Issuu on Google+

1 t a t i n U Arriben els grecs

6

Aquesta primera unitat està centrada en un poble que ens ha deixat una herència cultural importantíssima: els grecs. Estudiarem qui eren i on vivien; quina llengua parlaven i com escrivien; quins costums tenien i per què, i quan arribaren a Catalunya. Parlarem també d’un segle clau en la seva història, el segle V aC; d’una ciutat, Atenes, que es va convertir en el gran referent cultural de l’època i de dos personatges destacats: Pèricles, que va instaurar un sistema polític que perviu avui dia, la democràcia, i Alexandre el Gran, que va expandir la cultura grega a gran part del món antic.

PARAULES CLAU grecs colonització polis llengua grega Pèricles Alexandre el Gran Atenes

Alexandre el Gran.

Pèricles.

7

Detall d’una inscripció en grec.

OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Conèixer la identitat i el marc geogràfic de la civilització grega. 2. Conèixer l’origen de la llengua grega i la seva influència en la terminologia científica, tècnica i cultural de la nostra llengua.

3 Saber les causes i el desenvolupament de la colonització grega per la Mediterània.

4. Conèixer els principals fets i personatges històrics de Grècia. Vaixell grec de cabotatge.

5. Tenir unes nocions bàsiques d’urbanisme grec i dels edificis més representatius a partir de l’estudi de la capital: Atenes.

6. Valorar l’estudi de la llengua i la cultura gregues com a base del saber en tots els camps de la cultura occidental.


1 t a t i Un 1. Per què van venir els grecs?

8

Ja des del segle VII aC, els pobles que habitaven el territori de l’actual Catalunya van rebre la visita d’altres pobles comerciants de la Mediterrània oriental. De tots ells, els grecs han estat els que han exercit una influència més intensa, ja que van portar avenços tan importants com ara l’ús de la moneda o el coneixement de l’escriptura. Al segle VII aC, un gran nombre de grecs van haver d’emigrar del seu país i van fundar un munt de colònies i assentaments comercials al llarg de la costa mediterrània. Diferents motius els van portar a aquesta emigració. En primer lloc, necessitaven noves terres de cultiu. Grècia era i és un país de muntanyes, amb poc terreny i, a més, poc fèrtil. Sovint hi havia rivalitats i lluites per apropiar-se del nou sòl cultivable fins al punt que la situació va esdevenir insostenible. Els grecs es veieren obligats a buscar terres en altres llocs. Aquestes mancances es van agreujar quan hi hagué un excés de població que no disposava ni dels aliments més bàsics per sobreviure. D’altra banda, a la Grècia continental les relacions per terra entre les diverses regions eren difícils, ja que els carros eren poc útils en un terreny tan muntanyós. Els pocs camins que hi havia quedaven intransitables quan hi havia pluges abundants. Així doncs, com que a Grècia tots els centres més importants estan a poca distància del mar, els grecs van optar per la navegació de cabotatge* per fer el tranport de mercaderies.

PARAULES CLAU grecs

VOCABULA

RI

Navegació de cabotatge. Navegació de port a port seguint la costa com a punt d’orientació.

Colònies i àrees d’influència de l’antiga Grècia.

El següent pas va ser obrir l’activitat comercial per la Mediterrània. Els principals productes que exportaven eren l’oli, les armes i el marbre, i solien importar gra, esclaus, fusta, metalls i articles de luxe. Va ser això el que va fer que els grecs comencessin una colonització per les costes de la Mediterrània. Va ser una colonització pacífica, sense intencions militars. La sort dels que marxaven, però, era desconeguda, perquè no sabien quina podia ser la reacció dels indígenes. Per això, primer s’intal·laven en un lloc fàcil de fortificar o defensar, un lloc que era provisional; al cap d’un temps ocupaven el lloc definitiu. Amb una finalitat purament comercial, els grecs arribaren a Catalunya i fundaren dues importants colònies a l’Empordà: al segle VIII aC, Rhode (l’actual Roses) i vers l’any 600 aC, Empúries. El nom grec d’Empórion significa port comercial i la funció d’aquest punt era servir d’escala tècnica per arribar a un altre assentament comercial més allunyat. Seguint la seva tàctica, primer s’instal·laren en un lloc provisional, l’illot on actualment hi ha Sant Martí d’Empúries, i més tard, desapareguda la por per la reacció dels indígenes, es van establir en terra ferma. Però els grecs no només arribaren a Empúries, sinó que colonitzaren la zona costanera de la península Ibèrica per tal d’obtenir metalls. La influència cultural que van tenir sobre els pobles ibèrics amb els quals tractaven va ser enorme.

PARAULES CLAU colonització

9

OCEÀ ATLÀNTIC

Querson

Empòrion

MAR

Rhode Massàlia

NEGRE

Alalia Bizanci Neàpolis

Tartessos Mainaké

M

Sicília

A

Crotona

Focea

Himera

Atenes

Corint

R

Siracusa

M

E

Milet

Esparta

Rodes

Creta

D

I

T

E

R

R

A

N

Xipre

I

Cirene Zones de població grega Colònies gregues Zones d’influència grega

0

500 km

Reconstrucció d’un vaixell grec. Aquí es veuen tant les veles com els rems, però probablement no es feien servir les dues coses alhora.


