Page 1

Número 06

Butlletí de la Candidatura d’Unitat Popular Número 06 Hivern 2013 - 2014

el butlletí

Hivern 2013 - 2014

banyoles.cup.cat

al referèndum 2014 a la independència als Països Catalans

PER CANVIAR-HO TOT! Sumari Independència per canviar-ho tot Els serveis socials Entrevista a l’ANC L’administració municipal L’economia solidària

p. 2 p. 3 p. 4 p. 5 p. 6

El consum, eina de canvi Turisme i esport La construcció de la Unitat Popular Breus Humor

p. 7 p. 7

p. 8 p. 8 p. 8


El Butlletí

DEMOCRÀCIA POPULAR

Independència per canviar-ho tot La CUP farà campanya per un triple sí: autodeterminació, independència i Països Catalans. I el referèndum com a única via Independència per canviar-ho tot. Aquest és el nostre posicionament i pel que treballarem com a CUP. Per nosaltres, la independència del principat de Catalunya no és tan sols un objectiu, un horitzó, sinó una etapa, un camí a la utopia: l’alliberament de tot el territori dels Països Catalans. L’esquerra independentista continua treballant pel seu somni. La independència de Catalunya era una quimera per a molta gent fa quatre dies, les imposicions del Govern central al País Valencià i les Illes Balears estan aixecant protestes per reclamar la seva identitat i, alhora, creixen estructures arreu per una altra manera de viure i fer política. Perquè, per la CUP, la independència ens ha de servir com a clau de pas per al canvi, un canvi molt profund, en pro d’arribar al país anhelat, amb justícia social i fet per a i per la ciutadania. Així doncs, la CUP estem pel sí, sí. I entenem que això implica assolir uns determinats objectius sobre els quals no cal demanar res a ningú (ni permís, ni autorització,...). En sentit estricte, des del nostre punt de vista no parlaríem de desobediència, ja que l’esquerra independentista no ha reconegut mai l’autoritat de l’Estat espanyol ni la seva constitució. En aquest marc, la CUP farà campanya per un triple sí: “SÍ a l’autodeterminació, SÍ a la independència i SÍ als Països Catalans”. Perquè volem remarcar que la independència de Catalunya és només un primer pas. Centrem els nostres esforços a garantir el referèndum com a única via i descartem unes eventuals eleccions plebiscitàries. Si el Govern espanyol bloqueja la consulta, ens caldrà recórrer a la “desobediència” i convocar un referèndum de manera unilateral. Un referèndum que s’haurà de guanyar amb unes “majories àmplies i sòlides”. Però que ningú s’espanti: aquestes majories ja existeixen. Les mobilitzacions massives dels dos últims anys al Principat, així com l’organització de les consultes per la independència entre 2009 i 2011, mostren l’existència d’un clam popular a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació i, evidentment, el dret a la independència. L’Estat espanyol, segons la seva Constitució, nega l’existència al seu si de subjectes nacionals diferents de l’espanyol –no només els Països Catalans sinó també de qualsevol comunitat autònoma, com seria el cas de Catalunya– i, per tant, nega el seu dret a exercir l’autodeterminació. A més a més, segons la legalitat vigent, la convocatòria d’una consulta sobre aques-

