Page 1

Alumnes de 4t A de l’Escola Antoni Gaudí. Alumnes de 4t B de l’Escola Pla de les Vinyes.


En un lloc molt remot on les mosques i els mosquits juguen a fer el llit, viu la tribu dels Ienters. És un poblat d'allò més estrany, és tan estrany, que no existeixen els problemes. Els Ienters viuen sempre en harmonia i sense preocupacions, ja que com no existeixen els problemes mai els hi pot passar res, potser aquest fet és degut, a l'arbre Ien que dóna nom al poble. És un arbre gegant i magnífic que impregna d'una olor de llaminadures tot el poble, a més a més, el seu fruit és com una poma, però quadrada i, quan la mossegues per menjar, aquest fruit te gust d'allò que estàs pensant, és magnífica. Cada any la tribu dels Ienters fa una festa en honor al seu arbre, aquest any la tribu celebra la seva fantàstica festa a la vora del len i tothom s’està preparant per l’ocasió. Però els lenters no viuen sols, a tan sols un parell de kilòmetres viuen els seus veïns els buffets, un poble totalment diferent als lenters, aquí tot són complicacions i angoixes, sempre estan passant desgràcies i complicacions, hi ha la sospita que això es degut a que s’alimenten del Buff, un estrany arbre que dóna nom al poble. El Buff és un arbre insòlit, la seva forma és de carabassa a la seva base i de desmai a la seva part superior, el fa realment estrambòtic, no existeix un arbre com aquest en cap altra part del món, és veritablement insòlit. Aquest singular arbre desprèn una olor desagradable, semblant al sofre, és una olor d’ous podrits que fa que quan camines pel carrer pots desmaiar-te amb facilitat, el seu fruit és d’allò més extravagant, és fastigós, té forma de carabasseta i quan el menges sense voler dius “bufffff” i se’t posa la cara de pomes agres, de sobte tot et


sembla malament i per petit que sigui un problema sempre vas sospirant buff, buff, buff per tot el poble. Els buffets no fan mai cap celebració, mai estan d’humor per fer festes, de fet no celebren ni aniversaris, ni casaments, ni nadals, ni cap altra data important del nostre calendari. Estan massa ocupats solucionant els seus problemes. Són dos kilòmetres els que separen a aquest dos pobles però la seva forma de viure és molt diferent, buffets i lenters, dues poblacions que pràcticament no tenen contacte perquè a la seva frontera existeix una muralla molt alta, semblant a la muralla xinesa, i encara que veïns, no s’han vist mai les cares.

Però aquest any és diferent, un buffet, escapant d’una preocupació molt gran que el perseguia, ha aconseguit pujar la muralla, escalant les seves enormes parets, i sense voler ha anat a parar al poble lenter.


Inesperadament i sense cap mena d’intenció, ha ensumat aquella encantadora olor de llaminadures que impregna el poble lenter, i ha vist amb els seus propis ulls aquell fantàstic arbre amb aquella fruita semblant a una poma quadrada tan meravellosa. En Rayan que així es diu aquest buffet, no ha dubtat en aproximarse a aquell fantàstic arbre i tastar aquella poma quadrada d’un sabor indescriptible, ràpidament s’ha sentit despreocupat i feliç, la seva angoixa del problema que li perseguia havia desaparegut. El Rayan, en aquell mateix instant, veu com a uns 100 metres de distància aproximadament, tota la població lentera es dirigeix cap a l’arbre, tots venen vestits de gala amb unes robes esplendoroses, i tots venen amb una alegria i un sentit de l’humor que ell no havia vist mai en tota la seva vida. El Rayan es queda captivat del goig que fan.


De sobte es troba en una situació molt difícil i realment no sap que fer, comença a analitzar possibles opcions però no té les idees clares, està una miqueta confús i no té molt temps per decidir, el buffet molt nerviós es fica la mà a la butxaca, i nota una cosa en forma rodona, la treu perquè no sap el que és, i es troba amb una última sorpresa, en la seva fugida no s’ha adonat que tenia una carbasseta a la butxaca. Ara es troba amb la següent situació, un fruit del Buff a una mà i un fruit del Len a l’altre. A en Rayan li tremolen les mans i se li cauen els dos fruits alhora al terra. De sobte, comença a crèixer un arbre molt gran i tothom es queda bocabadat. Després d’uns segons de silenci, en Rayan demana al poblat Ienter si pot agafar un fruit.

El fruit té forma de carbassa, que va canviant de color així com la seva olor. Si menges un fruit dius sense voler “Mmmmmm”...


Els Ienters veient la cara de felicitat d’en Rayan, volen provar un fruit del nou arbre. En aquell moment els Ienters es comencen a sentir

feliços,

tristos,

enrabiats,

enamorats...

però

sobretot

emocionats per percebre nous sentiments.

En Rayan veu que els Ienters estan molt emocionats amb el nou arbre i els hi explica com s’ha format. Tot emocionat, surt corrents al seu poble i els hi explica tot el que havia passat al poble dels Ienters. Els Buffets no s’ho acaben de creure i com que en Rayan ja s’ho imaginava va portar uns quants fruits a la butxaca i així els van poder provar. Els hi agraden tant, que volen anar al poble Ienter per poder parlar amb ells i aconseguir el seu propi arbre.


Després de les negociacions els dos pobles decideixen compartir els fruits per plantar més arbres com aquest i pensen entre tots posar-li el nom de IenBuff. Així va ser com tots dos pobles ,avui en dia, tenen el seu propi arbre IenBuff, la muralla no existeix i gràcies a la bona olor d’aquell arbre l’olor desagradable del poble Buffet ha desaparegut. A partir d’aquell dia en honor a l’arbre IenBuff, es celebra una festa conjunta cada any i s’ha convertit en una festa tradicional. Per acabar, cal dir que ara tenen les emocions més equilibrades que mai. Autors: Portada i nus: Esc. Antoni Gaudí, 4t A. Desenllaç i Títol: Escola Pla de les Vinyes, 4t B.

Conte 2 - Ienbuff  
Conte 2 - Ienbuff  
Advertisement