Issuu on Google+

El DIARI digital de Coordinació Rural de Catalunya

Infocruc

1

GENER-MARÇ ‘13

INFOCRUC


CAMPAMENTS NATURCAMP Regala els campaments Naturcamp als teus fills, nebots o néts i paga-ho comodament en quotes mensuals. Alhora pofràs gaudir d’un 7% de descompte. Més informació: telf. 973483536 web: www.cruc.info mail: cruc@cruc.infro Per saber més de Coordinació Rural de Catalunya: www.cruc.info

www.carnetrural.cat

www.proeurope1.net

O segueix-nos al facebook En conveni amb

Maquetació : Joan Basomba Edició: Coordinació Rural de Catalunya Redacció: Equip de redacció de Coordinació Rural de Catalunya 2 Infocruc


sumari Editorial ............................................ 4 La Finestra ........................................ 5 - Il·lusió

El racó de les entitats ........................ 6 - Projecte in generació rural digital

Mer (Moviment d’educadors Rurals)...... 8 - Família i escola, garantia de futur

Ens parla (l’Observatori del Tercer Sector)........ 9 - 5 temes clau on el tercer sector se la juga el 2013

Breus: Coordinació Rural ................... 12 - La Ru i el Ral visiten noves escoles rurals - Nova web de la Jovesnet - Ecoguia juvenil 2012 - +RuraliCat i la campanya del 2013 - Proeurope1 magazine

Infocruc

3


Editorial

T

ot sovint tenim una visió idealitzada, molt bucòlica i romàntica del que és viure en un entorn no urbà. Tot i ser cert que potser el ritme de vida és més pausat i no tant estressant com a la ciutat, la veritat és que durant molt de temps hi ha una sèrie de problemàtiques que s’han obviat i que la societat catalana no ha tingut en compte. El nostre país ha de canviar la filosofia que té envers el món rural, si volem que aquest continuï existint. Moltes vegades quan parlem de solidaritat, ho associem a barris d’immigrants, a alguna ètnia africana o una tribu indígena de l’Amèrica llatina. Mai pensem en ser solidaris amb el món rural, un món que ha tingut unes desigualtats silenciades, i que han de veure la llum, per tal que els nens i avis, la gent que pateix més

INFOCRUC les desigualtats, puguin tenir els mateixos drets que qualsevol ciutadà. Per això, en aquest número Coordinació Rural de Catalunya estrena una nova secció, +RuraliCat. Una iniciativa que engega CRUC amb la finalitat de donar solucions i fer visibles aquestes problemàtiques sumant-hi el màxim d’agents possibles de la societat catalana. En aquesta secció es podrà llegir opinions i reflexions de persones de l’àmbit cultural, associatiu, polític,..., que es sumen a la campanya o parlen en pro del món rural. També és un espai per explicar les diferents accions de la campanya i alhora per donar a conèixer quants infants, joves, famílies, entre d’altres, es beneficien de la campanya +RuraliCat.

RuraliCat + Fem-ho possible : Catalunya aposta més pel món rural! 4 Infocruc


La finestra

INFOCRUC

Albert Solé i Casals President de Coordinació Rural de Catalunya

D

urant les festes de Nadal (també durant les vacances d’estiu) les converses que és tenen, solen ser en un to més pausat i distès del que solen ser-ho la resta de l’any. Sense les obligacions d’un horari laboral, la oportunitat de parlar més llargament amb familiars, amics i coneguts que potser no veiem tant sovint, fa que en les converses es parli més profundament de les temàtiques. En aquests dies dels molts temes que es parla n’hi ha un que malauradament encara sobresurt per sobre de tots: La Crisi. I el més preocupant és que en moltes d’aquestes converses s’arriba a la mateixa conclusió: Falta il•lusió. Tot tipus de treballadors: autònoms, funcionaris, per compte d’altre, jubilats, estudiants, aturats, joves, grans... tan és amb qui parlis, en un moment o altre de la conversa surten quasi bé seguits els dos conceptes, crisi i falta d’il•lusió. Aquestes converses em feien pensar en les entitats del tercer sector, de la seva importància, de la feina brutal que duen a terme en el seu àmbit. I de la il•lusió. Perquè nomé des de la il•lusió i les ganes és pot treballar per ajudar als altres sense esperar res a canvi.

