Page 1

PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL PARC TERRITORIAL ALCALDE PONS – LES BASSES (SUR43) · LLEIDA ANNEX 2 DOCUMENT COMPRENSIU

REDACTOR:
ARQCOAS
ARQUITECTURA
I
URBANISME
SLP
(ALBERT
SIMÓ
–
EUGÈNIA
RODRÍGUEZ)
 CONSULTOR
URBANÍSTIC:
ORIOL
MONFORT

 ENGINYERIA
INFRAESTRUCTURES:
INVALL
SEGRE
SL
 PAISATGISME:
GAENA
ENVIRONMENT
(PILAR
MALLOL)



SUMARI 1. AMBIT I PLANEJAMENT VIGENT

3

1.1. 1.2.

3 4

SITUACIÓ I ÀMBIT PLANEJAMENT VIGENT QUE DESENVOLUPA AQUEST PLA PARCIAL URBANÍSTIC

2. SUSPENSIO DE LLICÈNCIES

6

3. RESUM EXECUTIU

7

3.1. 3.2. 3.3.

OBJECTIUS DEL PLA L'ORDENACIÓ URBANÍSTICA PROPOSADA RESUM I PARÀMETRES DEL PLANEJAMENT PROPOSAT

7 7 10


D’acord a tot allò establert en l’article 8.5 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, en el que es regula que en la informació pública dels instruments de planejament urbanístic cal incorporar un document comprensiu que es conforma mitjançant aquest escrit.

1. AMBIT I PLANEJAMENT VIGENT 1.1. SITUACIÓ I ÀMBIT

L’àmbit objecte d’aquest Pla Parcial, es defineix gràficament en els plànols d’informació i d’ordenació de la documentació gràfica. Es situa al sud-est del nus de comunicació de l‘autovia A2 amb la carretera N-240 i comprèn el Parc Territorial Alcalde Pons - Les Basses així com sòl no urbanitzable.

Aquest àmbit està delimitat bàsicament per: - al nord-est, per camps d’horta - al sud-est, per camps d’horta - al sud-oest, per la carretera N-240 (actualment xarxa viària urbana) - al nord-oest, per l’autovia Lleida - Barcelona A2 i per la sèquia Tercera del Canal de Pinyana.

3


La superfície total de l’àmbit d’estudi, segons base topogràfica i límits de parcel·les, és de 271.100,02m2 (27,11 hectàrees). D’aquestes, aproximadament 20,48 hectàrees (204.779,21m2) corresponen a la qualificació actual de Parc Territorial del Pla General de Lleida i la resta, 6,63Ha (66.320,81m2), corresponen a l’àmbit d’ampliació, un cop estudiades les diverses alternatives. Suposen l’ampliació efectiva d’un espai destinat a l’esport, el lleure i la salut, tot mantenint la superfície actual global de sistemes de qualificació de Parc Territorial.

1.2. PLANEJAMENT VIGENT QUE DESENVOLUPA AQUEST PLA PARCIAL URBANÍSTIC

Es tramita paral·lelament la “Modificació Puntual del PGO per a la creació d’un nou sector d’esport, lleure i salut al parc territorial alcalde Pons - les Basses” que estableix conjuntament amb el PGL els paràmetres del planejament vigent que es desenvolupen en aquest document.