2

ta qüestió queda subjecta a l’autorització del Congrés espanyol o del Govern central. D’altra banda, l’actual govern de la Generalitat, amb l’afirmació reiterada que si el Govern espanyol no s’avé a acordar una consulta estarem abocats a unes eleccions de caràcter plebiscitari el 2016, convida el Govern central a impedir la consulta i mostra la voluntat del president de la Generalitat de Catalunya –i de tots els qui avalen aquest concepte– de dilatar al màxim el procés obert. Segons els defensors d’unes eleccions de caràcter plebiscitari, aquestes serien seguides per una declaració unilateral d’independència. Des de la CUP, entenem que unes eleccions de caràcter plebiscitari no són un substitut de l’exercici de l’autodeterminació. Reivindiquem la necessitat d’un referèndum perquè és un mecanisme molt més participatiu, democràtic i legitimador i perquè expressa un mandat molt més clar de la voluntat popular, tant pels que volen la independència com pels que no. L’objectiu és important, però els mètodes marquen la diferència. Si renunciem a un dret bàsic com a poble per aconseguir la independència, com serà el país que construirem? D’altra banda (i pels que no els convenci aquest raonament, essencial per nosaltres), si es fan unes eleccions de caràcter plebiscitari, seria el Parlament i no el poble, el dipositari de prendre una decisió i, difícilment, aquells que no s’atreveixen a realitzar una consulta amb l’oposició del Govern espanyol duran a terme una declaració unilateral d’independència. Al contrari, unes eleccions són el mecanisme que obre la porta a un nou pacte entre les elits polítiques de la comunitat autònoma de Catalunya i el Govern central, on la voluntat de decidir del poble català seria de nou marginada. Per tots aquests motius, creiem que no convocar la consulta seria un frau a la democràcia i una desnaturalització de la capacitat de decidir. Quan la legalitat espanyola nega un dret com el de l’autodeterminació és una necessitat utilitzar la desobediència per poder expressarse democràticament. Apostem per la realització d’un referèndum vinculant i, en el cas de la seva prohibició per part de l’Estat espanyol, dur-lo a terme de forma unilateral. Al Parlament, la CUP hem donat suport a cada pas que s’ha fet cap a la convocatòria d’un referèndum sobre la independència. Hem acceptat una pregunta que no era la nostra i que està pensada per permetre les terceres


En l’àmbit del Pla de l’Estany, pretenem fer visible la nostra postura i difondre la necessitat d’un referèndum amb el suport a campanyes com “signa un vot per la independència” (que està duent a terme l’ANC), l’aposta decidida pel triple sí “Autodeterminació, Independència i Països Catalans” i la promoció i difusió d’un debat sobre la necessitat d’agafar les regnes del nostre propi destí. Exposarem el nostre posicionament en base als arguments expressats i en relació amb la realitat existent analitzada. Caldrà ampliar aquesta majoria favorable a la consulta, compartir, amb la població de la comarca, la necessitat d’un referèndum i l’imperatiu moral de donar la veu al poble, perquè sigui aquest el que es pugui expressar i decidir el seu futur per ell mateix, i no a través de cap altre representant que pugui diluir les seves aspiracions. Aquesta és la nostra opció i hi seguirem apostant. Perquè, encara avui, “tot està per fer i tot és possible”:

El Butlletí

vies que ningú no sap quines són (ni els que la proclamen) ni ningú no ha sortit al carrer a demanar. Però la prioritat és fer la consulta, o sigui que endavant. Ens vam posar d’acord en la data, que mai era prou tard: endavant. Però que no ens demanin maniobres que posin en risc aquesta convocatòria. Si ells necessiten anar a Madrid, d’acord, que hi vagin. Però que no esperin que nosaltres els acompanyem. Si seguís una estratègia coherent, el Govern central acceptaria la proposició de llei pel traspàs de competència de referèndums i dilataria el procés durant anys, traient legitimitat a una consulta ja convocada (o fins i tot certa gent trobaria els arguments per esperar i quedaria ajornada). És cert que la seva estratègia sembla estar lluny d’això. Però què faríem en aquest cas? Guanyarien els que demanen preguntes inclusives i quan l’aconsegueixen salten del carro directes al precipici? O els que estan “acompanyant” el procés per assegurar-se que no va enlloc? O els que no sabem a què juguen, que diuen sí al dret a decidir però van posant pals a les rodes? Ara més que mai, no hem de demanar permís a Madrid per exercir la democràcia.