En aquest any que hem tancat, on cada vegada hi ha més gent necessitada, especialment joves i gent gran, les entitats han de fer moltes més tasques i amb menys recursos per arribar a més gent. Moltes vegades, les entitats, són més importants per la il•lusió i l’esperança que generen, que no la mateixa tasca per la qual foren creades. Veure com un grup de gent s’ajunta, s’organitzà, tan sigui per una recollida de joguines, com per acompanyar gent gran, fent una tasca completament anònima, només pel simple fet d’ajudar, ens ha de fer pensar que si ens ajudem els uns als altres la crisi potser serà més fàcil de suportar. Tant de bo que l’any que tot just comencem sigui millor que l’anterior, que entre tots ens tornem a il•lusionar, que les entitats del tercer sector cada vegada tinguin més reconeixement social i menys retallades. “Queda prohibido no sonreír a los problemas, No luchar por lo que quieres, Abandonarlo todo por miedo, No convertir en realidad tus sueños” Pablo Neruda

Infocruc

5


El racó de les entitats INFOCRUC Xares realitza el projecte in generació rural digital

X

ARES, la Xarxa d’agrupaments Rural d’Esplai de Coordinació Rural de Catalunya, va realitzar del 6 al 8 de desembre el projecte in generació rural digital al centre d’activitats de Ruraltia escola de l’entitat esmentada situat a Cambrils dels Pirineus, Solsonès. El projecte on hi van participar deu joves de diferents poblacions catalanes i amb alguns denominadors comuns: joves que viuen en pobles i zones rurals, de 14 a 17 anys i que estan vinculats en una entitat de lleure té per objectiu crear i fomentar un espai de trobada entre ells. Un dels aspectes més importants del programa era conèixer l’opinió dels i les joves sobre aspectes que els envolten i formen part de la realitat del seu dia a dia a partir d’una entrevista formada per deu preguntes, que havien de respondre individualment davant la càmera de vídeo. Alhora, van realitzar debats, un joc de rol i altres ac-

6 Infocruc

tivitats i dinàmiques lúdiques, interactives i artístiques. Aquest projecte té continuïtat ja que al cap de tres anys els mateixos i les mateixes joves es tornaran a trobar (i respondran a les mateixes preguntes davant de la càmera) per tal de veure si mantenen o han canviat la seva opinió sobre aquells ítems. Com a caps de XARES teníem moltes ganes de realitzar-lo per veure quines serien les impressions i les sensacions que ens emportaríem. Tot i així, creiem que va ser un bon inici i el fruit és va poder observar al veure la cara de satisfacció dels participants i les ganes que tenien de tornar-se a trobar un altre any. Finalment, dir que aquest projecte ens ha donat forces per seguir treballant amb els desitjos i les inquietuds dels joves en el món rural. Per això volem agrair, altra vegada, la participació d’aquests joves, ja que sense ells no hagués estat possible.


INFOCRUC

El rac贸 de les entitats

Infocruc

7


MER

(MOVIMENT D’EDUCADORS RURALS)

INFOCRUC

Olga Buenaventura Bossa Diplomada en Educació Social i Llicenciada en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida. Màster Universitari en Recerca Educativa. Doctoranda del programa “Educació, Societat i Qualitat de vida”. Experiència com monitora de lleure en el món rural en la comarca de l’Alt Urgell. Actualment és investigadora en formació del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida

Alba Solé Pal Magisteri d’educació especial per la universitat de Barcelona Màster en Orientació i Estratègies en el contex social per el Debat Educatiu. Monitora de lleure en esplai de l’Alt Urgell Actualment, treballa com a mestra en una escola de la Seu d’Urgell.

