Page 1

monarquia senat republica cansol


OBJECTIUS DIDAcTICS 1. Localitzar

els moments clau de la historia de Roma.

2.

Reconeixer alguns dels personatges historia de Roma.

3.

mes importants

Identificar I'origen IIat! d'alguns mots de la lIengua catalana.

4. Ampliar

el lexic catala a partir del coneixement paraules lIatines.

5. Valorar

la importancia

d'algunes

de la cultura romana per saber inter-

pretar la nostra propia cultura.

6.

de la

Identificar

i localitzar

capital de l'lmperi roma.

les parts d'una ciutat com


1. Per que van venir els romans? Uns quants segles despres que els grecs s'haguessin instal路lat a les castes catalanes, cap a finals del segle III aC, van arribar els romans amb uns interessos diferents dels dels grecs. Eis motius de la seva arribada no eren comercials, sino estrictament

militars i estrategics. Pero per en-

tendre'ls hem de recular en el temps. A mit jan segle III aC, les dues ciutats mes po tents de la Mediterrania, Roma i Cartago, es van enfrontar en una guerra, la Primera Guerra Punica, que va acabar amb victoria dels romans. Pero hi va continuar havent una gran rivalitat, i al cap d'uns vint anys un general cartagines anomenatAnnibal va penetrar pel sud de la peninsula Iberica per expandir el seu territori, acostar-se aRoma i derrotar-la. Aixo obliga els romans a enviar l'exercit a la Peninsula per frenar el pas als cartaginesos. Era l'any 218 aC, i la porta d' entrada que escolliren va ser Empuries. Poc despres d'haver posat peu en terra ferma a Empuries, van fundar Tarraco, l'actual Tarragona,

i a partir d' aqui es van anar estenent

per tot el terri tori peninsular, amb un proces anomenat romanitzaci6, que pretenia estendre la cultura, la llengua i les institucions romanes per les noves terres conquerides.

Divisio provincial d'Hispimia ordenada per l'emperador August el27 aC.

, Legi~VII

('

