És una ciutat dinàmica i pel control de l’urbanisme local. La situació de faintensa, complexa i socialment cohesiva. Per fer-la voritismes, subcontractes i finançaments il•legítims possible és necessari apostar per la renovació de la de l’urbanisme local només es pot abordar des de ciutat construïda, moderar el consum del sòl i pro- la intervenció de l’administració supramunicipal, tegir les àrees no urbanitzables. S’ha de treballar per per donar pas a un urbanisme al servei del conjunt adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutada- de la població, equilibrat, just i que repercuteixi nia i no a l’inrevés, tenint sempre en compte la pers- en la inversió municipal. Cal tenir en compte que pectiva de gènere, així com els drets de les persones l’urbanisme és un instrument pluridisciplinari, ja amb mobilitat reduïda: millora d’infraestructures que toca diferents aspectes del coneixement humà: (marquesines en les parades d’autobús, ampliació l’arquitectura (edificació i paisatge), l’enginyeria (inde voreres, equipaments adaptats com ara els sa- fraestructures, accessibilitat), el dret (es concreta nitaris públics o els canviadors per a nadons) i eli- realitzant normatives legals), l’economia, el medi minació de punts de risc de l’espai públic (barreres ambient, la sociologia, la geografia, etc. arquitectòniques, obres mal senyalitzades, etc.). La planificació urbanística cal fer-la tenint present les necessitats de la població, sense desfigurar la URBANISME AL SERVEI DE LES PERSONES D’acord amb les diverses lleis autonòmiques identitat, l’arquitectura i l’estructura dels pobles i d’urbanisme dels Països Catalans, l’urbanisme és garantint l’accés als serveis bàsics. L’urbanisme ha “una funció pública que abasta l’ordenació, la trans- de ser una eina al servei de la ciutadania. En les formació, la conservació i el control de l’ús del sòl, ciutats actuals, l’urbanisme modifica la percepció i del subsòl i del vol, llur urbanització i llur edificació, concepció que els ciutadans tenen de la seva ciutat, i la regulació de l’ús, de la conservació i de la reha- de manera que s’influeix en diversos aspectes subbilitació de les obres, els edificis i les instal•lacions”. jectius, entre els quals la percepció d’inseguretat o seguretat, un tema que actualment s’aborda des L’urbanisme és un instrument amb alta incidència dels ens municipals, principalment, mitjançant el en la política social i, alhora, és un dels àmbits en control i la retallada de drets. L’urbanisme hi pot juquè els ajuntaments tenen poder municipal real; és gar i hi ha de jugar un paper fonamental. a dir, tenen capacitat real d’incidir en l’evolució de la ciutat. Cal tenir present que és un poder a llarg La ciutat s’ha de concebre i construir per als ciutatermini, que les decisions que es prenen avui tin- dans, amb espais oberts i públics, ha de ser un espai dran la seva transcendència anys més tard. La re- integrador, generador de col•lectivitats i complicigidoria d’urbanisme és de les més importants d’un tats, i ha de parar especial atenció a l’ambient naconsistori perquè dóna una visió molt general tant tural, la neteja, el mobiliari, la il•luminació, el mandel municipi com de la resta de l’ajuntament. Però teniment contra la degradació, i a la supressió de l’urbanisme és, també, l’àmbit des del qual han pro- barreres que generen percepcions d’aïllament, amb liferat les pràctiques de corrupció, especulació i actuacions que fomentin el contacte entre les peragressions contra el territori des del marc municipal: sones. Tots aquests aspectes influeixen directament és una administració difícil de controlar, que resta no tan sols en l’atenuació de la sensació de por i en mans dels interessos de constructores i subcon- d’inseguretat que pot generar la ciutat, sinó que tractes, tant pel que fa a la construcció privada com també en fan un espai realment segur. a la planificació pública. Aquestes pràctiques estan L’aposta ha de ser per espais comuns en lloc d’espais 17. PER UNA BANYOLES HABITABLE I SOSTENIBLE

35


privats, de col•lectivitat en lloc d’individualitat, de concentració en lloc de dispersió i d’integració en lloc de segregació. Un model urbanístic coherent i adient no pot tendir a l’aïllament. En aquest sentit, el pla de barris és una eina molt potent que cal tenir en compte, ja que els ajuntaments haurien de reclamar el seu paper de protagonistes en intervencions sociourbanístiques. Des dels ajuntaments s’han d’aplicar amb el màxim rigor possible els principis generals de l’actuació urbanística definits per la Llei d’urbanisme (DL 1/2005) i el Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística: • Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible (article 3): el desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient. • Participació en les plusvàlues (article 4): s’ha de garantir la participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l’actuació urbanística dels ens públics i dels particulars, mitjançant la sessió de sòl i la urbanització/construcció dels sistemes (carrers, zones verdes i equipaments). • Publicitat i participació en els processos de planejament i de gestió urbanístics (article 8): s’han d’establir mecanismes de participació popular en la planificació mitjançant un pla de participació ciutadana tan participatiu, plural i dialogant com sigui possible. S’han de garantir i fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió. S’han de regular les formes de consulta i de divulgació dels projectes urbanístics, els mitjans d’accés de la ciutadania a aquests projectes i als documents corresponents i la prestació d’assistència tècnica perquè puguin comprendre’ls correctament. L’EQUILIBRI INTERN DE LA CIUTAT I DEL TERRITORI 36

EN CONJUNT Cal planificar el desenvolupament de la ciutat per equilibrar demogràficament i socialment el territori. Els processos de debat dels plans estratègics o els plans generals han de ser liderats des d’una visió pública i han de garantir la participació del teixit social. La cohesió social és un dels tres pilars de la sostenibilitat. Les diferències de renda acusades entre parts del territori i la segregació espacial entre classes socials són factors amb un potencial descohesionador inequívoc. El planejament ha d’afavorir el veritable equilibri territorial, el que es refereix als nivells de renda i a l’accés als equipaments i serveis bàsics dels habitants; un equilibri que és compatible amb les diferències demogràfiques, paisatgístiques i d’estructura econòmica dels diferents àmbits. És important entendre la ciutat com un espai de convivència i garantir-hi la presència d’elements que la facilitin: places públiques, illes de vianants, zones de passeig... Les zones lúdiques perifèriques fan que hi hagi una gran desertització de la ciutat. Cal buscar alternatives i sistemes de reequilibri que permetin una vida i un creixement cultural, comercial i associatiu molt més harmònics i autosostenibles. Pel que fa a la localització industrial i dels serveis a la producció, després d’una etapa de tendència a foragitar aquestes activitats dels nuclis urbans, cal replantejar el tema en la mesura que moltes de les noves activitats no suposin una agressió contaminant per al veïnat. Els llocs de treball en el nucli urbà generen vida a la ciutat, afavoreixen l’ús del transport públic o de la passejada i eviten un ús massiu del vehicle privat. Tradicionalment el planejament urbanístic municipal ha deixat en un segon pla els sòls rurals –no urbanitzables– a causa, en molts casos, de la insuficiència espacial dels termes municipals, els quals per la seva extensió, poques vegades arriben a incloure configuracions significatives pel que fa al medi físic o als components biòtics del territori. D’altra banda, la legislació ha prioritzat el planejament territorial, que a la comunitat autònoma de Catalunya depèn de la Generalitat, per a la regulació d’aquest àmbit. Ens cal canviar la concepció en aquest aspecte; el planejament, ja sigui d’àmbit comarcal com municipal, ha de configurar el sistema d’espais que ha de quedar fora dels processos d’urbanització i d’implantació d’activitats intensives, ja sigui pel seu


valor intrínsec, per les funcions i recursos que garanteixen o per la localització territorial. El sistema d’espais lliures no pot ser considerat com a residual al procés d’urbanització, sinó com a base del planejament; tampoc pot ser considerat com a homogeni perquè no tot té el mateix valor ni compleix les mateixes funcions territorials. Per garantir les funcions ecològiques, productives i paisatgístiques o de lleure, cal que el sistema d’espais lliures conformi una xarxa contínua que garanteixi les connectivitats necessàries. Els moviments de defensa de diversos paisatges i patrimoni rural ens mostren com els valors estètics i identitaris del paisatge han anat prenent una gran dimensió social. Un planejament territorial que integri els espais urbans i els rurals, sota la perspectiva de protegir la connectivitat d’aquests últims, ajudaria a revertir la tendència segons la qual l’ordenació urbana ha contribuït a desendreçar el territori a través de l’exportació de residus i contaminació des dels espais urbans cap als rurals. MODEL TERRITORIAL GENERAL La sensació, per part de molts ciutadans, d’haver perdut el control sobre el seu entorn quotidià, de sentir-se ignorats i impotents davant de transformacions territorials i socioambientals que no saben gaire bé qui beneficien, es generalitza arreu. Aquestes transformacions territorials fan que espais o indrets abans significatius per als seus habitants esdevinguin, avui per demà, llocs irreconeixibles, no-llocs, com es comença a dir. Aquesta despossessió social i cultural d’espais o indrets en la vida quotidiana, però també en la memòria individual i col•lectiva, inquieta cada cop més els ciutadans. Una inquietud, però, que es torna indignació i protesta quan aquestes transformacions territorials, molt sovint justificades en nom de l’interès general, s’acaben mostrant deutores d’interessos econòmics completament aliens al territori. El model actual de transformació territorial hipoteca moltes oportunitats econòmiques de futur. La presa de consciència social dels perills d’un creixement incondicional també comporta que cada vegada més col•lectius professionals s’esforcin a construir alternatives socialment creïbles, èticament fonamentades i tècnicament rigoroses. L’aplicació del principi de precaució en la gestió i l’ús del territori s’hauria de deixar d’interpretar com un fre al desenvolupament econòmic i considerar37