Família i escola, garantia de futur

Q

uin paper han de jugar les famílies a l’escola? Aquesta és una qüestió que, de ben segurs, com a professionals de l’educació, ens fa reflexionar. D’aquesta manera, creiem que aquest aspecte es mereix una menció especial en aquest número. Creiem que la participació per part de les famílies a l’escola és del tot fonamental. Aquesta ajuda a mantenir la coherència entre els valors transmesos des del centre docent i els valors viscuts i transmesos des de la pròpia llar. Aquesta relació s’emmarca, normalment, en les hores de tutoria amb els pares i mares de l’alumnat. En aquest espai de tutoria s’estableix un lligam entre el tutor i la família per tal de posar en comú les necessitats i aptituds del seu fill/a i, especialment, on hi ha un feedback per tal de compartir observacions, preocupacions i suggeriments entre els dos actors implicats: família i escola vers l’alumnat. No obstant, el contacte entre aquestes dues parts, sovint, és difícil ja que molts pares i mares no acostumen a acompanyar els seus fills a l’escola, mostren poc interès per l’evolució del seu fill/a i, fins i tot, en algunes ocasions, es creu que la tasca d’educar és feina exclusiva del docent. Quan parlem de la família, sovint tendim a generalitzar el seu significat, fet que provoca certes distàncies entre el centre escolar i el context familiar. Per tant, com a professio-

8 Infocruc

nals, hem de conèixer quines són les necessitats que té la família per tal d’oferir solucions o alternatives per tal d’afrontar les situacions difícils. Així doncs, es pot dir que la tasca del docent és realitza des d’una vessant orientadora. És a dir, la tasca del docent és acompanyar, escoltar i mostrar una actitud de diàleg amb la família. També conèixer els seus valors, les seves creences i la seva cultura. Aquesta font d’informació serà útil a l’hora d’orientar i treballar conjuntament amb la família. El docent, durant la seva pràctica educativa transmet els seus coneixements però també els seus valors, destreses i habilitats. Destacar també un dels vincles importants dins l’escola, com és el cas de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA). Aquesta ajuda a reforçar les relacions entre els diferents agents implicats en l’educació dels i les alumnes i estimula el sentiment de mares i pares. Per acabar, animem als professionals de l’educació formal i informal establir una relació directa i de cohesió amb les famílies i l’entorn que envolta els alumnes i/o destinataris dels projectes educatius on ens trobem implicats. Com a educadors, disposem dels dispositius i recursos necessaris per fer-ho. Educar és una tasca de tots i totes.


INFOCRUC

ENS PARLA

5 temes clau on el tercer sector se la juga el

E

l 2012 s’ha fet llarg en la major part de les organitzacions no lucratives. El canvi d’època que estem afrontant s’ha mostrat amb tota la seva intensitat en aquest any: els paradigmes dels últims trenta anys per al funcionament de les organitzacions han deixat de funcionar i la gestió de moltes entitats s’ha anat transformant en un exercici de supervivència a curt termini: arribar a final de mes, fi de trimestre, final d’any..? La situació requereix reaccionar amb rapidesa el 2013 afrontant ràpidament canvis estratègics que permetin a les entitats continuar aportant valor a la societat en els propers anys. Però la situació no és fàcil: hi ha poc temps, menys recursos i els canvis ens exigeixen una radicalitat i rapidesa a la qual no estem acostumats. A continuació es mostren cinc temes clau que estan (o estaran properament ...) a les agendes de la major part de les organitzacions de la societat civil a casa nostra: 1. Potenciar la complicitat social. Les organitzacions existeixen perquè som capaços de generar complicitat social en el treball en les causes per les quals treballem. Tan és el tipus d’organització: la seva existència només té sentit si hi ha una complicitat social formada per persones i altres col•lectius capaços de comprometre’s amb l’actuació de l’entitat. Ja s’ha acabat els temps en què els projectes es podien dur a terme únicament perquè a algú de l’Administració Pública li

