Page 1

Butlletí  núm.:  1  –  El  Barroc.    Abril  de  2014    

Introducció  al  Barroc    

El Barroc  neix  a  Itàlia,  a  finals  del  segle  XVI  i  es  

que el  Barroc  prefereix  les  formes  obertes  i  

desenvolupa a  Europa.  Més  tard,  en  els  segles  

lliures. Exemple:   L’Escola   d’Atenes   (1510-­‐

XVII i   principis   del   XVIII   arriba   a   les   colònies  

1511), Rafel   Sanzio   (1483-­‐1520),   El   rapte  

americanes.

de les   Sabines   (1650)   Valerio   Castello  

El terme   “Barroc”   en   un   principi   és   utilitzat   en   sentit   pejoratiu,   com   una   degeneració   del  

(1624-­‐1659). 4.

El Renaixement   produeix   composicions  

Renaixement. Al   segle   XIX     Jacob   Burkhardt  

múltiples on   les   parts   s’articulen   sense  

(1818-­‐1897)  el    revaloritza    i    en  el  segle  XX,  el  

perdre la   seva   autonomia   mentre   que   en  

seu deixeble     Heinrich   Wölfflin   (1864-­‐                                            el              Barroc                            les             composicions   son   unitàries,   1945)   és   el   primer   teòric   de   l’art   que  

les parts   estan   sotmeses   a   l’hegemonia  

considera el  Barroc  com  un  estil  independent,  

d’una d’elles.   Exemple:   La   visió   de   San  

diferenciat del   Renaixement,   contraposant                                            Bernardo                                          (1480)                                  Filippino                                      Lippi                          (1457-­‐                                                                                                         entre   ambdós   estils   els   següents   cinc   parells  

1504), La   vocació   de   San   Mateo   (1599-­‐

de conceptes:  

1600) Caravaggio  (1571-­‐1610).  

1.

2.

Mentre el   Renaixement   cerca   la   línia   i   el  

El Renaixement   representa   una   claredat  

dibuix,   el   Barroc   cerca     lo   pictòric,   la  

absoluta, la   il·∙luminació   és   uniforme   per   a  

massa, el  volum.  Exemple:  El  Naixement  de  

totes les  figures  mentre  que  en  el  Barroc  la  

Venus (1484)   de   Sandro   Botticelli   (1445-­‐

claredat és   particular.   Hi   ha   un   focus   de  

1510), L’escarpolette   (1767)   de   Jean-­‐

llum que   il·∙lumina   a   les   parts   segons   la  

Honore Fragonard  (1732-­‐1806).    

seva situació   i   la   seva   importància.  

El Renaixement   es   queda   a   la   superfície,  

Exemple: L’Anunciació   (1400-­‐1455)   Fra  

mentre que  el  Barroc  busca  la  profunditat.  

Angelico ((1395-­‐1455)   Lliçó   d’anatomia  

Exemple:

(1632) Rembrant  (1606-­‐1669).  

Madona

(1433-­‐1435)

Fra

Angelico (1395-­‐1455),   Les   filadores   (1656)     Diego  Velázquez  (1599-­‐1660).   3.

5.

El   Barroc   sorgeix   en   un   moment   de   canvi  

El Renaixement   defineix   unes   formes  

de poder   a   Europa.   L’Espanya   Imperial,  

tancades, simètriques   i   ordenades   mentre  

econòmicament   enfonsada,     cedeix   la   seva  

1   Trémolo,  formació  musical           C/  Vallirana  79-­‐81.  08006  Barcelona  /  Tel:  +34  932  371  379  /  secretaria@tremolo.cat  


hegemonia a  una  França  absolutista,  centrada  

del Barroc   afavoreixen   la   transmissió   de  

a Versalles   on   és   troba   el   màxim   poder   polític,  

missatges   contundents,   seductors,   emotius,  

social, cultural   i   econòmic   que     serveix   de  

evocadors, irreals,   imaginaris...     ho   fan   a  

model a    les  monarquies  europees.      

través

Quant a   la   religió,   és   el   moment   d’explosió  

de                                                                              

l’arquitectura,

l’escultura

i

la

pintura

de la   contrareforma   i   Roma,   que   ja   és   el  

conjuntament, creant   una   atmosfera   unitària   i  

referent artístic   del   cinquecento,   passa   a   ser  

per tant  més  potent.    