lo un estímul per a altres activitats menys agressives amb el territori i amb més valor afegit. La planificació territorial en tant que espai de participació democràtica i d’aprenentatge social hauria de servir no només per ordenar l’entorn, sinó també per compassar els canvis del paisatge amb les necessitats reals i els ritmes vitals de les poblacions que hi viuen; hauria de permetre la introducció i consideració de tots els elements que configuren alhora la complexitat de la matriu territorial i la de la societat que s’hi expressa. Això implica que quan parlem de mobilitat també parlem de connectors ecològics, o que quan proposem creixements urbans també tinguem en compte la petjada ecològica que suposen o senzillament els recursos hídrics i energètics necessaris. Per a la CUP la planificació territorial ha de servir no només per “ordenar el desori territorial actual”, sinó també per cercar estils de vida amables, pacífics i respectuosos amb el patrimoni de les generacions futures i amb la memòria de les presents; per tant, també hauria de ser el motor d’un canvi sociocultural compartit, el pretext per reconstruir una idea de model territorial més consensuada. La CUP treballa per un model d’interacció amb el territori més prudent i sostenible, que marqui un ritme de transformació del nostre entorn més assumible en termes ambientals, més amable en termes socials i culturals, que permeti un desenvolupament cívic i identitari més harmoniós. MODEL TERRITORIAL BANYOLÍ El territori és un element viu, que cal tractar amb cura i protegir, ja que hi desenvolupem la nostra vida, i la qualitat d’aquesta vida dependrà molt de la capacitat de mantenir les característiques i els propis recursos dels seus ecosistemes. Per això ens cal mantenir la diversitat d’ambients, evitar la fragmentació del territori i assegurar la connectivitat ecològica i social entre els espais lliures. La planificació del territori ha de partir d’una visió global de la ciutat dins la comarca. Cal ampliar la nostra escala de treball i treballar conjuntament amb els ajuntaments veïns per donar solucions globals. I cal que tinguem en compte els instruments existents com a guia en la planificació territorial: Agenda 21, Pla Director Urbanístic, Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines, etc. Considerem que el medi ambient està implícit en tots els temes amb impacte territorial (urbanisme,


energia, mobilitat i consum) i, per això, fem costat a totes aquelles entitats que defensen un nou model per al municipi i la comarca. Entenem que un medi ambient de qualitat s’aconsegueix amb la implicació i la identificació dels ciutadans amb el seu entorn. Per tot això, proposem el següent:

• Mantenir i millorar la identitat i la qualitat paisatgística dels ambients rurals i urbans. Cal fixar uns objectius de qualitat paisatgística per a tots els tipus de paisatges presents en el territori i protegir tant les mostres i elements més excepcionals com els que donen identitat al territori.

17.2 FRONT D’ESTANY I RECS • Ordenar les potencials zones de creixement del municipi. Cal desenvolupar el sector sud entre Al llarg dels últims anys el front d’estany ha pal’avinguda dels Països Catalans i la ronda Monestir tit una lenta però contínua degradació fruit de com a zona d’usos mixtos, amb residències, comer- l’abandonament per part dels diferents equips de ços, activitat terciària i indústria compatibles, i es- govern. Des de la CUP defensem el front d’estany tablir els mecanismes necessaris per desplegar-hi com un espai on la gent pugui passejar amb equipaments estratègics –culturals, socials i edu- tranquil•litat, sense obstacles ni cotxes, i amb un catius–. En paral•lel, també s’han d’establir meca- entorn ordenat i digne que potenciï l’atractivitat nanismes de participació popular en la planificació tural de l’estany. La realitat és un espai caòtic, amb mitjançant un pla de participació ciutadana el més alguns edificis degradats, abandonats o a mig consparticipatiu i plural possible. truir i alguns bars i restaurants que se’n surten prou • Alliberar espais urbans, especialment aquells so- bé per destacar en un sector cada vegada més oblilars que, per la situació actual, no tinguin una sor- dat per la vida social banyolina. L’estany és un espai tida clara al mercat. Apostem per una reconversió visitat quasi obligatòriament per tot aquell que vide solars sense ús en espais públics –reconvertir-los sita Banyoles i per la gent que busca un descans en en zones verdes, zones d’aparcament o altres usos un entorn mínimament verd i agradable. Ja és hora segons la necessitat o voluntat dels veïns– a canvi que recuperem aquest espai, no únicament per als d’una rebaixa en l’IBI mentre duri la cessió o amb turistes, sinó per a tots els habitants de Banyoles. l’aplicació de les lleis existents en matèria urbanísti- Un sector declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i el ca (registre de solars sense edificar). seu entorn haurien de merèixer molt més respecte i • Crear un Parc Agrari a la zona de Sota Monestir, atenció per part de l’Ajuntament. on convisquin els valors ambientals i els usos tradicionals amb el lleure i l’educació. Tant el Pla Direc- La incorporació d’uns parterres enjardinats (iniciats, tor Urbanístic del Pla de l’Estany com el Catàleg de a més, sense el permís legal del Departament de Paisatge de les Comarques Gironines reconeixen el Cultura) no és el tipus d’actuació a què ens referim. gran valor productiu, social, cultural i ambiental de Tampoc ho és l’edificació de cases adossades que les hortes, especialment de la zona de Sota Monestir es va permetre a la parcel•la de l’antic “Cisne”, una per ser l’últim reducte d’horta integrat dins la trama parcel•la de gran valor estratègic perquè es troba urbana. Cal potenciar les estructures que facin pos- en el punt principal d’arribada a l’estany per la bansible la pràctica d’alternatives al model de consum da de Banyoles, a tocar de l’Oficina de Turisme. La actual i que afavoreixin les relacions directes entre CUP exigeix que qualsevol actuació que es dugui productors locals i consumidors a terme en aquest sector formi part d’un projecte • Mantenir zones de lleure com ara la Caseta de Fusta de front d’estany digne i que incorpori un procés i el Parc de la Draga com a espais verds oberts a l’oci, de participació pública, en què tots els banyolins ja que presenten uns valors socials, d’integració i i banyolines puguem dir la nostra sobre el model cohesió entre els ciutadans, que s’han de potenciar. que volem. La CUP aposta clarament per la digniPotenciar la lliure interpretació d’aquests espais evi- ficació de tot el front d’estany i per la recuperació tant la col•locació d’estructures fixes. d’aquest espai com a un dels punts neuràlgics de • Mantenir, potenciar i exigir la plantació d’arbres en la vida banyolina. Així mateix, cal revaloritzar el sisfilera al llarg de carrers amples, passeigs, carreteres tema de recs i donar-los la importància i la prioritat i camins pels seus valors ambientals, ecològics i pai- que es mereixen dins l’ordenament de la ciutat. Ens satgístics. Potenciar la plantació d’espècies autòcto- cal poder disposar del pla de recs i utilitzar aquesta nes, de baix manteniment i requeriment hídric. eina com a peça imprescindible per a la redacció del 38


nens i nenes coneguin el seu entorn i el seu paisatge i aprenguin a valorar-lo.

futur POUM. Per tot això proposem:

17.4 LA GESTIÓ DE L’AIGUA La gestió de l’aigua ha esdevingut en els últims temps un debat clau, sobretot en el nostre territori nacional, amb una climatologia i un règim de pluges de caire torrencial amb llargs períodes de sequera. En aquest sentit, s’ha difós un nou corrent de pensament conegut com a nova cultura de l’aigua. Segons aquest corrent, l’aigua, pel fet de ser un bé imprescindible per a la vida, s’ha de distribuir equitativament entre tots els éssers vius. L’eix principal d’aquesta concepció és que es deixa de considerar l’aigua únicament com un recurs i es comença a parlar-ne com l’element bàsic dels ecosistemes hídrics i com a part fonamental per a la bona preservació de la qualitat ambiental, que a la vegada garanteix la preservació de l’aigua com a recurs.

• Dignificar el front urbà de l’estany per millorar la transició cap a l’espai natural amb la rehabilitació dels edificis degradats i la transformació del carrer Lluís Marià Vidal i el passeig Darder en zona per a vianants. • Aprovar el Pla Especial dels Recs per tal de dotar aquests espais d’una planificació i gestió integral des d’una perspectiva natural, social i historicocultural. Aquesta aprovació haurà de ser posterior a un procés de participació pública que li doni legitimitat. • Crear l’anella verda de l’àrea urbana de Banyoles per protegir espais sotmesos a una forta pressió urbanística, com ara les hortes Sota Monestir, les hortes de Guèmol, el Puig de Sant Martirià, el bosc de Can Puig i la xarxa de recs. L’anella verda asseguraria l’existència d’espais naturals integrats a les zones habitades, amb finalitats tant ecològiques com socials.