/

(\

J~~

<> \ S

e" ,,-""-

~

~~~ J

;0' ~

M A NOS

150 km

)t

R T R

E

U M


~

ACTIVITATS 2.1. Indica el nom roma de les ciutats segiients: Cadis, Lugo, Merida, Sagunt, Lleo, Tarragona, Saragossa, Lleida, Cartagena i Cordova. 2.2. Digues si son certes 0 falsesles afirmacions segiients: a) Eis cartaginesos van entrar pel sud de la Peninsula i volien dirigir-se a Roma per derrotar-Ia. b) Eis romans volien fer tractes comercials amb els pobles que habitaven la peninsula Iberica.

c) Eis romans van entrar a la peninsula Iberica per Tarraco. d) Eis romans es van estendre per tota la peninsula Iberica ivan fundar moltes ciutats. e) Annibal va ser el vencedor de la Primera Guerra Punica. 2.3. Explica el motiu principal que porta els romans a la peninsula Iberica.

2. Qui eren els romans? Hi ha una llegenda molt coneguda que ens explica com dos germans bessons, Romul i Rem, despres de ser abandonats al riu dins un cove, van ser salvats i alletats per una lloba. Un pastor que va veure l'animal amb els dos infants els va acollir a casa seva, on es van fer grans. Quan

Eis romans, quan havien de decidir

eren uns joves forts i valents, van coneixer la historia de la seva salva-

qualsevol

cia, i per commemorar aquest fet van voler fun dar una ciutat al mateix lloc on temps enrere havien estat acollits per la lloba.

consultaven

Pero de seguida va sorgir un problema entre ells: tots dos volien ser el rei de la nova ciutat i el fet de ser bessons no determinava quina prioritat tenia l'un respecte de l'altre. Van decidir consultar-ho als deus i que fossin ells els que assignessin el nou governant. Per aixo van situarse cada un en un tura per observar el vol dels ocells: el que veies mes ocells en un temps determinat seria rei. Romul en va veure el doble del seu ger-

rna i, per

tant, havia de ser el rei. Van marcar els limits de la ciutat ivan decidir que matarien qui goses traspassar les muralles sense autoritzacia del rei. Rem, gelas

a,

per la sort del germ va incomplir el pacte i va entrar a la ciutat sense el permis del rei. Romul, seguint el jurament que havia fet, el va matar.

La Lloba Capitolina representa Romul i Rem alle~atsper la lloba.

SABlES

afer

QUE ... ?

important,

la voluntat

sempre

dels deus,

i ho feien observant el comportament del vol dels ocells, mirant les entranyes dels animals sacrificats, etc.

â&#x20AC;˘


RomuliRem Aleshores en aquests paratges hi havia vastes extensions solitaries. Diu la tradicio que l'escCtscabal d'aigua havia dipositat en lloc eixut el bressoljlotant on havien estat exposats els nens, i que una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi ha a prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves mamelles als infants amb tanta mansuetud que un pastor del ramat reialla va trobar llepant els nadons amb la llengua. Diuen que el pastor es deia FaustuL Ell els va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona Larencia perque els cries. Alguns creuen que Larencia era anomenada lloba entre elspastors, perque havia prostitui"t el seu cos:d'aqu£ prove l'origen d'aquesta tradicio i d'aquest prodigi.

Diu la llegenda que aquests fets van tenir Hoc l'any 753 aC, data de la fundaci6 de la ciutat que portaria el nom del seu primer rei, Roma. Pero les investigacions historiques han demostrat que la ciutat' va ser fundada al segle VIII aC per un poble de pastors que habitava la zona central de la peninsula Italica, ala regi6 del Lad.

··.0

~

• 300 km

La peninsula Ittdica al segle VIII aC.

La ciutat de Roma era una de les moltes que hi havia a tota la peninsula Italica, pero ben aviat comen~a a destacar per la seva intensa activitat expansiva: va dominar els pobles veIns, tant els del nord com els del sud, fins a apoderar-se

la tota la Peninsula.

seva expansi6. Sorti de les seves fronteres Mediterrania, des d'Hispania, a Occident, Egipte, a Orient, indoent-hi

Pero no acaba aquila

i s'estengue per tota la fins a la mar Caspia i

el nord d'Africa. Dominaren

totalment el

que ells mateixos van batejar com el Mare Nostrum. Roma va esdevenir aixi el centre d'un imperi poder6s i extenso Eis romans deixaren la seva empremta per tot aquest territori conquerit, a traves de les seves edificacions, com ara teatres i circs 0 1a seva llengua, els seus mites i les seves institucions polltiques elements encara visibles en molts indrets actuals.

i juddiques,


ACTIVITATS 2.4. Observa aquest carrell dels Jocs Olimpics que es van celebrar a Roma l'any 1960 i explica que representa. JEUX

DE LA

ROM A

XVII OLYMPIADE

0ces:>

2WIII-ll.IX

2.5. Les llegendes, narracions mes 0 menys imaginaries, han existit i continuen existint. En 1a de Romul i Rem els infants son salvats per una lloba. Observa aquestes dues imatges i digues a quines llegendes, en les quaIs tambe un nen es salvat per un animal, corresponen.

2.6. LAntic Testament tambe es pIe de llegendes molt conegudes. Llegeix aquests dos fragments i explica quines semblances ten en amb la llegenda de Romul i Rem. Un home de lafomilia de la mateixa fomilia. que el nen era bonic, Quan ja no el va poder cistella de papiT, la va

de Levi es va casar amb una dona La dona va tenir un fill. Veient el va amagar durant tres mesos. amagar mes temps, prengue una untar amb vetum i pega, va po-

~ sar-hi el nen i la deixa entre elsjones ala vora del Nil. La germana del nen vigilava de lluny estant per veure que Ii passaria. La filla del forao va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes espassejaven per la vora del riu. Ella veie la cistella enmig delsjones i mana que una de lesserventes anes a agafor-la. La va obrir i veie un nen que plorava. Se'n va compadir i digue: -Es un nen hebreu. Llavors la germana del nen digue a la filla del forao: - Volsque et vagi a buscar una dida hebrea perque te'l crii? Ella Ii respongue: -Vis-hi. Ella ana a cridar la mare de l'infont. La filla del forao Ii va dir: -Pren aquest nen i cria-me'l. Jo t'ho pagare. La dona se1 va endur i el va criar. Quan el nen va sergran, la mare el va dur ala filla del forao, que ladopta com afill iIi posa el nom de Moises, perque va dir: ÂŤL'he tret de laiguaÂť.

L'home s'uni a Eva, la seva dona, que va infontar Cain. Mes endavant va infontar Abel, germa de Cain. Abel era pastor d'ovelles i Cain treballava la terra. Acabades les collites, Cain va presentar al Senyor una ofrena de fruits de la terra. Abel va oferir tambe lesprimeres cries del ramat amb el greix de les victimes. EISenyor va acollir fovorablement Abel i la seva ofrena, pera no acolli Cain i la seva. Cain es va irritar molt i anava amb el cap baixo El Senyor Ii digue: -Per que estas irritat i no aixeques el cap? Si obres be, seras acceptat; pera si no obres be, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, pera tu l'has de dominar. Cain va dir al seu germa Abel: -Sortim al camp. Un cop van ser al camp, Cain es va llanrar sobre el seu germa Abel i el va matar.

2.7. EI Laci, en temps dels romans, era la zona central de la peninsula Italica. Esbrina que es actualment 1a ~ zona del Lazio.

â&#x20AC;˘


