Page 1

Moviment 15M indignats / 1

yes, we camp Arxiu FotogrĂ fic de Barcelona


mĂŠs informats, preparats mĂŠs indignats!

15 maig #spanishrevolution


Moviment 15M indignats / 5

índex 7 Presentacions Jordi Hereu, alcalde de Barcelona. Carles Martí i Jufresa, tinent d’alcalde. Xavi Tarraubella i Mirabet, director de l’AHCB. 15 Indigneu-vos! Mesures urgents per a una vida digna. Mesures aprovades en Assamblea General. 25 La veu a favor i en contra dels indignats Victor Alexandre Quim Monzó Carmen Leal 35 Fotografies


presentacions


Moviment 15M, Plaça Catalunya, Barcelona, 2011. Marc TenÊs.


Moviment 15M indignats / 9

Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona. La fotografia, des de la seva aparició a la primera meitat del segle XIX, s’ha convertit en testimoni gràfic del batec, les transformacions i l’evolució de la vida de les persones i de les societats. Per aquesta raó, els documents fotogràfics han esdevingut una font d’informació essencial per a la investigació i la recerca històrica, i els arxius s’han encarregat de recollir-los, conservar-los, organitzar-los i facilitar-ne la consulta i utilització. D’aquesta manera, la fotografia es pot posar a l’abast dels ciutadans com a element d’informació, de coneixement, de documentació o, simplement, de gaudi estètic i artístic. La Guia de l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és el resultat d’un treball sistemàtic d’identificació dels fons i col·leccions fotogràfiques conservades en aquest centre. És un testimoni d’aquesta labor i al mateix temps, l’instrument bàsic que fa de pont entre l’arxiu, els ciutadans i persones interessades en la fotografia i la història de Barcelona.


10 / Yes we camp, 15M

Carles Martí i Jufresa, Tinent d’alcalde. Ajuntament de Barcelona. Tot just inaugurades les instal·lacions de l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de Barcelona vull presentar-vos aquesta Guia fotogràfica amb la qual s’inicia una nova etapa per aquest equipament municipal. Aquestes pàgines donen a conèixer el patrimoni fotogràfic que l’Ajuntament de Barcelona ha aplegat i conservat des dels inicis del segle XX, un testimoni de la trajectòria històrica de la ciutat. Daguerrotips, albúmines o platinotípies del segle XIX juntament amb negatius de vidre o papers al gelatinobromur del XX permeten fer un recorregut per la història de Barcelona, per la trajectòria dels fotògrafs que han nascut o han treballat a la nostra ciutat. L’Arxiu Històric de la Ciutat treballa de manera científica i sistemàtica en el tractament i organització d’aquestes fotografies per tal de garantir la seva conservació i posar-les a l’abast de l’investigador i del ciutadà. El fotògraf francès Henri Cartier-Bresson va dir que “la fotografia és una acció immediata, una instantània que mai més es podrà repetir exactament igual”. La Guia que avui presentem n’és un bon exemple d’aquesta definició. Aquesta Guia ens permetrà veure instantànies que mai més es tornaran a repetir, instantànies que ja formen part del nostre passat, que formen part de la història de la nostra ciutat.


Moviment 15M indignats / 11

Xavier Tarraubella i Mirabet, Director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Els objectius i les funcions essencials que s’atribueixen a qualsevol centre arxivístic s’acostumen a sistematitzar en quatre: recollir, conservar, organitzar i comunicar els documents que en formen part. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, des de la seva creació l’any 1917 i la configuració posterior de les principals línies de treball per part d’Agustí Duran i Sanpere, director del centre entre 1917 i 1957, ha desenvolupat i impulsat els quatre objectius essencials esmentats. La voluntat de convertir l’Arxiu Històric de la Ciutat en un gran centre arxivístic dipositari de la memòria històrica de Barcelona a partir de la recopilació de materials arxivístics, bibliogràfics i hemerogràfics d’interès, ha conformat la seva estructura actual, formada per diferents seccions documentals: Arxiu Medieval i Modern, Gràfics, Fonts Orals, Biblioteca, Hemeroteca i Arxiu Fotogràfic. L’Arxiu Fotogràfic, com a secció responsable de la recollida, conservació, organització i difusió dels fons i les col·leccions fotogràfics que es consideren d’interès per a la història de la ciutat, tant de procedència municipal com privada, treballa des de la seva creació l’any 1931 per avançar en aquests objectius i assolir-los. En els darrers anys, a banda de mantenir els programes i les activitats habituals, s’han impulsat dues actuacions essencials la finalització de les quals coincideix pràcticament en el temps: l’execució de les llargament esperades obres de reforma i ampliació de l’Arxiu Fotogràfic a la segona planta de l’antic convent de Sant Agustí, i la realització i publicació d’una guia completa dels fons fotogràfics conservats fins al moment. Totes dues actuacions permeten fer un salt molt positiu endavant en les quatre direccions marcades pels àmbits essencials de treball: la disponibilitat d’uns espais en condicions i d’una guia general i exhaustiva dels fons fotogràfics existents, possibilita millorar la política d’ingressos de nous fons, garanteix un major control i una millor conservació dels documents, en facilita el tractament i la descripció, i permet una difusió i comunicació més àmplia de les fotografies. >>


