Van passar els anys i la seva passió pels barrets era cada vegada més gran. Un cop acabada la guerra i gràcies a la seva amistat amb el fill de l’amo de la llibreria de vell, que estava a dues passes de casa seva, va començar a comprar tots els llibres antics sobre barrets que trobava. A més, aprofitant que els seus pares tenien bona salut i encara s’encarregaven de la botiga, va viatjar per tot el món a la recerca dels barrets típics de cada lloc. Era una veritable obsessió, que gairebé els va portar a la ruïna. Va ser una sort que els seus pares decidissin jubilar-se i anar-se’n a viure amb una cosina que tenia una casa als afores, perquè amb els temps la col·lecció de l’Oliver es va ampliar de tal manera que gairebé no es podia entrar a casa. Però llavors, va haver de fer-se càrrec de la botiga i va deixar de viatjar. Això el va entristir. I cada nit, després de baixar la persiana, s’asseia enmig dels seus vells llibres, envoltat de barrets de totes les èpoques i llocs, encenia un petit llum d’oli i es posava a estudiar.
En un dels llibres que havia comprat a la llibreria de vell del seu amic, havia llegit alguna cosa que el tenia impressionat: En alguns llocs s’usen barrets que compleixen els desitjos de viatjar instantàniament pel món… Des d’aquell dia, cada nit, va buscar en els llibres la manera de crear aquest barret màgic. I va llegir, va llegir i va llegir. I al matí treballava a la botiga… I a les nits, llegia, llegia, llegia. Gairebé sense descans, no dormia; estudiava la manera de crear aquest barret impossible i atenia la botiga com bonament podia. Els clients van començar a veure que es comportava d’una manera estranya. Uns dies obria la botiga amb el barret de dormir posat. O apareixia vestit de ciclista. En moltes ocasions, atenia amb el plomall d’indi o el barret de vaquer al cap. I els dissabtes acostumava a sortir vestit de genet amb la gorra de quadres negra i blanca. Tots pensaven que s’havia tornat boig i van deixar d’anar a la botiga. Però totes les nits, es veia la llum de la rebotiga encesa i a l’Oliver estudiant en els llibres la manera de crear un barret que el permetés viatjar d’un lloc a un altre sense necessitat de moure’s de casa seva. Instantàniament! Estava tan obsessionat que no es va adonar que ja no tenia cap client i que tothom pensava que havia perdut el cap. 71