Page 1

EMPORDÀ | DIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 2012

Diàlegs d’Educació

Diàlegs d’Educació

I

NÚMERO 28 | NOVEMBRE DEL 2012

La lliçó de l’Empordà cremat El SEAE ha elaborat un programa específic que ha titulat EduFOC Els incendis forestals que el juliol passat van assolar la nostra comarca i la reflexió sobre la gestió del paisatge empordanès que se n’ha derivat posteriorment han estat el motiu de l’elaboració del programa EduFOC, una proposta didàctica del Servei Educatiu de l’Alt Empordà que els centres, tant de primària com de secundària, poden adaptar-se als seus nivells i al seu currículum. El Servei Educatiu de l’Alt Empordà ha elaborat un programa específic per als centres de primària i secundària que es titula EduFOC: la lliçó de l’Empordà cremat, que pretén ser un punt de trobada on recollir i difondre diferents iniciatives pedagògiques que es facin a la comarca sobre el tema. EduFOC: la lliçó de l’Empordà cremat fa referència, per mitjà del joc de paraules, a la conveniència de deixar entrar el tema a les aules, que el foc sigui una de les lliçons de classe, i, alhora, veure quina lliçó es pot, com a ciutadania, extreure de la trista experiència que hem viscut aquest estiu a la comarca. Les flames van arrasar, des del 22 de juliol i durant cinc dies, 14.000 hectàrees d’una vintena de municipis, molts veïns van perdre propietats i animals, però el pitjor de tot aquest tràgic succés va ser la mort de tres persones. Des del Servei Educatiu exposen: “Donem per fet que la comarca ha estat debatent, i continuarà fent-ho durant un temps, sobre l’abans i el després de l’incendi, però hem pensat que també cal donar una perspectiva pedagògica a la discussió, trobar aquells elements de consens que defugin els tòpics i permetin visualitzar un missatge clar i sostenible a l’alumnat.” S’ha creat un espai web (https://sites.google.com/a/xtec.c at/lempordacremat/) en què es pot consultar la unitat didàctica, el banc de recursos i el calendari d’activitats que s’han programat, entre d’altres propostes. Aquesta web es complementa amb una base de recursos –llibres, jocs, dvd, plafons...– la major part dels quals són materials de préstec de

ELIC Alt Empordà

EN VEU ALTA l febrer passat es van fer els XV Tallers de Llengua i Literatura Catalanes a l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un dels tallers que va tenir més ressò entre els participants va ser En veu alta. Les formadores eren dues conegudes actrius: Mercè Pons i Sílvia Bel. La finalitat del taller era llegir en veu alta i de forma expressiva textos d’autors en llengua catalana. Què oferia d’especial aquest taller que cridés tant l’atenció dels assistents? La resposta està en la manera com les formadores aconseguien que el lector transmetés als oients tota la intensitat del text. A mesura que la persona que llegia s’anava familiaritzant amb el text proposat, les formadores anaven donant pautes i imatges perquè aquell text prengués vida i els oients captéssim el sentiment, l’emoció, la intenció d’aquelles paraules. Com? Fent silencis i pauses; llegint amb diferent ritme i entonació; jugant amb la mirada. A la tercera vegada de llegir/escoltar el text aquest prenia una altra dimensió, una altra intensitat, tant per al lector com per a l’oient. Després d’aquesta experiència, la majoria de participants vam ser més conscients que llegir un text en veu alta va més enllà d’una bona pronúncia i vocalització. Cal, a més, interpretar, controlar l’expressió no verbal i posar el punt just d’emoció. Tot i que els mestres i professors no som actors o actrius, a les escoles i instituts potser hauríem de dedicar un temps a treballar la lectura en veu alta en tota la seva dimensió comunicativa (verbal i no verbal), com un bon exercici per agafar el gust per la lectura i millorar la dicció de l’alumnat i..., potser també, la nostra.