12 / Yes we camp, 15M

Centrant-nos en la guia general dels fons fotogràfics que ara teniu a les mans en forma de llibre, cal dir que es tracta del resultat d’un treball sistemàtic, exhaustiu i continuat desenvolupat durant els darrers sis anys, amb l’objectiu de disposar d’una eina imprescindible i de gran utilitat per diferents raons: Perquè per primera vegada permet disposar d’informació completa i sistemàtica sobre la totalitat dels fons i les col·leccions fotogràfics conservats. Perquè possibilita millorar la gestió i el control arxivístic dels fons identificant, entre d’altres, les procedències, els productors, els continguts temàtics, les condicions de conservació o els drets d’explotació. Perquè posa a l’abast dels ciutadans, investigadors i interessats un instrument de consulta que facilita una aproximació a la gran riquesa de continguts dels fons fotogràfics existents. Amb la publicació de la guia general dels fons fotogràfics es vol facilitar el coneixement i la utilització de la gran riquesa i diversitat de fotografies que es conserven, les quals constitueixen un testimoni visual de la història contemporània de la ciutat i, al mateix temps, de la història de la fotografia des de la seva invenció a mitjan segle XIX. Disposar d’un instrument de descripció i divulgació d’aquestes característiques, que permet tenir una visió panoràmica i de conjunt dels fons fotogràfics existents, era gairebé una obligació per a un centre com l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, amb un Arxiu Fotogràfic considerat com un dels més importants del país, tant per l’abast cronològic de les imatges (des de 1840 fins a l’actualitat) com pel gran nombre de fotografies que el conformen (al voltant de dos milions). Tots hem escoltat i utilitzat en alguna ocasió aquella frase que diu que “una imatge val més que mil paraules”. Podem estar o no d’acord del tot amb aquesta afirmació, però és ben segur que paraula i imatge, text i fotografia, molts cops es complementen i s’enriqueixen mútuament. I en aquest cas, en la publicació de la guia general dels fons fotogràfics de l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, aquest complement i enriquiment es fa del tot evident perquè, mitjançant la paraula i el text, es revalora la imatge, la fotografia.


indigneu-vos!


16 / Yes we camp, 15M

Mesures urgents per a una vida digna, 12 de juny 2011 Hem sortit al carrer deixant de banda l’aïllament de les nostres lluites parcials i individuals i hem passat a afrontar-les conjuntament, amb entusiasme col·lectiu. Per això ha irromput la idea que és possible un canvi real de la nostra existència en comú, que avui sentim amenaçada. Ens hem acostat a la plaça per a escoltar-nos, construir propostes i buscar solucions, sense intermediaris que parlin per nosaltres: prenent la paraula i mitjançant l’autoorganització. Un crit de ràbia i indignació ens uneix davant la precarització i el deteriorament de les condicions de vida en tots els àmbits, causades pel capitalisme, que és incapaç ja de resoldre les seves contradiccions internes i augmenta encara més el seu potencial de destrucció. La nostra indignació sorgeix no només davant la no-voluntat de la classe política d’exercir la seva funció de servei públic per al poble, sinó davant la seva creixent submissió al poder de la banca i al capital especulatiu, que afavoreix els monopolis i promou privatitzacions de serveis públics. La situació de crisi econòmica accentua els nivells d’exclusió i atur per la reforma laboral, les retallades i l’empitjorament de les pensions. L’escàndol davant d’aquesta situació, que de no canviar condueix irremeiablement a la barbàrie, ens empeny a unir-nos a les altres forces i a fer nostres les reivindicacions de les seves lluites (lluites obreres, estudiantils, de gènere, d’origen, col·lectius altermundistes, d’autodeterminació els pobles...).

Portraits, Barcelona, 2011. Autors #acampadabcnfoto Fotomovimiento.


Moviment 15M indignats / 17

Mesures aprovades en Assamblea General Aquesta situació límit que impedeix la nostra subsistència, ens obliga a exigir i a conquerir les següents mesures urgents:

Laboral • Retirada del paquet de retallades en pensions, subsidis, ajuts socials i sous dels funcionaris. A Catalunya la llei Òmnibus. • Subsidi per desocupació suficient per a cobrir les necessitats dels aturats. • Ni un acomiadament col·lectiu més (contra els expedients de regulació d'ocupació). • Convertir els treballs temporals en fixos o fixos discontinus. Proposem un únic contracte indefinit, amb un salari no inferior a 1.200-1.300 euros (tal com diu la Carta social europea que el salari ha de correspondre a el 60% de la renda Espanyola).(1) • En cas d'acomiadament improcedent, el treballador serà qui decideixi sobre la seva readmissió, tal com constava en l'estatut dels treballadors abans de la reforma laboral de l'any 94. • Increment de les indemnitzacions per acomiadament a 45 dies per any treballat. • Reconeixement del treball domèstic, la cura i l’atenció. Igualació de la retribució laboral sense discriminació de gènere, origen o diversitat funcional. • Derogació de la reforma de les pensions i la reforma laboral. • Derogació de la llei d'estrangeria i tancament dels centres d'internament. • Tancament de les empreses de treball temporal. • Reducció de la jornada laboral a 30 hores sense reducció salarial.(2) • Avançament de l'edat de jubilació als 60 anys. • Renda mínima de 1.000 euros per persona, que asseguri una subsistència digna.

(1) En cas d'acomiadament la in-

demnització serà de 45 dies per any treballat amb un límit de 42 mensualitats.

(2) Aquesta mesura fomenta que hi

pugui haver un 4rt torn, afavoreix la contractació baixant així el nombre d'aturades i aturats i afavoreix també la conciliació de la vida laboral i personal.


18 / Yes we camp, 15M

Portraits, Barcelona, 2011. Autors #acampadabcnfoto Fotomovimiento.

Habitatge • Ni un desnonament ni desallotjament més. • Transformació de les hipoteques: anul·lació dels desnonaments i conversió en lloguer en cas de no poder afrontar el pagament per situació d'atur. • Reducció del deute hipotecari en proporció a la taxació objectiva de l'habitatge, per devaluació del mercat. • Preu màxim del 10% dels ingressos destinats al pagament de lloguer/habitatge.

Sistema bancari i financer • Derogació del procés de conversió de les caixes en bancs. • Creació d’una banca pública amb control comunitari efectiu(3), a partir de la nacionalització de les institucions financeres que han demanat ajuts públics i que dirigeixi el crèdit amb criteris socials. • Devolució dels rescats aportats per l’estat a les entitats financeres, no nacionalitzades. • S’ha de fer una auditoria per a esbrinar els diferents nivells de legitimitat del Deute Públic i Privat de l’Estat espanyol. Aquella que sigui il·legítima serà impagada.