1 t a t i Un 2. Qui eren els grecs i on vivien? AC T I V I TAT S 1.1. Llegeix aquest text de Josep Pla i contesta les pre-

1.3. Els antics grecs eren bàsicament agricultors, però

guntes següents:

no tenien massa terres de cultiu. Esbrina quina és la base de l’economia de la Grècia actual i si hi ha el mateix problema pel que fa al sòl cultivable.

Tot sembla indicar que el primer fenomen històric d’aquest país, vull dir el fenomen constatat i registrat pels historiadors antics, fou l’arribada en aquest litoral de grecs. Sembla que arribaren de Marsella, que crearen un establiment a l’actual Roses i que després arribaren a l’extrem més meridional del golf que anomenen de Roses i s’instal·laren entre la desembocadura del Ter i el pujol que hi ha al nord. Crearen un poble petit que emmurallaren amb grosses pedres i que anomenaren Empúries. A l’Empordà, Empúries és molt important. L’expansió dels grecs per una gran quantitat de llocs del Mediterrani és una operació pacificadora, sobretot perquè no tingué cap intenció militar dominant de colonització, sinó simplement de comerciejar amb els naturals dels espais que habitaren.

10

a) D’on provenien els grecs que van fundar Empúries? b) A quin país actual es troba aquesta ciutat? c) Amb quines intencions arribaren els grecs a Catalunya? 1.2. Els grecs feien les seves expedicions marítimes sen-

1.5. Copia aquest text omplint els buits que hi ha per tal

que tingui sentit: Un gran nombre de grecs van iniciar una ... de Grècia perquè no hi havia prou … . Aquesta situació es va agreujar quan hi hagué un ... de població que no tenia ni els mínims per sobreviure. A més, les relacions ... per terra eren …, hi havia pocs … i esdevenien intransitables quan plovia. Tot això va fer que els grecs s’obrissin al … .

PARAULES CLAU polis

L’antiga Grècia.

11 Muntan

1.6 Defineix amb paraules teves aquests conceptes: colo-

nització, navegació de cabotatge, emigració, exportació.

Mont Atos L’Olimp

Troia

yes

se apartar-se gaire de la costa ja que no tenien cap altre mitjà d’orientació. Actualment, ha canviat la situació? Hi ha altres mitjans d’orientació?

1.4. Digues si són certes o falses les afirmacions següents: a) A Grècia, les relacions comercials per terra eren molt bones. b) Els grecs bàsicament exportaven metalls i articles de luxe. c) Els grecs van introduir a Catalunya l’ús de la moneda. d) La influència cultural grega als pobles ibèrics fou insignificant.

Actualment, quan parlem de Grècia, ens referim a un país situat a la Mediterrània oriental que comprèn una part continental i una gran quantitat d’illes que s’estenen pels mars Jònic i Egeu. La Grècia de fa més de 2000 anys va néixer fruit d’un seguit de pobles, d’origen divers, que en diferents onades es van establir a l’actual Grècia continental, a la zona costanera d’Àsia Menor i a les illes del mar Egeu. Tot i que aquests grups van acabar parlant una mateixa llengua i s’anomenaren grecs, no van formar mai un sol poble, sinó que estaven organitzats en ciutats independents les unes de les altres amb un rei i un exèrcit propis. El concepte de ciutat actual no es correspon amb el que tenien els grecs, ja que la polis comprenia el que era pròpiament la ciutat (la part arquitectònica) més els camps del voltant on vivia la gent. Cada polis estava protegida per una muralla per evitar possibles atacs de la ciutat veïna. A més, els ciutadans de cada polis havien de complir les obligacions i els deures propis de la ciutat, com ara pagar impostos, fer el servei militar i obeir les lleis.

de

in l P

M A R

TESSÀLIA

do

Lesbos

s

J Ò N I C

Eubea Ítaca

G o lf

de C o ri n t

Corint Olímpia

PELOPONÈS Argos

M A R Quios

Tebes

E G E U Atenes

Samos Icària

Egina

Milet

Delos

Pilos

Cíclades Esparta

Rodes

M A R M E D I T E R R A N I Cnossos

Creta 0

150 km


1 t a t i Un Les rivalitats i els desacords entre les polis eren freqüents i això comportava aliances i lluites entre elles. L’exemple més representatiu d’aquesta competitivitat van ser les guerres del Peloponès, que van durar gairebé trenta anys, entre Atenes i Esparta, les dues ciutats estat més importants de Grècia. Aquestes ciutats estat es convertiren en el centre de la vida política i cultural grega. Malgrat tot, els grecs compartien una mateixa religió, una mateixa llengua, uns mateixos costums i una manera de fer que els feia diferents de la resta dels pobles, als quals anomenaven bàrbars.

Més endavant, cada símbol va equivaldre a una síl·laba i finalment van adoptar l’alfabet* dels fenicis, en què cada signe o lletra representava un so. Els fenicis eren un poble que vivia en una antiga regió del Pròxim Orient i que mantenien relacions comercials amb els habitants de les illes gregues. Va ser aquest contacte el que va portar l’alfabet fenici als grecs. Aquest primer alfabet grec estava constituït només per lletres majúscules; les minúscules es van començar a utilitzar força més tard. L’alfabet grec consta de les vint-i-quatre lletres següents:

AC T I V I TAT S 1.7. Els mots política i polític deriven del substantiu

1.9. Digues si són certes o falses les afirmacions següents:

grec polis, que significa ciutat. Raona si el significat dels mots catalans té relació amb el que volia dir el mot grec. Posa’n algun altre exemple.

a) Els grecs estaven organitzats en ciutats estat. b) Les polis no rivalitzaven mai entre elles. c) Esparta era la capital de Grècia. d) Cada polis tenia un rei i un exèrcit.