també el   centre   del   poder   religiós.   La   ciutat  

experimenta

transformació

estil regionalista.   En   els   països   protestants   té  

urbanística promoguda   pel   papa   Sixte   V   i  

un caràcter  més  civil  [(El  geògraf  (1668-­‐1669)  

planificada per   l’arquitecte   Domenico   Fontana  

(Johannes Vermeer   (1632-­‐1675)]   i   en   els  

per tal   de   convertir-­‐la   en   la   capital   del  

països catòlics   més   religiós   [(La   Immaculada  

catolicisme.     Versalles   i   Roma   son   els   dos  

(1678) (Bartolomé   E.   Murillo   (1617-­‐1682)]   .   A  

nuclis principals  del  Barroc.  

Itàlia és   més   monumental   i   es   mou   dins   del  

una

gran

En l’àmbit  de  les  idees    hi  ha  una  transició   de  

les

teories

antropocèntriques

de

El Barroc   no   és   un   estil     uniforme,   és   un  

classicisme i  a  França  és  més  ostentós  i  frívol.    

l’humanisme renaixentista   (la   raó   humana   el   centre   de   l’univers)   cap   a   un   heliocentrisme   del  barroc  (el  sol  el  centre  de  l’univers)  basat   en     la   filosofia   i   la   ciència   que   s’estan   desenvolupant   en   aquell   moment   i   que   afecten  a  les  idees  estètiques.  Es    replanteja  la   centralitat,   la   importància   en   el   ordre,   les   proporcions,   l’harmonia...   donant   cabuda   a   allò   més   lliure,   més   imaginatiu,   menys   reglamentat,   excessiu,   misteriós,   infinit   i   a   la   vegada  més  unitari.     El   Barroc   és   mou   entre   el   classicisme   [(La   Columnata   de   la   Plaça   de   Sant   Pere   (1656-­‐ 1667)(Gian   Lorenzo   Bernini   (1598-­‐1680)]   i   la   imaginació  [(Façana  de  San  Carlo  alle  Quattro  

El geògraf    de  Johannes  Vermeer  

Fontan (1665-­‐1667)     (Francesco   Borromini  

(1599-­‐1667)]. S’oposa   a   l’equilibri,   a   la  

sobrietat i   al   racionalisme     del   Renaixement  

supera

amb fantasia   i   emoció.   Es   basa   més     en   els  

mitjançant la   recerca   del   moviment   i   de  

sentits que   en   la   raó.   Es   continuen   utilitzant  

l’infinit. Al   Renaixement   la   idea   de   la  

els cinc   ordres   arquitectònics   i     les   normes  

naturalesa és   estàtica,   equilibrada,   ordenada,  

clàssiques de   proporcions   i   simetries   encara  

múltiple i  acotada  [(La  Primavera  (1477-­‐1478)  

que s’utilitzen  amb  imaginació  i  creativitat.    

El Sandro   Botticelli   (1445-­‐1510)],   mentre   que  

El Barroc   és   un   art   propagandístic,     tant  

en el   Barroc   és   dinàmica,   exuberant,  

per l’Església   Catòlica   com   per     les  

imaginativa, unitària   i   infinita   [(La   Kermesse  

Monarquies Absolutes   que   l’utilitzen   per    

(1635-­‐1638) (Peter  P.  Rubens  (1577-­‐1640)].    

L’Art Barroc   és   un   estil   naturalista   que     al  

magnificar i  difondre  el  seu  poder.  Les  formes     2   Trémolo,  formació  musical           C/  Vallirana  79-­‐81.  08006  Barcelona  /  Tel:  +34  932  371  379  /  secretaria@tremolo.cat  