En l’àmbit europeu, aquest nou corrent de pensament es materialitza en la Directiva Marc de l’Aigua (2000). El factor diferencial d’aquesta nova directiva enfront de les polítiques ambientals tractades fins ara és l’alt grau d’exigència dels objectius ambientals, que tracten d’aconseguir una millora integral en tots i cadascun dels aspectes que condicionen la qualitat d’un ecosistema. La directiva proposa la regulació de l’ús de l’aigua i dels espais associats a partir de la capacitat que tenen de suportar tipus diferents de pressions i d’impactes. D’aquesta manera, es pretén promoure i garantir l’explotació i l’ús del medi de manera responsable, racional i sostenible. A grans trets, la DMA es basa en quatre principis d’actuació sobre l’aigua:

17.3 ESPAIS NATURALS PROTEGITS Creiem de gran rellevància protegir els espais naturals de Banyoles, i en concret cal trobar figures que garanteixin la protecció d’aquests espais abans no sigui massa tard. Concretament, cal prestar especial atenció a l’entorn de la conca lacustre. Proposem: • Demanar per l’estany i el seu entorn la figura de Paratge Natural d’Interès Nacional, sense que això signifiqui renunciar a la figura de Parc Natural que integri la totalitat de la conca hidrogràfica en el futur. Aquesta figura reconeix la seva singularitat i garanteix una gestió orientada a protegir els seus valors naturals, paisatgístics, educatius i simbòlics. Aquesta demanda hauria de completar-se amb la creació de Reserves naturals parcials a la zona de Can Morgat i a Amaradors-Lió a causa de la seva singularitat ecològica. Cal treballar en col•laboració amb la resta de municipis de la conca lacustre i especialment amb el municipi de Porqueres per preservar la conca de l’estany de Banyoles. • Difondre el Reglament d’Activitats de l’Estany (RAE) i assegurar-ne el compliment, així com el seu coneixement per part del personal de turisme i esports i de la comunitat educativa. • Promoure i potenciar a les escoles activitats i tallers en diversos indrets del municipi per tal que els

• Masses d’aigua: principi de no-deteriorament i assoliment del bon estat integral de les masses d’aigua superficials i subterrànies. • Gestió: principi de l’enfocament combinat de la contaminació i gestió integrada del recurs. • Recuperació de costos: principi de plena recuperació i internalització de costos dels serveis relacionats amb l’aigua i l’ús dels espais aquàtics. • Participació: principi de participació pública i transparència en les polítiques de l’aigua. PROPOSTES DE GESTIÓ MUNICIPAL L’aigua és un bé vital i fràgil que hem de cuidar i a 39


Banyoles, a més, és un bé comunal. Això comporta que els propietaris i propietàries de l’aigua de l’estany som tots els banyolins i banyolines. L’aigua s’ha de deixar de considerar únicament com un recurs per a la ciutadania i començar a considerar-la com el que és: un valor i un element bàsic per a totes les espècies i ecosistemes dels quals també depenem. Una gran part del nostre municipi està cobert per aigua i això fa que fàcilment ens oblidem que es tracta d’un recurs escàs que hem de cuidar. La declaració de la conca lacustre com a Parc Natural servirà per assegurar una bona qualitat dels nostres aqüífers. Per això proposem les següents actuacions: • Sotmetre a referèndum qualsevol decisió estratègica que comprometi el futur d’aquest bé comunal. • Obrir un veritable debat profund, transparent i participatiu sobre com cal administrar aquest recurs. Qualsevol decisió que afecti aquest nostre bé comunal ha de basar-se en mecanismes efectius de participació ciutadana per assegurar una presa de decisions transparent i plural. • Estudiar la municipalització d’aquest servei i treballar perquè es faci efectiva tan aviat com sigui possible.

18. DRET A L’HABITATGE 18.1 UNIVERSALITZACIÓ DEL DRET A L’HABITATGE Durant aquests anys no hi ha hagut una política per garantir el dret a l’habitatge (entesa com a promoció de l’habitatge en diferents formes de tinença que garantissin l’accés a tothom, i especialment als col•lectius més vulnerables, de manera assequible –no més del 30% de la renda– i estable –sense por de perdre l’habitatge per motius econòmics–). El que sí que hi ha hagut és una política econòmica basada en gran mesura en la mercantilització de l’habitatge, tractat com un bé d’inversió en lloc d’un bé d’ús. Cal tenir present que com més augmenta la mercantilització de l’habitatge més baixa la política d’habitatge encaminada a garantir un habitatge digne per a tothom. En conseqüència, des de la CUP defensem que hi hagi una decidida política pública d’habitatge, també des dels ajuntaments.

estatals que en condicionen aspectes essencials (llei d’arrendaments urbans, llei d’enjudiciament civil, llei hipotecària, llei del sòl, etc.). A més, durant anys hi ha hagut un discurs molt enganyós i força estès –fins i tot en determinats sectors de l’esquerra– que plantejava que, com més liberalització, facilitació de la construcció i del crèdit hi hagués, més oferta hi hauria i, per tant, disminuirien els preus. Evidentment no ha sigut així, sinó tot el contrari. Els sous no pujaven més d’un 30% –en els millors dels casos– mentre l’habitatge pujava més d’un 200%. El resultat ha estat l’augment de la bombolla immobiliària, la promoció de l’ús antisocial de l’habitatge i la facilitació de l’especulació. La liberalització del sector creditici ha generat un sobreendeutament de la població i, a més, ha fet que els preus dels pisos es fixin no per criteris de taxació objectius ni regulats, sinó per la capacitat de pagament a través del crèdit: els pisos valien tot allò que les famílies podien pagar a través de la seva capacitat màxima de sobreendeutament i les entitats financeres mateixes eren les que sobrevaloraven les taxacions. Això, sumat a altres polítiques, com són no desgravar lloguers i només fer-ho amb la compra o liberalitzar el preu dels lloguers sense cap tipus de limitació legal, també ha generat que no es veiés el lloguer com una opció de futur perquè estava mancada d’estabilitat (contractes a cinc anys amb augments gens raonables de preus). Actualment, doncs, tenim un model en què hi ha un alt nombre de propietaris –o que pretenen ser-ho algun dia, fet que dibuixa una societat conservadora i, sobretot, amb un alt nivell de control social (per tal de protegir la propietat, cal poder pagar la hipoteca, i això ens fa més submisos en l’àmbit laboral, entre altres efectes). L’ascens social s’ha vinculat a l’ascens en la consecució de patrimoni immobiliari i, al mateix temps, no s’han impulsat formes de tinença alternativa.

Fa cinquanta anys, el 50% del territori ocupat actualment era terreny lliure. El model de creixement era totalment insostenible. A tot l’Estat, els habitatges per vendre són uns 700.000, molts a la costa o com a segona residència. Durant tots aquests darrers anys, el preu del sòl ha passat a repercutir d’un 15-20% en el preu de l’habitatge, fins a un 35-60% en els darrers anys de la bombolla immobiliària. La construcció ha servit per finançar els ajuntaments, el mateix Les comunitats autònomes són teòricament compeEstat, la sanitat, l’ensenyament i els partits polítics. tents en matèria d’habitatge, però hi ha moltes lleis 40


dora en situacions d’indefensió o d’abús i mediadora hipotecària per a les famílies amb dificultats per pagar la hipoteca. Ha de treballar en col•laboració amb els Serveis Socials i ha d'estar dotada de prou recursos per tal d'oferir l’assessorament legal degut a les famílies en procés de desnonament: tramitació de petició de justícia gratuïta, demanda de dació en pagament, seguiment del cas, contacte amb Serveis La desproporció entre els sous i el preu de l’habitatge Socials, etc. no ha parat de créixer fins l’any 2008. Els sous han Establir un protocol d'actuació d'urgència pujat entre un 25 i un 30%, en els millors dels casos • per tal de trobar solucions als casos de famílies senen els darrers deu anys, i el preu de l’habitatge ha pujat un 200%. Un 70% de la població només pot se alternatives habitacionals a través d'habitatges destinar 350€ al mes, com a màxim, a l’habitatge de lloguer social –no només habitatges d’urgència– i cada dia creix la xifra de marginats residencials. d'acord amb les possibilitats econòmiques de les L’habitatge de protecció oficial tampoc és la solució, persones afectades. El cas Pretòria n’és un exemple. Les plusvàlues generades per l’increment del valor del sòl no han retornat a la col•lectivitat. Totes han quedat retingudes a les butxaques dels especuladors. A causa del fort increment del preu de l’habitatge, els préstecs hipotecaris han allargat els seus terminis, de quinze a vint anys fins a quaranta i cinquanta anys. Tota una vida.

en molts casos, a causa del seu cost elevat, i les ajudes per lloguer o bé per l’adquisició d’un habitatge • Engegar de nou la Taula pel Dret a l’Habitatge com són només un pedaç. Pensem en la gent jove i la a eina de trobada i coordinació entre el moviment popular –organitzacions i/o col•lectius que lluiten gent gran: tot plegat és un problema greu. per aconseguir aquests drets bàsics– i l’Ajuntament. Segons les directrius de la Comunitat Econòmica Europea, una família normal ha de destinar un 33% del sou a les necessitats bàsiques, un 33% a l’habitatge i un 33% a lliure disposició, però a Catalunya es destina un 40-45% a les necessitats bàsiques, un 50-55% a l’habitatge i entre un 0 i un 5% a lliure disposició.

