Page 1

el butlletí

Estiu 2016

Número 10

Un any de legislatura! Moció del grup municipal de la CUP, per demanar penjar al balcó de l’Ajuntament de Banyoles la senyera estelada de l’11 de setembre fins a la proclamació de la independència Moció conjunta de suport a l’acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània Moció dels grups municipals de la CUP i ICV-IDB per declarar la Ciutat de Banyoles contrària al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió TTIP i altres iniciatives relacionades Moció dels grups municipals de CiU, ERC i CUP en suport a la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya Moció del grup municipal de la CUP per exigir una nova llei reguladora del dret a l’habitatge i que garanteixi mesures de mínims per fer front a l’emergència habitacional (moció de la PAH Banyoles) Moció del grup municipal de la CUP de suport a les mobilitzacions i accions contra el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre Moció del grup municipal de la CUP de suport als ajuntaments investigats per l’Audència Nacional pel dret a decidir Moció del grup municipal de la CUP sobre “Fem un pas més cap a la independència, sense por”

Butlletí de la Candidatura d’Unitat Popular Número 10 Estiu 2016

Moció del grup municipal de la CUP per l’exempció de l’IBI per aquells solars urbanitzables amb activitat agrícola Moció del grup municipal de la CUP de suport a la llei 24/2015 i a la sobirania legislativa del Parlament de Catalunya en matèria d’habitatge i pobresa energètica

Sumari Editorial: un any després L’entrevista Drets socials Cultura

banyoles.cup.cat

p. 2 p. 4 P. 5 P. 6

Lluita institucional Breus Humor Annex

p. 7 P. 8 p. 8


El Butlletí

EDITORIAL

Un any després En finalitzar el primer any de mandat, a l’Assemblea local de la CUP hem fet valoració de la nostra tasca institucional, tot analitzant també en quin punt es troba la nostra ciutat. Creiem que un bon termòmetre de la feina feta són les mocions entrades per a debatre al ple. I mentrestant, la CUP aportava, via mocions aquests temes de debat, reflexió i propostes, què ha fet l’equip de govern…

En l’àmbit NACIONAL ha atès diligentment els requeriments de l’Audiència Nacional espanyola, fent-los arribar una documentació que és pública al web de l’ajuntament. S’ha negat a penjar l’estelada al balcó i sols han gosat posar una senyera, però davant de l’ajuntament al mig del carrer, amb un màstil més gran que la bandera. S’ha negat a aprovar les mocions que demanen valentia i desobediència, que impliquen fer passos ferms cap a la independència, i mostrar una voluntat de ruptura que, els membres de l’equip de govern, proclamen però no practiquen.

2

En matèria SOCIAL ha seguit entossudit a no multar els bancs que mantenen pisos buits preferint “negociar-hi”, en lloc d’exigir-los que compleixin la llei. Ha oblidat fer cap inversió en els barris amb problemàtiques, alhora que es gastava 800 mil euros del Pla de Barris per construir una nova comissaria de policia. Una infraestructura gens prioritària, si tenim en compte que Banyoles té la taxa de delinqüència més baixa de tot Catalunya. Ha fet gala de les xifres econòmiques, maquillades convenientment, per convèncer-

nos que tot va molt bé; tot desoint propostes com les dels horts urbans, fos cas que el poble s’alimentés de la terra. En matèria CULTURAL és on sembla més mancat d’idees l’equip de govern, ja que innova poc, o gens. Els diversos festivals i propostes culturals es mantenen més per l’interès dels organitzadors i/o les entitats promotores que pel lideratge de l’ajuntament. Seguim sense tenir cap plantejament ni disseny de futur, no treballem planificadament en pro de determinats objectius, esforçant-nos per