3. Que parlaven els romans? La lIengua dels romans era elllati

que, com el grec, provenia d'una ...

lIengua molt antiga anomenada

indoeuropeu.

1. •••

,

Alguns dels pobles que Ilatf

la parlaven van entrar a la peninsula Italica i es van situar a la regio del Laci. Cap a l'any 1000 aC podem dir que ja no parlen 1a seva lIengua originaria, sino que ja havia evolucionat cap aillati. La lIengua lIatina, que al comen<;:ament nomes parlaven alguns pobles, es va estendre ben aviat per tot el terri tori roma. Aixi, quan l' exercit conqueria unes noyes terres, implantava la seva lIengua, ja que molts comerciants

i soldats romans s'hi instal·laven a viure. Els habi-

tants del terri tori conquerit

de mica en mica anaven perdent l'us de la

lIengua indigena per adoptar la dels conqueridors,

ellIati.

Aixi trobem que la lIengua de Roma va ser utilitzada per un bon nombre de persones, ja que es parlava de la peninsula Iberica a I'Orient Mitja, i des de I'Europa central fins al nord d'Africa. Es evident, pen), que tot i ser la mateixa lIengua, hi havia algunes diferencies entre els habitants d'una zona i una altra, que es van anar accentuant

per la caigu-

da de l'Imperi roma. Finalment, ellIati va desapareixer en algunes zones, mentre que, en altres, va donar lIoc a unes lIenglies noyes, les llengiies romaniques.

Les lIenglies romaniques es parlen principalment a1 continent europeu, pero d'aqui s'han estes arreu. Com que provenen d'una mateixa lIengua mare, ellIati, tenen unes grans semblances entre elles. Si fern servir la relacio de parentiu, podem dir que son lIenglies germanes. --

Frontera estata!

--

Frontera lingufstica

Les llengiies romlmiques.

auA ATLANTIC

·9

'" M A I?

'-, L-

~100.0 km

v

A

N /


Llatl

Catala

Castella

Frances

Italia

scribere

escriure

escribir

ecrire

scrivere

vita

vida

vida

vie

vita

liber

lIibre

libro

livre

libro

noster

nostre

nuestro

nos

nostro

SABlES QUE... ? AI m6n hi ha molts alfabets. A Europa hi ha I'alfabet lIatf, el grec (utilitzat pel grec modern) i I'eslau 0 cirllic (del rus i altres lIengues eSlaves).

Eillad utilitzava un alfabet derivat del grec, amb el qual, pero, ja hi havia grans diferencies. L' alfabet Had va ser adoptat no nomes per les llengiies romaniques,

sino per 1a majoria de llengiies europees actuals.

La llengua es el tret cultural mes important que ens han deixat els romans. Aquesta empremta es fa visible no nomes en l'alfabet, sino en la morfologia dels mots i sobretot en ellhic. Aixi dones, el 80% del vocabulari de la llengua catalana deriva directament

delllad.

Es a dir,

que tots nosaltres parlem un llad evolucionat. Ho podem comprovar amb molts dels mots que emprem avui dia de manera habitual. Noms propis Hi ha molts noms de persona actuals que ja empraven els romans: Rosa ---7per als romans era nomes el nom d'una flor Carme, Carmina ---7en lIatf significava 'cant' 0 'poema' Alba ---7deriva d'un adjectiu que vol dir 'blanc' i, per extensi6, la primera claror del dia Juli ---7nom d'una de les families mes importants de Roma

Adria ---7un hadrianus era per als romans un home que havia nascut a Hadria,l'actual Venecia. Fixeu-vos que el catala ha perdut la h Sergi ---7significava 'guardia' i tambe era el nom d'una altra familia romana Paula, Pau ---7prove d'un adjectiu que significava 'petit, petita'

Dies de la setmana Els romans tambe van dividir la setmana en set dies, que van dedicar a un deu 0 una deessa diferent. EI catala ha mantingut el mateix nom en gairebe tots els dies: Dies lunae (dilluns), dia de la Lluna. Dies martis (dimarts), dia de Mart. Dies mercurii (dimecres), dia de Mercuri. Dies iovis (dijous), dia de Jupiter.

Dies veneris (divendres), dia de Venus. Dissabte i diumenge han rebut la influencia del cristianisme i no han mantingut el nom lIatf, perC>altres lIengues, com ara I'angles i I'alemany, han conservat el nom emprat pels romans: Dies saturni (dissabte), dia de Saturn. Dies solis (diumenge), dia del Sol.

Mots cientifics La majoria de les ciencies que coneixem actualment tenen el seu origen en el m6n grec. Eis romans van heretar aquests coneixements i els van ampliar; per tant, no es gens estrany que encara ara molts mots cientlfics provinguin deillati. En el camp de la botanica s'usa un nom popular i un nom cientffic per a cada planta 0 flor. Aixf, trobem que el conegut avet s'anomena entre els cientffics Abies alba.

La medicina es una ciencia que va veure la lIum a Grecia. Eis romans van aprendre els coneixements grecs i els van transmetre fins avui dia. I ens han deixat no nomes els coneixements, sin6 bona part del vocabulari medic que utilitzem. Aixf doncs, quan tenim un problema als ulls, no anem a I'ullista, sin6 a I'oculista, perque en lIatf ull era oculus. I com aquest en tenim molts altres exemples:

Nom popular faig violeta bleda

Os, oris (boca) ---7prendre un medicament per via oral Pes, pedis (peu)'---7fer-se la pedicura (tenir cura dels peus) Pectus, pectoris (pit) ---7tenir un dolor pectoral Capillus, capilli (cabell) ---7fer un tractament capil路lar

Nom cientlfic Fagus sylvatica Viola odorata Beta vulgaris


Expressions lIatines A vegades, en una cronica esportiva, es diu que un equip determinat va guanyar el partit in extremis, 0 en un diari 0 revista s'informa que la policia va sorprendre eiliadre in fraganti. Son expressions lIatines que han arribat ales lIengues modernes sense cap canvi, i que son entenedores per a tothom. AixI, haureu entes que in extremis vol dir 'a I'ultim moment', i que in fraganti vol dir 'en I'instant mateix de fer un acte delictiu'. Les expressions lIatines formades per un sol mot estan ja incorporades al lexic catala, per aixo no s'escriuen en cursiva i porten I'accentuacio propia del catala. Les expressions lIatines de mes d'un mot no estan incorporades allexic catala, per aixo s'escriuen en cursiva i no es regeixen per les normes d'accentuacio del catala. Expressions

lIatines

formades

Habitat -7 medi on viu una determinada especie (<<Laselva es I'habitat natural dels tigres») Accessit -7 recompensa inferior al premi (<<Novan donar cap premi, perc) slun access it») Deficit -7 perdues economiques ficit aquest any») Expressions

in albis albis»).

-7

lIatines

(<<L'empresa ha tingut de-

de mes d'un mot

en blanc (<<Abansde fer I'examen m'he quedat in

in situ -7 al mateix lIoc on han passat els fets (<<Lapolicia va investigar I'assassinat in situ»). ipso facto

-7

ara mateix (<<Fesels deures ipso facto»).

per capita -7 per cap, per persona (<<Enstoca un tall de pasUs per capita»).

per un sol mot

Curriculum -7 document amb les dades personals (<<Hede presentar el curriculum avui mateix, si vuliia feina»)

vox populi -7 la veu del poble (<<Lavox populi diu que el director ha dimitit»).

ACTIVITATS 2.12. Tots aquests personatges tenen un nom derivat delllad. Eseriu-los i expliea d'on provenen.

. regma utilis

fill animal

rema util padre animal

pere reme utile fils