(3) A la vegada, s’ha d’establir

un nivell mínim de reserves obligatori, considerablement més elevat.


Moviment 15M indignats / 19

Fiscalitat • S’ha de posar en pràctica una Reforma Fiscal Progressiva, reestructurant la Imposició Directa i Indirecta, s’han de gravar els béns de luxe i reduir els impostos als béns bàsics, s’ha de recuperar l'Impost de Successions i el de Patrimoni, s’ha d’augmentar l'IRPF a les rendes altes, s’ha d’establir un Impost de Societats Progressiu i reestructurar els Impostos i Preus Públics (IPC) amb criteris socials. • Augment radical dels impostos sobre les grans fortunes i els beneficis bancaris. • Control comunitari sobre el frau fiscal. • Establiment d'una taxa sobre transaccions financeres no productives (taxa Tobin) i homogeneïtzació del marc legal que incideixi efectivament en el control sobre el desviament de fons a paradisos fiscals.

Sanitat • Increment de la contractació de personal sanitari i desprivatització del sistema per a garantir una atenció sanitària de qualitat. • Eliminació de les retallades previstes. • Aplicació i aprofundiment de la Llei de dependència. S’ha de fomentar i aplicar el Disseny per a Tothom o Disseny Universal, com a única forma de garantir l’accessibilitat física i de comunicació a totes les persones, incloses les persones amb diversitat funcional.(4) • Nacionalització de la Indústria Farmacèutica.

(4) S’han de desenvolupar i acomplir

els requeriments i articles que estableix la Convenció dels Drets Humans de l’ONU de 2006 (Ratificada per Espanya el 03/05/2008, que en el seu Art.1 parla de “promoure, protegir i assegurar el gaudir ple i en condicions d’igualtat de tots els Drets Humans i Llibertats Fonamentals, per totes les persones amb discapacitat i promoure el respecte de la seva dignitat inherent”).


20 / Yes we camp, 15M

Ensenyament • Redistribució i augment dels recursos econòmics i humans, destinant íntegrament tots els recursos a l’educació pública, abolint progressivament els concerts educatius, per a garantir un ensenyament de qualitat i laic. Concertada és igual a finançament públic més privada – aturant les retallades i assegurant la plena participació dels agents educatius en aquest procés. • Matrícula universitària gratuïta, per a les rendes inferiors a 1.000 euros/mensuals per unitat personal. • Que tot el procés educatiu no depengui de criteris partidistes i econòmics, sinó de professionals de l’educació i de tota la comunitat educativa(5). S’han de centrar tots els processos en les persones i les seves necessitats i no només en el currículum i en els seus resultats. • S’ha de formar de manera permanent els agents educatius per a garantir una educació de qualitat i adaptada a les necessitats de les persones. • Que l’educació pública no reprodueixi diferències socials que segreguin a les persones en funció de la seva procedència sociocultural i persones amb diversitat funcional, afavorint així una educació inclusiva, que permeti educar des de la diversitat i en la diversitat. • En contra de la iniciativa Estratègia Universitària 2015 (EU2015), de les noves mesures de reforma del sistema universitari de l’estat espanyol i del model de govern i privatització que promouen. • Modificació dels criteris de composició dels consells socials de les universitats, per a garantir el control comunitari i la funció pública. • Assignació de beques que permetin la dedicació exclusiva a l’estudi (que cobreixin el conjunt de despeses d’habitatge i alimentació). • Eliminació del procés de professionalització dels òrgans directius de l’Ensenyament Primària i Secundària. • En contra de l’aplicació de controls de qualitat ISO(6) en l’organització dels centres educatius i establiment de processos de millora pedagògica per part de la Comunitat Educativa.

(5) Definició de comunitat educativa,

inclusiva i transversal.

(6) Basats en la direcció per objectius

amb criteris empresarials.


Moviment 15M indignats / 21

Justícia • Dignificació de les condicions de vida en els centres penitenciaris(7). • Eliminació de l’amuntegament i reducció en profunditat de les places a les presons. • Establiment de mecanismes vinculants de prevenció de la tortura, visibilització, reconeixement i defensa de les víctimes(8).

(7) Eliminació de la pena de presó

per a les penes, multes i del règim de fitxers de Interns d’Especial Seguiment (FIES) i dels mòduls de respecte.

(8) Càstig als culpables de tortures.

Eliminació dels indults per als sentenciats per tortures.

• Dissolució de l’Audiència Nacional (antic Tribunal d’Ordre Públic) i independència efectiva del poder judicial. • Reformulació de la Llei de Memòria Històrica. • Regularització de totes les persones estrangeres. • Renovació dels permisos de treball i obtenció de la residència sense necessitat de contracte.

Interior i Defensa • Retorn immediat de les tropes de l’exèrcit espanyol, destinades en territori estranger, independentment de la naturalesa de la seva missió, així com el cessament de tota cooperació bèl·lica amb l’OTAN. • Disminució radical de la despesa militar, policial i de la burocràcia. • Desmantellament de la indústria armamentística. • Eliminació de l’arsenal atòmic i cessament de l’extracció i processament de material radioactiu per a la producció d’armament atòmic. • Desmilitarització de la Guàrdia Civil, i eliminació de Cossos Repressius, antiavalots i cossos de xoc militars.

Portraits, Barcelona, 2011. Autors #acampadabcnfoto Fotomovimiento.