SÍ a l’autodeterminació, SÍ a la independència i SÍ als Països Catalans. Non Casadevall

POLÍTICA MUNICIPAL

Què passa amb els serveis socials de Banyoles? Per què, malgrat estar informat dels presumptes abusos sexuals a menors per part del senyor Quim Homs l’Ajuntament no va fer res i es va mantenir en silenci? Per què malgrat la falta de justificació de les subvencions i els informes negatius redactats pels tècnics es varen continuar atorgant, any rere any, les subvencions a l’entitat Creu Roja? Per què el servei socioeducatiu El Boli Blau del barri de la Farga ha estat tancat més d’un mes, sense saber la data de reobertura, i la professional que feia nou anys que hi treballava, la Sílvia, es troba actualment en una situació laboral anòmala? Per què la nova empresa concessionària del servei s’ha retirat de portar el projecte i aquest s’assumeix, sembla ser, amb personal propi dels Serveis Socials comarcals? Per què ens assabentem de la majoria d’aquests temes per la premsa o fonts externes a l’equip de govern? Per què quan, com a grup de l’oposició, demanem aquesta informació no sempre se’ns facilita o bé només parcialment i se’ns remet al Consell Comarcal?

o el que t’explica el veí o l’amic fent el cafè a la plaça Major. Quan aquesta font d’informació es converteix en l’únic canal informatiu al qual tenen accés els grups de l’oposició, les conclusions extretes fan augmentar la manca de credibilitat en les explicacions dels nostres governants. No ens cansarem d’insistir: volem que els banyolins i banyolines sàpiguen què passa; volem transparència envers els serveis socials de la ciutat.

La conseqüència d’aquesta manca absoluta de transparència, la falta d’informació, l’opacitat i el secretisme és el malestar i la rumorologia entre els ciutadans. Això esdevé inevitable quan la font d’informació és la premsa Sandra Pazos i Massanas i Dolors Terradas i Geneta

3


El Butlletí

ENTREVISTA

L’Assemblea Nacional Catalana es planteja la desobediència civil? L’Oriol Sallent és un dels impulsors de l’assemblea territorial de l’ANC al Pla de l’Estany. Ens contesta l’entrevista deixant clar que alguns temes no els han debatut a l’assemlea local però que creu que la seva opinió és compartida per l’ANC. Què enteneu per desobediència? Desobediència és no complir amb el que s’espera que facis (sigui amb normes o sense). Crec que quan en parlem a l’ANC l’entenem sempre com una desobediència plural i conjunta per millorar una situació determinada que consideres injusta i que està legitimada o generada per aquelles normes o statu quo. Per mi, la desobediència pot tenir diferents nivells. Entre ells una desobediència a l’statu quo mental (que pot no necessitar normes). Per exemple apreciar la filosofia, no tenir televisió... Una desobediència a l’statu quo econòmic i social (que pot no necessitar normes), per exemple evitar accions que facin enriquir els bancs o deixar de comprar productes que eviten el català. I una desobediència a les normes legals que promou saltarse aquesta normativa quan la consideres injusta (no pagar al peatge). Considereu que la vostra forma de treball porta implícita algun tipus de desobediència? La nostra forma de treball porta implícita la desobediència a l’statu quo de l’espanyolisme (Estat espanyol + espanyolisme català) des del moment que no fem el que esperem que es compleixi. I a més, considera la desobediència com a resposta a possibles atacs de l’Estat espanyol al procés independentista. “La nostra forma de treball porta implícita la desobediència a l’statu quo de l’espanyolisme” Considereu legítima la desobediència? En tots els casos? Deixem a banda la meva consideració personal que qualsevol persona ha de ser “desobedient” contínuament, però no només amb les normes... molt més amb el sistema mental i espiritual que ens emmarca. Ser desobedient amb les normes pot ser la conseqüència de ser desobedient amb un marc de pensament i creences que consideres injust. Però, per dir-ho així, abans de desobeir la norma has d’haver començat a desobeir molt més profundament... En tots els casos no. La desobediència és un mitjà i per tant es justifica per la finalitat. Fer de la desobediència