2.9. El nom d' alguns dels mesos tambe te el seu origen en la llengua llatina. N'hi ha dos, pero, que el deuen a dos personatges histories, Juli Cesar i August. De quins dos mesos es traeta? 2.10. Com es diu dissabte i diumengei~n angles? Creus que provenen delllad? 2.11. Fixa't en aquests noms eiendfies de plantes i flors i esbrina amb quin mot popular estan relaeionats: Phaesolus vulgaris Cupressus sempervirens Lilium Populus alba Ulmus minor Rosmarinus oficinalis Hyacinthus orientalis

lliri mongetera alber Xlprer jaeint om roman!


2.13. Busqueu en un diccionari de noms de persona el l'origen i el significat. Despres

bilitats que hi ha a continuaci6

vostre nom: apunteu-ne

significat mes proper a cad a Frase llatina.

expliqueu-Io

a) Carpe diem: Pesca la carpa / Anem ala carpa / Viu el

a tota la classe.

escullia

que tingui un

dia.

2.14. Moltes expressions llatines les entenem dins d'u-

b) Mens sana in corpore sano: Un cos sa en una ment sana

na frase, segons el cO,ntext en que apareixen.

/ Una ment sana en un cos sa / Cura la teva ment i el teu

frases seguents omplint

Copia les

els buits amb aquestes expres-

sions: conditio sine qua non, a priori,

a posteriori,

sine

die, quorum ipersona non grata.

cos. c) Alea iacta est: La sort esta tirada / S'ha trencat l'ala / Ja es 1'hora. d) Dura lex, sed lex: La llei dura / La llei es dura pero es la llei / Aixo dura mes que la llei.

a) Tenir setze anys es ... per poder treballar. b) ... el curs d'informatica

semblava molt facil, pero ...

vam trobar-Io diHcil.

2.17. Busca cinc expressions llatines en aquesta sopa de

c) A causa del mal temps, el concert s'ha suspes ....

lletres. Despres explica que signifiquen:

d) La reuni6 de delegats no es va celebrar perque no hi havia .... e) Despres de les seves declaracions,

el periodista va ser

declarat ....

2.15. La premsa

utilitza

sovint

una noticia

Despres comenteu-Ies

a classe.

U

P

a

p

x

a

v

N

Z

T

I

R

S

I

V

0

E

B

C

A

a

G

N

R

S

A

B

I

T

A

T

G

X llatines.

T

U

F

E

Z

X

L

I

U

on n'hi hagi una.

R

M

I

C

A

X

B

P

T

E

N

a

B

s

I

I

R

Z

M

L

F

U

T

I

S

N

I

I

T

G

B

I

M

N

E

R

S

R

Z

X

a

F

L

E

S

2.16. A part d' expressions, els romans ens han deixat frases llatines que en el seu moment van dir personatges importants

L

H

expressions

Busca com a minim

I

i que encara ara s'utilitzen.

De les tres possi-

4. Moments clau de la historia de Roma La historia de Roma es pot dividir en tres grans pedodes, que es diferencien per un sistema de govern ger a cad a etapa:

I

8'00 i

700

600

500

400

I

I

I

I

300 I

200

100

1

I

100

200

300

400

I

I

I

I

500

I

~ Mooa",";a

Imperi

Republica Juli Cesar Guerres puniques (100 aC-44 aC) (264 aC-146 aC)

Fundaci6 de Roma (753 aC)

Penetraci6 del cristianisme -<

Pax romana

S

Octavi August, primer emperador (27 aC-14 dC) Naixement de Crist

Decadimcia

~ EI cristianisme, declarat religi6 oficial (380 dC) guda de l'lmperi roma d'Occident (476 dC)


4.1. La monarquia Els primers anys despres de la fundaci6 de la ciutat, Roma va estar governada per set reis. Aquest sistema de govern, amb un rei s'anomena monarquia.

a1 capdavant,

El rei, que tenia un carrec vitalici i electe, era la maxima autoritat: governava, dirigia l' exercit, impartia justfcia, presidia les assemblees,

·".I.'-li.

monarquia senat

etc. Comptava amb l'ajuda d'un senat format pels caps de les families mes importants,

que l'assessoraven quan el rei ho sol·licitava.

Alllarg d' aquest periode, els reis van promulgar les primeres lleis, van construir els primers temples, van engrandir la ciutat ivan comen<;ar a envair els pobles veIns. Pero al final de la monarquia, Roma va caure sota el domini dels etruscs. * Aixl doncs, els tres ultims reis de Roma van ser d' origen etrusc. Cany 509 aC els romans es van revoltar contra els etruscs ivan expulsar el sete i ultim rei, Tarquini el Superb, que havia regnat prescin-

VOCABULARI Etruscs. Poble d'una regi6 del nord de la peninsula Italica d'origen no lIatL

dint del poble i del senat. Amb aquesta expulsi6 va desapareixer la monarquia i els romans van proclamar la Republica.

SABlES

QUE ... ?

Hi ha una Ilegenda que explica com el fill del rei Tarquini va violar una matrona romana anomenada Lucrecia. Aquesta ho explica al seu marit i despres es mata. EI marit, fora de si per aquesta of ens a , es va rebel·lar contra el rei i la seva familia, els quais van haver de fugir.

Troben Lucrecia asseguda a l'habitaci6 tota afligida. A l'arribada dels seus parents Ii salten les llagrimes i quan l'esposIi diu: «Que no estas be?», contesta: «No. Com pot estar be una dona que ha perdut l'honor? Al teu llit, Col.lat!, hi ha rastresd'un altre home; d'altra banda, el meu cosha estat profimat, pero la meva anima es innocent; la mort me'n sera testimonio Doneu-me la ma dreta i la paraula que l'adulter sera castigat, si vosaltres sou homes. Ell es Sext Tarquini que, la nit passada, enemic en comptes d'hoste, amb violencia i armat, es va emportar un plaer funest per a mi i per a ell.» Tots, un darrere l'altre, Ii donen per torn la paraula; consolen la desesperaci6 de la seva anima font recaure la culpa del deficte al malfoctor i no a la victima. Li diu en que es la ment la que comet lesfoltes, no el cos i que no hi ha culpa on no hi ha intenci6. Ella contesta: «Vosaltres veureu el que ell es mereix:jo encara que m'absolc del pecat, no m'qllibero del castig; cap dona sense honor podra viure amb l'excusa de ser com Lucrecia.» Un ganivet que tenia amagat sota el vestit se'l va clavar al cor i lliscant sobre laferida, va caure moribunda. Criden el seu nom l'espos i elpare alhora.


4.2. La Republica AI 509 aC comens:a un nou pedode

de la historia de Roma, la Re-

publica, que es caracteritza per una major participaci6 dels ciutadans en el govern de la ciutat. EI mot republica prove delllad respublica, que significa 'la cos a publica', es a dir que el govern es cosa de tots. Aquesta manera d' entendre el govern de la ciutat la van immortaIitzar amb les sigles SPQR (Senatus populusque romanus), que va esdevenir el vertader simbol de la Republica romana. Durant la Republica el senat, que ja existia durant la monarquia,

Emblema de fa Republica romana.

va

anar guanyant pes politic, fins a convertir-se en el maxim organ de representaci6. Eis membres eren els senadors, que ocupaven el durec de manera vitalicia. Eren els que discutien i aprovaven moltes de les qUestions referents ala politica exterior, als afers militars i a les finances. A part del senat, la Republica estava govern ada per magistrats

0

funcionaris escollits ales assemblees del poble. EI carrec mes important era el de cansol (cada any se n'escollien dos), que representava la maxima autoritat civil i militar. AIllarg de la Republica, Roma va portar a terme una gran expansi6 territorial; pero no va ser una empresa f'acil i a vegades els romans van haver de lluitar de valent. Es el cas de les guerres que van fer contra els cartaginesos, les guerres Puniques,

que van acabar amb la derrota de

Cartago i del seu capitost, Annibal. Amb aquestes victories Roma va esdevenir la principal i unica potencia de tota la Mediterrania. Pero no