naturalisme

renaixentista  


Per tal   d’aconseguir   la   sensació   de    

aconseguir uns   grans   espais   urbans     en   llocs  

moviment i   d’infinit,   es     produeixen   il·∙lusions  

emblemàtics, comunicats   per     amplies   vies  

òptiques. A   l’arquitectura   s’utilitzen   parets  

que proporcionen   importants   perspectives    

ondulades, irregulars   i   poligonals   més  

trencant els   traçats   anteriors.   En   el   cas     de  

imprevisibles i   lliures   [(Planta   San   Carlo   alle  

Roma, Domenico   Fontana     projecta   la   ciutat  

Quattro Fontane   (1638-­‐1641)   Francesco  

mitjançant   grans   avingudes   que   uneixen   les  

Borromini (1599-­‐1667)]       en   comptes   dels  

places on   estan   situades   les   set   basíliques  

murs ortogonals   i   rectilinis     propis   d’estils  

principals, meta   dels   peregrins.     A   cada   plaça  

anteriors. [(Església   de   San   Lorenzo   (1422-­‐

hi ha   la   basílica,   una   font   i   un   obelisc,   tres  

1470) Filippo   Brunelleschi   (1377-­‐1446)]     Els  

símbols sagrats   que   l‘església   catòlica   vol  

sostres, ja   siguin   plans,   de   voltes   de   canó   o  

capitalitzar (Piazza   Navona,   Plaça   de   San  

cúpules de  distintes  formes,  estan  pintats  amb  

Pere).    

temàtiques

religioses,

històriques,

L’arquitectura Barroca  és  una  arquitectura  

mitològiques i  al·∙legòriques,  i    incrementen  la    

monumental.

sensació de   moviment   i   profunditat   amb   les  

importants, estan  considerades  com  una  gran  

representacions dels  cels  i  els  escorços  de  les  

obra escenogràfica   amb   elements   que  

figures [(Pintures   de   la   Sala   dels   miralls   de  

sobresurten com   columnes,   frontons,   figures,  

Versalles (1678-­‐1684)   Carles   Le   Brun   (1619-­‐

medallons... que   configuren   una   gran   unitat  

1690)].     Tant   en   escultura   com   en     pintura,  

[(Façana del   Obradoiro   de   Santiago   de  

s’utilitzen composicions   en   diagonal   i  

Compostela (1750)   (Fernando   Casas   y   Novoa  

helicoïdals que   suggereixen   l’infinit     gràcies   a  

(?-­‐1750)].

la seva     direccionalitat   [(Rapto   de   les   filles   de  

Leucipio per   Castor   i   Pólux   Peter   P.   Rubens  

definides per  unes  plantes  ovals,  el·∙líptiques  o  

(1577-­‐1640)].  

de formes   geomètriques   variades,   que  

La llum   juga   un   paper   molt   important   a  

contribueixen a   donar   la   sensació   de  

l’hora de   crear   un   espai   imaginari.   A  

moviment i   afavoreixen     una   il·∙luminació   no  

l’arquitectura es   fa   a   través   de   finestres   i   tot  

uniforme de   l’espai   [(San   Carlo   alle   Quattro  

tipus d’obertures  situades  en  llocs  estratègics  

Fontane (1634-­‐1644)   Francesco   Borromini  

que il·∙luminen   indirectament   l’espai   per   tal  

(1599-­‐1667)].

d’aconseguir

efectes

concrets

i

Les

façanes

són

molt

Les parets   ondulades   o   irregulars   venen  

S’utilitzen els   ordres   clàssics   barrejant  

predeterminats [(Església   del   Gèsu   a   Roma  

indistintament

dues

proporcions

una

(1568) Jacopo   Vignola   (1507-­‐1573)].   També   es  

gegantina que   s’aplica   bàsicament   als  

juga amb  miralls  que  multipliquen  els  focus  de  

entaulaments i   una   altra   natural,   a   la   mida  

llum i  l’espai  fins  l’infinit  [(Sala  dels  miralls  de  

humana, per   les   obertures,   les   portes   i   altres  

Versalles(1678-­‐1684)

Hardouin-­‐Mansart

elements funcionals.   La   coexistència   de   les  

(1646-­‐1708)]. A  la    pintura  la  llum  és,  en  molts  

dues proporcions     incrementarà   l’efecte   de  

casos, un   dels   elements   principals   de   la  

monumentalitat. [(San   Carlo   alle   Quattro  

composició que   s’utilitza   per   establir   el   seu  

Fontane (1634-­‐1644)   Francesco   Borromini  

ordre intern   [(Les   Menines(1656)   Diego                                (1599-­‐1667)].                                                                                                                                                                                                                                                           (1599-­‐1660)].  