4

una finalitat per si mateixa és defugir la tasca complicada de trobar un sentit als teus actes i la teva existència. La complicació de l’acció política (que és el què fem des de l’ANC... bé, de fet qualsevol ciutadà fa acció política per acció o omissió, però ara no ens hi posem, oi?) és l’equilibri entre el que vull jo i el que vol el grup, el que és possible i no és possible, i els mitjans que utilitzo per fer-ho possible i perquè el que sembla “no possible” també sigui possible (quin galimaties, no?). Tampoc podem parlar d’acceptar la desobediència en general ja que segurament hi ha diferents graus segons el que desobeeixes. I també cal deixar clar que la desobediència ve marcada per uns valors que és com entens que cal desobeir (pacífic – violent, individual – grupal, consensuat – espontani). “Fer de la desobediència una finalitat per si mateixa és defugir la tasca complicada de trobar un sentit als teus actes i la teva existència” La vostra actuació, en clau desobediència, és una opció predefinida o us hi veieu empesos per alguna circumstància? Quina o quines? Jo no he estat en els orígens de l’ANC però crec que quan inicies un procés d’alliberament nacional has d’entendre que hi haurà uns moments de desobediència. De fet comences desobeint... Crec que no hi ha una opció a la desobediència perquè si. Si el procés fos fluid, l’Estat espanyol entengués les pretensions


Un apunt: aquest aspecte em sembla que no està gaire clar en força sectors del què anomenem “societat civil independentista”. Això ho penso jo, però crec que sovint per alguns ciutadans que estan al costat del procés, aquest és com una atracció de Port Aventura, divertida, ben organitzada, que genera emocions... Serhi és “guai”...sempre que no em provoqui problemes i renúncies. Aquest és un aspecte que caldrà treballar per explicar que la desobediència i la significació és important i imprescindible... i alliberadora. Desobeïu perquè enteneu que algú té alguna autoritat sobre vosaltres o els vostres objectius, o creieu que és una etiqueta que us ve imposada? Jo crec que la funció i l’èxit de l’ANC dependrà de la capacitat de saber integrar-hi a dins al màxim de gent possible sense malmetre els objectius que l’han creat. I

entrar-hi al màxim de gent vol dir també ser molt curós amb l’ús de la desobediència. Per a molta gent penjar una estelada al balcó de casa seva és desobeir i ho poden viure amb un cert nerviosisme. Per altres, signar a favor de poder votar també pot ser un acte de desobediència que els amoïna. Saber entendre cada estat d’ànim i no estirar la corda més del que sigui necessari serà una de les bases d’èxit. La utilització de graus més importants de desobediència han de quedar molt justificats per l’entorn per no anar perdent gent pel camí. No sé si mai més tornarem a ser-hi tan a prop, però no ens podem permetre perdre la batalla pel mal ús de les nostres eines.

El Butlletí

de la majoria del poble català, deixés votar i després acatés les decisions i col·laborés en el procés, tots ho preferiríem. No hi hauria desobediència però s’haurien complert els objectius de l’ANC. Però no som il·lusos i sabem qui tenim al davant.

“Jo crec que la funció i l’èxit de l’ANC dependrà de la capacitat de saber integrar-hi a dins al màxim de gent possible sense malmetre els objectius que l’han creat. I entrarhi el màxim de gent vol dir també ser molt curós amb l’ús de la desobediència.”

http://signa.assamblea.cat

POLÍTICA MUNICIPAL

L’administració que ens espera Els Països Catalans, així com les nacions del sud d’Europa, estan patint les conseqüències d’una crisi i, alhora, unes estratègies de gestió d’aquesta crisi imposades per certes elits. En aquest context, el Govern espanyol ha iniciat una croada per desposseir i desestructurar les administracions locals (pilars base de la democràcia del nostre país) amb el nom de Projecte de Llei per a la Racionalització i la Sostenibilitat de l’Administració Local. Aquesta llei, amb nom de germaneta de la caritat, és un atac a l’autonomia local amb dos objectius clars: la centralització del poder institucional i l’obertura a la privatització de serveis públics estratègics.

pèrdua de molts serveis públics no considerats bàsics que fins ara rebien els ciutadans, incloses les escoles bressol. Per variar, el govern de CIU, amb el vistiplau d’ERC, actua només en clau econòmica i no té en compte altres indicadors de qualitat tan o més importants: la proximitat i l’efectivitat del servei, per exemple. S’oblida de factors com la resolució de conflictes, el grau de satisfacció dels habitants del municipi, la saturació del servei, en quina mesura aquell servei contribueix a oferir igualtat d’oportunitats o a redistribuir la riquesa. En definitiva, no té en compte com el servei incideix en la qualitat de vida dels habitants i, especialment, com contribueix en una major justícia social.