RECORDA

va acabar aq ui el seu desig d' expandir -se i en els ultims segles de la Republica va conquerir molts territoris orientals, com tambe Grecia,

ca i una de les potenCies mes impor-

la Gal.lia, la Germania,

Una sessi6delsenat.

etc.

Cartago era una ciutat del nord d'Atritants de tot el mar Mediterrani.


Tot i aconseguir tantes victories a l' exterior, Roma tenia greus problemes interns. En primer Hoc eren enormes les diferencies entre les dues classes socials que hi havia en aqueHs moments: els patricis, classe aristocratica farmada per descendents dels antics fundadors de la ciutat, gaudien de tots els drets i privilegis; en canvi, els plebeus, ciutadans majoritaris a Roma, que es dedicaven al comer<;:,l'artesania, etc., no en tenien. Aixo provoca un seguit de protestes per part d'aquest ultims. Un altre dels problemes que va agreujar la crisi de la Republica fou 1a gran quanti tat d' esclaus i esclaves que arribaven ala ciutat pro cedents dels territoris conquerits. Aquesta ma d' obra va arru'inar molts petits propietaris de terres. Ames, les males condicions de vida dels esclaus van originar una de les revoltes mes conegudes de l'antiguitat, la revolta d'Espartac. A tot aixo cal afegir les Huites politiques, que tenen el seu auge al segle laC, quan van tenir Hoc unes cruels guerres civils entre generals a politics per aconseguir el poder absolut de Roma. Juti Cesar va ser un

L'emperador OctaviAugust.

dels generals que va aglutinar ales seves mans tot el poder durant un Harg perlode de temps. EI seu assassinat no va aconseguir preservar la Republica, i al27 aC comen<;:a un nou perlode: l'Imperi.

4.3. L'lmperi Despres de la mort de Juli Cesar, es produeixen

una serie d' enfronta-

ments civils per aconseguir el poder, fins que Octavi August fou proclamat emperadar, l' any 27 aC. Tot el poder tornava a estar en mans d'una sola persona, l' emperador, que decidia en les questions civils, militars i religioses. Era qui elegia els senadors, comandava l' exercit, nomenava els funcionaris, impartia jusdcia, etc. Era tambe el cap religios. Durant els primers temps de l'Imperi, Roma va continuar la seva expansio iva conquerir territoris com ara Britannia i altres situats ala Mediterrania

oriental. Al segle

II dC

l'Imperi assoleix la seva maxima

expansi6, pero calia un exercit gran i poderos per defensar les fronteres de possibles invasions barbars. Aquesta epoca de pau i prosperi tat es coneix amb el nom de pax romana.

Dibuix que representa fa construccio del pont que els romans van aixecar sobre el riu Danubi en fa seva expansio cap a la Mediterr2mia oriental


?

Ai segle

III de,

pero, comen<;:a un periode de conflictes, tant interns com externs, que desembocaran en una epoca de crisi i decadencia de l'Imperi roma. D'una banda, les fronteres es van tornar insegures davant la pressi6 dels pobles barbars,

* que

a poe a poe van aconseguir do-

minar territori roma. D'altra banda, a aquest problema cal afegir la greu crisi economica provocada per la manca d' esclaus: la fi de les conquestes va signifi-

VOCABULAR' Biubar. Mot onomatopeic que identificava aquells que no parlaven la mateixa Ilengua que els grecs

0

els romans i

que, per tant, els semblava que feien uns sons estranys (ba, ba, ba ... ).

car que no arribessin nous esclaus per ales tasques agrkoles. A mes, calia tenir molts diners per pagar la gran quantitat

de soldats que defen-

saven l'extens territori de Roma. Un tercer problema fou l'escassa autoritat que van tenir alguns emperadars davant el creixement del poder de l'exercit, que amb la seva for<;:a posaven i deposaven emperadors segons els convenia. Com a exemple, cal dir que alllarg de trenta anys hi hague trenta emperadors romans, alguns dels quals van governar uns quants dies i molts van morir assassinats. A final del segle IV, l'emperador Teodosi va dividir l'Imperi en dos: l'imperi d'Occident, amb capital aRoma, i l'imperi d'Orient, amb capital a Constantinoble. Els barbars, pero, conquerien cada cop mes territori roma, fins que al 476 un cabdill barbar va destronar 1'ultim emperador, Romul AugUstul. Era la fi de l'Imperi roma d'Occident.

Etapes de les conquestes romanes.

(

Tarraco Sagunt

...

~ Balears - " ~rtagoNova

D Territoris romans despres de la segona guerra punica D Territoris conquerits el segle II aC D Territoris conquerits el segle I aC

D

Territoris conquerits

i annexionats

81 segle I

D Territoris conquerits per Traja el segle II dC

de


ACTIVITATS 2.18. Recorda que el mot monarquia prove del grec monos, que significa 'unic'. No es l'unica paraula catalana que te aquest origen; busca' n d' altres, com per exempIe monocle (lent per posar davant un sol ull). 2.19. EI mot grec archos ha donat en catala els sufixos -arquia i -arcat. Relaciona els mots seguents amb la seva definicio: anarqUJa oligarquia monarqUla matriarcat tetrarquia

• societat en que el poder de la dona • societat en que el poder d'una sola persona • manca d'un cap • societat en que el poder de quatre persones • societat en que el poder d'uns quants

esta en mans esta en mans

esta en mans esta en mans

2.20. Avui dia hi ha molts pa'isos, sobretot europeus, que tenen encara la monarquia com a sistema de govern. Un exemple seria Espanya, pero no es l'unic. Digues altres pa'isosen que hi hagi una monarquia. 2.21. Com la monarquia, la republica continua existint com a forma de govern en molts pa'isos, com es el cas de Fran<;:a.Esbrina-ho i enumera alguns d' aquests pa'isos. 2.22. Actualment continua vigent el carrec de consol, pero amb unes funcions que no tenen res a veure amb les dels consols romans. Busca en un diccionari quines son les funcions d'un consol actualment.

Annibal era alt ifort. La seva barbeta quadrada servia de base a un rostre dur i angu16s, amb uns ulls profonds, del color de l'escorra del pi, i molt vius, que miraven directament. El seu nas recte i aixaJat lleugerament a la punta semblava haver estat esculpit per poder adaptarse a un case esparta, dels que protegien aquest apendix. Pero ell no emprava cap mena de proteccio. De manera que si espresentava al camp de batalla amb un pegat a la cara tothom sabria que era ell i lanirien a trobar, perque entrava en combat amb elsprimers homes (sempref) i en sortia el darrer (tambe sempref). Aquell coratge havia fit que molts el seguissin en la llarga travessa per les muntanyes, sota elfred i el vent glarat dels cims. I no havia estat gens senzill. Abans d'iniciar l'escalada delsAlps ja s'havien fit enrere mes de tres mil homes. Covards! Els va engegar cap a casa. Que podia fir, si no? Obligar-los a seguir. .. ?Haurien representat una carrega insuportable. Executar-los ... ? Tampoc. Hauria estat una perdua de temps inutil. Despres van venir els estrets camins amb penya-segats, els atacs dels guerrillers celtics, la Jam, la por, les malalties, el fred, el vent i... elspobres elefonts que gairebe no podien passaro Mes de la meitat dels homes hi van perdre la vida i nomes vint-i-sis mil van arribar a la plana despres de travessar l'estret pas ubicat enmig daquella immensa barrera que son els Alps. 1, pel que fiia als elefonts, elspobres, malgrat la seva grandaria, no van poder suportar l'esforr i cada dia Ii arribava la noticia d'una nova baixa, fins que tan sols van quedar-ne cine dels cinquanta que havien iniciat el viatge.

