Issuu on Google+

蟲師 [ Mushishi ]

cristina sánchez


vv


L’estiu passat vaig passar uns quants dies al Japó i entre llargues caminades entre els jardins més verds que he vist mai i els menjars més deliciosos que mai no havia provat vaig conéixer a Raizō Tanaka (田中 頼三). El senyor Tanaka —perquè mai no em vaig atrevir a dir-li pel seu nom malgrat que ell va insistir reiteradament— em va explicar de l’existència dels mushis. Let’s say these four finger represent animal life and your thumb is plant life -el senyor Tanaka em va agafar la mà. Humans are here, at the point farthest from your heart, at the tip of your middle finger. The farther you go down on your palm from there, the lower the life forms becomes. As you continue to go lower, around your wrist, your blood vessels combine into one, right? Fungi and microorganisms would be here. Once you come to that point, it becomes difficult to distinguish between plant and animal life. Yet, there is life still past that point. Go up your arm... and past your shoulder. And, the life that is around here -el senyor Tanaka apuntava al meu cor -is called mushi or green matter. They are similar to life itself. Because they are so close to life itself, their shapes and existences are ambiguous. Some you can see, some you can’t. And you young lady will see them. I know because I also see them. I’m called mushishi.


vv


vv


vv

muSHI NO 1 ‹Smoke›


El senyor Tanaka em va sorprendre tant que no vaig poder evitar quedar amb ell unes quantes estones més. Em quedaven 6 dies per prendre el meu vol que em portaria a casa, i el senyor Tanaka em va voler acompayar a totes les excursions que tenia programades per aquells dies. Va ser una molt bona idea perquè em va fer de guia, explicant-me secrets del país que no es deixaven conéixer als turistes. A més, em va servir per conéixer millor al senyor Tanaka: intel·ligent, idealista, xerraire, divertit i fascinant. I know you don’t belive me when I told you will see the mushis. You should open your eyes, they can appear in any form, anyway, anytime. Just keep your eyes opened. The first time I saw one of them I didn’t know what was it. Dave is the shyest of all of them, she loves swimming in lakes and knows hot to create ceautiful melodies. She needed help with a faceless demon that destroyed her melodies.


vv

muSHI NO 2 ‹coldest›


vv


vv


vv

muSHI NO 3 ‹blueish›


muSHI NO 4 ‹dave›


トンボ 釣り 居お は どこ まで 行った やら


muSHI NO 5 ‹professor›


muSHI NO 6 ‹M›


El darrer dia d’encontre, el senyor Tanaka em va preguntar sobre les meues fotografies. A aquelles altures ja li havia fet un centenar de fotos mentre parlava —no li havia incomodat en cap moment— i va voler una foto dels dos, perquè volia tenir un record meu. Vam quedar que li l’enviaria el més aviat possible. A l’avió vaig revisar les fotos que havia fet durant tot el viatge. La primera va ser la darreda de tots, la foto amb el senyor Tanaka. Havia fet un amic per tota la vida. Mirant des del final cap endavant la resta de fotos vaig trobar algunes fotografies que no recrodava haver fet. Entre un retrat del senyor Tanaka rient i una instantània de decenes de persones passant davant nostre hi havia un fotografia d’un llum desenfocat blanc i amb el contorn rosa, taronja.


黒煙 寒い 青み デイブ 教授 全角 現代の フェリーニ


muSHI NO 7 ‹CONTEMPORARY›


muSHI NO 8 ‹fellini›


Hunter dragonflies, what region will she be gone today?



Mushishi —Cristina Sánchez