1.8. Busca informació i digues a quina ciutat correspo-

12

nen les definicions següents: a) Capital actual de Grècia. b) Seu dels primers Jocs Olímpics. c) Ciutat vençuda pels grecs gràcies a l’enginy d’Ulisses, que va construir un cavall de fusta. d) Ciutat amb un laberint amb un minotaure a dins. e) Eterna rival d’Atenes.

1.10. Explica les característiques principals de les polis gregues. 1.11. Indica, en cada sèrie, el mot que no s’adiu amb els

altres: a) Egeu, Mediterrani, Atenes. c) Troia, Efes, Corint. b) Esparta, Olímpia, Jònic. d) Egeu, Jònic, Esparta.

3. Quina llengua parlaven els grecs? Com escrivien? La llengua grega prové d’un idioma molt antic, l’indoeuropeu, que es parlava al centre d’Europa pels volts dels anys 3000-2000 aC. Sembla que, per raons climàtiques i socioeconòmiques, els pobles que parlaven aquesta llengua van haver d’emigrar cap a diferents indrets. Un d’aquests pobles indoeuropeus es va establir als Balcans i ben aviat van parlar una llengua diferent, el grec. Al principi, el grec tenia molts dialectes i era diferent segons la regió on es parlava. A partir del segle III aC es va constituir una única llengua, anomenada grec comú, d’on deriva el grec modern, la llengua actual de Grècia. Al començament, els grecs van utilitzar un tipus d’escriptura ideogràfica en què cada símbol es corresponia a un concepte, tal com feien els egipcis.

VOCABULA

RI

Alfabet. Conjunt de signes gràfics utilitzats per escriure els sons d’una llengua.

Α α

Β β

Γ γ

∆ δ

Ε ε

Ζ ζ

Η η

Θ θ

Ι ι

Κ κ

Λ λ

alfa

beta

gamma

delta

epsilon

zeta

eta

theta

iota

kappa

Ν ν

Ξ ξ

Ο ο

Π π

Ρ ρ

Σ σ, ς

Τ τ

Υ υ

Φ ϕ

Χ χ

Ψ ψ

Ω ω

ni

csi

òmicron

pi

ro

sigma

tau

ípsilon

fi

khi

psi

omega

lambda

Μ µ mi

L’alfabet grec va ser el primer alfabet europeu, del qual deriven molts d’altres, com, per exemple, el llatí. La presència del grec en la llengua catalana és molt viva ja que sovint utilitzem termes grecs, sobretot en el llenguatge científic i tècnic. Per exemple, el mot filologia prové dels termes grecs filo (amic) i lógos (paraula). La filologia és una ciència que estudia la llengua en totes les seves manifestacions. Hi ha termes que a primer cop d’ull sembla que volen dir una cosa, però si anem a l’origen grec, veurem que estem equivocats. Per exemple, quina part del cos ens farà mal si tenim una estomatitis? No ens farà mal l’estòmac, tal com podríem deduir, sinó que tindrem mal a la boca. Ho podem saber perquè estóma en grec significava ‘boca’. Qui i quan ha d’anar al tocòleg? Al tocòleg hi aniran les dones quan hagin de tenir un fill ja que en grec toco significava part.

PARAULES CLAU

AC T I V I TAT S llengua grega

1.12. Un alfabet és un conjunt de signes gràfics que ens

permeten escriure els sons d’una llengua. Fixa’t en la paraula alfabet i digues si té relació amb cap lletra de l’alfabet grec. 1.13. Totes les llengües utilitzen un sistema per escriu-

re els sons. Nosaltres utilitzem un alfabet en què, amb alguna excepció, cada so es representa mitjançant una grafia. Coneixes altres sistemes d’escriptura que no funcionin així?

1.15. Escriu el teu nom i el de tres amics o amigues en lletres gregues. 1.16. Fixa’t en què signifiquen les preposicions gregues

següents: amfi (en ambdós costats), peri (a tot el voltant) i epi (damunt de). Contesta les preguntes: a) Quines característiques tenen els amfibis pel que fa al lloc on poden viure? b) Com definiries la paraula perímetre? Té res a veure amb el que significa la preposició grega? c) Què és l’epidermis? És el mateix que la pell?

1.14. Fixa’t en les lletres de l’alfabet grec i digues quines

et són familiars per haver-les utilitzat en alguna assignatura. Ideograma egipci.