• Exercir la funció de mediació amb els bancs, caixes i administradors de finques en les negociacions per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge a les esmentades famílies o persones. Aquest servei es posarà en coneixement de la ciutadania, així com les ajudes en matèria 18.2 LÍNIES D’ACTUACIÓ MUNICIPAL EN LA POLÍTI- d’habitatge que estan a la seva disposició. CA D’HABITATGE L’ajuntament ha de vetllar per la millora de les condi- • Aplicar les sancions necessàries a les entitats bancions de vida de la ciutadania. Per tant, és fonamen- càries, caixes, empreses i propietaris que no coopetal que el municipi tingui una política d’habitatge rin a l’hora de donar sortida als pisos buits de què que li permeti replantejar i optimitzar la política so- disposen. cial –accés a l’habitatge per als col•lectius més vulnerables–, administrativa –impostos, ajudes, fiscalitat– i de joventut –potenciar fórmules dinàmiques i alternatives–. L’habitatge ha de deixar de tractar-se com un bé d’inversió i ha de recuperar la seva condició de bé d’ús. Per això apostem per:

• Remetre des del ple municipal a totes les entitats financeres amb sucursal al municipi la demanda de la suspensió immediata de qualsevol procés de desnonament en el nostre terme municipal. També cal instar-los a realitzar totes les actuacions possibles per evitar les execucions hipotecàries i • Optimitzar el patrimoni existent –determinat pel els desnonaments i intentar acordar sistemes que cens d’habitatges del Pla Local d’Habitatge– amb la permetin la moratòria dels processos de desnonafinalitat d’utilitzar aquells habitatges que estiguin ments, sense majors perjudicis derivats de la contidesocupats durant llargs períodes de temps. In- nuïtat dels interessos moratoris. centivar la rehabilitació i el lloguer d’habitatges en • Suspendre o aplaçar el cobrament de l’Impost sodesús i buits. bre Béns Immobles (IBI) a les persones afectades per • Potenciar i redefinir el paper de l’Oficina Local un procés d’execució hipotecària, perquè sigui red’Habitatge com a promotora de lloguers socials i clamat al banc o al futur propietari de l’immoble. En de noves estratègies d’habitatge –masoveries urba- cas de dació en pagament, es reclamarà a l’entitat nes i cooperatives de cessió d’ús–, i com a media- financera. 41


ciments–, industrial –edificis singulars– i paisatgístic –reconeixement i posada en valor dels paisatges singulars del municipi–.

• Promoure exempcions fiscals o altres incentius als propietaris que posin el seu habitatge a la borsa de lloguer social. • Garantir el dret a l’accés a subministraments bàsics d’aigua, electricitat i gas a les persones en situació de vulnerabilitat. En concret, en el cas de l’aigua, s’ha de garantir un mínim de 100 litres per persona i dia, i, en el cas de l’energia, 2000 kWh anuals tenint en compte correccions per a situacions climàtiques i qualitat de l’habitatge.

• Fomentar a les escoles la divulgació del patrimoni cultural, natural, arqueològic, històric i paisatgístic banyolí. • Impulsar itineraris temàtics i històrics, en què s’incideixi en l’explicació dels fets tal i com van ser, evitant visions superficials i itineraris mediàtics.

• Promoure el patrimoni industrial per explicar el paper de la classe obrera i les seves condicions de vida • Elaborar un cens dels habitatges desocupats i laborals. i abandonats del municipi creuant les dades amb les companyies de subministrament. • Valorar si el patrimoni es pot reconvertir o no per • L’Ajuntament no ha de donar suport ni ha de participar en els procediments de desnonament i ha de defensar aquells treballadors i treballadores que es neguin a participar-hi.

19. RESPECTE AL PATRIMONI

tenir altres usos i si pot patir transformacions. La idea seria donar una funció social al patrimoni. Per fer-ho és important la participació ciutadana i valorar les seves percepcions. • Democratitzar els criteris de catalogació perquè des de la societat civil es pugui intervenir en la política de catalogació del patrimoni. Això implica la difusió dels criteris de catalogació patrimonial.

L’adequació de la ciutat a les necessitats actuals i futures no ha de comportar la desaparició del patrimoni singular de la ciutat. Ens cal respectar el lle- • Impulsar ordenances d’afectació del patrimoni per gat que hem heretat per tal de transmetre aquest aconseguir que la gestió del patrimoni obtingui la respecte a les generacions futures, sense que això importància que es mereix. signifiqui caure en l’immobilisme. • Fomentar les relacions entre les universitats i els 19.1 L’ESPAI PÚBLIC COM A ÀMBIT DE COMMEMO- municipis a través de convenis per a recerques. Cal tenir en compte que les entitats també poden jugar RACIÓ I MEMÒRIA Per tal d’aconseguir que l’espai públic esdevingui un paper important a l’hora de promocionar i protaun espai de commemoració i memòria, proposem gonitzar recerques. les mesures següents: • Difondre la feina feta pels arxivers i museògrafs a la • Realitzar un inventari actualitzat del patrimoni població en general. històric (construït i natural) de tota la ciutat que en faciliti la identificació, la gestió i la preservació. Blin- • Democratitzar els sistemes de reconeixements dar els edificis singulars davant d’interessos especu- públics a les persones (medalles d’or, fills il•lustres, noms a carrers, etc.). La societat ha de ser la protalatius. gonista a l’hora de proposar i emprendre aquests • Respectar el patrimoni industrial i adequar-lo a nous reconeixements. usos socials. Estudiar la ubicació d’equipaments culturals municipals autogestionats en edificis arqui- Per tot això, apostem per la promoció d’itineraris sobre patrimoni pels pobles i ciutats, que han detectònicament històrics. mostrat que són un producte cultural i històric que • Incrementar el compromís municipal en la pro- interessa molt a la població i que permet acostar moció del patrimoni cultural –obertura del museu la història local i el patrimoni a molts sectors de la Darder entre setmana–, natural –protecció dels recs població. Aquests itineraris guiats han d’esdevenir i hortes–, arqueològic –vertebrar i potenciar els ja- recursos estables de l’oferta cultural del municipi i 42


han de permetre generar identitat a partir de redescobrir la història del municipi i de recuperar-ne espais invisibles i moments històrics oblidats. Han de servir, a més, per generar en la població un vincle emocional amb l’espai públic, així com una presa de consciència i un acostament a la història col•lectiva.

vallant any rere any. Una de les grans dificultats és la barreja dels materials reciclables als contenidors de rebuig, cosa que en dificulta molt la gestió, com ja s’ha demostrat amb el fracàs del model d’ecoparcs, que continuen necessitant abocadors i incineradores per desfer-se de la brossa barrejada.

20. BANYOLES, CAP AL RESIDU ZERO

Com que no s’estan complint els nivells de recollida selectiva, els abocadors s’estan col•lapsant. Els lobbies incineradors aprofiten aquesta situació per presentar la incineració com l’alternativa. Tanmateix, hi ha una altra alternativa: l’estratègia de residu zero, que ja fa anys que mostra l’opció de convertir els residus en recursos. No cal, doncs, invertir en noves incineradores ni en nous ecoparcs ineficients, sinó en el residu zero. A més d’evitar els problemes relacionats amb els impactes ambientals i socials de la gestió de residus, aquesta nova estratègia genera molts més llocs de treball que l’estratègia de gestió de residus convencional i és tan o més viable econòmicament que les alternatives de gestió final –abocadors convencionals i incineració–. Segons el darrer estudi de Greenpeace sobre els costos de la incineració, les taxes dels municipis que recorren a la incineració són un 30% més cares que no pas els municipis que no la fan servir.

Banyoles se situa per sobre de la mitjana catalana en recollida selectiva: s’hi separa un 40% dels residus que es generen. Però aquesta xifra és molt baixa si tenim en compte que els materials que conté la brossa són fàcilment reciclables en un 80%. Si se separessin correctament aquests residus, podrien utilitzar-se per produir nous productes i estalviaríem matèries primeres, cosa que hauria de ser prioritària en un context d’augment de preus del petroli i de l’energia en general. El residu zero és l’única proposta de canvi de paradigma capaç d’aportar sostenibilitat a llarg termini, genera llocs de treball i és tan o més viable econòmicament que les alternatives de gestió final, com els abocadors. El residu zero és una estratègia que passa per: • Treballar en la implantació de recollides porta a porta com la forma més ràpida i efectiva per incrementar els resultats quantitatius i qualitatius de la recollida selectiva. Crear un procés participatiu amb polítics, entitats i ciutadans per tal d’estudiar la millor estratègia per canviar, progressivament, el model de recollida de residus urbans.