2013

agradava el que fèiem i ens recolzava amb una subvenció. Les organitzacions del segle XXI són capaces de mobilitzar persones compromeses amb la seva missió que donen suport amb dedicació de temps i recursos econòmics per fer realitat els somnis de l’organització. La clau és aconseguir i gestionar aquesta complicitat social que aportarà energies, il•lusions, capacitats i recursos per a la transformació social. 2. Desenvolupar noves competències en els equips. Estem en una nova època que exigeix noves competències i capacitats a la gent que forma les organitzacions, tant és que siguin persones voluntàries o remunerades. Durant anys hem après a gestionar projectes, a presentar-nos a convocatòries, a visitar les administracions, a conèixer els seus llenguatges, a justificar i a fer servir tot un seguit de metodologies, ja fossin projectes d’intervenció social, marc lògic, de sostenibilitat ambiental o d’acció cultural,... Us sonen? Durant anys això ha estat eficient i era el necessari per fer realitat la nostra missió. Però ja no és suficient. Aquest llenguatge d’ “experts-perexperts” no ens serveix per generar complicitat i compromís amb el barri, amb la ciutat, amb la gent normal del carrer que hem de ser capaços de comprometre en el nostre tre ball per una societat millor. Ens calen competències relacionals, “comercials”, nous llenguatges, capacitat d’explicar-nos sense tecniInfocruc

9


ENS PARLA

cismes. Un exemple: si mireu unes quantes webs d’organitzacions veureu que en general usen un llenguatge més adequat per omplir un formulari que per il•lusionar i comprometre persones. En les organitzacions tenim gent valuosa i compromesa amb la missió, persones voluntàries i/o remunerades. Les organitzacions del segle XXI han d’afavorir el procés accelerat de desenvolupar aquestes competències en la gent que forma part de l’organització per apropar-nos i comprometre persones. 3. Entendre el nou rol de l’Administració Pública. Durant anys l’Administració Pública ha estat el motor que impulsava els nostres projectes perquè creia en la seva utilitat social: si els agradava el que fèiem, podíem aconseguir recursos econòmics per arrencar els projectes amb l’Administració Pública com a finançador únic o gairebé únic (tot i les regles de cofinançament, que moltes vegades hem solucionat amb fons d’altres administracions públiques). Hem estat un soci de llarg recorregut per una Administració Pública que aprofitava la utilitat social del que fèiem, la il•lusió que hi posàvem i l’austeritat de recur10 Infocruc

INFOCRUC

sos amb què funcionem. Però ara ens trobem davant una Administració Pública trencada i desorientada, que encara que de vegades vulgui, no pot. I retalla. I retalla. I segueix retallant. I per al nostre escàndol, ho fa en temes directament relacionats amb la nostra missió: per a nosaltres és el més important, però per a ells només és un tema més. Però encara que l’Administració Pública tingui dificultats, no desapareix. Hi és, i segueix valorant les coses d’utilitat social, el que passa és que està canviant el seu rol: abans tenia un rol principal i cada vegada més tindrà un rol complementari en els nostres projectes. L’organització del segle XXI, a través de les seves xarxes de complicitat social i la seva capacitat d’emprenedoria, podrà arrencar projectes i mostrar la utilitat social dels mateixos per animar la participació de l’Administració Pública amb polítiques en aquestes àrees. Però segurament tindrà un rol diferent: un rol col•laborador, però ja no podrà ser el finançador únic o principal. 4. Estalviar costos sent més eficients. És simple. Cal estalviar, encara que siguem de natural austers. Un estalvi basat en l’augment d’eficiència: les estructures molt petites te-


