Page 1

el butlletí

Estiu 2012

Número 03

Avancem cap a un nou model de ciutat

Foto: CUP

Butlletí de la Candidatura d’Unitat Popular Número 03 Estiu 2012

Els governs català i espanyol estan esquarterant l’estat del benestar amb una campanya emmascarada darrere unes suposades polítiques d’austeritat. Des de l’escola bressol fins a la universitat s’estan traient recursos d’ensenyament per rescatar bancs, s’estan tancant centres sanitaris i augmentant les llistes d’espera, s’està restant absolutament inoperant davant el drama de la inaccessibilitat a un habitatge digne, i es resta aferrat a l’economia del totxo apostant per destruir les zones humides i canals del delta del Llobregat i tirar endavant el projecte d’Eurovegas. Aquestes polítiques són dutes a terme també pels nostres polítics locals. L’equip de govern de l’Ajuntament de Banyoles està prioritzant arreglar carrers en detriment de l’educació, deixant passar la oportunitat de fer una nova escola bressol pública, i gastant-se els diners arreglant el carrer Nou. Els ciutadans haurem d’assumir despeses extraordinàries pel transport escolar, l’escola bressol i l’escola de música, i mentrestant l’Ajuntament s’ha gastat més de 300.000€ comprant una barca que ningú vol gestionar. I en un intent de cerca de diner ràpid per fer front a la crisi l’equip de govern ha aprovat -legitimats per una majoria absoluta que utilitzen com si fos un xec en blanc- la urbanització d’una zona d’alt valor patrimonial com és el Sota Monestir. Però a nosaltres aquesta estafa anomenada crisi no ens fa por, i tenim propostes i idees per combatrela. Aquest primer any a l’Ajuntament de Banyoles hem fet el possible per aportar idees per construir un nou model de ciutat, més justa i sostenible i al servei de les persones.

Hem fet propostes per a un canvi de model en el terreny de l’ocupació. Entenem que la solució a la crisi no passa només per generar més llocs de treball sinó per orientar les polítiques d’ocupació cap a altres àmbits que no precaritzin encara més la situació dels treballadors. Per a afrontar la situació hem proposat un canvi de valors, defensant el sector públic i l’autogestió, la municipalització dels serveis, i el foment del cooperativisme. Hem buscat alternatives a l’actual model econòmic amb l’objectiu d’evitar a la vegada l’exclusió social. Hem defensat el sector públic i denunciat les retallades. Hem proposat mecanismes per augmentar la participació ciutadana als Plens i que la cohesió social vertebri l’eix de la política municipal. Hem proposat mecanismes per aconseguir que els més de 1.000 pisos buits que hi ha a la ciutat surtin al mercat de lloguer i que per tant es produeixi una racionalització del preu dels lloguers i es faciliti l’accés a l’habitatge de moltes famílies, i hem proposat mecanismes per evitar els desnonaments. En canvi l’equip de govern de CiU sembla no tenir massa pressa per a mirar de trobar respostes a la crisi i s’ha passat aquest darrer any arranjant carrers, planificant noves urbanitzacions i organitzant proves esportives. No sabem fins quan haurem d’esperar a que facin un gir i defensin veritablement als banyolins, dotant-nos d’eines i recursos per a fer front a la crisi. Però el que sí que és segur és que mentrestant nosaltres hi serem, seguirem tocant de peus a terra i seguirem proposant mesures per millorar la ciutat i construir una societat lliure i socialment justa.