Art. 202 bis Zona d’esport, lleure i salut del Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses, Clau 8 PT 1. Definició de la zona. El sector de titularitat pública comprèn el Parc Territorial Alcalde Pons-Les Basses i un conjunt de sòls privats majoritàriament de cultiu, situats en el límit nord-est del Parc. La superfície total del sector urbanitzable és de 27,11Ha. D’aquestes, 20,48Ha corresponen a la qualificació de Parc Territorial i la resta, 6,63Ha, corresponen a sòls per a l’ampliació efectiva del nou sector d’esport, lleure i salut, amb la finalitat, com a condició necessària, per tal d’assegurar l’increment de la superfície global per a l’ús d’espais lliures i equipaments esportius. 2. Objectius generals. L’objectiu d’aquest sector és el d’ordenar l’àmbit del Parc Territorial Alcalde Pons - les Basses, per a destinar-lo a usos esportius, de lleure i salut, com una dotació de titularitat pública de caràcter territorial, estructurant-lo com a peça estratègica en el desenvolupament del territori i reforçant la seva articulació amb la ciutat. Així mateix es pretén emmarcar la definició dels usos principals: esportius, de lleure i de salut, vinculats a la natura, amb la incorporació d’altres usos principals lucratius que garanteixin la viabilitat econòmica del sector tot reforçant, però, els valors paisatgístics, del gaudir de la natura i de l’esport, a través de la recuperació/ampliació de les masses arbòries existents i d’altres elements naturals. 3. Determinacions de l’ordenació. 3.1. El desenvolupament d’aquesta zona es realitzarà mitjançant Pla Parcial urbanístic. 3.2. El Pla Parcial abastarà la totalitat del sector determinat en el present Pla General. 3.3. Estàndards urbanístics: a) Índex d’edificabilitat brut aplicable a la totalitat del sector, 0,07 m2t/m2s. b) Reserves obligatòries per a sistemes: 1. Sistemes generals: El Pla parcial haurà de concretar la forma, disposició i zonificació finals dels 210.776,16 m² corresponents a l’ús d’espais lliures i equipaments esportius, que és la cessió mínima que es fixa normativament. D’acord amb l'article 145 d’aquestes Normes, l’ús esportiu i residencial mòbil són compatibles amb una limitació del 50% d’aquesta superfície. En aquesta reserva es computen els 40,665 m² de zones verdes i equipaments esportius obligatoris de reserva mínima en compliment de l'article 64 del TRLUC i en coherència amb els usos actuals del sòl. 2. Sistemes locals - Vialitat i aparcament: Es fixa una reserva mínima de vialitat de 1.004.18 m² de superfície. El Pla parcial completarà la reserva de sòls per al sistema viari i d’aparcament necessària per al correcte funcionament del sector. 3 Aparcament: El Pla Parcial preveurà la reserva mínim a de 580 places d’aparcament per a l’ús comercial i 250 places d’aparcament totals per a la resta d’usos.

4


c) D’acord a la legislació vigent l’aprofitament mig de cessió correspon al 20% de l’aprofitament del sector, tot i que en ser un sector de titularitat pública no serà d’aplicació, per innecessària, la cessió d’aquest 20% d’aprofitament mig a l’administració actuant. 4. Determinacions de l’edificació 4.1. Tipus d’ordenació i tipologia, es fixa el tipus d’edificació aïllada. 4.2. El Pla parcial complementarà les condicions d’edificació relatives a condicions de forma de la parcel·la, ocupació de plantes soterrani, baixa i pis, i elements secundaris de l’edificació. 4.3. Nombre màxim de plantes i alçada reguladora màxima, el nombre màxim de plantes es fixa en planta baixa i tres plantes pis i l’alçada reguladora màxima segons l’Art. 44 d’aquestes Normes. 4.4. L’ordenació del Pla parcial vetllarà per l’adaptació de l’edificació a les condicions de l’entorn on s’insereix. 5. Condicions particulars d’ús L’ús general al qual es destina l’àmbit és el de lleure, esport i salut a l’aire lliure. Sempre i quan estiguin directament vinculats a aquest ús general, s’admeten com a complementaris els usos següents: - Comercial, segons determinacions de l’article 88 d’aquestes Normes i d’acord amb la regulació sectorial vigent. - Terciari, d’acord amb l’article 89 d’aquestes Normes i exclusivament pel que fa epígrafs d’establiment hoteler, restauració i el recreatiu. - Residencial especial, segons es regula a l’article 87 d’aquetes Normes. - Segons definició de l'article 92 del PGLl s'admeten els usos educatiu, sanitario-assistencial i socio-cultural com a serveis privats. Es declara incompatible l’ús d’habitatge. S’exceptua d’aquesta prohibició el destinat a allotjament del personal de guarda permanent de les instal·lacions. 6.- Sostre màxim per usos. -

El sostre màxim assignat a l’ús comercial serà de 12.000 m²st. El sostre màxim assignat als usos terciari/residencial especial educatiu, sanitario-assistencial i socio-cultura serà de 8.000 m²st. El sostre màxim per a l’ús recreatiu serà de 800 m²st.