INFOCRUC nen moltes ineficiències que acaben generant uns costos alts de funcionament. No ens ho podem permetre. Col•laborar, compartir, repartir, coordinar, fusionar, reutilitzar,... seran verbs que guiaran amb força les nostres actuacions aquests anys. Ja ho estem veient: organitzacions que comparteixen estructures, que són capaces de col•laborar i dissenyar procediments conjunts per estalviar. Cal mantenir la capil•laritat social característica del tercer sector en l’actuació, però cal ser capaç de combinar amb eficiència en el funcionament: no podem compartir local?, o utilitzar el mateix auditor?, o les mateixes metodologies d’intervenció? Podríem compartir les infraestructures informàtiques?, o gestionar els diners conjuntament? Per exemple, gestionar 100 vegades 100.000 € és molt més car (però molt més!) que gestionar 10 milions d’euros conjuntament. Llavors, per què ens costa tant fer el pas? Les organitzacions de segon nivell del segle XXI tindran un paper clau per a la millora de l’eficiència i estalviar costos de funcionament a les entitats. Actuació local amb estructures globalment compartides. O de vegades, senzillament una fusió.

ENS PARLA 5. Mostrar l’impacte social i econòmic de la nostra activitat. Nosaltres estem plenament convençuts de la utilitat social de les nostres organitzacions. Però no val amb estar convençuts: hem de ser capaços de mostrar, de mesurar i reivindicar la nostra aportació social i econòmica a la societat. La confiança no és cega: es construeix a partir de les dades, a partir d’organitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat. Fa anys podia ser un acte de fe, però avui dia ja existeixen metodologies i maneres de mostrar el que aportem a la societat: tant en millores i en estalvis. Les dades ajuden a construir confiança, i la confiança dia a dia es reforça i motiva el compromís amb l’organització. Ja no és un tema únicament de qualitat en l’actuació, sinó que els esforços de mesura d’impacte social i econòmic van més enllà. I les organitzacions del segle XXI han de saber explicar a la societat el valor social i econòmic del que aporten.

http://www.tercersector.net Infocruc

11


breus

INFOCRUC

La Ru i el Ral visiten noves escoles rurals

V

isita realitzada el dia 30 de novembre en la qual les tècniques de Coordinació Rural de Catalunya van explicar als alumnes de les escoles rurals de la ZER Narieda: CEIP de Sant Miquel de Peramola, CEIP de Sant Climent de Coll de n’Argó i CEIP Miret i Sants d’Organyà, què és el carnet RuRal, qui el pot tenir, per a què serveix, com utilitzar-lo, els avantatges que té aquest carnet, la possibilitat de participar als campaments i com sol•licitar-lo. El carnet RuRal és grauït i s’adreça a nens i nenes de la Catalunya rural que tenen entre 3 i 12 anys.

12 Infocruc


INFOCRUC

breus

Nova web de la Jovesnet

C

oordinació Rural de Catalunya va estrenar una nova web pels membres de la Jovesnet el dia 15 de desembre.La xarxa Jovesnet adreçada a joves de 13 a 30 anys d’arreu del món té com a finalitat facilitar informació sobre programes formatius, laborals i places a projectes a nivell nacional, europeu i internacional. Una de les novetats destacades de la web és el “friends club”. Un espai on els joves poden realitzar ofertes i demandes sobre allotjament, visites guiades, cursos, transport, en definitiva, el que necessiti o li faci falta arreu del món. Per tant, ara els membres de la Jovesnet poden gaudir d’una web més visual, dinàmica i pràctica amb noves seccions i novetats.