El Butlletí construir una Banyoles rica en cultura En matèria ECONÒMICA continuem apostant per una promoció econòmica de fires, i l’atracció de turistes que consumeixin a la ciutat, que deixa més rèdit als firaires, que a la pròpia ciutat. En conseqüència, no es treballa per consolidar un teixit de comerç local, de proximitat i amb marca banyolina. Veiem com els plans d’ocupació no satisfan a tothom, ja que obvien als majors de 45 anys, no atenen les necessitats dels joves i no potencien l’autoocupació, per tal que les persones autònomes, aturades o que només perceben l’ajuda mínima, puguin organitzar-se de forma col·lectiva, i cobrir les seves necessitats, per exemple, a través de cooperatives. Des de la CUP creiem que ens cal apostar per les persones, analitzar en tot moment les necessitats de Banyoles i sobretot, demanar que els plans d’ocupació siguin adaptats a la ciutat i a les demandes de la ciutadania. En matèria ESPORTIVA, es fan dir ciutat esportiva, però més que una ciutat abocada a la pràctica esportiva dels seus habitants, es potencia l’esport d’elit. És la gran aposta estratègica, per convertir Banyoles en un campus esportiu polivalent que acaba ignorant als petits clubs i les entitats esportives, que treballen per la cohesió social a través d’un esport de base i popular. Creiem que esport sí, però accessible per tothom i que no saturi zones vulnerables i sensibles mediambientalment En l’esfera INSTITUCIONAL impera la duplicitat de càrrecs, amb la corresponent duplicitat de sou. I una aposta més que discreta i tímida, no més enllà de l’exigència legal, per la transparència. No s’ofereixen informacions ni es fan audiències públiques. Així, en cap cas l’equip de govern pretén reduir la distància entre la institució i la ciutadania.

En PARTICIPACIÓ poca cosa, o gens, s’ha fet. Ja que sembla que incomoda preguntar i, sobretot, escoltar la gent. Quan la normativa ho exigeix, l’equip de govern compleix amb l’expedient, publicitant els espais i les trobades de forma molt limitada evitant així una gran assistència. No s’ha mostrat, doncs, cap voluntat de treballar i aprofundir pràctiques de participació i presa de decisions col·lectiva. Un bon exemple en són els consells de Barri, on es busca el clientelisme i es dirigeixen amb mà de ferro les trobades i les aportacions. Pel que fa al TERRITORI i a la mobilitat, l’aportació del consistori és nul·la. Enguany no s’han posat la careta per fer creure el que no és, i han deixat de celebrar la setmana de la mobilitat sostenible. Se segueix sense abordar temes que tenim sobre la taula, temes de ciutat, com el POUM, el Sota Monestir, El parc Natural o la dignificació del front d’estany. En residus hem tingut l’oportunitat de fer una aposta seriosa per encetar el camí de la recollida porta a porta, però l’alcalde s’hi ha negat amb rodó. Finalment, no podem oblidar que seguim usant l’estany com si es tractés d’una piscina i no com un paratge natural únic. En conclusió, un primer any de mandat on governant només per uns quants, continua tot com sempre, sense canvis, submergint Banyoles en una letargia, que hipoteca el present i el futur de totes. Nosaltres hi serem, però, seguint-los ben de prop destapant-los les vergonyes, oferintlos idees i, sobretot, volen construir una ciutat per a tothom. Sandra Pazos i Non Casadevall

3


El Butlletí

L’ENTREVISTA

RefuGis, una alenada de solidaritat des de les comarques gironines Entrevista a cura d’Eloi Camps Jordi Bayot i Eduard Rodríguez, membres de RefuGis: “Un projecte educatiu és una manera de fer digna la situació als camps de refugiats”

En Jordi Bayot i l’Eduard Rodríguez són dos dels veïns del Pla de l’Estany que formen part de RefuGis, una associació de voluntaris d’àmbit gironí que treballa, des de diversos fronts, per pal•liar la problemàtica dels refugiats. En Jordi i l’Eduard van ser al camp d’Idomeni del 4 al 8 d’abril, juntament amb altres membres de RefuGis. Des de llavors, l’associació ha assessorat i coordinat diversos grups de treball de voluntaris que s’han desplaçat a Grècia. El dia que vam entrevistar aquests dos banyolins, el 13 de juny, el camp d’EKO era desallotjat –el d’Idomeni s’havia desmantellat tres setmanes abans– i els refugiats que hi eren, traslladats a camps governamentals.

Els voluntaris poden accedir als camps militaritzats? Encara queden un parell de camps lliures, que concentren persones de nacionalitats que no es consideren preferents per ser acollides –com paquistanesos o afganesos–, on els voluntaris poden accedir i treballar fàcilment. En els camps governamentals, els voluntaris independents poden fer segons quines tasques. No s’hi pot repartir ni roba ni menjar, però sí que, de moment, deixen que els voluntaris muntin escoles. RefuGis ara s’enfoca a ajudar aquests voluntaris. Estem en contra que s’enviï les persones refugiades a aquests camps, però a hores d’ara la majoria ja hi són, així que, malgrat aquesta contradicció, hem decidit adaptar-nos i treballar amb els voluntaris que estan als camps governamentals. L’objectiu, al final, és poder donar una mica de dignitat a tot el que està passant, i un projecte educatiu és una manera de fer digna, encara que sigui a petita escala, la situació als camps de refugiats.