Cultura • Revisió radical dels conceptes d’indústria i empresa cultural. Per a una cultura d’accés lliure, plural i no vinculada estrictament al benefici. • Derogació de la llei municipal de civisme i reescriptura d’usos culturals de l’espai públic, ampliada a tot tipus de locals. • Proposta d’un model cultural alternatiu a l’actual basat en la immaduresa, consum, violència i utilització comercial de la imatge del sexe. • S’ha d’intensificar l’educació a les escoles sobre la base del desenvolupament de la imaginació, enfront del model actual, basat en el consum, la “disneyficació” i la representació de la violència i el sexe publicitari. • Els treballadors de la Cultura han de gestionar els recursos públics. • S’han de prioritzar les pràctiques culturals minoritàries davant de les polítiques d’espectacle per a les masses.

Ciència, Recerca i Tecnologia • Control comunitari i modificació de criteris per a l’aprovació dels pressupostos destinats a R+D, augmentant les partides per a institucions públiques. • Eliminació de la partida destinada a recerca militar, que engrossa la d’investigació civil. • Exigència de l’acompliment de l’Estatut del Personal Investigador en Formació.

Formació • És necessari fomentar una formació integral, transversal i multidisciplinària de les persones que les permeti prendre consciència de la seva situació personal respecte a la resta de la societat, el sistema i les situacions d’injustícia social crònica i estructural. • Ateneus enciclopèdics populars, oberts a la societat a cada barri. • Biblioteques autogestionades pels veïns del barri. • Abolició de les lleis que regulen la propietat privada intel·lectual.

Portraits, Barcelona, 2011. Autors #acampadabcnfoto Fotomovimiento.


Mitjans de Comunicació i Telecomunicacions • Control comunitari i potenciació dels Mitjans de Comunicació Públics, fent efectius els mecanismes d’accés públic i generalització dels Consells d’Informatius i Programes. • Control comunitari de les infraestructures de comunicació de la informació i de les dades personals. • Transparència i lliure accés a la informació pública. • Prohibició efectiva de la comercialització i la cessió de dades personals. • Eliminació de sistemes de videovigilància, geolocalització, escàners corporals i DNI digital. • En contra de la llei Sinde.

Transport • Reducció dràstica en el preu del Transport Públic. • S’ha de millorar i potenciar el transport públic i alliberar progressivament els carrers de cotxes privats.

Empreses públiques • Recuperació i augment dels serveis públics i dels seus pressupostos. • Recuperació de les empreses públiques que han estat privatitzades.

Polítiques econòmiques • S’han de crear i facilitar la creació de cooperatives al servei de l’economia local.

Portraits, Barcelona, 2011. Autors #acampadabcnfoto Fotomovimiento.


la veu a favor i en contra dels indignats


26 / Yes we camp, 15M

"És el discurs d’algú que justifica l’espoliació d’un poble –el seu poble– per justificar la seva addicció a l’espoliador."

La no-nacionalista ‘spanish revolution’ Victor Alexandre Article publicat al diari d’actualitat nacional elSingularDigital.cat L’Acampada de Barcelona ha estat molt controvertida, ideològicament, perquè, a diferència de les celebrades a capitals d’altres països, com ara Londres, París, Berlín o Madrid, té el component afegit de la reivindicació del dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur. Vull dir que una cosa és la reivindicació d’una millora social, com passa en aquestes ciutats esmentades, i una altra la demanda d’un dret bàsic i previ a tots els altres, com és el de la llibertat. Els anglesos, els francesos, els alemanys o els espanyols poden demanar moltes coses, però mai la llibertat dels seus països i el consegüent reconeixement jurídic per la senzilla raó que no els cal. Ja en són, de lliures, i ja viatgen pel món amb el seu nom. Els catalans no. Els catalans tenen els problemes socials propis d’Occident i, a més a més, han de demanar respecte per una cosa tan elemental com és la seva identitat. La controvèrsia, per tant, ve justament del fet que no tots els acampats estan a favor d’aquest respecte. En el millor dels casos, els és indiferent o hi estan a favor sempre que el poble en qüestió no sigui Catalunya. Els altres pobles sí, Catalunya no. I és així com, d’acord amb la política a l’ombra de l’espanyolisme de dretes i d’esquerres, cadascú pel seu cantó, han aparegut un munt de sectors que no sols estan en contra de l’atur, de la corrupció política i de les mesures d’austeritat governamentals, sinó també de les banderes. Però no de totes. Només de les banderes ‘nacionalistes’. I és que hi ha banderes nacionalistes i banderes no-nacionalistes. La que porten a la butxaca tots ells en el DNI espanyol no és una bandera nacionalista. Per això la duen i la passegen pel món quan van de vacances a visitar països no-nacionalistes. Fixem-nos si són universalistes Anglaterra, França, Alemanya o Espanya que les seves banderes, per més que hi són, semblen invisibles. Ningú no les veu perquè encarnen la normalitat, i, com tothom sap, la principal característica de la normalitat és que passa desapercebuda. Per això, com que no han


Manifestant indignat, Plaça Catalunya, Barcelona, 2011. Autor desconegut.

de reivindicar res, perquè ja tenen tots els drets reconeguts i són membres del selecte i gens excloent club de les Nacions Unides, la seva única missió consisteix a onejar en edificis públics, especialment en els dels pobles colonitzats. Així els recorden subliminarment qui mana allà i fan que en el seu imaginari col·lectiu arreli la idea que la seva identitat, el seu país i la seva llengua són la identitat, el país i la ‘lengua común’ del colonitzador. Un altra cosa és que aquest últim, com a demòcrata que és, permeti que la bandera del colonitzat onegi –sempre en segon pla, és clar–, al seu costat. D’aquesta manera la gent pot veure la diferència entre una bandera no-nacionalista, universalista i progressista i una de nacionalista, provinciana i carrinclona. Tan nacionalista, provinciana i carrinclona com la Catalan Revolution. Res a veure amb la Spanish Revolution. I ara! La primera és folklòrica, la segona cosmopolita. I és que hi ha gentilicis nacionalistes i d’altres que no ho són. Si ets espanyol, ets integrador. Si ets català, ets excloent. Deu ser per això que els no-nacionalistes aplegats sota la Spanish Revolution tenen tan clar que ‘spanish’ és un terme universal i no-nacional.