a) Quin recorregut va fer Annibal? b) Quins animals transportaven els materials? Com s'havien adaptat al nou clima? c) Que pretenia Annibal? d) Com es presenta Annibal al camp de batalla? e) Quants homes van arribar a la plana?

2.23. Contesta breument: a) Quin era ellema de la Republica romana? Que significa? b) Quin problema va originar l'augment del nombre d'esclaus? c) Quin era el carrec de magistrat mes important? d) Com s'anomenen les guerres entre romans i cartaginesos? e) Que vol dir que el carrec de senador era vitalici?

2.25. Alllarg de la historia posterior a l'Imperi roma hi ha hagut altres imperis. Esmenta'n algun i situa'l en el temps.

2.24. Llegeix aquest fragment de la novel·la historica escrita per Albert Salvado Els ulls d'Annibal i contesta:

2.26. Actualment hi ha cap pais que tingui com a cap d'Estat un emperador?


2.27. Digues si son certes giients:

0

falses les afirmacions se-

a) Durant la Republica, els consols eren els que tenien la maxima autoritat i el seu carrec era vitalici. b) Roma va aconseguir dominar tota la peninsula Italica. c) Durant l'ultim segle de la Republica tingueren Hoc diverses guerres civils. d) EI Senat era una assemblea en que participava tot el poble. e) La Gal路lia va formar part de l'Imperi roma al final de la Republica.

2.30. Observa els fotogrames de dues pel.lkules de romans. En tots dos apareixen emperadors romans. Relaciona 1a imatge amb el nom de l'emperador i el dtol de la pel.l1cula.

2.28. Hem fet un breu recorregut per l'Imperi, sense mencionar gairebe el nom de cap emperador. Fes memoria i digues-ne algun. 2.29. Explica les causes principals que van provo car la decadencia i la posterior caiguda de l'Imperi roma.

a) I.:emperador Nero de la pel.lkula Quo Vadis? b) I.:emperador Marc Aureli de la pel.l1cula La caiguda de I1mperi roma

5. Personatges rellevants Dels molts personatges que van tenir un paper important

en la histo-

ria de Roma, hem considerat oportu coneixer de mes a prop dos personatges ben diferents que van viure durant la Republica: d'una banda, un esclau, Espartac, que va protagonitzar una revolta, i de l'altra, un dels politics i generals mes coneguts,

Juli Cesar.

5.1. Espartac, l'esperanQa dels esclaus La societat romana de la Republica es dividia en ciutadans i no ciutadans. Els ciutadans alhora es classificaven en patricis iplebeus. Als primers temps de la Republica no tenien els mateixos drets; aixf dones, els patricis gaudien de tots els drets, com ara formar part del govern, impartir justicia, ser propietaris de terres, etc.; mentre que els plebeus no en tenien, per be que sf que havien de complir un seguit de deures, com ara pagar impostos. Despres de moltes reivindicacions socials, els plebeus van aconseguir tenir els mateixos drets i deures que els patricis. D' altra banda, hi havia tot un segment de la poblaci6 que no tenia cap dret, ni tan sols la llibertat: eren els esdaus, considerats no ciutadans, que arribaven a aquesta condici6 per ser presoners de guerra, condemnats

per la justicia

0

persones endeutades.

Relleu de l'epoca monarquica que representa uns esclaus treballant al camp.


Fotograma de fa pel./icufa Espartac, de Stanley Kubrick, en que efs escfaus, encadenats, son condui'ts aRoma.

La revolta dets esclaus Els esclaus no eren considerats persones, sino un objecte que es podia comprar i vendre. Per tant, el preu d'un esclau variava depenent de la quanti tat que n'hi havia al mercat: en epoques de grans conquestes, quan arribaven molts esclaus aRoma, el preu era mes baix que en epoques en que les conquestes eren mes aviat minses. S' encarregaven de les tasques mes dures de la societat: alguns trebaHaven al camp, altres a les mines, n'hi havia que feien les tasques domestiques de les families benestants i, finalment, hi havia els que feien de gladiadors. Com es evident, les seves condicions

de vida eren molt dolentes i

aixo va provocar un seguit de protestes per part dels esclaus. La mes important d' aquestes revoltes va estar capitanejada per Espartac, un esclau procedent de Tracia que va ser comprat per fer de gladiador. Va ser enviat a Capua, una ciutat al sud de Roma, on hi havia una escola de gladiadors i on era entre nat en unes condicions

infrahumanes.

Jun-

tament amb un centenar de gladiadors, es va revoltar i va decidir fugir. S'hi van anar afegint esclaus de les terres i les finques per on passaven, fins a arribar a ser un gran exercit d' esclaus. El senat roma, pensant que es tractava d'una revolta sense importancia, hi va enviar un petit destacamen~t de soldats, que ben aviat va ser derrotat pels esclaus. Les posteriors victories sobre l'exercit roma van estendre la fama d'aquests esclaus de manera que cada dia augmentava el nombre de rebels que s'hi unien. El que no sabien els governants de Roma es que es tractava d'un grup nombros d'homes, entre els quaIs hi havia Espartac, molt preparats ffsicament i la majoria amb una Harga experiencia militar. No els seria f'acil derrotar-los. Despres d'un any i mig de revolta, i despres d'haver posat en ridicul l'exercit mes poderos del man, el senat va decidir posar fi a aquest conflicte: hi va enviar un gran exercit, que derrota Espartac i tots els seus companys. La gran majoria va morir en el combat i els pocs que van caure presoners van ser condemnats sin d' exemple per a altres esclaus.

a morir crucificats, perque servis-

Quan la noticia arriba aRoma, els esclaus rebelsja s'havien refugiat al Vesuvi. De moment, foren cursades ordresdepoca transcendencia, com si es tractes d'abatre una partida de focinerosos i aconseguir-ho fos questi6 d'un tres i no res. Pera els missatgers que anaven tornant del sud d1talia portaven alSenat, de mica en mica, la real dimensi6 d'aquella nova guerra civil que acabava de ntixer a la peninsula. A la primera fornada de fugitius s'hi havien anat sumant tandes i mes tandes d'altres essersigualment vilipendiats. I encara que tenien establert el campament en un escarpat paratge de la muntanya, no deixaven d'acudir a la plana 0 d'estendre'sper les rodalies de Napols, lluitant contra escamots a vegades superiors en nombre, pera vencent-los sempre, apoderant-se de les seves armes i alliberant esclaus a centenars. Els serfi abandonaven els camps de la regi6, deixaven lespedreres, les mines, els tallers. El crit de llibertat que prodigaven els rebels trobava eco arreu, i molt aviat, en els cims del volell. apagat des de feia mes de mil anys s'hi arraimaren uns sis mil essershumans, no tots utils per a la lluita, pera si amb esperit lluitador. Revoltar-se contra la tirania ja es,per si sol, gratificant.


5.2. Juli Cesar, el conqueridor de la GftHia Has vist que durant el segle

I

aC hi va haver diverses guerres civils

·.,.1· ... Juli Cesar