Quins objectius té RefuGis? Hem anat redefinint els objectius en funció del que passa als camps de refugiats. Quan vam tornar del primer viatge, l’objectiu era continuar recollint finançament i assessorar els voluntaris que volguessin desplaçar-se a Grècia. Després dels desallotjaments dels camps d’Idomeni i EKO, alguns grups de voluntaris volen entrar als camps militaritzats i muntar-hi centres culturals, com els que hi havia als camps lliures. Ara mateix, estem mirant d’ajudar aquests voluntaris, difonem la problemàtica dels refugiats en xerrades i visites a escoles i busquem altres fronts on actuar. En què vau treballar, a Idomeni? Ens vam centrar en tres grans tasques. La primera va ser treballar amb l’Equip de Rescat en Emergències de Catalunya (EREC), amb qui vam subvencionar part de les compres de menjar i productes per a nounats que repartien allà. També vam classificar i repartir roba i material. En tercer lloc, vam ajudar a acabar de muntar l’Idomeni Cultural Centre. Ara estem en contacte amb els voluntaris que el van impulsar i que volen donar-li continuïtat als camps del govern. A Idomeni, ONG com Metges Sense Fronteres hi feien tasques molt importants, però les institucions... El govern grec va desplegar la policia per fer tasques de control. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats hi tenia una presència testimonial, gairebé nul·la, per assessorar els refugiats sobre els tràmits legals de l’asil. Res més.

4

Com preveieu que evolucionarà la situació d’ara al final de l’estiu? Som pessimistes. A finals d’estiu, hauran passat uns tres mesos des del tancament d’Idomeni. A molts dels refugiats que es van enviar als camps del govern, se’ls va dir que al cap de tres o quatre mesos es resoldria la seva situació... Idomeni era un camp de resistència, en el qual els refugiats es reivindicaven pel sol fet d’estar allà i denunciaven el tancament de fronteres. Als camps militaritzats, el ressò mediàtic es pot esvair i la situació dels refugiats pot esdevenir crònica. Les institucions europees no mouen fitxa i no hi ha indicis que l’afer es pugui resoldre aviat. S’ha tancat la ruta dels Balcans, però el flux de refugiats no s’atura, i s’obren rutes més perilloses per arribar a Europa, com les d’Itàlia, Albània i Rússia. De quina manera es pot ajudar des d’aquí? Hem elaborat una nova guia informativa, similar a la que vam fer fa uns mesos, perquè la gent que vulgui anar cap als camps de Grècia tingui la informació necessària per poder treballar als projectes educatius i culturals dins els camps. Tothom que vulgui pot contribuir aportant finançament econòmic; els diners es gestionen allà mateix segons les necessitats més urgents.


Plataforma de Suport a les Persones Refugiades de Banyoles Després que els nostres governs i la seva organització militar, l’OTAN, amb mentides, amb excuses absolutament falses i amb el veritable propòsit d’imposar governs complaents que permetin el saqueig dels seus recursos naturals, hagin fet caure els governs laics de l’Iraq, Líbia i el Iemen, li ha tocat el torn a Síria de rebre l’agressió externa, aquesta vegada en forma de grups armats finançats per Occident i per les monarquies absolutistes i pro-occidentals de l’Aràbia Saudita i Qatar, i per una Turquia embolicada en un projecte imperialista i genocida: la Gran Turquia. La nostra Europa, que vol substituir el gas natural de la incòmoda Rússia pel dels tirans de Qatar, vassalls dels Estats Units, ha trobat raonable fer-ho fomentant una guerra sectària d’organitzacions que proclamen enemigues, però a les quals fan arribar armes i suport logístic: al-Nusra=al-Qaeda, ISIL=Daesh, Fatah al-Islam, Jaish al-Sham, etc. Per a la UE era raonable mantenir la guerra fingint indignació moral contra el govern de Síria, «responsable» de l’agressió exterior, mentre els 11.000.000 de persones que han hagut de fugir de la guerra trobaven aixopluc en altres regions més tranquil·les dins del seu propi país, o a Jordània, o al Líban, o encara que fos a Turquia, el país que arma i finança els grups terroristes i que, en el seu propi territori, viola grollerament els drets humans de la seva minoria kurda. Però va deixar de ser raonable per a la UE quan poc més d’un milió de sirians van trobar el camí fins a les nostres terres, empesos per les màfies, per la pròpia Turquia i per l’esperança de trobar una vida millor en el continent de la llibertat i els drets humans. Llavors, tot va canviar: la nostra Unió Europea, la nostra terra dels drets i de les llibertats no va trobar gens raonable assumir l’acolliment de les persones equivalents a l’1% de la població total. Va trobar més raonable tancar les fronteres amb pany i clau; enviar vaixells armats a foragitar les embarcacions que, de mica en mica, s’han anat enfonsant en la nostra consciència, en la nostra vergonya i en el nostre Mediterrani; i tancar en camps militars els supervivents…