28 / Yes we camp, 15M

Moviment 15M, Plaça Catalunya, Barcelona, 2011. Autor desconegut.

Arribats aquí, cal dir que l’únic nacionalisme que existeix és aquell que, no tenint cap reconeixement jurídic a reivindicar, s’imposa sobre nacions més febles, s’enriqueix a costa seva, destrueix la seva identitat, llengua i cultura i les converteix en una part d’ell mateix. I perquè això sigui possible cal un bon estol de caragirats que li faci la feina bruta i que, tot proclamant les bondats de l’amo, blasmi els seus propis germans titllant-los d’exaltats. Això sí, totes les proclames i desqualificacions són de manual. De manual socialista i ecosocialista, com el del portaveu d’un col·lectiu acampat: “Per què voleu els diners de l’espoliació espanyola? Perquè se’ls acabin quedant els quatre ‘convergents i unions’ de sempre?”. Doncs bé, heus aquí un discurs clarament reaccionari i demagògic. És el discurs d’algú que justifica l’espoliació d’un poble –el seu poble– per justificar la seva addicció a l’espoliador. I, és clar, amb el cervell encegat per la necessitat de justificar-se davant d’ell mateix, comet la incongruència de demanar una millora del seu nivell de vida i diners per finançar-la. Però, quins diners? Hi ha res més grotesc que exigir un benestar familiar tot defensant el lladre que s’emporta els recursos que el farien possible? La independència de Catalunya no és un tema de dretes o d’esquerres –tota adscripció social és posterior al dret de ser–, és una qüestió de supervivència, i, per tant, és una qüestió de sentit comú.


Moviment 15M indignats / 29

Dudo de que con un 0,037 por ciento se haga nunca revolución alguna Quim Monzó Article publicat al diari de Barcelona lavozdebarcelona.com Anteayer, un diario madrileño publicaba un reportaje con el titular Hacia dónde va la #spanishrevolution? Contemplé el hashtag y enseguida tuve clara la respuesta: la Spanish Revolution no va a ningún sitio convincente. Para empezar, porque, más que una revolución, de momento es una acampada. Hacer acampadas está bien, pero una revolución es otra cosa. Explican los diarios que, el domingo, 150.000 personas se manifestaron en España. Si, tal como dice el censo, hay 47.021.031 ciudadanos, la cifra de manifestantes (150.000) supone sólo el 0,037 por ciento de la población. Dudo de que con un 0,037 por ciento se haga nunca revolución alguna. Necesitados de una causa por la que luchar, los campistas se ven como revolucionarios, sin darse cuenta de que ese mismo nombre en inglés denota sumisión a todo un sistema de valores; no sólo lingüísticos. No seré yo quien defienda a los políticos con poltrona, que en general me dan arcadas. Que los campistas digan que luchan contra el bipartidismo es lindo, pero para eso están las urnas: para votar a otros partidos que no sean los dos que cortan el bacalao. La empanada que los campistas exhiben es tan grande que resulta difícil saber qué quieren. ¿Que, el próximo domingo, la gente no vaya a votar? ¿Ejecutar a González Sinde? ¿Enterrar al capitalismo? Vale, pero ¿para poner qué? Y, cuando hablan de acabar con la partitocracia, ¿qué piden exactamente? ¿Que no haya partidos? Miau, porque cuando no hay partidos es que hay partido único. ¿Eso de “Falta pan para tanto chorizo” cabe perfectamente en los 140 caracteres que pide un tuit, pero ¿qué pan proponen? ¿Masacramos las urnas y que a partir de ahora una camarilla autodesignada escoja quién tiene que representarnos? He leído incluso que alguien habla de establecer “un gobierno de transición que nacionalice la banca, acabe con la dictadura de los ricos y saque a España de la UE”. ¿Un gobierno de transición? ¿Sacar a España de la UE? ¿Nacionalizar la banca? ¿Dictadura de los ricos? Como pasa con los que alegremente usan la palabra nazi para insultar a los rivales, a los campistas les delata que utilicen dictadura con tanta ligereza. Han visto muchas pelis, y muchas retransmisiones de las manis de Túnez y El Cairo. Anteayer, en Twitter, con ironía y un punto de maldad, @ElGatoMiraRaro escribía: “Pueden cosernos a porrazos, pero nunca nos quitarán… el interneeeEEEER!”. Poco después decía @200bares: “¿Mamá, ¿me das dinero para la acampada?”.

‘La empanada que los campistas exhiben es tan grande que resulta difícil saber qué quieren. ¿Que, el próximo domingo, la gente no vaya a votar? ¿Ejecutar a González Sinde? ¿Enterrar al capitalismo? Vale, pero ¿para poner qué?’


30 / Yes we camp, 15M

El ‘autismo’ de los políticos Carmen Leal Article publicat al diari de Barcelona lavozdebarcelona.com Tengo para mí que los políticos actuales padecen autismo, enfermedad que afecta a la comunicación y que consiste en una anomalía en las conexiones neuronales. ¿Alguien de los lectores puede pensar que las conexiones neuronales del presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, no tienen alguna anomalía? ¿No podría tener anomalías en sus conexiones neuronales la señora Pajín? Cuando hemos visto salir al señor Montilla en procesión rebelde ante la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña, ¿qué hemos pensado de sus neuronas? ¿Y de las declaraciones del señor Mas? Más de lo mismo. ¿Cuántas veces hemos sopesado si nuestros políticos estaban bien de la cabeza? Son autistas políticos porque los síntomas de los autistas coinciden con los síntomas que presentan nuestros políticos en general que son: la incapacidad de interacción social (ellos a lo suyo), el aislamiento (viven en otra galaxia) y las estereotipias.