Sumari

www.banyoles.cup.cat

Editorial p. 1 Quina Banyoles volem? p. 2 i 3 Un any d’alts i baixos p. 4 i 5 Solars buits p. 6 i 7

La salut en joc Breus p. 8 Humor p. 8

p. 7


El Butlletí

Quina Banyo El passat 26 de març, des de la Candidatura d’Unitat Popular vam presentar una moció en què demanàvem iniciar un procés de reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM) i del Reglament de Participació ciutadana. Creiem que la distància entre els representants polítics i el conjunt de la població s’ha accentuat considerablement en els darrers anys, fet que ha augmentat la desafecció per part de la ciutadania envers el sistema polític. La mostra d’aquesta tendència és la creixent i generalitzada abstenció en les diferents conteses electorals, i el descontentament que manifesta cada cop més població a través de diferents vies de difusió i mobilització. Per tant, és un deure dels representants municipals vetllar per la implicació i participació de la ciutadania en la gestió dels afers públics per tal de garantir que les decisions i les línies d’acció municipal s’atenguin a la voluntat ciutadana. Les eines de les que disposa actualment l’Ajuntament de Banyoles per aquesta funció, com ara les que estableixen el Reglament Orgànic Municipal (ROM) i el Reglament de Participació Ciutadana, s’han de replantejar, adaptar i difondre adequadament per tal que esdevinguin eficaces i es consolidin com a vies de canalització de la participació ciutadana. Doncs bé, l’equip de govern (CIU més Jordi Bosch “Barraca” va tombar la moció. Per quins motius? Us ho expliquem tot seguit: Què entén l’equip de govern per participació? Com ja se sap no tenim una regidoria de participació ciutadana com cal, fet que evidencia la poca voluntat política de l’equip de govern a l’hora d’apostar per una cultura participativa. Amb el model de “democràcia formal” vigent en què els ciutadans voten cada quatre anys i amb el que van aconseguir la majoria absoluta al consistori, creuen que ja queden legitimats per a prendre decisions que afecten al conjunt de la ciutadania i, d’aquesta manera, poden fer i desfer al seu gust. Els consells de barri han passat a ser, simplement, un lloc on la gent exposa les seves queixes personals (i no les prioritats o necessitats com a comunitat) i el polític les recull i informa de les mesures que es prendran. Un exemple de procés “participatiu” a Banyoles va ser la remodelació de la plaça de la Pau del barri de la Farga, on van haver de contractar una empresa externa que gestionés la participació (i que no sabem quin cost va tenir), per manca de tècnics de la casa. Durant el procés, els veïns van aconsellar no posar grans parterres amb espècies arbustives, ja que ells, com a co-

2

neixedors del seu barri, creien que no serien adequats. Es van desestimar les seves propostes i van posar els parterres, que necessiten ser reparats molt sovint a causa de la gran afluència de nens jugant a la plaça, amb la conseqüent despesa municipal. Va ser falta de visió, directament incompetència o hi hem de veure interessos amagats? Nosaltres creiem que no escoltar la ciutadania té un cost per la ciutat, no només econòmic sinó també social. Diuen que fan participació i simplement informen de les seves decisions En el temps que portem de legislatura, han sorgit diversos temes importants per a la ciutat (la gestió de l’aigua, la compra de la barca, el canvi d’ús d’una parcel·la clau i estratègica del front d’estany, el projecte de Sotamonestir...) on feia falta més transparència i debat per part de l’equip de govern. Tots sabem com s’han dut a terme aquests projectes. Daltra banda, hem vist com presentaven recentment la iniciativa “Voluntaris per Banyoles”. És el que entenen ells per participació ciutadana, per tenir ciutadans implicats amb la ciutat. Els voluntaris tan sols participaran en les qüestions que l’Ajuntament decideix i, pel que s’entreveu, està tot encarat a les activitats esportives. Realment aquesta iniciativa també es farà extensiva a qüestions socials, culturals, educatives o mediambientals? Nosaltres creiem que no, tot i que així ho han venut. I d’altra banda, que potser l’Ajuntament no sap que ja comptem amb molts voluntaris que, mitjançant les seves