E

la mediateca del Centre de Recursos Pedagògics. El Servei Educatiu es felicita que, malgrat l’absoluta manca de recursos econòmics, hi ha una gran quantitat d’entitats i persones que han accedit a col·laborar amb aquest programa pedagògic, tot plegat realitzant un gran esforç organitzatiu en un temps prudencial perquè pugui ser utilitzat pels centres. La I Setmana de la Ciència I és que el gran incendi forestal d’aquest estiu a l’Alt Empordà –i un seguit d’incendis menors més localitzats– conformen una situació que era previsible que escoles i instituts reflectissin amb més o menys profunditat. El Servei Educatiu han considerat oportú també dedicar la I Setmana de la Ciència als focs al bosc. La Setmana de la Ciència s’ha celebrat aquest mateix novembre i s’han desenvolupat tot un seguit de conferències, tallers i cursos per al professorat, a més d’accions amb els alumnes dels municipis més directament afectats pel gran incendi. També s’han muntat sessions tècniques, debats i sortides a les zones cremades. Entre totes aquestes activitats que s’han realitzat amb motiu de la I Setmana de la Ciència, es pot destacar l’acció MEFITU (El bosc mediterrani, el foc i tu) a les escoles dels municipis que van patir el foc. En aquest cas, s’ha comptat amb la participació de la Fundació Pau Costa i dels Bombers de la Generalitat, amb tallers i xerrades als centres i visites contextualitzades als boscos. Biòlegs, pagesos, ecologistes, botànics i altres professionals de la natura s’han bolcat en aquestes iniciatives del Servei Educatiu.

M. ROSA FARRÉS

A Sant Climent Sescebes, un grup d’alumnes amb els bombers. SEAE

Els escolars han fet sessions pràctiques a l’aire lliure a Agullana. SEAE

Un taller de botànica al Camp d'Aprenentatge d'Empúries. SEAE

41464

FIGUERES | MAIRENA RIVAS

EDITORIAL


II

DIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ESCOLA PARLA

L’infant explora el seu entron físic i humà. LLAR D’INFANTS ORLINA

L’infant aprèn del seu entorn PERALADA | M. R.

A la llar d’infants Orlina de Peralada saben que l’infant aprèn del seu entorn i l’integra i comprèn a través del seu cos, tocant, xuclant... explorant materials, objectes; a través de la imaginació, del moviment... Com explica la directora, Eva Tarrés i Barnada, mentre repeteix aquesta exploració espontània, l’infant desenvolupa de forma sensorial les seves capacitats i descobreix el seu entorn i les seves característiques: distribució de colors, les formes, les qualitats tàctils i tèrmiques, els sons i els sorolls, fent així possible el desenvolupament del pensa-

ment i la comprensió d’aquest món que l’envolta. “Els nens i les nenes tenen una facultat extraordinària: la imitació. Gràcies a ella, podran integrar els gestos dels adults, posar-se drets, caminar, parlar, relacionarse”, exposa Eva Tarrés, i hi afegeix: “Així, tot l’entorn físic i humà s’imprimirà de mica en mica dins la manera de fer, ser i sentir de cada infant.” “Per això ens cal recordar la gran responsabilitat que com a mestres i com a pares tenim davant del nen per a ser dignes de ser imitats”, conclou la directora. La llar Orlina té un bloc: llarinfantsorlina@blogspot.com.

A FONS

JOANA FERRER I MIQUEL Assessora tècnica Departament Ensenyament. Direccció General d’ESO i Batxillerat

ORIENTACIÓ, TUTORIA I ÈXIT orientació i la tutoria són el conjunt de les accions educatives situades en el bell mig de la vida d’un centre. Moltes escoles i instituts disposen d’un Pla

L’

® El centre rosinc ofereix un suport integrat i complet als diversos estudis de l’IOC INS ILLA DE RODES

ROSES | MAIRENA RIVAS

ta el nom de la biblioteca escolar i també de la seva mascota, Llidrac, un drac lletraferit. En el bloc de la biblioteca (http://bibliotecallidrac.blogspot.com/) precisament es publica tota la informació relacionada amb aquest premi. És important destacar que amb motiu de l’edició dedicada als poemes va ser possible editar un llibre que recollia rodolins, poesies i dibuixos de tots els alumnes, des de P3 a 2 d’ESO. d’Acció Tutorial per a concretar i planificar les accions curriculars que giren a l’entorn d’aspectes tan essencials com l’autoconeixement i la presa de decisions dels nois i les noies. Són la majoria dels centres els que encabeixen aquestes activitats tutorials en franges horàries protegides per aquesta finalitat i,val a dir que, aconseguirne la seva integració natural en la vida de les aules i dels aprenentatges dels joves, continua essent el gran repte. A la secundària, és habiual planificar l’orientació acadèmica i professional. I és, a tercer i quart d’ESO, quan es visualitza la necessitat de fer unes actuacions concretes amb l’alumnat