Per tal d’assegurar la robustesa d’aquesta estratègia i per generar benefici públic en lloc de privat, cal articular-ne el desenvolupament en el marc d’un procés participatiu, decisori i de transparència i executar els serveis públics a través d’entitats públiques i no pas del sector privat. Així, el coneixement • Desenvolupar una estratègia de fiscalitat ambien- adquirit es queda a l’administració pública i també tal dels residus municipals per barri; és a dir, el paga- es limita dràsticament la utilització de recursos públics per al finançament de partits polítics en forma ment de la taxa d’escombraries per generació. d’aportacions d’empreses a fundacions, com a des• Dotar-se de capacitat de compostatge dels residus peses dels contractes. orgànics incloent en el pla d’infraestructures la creació de petites plantes de compostatge municipals. 20.2 IMPLANTACIÓ DE LA RECOLLIDA PORTA A PORTA La forma més ràpida i efectiva d’incrementar els 20.1 RESIDUS MUNICIPALS Els municipis acabem gestionant els residus que resultats quantitatius i qualitatius de la recollida fem com a consumidors d’un procés productiu que selectiva és implantar la recollida selectiva porta a és lineal –del recurs natural a l’abocador– en lloc porta. D’aquesta manera es passa d’obtenir una midels processos naturals que són circulars i en què tjana del 30% de recollida selectiva a una mitjana tot es recicla. El 2013, a Catalunya el nivell de reco- d’un 70%, i són habituals nivells del 80%. A més, els llida selectiva era del 37,95%, una xifra molt baixa nivells d’impropis dels materials són molt baixos, si tenim en compte que els materials que conté la circumstància que facilita i abarateix els processos brossa són fàcilment reciclables en un 80%. D’altra de reciclatge, ja que no són necessaris sistemes banda, és preocupant que, des del 2011, quan d’eliminació d’aquests impropis. Actualment, el s’havia arribat al 40,6%, aquesta xifra hagi anat da- porta a porta està implantat en uns cent municipis 43


del Països Catalans i dóna cobertura a uns 300.000 habitants. La majoria dels municipis són petits i mitjans, però està demostrat que és possible implantar-ho a grans ciutats. Per exemple, a Itàlia podem trobar-ne alguns exemples a ciutats com Torí (909.000 hab.) i Roma (2.740.000 hab.), en la qual s’està implantant progressivament en alguns dels seus barris aquest sistema de recollida.

l’hora de posar-la en funcionament.

Un altre element essencial en la implantació de les recollides porta a porta és la definició del calendari i dels serveis a través de processos participatius en què els participants puguin adaptar el servei a les necessitats de cada col•lectiu sota el principi de coresponsabilitat; és a dir, que a partir de les dades objectives dels costos dels serveis i del tarannà de Els costos globals d’una recollida porta a porta cada generador o barri de residus municipals, es comparada amb una recollida en contenidors són pot adaptar la freqüència de recollida, els horaris, el equiparables en l’àmbit econòmic i molt millors en sistema de cubells i bujols de lliurament, tot reperl’àmbit ambiental i laboral. Si bé una ruta de reco- cutint en cada usuari els costos i els ingressos que el llida porta a porta és més cara que la que es fa als servei rebut ha generat. contenidors, es fan menys recollides totals. A més, com que el rebuig minva fins a una tercera part, 20.3 DOTAR-SE DE CAPACITAT DE COMPOSTATGE se’n redueixen els costos de tractament, així com Tot i que existeix un pla d’infraestructures de tractael cànon de residus, i s’incrementen les fraccions ment de residus de l’Agència de Residus de Catalunreciclables, amb els corresponents ingressos proce- ya, pel que fa a la capacitat de compostatge la planidents d’ecoembes, ecovidre –si s’escau–, la venda ficació i l’execució d’aquest pla queda molt per sota de paper i el retorn del cànon de residus. En l’àmbit dels potencials de generació a través de la recollida ambiental es recupera molt més material, circum- selectiva de la fracció orgànica. Això provoca que stància que disminueix la necessitat de matèries bona part de la fracció orgànica recollida actualprimeres i l’impacte relacionat amb la seva produc- ment no es pugui compostar a la mateixa comarca i que hagi de ser transportada lluny del seu punt ció. de generació –amb l’increment de costos econòDes del punt de vista laboral, només amb la recolli- mics i ambientals relacionats amb el transport–, o da es generen entre dues i tres vegades més llocs que s’estigui destinant a incineració o a compostatde treball que amb una recollida en contenidors – ge barrejada amb rebuig, de manera que s’obté un cada cop més automatitzades–, a més dels llocs de compost de mala qualitat que molts cops acaba a treball que es creen a les plantes de reciclatge dels l’abocador. El pla d’infraestructures de tractament materials. La clau de l’èxit de les recollides porta a de residus defineix les grans infraestructures, però porta és la retirada del carrer dels contenidors de no impedeix que els municipis que vulguin aplicar brossa barrejada –per on s’escapen habitualment les competències que els són pròpies puguin dotarels materials reciclables, que dificulten la gestió– se de petites plantes de compostatge. És probable i que el personal de recollida únicament recull el que l’organisme autonòmic en faciliti el finançamaterial, lliure d’impropis, que es generi aquell dia. ment. Com a horari bàsic es proposa recollir tres dies a la setmana la matèria orgànica, dos dies els envasos Amb un adequat plantejament de miniplanta de lleugers, un dia el paper i un dia el rebuig, mante- compostatge municipal és possible assumir el cost nint els iglús de vidre al carrer. De tota manera, és de tractament en lloc de majors costos de transport possible ajustar les freqüències a les necessitats i entrada en grans plantes preparades per rebre made cada municipi, partint de la transparència en terials amb percentatges més alts d’impropis, que els costos; és a dir, que a més servei i, per tant, un n’augmenten els costos. El tractament de la brossa cost més alt, més taxes. També hi ha la possibilitat orgànica en el municipi mateix en fa molt més assud’aplicar el porta a porta amb el residu mínim (mo- mible la instal•lació que no pas un gran centre amb del dissenyat pel CEPA a la dècada dels 90), però major impacte i que, a més, tracti la brossa d’altres cal tenir en compte que es necessita una planta municipis. També possibilita el control de qualitat de triatge. L’actual situació econòmica dels ajunta- del compost resultant i, per tant, la venda i la utilitments i els llargs processos burocràtics a l’hora de zació posterior. fer funcionar noves infraestructures fan que sigui una aposta més complicada i menys immediata a 20.4 FISCALITAT AMBIENTAL INCENTIVADORA DE LA 44


REDUCCIÓ DE RESIDUS Les taxes de la brossa dels nostres municipis no diferencien els usuaris que minimitzen la seva producció de residus o que fan una bona separació en origen. Cal aplicar taxes de pagament per generació –en el marc d’una recollida porta a porta– per tal que pagui més qui generi més residu barrejat. La fórmula més fàcilment aplicable és una taxa de brossa amb una part fixa i una de variable que es pagui a través de la compra de bosses estàndard per a la recollida de la resta i dels envasos lleugers, que són les dues fraccions que interessa reduir. En el cas dels grans productors, la taxa de pagament per generació també és aplicable a través de les bosses i en funció del nombre de buidades de contenidors de cada comerç. A més de les típiques promocions de les bosses reutilitzables i les carmanyoles, cal fer una aposta forta per la promoció de la venda a doll en els establiments comercials d’alimentació, drogueria, etc. Amb el 5 o el 10% dels productes que no puguin ser reciclats no queda cap més camí que prohibir-ne la fabricació. Com que un municipi no té aquestes atribucions només queda l’opció de promoure una iniciativa legislativa de producció reciclable perquè es prohibeixin els materials que efectivament no es puguin reciclar.

21. MODEL ENERGÈTIC El creixement econòmic associat al consum d’energia ha augmentat en els darrers anys i, en conseqüència, han augmentat les emissions de CO2, la qual cosa fa que ningú dubti de la necessitat d’aplicar mesures correctores al sistema energètic. Aquest augment del consum d’energia primària, que es preveu que s’incrementarà a causa de la creixent demanda de les economies emergents –la Xina, l’Índia, etc– en el futur, fa que la moderació del consum hagi de ser un dels objectius prioritaris de la política energètica mitjançant la recerca de formes de consum més responsables i respectuoses amb el medi ambient. Aquest fet, lligat a la dependència dels combustibles fòssils i a la manca de diversificació de les fonts energètiques, especialment de les energies renovables, obliga a replantejar l’actual model energètic.

dos s’han d’importar pràcticament en la seva totalitat. El principal factor determinant de la demanda de petroli és i serà el transport, que depèn en més d’un 90% del petroli i els seus derivats. Així doncs, el transport ha de ser un dels objectius d’actuació, com a principal consumidor de petroli que és, i, per tant, la clau per a la reducció d’emissions a l’atmosfera. La dependència entre transport i petroli fa imprescindible un canvi del model de mobilitat, ja sigui en el transport de mercaderies o en les infraestructures que potencien l’ús de l’automòbil privat. Així doncs, millorar la xarxa de transport públic, prioritzar les infraestructures del ferrocarril per davant de la carretera, promoure el transport de mercaderies per ferrocarril, reduir les necessitats de mobilitat amb polítiques territorials i urbanístiques, o bé, la utilització de combustibles alternatius, són opcions per les quals cal apostar fermament. Finalment, cal no oblidar que la millora de la política energètica passa per la coordinació de les polítiques territorials, socials i econòmiques. 21.1 CANVI DEL MODEL ENERGÈTIC. CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA Volem que Banyoles avanci cap a un model energètic sostenible, sobirà i socialment més just; un model basat en l’accés democràtic de la ciutadania a l’energia, que hauria de ser generada de forma distribuïda a partir de fonts renovables. Fomentarem la transició des d’un model basat en el consum desmesurat de recursos cap a un altre model basat en l’estalvi, l’eficiència, les energies renovables i un urbanisme centrat en l’accessibilitat i la baixa intensitat energètica, on la prioritat sigui el vianant i el ciclista i no pas el cotxe. Per això volem prendre el compromís de planificació energètica i d’accions a desenvolupar per tal d’anar més enllà de l’actual PAES (Pla d’Acció d’Energia Sostenible) i l’orientarem a reduir a zero les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2050. Creiem que aquesta transició s’ha de fer a través d’un procés participatiu popular real, perquè només així es podran assolir els objectius.