Moviment 15M indignats / 31

‘Nuestros políticos se han convertido en una casta, la casta política, totalmente desconectada de la sociedad que les ha votado y que ingenuamente cree que los representa, que conoce sus preocupaciones, sus necesidades y va a intentar solucionarlas. Pues no. Los políticos de ahora están al servicio de un partido que es quien los pone y quita en listas y cargos, según las fuerzan internas, amiguetes o compadres. Eso si no hay negocios conjuntos. Esto no puede continuar así, ¿para cuándo las listas abiertas en las que los ciudadanos podamos elegir y pedir responsabilidades al candidato elegido?’.

Moviment 15M, Plaça Catalunya, Barcelona, 2011. Marc Tenés.


32 / Yes we camp, 15M

Hay factores de riesgo que coadyuvan a la enfermedad autista política como el hecho de que muchos de nuestros políticos no hayan trabajado jamás en la, digamos, sociedad civil. Es decir, fuera de la casta política. Y que tampoco pudieran tener el estatus económico del que ahora gozan si llegasen a dejar de pertenecer a dicha casta. Sobre la incapacidad de interacción social, no hay ninguna duda. Nuestros políticos autistas presentan una incapacidad manifiesta para comprender, mucho menos actuar sobre el bien común. Hay discretísimas excepciones (a nivel nacional, Rosa Diez de UPyD es una de ellas; en Cataluña, Ciudadanos es otra). Las manifestaciones del 15M de los indignados las oímos, comprendemos y padecemos el resto de los mortales. La casta política sigue a lo suyo, a hacer lo de siempre, lo que han hecho o deshecho hasta ahora (en Cataluña, se llega en helicóptero al Parlamento autonómico, indiferentes a la manifestación). No hay interacción social para solucionar problemas, la hay solamente para provocarlos, manipularlos o beneficiarse de ellos. La manipulación de las manifestaciones de la plaza de Cataluña en Barcelona por los independentistas es buena prueba de ello. A río revuelto, ganancia de pescadores; y los secesionistas catalanes pescan en cualquier río. Otro síntoma es el aislamiento del que habría mucho que hablar. Nuestros políticos se han convertido en una casta, la casta política, totalmente desconectada de la sociedad que les ha votado y que ingenuamente cree que los representa, que conoce sus preocupaciones, sus necesidades y va a intentar solucionarlas. Pues no. Los políticos de ahora están al servicio de un partido que es quien los pone y quita en listas y cargos, según las fuerzan internas, amiguetes o compadres. Eso si no hay negocios conjuntos. Esto no puede continuar así, ¿para cuándo las listas abiertas en las que los ciudadanos podamos elegir y pedir responsabilidades al candidato elegido? Los partidos pueden y deben presentar unas listas con los más capacitados, y los ciudadanos, elegir de entre ellos. Por último, las estereotipias es otro síntoma de los autistas que se manifiesta en nuestros políticos. Las estereotipias son movimientos incontrolados de ojos, manos, etc. Vamos a dejar lo de las manos,


Moviment 15M indignats / 33

esa mano tonta que coge lo que no debe (los periódicos han dado buena cuenta de estos tics nerviosos) y centrémonos en otros sentidos. Así, el señor López Tena, diputado autonómico de Solidaritat, tiene el tic de oír solamente los insultos que le propinan los indignados en lengua española. Los demás mortales los hemos oído en catalán y en español. Su autismo consiste en oír y ver todo lo negativo en español. De estos autistas está el mundo nacionalista lleno, ¡que le vamos a hacer! Estos trastornos de los autistas pueden tener componentes multifactoriales, entre los que se encuentran los genéticos que son los mejor estudiados, y me da el corazón que a López Tena se le atragantó el apellido López. Como una de las características del autismo es la evolución lingüística y dado que el señor López Tena está imposibilitado para la recta audición de la lengua catalana, porque no es capaz de oír los insultos en esa lengua que los demás percibimos con nitidez, le recomendamos unas sesiones de tratamiento psicológico conductual, aunque sabemos de antemano que el autismo político/independentista no se cura, al menos puede mejorar modificando su conducta porque de lo contrario se tendrá que inscribir en alguna otra terapia de alternativa ocupacional fuera del Parlamento autonómico de Cataluña.

Foto: Moviment 15M, Plaça Catalunya, Barcelona, 2011. Autor desconegut.


fotografies


36 / Yes we camp, 15M


Moviment 15M indignats / 37


38 / Yes we camp, 15M


Moviment 15M indignats / 39


40 / Yes we camp, 15M


Moviment 15M indignats / 41


42 / Yes we camp, 15M


Moviment 15M indignats / 43


44 / Yes we camp, 15M


Moviment 15M indignats / 45


46 / Yes we camp, 15M


Moviment 15M indignats / 47


48 / Yes we camp, 15M

Comissió d’activitats i accions de l’acampada de Barcelona Acta Assemblea General 23 Octubre

Acta de l’Assemblea General 19 Novembre

Es fa una introducció als símbols que es s'utilitzaran a l'assemblea. S'introdueix un nou símbol destinat a demanar silenci en el cas que algun dels assistents no pogués escoltar. S'explica que el grup de dinamització no va assistir a la reunió de dinamització prèvia, de manera que es van repartir els papers entre qui hi era present.

Plaça Catalunya (dins del metro) 18.30 hores.

S’informa de l’establiment d’un Acord de mínims consensuat amb la resta d’acampades que consisteix en cinc punts sobre els quals basem les nostres reivindicacions. El tema es debatrà demà en Assemblea extraordinària a les 12 h.

Odre del dia: 1. Opcions de vot. 2.Alliberaments Generals. 3. Convocatòria de la pròxima assemblea. 4. Torn de paraula lliure.

Acta Assemblea General Divendres 27 de maig de 2011

Acta Trobada de Barris. Diumenge 14 de Juliol de 2011 Resum proposta de Sants 1. Assemblees territorials amb delegació de 2 persones amb caràcter rotatori. 2. Presència, delegació de les comissions tècniques.