El Butlletí

yoles volem? Ferriol Masó Pere Palmada Nosaltres pensem que aquesta és la millor opció per democratitzar la societat i no escatimarem esforços treballant cap a aquesta direcció. Pot ser molt dificultós però estem convençuts que amb el temps s’assoliria una major rendibilitat social. Actualment, per desgràcia, l’equip de govern va en la direcció oposada. Cultura i participació al teixit associatiu Des de la CUP entenem la gran importància de totes aquelles persones que treballen a Banyoles per una cultura i una participació més popular i més reivindicativa. Darrera els actes culturals i socials de Banyoles hi ha persones anònimes, amb noms i cognoms, amb ganes de fer i desfer i de treballar, mitjançant la seva entitat, organització o grup d’amics, per allò que creuen que manca a la ciutat i que ells poden aportar.

Festival de Màgia de Banyoles Troba’m | Foto: Antoni Torres

entitats, fa anys que fan aquestes tasques? Potser haurien d’aclarir-nos quin és l’objectiu real d’aquest projecte, qui hi ha darrere i quin cost té per l’Ajuntament.

La participació activa en els afers de la ciutat és una de les eines més poderoses que hi ha per organitzar-se com a societat. Pensem que la cultura d’un país és la història de les persones i per això agraïm la feina de totes aquestes persones que treballen sense ànim de lucre per Banyoles. Aplaudim totes les aportacions que fan a la ciutat, ja sigui en defensa de la gent, la cultura, la llengua o el país. Ens trobaran al seu costat. Visca la cultura popular i participativa!

Per una democràcia participativa amb la gent i per la gent Cal impulsar les eines de participació que ja tenim. Cal enfortir els Consells de barris, posar en marxar el Consell de ciutat i fer-los partíceps de la presa de decisions. Calen audiències públiques per tal d’informar i recollir les propostes ciutadanes en els temes importants: pressupostos, aigua, POUM, etc. I, sobretot, cal voluntat i molt d’esforç per tirar endavant aquesta xarxa de complicitat amb la ciutadania.

Foto: Ràdio Banyoles

3


El Butlletí

Un any d’alts i ba

Foto: CUP

La gestió econòmica de l’ens local Aviat farà més de mig any que l’equip de govern de CiU i el regidor no adscrit Jordi Bosch Lleó van aprovar els pressupostos municipals, les ordenances fiscals i les taxes del 2012. La majoria de ciutadans coneixem aquests impostos com aquells que paguem i que repercuteixen directament a la ciutat, tot i que cada vegada ens n’adonem més que no acaba d’anar així. Els pressupostos demostren la voluntat política d’aquells que governen i gestionen la ciutat, i per tant, distribueixen els diners de les arques municipals segons les seves prioritats. Però el que no podem acceptar són uns pressupostos que anteposin arreglar els carrers en detriment de l’educació o els serveis socials. Uns pressupostos que contemplin com a prioritat tenir 4 dedicacions exclusives a 3.048 €/mensuals en 14 pagues, davant d’una situació de primera necessitat social com la que estem vivint. On molts ciutadans estant sent desnonats, on les retallades a la sanitat i a l’educació són el pa de cada dia, on els drets de la classe treballadora es veuen reduïts, on la forta ofensiva que tant el govern de l’Estat espanyol com el català està duent a terme a favor del capital abarateix l’acomiadament i abaixa el salaris. Unes retallades que van en detriment del benestar col·lectiu de la població i que ajuden els bancs i les grans multinacionals a continuar

4

especulant i enriquint-se a costa de la vida i el benestar de les persones. Per tant és incoherent planificar uns pressupostos municipals i una gestió econòmica local que tinguin com a prioritat acabar obra pública en detriment de l’educació i de l’acció social, que no contempli unes taxes per fer pagar els que més tenen, que es continuïn pagant dietes, desplaçaments, allotjaments als regidors creant una despesa -des del nostre punt de vistainnecessària. És per això que la nostra forma de gestionar la ciutat passa per fer un pressupost transparent, participatiu i progressiu, on tots els ciutadans estiguin informats en tot moment d’on van a parar els seus diners i a la vegada que permetin cobrar més als que més tenen per així cobrir les necessitats socials que té la població de Banyoles. Perquè vetllar pels seus ciutadans és un deure i una prioritat de l’equip de govern. La insubmissió fiscal i la modificació de crèdit El dia 26 de març el grup municipal de la CUP va presentar una moció on es demanava la insubmissió fiscal perquè els impostos dels ciutadans de Banyoles anessin directament a l’agència tributaria catalana i així denunciar d’una vegada per totes el robatori indiscriminat que estem patint, per part de l’Estat espanyol. Una solució que afectaria directament a la