La defensa de la Generalitat a aquest atac és l’Avantprojecte de Llei de Governs Locals de Catalunya i la ven com un escut davant l’aprovació de la llei espanyola. En realitat, però, comporta la mateixa estratègia de racionalitat i suficiència financera dels municipis que la llei espanyola, basada únicament en criteris econòmics. Tant una llei com l’altra poden significar la

Des de la CUP creiem també oportú i necessari modificar la legislació dels governs locals, però fent una aposta seriosa, construïda amb i per al territori mitjançant un procés de participació directa i amb el consens dels municipis, i que tingui en compte indicadors de qualitat de vida i de servei a les persones a més dels purament econòmics. Ferriol Masó

5


El Butlletí

ECONOMIA

L’economia solidària, una alternativa que arrela Què entenem per economia solidària? L’economia social i solidària la conformen multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum, inversió, gestió de recursos i assignació d’excedents que funcionen dia a dia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empreses i institucions capitalistes. Adopten la forma de cooperatives i altres empreses propietat dels productors o dels consumidors i usuaris; d’associacions dedicades al camp social, a les finances ètiques o al consum responsable; de xarxes d’intercanvi; d’horts comunitaris; de sistemes de gestió comunal; de pressupostos públics participatius; d’associacions de desenvolupament local; de treball cooperatiu per Internet; etc. En definitiva, es tracta de pràctiques que compleixen tres requisits: propietat col·lectiva, gestió democràtica i responsabilitat social. En un context de pèrdua de credibilitat de l’economia capitalista i especulativa, és important demostrar que existeix un ampli ventall d’alternatives practicables –ara i aquí– en molts àmbits de la vida: finances, energia, alimentació, indústria, serveis, cures, oci, cultura, mitjans de comunicació... En aquest sentit, davant les males pràctiques bancàries, podem acudir a entitats de finançament ètic i solidari, com Coop 57, Fiare o Oikocrèdit. O si volem començar a desendollar-nos del monopoli energètic a casa nostra, podem optar per Som Energia, una cooperativa de producció i consum d’energies renovables. També es pot fomentar el circuit

alimentari de proximitat potenciant i creant cooperatives i grups de consum agroecològic, en comptes de deixar-ho tot a mans de les grans superfícies. Els exemples esmentats anteriorment –n’hi ha molts més– ja formen part del ric mosaic de l’economia solidària a Catalunya. Enfortir i difondre aquestes experiències per tal que la seva incidència sobre el territori augmenti és l’objectiu de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), que acaba de complir deu anys. Aquest col·lectiu aborda l’alternativa econòmica des de diferents punts de vista, com per exemple el mercat ecosol, una moneda complementària que treballa en la construcció del mercat social, o el balanç social, auditoria complementària a l’econòmica, que impulsa el reconeixement de la tasca social de les organitzacions ja que considera que no han de ser els diners l’única mesura de l’activitat econòmica. Una de les vies que impulsa la XES per fer visible el sector és la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que els passats 26 i 27 d’octubre va celebrar la seva segona edició a Sant Andreu (Barcelona). Durant aquell cap de setmana, més de 12.000 persones van visitar els estands de 180 empreses i entitats del sector, i van poder participar en més de 200 xerrades, tallers i exposicions. La Fira no només es va convertir en un espai de trobada i debat, també va ser una demostració de l’arrelament de l’economia solidària, una resposta propositiva i col·lectiva a la crisi capitalista.

Comissió de Comunicació de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) Més informació: www.xes.cat

6


El nostre consum, una eina de canvi Cada cert temps ens cal recordar que, a més de ciutadans, les persones som consumidores. Qualsevol cosa que fem en el nostre dia a dia ho podem entendre com un acte de consum i, d’aquesta manera, podem dir que els nostres actes de consum ens posicionen dins la societat. Durant les festes de Nadal moltes vegades ens veiem immersos, sense ser-ne conscients, en una espiral de compres compulsives, en un consum exagerat d’aliments (amb opulents àpats), d’energia (amb un exagerat enllumenat als carrers i a les cases), de regals, de roba, etc. També les èpoques de rebaixes ens porten a consumir per consumir. Cal que sempre, però especialment durant aquestes èpoques de disbauxa consumista, siguem conscients de com consumim i ens fem un seguit de preguntes: Per què compro un determinat producte? És realment una necessitat? On el compro? Quines conseqüències té aquesta acció? I és que prendre consciència del nostre paper com a consumidors ens permet ésser coherents amb nosaltres mateixos i les nostres idees.