Acta de l’Assemblea General 12 Novembre Plaça Catalunya. 17.oo hores. Unes 400 persones. Odre del dia: 1. Introducció per part d’Internacional.

3. Assemblees no territorials també amb representació de 2 persones. 4. Coordinació cada 15 dies . 5. Coordinació amb potestat de convocar assemblees generals. 6. Creació en les assemblees generals de grups de treball per resoldre i vehicular conflictes, accions,… que sorgeixin.

Acta Assemblea General Dijous 26 de maig de 2011 L’acta d’aquesta Assemblea General es va “perdre” el divendres 27M al matí en la operació de “neteja-desallotjament” efectuat per efectius antiavalots dels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i personal de BCNeta. Apart de les instal·lacions i material d’AcampadaBCN també es van “perdre” objectes personals i profesionals de membres de la mateixa.

2. Acampades en curs. 3. Accions entre el 12-13N i el 20N - Alliberaments generals - Edifici 15O - Concentració 18N - Manifetació antifeixista - Comunicat de treballadors indignats 4. Informacions del 12-13N i el 20N - Sabadell - Info Hospital 2 Maig - Per un concurs públic al CCCB i la Virreina - Info20N.wordpress.com - Info de Sants 5. Accions post-20N - Consulta popular - Assemblea social Catalunya - Auditoria del deute - Convocatòria de la seüent AG 6. Torn obert.

Acta Assemblea Comissió 20-21J. Diumenge 10 de Juliol Barris/pobles presents: Les Corts, Sant Andreu, Comissió treballadors i treballadores indignades cap a la vaga general, Casc Antic, Guinardó, Can Vidalet, Eixample Dreta, Raval, Gòtic, Hospitalet, Comissió de Comunicació, Poble Sec, La Floresta, Eixample Esquerra, Vilafranca del Penedès, Sant Martí-La Verneda, Nou Barris, Sants, Barceloneta, Gràcia, Cornellà, Viladecans, Intercomissió acampada Barcelona àgora, Comissió autoorganització.

Acta Assemblea General Dimecres 25 de maig de 2011 Es connectarà en directe amb la Plaça Sintagma d’Atenes, a Grècia, on també hi ha gent acampada (ovació) i en directe al canal 37 de la TDT. Buenos Aires també s’uneix a les protestes i es volen ocupar fàbriques com al 2001. Takethesquare. net per seguir-ho tot! Ordre del dia: 1. Parlen les comissions. 2. Torn obert de paraula. Es recorda el funcionament de l’assemblea mitjançant gestos. 3 persones comptant vots i 3 més agafant torn de paraula repartits per la Plaça. Es demana deixar lliures els corredors de l’assemblea per moures’hi. Via e-mail es poden traspassar idees a les comissions si no es pot venir a debatre. Bicicletada a les 19.30h que surt d’aquí la Plaça.


Moviment 15M indignats / 49

Acta de l’Assemblea General Diumenge 22 de maig de 2011 Breu ntroducció al funcionament de l’assemblea Propostes sobre el funcionament de l’assemblea:

Acta de l’Assemblea General Dimarts 24 de maig de 2011 Ordre del dia: 1. Presentació de l’equip i novetats. 2. Torn obert de paraula. 3. Parlen les comissions. 4. Segon torn obert de paraula.

1. Torns de paraula tancats que no siguin molt extensos però que hi hagi totes les postures representades. 2. Garantir que la gent que està més lluny de l’escenari també agafi torn de paraula, per això hi ha companys distribuïts als extrems de la plaça per recollir torns de paraula. 3. Es demana un llenguatge no sexista. 4. Es demana la intervenció de les dones: animant les dones i garantint que la seva veu se sent. 5. Es recorda que els debats autèntics es fan a les comissions, no a l’assemblea, punts concrets sobre algun tema s’haurien de portar directament a les comissions.

Acta de l’Assemblea General Dilluns 23 de maig de 2011 Introducció: 1. Hi ha passadissos on no hi pot seure ningú que s’han de respectar per garantir que tothom pugui parlar i per seguretat. 2. Hi ha persones escampades per la gent que es troba lluny de l’escenari que anirà prenent torns de paraula perquè s’hi puguin acostar. 3. Fem un repàs del llenguatge de símbols usats per l’assemblea: d’acord, no d’acord, no s’entén, t’estàs enrotllant. No se n’ha d’abusar. Ordre del dia: 1. Torn obert de paraula sobre mobilitzacions, propostes concretes, per com continuem a la plaça a partir d’avui (2 minuts per persona, 40 minuts en total) 2. Comissions. No parlen totes, només es parlaran les decisions de línies generals, les decisions tècniques es prenen a les assemblees de comissió.

6. Es recorda el funcionament mitjançant gestos. Ordre del dia: 1. Permanència o no a la plaça i manifestació del dia 15 de Juny, es demana re aprovació. Es parla sobre això i després hi haurà 45 minuts de torns de paraula.

Ordre del dia: 1. Torn obert de paraules. Hi ha 15 minuts de torn obert on es fan diverses intervencions. Algunes d’elles a continuació: *Un grup ha estat treballant sobre la llei electoral i proposa 4 punts: 1. Reforma del sistema electoral – sistema Hont afavoreix als grans partits. Els vots en blanc afavoreixen els partits grans. No és un réflex real dels vots que es recolliran diumenge. 2. El sou dels polítics no pot ser vitalici. Hauria de ser com el de la mitja española, públic i limitat. 3. Els vots en blanc han de ser representats amb cadires buides. 4. Referèndums periòdics sobre les decisions importants a prendre. *No es poden cometre els mateixos errors que varen succeir a l’Argentina en el moment de prendre decisions. L’educacio es básica pel sistema i per tothom. *Proposen que les propostes que s’han debatut a la Puerta del Sol (Madrid) també s’han de debatre aquí http://tomalaplaza.net

2. 5 minuts de reflexió sobre el punt 1 i es decidirà la permanència i la manifestació del 15 de Juny. 3. Proposta d’elaborar un document (recopilació de resultats de diferents subcomissions de la comissió de continguts i el document de mínims treballat a una de les subcomissions de continguts. Tot això es treballarà a la comissió de continguts i a les seves subcomissions). 4. Parlen les comissions. 5. Parlen diversos assistents a l’assemblea. 6. Streaming en directe amb altres places arreu del món. A les 22.30h es pot produir un tall per passar a les connexions, per això hi pot haver punts que s’avancin a d’altres.