21.2 DIAGNOSI DE LES ACCIONS FETES EN ESTALVI Els Països Catalans tenen una forta dependència ENERGÈTIC A BANYOLES dels combustibles fòssils, superior a la d’altres països: el petroli significa gairebé el 50% del consum Durant aquests quatre anys, a Banyoles s’ha destotal d’energia primària, i el gas natural, el 25%, i tots


envolupat un pla per a la reducció del consum d’energia a través de la implementació de mesures d’estalvi i eficiència energètica i del foment de generació d’energia renovable. S’han constatat, però, les següents deficiències relacionades amb l’elaboració del PAES mateix i amb la seva implantació. • El PAES es va fer i aprovar amb una sola jornada informativa/participativa que no donava per gaire. Tenim un PAES que segueix la línia oficial dels PAES fets fins ara –com un pur tràmit més, gràcies a una subvenció de la Diputació de Girona– però que, des del nostre punt de vista, no està pensat per ser una eina realment vàlida per aconseguir la sostenibilitat energètica del municipi, perquè: a) Es basa en accions puntuals, principalment en edificis públics i enllumenat viari, mentre que el consum i emissions de CO2 principals de Banyoles corresponen al sector residencial i al transport, tal com s’indica al PAES.

de mitjana. Si, a més, afegim comerços, indústries i edificis municipals, augmentaria el poder adquisitiu de la societat banyolina per invertir en generació d’energies renovables –individualment, en forma de cooperatives o a través de la municipalització–. f ) Hi ha moltes accions del PAES planificades entre el 2013 i el 2015. No tenim prou informació per saber si s’estan realitzant. Cal destacar que les recomanacions del PAES no són de compliment obligatori. • No s’han destinat esforços a la sensibilització i a la conscienciació ciutadanes ni s’han promogut les cooperatives energètiques. De fet, l’Ajuntament es va negar rotundament a fomentar aquest punt des del PAES. • Cal la figura del gestor –o equip– energètic municipal –com diu el PAES–, però també és necessari l’assessorament al sector comercial i residencial. Fruit de l’experiència d’altres municipis, gràcies a aquesta figura, podem assegurar de mitjana estalvis econòmics del 30 %, i la reducció dels consums energètics en un 10 % anual els primers anys. • Cal conservar i potenciar les zones d’hortes, així com les alternatives al model de consum actual també com a mesura que aporta estalvi energètic.

Font: PAES de Banyoles b) En el sector públic, el principal consum és elèctric i el PAES no ha sigut prou ambiciós en la reducció del consum elèctric. c) No cerca la implicació ciutadana ni d’agents socials, comercials i industrials, sinó que el principal actor és l’ajuntament. d) Ja des del principi, s’han incomplert les obligacions mínimes que el PAES representa, com són la difusió i la participació de la ciutadania, i la realització d’activitats al voltant de la Setmana de l’Energia. L’Ajuntament de Banyoles –ni tampoc el Consell Comarcal del Pla de l’Estany– no té cap espai web d’informació, conscienciació i participació al voltant de l’energia i la sostenibilitat, ni tan sols per poder consultar el PAES mateix. e) Econòmicament, és un pla poc ambiciós – al voltant d’un milió d’euros– fins al 2020. Aquesta quantitat l’obtindríem ja immediatament si reduíssim el 10 % del consum elèctric de totes les llars de Banyoles i abaixéssim 1 kW la potència contractada,

21.3 COMPROMISOS CONCRETS D’ACTUACIÓ L’objectiu és definir estratègies, més que propostes concretes. Per exemple, es parla d’instal•lar una microturbina al rec Major. Això pot tenir un caràcter didàctic, però no té incidència a nivell energètic. En canvi, treballar per obtenir la gestió de les minicentrals properes seria un objectiu estratègic que sí que tindria una alta incidència en l’àmbit energètic. Un altre exemple d’acció puntual sense repercussió i que s’ha dut a terme a Banyoles és la instal•lació de carregadors de vehicles elèctrics sense un pla decidit a reduir la mobilitat. Recordem que, actualment, un cotxe elèctric emet les mateixes emissions que un de gasolina/gasoil. Pensem en l’origen de l’energia elèctrica. Podem garantir que sigui 100 % verda? Com a criteri general, cal tenir present que una


millora competitiva derivada de la sobirania energètica i alimentària comportarà una millora ambiental de Banyoles, més salut per als seus ciutadans i un major grau de benestar social i felicitat. I. Compromisos de planificació energètica • Elaborar el Pla d’Acció Municipal (PAM), que tindrà com a eixos vertebradors la sostenibilitat social, ambiental i el nou model energètic, perquè impregni tota l’organització municipal i totes les polítiques locals. Ha d’estar orientat a reduir a zero les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2050 gràcies a l’eficiència energètica, l’ús d’energies renovables i un urbanisme de baixa intensitat energètica i centrat en l’accessibilitat. • Revisar, a curt termini, el Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) per tal de millorar-lo perquè sigui més ambiciós i participatiu i perquè inclogui tots els sectors del municipi, no només l’administració local: haurà de tenir en compte l’entorn urbà, la mobilitat, les instal•lacions municipals i els sectors domèstic, comercial, industrial i primari. II. Compromisos d’accions a desenvolupar 1. Desenvolupar campanyes de sensibilització, formació i foment de la cultura energètica en tots els sectors de la ciutat –domèstic, comercial, industrial, primari– mitjançant actes públics, tallers, jornades, cursos i congressos. 2. Contractar l’energia elèctrica municipal amb garantia d’origen 100 % renovable. 3. Establir un equip de treball transversal per a l’elaboració, execució i seguiment dels plans estratègics (PAES i PAM). 4. Facilitar l’obtenció de forma regular de les dades energètiques i econòmiques necessàries per a la seva gestió: indicadors d’eficiència i eficàcia, transformació de cost en inversió, càlculs d’amortització, etc. 5. Dissenyar i implantar accions d’eficiència energètica en les instal•lacions municipals en què es prioritzin canvis d’hàbits per eliminar el malbaratament en el consum. La totalitat o almenys una part dels estalvis aconseguits gràcies al canvi d’hàbits s’invertirà en noves mesures d’eficiència energètica prioritzant accions que generin grans estalvis a curt termini. Exemple: monitoratge d’equipaments municipals –electricitat, aigua i combustibles–. 6. Impulsar i fomentar les cooperatives ciutadanes d’energies renovables, ja sigui per als projectes de generació com per als d’estalvi energètic. 7. Implantar el projecte 50/50 d’eficiència ener-

gètica als centres educatius, eina provada d’estalvi i d’educació ambiental. Consisteix en retornar el 50 % dels estalvis obtinguts a l’escola, mitjançant subvenció directa i a decidir, entre l’ajuntament i l’escola, com reinvertir l’altra meitat en noves mesures d’estalvi i eficiència al mateix centre educatiu. 8. Aplicar mesures de lluita contra la pobresa energètica: tallers de formació en eficiència energètica i factures a treballadors socials i famílies, difusió i tramitació del bo social, petites inversions en millores d’aïllaments i instal•lacions, etc. 9. Dissenyar i executar totes les construccions o obres municipals amb criteris de consum d’energia gairebé nul –eficiència energètica, gestió intel•ligent i ús d’energies renovables–. 10. Impulsar una Ordenança de Construcció Sostenible al municipi per a edificació i urbanisme, públic i privat, d’obra nova i de rehabilitació, que reculli però que també vagi més enllà de les normatives catalanes, estatals i europees. Al mateix temps, impulsar polítiques fiscals que afavoreixin la seva implementació. 11. Implementar accions de mobilitat sostenible: foment del transport públic, ús de vehicles sostenibles –bicicletes, vehicles elèctrics o propulsats per hidrogen–, retorn del carrer al vianant, sistemes d’agregació de la demanda de mobilitat –carsharing, carpooling, transport a demanda, etc.–. 12. Dissenyar un pla per substituir gradualment tot el parc mòbil municipal –transport públic i vehicles municipals– per vehicles elèctrics carregats amb electricitat de procedència renovable –fotolineres o similars–. No s’adquiriran nous vehicles públics propulsats per motors de combustió, excepte en casos molt justificats. 13. Establir mesures fiscals de foment de l’eficiència energètica i de les energies renovables: bonificacions en ordenances fiscals per a projectes d’autoconsum, rehabilitació energètica, construcció sostenible, vehicles elèctrics, sistemes de gestió i d’agregació de la demanda de transport, etc. 14. Revisar les ordenances municipals per eliminar les traves administratives innecessàries que puguin dificultar la instal•lació i posterior operació de sistemes d’autoconsum energètic a partir d’energies renovables. 15. Dissenyar un pla d’ajudes a la substitució de calderes domèstiques de gasoil per altres sistemes tèrmics menys contaminants. 16. Adherir-nos al moviment de ciutats en transició i promoure les alternatives al model de consum actual: bancs del temps, grups de consum, mo-

47


nedes socials, cooperatives locals i/o ètiques, etc. 17. Naturalitzar els espais urbans. Banyoles és una illa de calor a l’estiu: hi ha molt asfalt i pedra que absorbeix la calor i no reté l’aigua que ajudaria a refredar; d’altra banda, hi ha molt poques ombres. 18. Donar suport i fomentar les iniciatives ciutadanes –veïnals, associatives, comercials– per fer una Banyoles més sostenible per als ciutadans, no de cara a la galeria o al sector turístic. Ens cal aprendre d’exemples com el del projecte Transition Streets de Totnes (Devon, Regne Unit). 19. Crear espais d’informació i participació, tant físics com digitals, a l’abast de tot el municipi, seguint els exemples de: Rubí Brilla/ Barcelona Smart City/ Transition Town de Totnes.