1.17. Escriu alguns derivats en català d’aquests adjectius grecs: kalos (bonic), micros (petit) i poli (molt).

13


1 t a t i Un 1.18. Relaciona el substantiu grec amb el mot català

que n’ha derivat i digues si el significat actual té res a veure amb el significat del mot grec. • antropòleg • democràcia antropos (home) • astrologia mania (bogeria) • antropologia kratos (poder) • bibliomania astron (astre) • astronomia • aristocràcia 1.19. Observa els següents sufixos grecs: -àlgia (dolor), -

ma (tumor) i -itis (inflamació). Classifica aquests termes mèdics en funció del seu origen etimològic: conjuntivitis, odontàlgia, otitis, glaucoma, hepatitis, neuràlgia, carcinoma, faringitis. Busca què signifiquen al diccionari. 1.20. El sufix grec -leg (que estudia) ha donat nom a di-

ferents especialitats mèdiques. Digues a quin especialis-

ta acudiries si tinguessis molèsties als ulls; a les dents o als queixals; a la pell; al nas, les orelles i el coll; al cor, i a l’aparell urinari: odontòleg, uròleg, dermatòleg, otorrinolaringòleg, cardiòleg, oftalmòleg. 1.21. El sufix grec -iatre (metge) ha donat nom a dos

especialistes, un en malalties mentals i un altre en infantils. Amb quin nom ens referim a cada especialista? 1.22. Els nombres grecs han estat molt productius en català. Sabent que la paraula hedra significa ‘cara’, posa nom a la figura geomètrica que té quatre, cinc, sis, set, vuit i deu cares: 1 heis, 2 dyo, 3 treis, 4 tettares, 5 pente, 6 hex, 7 hepta, 8 octo, 9 ennea i 10 deka. 1.23. Endevina quins noms de persona deriven dels se-

güents mots grecs: stéfanos, que porta una corona; georgos, pagès; bárbaros, estranger; filos-hippos, que estima els cavalls; aner-andros, home, i sofia, saviesa.

4. Un segle i un polític 14

PARAULES CLAU

El segle clau en tota la història del poble grec és, sens dubte, el segle V aC, anomenat també el segle d’or. Durant aquest segle van destacar una ciutat, Atenes, que es va convetir en el referent cultural de l’època, i un personatge, Pèricles, que va instaurar un sistema de govern, la democràcia, ben diferent dels que hi havia hagut fins aleshores i que perviu avui dia. Pèricles va aconseguir que els ciutadans poguessin participar activament en la política de la ciutat. Aquest fet va significar una millora considerable a nivell polític i també social, ja que fins aleshores el poder havia estat només en mans d’uns quants. Vegem la vida d’aquest personatge i també la seva trajectòria política. Diu la llegenda que la seva mare va somiar que paria un lleó. Aquest somni es va interpretar com una premonició de la importància que tindria Pèricles a Atenes. Pèricles va ser educat com tots els fills varons de les famílies benestants atenenques: l’ensenyaven mestres particulars i regularment anava a un gimnàs, on practicava diferents esports, perquè els grecs estaven convençuts que era tan important educar el cos com la ment. Més endavant, va aprendre a fer discursos al costat dels filòsofs més importants, una preparació indispensable per una bona carrera política. I és que Pèricles va descobrir tot aquest món des de ben petit, ja que a casa seva el seu pare i els amics de la família sovint feien tertúlies polítiques. Amb el pas del temps, Pèricles va esdevenir el polític més rellevant de l’època.

Pèricles

Amb ell, Atenes va aconseguir instaurar la primera democràcia del món, encara que, en força aspectes, era diferent de les actuals. En aquella època no hi havia polítics professionals ni partits polítics com els que coneixem avui, sinó que tots els ciutadans podien participar en l’assemblea popular i expressar les seves opinions o propostes. Les decisions es prenien per votació, que es feia a mà alçada. Sens dubte, amb aquest sistema democràtic s’havien deixat enrere els reis i els tirans, per bé que no era una democràcia del tot perfecta, ja que no tothom era considerat ciutadà de ple dret. Era molt difícil accedir a la ciutadania atès que només eren considerats ciutadans els fills de pares atenesos. Un exemple ben curiós és que Pèricles i la seva companya Aspàsia, que no era atenesa, van tenir un fill que no fou reconegut mai com a ciutadà de ple dret. Les dones, per més que fossin filles i esposes de ciutadans, tampoc no podien participar en la vida política, ni votar. Per descomptat, els esclaus també en quedaven al marge. Perquè ningú no abusés del poder i garantir així el bon funcionament d’aquest sistema, cada any es feia una votació secreta en la qual cada ciutadà escrivia en un tros de ceràmica el nom de l’individu que creia que havia de ser exiliat perquè representava un perill per a la democràcia. Eren necessaris un mínim de sis mil votants, i el condemnat en la votació havia d’abandonar el país, si bé conservava els béns i no calia que la família l’acompanyés. A banda d’aquests canvis polítics, Pèricles va fer de l’Atenes del segle V aC el referent cultural de l’època. Van ser molts els científics, matemàtics, escriptors, filòsofs, etc. que es van traslladar a Atenes per poder desenvolupar les seves teories i idees. Aquest segle és considerat el més ric de la història de Grècia des del punt de vista cultural i artístic. Pèricles va voler embellir la ciutat fins al punt que els ciutadans se n’enamoressin. La seva gran obra va ser la construcció d’esplèndids temples a l’Acròpolis, entre els quals cal destacar el Partenó, dedicat a

El mètode segons el qual es podia enviar algú a l’exili es deia ostracisme, a partir del material on es votava, l’óstracon (tros de ceràmica).

15

El Partenó, situat al capdamunt de l’Acròpolis d’Atenes. És l’únic temple grec construït enterament en marbre.

Bust de Pèricles.


1 t a t i Un

1.30. Indica en aquesta sèrie de noms aquells que es

més avançades, la democràcia. Al món hi ha, però, altres sistemes de govern en què els ciutadans no tenen la llibertat que hi ha en una democràcia. Posa’n algun exemple.

corresponguin a un polític actual: Pau Gasol, José Luis Rodríguez Zapatero, Bob Marley, Artur Mas, Toni Soler, José Montilla, Júlia Otero i Josep-Lluís CarodRovira.