El Butlletí

COMISSIÓ DRETS SOCIALS

amb el mateix país que arma i finança els terroristes, el mateix que bombardeja els seus propis ciutadans kurds, el mateix que amenaça els parlaments estrangers que anomenen «genocidi armeni» el genocidi armeni, el lliurament dels refugiats que sobrevisquin a les màfies i a les ones. Aquest acord és INDIGNE. ÉS UN CRIM DE GUERRA. I MAI L’ACCEPTAREM. NO EN EL NOSTRE NOM. NOSALTRES TROBEM RAONABLE LLUITAR PER IMPEDIR-LO. UNIÓ EUROPEA, PROU CRIMS DE GUERRA!!! Es per tot això que ja fa quasi un any un grup de persones de la nostra comarca vàrem decidir organitzarnos i crear una plataforma de suport a les persones refugiades per: •Aconseguir una xarxa ciutadana de solidaritat que permeti l’acollida a la nostra ciutat, en les millors condicions possibles de suport material i moral, de les persones que hagin de venir a compartir el seu exili amb nosaltres •Demanar de l’Ajuntament de Banyoles i de tots els grups municipals representats en el seu Ple la màxima implicació i suport en aquesta tasca •Treballar per difondre la màxima informació significativa i veraç sobre les causes i el desenvolupament dels conflictes abans esmentats, com a mitjà per desvetllar una consciència ciutadana de la necessitat d’implicació per fer front a la crisi de manera solidària •Contactar amb els organismes de solidaritat que treballen amb l’atenció a les persones refugiades per obtenir informació i suport i oferir tots els mitjans que estiguem en condicions d’obtenir. i seguim, des del primer dia lluitant i denunciant contra aquesta vulneració dels drets humans i contra la injustícia. Ens podeu trobar el primer i tercer dijous de cada mes a la Plaça Major a partir de les 8 del vespre, per participar en l’assemblea i sumar-vos a la plataforma. PLATAFORMA DE SUPORT A LES PERSONES REFUGIADES DE BANYOLES

I com que la nostra solidaritat, la de la gent, volia intervenir i exigia un tracte digne i l’acolliment immediat, la UE va trobar raonable pactar amb Turquia, sí,

5


El Butlletí 6

COMISSIÓ CULTURA

Polítiques culturals? Per qui? Per què? Quan parlem de polítiques culturals sovint donem per fet que la cultura és quelcom, una cosa, un objecte, que resta allà, immòbil, esperant a ser emprat en una o altra direcció. Nosaltres considerem la cultura com quelcom viu, com a procés que relaciona multitud de subjectes, que viuen pensen i actuen en una societat fonamentada en relacions d’explotació, de desigualtat i patiment. Per altra banda, la indústria cultural pren l’artista (o el treballador de la cultura) i l’aïlla, l’abstreu i el desterra a un espai asèptic on les

n’és un element fonamental en un procés de creació de relat comunitari i conscienciació social. La cultura, com tantes altres coses, en una societat plena de desigualtats és un camp de batalla i com a tal cal escollir bàndol.

malvestats del món no hi tenen cabuda, on la cultura és un simple producte per a ser situat en el mercat dominat pel sector privat o els interessos corporatius de les administracions públiques.

pur i acabat per a ésser consumit en els espais habilitats per fer-ho. On queda la possibilitat de sacsejar els rols de productor/consumidor? A partir de quines necessitats s’han elaborat aquests productes?