Mira-ho tu mateix a www.jovesnet.cat

Infocruc

13


breus

INFOCRUC

Ecoguia juvenil 2012

L

’Ecoguia juvenil és un projecte amb l’objectiu de crear un material de propostes de descoberta del territori rural català i on els joves en són els protagonistes. En aquesta edició es va centrar en camins i pobles rurals de la zona del Solsonès, Alt Urgell i Berguedà. Ecoguia realitzada pels participants del camp de treball nacional de Coordinació Rural de Catalunya. El projecte de camp de treball “Ecoguia juvenil” neix arran del projecte europeu realitzat l’estiu del 2011 amb partners d’Anglaterra, Eslovènia i Letònia. En aquella edició el material es va traduir en diferents idiomes i el projecte continua, ja que durant tres anys, es crearà

14 Infocruc

una “ecoguia” , material educatiu i divulgatiu, en cada un dels països esmentats. El camp de treball és educatiu, cultural i social ja que els joves a partir de la descoberta de diferents camins, pobles poden conèixer millor la Catalunya rural. Els participants, tots ells provinents de grans ciutats, van trepitjar el territori, van veure llogarrets i pobles rurals i van conèixer zones ben desconegudes per ells. Els darrers dies, instal•lats al centre d’activitats de Ruraltia escola, els propis joves van crear l’Ecoguia seleccionant les fotos, escrivint els textos dels trams, marcant les rutes als mapes, totes aquestes tasques supervisades per l’equip de monitors.


INFOCRUC

breus

Un projecte que té continuïtat perquè any rere any es faran noves propostes del territori català on els joves de 15 a 17 anys, a partir de rutes, descobriran senders, indrets, pobles, costums i cultura de la Catalunya rural i cada any s’editarà el material online. Per veure el resultat de la feina feta dels joves entra a www.cruc.info i vés a Publicacions-Rural Youth Ecoguida-Catalunya o clica aquí: http://www.cruc.info/cruc2012/index.php?option=com_content&view=article&id =103&Itemid=97

Infocruc

15


breus

INFOCRUC

+RuraliCat

E

l projecte “+RuraliCat, Catalunya aposta més pel món rural” pretén implicar a la societat civil, empresarial i política amb la finalitat d’aconseguir noves oportunitats pels infants i joves dels àmbits rurals, així com millorar la seva vida, la de les seves famílies i la de la gent que treballa i viu al territori, en general. I per l’altra, pretén difondre l’acció que Coordinació Rural de Catalunya fa arreu del territori i fer que les accions de CRUC siguin cada vegada millors i que arribin el més aviat possible a tot el territori. A partir del triangle: +recursos

+difusió i presència territorial

+representació

volem aconseguir amb aquesta campanya: + Educació en el lleure + Formació al medi rural + Suport institucional + Foment de les iniciatives per als infants del món rural + Joves participant + Transversalitat + Desenvolupament rural integral 360º

Campanya +RuraliCat 2013 La Campanya +RuraliCat 2013 pretén, per una banda, oferir beques als nens i nenes de famílies amb una situació econòmica complicada perquè puguin participar i gaudir d’activitats educatives de lleure durant l’estiu. Per altra banda, aquesta campanya també vol cobrir les necessitats d’altres agents educatius dels àmbits rurals, com les escoles rurals, oferint activitats extraescolars als seus alumnes. Amb la campanya ens dirigim a totes les persones, empreses, entitats i administracions que vulguin col•laborar en un projecte solidari i de futur, que vulguin formar part d’una organització que defensa i treballa pels drets i la millora de vida dels infants, joves i adults del món rural. Per conèixer com pots col•laborar a la campanya: www.cruc.info 16 Infocruc


INFOCRUC

breus

Nou número del magazine Proeurope1 El passat 29 de desembre va sortir el 10è número del magazine Proeurope1. Un número que parla sobre la crisi, és per això, que la tapa fa al•lusió a l’àlbum de Supertramp crisis?what crisis? del 1975. En aquest 10è número s’estrena secció, “Organisations talk” on organitzacions europees i internacionals poden explicar i fer difusió dels seus projectes, programes o actuacions. A més, en aquest número, hi trobaràs a la secció Cultural Europe: small is beautiful- Peirene Press; “Sweden: in the vikings land” a la secció Sports Zone; a la secció a Look at the world: Zacualpan de Amilpas i molt més.

Infocruc

17


18 Infocruc


Diari Digital Número 11