(II)
Escric un vers sobre el fràgil silenci que regalima des de l’horitzó. La tarda cau com una feble ploma damunt l’asfalt sobri de la ciutat i l’aigua esquitxa els vidres amarant-los de solitud. Miro enllà de la pluja que es desfà sobre la terra que traspua dins el teu somriure. Miro enllà del blau espurnejant dels teus ulls que m’amanyaguen i descobreixo un vers sobre el paper.
3