DA

MAR MEDITERRANI Damasc

Tir Alexandria

Santuari d’Ammon

Gaza

u

Cirene

Nicefori

Alexandria Xipre

s

Eu

fr a

Alexandròpolis

Gaugamelea Arbela

M I tes A Babilònia

Memfis

Maracanda

Alexandria Escata

Bactres

Zadrakarta

Issos Creta

Ox

Sardes

Alexandria Alexandria BACTRIANA Alexandria del Caucas Nicea

Alexandria d’Ària

Ecbàtana PÀRTIA MÈDIA

Alexandria d’Aracòsia

BA Susa BI LÒ NI IA Alexandria

Alexandria Sogdiana

Alexandria Proftàsia

Pasagarda Persèpolis

E G I P T E

Í N D I A

Alexandria

rs

Patala

ic

Í N D I C

RO

IG

Batalles guanyades per Alexandre

O C E À

R

Ciutats fundades per Alexandre

MA

Itinerari de l‘expedició d’Alexandre

lf

o

Aràbiga

Tebes Imperi d’Alexandre

Alexandria

G

Península

Nil

dret de votar. Comenteu aquestes qüestions: a) Quants anys has de tenir per a poder votar? b) Cal presentar el DNI per poder votar? c) Considereu que és positiu que la gent que pot vagi a votar? Per què? d) Cal consultar el cens electoral abans d’anar a votar?

Dirigiré el tractament amb els ulls posats en la recuperació del pacient [...] i m’abstindré de tota maldat i dany. [...] No administraré a ningú un fàrmac mortal, encara que me’l demani, ni prendré la iniciativa d’un suggeriment d’aquesta mena. [...] Callaré tot el que vegi o escolti [...] que es refereixi a la intimitat humana.

I S P C A

1.29. Tots els ciutadans majors d’edat poden exercir el

Atenes

Efes Milet

C

Gòrdion

Tebes

T i gris TÀ PO SO

paraules relacionades amb una votació: partit polític, cens electoral, candidatura, campanya electoral, mesa electoral, urna, papereta i votant.

Granic

ME

1.28. Comenteu a classe el que volen dir les següents

NEGRE

R

nenca i les democràcies actuals.

MAR

A

1.27. Digues tres diferències entre la democràcia ate-

TRÀCIA Pel·la MACEDÒNIA Troia GRÈCIA

17

MAR D’ARAL

Danubi

1.32. Al començament, els grecs pensaven que les mala-

ties eren un càstig enviat pels déus i sovint buscaven la curació als temples, on els sacerdots els administraven els seus tractaments. Va ser un metge anomenat Hipòcrates el que va posar les bases d’una medicina més científica i va pautar els mètodes que havien de seguir els metges. Actualment els metges tenen, com a codi ètic, el jurament hipocràtic, heretat d’aquesta època. Llegiu alguns fragments del jurament hipocràtic i comenteu-ne el contingut.

Les conquestes d’Alexandre el Gran.

M

a) El segle V aC és anomenat el segle d’Atenes. b) El fill de Pèricles no era considerat ciutadà d’Atenes. c) Els esclaus podien votar. d) A Atenes funcionava un sistema, l’ostracisme, per poder enviar a l’exili qualsevol que abusés del poder.

com l’entenem avui dia. Ajuda’t d’una enciclopèdia per relacionar els noms d’aquests científics grecs amb la seva activitat: • va inventar un teorema i les taules de multiplicar Arquimedes • és el metge més important de Euclides l’antiguitat clàssica Hipòcrates • va descobrir, mentre es banyava, Pitàgores per què floten els cossos Hiparc • és considerat el pare de la geometria • va innovar en astronomia

UI

1.26. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions:

1.31. A Grècia es van posar les bases de la ciència tal

LQ

1.25. La paraula democràcia està formada per dos mots grecs: demos (poble) i kratos (poder). Significa, per tant, ‘govern del poble’. Hi ha altres mots formats amb kratos. Relaciona els que tens a continuació amb el seu significat: • el poder resideix en un grup social aristocràcia minoritari privilegiat autocràcia • conjunt de personal administraburocràcia tiu • dictadura

Ò

16

1.24. Els grecs van inventar una de les formes de govern

Durant el segle V aC, Atenes va ser la ciutat més important de Grècia; era la potència militar, econòmica i cultural del moment. Però ben aviat va sorgir-li una rival, Esparta. Va esclatar entre elles la guerra del Peloponès, que va acabar amb una victòria d’Esparta. Atenes no va ser mai més el que havia estat i es va crear una situació de descontrol i rivalitat entre les ciutats gregues. Aquest moment crític va propiciar que una regió del nord, Macedònia, es volgués imposar com a nova potència. Els macedonis, tot i que parlaven una llengua semblant a la grega, tenien pocs punts en comú amb els grecs: el seu nivell cultural era molt baix, la seva economia era pobra i no s’organitzaven en polis, sinó que eren governats per un rei i els ciutadans estaven al marge de la vida política. Va ser un rei de Macedònia, Filip, qui va voler crear un sol estat grec. Filip volia alliberar les ciutats gregues d’Àsia que havien estat preses pels perses. A canvi, demanava que li proporcionessin soldats i vaixells, i que fos reconegut com a cap de les forces militars gregues. Filip va començar aquesta gran empresa, però no va poder acabarla perquè fou assassinat. El sucessor de Filip va ser el seu fill Alexandre, que va ocupar el tron als vint-i-un anys.

us

AC T I V I TAT S

5. Les conquestes d’Alexandre el Gran

Ind

la deessa protectora de la ciutat, Atena. El Partenó és, juntament amb les piràmides d’Egipte i la muralla de la Xina, un dels monuments més coneguts i visitats del món. Pèricles va morir als seixanta-sis anys, víctima d’una gran pesta que va delmar la ciutat. Tot el que va fer per Atenes tant en l’àmbit polític com cultural va portar que el segle V aC s’anomenés, també, el segle de Pèricles.