Quan parlem de cultura no volem remetre’ns a debats escolàstics sobre el sexe dels àngels. No ens interessa tant plantejar què és la cultura, perquè el procés cultural, com a expressió creadora i no producte de consum, es configura a partir del què, el qui, el com, l’on i el perquè. Sobretot a partir del perquè. Per tant, quan parlem de polítiques culturals, parlem de reflexions entorn totes aquestes qüestions. Reflexions, però que beuen i sorgeixen de la pròpia base del procés creatiu, com a expressió per entendre i explicar el món en el que vivim, que és prou real i demandant d’un seguit de necessitats de representació i reivindicació popular. En el nostre entendre, la cultura és popular o no és i, com a tal, l’hem d’entendre com una arma més al servei dels desposseïts. Cal situar el focus en les necessitats culturals de la població en general i no de les necessitats del sector privat. La cultura, doncs, no és un sector aïllat de la resta de processos de transformació social que hem viscut i seguim vivint avui dia. Per contra,

Respondre totes aquestes preguntes no és tasca fàcil i aquí cal parar també l’atenció pel que fa al com, quasi tan important com el què. El com ens obliga, com en tot projecte transformador, a pensar i repensar des de la comunitat. És imprescindible plantejar espais de trobada i participació tant pels agents culturals com pel conjunt de la comunitat des del propi municipi, espais que permetin compartir i posar en xarxa allò après, amb el repte de gestionar comunitàriament aquesta xarxa.

El simple fet de preguntar-nos com es duen a terme els processos i pràctiques culturals ja és en sí mateix un acte transformador. La cultura en la nostra societat mercantilitzada esdevé quelcom vertical, que baixa

Arnau Barquer


El Butlletí

LLUITA INSTITUCIONAL

Un any al Consell Comarcal En les darrers eleccions municipals, i pels resultats obtinguts, la CUP va obtenir un representant al Consell Comarcal del Pla de l’Estany. L’accés a la representació en l’òrgan supramunicipal ha estat un experiència agredolça, atès que se’ns ha obert la possibilitat de treballar en l’àmbit comarcal buscant sinergies, col·laborant, unint esforços,… però alhora hem constatat el que ja havíem denunciat, que aquest òrgan està subjecte al consell d’alcaldes i no al ple, que manté dinàmiques i inèrcies d’altres temps i que no té massa voluntat de transparència ni de canvi, ni de ser motor de transformació. El Consell Comarcal se sol regir pel “no toquis”, que tot segueixi igual, no cal canviar res ni tampoc donar massa explicacions Si bé ja ens hi estem (mal)acostumant, se’ns fa estrany haver de demanar determinada documentació o que els responsables polítics se sorprenguin quan els plantegem segons quines preguntes, o de la necessitat de justificar el que es fa i el per què es fa. Solem tenir la sensació que quan ens adrecem a un tècnic aquest, abans de respondre’ns, consulta si pot o no facilitar-nos la informació. Curiosa situació, si tenim en compte que del que es tracta és de respondre una demanada d’un càrrec electe, sobre quelcom que és públic

guntar com es justificava aquest augment, se’ns miraven tots amb cares d’estupefacció. Havíem començat a canviar les coses; poc, molt poc a poc, però s’havia acabat el fer i desfer. Bé, potser fer i desfer CIU i ERC ho segueixen fent però, almenys, han de respondre al Ple del que fan. La durada del Plens és un altre element, que amb la nostra innocència hem constatat amb certa sorpresa; n’hi ha prou amb 10 o 15 minuts, que costen 200 euros per conseller/a, i anar marxant. Les nostres preguntes, els precs i alguna altra moció, els fan una mica menys minúsculs, però si bé és cert que cada cop que prenem la paraula algunes i alguns bufen i consulten, arronsant el nas, el rellotge. Però creiem que ja els ha quedat clar qui som i, sobretot, que hem vingut a fer i, el més rellevant, que hem vingut per quedar-nos. Non Casadevall

Des del primer dia, ja abans del ple de constitució i investidura vam ser conscients que ens tocaria picar molta pedra, i anar-hi i anar-hi, insistir i qüestionar. L’estructura, els càrrecs, el nomenament del gerent… se’ns va donar per fet i, en virtut d’un estrany pacte entre CIU i ERC, ens quedàvem des del minut 0 amb la responsabilitat d’exercir en solitari l’oposició i la mirada crítica. L’amatent vigilant d’un monstre administratiu amb un pressupost de milions d’euros. On, per començar, s’afegia un sou més a la legislatura anterior, una remuneració anual de més de 60.000 euros sense cap justificació. Quin debut vam tenir, quan en pre-

7


El Butlletí

Agenda d’actes JULIOL CRÍTIC

La CUP torna a oferir una nova edició del Juliol Crític! Cada dijous del mes de juliol, a les 22h a la Muralla de Banyoles fem un passi de documental sobre un tema d’actualitat crítica. Hi esteu convidades i convidats!

només és possible des de la implicació i l’autogestió; és per això que ha impulsat aquesta campanya. Durant la campanya s’han fet diversos actes i accions informatives per donar a conèixer el projecte del Casal a veïns i veïnes del Pla de l’Estany, amb l’objectiu d’arribar a les 100 persones sòcies, i continuar creixent i desenvolupant la seva tasca.