Acta de l’Assemblea General Dijous 19 de maig de 2011 Comissions: Es proposa una nova forma d’organitzar l’assemblea: donat el volum de l’acampada es treballarà per comissions que porten les propostes a l’assamblea general on en el seu cas es debatirà i votarà. En cada farola de la plaça hi ha una comicció: Presentació de comissions.

3. Torn obert de paraules lliure (30 minuts). L’assemblea vota a favor de l’orde del dia i comença l’assemblea. Acta de l’Assemblea General Dimecres 18 de maig de 2011 Acta de l’Assemblea General Dissabte 21 de maig de 2011 *Breu aclariment sobre el funcionament de l’assemblea: s’ha d’entendre que és una assemblea molt gran i s’ha de tenir un punt de comprensió.

Tota l’alegria que ens van contagiar les assemblees de la nit ens han donat l’empenta per a organitzar-nos i posar-nos mans a l’obra per portar a terme el que diem més avall en l’acta del 16. Els companys que van fer l’assemblea durant la nit ens han deixat una acta la mar de neta i detallada.


50 / Yes we camp, 15M

Explicació metodologia assemblea: Llenguatge de símbols, respecte, llenguatge no sexista ni discriminatori, intervencions ajustades als debats proposats etc. Per les persones que tenen dificultats de seguir intervencions en català, es recorda que ens autogestionem les traduccions al castellà amb persones que tinguem properes.

1. Secreatris de l’assemblea: XXX. 2. Revisió pubicada: 4a. 3. Objectiu de l’assemblea: organitzar l’acampada. 4. Participants: els 40-50 desperts dels 80 que hi havia. 5. Introducció: es proposa replicar alguns dels grups que s’han creat a l’Acampada del Sol (Madrid). Després de discutir alguns d’aquests, s’adapta a les necessitats actuals de Barcelona.

Acta de l’Assemblea General Dilluns 16 de maig de 2011 Es recorda el funcionament de l’Assemblea General. No s’ha d’utilitzar llenguatge sexista, es presenten a les persones de moderació, i a les persones que prenen els torns de paraula, les persones de compten els vots i l’equip de contenció que intenten mantenir els corredors alliberats perquè la gent es pugui moure. Ordre del dia:

Acta de l’Assemblea General Dimarts 17 de maig de 2011 El 16 de maig a les 22:30 hores, queda constituida l’#acampadabcn a la Plaça Catalunya, com a mostra de què junts ho podem tot, perquè això no és una crisi és una estafa. En un primer moment, som una assemblea de 150 de persones que decidim romandre-hi indefinidament, com a altres ciutats de l’estat: #acampadasol (madrid), #acampadabcn, #acampadabilbao, #acampadasevilla, #acampadazgz, #acampadamalaga, #acampadagranada A més, prenem els següents acords: 1. Farem una assemblea cada nit a les 22:30. 2. Convidem a totes les persones de Barcelona, a tots els moviments socials i treballadors en lluita a fer ús de la plaça com a altaveu i punt de trobada.

1. Torn de paraula del representants del dret a decidir a Barcelona. 2. Torn de paraula de les Comissions que presentaran les seves propostes i/o sotmetre a votació algunes de les propostes que es van fer el dia anterior. 3. Votació de propostes de l’Assemblea anterior. 4. Torn de paraula lliure, temàtic només per a mobilitzacions concretes que han estat aprovades per l’Assemblea General, de 20 persones. 5. Informacions diverses. Incís. Des de fa uns dies a l’Assemblea es proposa que per a aquella gent que no entengui el català les persones que tenen al costat puguin ajudar a traduir. Es vota i queda aprovat l’ordre del dia.

3. La plaça s’autoproclama com a espaï lliure i pacífic. 4. Es creen 3 comissions: - Comunicació: Per fer difusió i estar en contacte amb altres acampades i persones. Fem ressó a la xarxa! - Logística: menjar, beure, material per pancartes i dormir. També per organitzar les permànencies nocturnes. - Art: Deixar volar la teva creativitat per fer-nos la plaça nostra. Aquest moviment inclou a qualsevol persona que vulgui defensar la seva dignitat, i no es deixarà acaparar per cap institució, logotip, partit o sigles. No ens treuran i si ho fan, tornarem avui i tornarem demà. No defallim!

Acta de l’Assemblea General Diumenge 15 de maig de 2011 NOTA : L’Assemblea General del dilluns 30 va decidir no convocar Assemblea General el dimarts 31 per considerar que la seva realització no era compatible, amb els actes de celebració que es celebrarien en cas de guanyar el FC Barcelona la final de la Champions League -com així va ser-. Previ: connexió amb Alemanya. Suport des de l’acampada de Leipzig a Alemanya. “Lluitem pel nostre present i el nostre futur”. Reclama que es pengi informació a les xarxes socials; és on es veu realment el moviment.

Proposta ordre del dia: 1. Comunicats de col·lectius. 2. Comissions. 3. Nova comissió que s’encarrega de recollir i elaborar propostes de continuïtat. 4. Torn obert de paraules, 5. Informació diversa i, per últim, des de la comissió d’acció, retransmissió d’un tràiler de José Luis Burgos. Votació de l’ordre del dia: APROVADA


Arxiu Fotogràfic de Barcelona  

Catalogue of the "Arxiu Fotogràfic de Barcelona", a center that collects pictures of barcelona since 1839.