A l’escultura  Barroca  cal  destacar    els  grups  

El Barroc   és   un   art   urbà,   la   ciutat   barroca  

escultòrics,  que  permeten    a  l’artista  plasmar    

és hereva  de  la  renaixentista  amb  una  intenció    

una escenografia   on   el   realisme,   la   sensació  

propagandística que  la  fa  especial.  Es  basa  en    

de moviment,   la   captació   de   l’instant   i   la  

3   Trémolo,  formació  musical           C/  Vallirana  79-­‐81.  08006  Barcelona  /  Tel:  +34  932  371  379  /  secretaria@tremolo.cat  


capacitat d’emocionar    son  las  característiques  

Bibliografia

principals. [(Apolo   i   Dafne   (1622-­‐1625)   i    

HEINRICH

L’Èxtasi de   Santa   Teresa   (1647-­‐1651)   de   Gian  

fundamentales de  la  historia  del  arte  Editorial  

Lorenzo Bernini  (1598-­‐1680)].    

Austral

La

pintura

Barroca

també

busca  

WÖLFFLIN

Conceptos

HEINRICH WÖLFFLIN  Renacimiento  y  Barroco  

impressionar a   l’espectador   ja   sigui   degut   al  

Ediciones Paidos  

seu caràcter   religiós   [(Martiri   de   San  

Bartolom” (1644)   José   de   Ribera(1591-­‐1652)]  

Anna Iglesias  

com profà   [(“   Les   tres   gracies”   (1636-­‐1639)  

Peter P.Rubens   (1577-­‐1640)].   La   temàtica   històrica  és  molt  freqüent  en  els  ambients  de   la   cort   per   tal   d’enaltir   a   les   monarquies   absolutes   [(Les   llances   (1634-­‐1635)   Diego  

Velázquez (1599-­‐1660)]    i  la  religiosa  als    més   catòlics   [(Crist   de   la   creu   (1627   Francisco   de   Zurbaran  (1598-­‐  1664)]  .  El  retrat  [(  Retrat  de   Lluis  XIV(1701)  Jacint  Rigaud  (1659-­‐1743)]  i  la   pintura  de  gènere  [(Nens  menjant  meló  i  raïm   (1650)   (Bartolomé   E.   Murillo   (1617-­‐1682)]     també   és   molt   estesa.   Els   impulsors   de   la   pintura  son  l’església,  la  monarquia,  els  nobles   i  

els

burgesos

rics

afeccionats

al

col·∙leccionisme que   moguts   pel   seu   afany   de   notorietat   i       l‘interès   per   diferenciar-­‐se   del   gust   popular   faran   de   mecenes   de   l’art   més   innovador.    

4   Trémolo,  formació  musical           C/  Vallirana  79-­‐81.  08006  Barcelona  /  Tel:  +34  932  371  379  /  secretaria@tremolo.cat  


La ciència  en  el  Barroc  

científic va  implicar  la  difusió  ràpida  i  massiva  

dels coneixements   que   contenien   a   través  

Vist des   de   la   perspectiva   actual,   on   cada   dia  

d’Europa.

llegim notícies  científiques  que  ens  sorprenen  

La coincidència   d’ambdós   factors   va   donar  

i fan  pensar  que  el  nostre  progrés  és  màxim  i  

peu a   un   efecte   secundari   importantíssim.   El  

imparable en  totes  les  disciplines,  el  barroc,  o  

científic va   perdre,   si   més   no   parcialment,   la  

si voleu  el  segle  XVII,  ja  que  ambdós  conceptes  

seva condició   de   llop   solitari.   De   pensador  

son més   o   menys   coincidents-­‐   sembla   un  

aïllat del   món   que   avançava   a   les   palpentes,  

període poc  significatiu  en  aquest  àmbit.  Però  

només amb  les  seves  eines  i  reflexions,  en  els  

cal tenir  en  compte  que  si  avui  som  on  som,  és  

seus intents   d’entendre   i   interpretar   el   món.  

perquè en   algun   moment,   les   coses   van  

Certament, sense   arribar   a   crear   els   actuals  

començar a   canviar.   I   aquest   moment   va   ser  

equips

justament durant  el  barroc.  I  si  aquest  període  

compenetrats, però  ja  en  comunicació  escrita  

fou important   en   el   devenir   de   la   música,   no  

amb els   seus   col·∙legues   que   és   movien   pels  

ho fou  menys  en  el  de  la  ciència.  Fins  el  punt  

mateixos àmbits  del  coneixement.  I  ja  se  sap.  

que els   canvis   que   va   generar   foren   i   son  

Quatre ulls   hi   veuen   més   que   dos.   Era   doncs  

coneguts

lògic que   la   ciència,   fruit   d’aquella   situació  

genèricament

com

Revolució

Científica.  

d’investigadors

perfectament

nova, fes   un   gran   salt   endavant.   Creant   les  

Què feu   possible   aquella   revolució?  