El Butlletí

ECONOMIA

El nostre benestar i el del nostre entorn depèn de la redefinició de les nostres opcions de consum: reutilitzar abans de comprar un producte nou, potenciar l’intercanvi de tot allò que ja no utilitzem, comprar bàsicament allò necessari i intentar fer-ho en botigues de segona mà o en petits comerços locals sempre que ens sigui possible; escollir productes de proximitat, produïts a prop de casa, de manera sostenible i amb criteris ètics. També podem sumar-nos a una cooperativa de consum (o crear-ne una) per tal de facilitar la compra directa al productor. Cal que ens preguntem a qui (o a qui no) volem beneficiar amb el nostre consum per poder decidir a on i a qui comprem allò que necessitem. I també ens hauríem de fer la mateixa pregunta pel que fa als nostres estalvis. Existeixen bancs i cooperatives de crèdit amb principis ètics i que ens permeten saber a on inverteixen els nostres diners. I és que un nou model social i econòmic passa, indissociablement, per canviar la nostra manera de consumir. Dolors Terradas i Geneta

MODEL DE CIUTAT

Turisme i esport L’equip de govern ha aconseguit un dels seus principals objectius: convertir Banyoles en destinació turística i esportiva. Aquesta premissa no tindria perquè ser negativa. El dilema sorgeix quan això es ven com un revulsiu positiu per el comerç i la restauració de la ciutat, sense efectes secundaris de cap mena i que reverteix en tota la ciutadania. Realment això és així? En primer lloc, potser seria interessant indagar quina repercussió real té, amb dades objectives, pel petit comerç de la ciutat. A qui beneficia realment? Aquest impacte és tan positiu com ens volen fer creure o els atletes que competeixen en totes aquestes proves simplement arriben, realitzen les proves i marxen? Quin és l’impacte econòmic que té el turisme esportiu sobre la ciutat? I quin és el seu cost? És evident que el turisme esportiu no comporta només uns suposats beneficis econòmics, sinó que també té uns costos ambientals. L’entorn de l’estany, entès com la seva flora i fauna, ja està sotmès a la pressió del turisme convencional, però aquesta pressió s’incrementa notablement a causa de les proves esportives de gran format que sovint transcorren per llocs sensibles: estassades de joncs a les zones d’entrada o sortida a l’aigua, cotxes aparcats als vorals o a dins dels camps, deixalles

diverses als recs o entorn de l’estany, sobreocupació del parc de la Draga,... Tots aquests costos es tenen en compte i es resten dels suposats beneficis per fer-ne una valoració objectiva? Es promouen els esports populars a més dels grans esdeveniments esportius que bàsicament beneficien els organitzadors? A Banyoles, la principal entitat beneficiada per la promoció del turisme esportiu és el Club Natació Banyoles (CNB), que té el monopoli de l’entrada amb embarcació esportiva i, per tant, qualsevol activitat esportiva que es dugui a terme dins l’estany ha de passar per mans d’aquesta entitat privada. Per què l’accés a un bé comunal públic està en mans d’una entitat privada? Les contraprestacions del CNB vers la resta de ciutadania que no es poden permetre ser-ne socis són suficients? No crea, aquesta situació, ciutadans de primera i de segona a Banyoles pel que fa a l’ús de l’estany? Tots aquests són dubtes que ens sorgeixen i que creiem que caldria analitzar a fons si realment volem que Banyoles esdevingui una destinació turisticoesportiva i ho faci de manera respectuosa amb l’entorn i amb benefici real per al conjunt de la ciutadania. Dolors Terradas i Geneta