22. ESTALVI I ENERGIES RENOVABLES 22.1 ÚS DE LES ENERGIES RENOVABLES L’ús de les energies renovables és a dia d’avui molt petit a Catalunya i es troba molt per sota dels objectius que es marquen en l’àmbit europeu. És per això que en l’àmbit del Principat, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 (PEC) estableix l’ús d’energies renovables com un dels seus objectius principals, així com la recerca, el desenvolupament, la millora i la innovació d’aquestes tecnologies. A banda dels condicionants tecnològics, cada cop menors, cal treballar en matèria fiscal per tal de promocionar les energies renovables. Cal que les diferents administracions del país donin suport a totes aquelles fonts d’energia netes i gravin l’ús de fonts amb més impacte. El sistema energètic català està basat en centres de producció controlats per poques i grans empreses –Endesa, Iberdrola, Gas Natural, etc.–, que es troben allunyades dels principals focus de consum. És per això que cal que la instauració de les energies renovables passi per la creació de centres de producció d’energia propers als centres de consum, en contra d’alguns projectes que proposen macro infraestructures que necessiten grans xarxes de distribució posteriors, per les quals es perd un significatiu percentatge de l’electricitat produïda –fins al 35%–. Una bona opció per tal d’acostar els centres de producció i de consum és la recuperació dels centres municipals de producció d’energia. A més a més, el principal problema del sistema energètic és que la potència elèctrica generada es basa en fonts d’energia no renovables i contaminants –centrals tèrmiques i nuclears– que són poc eficients ener48

gèticament. Per tant, ara com ara, ens trobem amb un model energètic ineficient i basat en fonts contaminants, en un desequilibri territorial, i en una concentració econòmica empresarial que és econòmicament injusta. També cal destacar que l’antiguitat d’algunes centrals –com les nuclears– i de les xarxes de distribució converteixen el model en insegur i socialment injust, ja que se socialitzen els deutes i es privatitzen els beneficis. Per això, la CUP aposta pel tancament progressiu de les centrals nuclears. Finalment, cal esmentar que els pocs intents que s’han fet a Catalunya per a la implantació d’energies renovables s’han centrat principalment en la instal•lació de grans centrals eòliques. Aquestes centrals eòliques repeteixen el model de concentració territorial dels centres de producció d’energia a través de grans polígons eòlics en territoris empobrits o perifèrics –més del 50% dels projectes eòlics al Principat es concentren a l’interior de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre–. Aquestes centrals eòliques estan controlades per grups inversors que especulen gràcies a unes elevades ajudes públiques i que solament prioritzen el seu propi benefici econòmic a curt termini. Així doncs, cal la implantació d’energies renovables per tal de reduir el consum d’energia primària a través de la utilització d’energies com ara la solar, la minieòlica o la biomassa, tenint en compte la integració en el territori dels elements estructurals de les dues primeres –plaques solars i molins de vent– ja que una proliferació no planificada podria portar efectes negatius. Tot i així, cal ser conscient que alhora cal invertir l’actual model de tramitació feixuc i el sistema de primes vigent, ja que dificulten la implantació i generació d’energia distribuïda –basada en energies renovables– a favor del model centralitzat. 22.2 ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA L’energia afecta tots els aspectes de la nostra vida: ens aporta llum, calor, combustible per al transport, etc. Però cal reflexionar sobre la seguretat del subministrament energètic. La situació de producció i utilització d’energia a Europa està canviant a mesura que ens encaminem cap a un ús més gran de fonts energètiques renovables i comencem a utilitzar l’energia de manera més eficient. Diversos estudis preveuen que quan s’iniciï la recuperació econòmica, la demanda d’energia primària augmentarà


aproximadament un 40% durant el període de 2010 a 2030; per tant, l’estalvi energètic ha de ser un dels pilars de la política energètica i ha d’incloure tant canvis d’hàbits com la millora de l’eficiència en l’ús de l’energia. Reduir la demanda d’electricitat, realitzar polítiques d’estalvi i d’eficiència, frenar l’expansió urbanística, aplicar correctament el codi tècnic de l’edificació i el decret d’ecoeficiència, incorporar energies renovables i sistemes de gestió de la demanda, i l’arquitectura bioclimàtica, entre d’altres, han de ser mesures a l’ordre del dia. Cal doncs, fer canvis substancials en els hàbits de consum que permetin reduir la demanda d’energia i treballar en l’eficiència en tots els àmbits, tant en l’ús final com en la transformació de l’energia, que és la que en consumeix major quantitat. Cal, també, seguir en la línia de subvencions i ajuts per a la promoció de les energies renovables i l’estalvi i l’eficiència, simplificar-ne la tramitació i afavorir especialment les instal•lacions distribuïdes a petita escala, gestionades directament per la ciutadania o els ajuntaments. En definitiva, cal una aposta agosarada per contrarestar les tendències actuals. Una aposta per la sostenibilitat que contempli les millors opcions des d’un punt de vista tecnològic, ambiental, econòmic i social. 22.3 PROPOSTES CONCRETES D’ACTUACIÓ Cal que la instauració de les energies renovables sigui concebuda a partir de la creació de centres de producció d’energia propers als centre de consum, per tal de promoure l’autosuficiència energètica en l’àmbit municipal/comarcal. Per tant, l’ajuntament ha de realitzar una aposta ferma i agosarada per la implantació d’energies renovables i, així, reduir el consum d’energia primària. Cal generalitzar i fer visible l’energia renovable als carrers de la nostra ciutat i sobretot als edificis públics. A més a més, l’estalvi energètic ha de ser un dels pilars de la política energètica i ha d’incloure tant canvis d’hàbits com la millora en l’eficiència en l’ús de l’energia. Per això cal:

l’ajuntament i a la resta d’agents socials, econòmics i culturals, així com a la població en general. Seria com un full de ruta per a la futura instal•lació distribuïda al municipi i a la comarca de centrals productores d’energies renovables (solar fotovoltaica, solar tèrmica, biomassa, minihidràulica, eòlica, biogàs). S’hauria d’estudiar la tecnologia més adequada per cada cas concret. • Estudiar la instal•lació de panells solars, plantes de biomassa i altres fonts d’energia renovable a la ciutat, i potenciar l’ús dels edificis municipals i els béns comunals com a generadors d’energia renovable. • Promoure la sensibilització i conscienciació ciutadana de bones pràctiques energètiques. • Incentivar les cooperatives energètiques com a forma de democratització de l’energia i d’independència energètica del municipi. D’aquesta manera el ciutadà participa directament en la generació de l’energia que consumeix. • Evitar l’excés de llum que provoca contaminació lumínica a partir de l’ús de làmpades intel•ligents als fanals i l’elaboració d’un mapa de lluminositat per tal de detectar i solucionar excessos en rètols i senyals lluminosos de la ciutat

23. MOBILITAT SOSTENIBLE

23.1 TRANSPORT DE PERSONES Convindria facilitar o, almenys, fer possible l’opció de no desplaçar-se gaire per anar a treballar, a l’escola i a les zones d’oci o esbarjo. Certament, mai es pot assegurar que la residència estarà a prop de la feina, però la separació de les àrees d’habitatge de les activitats o el desequilibri important a les àrees urbanes entre llocs de treball localitzats i residents actius, sí que ens assegura el desplaçament obligat. Hi ha tres conceptes clau per tal de reduir l’accessibilitat obligada amb transport privat: la compacitat dels nuclis urbans, la diversitat d’usos • Elaborar un mapa local per al desenvolupament del sòl al seu interior i el dimensionament de la ciud’energies renovables en col•laboració amb les entat o del barri a l’escala humana. titats locals, cooperatives energètiques, institucions locals i supramunicipals i universitats. Aquest PAES Cal localitzar habitatges, equipaments, zones de (Pla d’Acció per l’Energia Sostenible) inclouria un serveis, d’oci i esportives, espais naturals o zones inventari d’emissions de CO2, un Pla d’Acció amb verdes, zones amb comerç i d’activitat econòmiaccions que actuïn sobre els punts més significaca a unes distàncies adequades per tal que siguin tius i que suposin una reducció de les emissions de accessibles per a la població. Tots aquests espais CO2 i un Pla de participació adreçat al personal de 49


s’haurien d’ubicar en radis inferiors a 1,5 quilòmetres. Davant l’agressió que suposa l’ús massiu del vehicle privat, cal defensar una intensificació de les xarxes de transport públic comarcals i intercomarcals. Paral•lelament, caldrà situar els usos que requereixin més desplaçaments en indrets altament accessibles per als mitjans de transport públics. 23.2 MOBILITAT URBANA: EL MODEL DE TRANSPORT El model de mobilitat actual està basat en el transport privat particular i cal donar-li la volta. Els municipis han de ser accessibles, cal fer una nova política de mobilitat i transport a escala local i comarcal per afrontar els reptes i els problemes derivats d’un creixement desmesurat en la utilització de l’espai i dels recursos no renovables. La política de transport ha de servir per organitzar i ordenar els desplaçaments de la ciutadania. El mitjà de transport accessible per a la població ha de ser el transport públic col•lectiu i el desplaçament a peu o en bicicleta. Per tant, cal una reordenació territorial que potenciï les distàncies curtes i la transversalitat que són les que possibiliten l’ús dels transports menys agressius i més democràtics i afavoreix la reducció progressiva del trànsit motoritzat i fomenta els sistemes de mobilitat de menor impacte ambiental. És cert que actualment és complicat modificar la disposició de les àrees urbanes, de manera que garantir la proximitat de la feina, el centre d’activitats i l’habitatge és difícil, però cal tenir present que, amb tot, la mobilitat real de les persones en la majoria de casos és el desplaçament a peu. Malgrat que tot el seguit de discursos hegemònics a favor de l’ús del transport privat particular continua vigent, actualment el 80% dels quilòmetres que es recorren es fan amb vehicle privat particular, s’ha invertit en la dotació de flota de vehicles privats, subvencions públiques a empreses de construcció de vehicles i a particulars per comprar-los, alhora que no s’ha plantejat seriosament que els vehicles assumeixin els costos que generen. Estem marcats, doncs, per una estratègia basada en polítiques de transport que afavoreixen les empreses implicades en el sector; per polítiques territorials que aposten per l’expansió en el territori d’urbs disperses que fomenten l’ús del vehicle privat particular; per la ideologia que fomenta l’associació del cotxe a la modernitat o a la llibertat individual i per les teories urbanes, vingudes principalment d’Europa, que ordenen les ciutats amb connexions de xarxes de transport privat particular.