BARRI DE LA FARGA, REHABILITACIÓ DE FAÇANES Ja fa uns mesos que un grup de veïns del barri de la Farga han decidit autorganitzar-se per aconseguir rehabilitar les façanes de casa seva. Els edificis de la zona es troben en un estat de deixadesa preocupant que no hauria de ser tolerable en una ciutat com Banyoles que es vol i es reivindica en igualtat de condicions per a tothom independentment d’on visqui. El descuidat aspecte que presenten alguns immobles, i no parlem només d’un component estètic sinó de qualitat de vida, és especialment greu tenint en compte que es tracta d’una zona d’especial vulnerabilitat socioeconòmica, on es requereix una cura encara major. Un indret regit per un Pla de Barris que hauria de garantir el bon estat de tots els habitatges i de les zones de convivència del veïnat per garantir que tothom viu dignament visqui on visqui. I de garantir la qualitat de vida dels ciutadans n’és responsable, en primera instància, l’Ajuntament.

Breus CAMPANYA DE SOCIS DEL CASAL POPULAR INDEPENDENTISTA #EN100ELCASAL El Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany ha dut a terme, des de Sant Jordi fins a principis de juliol, la campanya ‘En100 el Casal’. En els tres anys que fa que va obrir el local del carrer Muralla de Banyoles, el Casal Popular Independentista s’ha consolidat com un espai per a la cultura popular i combativa, obert a col·lectius i entitats del Pla de l’Estany, però el Casal

Finalment, després de certa insistència, els veïns dels pisos han arribat a un acord amb l’Ajuntament de Banyoles per copagar, d’una forma equitativa i adient a la realitat dels veïns, l’arranjament de les façanes i així millorar l’estat ruïnós que tenen. Ha hagut de ser doncs la iniciativa dels propis habitants de la zona, la que una vegada més ha cobert les mancances que té l’equip que ens governa a l’hora de garantir la qualitat de vida dels ciutadans.

Humor? Per a més informació: Placeta de Sant Pere, 1 (Barri Vell) 17820 Banyoles banyoles.cup.cat www.facebook.com/cuppladelestany www.twitter.com/cupbanyoles Si vols estar informat/da de les novetats de la CUP Banyoles i/o col·laborar amb nosaltres, envia’ns un correu electrònic a: banyoles@cup.cat

8


El Butlletí

El Butlletí

ANNEX: COMISSIÓ TERRITORI

PER UNA MOBILITAT SOSTENIBLE A l’assemblea local de la CUP de Banyoles entenem que la ciutat és el nostre espai de relació i convivència. Com la cuidem i com la dissenyem diu molt de nosaltres. Les condicions i la forma de les places i carrers, defineix com ens relacionem els que hi vivim i mostren com som i volem ser. Sovint hem denunciat la falta d’espais, de llocs de trobada, la privatització i la comercialització d’allò

públic i la necessitat de dissenyar Banyoles a la mida de les persones. Partint d’aquestes idees fem l’anàlisi següent, amb la voluntat de fer que Banyoles, pensada per les persones, pugui ser gaudida per les persones. Amb aquesta reflexió volem contribuir a la pacificació del trànsit, reduint-lo al mínim imprescindible, i en conseqüència o causa, generalitzar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport diari, a banda dels desplaçaments a peu.

Per tal d’estendre l’ús de la bicicleta ens cal donar major seguretat, o seguretat total, a les bicicletes. Cal oferir-los uns espais exclusius i protegits, uns carrils pensats i dissenyats per al trànsit de bicicletes i que, en la mesura del possible, no puguin ser envaïts ni pels cotxes, ni pels vianants, que han de poder disposar dels seus propis espais. Analitzant el centre de Banyoles, com es pot veure al mapa, ja s’ha fet alguna feina, però cal resoldre alguns

punts, que podríem qualificar de negres, per a donar més facilitats al trànsit de bicicletes i augmentar la comoditat dels seus desplaçaments i la seguretat dels i les ciclistes. Non Casadevall

Butlleti estiu 2016  

Butlletí núm. 10 Estiu 2016

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you