societat i repercutiria a la vida quotidiana dels catalans. I probablement es podrien evitar així les retallades descomunals que estem patint. Així doncs, la moció era una eina perquè l’ens local fos valent i pensés amb la ciutadania, però evidentment ja sabem que els nostres dirigents locals de valents en són poc i a la més mínima abaixen el cap, es giren i es dirigeixen a l’Estat espanyol dient que no es preocupin que complirem la llei fil per randa. Però el que és més curiós del cas és veure com al cap de quasi una setmana es convoca un ple de caràcter extraordinari per debatre i aprovar una modificació de crèdit a causa de l’anunci de l’Estat espanyol de portar aprovació la Llei d’Estabilitat pressupostaria i que afecta directament les competències del Principat de Catalunya com dels seus ajuntaments. Dit amb altres paraules, recentralitzar l’Estat espanyol. En aquest cas, obliga tots els ajuntaments que hagin tancat amb romanents positius -perquè ens entenguem, estalvis-, a disposar els diners per eixugar el deute de l’ajuntament i repercutir directament a la bona “salut” de l’Estat espanyol davant de la UE, fent un favor a les entitats financeres privades i als bancs i perquè siguem els treballadors que continuem pagant els plats trencats dels banquers, defraudadors, evasors fiscals que corren lliures pel carrer, i jugar així a favor de la patronal i del capital. Un cop explicades les intencions de l’Estat espanyol tornem-

Sandra Pazos, regidora de la CUP

El Butlletí

baixos a Banyoles

nos a centrar amb la proposta de l’equip de govern de Banyoles que evidentment no ha servit per ajudar els ciutadans, i que ha sigut un acte més de covardia, de no voler plantar cara, ja que es va proposar fer una modificació de crèdit per canviar el romanents de lloc i posar els diners amb “apalancament” (sense que no es pugui tocar) a l’àrea d’urbanisme dins de Obres projectes PUOSC del Pla de Barris. En total es van moure uns 489.035€ dels 5.579.035€ que hi havia de romanent. La resta de diners es van destinar a dues àrees, uns 15.000 a la policia local (diners que es van avançar per fer la paga i senyal de la barca) i uns 75.000€ destinats a via púbica. En aquell moment el nostre grup municipal va considerar que l’abstenció era l’opció més vàlida, ja que tot i creure que l’equip de govern no estava fent del tot bé les coses i que els diners del romanent calia invertir-los amb la ciutat, en aquell moment la percepció era que el consistori estava duent a terme un acte de desobediència contra l’Estat espanyol. Analitzant fredament tot el procés, i com ja hem dit més amunt, ens tornem a trobar davant d’una nova falta de valentia dels nostres polítics locals, demostrant una vegada més el doble joc de CIU amb l’Estat espanyol i contra els seus ciutadans, per així poder continuar jugant a la puta i a la ramoneta, primer votant en contra de la moció d’insubmissió fiscal i després dissenyant una complexa xarxa de maniobres per esquivar que l’Estat posi les mans dins dels nostres diners.