que actualment les distàncies llargues es cobreixin amb transport motoritzat, que s’abandonin les solucions col•lectives a les necessitats de desplaçament, que en la major part dels casos són en si necessitats col•lectives –entre un 45 i un 50% són desplaçaments al centre laboral–, amb la qual cosa el cost econòmic i mediambiental és insostenible. La restricció de l’ús del vehicle privat particular a les ciutats congestionades és, possiblement, una mesura senzilla i eficaç, tot i que el problema es planteja en la resta del territori on manca encara cobrir necessitats de transport. Cal, doncs, fer un canvi d’enfocament: • Cal que la gent tingui accés a la ciutat de la manera més senzilla possible, fet que implica repensar també l’espai públic i l’ús que ha de tenir, basant-nos en el fet de saber a què donem prioritat i com volem que sigui aquest espai públic, de manera que donem prioritat al vianant i a la mobilitat amb transport públic col•lectiu. • És necessari crear xarxes entre els municipis, a través d’optimitzar l’oferta de transport col•lectiu públic, establir un sistema de gestió conjunt en l’àmbit territorial i una cooperació dels municipis per trencar fronteres en l’àmbit del transport comarcal i municipal, i generar així, també, plans de mobilitat complementaris que connectin espais més enllà dels propis municipis. • Cal adoptar mesures senzilles com ara facilitar aparcaments dissuasius gratuïts als afores de la ciutat per descongestionar el centre. Aquests haurien d’estar connectats estratègicament mitjançant la xarxa de transport públic col•lectiu, realitzant un projecte de xarxes de carril bici racionalitzat, coherent i connectat que serveixi veritablement per guanyar mobilitat. També s’han d’impulsar plans integrals de mobilitat que prioritzin els vianants, les bicicletes i el transport públic a tot el municipi. En definitiva, són necessàries les polítiques incentivadores de transport públic que vagin en detriment del vehicle privat particular.

El transport públic col•lectiu ens aporta un seguit de valors genèrics, com l’equitat, la integració, l’economia i l’ecologia, i sempre que hi hagi una xarxa urbana que el prioritzi permetrà, fins i tot, un major i més ràpid accés al centre de les urbs, una major comoditat en els desplaçaments i un veritable ús Anys d’aquests discursos han acabat implicant col•lectiu. Valorar el cost ambiental i econòmic del 50


sistema actual i la diagnosi de les necessitats reals i les expectatives dels ciutadans i de les ciutadanes és bàsic perquè l’aposta per al transport públic sigui encertada en la seva aplicació; calen, doncs, processos participatius reals, que impliquin entitats, col•lectius i habitants del municipi. • Cal establir directrius de foment del transport públic, de defensa dels vianants i de l’ús de la bicicleta per sobre del vehicle privat; en aquest sentit, s’haurien de plantejar en els nuclis urbans centralitats amb ús exclusiu per a vianants, amb zones de passeig i assentament d’activitat lúdica i comercial. En zones de baixa densitat de població i de trànsit també es pot donar prioritat al vianant mitjançant la tipologia de la pavimentació –llambordins, peces de formigó sense limitació de la calçada, etc.–, el dimensionat de la calçada, el traçat de les vies, passos de vianants elevats, etc. • Cal garantir la connexió en transport públic de tots els sectors de la ciutat, especialment de les zones industrials i comercials amb les residencials. Per tal d’aconseguir una efectivitat en aquest sentit caldria disminuir la dispersió de les zones industrials; no és imprescindible que cada municipi tingui la seva. Una eina efectiva en aquest sentit són els plans directors territorials d’àmbit comarcal. La concentració de la indústria, a més d’afavorir el transport públic, també afavoreix l’eficiència energètica i, mitjançant estudis d’impacte ambiental, també es pot millorar l’aprofitament dels residus, planificar la implantació d’empreses que es complementin les unes amb les altres, i reutilitzar els residus generats.

preus justos i dignes –per no dir gratuïts– que seria la millor política de promoció d’un transport públic de qualitat que es convertiria, així, en referent de la població a l’hora de mobilitzar-se. Per tant, preus justos i una bona xarxa de transports –autobusos, ferrocarrils, carrils bici– responen, una altra vegada, a la consecució d’un bon finançament per al transport públic. Això, evidentment, implica buscar recursos i és per aquí per on hem de començar. Els diners hi són, l’únic que hem de fer és traspassar-los del món privat en benefici d’allò públic. Un primer pas, en pro d’aquest finançament, seria la municipalització de les zones blaves de tots els pobles i de totes les ciutats dels Països Catalans; que el que fins ara és un servei externalitzat dels ajuntaments passi a ser un servei més municipal i que els beneficis (que en són molts) que això genera s’inverteixin en els transports públics locals. L’aplicació d’una taxa impositiva a vehicles privats més contaminants que repercuteixi també en benefici del transport públic col•lectiu seria una altra mesura. Implicar un recàrrec als carburants fòssils, exclusivament, per finançar el transport públic és també una molt bona opció; com ho és la introducció d’una taxa sobre els peatges de les autopistes i les seves empreses per tal que aportin una part del finançament en la millora dels serveis del transport públic. Aquestes són algunes de les mesures que es podrien tirar endavant per assolir un bon finançament del transport públic i aconseguir, així, que esdevingui un element clau i fonamental en el si de la mobilitat en el nostre municipi. El models urbans expansius, de baixes densitats, i les distribucions rígides dels usos del sòl en els teixits urbans comporten més necessitats de desplaçaments i obliguen sovint a adoptar alternatives individuals. Cal, per tant, una planificació integrada dels usos del sòl i del transport que cerqui minimitzar la mobilitat obligada, circumstància que condueix també a models urbans compactes, densos, policèntrics i amb mixtura d’usos, en què és possible prioritzar el transport públic i altres alternatives al transport motoritzat, com ara els itineraris per a vianants i bicicletes. Paral•lelament, caldrà situar els usos que requereixin més desplaçaments en indrets altament accessibles pels mitjans de transport públics.

Impulsar un veritable pla de xoc a favor del transport públic suposa, en primer lloc, una clara voluntat política en la seva defensa. I aquesta voluntat política es demostra lluitant per aconseguir un bon finançament per desenvolupar en tots els seus àmbits una clara millora del transport públic col•lectiu en detriment del transport privat i en pro de la mobilitat social. Si entenem que finançar el transport públic és qüestió de voluntat política, entenem que ens hem d’encaminar a fer polítiques en l’àmbit municipal que aportin, entre moltes altres coses, diners per poder invertir en potenciar-los. I aquest pas l’hem de fer a partir de decisions valentes que repercuteixin en el bé col•lectiu per damunt del bé individual. Finançar el transport públic no vol dir apujar el preu de les tarifes i taxes que paguen els i les usuàries, 23.3 MOBILITAT SOSTENIBLE A BANYOLES sinó tot el contrari. És, justament, l’aplicació d’uns Com a mesures concretes per aplicar a la ciutat de 51


Banyoles, proposem el següent: • Donar la volta al model actual basat en el transport privat particular. Apostar per la bicicleta dotant a la ciutat d’una xarxa de carrils bici ben connectada, pensada per als desplaçaments diaris i no únicament per a les sortides d’oci. • Aplicar a la zona al voltant del Barri Vell una velocitat màxima de 30 km/h per prioritzar el vianant i el ciclista enfront del vehicle motoritzat. • Potenciar el transport públic en l’eix Banyoles–Girona, en què el transport motoritzat individual actualment representa el 90% del total. Reclamar un bus nocturn els cap de setmana entre Girona i Banyoles que permeti la connexió amb transport públic de la gent que vulgui desplaçar-se per motius d’oci a Girona.

52


53


54

Candidatura d’Unitat Popular (CUP) http://banyoles.cup.cat Placeta de Sant Pere, 1 (Barri Vell) 17820 Banyoles facebook.com/cuppladelestany twitter.com/cupbanyoles Correu electrònic: banyoles@cup.cat

Programa electoral 2015  

SOM GENT COM TU Programa electoral 2015

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you