per ajudar-los en aquesta presa de decisions. Situar l’orientació i la tutoria com a eixos bàsics d’ aquest acompanyament vol dir, per l’escola i l’institut, prendre consciència del valor que té en el jove la recerca i la concreció del seu projecte de vida. Nodrir, fer créixer i ajudar a sortir són els tres sentits de l’arrel llatina educo. Acompanyar per mostrar el camí (ensenyar, docere), cal fer-ho des d’un guiatge situat al fons, respectuós, continuat i necessàriament molt esperançador que, al seu torn, omple semànticament l’etimologia del mot “orientar” (oriri) que vol dir, ensenyar la llum. Però, com encertem a “fer sortir” un projecte de vida per

Concurs literari a l’Escola de Portbou Els alumnes de l’Escola Sant Jaume de Portbou participen en un concurs literari, el Premi Llidrac, del qual s’han assolit set edicions dedicades a diferents temàtiques: cartes d’amor, contes, poemes, còmics, auques, relats curts i poema visual. Hi ha una empresa amb seu al municipi fronterer, Cadefer, que patrocina aquesta convocatòria literària. El premi es diu Llidrac, perquè por-

L’Ins Illa de Rodes, centre de suport de l’Institut Obert de Catalunya L’Institut Obert de Catalunya (IOC) és la tercera institució educativa en l’àmbit català, darrera de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Durant el curs 20112012 hi van estudiar prop de 36.000 alumnes, dels quals uns 200 eren de l’Alt Empordà. Enguany s’espera arribar a doblar aquesta quantitat. A l’Alt Empordà hi ha dos centres de suport: el Centre de Formació d’Adults Maria Verdaguer, des del curs 2008-2009 dóna suport als ensenyaments d’ESO, i l’Institut Illa de Rodes, de Roses, que, des del maig de 2012 oferereix suport als ensenyaments d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà o Superior i, també, als cursos específics i la prova d’accés als Cicles Formatius de Grau Superior. A Catalunya, hi ha 48 centres que ofereixen suport als estudis d’ESO, 18 a Batxillerat, 7 als cicles Formatius i 20 a la prova d’accés. La característica diferencial de l’Institut Illa de Rodes és que ofereix suport integrat i complet als diversos estudis de l’IOC, apropant la formació a la població de l’Alt Empordà. El director de l’institut rosinc,

L’acte de lliurament de premis, en l’última convocatòria. ESCOLA SANT JAUME

PORTBOU | M. R.

Participants en la graduació del curs 2011-2012 de l’Institut Obert de Catalunya. INS ILLA DE RODES

Josep Lluís Tejeda, explica que els alumnes de l’IOC no són només de Roses: “L’alumnat del nostre centre de suport el conformen ara prop d’un centenar de persones, que provenen de tota la comarca i, fins i tot, alguns de comarques veïnes, com el Pla de l’Estany o la Garrotxa. Accessibilitat a la formació Josep Lluís Tejeda també parla del tipus de formació que ofereix l’Institut Obert de Catalunya: “L’oferta pública de l’educació a distància, impartida per l’IOC junt amb diversos centres col·laboradors, es caracteritza per la seva variació, obertura i flexibilitat per tal d’assolir, especialment, l’extensió de

l’accessibilitat a aquesta formació, la simultaneïtat amb altres ensenyaments i la complementarietat amb altres accions i estratègies formatives, possibilitant, en definitiva, l’exercici efectiu del dret a la formació permanent.” L’IOC va néixer el 2006 a partir de la integració en un únic centre de tres iniciatives ja existents en matèria de formació no presencial. S’adreça a aquelles persones, majors de 18 anys, que volen completar, aprofundir o ampliar la formació rebuda, combinant, si és el cas, amb les obligacions familiars i laborals. També, en determinats casos, s’ofereix el servei educatiu a persones que tenen entre 16 i 18 anys.