7.- Regulació transitòria dels usos. El Pla parcial posterior regularà l’ús transitori del residencial preexistent legalment implantat dins els sector. 8.- Altres determinacions. El Pla parcial que ordeni el sector haurà de tenir present, a més, les següents determinacions sobre: Aspectes ecològics - Analitzar les espècies al·lòctones existents i d’eliminar aquelles espècies amb capacitat per alterar els habitats naturals propers. - Ús d’espècies autòctones en el disseny dels nous espais lliures. - Disseny naturalitzat dels elements i infraestructures hidràuliques (basses, fonts...) - Minimització dels tancaments i ús de tancaments permeables per a la microfauna característica de la matriu agrària. - Minimització de la superfícies impermeabilitzada com a conseqüència l’aplicació de paviments i acabats propis de l’espai urbà. Aspectes paisatgístics - Obligació de la integració paisatgística de les instal·lacions i edificacions, existents i previstes. Aspectes sobre el cicle de l’aigua - Necessitat que la xarxa de sanejament sigui separativa: residual i pluvials. - Necessitat d’assegurar una correcta gestió de les aigües residuals, ja sigui mitjançant EDAR pública o amb sistema depuratiu propi. - Necessitat que els promotors assumeixin els costos derivats del sanejament. Avaluació de la possibilitat d’engegar convenis de sanejament en els termes establerts en el PSARU. 9.- Gestió. El sector, de titularitat pública, es desenvoluparà mitjançant un únic polígon d’actuació urbanística i el sistema d’actuació serà el d’expropiació.

5


2. SUSPENSIO DE LLICÈNCIES Els articles 73 i 74 del Decret legislatiu DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya regulen la suspensió de l'atorgament de llicències i els seus terminis (desenvolupats als articles 102 i 103 del decret 305/2006, de 18 de juliol de 2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme). En relació amb aquests treballs de redacció del Pla Parcial en l’àmbit del SUR43 i d’acord a l’apartat 1 de l’article 73: “els òrgans competents per a l’aprovació inicial de les figures del planejament urbanístic poden acordar, amb la finalitat d’estudiar-ne la seva formació o reforma, de suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, com també de suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial”

D’acord amb l’article 73.2: “l’aprovació inicial dels instruments de planejament urbanístic obliga l’administració competent a acordar les mesures enunciades per l’apartat 1, en els àmbits en què les noves determinacions comportin una modificació del règim urbanístic. L’administració competent també pot acordar les dites mesures en el cas que es pretengui assolir altres objectius urbanístics concrets, els quals han d’ésser explicitats i justificats”

L'acord que suspèn l'atorgament de llicències preveu la possibilitat d'atorgar les fonamentades en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l'aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat. Com a conseqüència de l’exposat anteriorment en motiu de l’aprovació inicial del Pla Parcial Urbanístic del Parc Territorial Alcalde Pons – Les Bases SUR43, es suspèn la tramitació de projectes de gestió urbanística i d’urbanització complementaris, com també suspensió de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma o rehabilitació de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial. S’admetrà l’enderrocament de les construccions existents. Atès que es tramita el Pla Parcial es considera realitzar la suspensió de llicències en tot l’àmbit objecte d’aquest amb una superfície de 271.100,02m2 i d’acord a la definició de l’àmbit que s’ha fet anteriorment.

6


3. RESUM EXECUTIU 3.1. OBJECTIUS DEL PLA

Els objectius concrets que preveu assolir el Pla Parcial en base al planejament general són: a) Qualificar i ordenar l’àmbit del Parc Territorial, per a destinar-lo principalment a usos esportius, de lleure i salut, com una dotació de titularitat pública de caràcter territorial. b) Integrar al recinte del parc i ordenar de forma coherent l’ampliació del seu àmbit, amb un increment de superfície de 6,63Ha, en el seu entorn immediat i amb continuïtat de l’actual. c) Consolidar l’augment en el global del nou àmbit de la superfície qualificada actualment de Parc Territorial (PT), per a destinar-la als usos públics propis dels sistemes d’espais lliures i dels equipaments esportius. d) Ordenar, regular i concretar la localització i els paràmetres dels usos principals: esportius, de lleure i de salut, vinculats a la natura, amb la incorporació d’altres usos complementaris lucratius: comercials, hotelers i de serveis col·lectius, supeditats i vinculats als principals. e) Reforçar els valors paisatgístics a través de la recuperació/ampliació de les masses arbòries existents i d’altres elements naturals. f)

