Page 1

Alumnes de 4t A de l’Escola Benviure. Alumnes de 4t A de l’Escola Pla de les Vinyes.


La Laia és una noia molt divertida, riallera i aventurera, - sabeu que?- Ella és mestra, però no una qualsevol, és mestra d’una escola del planeta Maluma, – clar ara tots pensareu, quina por! No?, però ella l’hi encanta la seva feina perquè té uns alumnes que són molt peculiars, són extraterrestres, però a ells no els hi agrada que els i diguin així, sinó malumbikis. Els malumbikis són els habitants del planeta Malumia, els hi encanta la Terra perquè en el seu planeta no tenen aigua, ni tampoc animals, l’únic que tenen són montanyes de caramel, per aquest motiu volen aprendre que és l’aigua, els animals, el clima, els idiomes, etc. No podeu oblidar que el malumbakis tenen un idioma molt estrany el malungi, a la Laia encara li costa entendre’l, perquè és molt difícil, per exemple en l’idioma malugi: magghjisi aaggsobhhhe vol dir “hola bon dia”. Els malumbakis decideixen construir una nau per poder anar a visitar i descobrir el planeta Terra. I li fan la proposta a la Laia. - Laia, jdaonlbs wuxzeieu? - És molt bona idea construir una nau! Es posen en marxa per construir- la i van a la muntanya de caramel per replegar els caramels i construir la nau. Enganxaran el caramel desfet pel calor a restes de metall de l’Univers i li donaran forma de nau. Pel combustible necessitaran anar als rius a agafar la xocolata calenta. Un bhhhe “dia” a la matinada pugen a la nau i viatgen a la Terra. Quan arriben, aterren al pati d’una escola. Justament aquell dia està plovent a bots i barrals.


Els nens i nenes de l’escola, al sentir el soroll eixordador de la nau, miren per les finestres, agafen els seus paraigües per baixar al pati i descobrir què passa. A la vegada els malumbakis baixen de la nau i el seu color lila es transforma en groc amb el contacte amb la pluja. Al veure’s uns i els altres s’espanten i criden: - Iamgo!!! - Aaaaah! Tant els malumbakis com els nens i les nenes corren en sentit contrari. Fins que el Biel i l’Ariadna, que no s’han espantat, s’acosten a ells per saber per què ens han vingut a visitar. Els proposen,amb gestos, acollir-los a la seva classe per ensenyarlos tot el que han vingut a descobrir. Gràcies a la Laia, que ha treballat de mestra en diferents planetes, es poden comunicar entre ells/es. Al pujar, es van reunir tots i totes i van decidir portar-los a la granja de l’escola per conèixer els aslexry “animals”. També van acordar anar a la mjigal “muntanya” de Sant Ramon. Ariadna i en Biel que són molt eixerits i atrevits pregunten als malumbakis quants dies es quedaran amb ells.

Els malumbakis

contesten que: hwgyzvlxw! Sort que la Laia, sap idiomes i els hi tradueix ràpidament, vol dir: Una setmana! Tothom contesta: Doncs ho haurem d’aprofitar!


De seguida van cap a la granja, allà, veuen per primer cop, gallines, un malumbaki quasi trepitja un ou, sort que en Biel, diu: -Compte, no facis un ou ferrat!

Continuen i veuen un cavall, que de cop i volta li dona una patada a un pobre malumbaki despistat. També una ovella molt graciosa plena de llana, ànecs que neden a la bassa, porquets que fan molta pudor, una vaca que dona llet, un estruç que no para de donar voltes. Els malumbakis prenen notes , fan moltes fotos i pensen com se’ls poden endur. L’endemà pugen caminant a la muntanya de Sant Ramon, allà van parar a la font d’en Golbes on beuen aigua neta i fresca. Geirosklsdñf! - que en llenguatge malungi, vol dir: -Mmmmmmmm! Que bona i fresqueta! Quan

arriben a dalt de la muntanya, tothom està cansat.

Contemplen el paisatge: el mar Mediterrani d’un blau intens, l’aeroport del Prat on s’enlairen els avions, els camps i els horts del Baix Llobregat i les muntanyes del Garraf. L’ermita era tancada.


Un altre dia, van d’excursió al riu Llobregat a l’alçada de Sta Coloma de Cervelló veuen uns cirerers plens de cireres i un pagès molt amable ens regala unes quantes cireres per cadascú de nosaltres. Per cert són grosses i dolces!

Els malumbakis estan molt contents perquè cada dia aprenen moltes coses. Un mati plujós, es queden a l’aula de ciències, l’Ariadna i en Biel, pensen que entre tots i totes poden dissenyar una màquina pels malumbakis per fer aigua, animals i fruita doncs les cireres els han encantat i la fruita és més sana que la xocolata i els caramels. Tots plegats dissenyen una màquina que multiplica per exemple una gota d’aigua per un milió de gotes, una gallina per mil gallines o una cirera per cent cireres. Uns pares els van portar el material i la van construir en tres dies. A la màquina l’anomenen “Multiplicadora 2001”.


El darrer dia fan una festa de comiat i proven la màquina que va a la perfecció, només cal ajustar uns cargols. L’endemà ja ho tenen tot preparat, maletes, fotos i la màquina. Tothom plora però estan contents perquè han viscut moltes experiències i coses noves. La nau engega i en un moment s’enlaira a l’espai.

Al cap d’un any reben una carta dins un satèl·lit, on expliquen que gràcies a la multiplicadora 2001 tenen aigua fresca i bona, es banyen en rius d’aigua cristal·lina, mengen uns ous ferrats boníssims i unes cireres delicioses. Ens expliquen que estan molt i molt contents i que som fantàstics.


Per descomptat, tothom està convidat al planeta Maluma! A partir d’aquí tothom es posa a dissenyar i a construir una nau per poder anar a visitar als malumbakis. Conte contat, conte acabat!

Autors: Portada i nus: Escola Benviure, 4t A. Desenllaç i títol: Escola Pla de les Vinyes, 4t A.

Conte 6- La vista dels Malumbakis  
Conte 6- La vista dels Malumbakis  
Advertisement