a cadascun dels joves d’una manera el més humana possible i, sobretot, amb garantia de professionalitat? Aquestes són algunes de les bases pedagògiques que ho fan possible: Afavorir en el jove el seu autoconeixement a partir de l’edificació de la confiança, treballada des de la Primària, i centrada en les possibilitats de cada persona; compartir en equip els factors que ajuden a bastir en els nois i les noies la percepció positiva del món escolar, de l’acció d’aprendre i, en definitiva, de continuar aprenent; situar-nos en la visió professional (individual i col·lectiva) del qui creu que la feina ben feta té a veure amb el grau d’adhesió de l’a-

lumnat cap a l’escola i l’institut; construir, com a docents, la significativitat dels continguts de l’aula, fonamentalment a través de les àrees i dels espais i temps socials del centre; i, com a institució, fer visualitzar en l’alumnat la projecció d’allò que fa, ha de fer i pot arribar a fer en el món amb el qual s’identifica; seleccionar i apropiarnos de les eines professionals per aquest propòsit és la invitació que els faig per a un proper «A fons». Avui m’ha semblat escaient compartir plegats una primera idea: la concepció holística de l’orientació educativa al servei de l’anhel i la construcció de l’èxit de totes les persones.


EMPORDÀ | DIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 2012

Diàlegs d’Educació

III

DIALOGUEM AMB...

Concepció Matabosch Rovira MESTRA JUBILADA

«Cada dia ha estat una experiència entranyable» ENTREVISTA La mestra Concepció Matabosch Rovira (Girona, 2 d’octubre del 1947) ha passat més de tres dècades a l’Escola Mare de Déu del Mont, de Vilafant, d’on va ser-ne directora. Fa poc més d’un mes es va jubilar i en aquesta entrevista fa balanç del que ha estat la seva vida com a docent i, sobretot, de les experiències viscudes a l’escola vilafantenca.

t’estimem molt? P Quina és l’experiència més entranyable que ha viscut com a mestra? R Cada dia, cada moment, ha estat una experiència entranyable. Amb els 32 anys que he viscut a l’escola, n’hi ha tants de bons records... P Un mestre deixa de ser mestre quan es jubila?

VILAFANT | MAIRENA RIVAS

R L’esperit de mestre sempre queda, la relació i estima dels companys, els alumnes que t’abracen o et somriuen quan et creues pel carrer.

P Què va sentir l’últim dia de classe, el dia en què es jubilava?

P Com s’ha pres la jubilació? Ha trobat aficions per fer?

R Recança, nostàlgia, tristesa... Els últims dies van ser una agonia: acomiadaments, deixar-ho tot previst per un dia que desitjava que no arribés mai. Al matí, tot el professorat em va dedicar l’últim claustre que precisament coincidia en dimarts 2 d’octubre, el meu darrer dia en actiu. Em varen fer especial il·lusió un àlbum de fotografies amb tots els que vàrem començar l’actual curs –no hi faltava ningú– i les paraules del cap d’estudis, l’actual director, Josep Roquer. A la tarda, vaig passar per totes les classes per donar unes bosses de caramels als nens i em van emocionar les preguntes tan innocents dels més petits: Per què te’n vas? Quan tornaràs? No saps que

R En aquests moments tinc molta activitat, afortunadament segueixo molt ocupada: d’una banda, tenia força tasques particulars endarrerides i, d’altra banda, estudio orgue i harmònium, acompanyo alguna celebració a la Parròquia de Sant Pere. A més de les hores dedicades a la meva família: la meva mare i els meus dos fills.

Editen:

P

Enyora la feina?

És clar que enyoro la feina, poques coses m’agraden tant com l’ambient de l’escola. Allà ni et recordes de mirar el rellotge. M’hi hauria quedat hores i més hores. R

P Quan va començar a exercir de mestra? En quina escola? R Vaig començar als disset anys, a punt de complir els divuit, a les Escolàpies de Figueres. Llavors tenia alumnes de Batxiller i Secretariat. I algunes d’elles eren més grans que jo. Varen ser quatre cursos. El primer de novem-

bre de 1981 vaig començar a l’Escola Mare de Déu del Mont i fins a la jubilació.

col·legi Sant Pau, jo començava a la Mare de Déu del Mont.

P

P Encara visita l’Escola Mare de Déu del Mont?

El meu pare, en Frederic Matabosch, era un bon mestre amb gran vocació, sempre parlava dels seus alumnes. Encara avui molts exalumnes el recorden amb estima. Jo vaig néixer quan ell tenia l’Acadèmia Matabosch al carrer Tapis de Figueres i sempre vaig estar enmig de les seves classes. El curs en què ell es va jubilar, al

R Em varen convidar per la Castanyada i ara m’han demanat acompanyar la coral al piano per la festa de Nadal. Suposo que el claustre sap que em va costar deixar la docència i amb aquestes invitacions puntuals fan més suportable el comiat. Al Servei Educatiu, també he fet la trobada pedagògica Adornem les celebracions.