0

500 km


18

Feia temps que la seva formació cultural anava a càrrec d’Aristòtil, el filòsof i científic més reconegut de l’època. Alexandre era un bon alumne, un noi amb inquietuds i ganes de saber-ho tot. Aristòtil el va educar no com un macedoni sinó com un grec. A Alexandre li agradava molt llegir i aprendre a partir de l’experiència que podien oferir-li els herois del passat. Una de les obres que més van marcar la seva vida i la seva trajectòria militar va ser la Ilíada d’Homer, un poema de més de quinze mil versos en què s’expliquen els combats que hi va haver a Troia. Aquil·les és el gran protagonista del poema i destaca entre els guerrers grecs per la seva valentia i també la seva compassió amb els vençuts. Aquest heroi fou l’ídol d’Alexandre. Abans de fer els vint anys ja havia participat en campanyes militars al costat del seu pare, que li ensenyà tot tipus d’estratègies. Quan Alexandre va ser proclamat rei tenia un únic objectiu: portar a terme el que havia començat el seu pare. Començà aquesta empresa alliberant les ciutats gregues d’Àsia del domini persa, a vegades amb un exèrcit molt inferior al de l’enemic. Amb tot, les seves victòries eren clares i contundents. Alexandre, però, era ambiciós i no en va tenir prou. Amb un exèrcit disposat a seguir-lo a la fi del món, va envair l’imperi Persa fins a arribar a l’Índia i va conquerir Egipte, Síria i Messopotàmia. En totes aquestes conquestes es va comportar amb coratge i autoritat, però va tenir clemència amb els vençuts, tal com havia fet el seu heroi, Aquil·les. A totes aquestes campanyes l’acompanyà el seu inseparable cavall, Bucèfal. L’hi havien regalat quan Alexandre tenia onze anys i era un cavall indòmit i nerviós que ningú no podia domar. Ell

va ser l’únic que ho aconseguí, perquè va descobrir que el cavall tenia por de la seva ombra, així que el va ensinistrar mirant sempre cap al sol. Bucèfal i Alexandre, a partir de llavors, van ser inseparables. El pas d’Alexandre per Orient va tenir com a conseqüència una extraordinària expansió de la cultura grega en tots els seus àmbits, fet que va significar un progrés en molts llocs. Alexandre tingué un tracte semblant amb tots els seus súbdits grecs, macedonis i perses, i va admetre fins i tot guerrers d’Àsia al seu exèrcit. Va potenciar els casaments entre grecs i perses. Creia en la fraternitat universal, sense tenir en compte les diferències de raça, costums o llengua. Alexandre, amo de mig món, va morir molt jove, als trenta-tres anys, a Babilònia. Va tenir una vida curta però molt intensa. Per això ha passat a la història amb el sobrenom d’Alexandre el Gran.

Alexandre el Gran lluita contra els perses a la batalla d’Isos, segons un mosaic del segle II aC.

19

PARAULES CLAU Alexandre el Gran

AC T I V I TAT S El filòsof Aristòtil, preceptor d’Alexandre el Gran.

1.33. Digues amb quins cinc adjectius qualificaries

Alexandre. 1.34. Alexandre defensava la igualtat entre els homes i així ho va posar de manifest en força ocasions. Posa exemples on es corrobori aquest sentiment. 1.35. Copia el text que hi ha a continuació, omplint els

buits que hi ha per tal que tingui sentit:

Filip era rei de … i volia alliberar les ciutats gregues d’Àsia que havien estat conquerides pels ... . No va acabar aquesta empresa perquè fou ... . El va succeir el seu fill ..., que tenia ... anys. Alexandre va acabar el que havia començat el seu pare però era més ambiciós i va conquerir l’imperi ... fins a arribar a l’Índia. Alexandre ha passat a la història amb el sobrenom de ... .


1 t a t i Un 1.36. A continuació tens tres fragments que correspo-

1.37. Alexandre va fundar una dotzena de ciutats amb el

6. Atenes, ciutat i cultura

nen a algun moment significatiu de la vida d’Alexandre. Llegeix-los i posa-hi un títol adequat.

nom d’Alexandria. La més famosa és la d’Egipte, al delta del Nil. En una illa que hi havia al davant s’alçava el monument més famós de la ciutat, el gran far d’Alexandria, de cent vint metres d’altura. Llegeix els textos que tens a continuació i respon a les preguntes següents.