Preveure una base de criteris formals, tècnics i estètics per tal que el desenvolupament de les obres de tractament dels espais a l’aire lliure i les noves edificacions s’integrin en l’entorn del parc

g) Concretar la millora dels accessos i preveure una xarxa viària i per a vianants que respongui eficaçment a la mobilitat generada, amb especial atenció als aparcaments de vehicles, els nous accessos i a les comunicacions amb la ciutat i la resta del territori en base a les conclusions de l’estudi de mobilitat. h) Garantir la viabilitat econòmica de la proposta.

3.2. L'ORDENACIÓ URBANÍSTICA PROPOSADA

L’accés principal es produeix des de l’eix de la carretera N-240 (avui formant part de la xarxa viària urbana) per mitjà d’una rotonda de nova construcció des de la que surt el vial rodat principal d’accés i circumval·lació al sector. Aquest vial de circumval·lació per a vehicles privats i transport públic permet l’accés al parc des de diferents punts d’acord a la distribució dels usos. En aquests diferent punts d’accés a partir del vial rodat es situen en diferents bosses les dotacions d’aparcaments i parades d’autobús d’acord a la documentació gràfica. Al sud de la rotonda l’esmentat vial de circumval·lació té un nou punt d’accés secundari des de la N-240. 7


Es busca doncs preservar la qualitat ambiental existent a l’interior del parc així com el manteniment de la massa arbòria actual. Això permet igualment solucionar els diferents recorreguts i itineraris per a vianants i bicicletes dins l’àmbit del parc disminuint les possibles interseccions amb la xarxa viària rodada. Alguns d’ells són de caràcter intern i d’altres donen continuïtat a camins rurals més enllà de l’àmbit d’aquest pla parcial. L’esmentat vial perimetral s’ordena com a sistemes de xarxa viària urbana (clau VB) amb una superfície de 19.235,74m2. També s’ha donat especial valor a la recreació de les piscines o basses d’aigua que històricament van donar origen al parc de Les Basses. D’aquesta forma el plànol de la imatge proposada recrea i amplia aquestes superfícies d’aigua en alguns casos mantenint la ubicació anterior. Es fa constar igualment aquest aspecte per al desenvolupament de la urbanització i tractament dels espais exteriors, en les normes del present pla. La gran part de la superfície de l’àmbit es destina a mantenir el caràcter encara present de parc territorial amb una combinació d’usos de lleure, esport i salut a l’aire lliure Dins dels sòls de sistemes es generen tres sub-claus diferenciades a partir de la clau PT de parcs territorials. Aquests són PT-EL (espais lliures), PT-ES (equipament comunitari – esportiu i educatiu) i PT-CA (Residencial mòbil i equipament comunitari). La clau PT-EL engloba gran part de la superfície originalment destinada a parc i on actualment hi trobem les àrees de major valor ambiental i paisatgístic. Es planteja per tant recuperar l’espai i les masses arbòries com a zona de lleure i esbarjo, adequant els espais d’acollida, itineraris i camins per a aquest fi. No es preveuen introduir nous usos més enllà de la preservació d’algunes de les edificacions existents i de la introducció puntual de noves instal·lacions vinculades al seu manteniment, funcionament, seguretat i descoberta per part dels visitants. La clau PT-ES inclou els sòls que actualment es destinen a l’ús esportiu amb el club d’esports i la pista poliesportiva en funcionament. El pla parcial preveu la seva consolidació i extensió cal al nord de forma contigua a les instal·lacions existents admetent amb caràcter públic els usos esportiu i educatiu. Finalment la clau PT-CA es planeja com a sòls d’ampliació de l’actual superfície de parcs territorials per tal d’ordenar un possible espai destinat a l’educació en el lleure i l’ús residencial mòbil com puguin ser instal·lacions d’acampada i càmpings, ús que en el passat ja ha acollit el perímetre actual del Parc de Les Basses.