Foto: CUP

5


El Butlletí

Fem dels solars buits espais d’oci? És ben sabut per tothom que l’especulació i la injecció econòmica a base de totxo ja no dóna més de si (tot i que sembla que a Banyoles encara hi ha filó, com demostren els xalets del Cisne o els que volen fer Sota Monestir). Sortosament s’ha acabat fer diner fàcil a costa del dret a un habitatge digne, però la ciutat ha de bregar amb les conseqüències d’aquest joc especulatiu: barris urbanísticament desestructurats, edificacions a mig fer i en estat d’abandó, més de mil habitatges buits i alguns solars sense ús i en mal estat al bell mig de la ciutat.

manteniment i esponjament del barri vell, i proposa recuperarne la centralitat des d’un punt de vista d’activitats i relacions socials. El PENAB proposa compensar l’escassetat d’espais lliures públics que es dóna al barri vell per una major ambició en els espais lliures privats. Des d’aquesta perspectiva, la CUP entenem els solars sense ús del barri vell com a una oportunitat per implicar entitats culturals, socials, ambientals o educatives en la regeneració i dinamització d’aquests espais, per tal que pugui gaudir-ne tothom encara que sigui, evidentment, de manera temporal.

Un solar abandonat és un espai perdut per a la ciutat, un nores que impedeix que s’hi generin oportunitats, incita pràctiques incíviques i acaba, sovint, en lamentables condicions d’higiene i seguretat. El fet que sigui una problemàtica compartida arreu ha fet que sorgissin propostes diverses, en diferents ciutats, per a donar un rendiment social a aquests solars mentre no se’n faci ús: des de parcs fins a horts urbans passant per pistes d’esport o pàrquings. Hi ha solucions, doncs, i hi ha experiències que demostren que poden funcionar. El que fa falta, un cop més, és imaginació i voluntat política.

En aquest sentit, el solar del carrer de la Canal es podria alliberar amb caràcter temporal mitjançant acords en forma de bonificacions amb els seus propietaris. Però tenint en compte que pertany a uns conegudíssims constructors, enriquits fins a les celles amb la bogeria de la bombolla immobiliària, podríem estalviar-nos la penyora i donar el deute per saldat. Haurien de revertir en la societat part del benefici que aquesta els ha ajudat a guanyar (cosa que a Estats Units entenen perfectament) i, d’altra banda, indemnitzar la població per tots els anys que hem hagut de suportar el seu solar en aquestes tristes condicions.

Pensem, per exemple, els terrenys on hi havia Mobles Busquets Congost, a tocar del carrer de la Canal. Aquests més de mil metres quadrats al mig del barri vell porten més de 7 anys envoltats de tanca de ferro malmesa, un perill per qualsevol que s’hi acosti, i ha estat durant molts anys un niu d’escombraries i rates. Però es tracta d’un espai excel·lent per esponjar el barri i ubicar-hi espais oberts que actualment manquen. De fet, el Pla Especial del Nucli Antic de Banyoles (PENAB) aprovat al 2009 busca de manera decidida el

I, per això, simplement els demanem que cedeixin aquest espai mentre no en puguin treure un rendiment. Llavors es podrien prendre diverses mesures de caràcter temporal que millorarien la qualitat de vida de no només els veïns del barri vell sinó de tots els banyolins. S’hi podrien fer activitats esportives, amb pistes de bitlles o petanca; s’hi podrien fer activitats de lleure com xerrades, activitats infantils, cinema a l’aire lliure o teatre al carrer; o es podria posar, senzillament,

Foto: CUP

6


al servei de les entitats sense ànim de lucre perquè proposin usos i puguin organitzar activitats populars a l’aire lliure. Des de la CUP pensem que seria especialment bonic que aquest solar, que limita amb el Passatge Lluis Vilà, fos estretament vinculat a activitats artístiques i culturals.

El Butlletí

Anna Sànchez Anna Jiménez agreujaria, encara més, els problemes de mobilitat al centre. Hi ha alternatives. I nosaltres apostem per retornar els solars abandonats a la ciutat i dinamitzar-los socialment. Què hi faríeu, vosaltres?