primeres escoles   de   pensament   científic   filles  

Cal dir  que  la  confluència  i  coincidència  d’una  

d’aquell intercanvi   facilitat   d’idees   entre   les  

colla de   factors,   el   primer   dels   quals,   el   més  

ments inquietes   del   món   més   o   menys  

important, fou   l’aparició   del   pensament  

acadèmic. Un   salt   que   fou   força   més  

racionalista com   a   conseqüència   de   les   crisi  

important en  els  països  de  fe  protestant,  més  i  

religioses que   en   els   anys   precedents   havia  

millor alliberats   de   la   tirania   de   pensament  

patit Europa.   Alliberat   el   pensament   humà  

únic imposada   per   l’església   catòlica.   No   és  

dels lligams   de   la   religió   que   l’obligaven   a  

doncs casualitat   que   Holanda   i   Anglaterra  

moure’s en  base  a  la  fe  catòlica  i  als  preceptes  

siguin

i explicacions  dictades  per  aquesta,  l’home  va  

coneixement científic   d’aquell   temps.   De   la  

poder començar  a  pensar  per  ell  mateix.  

mateixa manera   que   el   centre   de   gravetat   de  

Però tot  això  no  hauria  estat  possible  

dos

dels

principals

focus

del

la música  es  desplaçà,  també  durant  el  barroc,  

–si més   no   amb   la   potència   que   ho   va   fer-­‐  

d’Itàlia cap  al  nord  del  continent.  

sense la   presència   d’un   segon   factor.   La  

impremta. L’avenç  tecnològic  posat  a  punt  per  

Tres àmbits  

Gutenberg va   suposar   la   possibilitat   de  

Com era   d’esperar,   el   més   o   menys   sobtat  

comunicació entre   les   persones   per   damunt  

alliberament del  pensament,  va  dur  les  ments  

del temps   i   l’espai.   Una   comunicació,   a   més,  

pensants cap   als   conceptes   bàsics   i   més  

exponencial, ja   que   cadascun   dels   exemplars  

generals del  coneixement.  I,  sobretot,  cap  a  la  

dels llibres  impresos  era  una  llavor  que  podia  

necessitat d’aportar   arguments   contundents  

germinar en  un  altre  lloc.  I  si  en  el  camp  de  la  

que justifiquessin   les   seves   conclusions.   En  

música, la  impressió  de  partitures,  en  superar  

definitiva,

la còpia   a   mà,   va   suposar   la   major   difusió   de  

l’experimentació. Ja   no   n’hi   havia   prou   amb  

les composicions,   en   el   camp   de   la   ciència,   la  

l’observació,

impressió de   llibres   sobre   el   coneixement  

fenòmens naturals.   Calia   poder-­‐la   quantificar,  

5   Trémolo,  formació  musical           C/  Vallirana  79-­‐81.  08006  Barcelona  /  Tel:  +34  932  371  379  /  secretaria@tremolo.cat  

cap

a

sovint

la

quantificació

condicionada,

i

dels


sistematitzar i   analitzar   aquelles   observacions  

De la   mà   de   la   matemàtica   –on,   per  

i descripcions.   Per   això,   aquells   primers  

cert, s’abandonen   els   números   romans   i  

moments del   nou   sistema   de   pensament   es  

s’imposen els   números   aràbics   inclòs   el   zero  

varen caracteritzar   pel   desenvolupament   de  

fins aleshores   inexistent-­‐   els   fenòmens   físics  

tres àmbits   molt   abstractes   (pel   moment  

deixaran de   ser   expressions   de   la   voluntat  

aquell) i  especialitzats.  La  matemàtica,  la  física  

d’un

i l’astronomia.     Sense   menystenir,   però,   els  

automatismes que  funcionen  segons  unes  lleis  

primers avenços   en   el   coneixement   del   cos  

immutables que  no  requereixen  la  intervenció  

humà (per   exemple   amb   l’aplicació   del  

de cap   ésser   superior   i   que,   per   tant,   son  

microscopi) i   en   les   aplicacions   d’allò   que  

completament previsibles   en   el   seu   resultat.  

s’anava descobrint.   Fets   que   durien,   per  

Un fet   que,   per   exemple,   encantarà   als  

exemple, a   les   primeres   màquines   de   vapor.  