8


D’altra banda l’ordenació de pla parcial proposa tres claus per a zones d’aprofitament privat que han de permetre dotar la transformació del parc de viabilitat econòmica. Aquestes es situen en espais propers a l’accés principal i properes al perímetre del parc, en la lògica del vial de circumval·lació rodat. Cada una d’elles inclou les respectives reserves mínimes d’espais d’aparcament. El sostre lucratiu del pla parcial es situa doncs a la banda est de l’àmbit, de forma compacte i propera a la banda de contacte amb les infraestructures viàries amb caràcter territorial. La zona ZPT-CR es destina essencialment a l’ús del comerç de gran format amb un sostre màxim de 12.000m2st dividit en un mínim de dos edificacions. Aquesta zona concentra la major part de la reserva d’aparcament i es situa a una distància mínima respecte l’accés principal de la nova rotonda atès que és l’activitat que generarà el major nombre de desplaçaments. En aquesta zona s‘admeten els establiments comercials singulars, segons la definició que en fa l'article 6.1.b) i les determinacions contingudes a l'article 9.5 del Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d‘ordenació dels equipaments comercials, especialment, per la vinculació de l’activitat en l’entorn on es du a terme. En aquest sentit, l'activitat comercial es limita a aquella vinculada al parc territorial destinat a l'esport, el lleure i la salut, i ha de constituir un model singular d'implantació en el territori per. la gestió unitària i compartida de l'activitat comercial amb l'activitat principal, pròpia del parc La zona ZPT-HR amb un sostre màxim de 4.000m2st és on s’admet la major alçada de l’edificació atès que es troba en una cota molt baixa respecte l’entorn definit pels grans talussos de l’autovia A2. Es destina principalment a l’ús terciari amb la possibilitat de desenvolupar una activitat hotelera com a ús complementari als usos principals de lleure i oci dels espais lliures. Per acabar amb les zones trobem la clau ZPT-SP amb usos terciaris i servies comunitaris que com a complementaris al principal ofereixen una gran varietat de possibilitats per al conjunt. Es preveu per a tal efecte un sostre màxim de 2.850m2 distribuïts en tres edificacions de baixa altura al voltant de l’actual gran espai obert de l’explanada sobre una antiga bassa i que actualment permet acollir actes de caràcter col·lectiu. Per coherència d’àmbit s’inclouen els sòls actualment ocupats per tres habitatges per als quals es preveu un règim transitori d’acord a les normes d’aquest pla.

9


3.3. RESUM I PARÀMETRES DEL PLANEJAMENT PROPOSAT

QUADRE NUM. 2: QUALIFICACIÓ PLANEJAMENT PROPOSAT

Es justifica que amb l’ampliació de l’àmbit del parc i les noves zones d’aprofitament introduïdes s’amplia la superfície del planejament vigent de sistemes de parcs territorials. Aquesta actualment és de 20,47 hectàrees (204.779,21m2) i aquest pla parcial en preveu 21,07 hectàrees (210.794,30m2).

QUADRE NUM. 3: DISTRIBUCIÓ DEL SOSTRE

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT ART.65.4 DL 1/2010 Es compleixen les reserves previstes en l'article 65.4 del decret legislatiu DL 1/2010 pel qual s’aprova el text refós de la Llei d'Urbanisme, pel que fa als sistemes d’espais lliures públics un mínim del 10% de la superfície de l'àmbit d’actuació urbanística, així com la reserva per a equipaments de titularitat pública amb un mínim del 5% de la superfície del àmbit d’actuació urbanística.

Així doncs per a l’àmbit del SUR43 es mantenen les cessions previstes pel planejament general i es garanteix el compliment, considerant la seva adaptació als paràmetres determinats per la legislació vigent segons el DL 1/2010 10


Lleida, octubre de 2010 Per ARQCOAS Arquitectura i Urbanisme SLP

Albert
Simó
Bayona,
arquitecte
 
 





 Eugènia
Rodríguez
Segarra,
arquitecta
 
 
 Consultors
urbanístics:
Oriol
Monfort,
arquitecte
 


11

8. resum executiu  

P L A P A R C IA L U R B A N Í S T IC D E L P A R C T E R R I TOR IA L A L C A L D E PON S – L E S B A S S E S ( S U R 4 3 ) · L L E ID A A...