Pensem en un espai d’art al carrer, al bell mig de la ciutat. Un espai a l’aire lliure on exposar obres d’artistes banyolins. Un espai obert on passejar admirant quadres, grafits, o escultures al carrer, o simplement descansar o llegir. Qui sap si els futurs estudiants del batxillerat artístic que començaran l’any vinent a l’IES Josep Brugulat se’n podrien beneficiar i exposar-hi els seus treballs. És possible que l’Ajuntament hi planegi fer una zona blava. Entenem que d’entrada pot ser rebut com a una bona notícia per molta gent que no veu encara una manera fàcil de desfer-se del cotxe. Però pensem que seria una pèrdua molt important per la ciutat dedicar tot aquest espai exclusivament a aparcar cotxes i, a més, amb un afany recaptatori. A banda que un aparcament d’aquestes característiques al barri vell

La salut en joc Històricament, hem pogut presumir que la sanitat catalana era de les millors del món però, d’un temps ençà, les coses s’estan començant a capgirar La sanitat pública, com és ben sabut, és una butxaca sense fons. L’únic benefici que se’n pot aconseguir és el social, tot i que sembla que alguns dels alts càrrecs de l’Institut Català de la Salut (ICS) i del Departament de Salut s’entestin a voler tenir, també, beneficis econòmics. Molts d’ells juguen a la puta i la ramoneta, tenint càrrecs dins de la sanitat pública i també, al mateix temps, dins de les empreses privades del sector sanitari.

Foto: Banksy

més sonada, ha estat anunciar que es deixarà sense prestació tots els immigrants que estiguin en situació irregular. Des de la CUP apostem per una sanitat pública, universal i equitativa, per uns pressupostos transparents i per una gestió de la salut que no passi pel benefici personal d’alguns dels seus membres. Per això, a nivell nacional s’ha iniciat la campanya “Privatitzen per enriquir-se” per aconseguir desemmascarar els interessos privats que s’amaguen darrera del negoci de la sanitat Angie Lladó i Zaida Vidal

D’aquesta manera s’asseguren de tenir-ho tot ben lligat per aconseguir beneficis suculents amb diners públics. De fet, d’això es tracta la pseudoprivatització de la sanitat catalana que està portant a terme CiU des de fa uns mesos. Recordem que l’actual conseller de Salut, Boi Ruiz, va ser, fins al 2010, el president de la Unió Catalana d’Hospitals, la patronal dels centres privats i concertats. La retallada de personal i de sous, el tancament de plantes d’hospital, l’allargament de les llistes d’espera, la reducció de l’activitat quirúrgica i el copagament són exemples de mesures per desmantellar la sanitat pública i, de passada, la societat del benestar. L’última, i segurament la

7


El Butlletí

Breus SOTA MONESTIR. I ARA QUÈ? Com era previsible, CIU ha utilitzat la seva majoria absoluta per aprovar inicialment el projecte de Sota monestir sense consens ni amb la resta de grups polítics ni amb la ciutadania en general. Però encara no està tot decidit. La Plataforma Salvem Sota Monestir continua recollint firmes per fer recapacitar l’Ajuntament i, d’altra banda, durant el juliol i l’agost es poden presentar al·legacions al projecte. Us animem a presentar-ne. Si necessiteu assessorament, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres i us ajudarem. ELS ALTRES VOLUNTARIS PER BANYOLES El passat mes de juny es van realitzar a Banyoles un seguit d’actes impulsats per persones que treballen desinteressadament per enriquir la vida cultural de la ciutat. La batucada, el festival Troba’m, Nit de Bosc i la Revetlla popular de Sant Joan en són un exemple, però no ens podem oblidar de tots els altres actes que es fan a la ciutat durant la resta de l’any. Cal felicitar totes les entitats i persones que posen el seu granet de sorra per aconseguir una Banyoles més viva, sense esperar res a canvi. Moltes gràcies voluntaris! COL·LECTIU LA FALÇ Des del Col·lectiu la Falç volem informar que hem impulsat i que estem adherits al grup antirepressiu d’Alerta Solidària de les comarques gironines, grup que ha d’esdevenir l’eina de tots els col·lectius i organitzacions de l’esquerra independentista en la lluita contra la repressió. Animem tothom a participar dels actes, mobilitzacions i convocatòries que està duent a terme l’esquerra independentista i els moviments populars arreu dels països catalans. Independència i socialisme! VAGA EDUCACIÓ D’un temps ençà, hem anat veient com el govern de CiU i l’estat espanyol s’han dedicat a llençar sagetes roents al nostre sistema educatiu públic. Famílies i estudiants patiran massificació a les aules, pèrdua de mestres i professors especialistes durantles baixes no cobertes, la dificultat econòmica que suposarà l’accés a la universitat i als cicles formatius o la desaparició de places a educació infantil. El passat 22 de maig vam veure com