Cada any Atenes rep la visita de milers de turistes que volen veure el que queda de la civilització que més ha influït en el món occidental. Vegem els indrets i els monuments més importants d’aquesta ciutat. Qui ens dóna la benvinguda a la ciutat és l’Acròpolis amb els seus magnífics temples. L’Acròpolis és un turó que s’aixeca uns cent metres per sobre de la ciutat i era considerat un recinte sagrat. Com que estava envoltat per una muralla, en cas de guerra els ciutadans anaven a protegir-s’hi.

–Vet aquí el fill de Filip, majestat. Acabes de parir un nen bellíssim. I va sortir al passadís, on un cavaller de la guàrdia reial s’esperava vestit de viatge. –Vés, corre cap al rei i digues-li que ha nascut el seu fill. Digues-li que és mascle, bell, sa i fort.

20

Tot entrant a la biblioteca, Aristòtil va anunciar: –T’he portat un regal. Portava a la mà una capsa de fusta que, per l’aspecte, semblava molt vella. –Gràcies –va dir Alexandre-. Què és? –Obre-la –el va exhortar el filòsof oferint-la-hi. Alexandre la va agafar, la va deixar sobre una taula i l’obrí: contenia dos grans rotlles de papir, marcats cada un amb un petit cartonet blanc escrit amb tinta vermella. –La Ilíada i l’Odissea! –va exclamar amb entusiasme–. Un regal meravellós. Gràcies, de veritat. Feia temps que volia un regal així! –Èumenes, tu cuida’t del cos del meu pare. Fes que el rentin i l’embalsamin perquè es conservi fins a les exèquies solemnes que tu mateix t’encarregaràs d’organitzar, i fes els honors a la meva mare, si arriba. Crida un arquitecte i fes començar, tan aviat com puguis, els treballs de la tomba reial.

Alexandre es va treure la capa i la va estendre a terra. –Bé, doncs, jo vull que tu em projectis una ciutat amb la forma d’una capa macedònia, així al voltant de la badia que tenim davant. –Això és tot? –va preguntar Dinòcrat. –Això és tot –va respondre el rei-. Vull que comenceu demà mateix, amb les primeres llums de l’alba. He de marxar per a un viatge i quan torni ja vull veure alçarse les cases, pavimentar els carrers, construir els molls al port...

PARAULES CLAU Atenes

… Aquella nit el rei va tenir un somni meravellós. Va somiar que la ciutat havia crescut, que pertot arreu s’alçaven cases i palaus amb jardins esplèndids. Va somiar que la badia, protegida per la llarga illa, bullia plena de vaixells ancorats que descarregaven mercaderies de tot tipus provinents de tots els països del món conegut. I va veure un moll que s’allargava fins a l’illa i una torre que s’hi alçava, gegantina, que feia fum a la nit per a les naus que s’acostaven. Però li semblava que sentia la seva pròpia veu que demanava: «Arribaré a veure tot això? Quan podré tornar a la meva ciutat?».

21

a) Quin és el somni d’Alexandre? b) A què es refereix Alexandre quan parla de la torre que feia llum a la nit per a les naus? c) Fixa’t en les últimes paraules. De què tenia por Alexandre? 1.38. Contesta breument:

a) Quines eren les diferències bàsiques entre grecs i macedonis? b) Quin tipus de formació va oferir Aristòtil a Alexandre? c) Què van aportar les conquestes d’Alexandre a Orient? Alexandre el Gran.

Tot i que s’hi pot veure més d’un temple, el protagonista és sens dubte el Partenó, construït en temps de Pèricles. Era un temple de grans dimensions, fet de marbre blanc que esclaus i ciutadans transportaven amb grans esforços per guanyar-se el favor d’Atena, deessa protectora de la ciutat. Diu la llegenda que Atena se les tingué amb Posidó, que també volia rebre els honors de la ciutat. A l’interior del temple hi havia la cambra sagrada d’Atena, amb una estàtua de la deessa, de gairebé tretze metres d’alçada, recoberta d’or. Darrere de l’estàtua, obra de Fídies, hi havia la sala on es guardaven els tresors de guerra.

Vista parcial de l’Acròpolis d’Atenes, on destaca el Partenó.

RECORDA La religió dels grecs era politeista, és a dir, adoraven moltes divinitats. Els tres déus més importants eren Zeus, déu dels déus; Posidó, déu del mar, i Hades, déu dels inferns.


1 t a t i Un A prop del Partenó hi ha un altre temple, l’Erectèon. Aquest edifici tenia diferents espais i un jardí annex, on creixia l’olivera sagrada d’Atena. Un dels balcons d’aquest edifici és el conegut porxo de les Cariàtides, original per les seves columnes amb forma de noia que aguanten la teulada. Als peus del turó hi ha dos teatres força ben conservats. Els grecs construïen els teatres a l’aire lliure i sempre aprofitant el pendent d’un turó per fer les grades on s’asseia el públic. Així s’aconseguia tenir una bona visibilitat. Als grecs els agradava molt anar al teatre ja que creien que així purificaven l’ànima. La major part dels espectadors, però, eren homes. Pel que fa a les dones, tot i que no hi havia cap llei que els prohibís d’assistir-hi, la seva presència era mal vista. Aquests edificis, al llarg de la història, n’han vist de tots colors, sobretot el Partenó: la majoria de les escultures van ser destrossades pels cristians, que van convertir el temple en una església. Força segles més tard va ser parcialment destruït pels turcs. Ara el perill més gran que té és el de la contaminació que, silenciosament però sense aturar-se, va minant els marbres.