Li ve de família el fet d’haver triat aquesta professió? R

PRÀCTICA PREFERENT

«El Despertem», a la ZER Cap de Creus Els alumnes de les dues escoles de la ZER comencen el dia d’una forma relaxada, despertant la consciència corporal COLERA / EL PORT DE LA SELVA | REDACCIÓ

Els editors del suplement Diàlegs dʼEducació no tenen perquè compartir les opinions expressades en les diferents seccions. Per a més informació adreceu-vos a: www.sealtemporda.net.

Conxita Matabosch explica que quan va començar a exercir de mestra tenia alumnes més grans que ella. ROGER LLEIXÀ

Les dues escoles de la ZER (Zona escolar rural) Cap de Creus (Puig d’Esquers, de Colera, i Les Clisques, del Port de la Selva) comencen el dia de forma relaxada, i prenen consciència del seu cos amb una sèrie d’exercicis que anomenen El Despertem. L’objectiu és despertar la consciència corporal per aconseguir que els alumnes tinguin una actitud receptiva i relaxada, ja que és a través del cos que vivencien experiències i adquireixen aprenentatges. El Despertem és guiat per un professor diferent cada dia. També els especialistes d’anglès, de música i d’educació física estan implicats i aprofiten per fer-ho des de la seva àrea. Comencen fent una rotllana i segueixen amb les activitats. Fan diferents massatges (per parelles, automassatges, amassament de cames implicant la respiració), exercicis de ioga, de respi-

LA DADA

LES TROBADES UN CAIRE ESPECIAL



El Despertem pren un caire especial quan l’Escola Les Clisques i l’Escola Puig d’Esquers realitza les trobades de ZER, les sortides a l’entorn i també en celebracions tradicionals on els pares i les mares estan convidats.

El Despertem s’ha convertit en una eina indispensable i vital que ja forma part de la rutina d’aquestes escoles ració i de concentració tot fent petites meditacions amb música suau i visualitzacions. Per finalitzar, acostumen a cantar tots junts per reforçar la unió del grup i per potenciar els sentiments d’alegria. La durada acostuma a ser d’uns quinze minuts a Educació Primària i de trenta minuts a Educació Infantil. El resultat és molt positiu. Sens dubte, El Despertem és una eina indispensable i vital que ja forma part de la rutina d’aquestes escoles i que fomenta el benestar individual i col·lectiu.

El Despertem és guiat per un professor diferent cada dia. ZER CAP DE CREUS


IV

DIMARTS, 4 DE DESEMBRE DEL 2012 | EMPORDÀ

Diàlegs d’Educació

L’ACUDIT

WEB RECOMANADA

PER AGNÈS FIGUERES

HTTP://WWW.ILUSTRUM.COM/

Agnès Figueres Ferrer Dissenyadora gràfica nascuda a Figueres el 27 de desembre del 1979. Va cursar a lʼEscola Superior de Disseny de Sabadell entre 1997 i 2001, i posteriorment va ampliar la seva formació a Milà, a Itàlia, el 2002. Després de treballar per a agències de publicitat i editorials dʼàmbit territorial i català, es dedica al disseny gràfic i de pàgines web com a professional independent.

E"Ilustrum:

http://www.ilustrum.com/ Col·leccions vituals de cromos en àlbums elaborats per altres usuaris. Enorme quantitat de propostes a les que es poden afegir les pròpies quan s’assoleix el reconeixement d'un cert nivell en una estructura molt ben guarnida. Els cromos s’aconsegueixen responent ""trivies"" (preguntes sobre el tema de l'àlbum) o fent ""permutatios"" amb altres usuaris."

L’ENIGMA

LES XIFRES IGUALS

La frase:

La suma de tres xifres iguals dóna com a resultat 60. Les xifres no són 20. Quines xifres són?

“L’educació és la clau del futur, la clau del destí de l'home i de la seva possibilitat d’actuar en un món millor”

Solució: 55+5=60.