7


El Butlletí

DEMOCRÀCIA POPULAR

Cap a la construcció de la unitat popular Aquest novembre passat, un miler de persones es reunien a Badalona amb motiu de la Trobada per la Unitat Popular (TUP), un espai de reflexió i coordinació de les diferents lluites, organitzacions i entitats d’arreu del país. La TUP celebrada enguany pretén ser la primera de moltes altres trobades que es convocaran de manera periòdica per tal de continuar caminant cap a la construcció de la unitat popular. L’objectiu d’aquesta jornada va ser marcar prioritats i extreure línies d’acció política coordinades en diferents àmbits de treball com territori, joventut, solidaritat internacional, llengua, cultura, antipatriarcalisme, drets col·lectius i drets socials, que inclouen sectors com educació, sanitat, sobirania econòmica, habitatge, treball, infància i exclusió social. En la segona part de la Trobada es van realitzar debats estratègics sobre alguns dels reptes actuals, com l’elaboració d’un full de ruta per a la independència, la definició de les bases d’un nou model de societat i sobre l’articulació de les

lluites, en relació amb les dinàmiques de poder institucional i contrapoder en aquest procés de transformació social que plantegem. La jornada va finalitzar en una única assemblea on es van posar en comú les aportacions i propostes recollides durant el dia en els diferents espais.

Es poden consultar les conclusions dels debats al web http://www.trobadaup.cat. Zaida Vidal

Breus JORNADA PER LA DESOBEDIÈNCIA I LA DEMOCRÀCIA POPULAR AL PLA DE L’ESTANY

CONCLUSIONS DE LA XERRADA-DEBAT ‘PERQUÈ DIEM NO A LA UNIÓ EUROPEA’

El passat dissabte dia 14 de desembre, es va celebrar a Can Carreras de Porqueres una jornada per la desobediència i la democràcia popular a la qual assistiren més d’un centenar de persones. El programa incloïa tres xerrades-debat: ‘Desobediència pel dret a l’habitatge’, amb Ada Colau (portaveu de la PAH) i Benet Salellas (advocat i activista); ‘En defensa dels drets socials i laborals’, amb Josep Garganté (treballador de TMB i membre de la Coordinadora Obrera Sindical ) i Carles Serra (membre de la Xarxa pels Drets Socials) i ‘Alternatives cap a una democràcia popular’ amb Mari García Bueno (representant de relacions internacionals del Sindicato Andaluz de Trabajadores) i Antonio Martínez (cònsol de Venezuela a Barcelona). Ho organitzaven i hi donaven suport: Procés Constituent, CUP Pla de l’Estany, FemTram, PAH Banyoles, Arran Pla de l’Estany, Nova Esquerra Catalana, Grup de Suport Hagi i Pau.

La conferència va tenir lloc el passat dia 5 de setembre en el marc de les activitats organitzades per l’esquerra independentista del Pla de l’Estany (CUP, Casal i Arran) i van realitzar-la conjuntament Quim Arrufat, diputat de la CUP, i Miren Etxezarreta, membre del seminari d’economia crítica Taifa. Ens van mostrar que la imatge que es té de la UE està molt allunyada del que és aquest ens realment i van abordar un debat que els grans mitjans i els partits majoritaris defugen: ens convé com a país estar dins la UE? Quins costos tindria sortir-ne? El mitjà de comunicació digital Llibertat.cat fa un recull dels moments més interessants de la xerrada: http://www.llibertat.cat/2013/09/unio-europea-quedar-s-hi-osortir-ne-23088

Visita’ns Ens trobaràs cada dijous al local de la CUP de 6 a 8 de la tarda Placeta de Sant Pere, 1 (Barri Vell) Apartat de correus 191 17820 Banyoles 972 57 43 61 - banyoles@cup.cat I cada dilluns al despatx de l’Ajuntament de 6 a 8 de la tarda Passeig de la Indústria, 25 - 972 57 00 50 Tens algun article que vulguis publicar? Parla amb nosaltres. Tenim altaveu banyoles.cup.cat www.facebook.com/cupbanyoles www.twitter.com/cupbanyoles

8

Humor?


Butlleti hivern  

Aquesta primera setmana de març veurà la llum el darrer exemplar del butlletí de la CUP-Banyoles. El butlletí està dedicat, com és habitual...

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you