entre alguns politics i generals romans que volien aconseguir el poder absolut de Roma. Entre aquests hem de recordar Juli Cesar, nascut en una antiga familia de patricis. Des de ben jove va mostrar una gran ambicia pel poder i utilitzava dos recursos que Ii donaven molt bon resultat: d'una banda sabia guanyar-se les simpaties de la gent del poble i tambe les dels soldats; de l' altra, era un expert militar que amb les seves victories feia creixer la seva fortuna i la seva popularitat. Com a general va lluitar en diversos indrets del territori roma: a Asia, a Hispania, etc., pero es conegut sobretot per les lluites que el van portar a conquerir tota la GaI·lia. No va ser una tasca f'acil, ja que durant molts anys va haver de combatre contra els intents dels gals de desfer-se del domini roma. De tots es ben coneguda la historia en comic que dos autors francesos, Goscinny i Uderzo, van voler immortalitzar: pretenien ridiculitzar l' exercit roma i en particular el seu general, Juli Cesar, perque no podien conquerir un petit poble de gals. Pero, com sabem, la realitat va ser ben diferent.

Bust deJuli cesar.

Aquestes victories contra la Gal·lia Ii van donar un prestigi i una popularitat encara mes grans i quan va tomar aRoma es va enfrontar amb el seu gran enemic, Pompeu, i va provocar una cruel guerra civil. SABlES QUE... ?

Cesar en va sortir victorias i va passar a ser l'unic govemant de Roma. Pero no tot el senat veia amb bons ulls que Cesar govemes tot sol.

AI m6n roma era frequent que perso-

Uns quants senadors que pretenien tomar a l' autentica Republica van

natges i families

conspirar contra ell, i mentre Cesar entrava al senat, aquests, entre els

tessin parents Ilunyans per donar-Ios

quaIs hi havia el seu afillat Brutus, el van envoltar i el van apunyalar fins que va caure mort als peus de l' estatua de Pompeu. Els historiadors

mes oportunitats

expliquen que abans de morir encara va tenir temps de dir: «Tu tambe, fill?», dirigint-se a Brutus.

Aixi acaba la vida d'un dels personatges mes importants

i tambe

mes coneguts del man antic. :Hem pogut observar el seu rostre en molts bustos i estatues, ha estat el protagonista de diverses pel.licules i series televisives, i ha fet carrer rius de tinta tant en comics com en novel·les i obres de teatre, fins i tot el gran escriptor angles William Shakespeare Ii va dedi car una tragedia: Juli Cesar.

Fotograma de fa pel./icufa Juli Cesar, de Joseph Mankiewicz, amb elpersonatge de Cesar mort davant dels senadors.

benestants

adop-

a la vida. Brutus era

un parent de Juli Cesar que va adoptar com si fos un fill.


u

ACTIVITATS 2.31. Llegeix aquest fragment de la novel·la Espartac, de Joan Baste, i contesta les preguntes que hi ha a continuacio: En contrast amb tota aquella gent, hi havia els que semblaven salvatges animalies: els esserspredestinats a ofirir una diversio i a rebre una mort certa, que havien arribat la nit anterior procedents de Capua. Se'ls transportava amb les mateixes precaucions que esprenien a l'hora de dur fires des de la llunyana Etiopia. De fit, no eren carretes allo que albergava aquella massa de cam suosa, sino gabies. Amuntegats en elles, custodiats pels seus vigilants, anaven sofi'int l'incomode sotragueig de la ruta pero, al mateix temps, una altra mena de dolor mes llatzerant i mesprofund: l'angoixa de saber que tenien les hores comptades. Lentul era l'amo d'aquells gladiadors esclaus, l'organitzador delfistival 0 espectacle d'aquella tarda. Expert en lafuncio, tenia cura de tots els detalls amb la pretensio defir discorrer la diversio pels camins que mes satisfiien aquells que havien contractat els seus serveis. En unes altres circumstancies socials, amb menys ambicio a l'hora d'enriquir-se, Lentul tal vegada hauria pogut ser una bona persona. Era llibert d'un membre de la fomilia Cornelia i, en tant que plebeu, s'havia instaf.lat a Capua, on comenfa amb l'explotacio d'una petita propietat rustica, que Ii va donar mespreocupacions que beneficis. Possei'aun reduir nombre d'esclaus, pero la seva escassafortuna no Ii va permetre mai escollir-Ios entre els mes forts 0 els mes aptes, de manera que ales subhastes que esfiien periodicament sempre acabava adquirint allo que rebutjaven licitadors m1s rics. Amb poc temps de diferencia van passar aflrmar part dels distints serveis de la casa de Lentul dos personatges que, cada un d'ells en l'esftra que Ii erapropia, arribarien a convulsionar no ja la vida de Capua, sino la de tota la Republica. Un d'ells era Espartac; l'altre, Lavinia. EI primer unia, a una gran flrfa corporal, la prudent intel.ligencia d'un grec; la segona sumava, a una gran bellesa, la possessio d'un esperit profttic. Tots dosprocedien de Tracia. L'origen d'Espartac era obscur: alguns deien que havia nascut de pares esclaus, d'altres que devia haver estat un princep en la seva patria.

a) Com es deia el propietari d'Espartac? b) Com eren transportats els esclaus? c) A part del tracte, que angoixava mes els gladiadors? d) Per que el text diu que eren «esserspredestinats a oferir una diversio i a rebre una mort certa»? 2.32. A partir del que hem explicat digues si son certes o falses les afirmacions segiients: a) La societat romana es dividia en patricis i esclaus. b) Eis romans no eren considerats persones, sino objectes. c) Una persona podia arribar a ser esclau si acumulava molts deutes. d) Espartac era un esclau que treballava al camp del seu senyor. e) La revolta dels esclaus va acabar en derrota i els esclaus van tamar al seu propietari. 2.33. Observa les imatges segiients i digues quines tasques feien els esclaus:


2.34. Ja has vist que tant la societat grega com la romana tenien esclaus. Pero l'esclavitud no va desapareixer legalment fins al segle XIX. ~Podries dir algun altre moment historic i en quin lloc concret hi ha hagut una societat esclavista? 2.35. Fixa't en la descripcio fisica de Juli Cesar que fa 1'historiador roma Suetoni. ~Quins son els seus trets mes destacats? Diu la tradicio que flia una gran alrada, que tenia un color de pell paUid, els membres ben proporcionats, la cara un xic massa plena, els ulls negres i vius i una bona salut, per be que, vers la fi de la seva vida, solia perdre sobtadament el coneixement i Ii agafaven esglais durant el son. En dues ocasions va patir el mal dels comicis en plena activitat. Pel que fa a la cura del seu cos eraflrra primmirat, i aixi, no es limitava aflr-se tallar els cabells i a afaitar-se escrupolosament, sino que fins i tot esflia depilar, tal com Ii van retreure alguns. EI defocte de la calvicie, certament, el suportava molt malament.

2.36. Corregeix les afirmacions que no son certes: a) Juli Cesar va conquerir Germania i la Gal路lia. b) Cesar va gaudir alllarg de la seva vida d' una gran popularitat. c) El seu fill, juntament amb altres parents, el va assassmar.

d) Es va autoproclamar rei i va instaurar de nou la monarqUia. e) Letern enernie de Juli Cesar era Pompeu, que va derrotar en una guerra civil. 2.37. Juli Cesar es va casar diverses vegades iva tenir moltes amants, pero n'hi havia una d' especial. Llegeix aquest fragment i contesta:

Tambe va ser l'amant de reines, entre les quaIs s'inclou Eunoe de Mauritania, esposa de Bogud. A ella i al seu marit, va dispensar-Ios nombrosos i enormes favors, d'acord amb el que escriu Naso. Pero la que mes s'estimaflu Cleopatra: al seu costat, sovint va prolongar els banquets fins ala matinada, iamb ella vafor, a bord d'una barcassa amb cabines, una ruta a l'interior d'Egipte que els hauria portat fins a Etiopia, si l'exercit no s'hagues negat a seguir-Ios. Finalment, la va convidar aRoma i no la va acomiadar abans d'omplir-Ia dels majors honors i recompenses, i va consentir que dones el seu nom al fill fruit de la seva unio. Certament, alguns grecs ens han transmes que s'assemblava tam be a Cesar, tant en el seu aspecte com en el caminar.

a) Qui era la famosa amant de Cesar? b) A que es dedicava? c) Que va fer Cesar quan la va convidar aRoma? d) Van tenir cap fill? Com es deia?

6. Roma, la capital del mon Com eren les ciutats romanes? ..~Com eren els carrers per on passejaven els romans? Com es divertien? On dormien? ~On es relacionaven amb els altres ciutadans? Roma, que fou considerada durant molt de temps la capital del m6n, pot respondre a aquestes preguntes. Aquesta ciutat, que en el moment de la seva fundaci6 tenia unes dimensions redu"ides, va anar creixent a mesura que augmentava el nombre d'habitants, fins a arribar a convertir-se en 1a ciutat mes gran i esplendorosa

de tota l'antiguitat.

Els seus habitants

eren plenament

conscients que vivien en una ciutat diferent de la resta. Per aixD, quan volien conversar amb altres ciutadans, s'acostaven al fOrum, el cor de la ciutat. El forum era el centre neuralgic de Roma i de qualsevol ciutat romana. Aqui, el ciutada comprava ales diverses botigues 0 a les parades ambulants del mercat. Tambe era on es loca-

Reconstruccio delforum de Roma.


El Colosseu de Roma.

litzaven la majoria de temples dedicats ales divinitats. S'hi acostava qui havia de fer un tracte de negocis

0

havia d' anar als jutjats per algun as-

sumpte. Els senadors tambe es reunien en un dels seus edificis. Alguns hi anaven nomes a escoltar els discursos dels politics i advocats 0 simplement a discutir amb altres ciutadans dels problemes de la ciutat. Als romans tambe els agradava molt divertir-se i, com que tenien moltes hores d' oci, van construir molts edificis per a tot tip us d' espectades. A Roma, molt a prop del forum, podem veure el Colosseu, un amfiteatre amb capacitat per a quaranta-cinc

mil espectadors, que ana-

yen a veure sobretot lluites de gladiadors, un espectade

molt cruel en

el qual dos homes lluitaven fins a la mort d'un dels participants. El Circ Maxim no es conserva, pero es mante el seu emplafament i espot observal"eilloc del mur i elpendent on hi havia lesgrades.

Pero l'espectade preferit dels romans eren les curses de quadrigues, un carro tirat per quatre cavalls. ARoma tenien lloc al Circ Maxim, que rebia aquest nom per la seva capacitat, uns dos-cents vint-i-cinc mil espectadors. EI circ tenia forma recta~gular i la pista estava dividida en dues parts per un mur baix i lla:.-g.:..1voltant del qual circulaven els , carros. Els carrils per a cada carro no estaven marcats, com passa avui dia en moltes curses automobilistiques

0 de

motocidisme.

Aixo feia que els

accidents foss in frequents, ja que tots els conductors volien apropar-se al mur. Eis espectadors estaven asseguts a les grades i cridaven i animayen el seu carro preferit, sobre el qual feien les apostes. Encara que amb no tanta afecci6, els romans tambe anaven al teatre. Roma tenia diversos edificis que acollien representacions teatrals, tot i que no s'han conservat amb tota la seva esplendor. Eis edificis eren de planta semicircular: a la part arronida hi havia les grades i a la rectangular hi havia l'escenari on es feien els espectades. Tot i no ser un esEl teatre de Marcel eStll situat a la vora del riu Tiber. En epoques posteriors als romans, es va utilitzar com a habitatges.

pectade

de masses, com ara les curses de carros, aRoma

es conserva

part del teatre de Marcel, que tenia una capacitat per a vint mil ~spectadors, molt superior als nostres teatres.


\

Els romans no es van oblidar de construir temples als seus deus. Ja hem dit que al forum de Roma hi havia diversos temples, perc>tambe en tenien de repartits per tota la ciutat. De tots ells ens quedarem amb el Panteo, el temple mes ben conservat de l'antiguitat, ja que durant molt de temps es va utili tzar com a esglesia. Comparat amb els temples del forum, destaca per tenir una forma diferent del que era habitual. Tot i tenir una entrada similar, la sala principal

es rodona i

esta sota una cupula. Milers de romans van gaudir durant molts segles d'aquesta esplendida ciutat i dels seus edificis, perC> tambe la van patir, ja que aviat es va convertir en una ciutat caotica, bulliciosa i sorollosa per la gran quantitat d'habitants

El Pan teo esta dedicat a totes les divinitats.

que tenia.

ACTIVITATS 2.38. Avui dia el mot forum significa reuni6 publica per discutir assumptes d'interes social, cultural, etc. Tenint en compte aquest significat, ~creusque te relaci6 amb algunes de les activitats que es portaven a terme al forum roma? 2.39. Lamfiteatre de Roma rebia el nom d'Amfiteatre Flavi. ~Per que creus que actualment se l'anomena Colosseu? Teres a veure amb les dimensions que te?

2.40. El Colosseu te unes grans semblances amb alguns edificis esportius actuals, com poden ser alguns camps de futbo!' Busca una fotografia del Camp Nou del Futbol Club Barcelona i digues quines similituds hi veus i quines diferencies. ~Coneixes altres edificis semblants al Colosseu? 2.41. Observa aquests dos fotogrames de pel.llcules i digues de quin tipus d' espectacle es tracta i on tenien lIoc:


ELS ROMANS

C!~~e ....

entren ala penfnsula Iberica al s~gle}lLa9

n"_~1

.,

I

l

f

d'on provenen

per

Monarquia 753aC-509

governa

organs de

un rei i provenien de

entre les quaIs hi ha

govern: senat magistratures segle v fi de l'lmperi

romal1

â&#x20AC;˘

d'Occident :,;

ambIa finalitat

~j,

d'aturar els cartaginesos -.

"'''''''',

..,..,

,

....

, .....tm;

I'

que

fent camf per la penfnsula Iberica volien

arribar a Roma

cap de la

revolta d'esclaus

conquesta deles Gal-lies


1. ~Perquins motius els romans van arribar a la peninsula Iberica

i posteriorment s'hi van instal路lar? 2. Explica l'origen de la llengua llatina. 3. Enumera les llengiies romaniques i digues on es paden. 4. Escriu alguns mots en catala que provinguin de les paraules

llatines segiients: auricula, auriculae; pes, pedis; octo; album, albi; lux, lucis. 5. Cita els tres periodes en que es divideix la historia de Roma i els

anys que compren cada un d' ells. 6. Defineix els conceptes segiients: senat, monarqUla, pattlCl,

barbar i republica. 7. Explica qui fou Espartac i que va significar en la historia de

Roma. 8. Com i on va morir Juli Cesar? 9. Descriu el Colosseu i el Circ Maxim de Roma. 10. Cita algun dels territoris actuals que van ser conquerits pels ro-

mans i que van formar part de l'Imperi.

UNITAT_2  

CULTURA CLASSICA