(Robert F. Kennedy)

Autor: Lluís Segarra. Títol de lʼobra: Problemates. Recull de problemes matemàtics per a totes les edats. Editorial: Graó, Biblioteca de Guix, 122

BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

Víctor Català, de l’Escala Lídia Soler

Avui parlarem d’Argus, el Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques Públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, i l’ús que en pot fer l’usuari des de qualsevol lloc a través d’internet: http://argus.biblioteques.gencat.cat, facilitant-li les gestions que hagi de realitzar amb la seva biblioteca habitual. El Catàleg,

gestionat per la Generalitat de Catalunya, i que es va inaugurar el 2010, conté les dades de tots els documents que es troben a les biblioteques públiques especificades. És un catàleg molt senzill d’utilitzar. Conté un potent cercador que permet localitzar els documents que ens interessen, a quina biblioteca els podem trobar i si estan o no disponibles en aquell moment, a través d’una cerca que pot ser simple o avançada. Per al-

tra banda, permet que l’usuari creï el seu propi compte i realitzi diferents tipus de gestions: Consulta dels documents que té en préstec i quin dia els ha de retornar; renovació del préstec d’aquests documents; reserva dels documents que li interessin; creació i exportació de llistes de documents preferits, i comentaris i valoració de documents concrets. Contacte a través del correu-e Si l’usuari ha proporcionat a la biblioteca la seva adreça de correu electrònic rebrà un correu recor-

datori a casa quan li faltin tres dies per retornar els documents o conforme no els ha retornat quan hagi finalitzat el termini de préstec. A més, rebrà un correu quan hagi realitzat una reserva i el document ja estigui disponible a la biblioteca on el vol recollir. Les persones que no disposen de cap carnet de biblioteques el poden sol·licitar a través de l’Argus i anar-lo a recollir a la seva biblioteca habitual. El codi QR que trobareu a la pàgina web del catàleg us permetrà accedir-hi des del vostre telèfon mòbil.

RECOMANACIONS DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ

 LLIBRE

 LLIBRE

 LLIBRE

JEFFERS, OLIVER (AUTOR) AMUNT I AVALL

MALLORQUÍ, CÉSAR (AUTOR) L'ILLA DE BOWEN

ÁLAVA REYES, Mª JESÚS (AUTORA) EL «NO» TAMBIÉN AYUDA A CRECER

ANDANA

EDEBÉ

LA ESFERA DE LOS LIBROS

® Amunt i avall és la història d’un pingüí que vol aconseguir un somni, volar. El seu propòsit es converteix en una aventura en la qual no estarà sol: té el suport del nen, el seu amic incondicional. El llibre és una excel•lent continuació de “Perdut i trobat”, un èxit del mateix autor que ha enamorat a petits i grans. En realitat, es tracta d’un conte sobre l’amistat i les il•lusions, en què Oliver Jeffers aconsegueix amb paraules senzilles i unes il•lustracions que ofereixen el toc perfecte, explicar una història molt més profunda, que arriba al cor de tothom. Un àlbum perfecte per gaudir-ne tota la família.

Col·laboren:

® Un mariner anglès assassinat en un petit port noruec situat a l’Àrtic, un misteriós paquet, unes estranyes relíquies a l’interior d’una cripta medieval... Tot plegat fa que el malhumorat professor Ulises Zarco, director de la societat geogràfica SIGMA, s’embarqui en una aventura inimaginable, juntament amb els seus col.laboradors. Cap d’ells estava preparat per enfrontar-se al temible misteri que envolta l’illa de Bowen. César Mallorquí, guardonat per 4t cop amb el Premi Edebé de Literatura Juvenil, ens ofereix una clàssica novel·la d’aventures, amb tots els ingredients necessaris: una varietat de personatges molt ben definits, els perills dels mons desconeguts, els avenços científics... En definitiva, un llibre que enganxa des del principi que, com ell mateix diu, vol ser un homenatge a Juli Verne.

® El NO también ayuda a crecer és un llibre que, a través de nombrosos casos pràctics d'altres famílies, proporciona eines als pares i educadors per trobar la resposta més adequada a moltes situacions que els amoïnen sobre l’educació dels seus fills. Consells que els permetran superar moments complexes que van lligats a l’evolució dels fills, des del seu naixement fins a l’etapa adulta. Es dóna resposta a preguntes típiques de qué fer quan els nens no estudien o no mengen o semblen permanentment insatisfets, i s’assenyalen els errors que cal evitar, com intentar ser col·legues enlloc de pares. Cada capítol está il·lustrat amb problemes reals i la seva resolució.

Diàlegs d'educació núm 28  

Diàlegs d'educació núm 28

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you