Segons un historiador romà, el nom de Cariàtides prové de les dones de Càries, que els atenencs van fer esclaves per haver ajudat els perses.

El teatre de Dionís era situat dins del recinte del santuari dedicat a aquest déu.

El barri més antic d’Atenes és Plaka. Fa vint-i-cinc segles per aquí passava la processó de les Panatenees, les festes més celebrades a Atenes. Un mesos abans de les festes, s’escollien unes noies, de famílies benestants, perquè teixissin una túnica sagrada que la ciutat oferiria a la deessa Atena, la seva protectora. Acabada la túnica, s’iniciava una processó que es dirigia des de l’àgora fins a l’Acròpolis. L’àgora era la plaça pública, el cor de la ciutat, on hi havia tots els edificis administratius i els comerços. Ara és un gran jardí on es poden veure les restes del que havia estat. Ara el barri de Plaka és una de les zones més acollidores de la ciutat, sense trànsit de vehicles. Fora d’aquest indret, Atenes, com a capital que és, desborda vitalitat i el moviment de cotxes i gent és constant. A prop d’Atenes hi ha el cap Súnion, antic punt de referència dels mariners. Recordem que els antics mariners s’orientaven seguint la costa. Aquí, al cap Súnion, hi ha el temple de Posidó, del qual només queden algunes columnes. Posidó era el déu del mar i els mariners sovint l’invocaven perquè no sacsegés el mar amb el seu trident i, per tant, poguessin gaudir d’una navegació tranquil·la.

Restes del temple de Posidó, al cap Súnion.

AC T I V I TAT S 22

1.39. La religió grega era politeista ja que veneraven

moltes divinitats. La religió catòlica és politeista? Posa un altre exemple de religió politeista. 1.40. Els temples grecs, com és el cas del Partenó, no es-

taven dissenyats perquè hi entressin els devots i, per tant, les cerimònies i els sacrificis es feien a l’aire lliure, al voltant d’un altar que estava de cara a l’estàtua de la divinitat. És el mateix esquema que trobem a les esglésies actuals? 1.41. Un dels perills que actualment corren aquests

edificis mil·lenaris és la contaminació. ¿Et sembla que és important destinar-hi diners i esforços perquè no es facin malbé? ¿Quines mesures prendries si estigués a les teves mans poder evitar-ne la desaparició? 1.42. Relaciona els mots de les tres columnes:

Pèricles Fídies Atena Posidó

escultor polític deessa déu del mar

democràcia Partenó temut pels mariners protectora d’Atenes

1.43. A Grècia, l’ambient teatral era alegre i bulliciós.

El públic s’hi enduia el menjar i la beguda, aplaudia, pi-

cava de peus, s’aixecava, etc. ¿Hi ha el mateix ambient en una representació teatral d’avui dia? ¿Com es comporta la gent? Has anat mai a veure una obra de teatre? 1.44. Completa les frases següents a partir de la informació de la unitat: a) El Partenó va ser construït en temps de ... . b) El Partenó era un temple dedicat a la deessa … . c) A l’... hi ha unes originals columnes amb forma de noia. d) L’... era el cor d’una ciutat grega. e) Al cap Súnion hi havia un temple dedicat a ... . 1.45. Contesta breument:

a) Què és l’Acròpolis? b) Quins són els temples més importants que hi havia? c) ¿Quin era l’antic punt de referència dels mariners que s’apropaven a Grècia? 1.46. Una de les festes més solemnes eren les Pana-

tenees, dedicades a la patrona de la ciutat. Segur que on vius es fan uns dies de festa dedicats al patró o la patrona de la ciutat. Digues quines festes són, quins dies se celebren i comenta’n el programa d’actes.

23


1 t a t i Un AC T I V I TAT S D ’ AVA L U AC I Ó ELS GRECS

emigren del seu país colonització pacífica per la costa Mediterrània

parlaven la llengua grega

s’organitzaven en polis

d’on

fundació d’Empúries 24

provenen moltes paraules en català

segle V aC governada per Pèricles

embelleix la ciutat i la converteix en referent cultural

per part dels Acròpolis

instaura la democràcia però no totes les polis eren democràtiques

foceus on hi ha

Esparta

Atenes

amb una finalitat comercial

Perquè els grecs van haver d’emigrar del seu país?

2.

Amb quina finalitat arribaren els grecs a Catalunya? ¿Quines colònies fundaren a l’Empordà?

3.

Els antics grecs s’organitzaven en polis. Explica’n les característiques.

4.

Quines eren les dues polis més importants de Grècia?

5.

De quin poble adoptaren l’alfabet, els grecs? Per què?

6.

Digues una o dues paraules en català que derivin dels següents afixos: amfi-, micros-, poli-, epi-, -mania, -kratos.

7.

Per què Pèricles va ser tan important per al poble grec?

8.

Qui va aconseguir expandir la cultura grega en tots els seus àmbits?

9.

Digues què saps d’aquests llocs de la Grècia antiga: Acròpolis, Partenó, Cariàtides, Súnion.

10.

Argumenta i posa exemples de l’afirmació següent: El poble grec és el bressol de la nostra civilització.

Atenes

segle VI aC arriben al territori de l’actual Catalunya

1.

el temple del Partenó

Guerra del Peloponès decadència d’Atenes

dedicat a s’imposa Atena (protectora de la ciutat)

Filip de Macedònia Succeït per Alexandre el Gran que expandeix la cultura grega

25


UNITAT_1