la Plaça Països Catalans de Banyoles s’omplia de ciutadans, mestres, professors, Personal d’Administració i Serveis, famílies i estudiants equipats amb xiulets, pancartes i càntics per tal de mostrar el seu rebuig a tots aquells que intenten retallar el nostre futur i el dels nostres infants. Des de la CUP no ens en mantindrem al marge, i animem tota la comunitat educativa i a la ciutat en general a continuar lluitant per aturar aquest intent de desmantellar l’educació pública, a prendre consciència i a responsabilitzar-nos d’allò que tenim a les nostres mans: l’educació d’infants i joves, i en conseqüència, el futur de la nostra ciutat i del nostre país. PLATAFORMA PELS DESNONAMENTS Unes 70 de persones es va reunir el 13 de juny al centre cívic de Banyoles per fer els primers passos per constituir la plataforma d’afectats per la hipoteca a Banyoles. Des de la CUP celebrem aquesta iniciativa i animem a participar-hi per garantir el dret a l’habitatge de tothom! ACTES NACIONALS Des de Banyoles ens hem sumat a totes aquelles campanyes d’abast nacional que són impulsades per la ciutadania. Alguns exemples són la campanya #novullpagar, on diversos membres de la CUP de Banyoles van mostrar la seva indignació contra l’abús d’Abertis, participant activament a les dues jornades de protesta. D’altra banda, el dia 9 de juny vam assistir a la presentació del documental sobre l’Operació Gazón impulsat per Llibertat.cat que es va fer a Olot. JORNADA AVANCEM! El 14 i 16 de juny vam organitzar un seguit d’actes de temàtica diversa per sensibilitzar la població que ens cal ser més responsables socialment i mostrar que hi ha altres maneres de fer les coses. Dijous vam convidar Salomó Marquès, catedràtic de pedagogia de la Universitat de Girona, perquè ens expliqués com funcionava l’escola de la república i el seu paper en el procés de renovació pedagògica i dissabte vam realitzar una jornada sobre cooperativisme amb David Fernàndez (Coop57), Nuri Palmada (SomEnergia) i Jordi Picart (Aposta). Vam acabar amb sopar popular i concert a càrrec de Titot i David Rossell.

Humor? Visita’ns Ens trobaràs cada dijous al local de la CUP de 6 a 8 de la tarda Placeta de Sant Pere, 1 (Barri Vell) Apartat de correus 191 17820 Banyoles 972 57 43 61 - banyoles@cup.cat I cada dilluns a la tarda al despatx de l’Ajuntament de 6 a 8 de la tarda Passeig de la Indústria, 25 - 972 57 00 50 www.banyoles.cup.cat www.facebook.com/cupbanyoles www.twitter.com/cupbanyoles

8

Butlleti de la CUP de Banyoles - Estiu 2012  

Tercer numero del Butlleti de la CUP de Banyoles. Se n'han editat 6.000 exemplars que S'han distribuit per tot Banyoles. Si vols un exempla...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you