artillers encarregats   de   bombardejar   les  

Però no  seria  fins  més  tard,  ja  un  cop  superat  

posicions enemigues  i  que,  a  partir  de  Galileo,  

el barroc,   quan   es   produiria   la   veritable  

podran calcular   la   trajectòria   dels   seus  

eclosió d’aquests   darrers   àmbits.   Quan   la  

projectils en   base   a   les   lleis   i   fórmules  

Revolució Industrial   prendria   el   relleu   a   la  

proposades per   aquell.   O   als   encarregats   de  

Revolució Científica.  

les obres   públiques   quan   Torricelli   formuli   el  

En

matemàtiques,

ressorgeix

ésser

superior

per

esdevenir

i

concepte de   pressió   atmosfèrica   i   aquest  

s’implanta la   vella   idea   pitagòrica   que   tot   el  

pugui ser   extrapolat   a   la   dinàmica   de   fluids   i,  

que hi  ha  i  passa  a  la  natura  pot  ser  expressat  

per tant,   a   les   obres   de   canalització   de   les  

matemàticament. Precisament,   la   música   en  

aigües.

serà un   dels   exponents   més   evidents   quan  

També

de

la

de

les

quedi clar   que   les   notes,   els   acords,   etc..  

matemàtiques, l’astronomia,   i   en   concret   les  

segueixen models   estrictament   matemàtics.  

noves teories   sobre   l’estructura   de   l’univers   -­‐

Fruit de  tot  això,  la  matemàtica  passarà  a  ser  

abandonant els   conceptes   de   terra   plana   i  

la ciència   més   veraç   i   exacta,   basada   en   una  

terra com   a   centre   de   l’univers   per   entrar   en  

sèrie de  raons  universalment  acceptades.  

el model   heliocèntric   i   de   sistemes   solars-­‐   es  

Perquè els   seus   resultats   son   exactes   i  

veurà reforçada   pels   estudis   de   Kepler   sobre  

necessaris en   el   sentit   que   només   poden   ser  

la trajectòria  el·∙líptica  dels  planetes  al  voltant  

els que   son.   Els   seus   procediments   son  

del sol  i  les  lleis  que  la  condicionen.  Unes  lleis  

igualment necessaris   i   a   més,   objectius   en  

que, treballades   amb   posterioritat   des   del  

només poder   funcionar   d’una   manera.   Però,  

prisma matemàtic,   acabaran   conduint   a   la  

sobretot, perquè   els   seus   resultats   i   mètodes  

teoria de  la  gravitació  universal.  

son útils  i  aplicables  a  molts  àmbits  de  la  vida   quotidiana.  

Però és   evident   que   tot   això   no   hauria   estat   possible   sense   una   millora  

És precisament   aquesta   utilitat   la   que  

substancial de  les  pròpies  matemàtiques,  tant  

farà que   les   altres   dues   disciplines,   la   física   i  

des del   punt   de   vista   conceptual   com  

l’astronomia,

relatiu

procedimental. En   el   primer,   amb   la  

estancament per   entrar   plenament   en   l’anàlisi  

introducció de   conceptes   tan   bàsics   com   els  

i interpretació   científica.   Abandonant   les  

nombres negatius   o   la   probabilitat   (amb   la  

explicacions deterministes   imposades   durant  

seva capacitat   de   predicció   de   resultats  

segles per  la  religió.    

futurs), i   tècniques   tan   potents   com   el   càlcul  

infinitesimal o     els   logaritmes   (amb   la   seva  

surtin

del

seu

6   Trémolo,  formació  musical           C/  Vallirana  79-­‐81.  08006  Barcelona  /  Tel:  +34  932  371  379  /  secretaria@tremolo.cat  


una suma,   qualsevol   divisió   en   una   resta,   qualsevol   potència   en   un   producte   i   qualsevol   arrel,   quadrada   o   d’ordre   superior,   en   una   divisió.   Simplificant   així   els   càlculs   complexos   o   llargs   i   facilitant  el  pas  a  les  màquines  de   calcular.     Blaise   Pascal   era   francès   i   l’exemple   vivent   de   científic   pluridisciplinar   al   marge   de   precoç.  Amb  només  onze  anys,  ja   havia   formulat   un   tractat   sobre   les   vibracions   que   va   fer   que   el   seu   pare,   atent   a   la   seva   formació   convencional,   li   prohibís   treballar   les   matemàtiques.   Per   sort   per   tots,   Pascal   no   li   va   fer   cas   i,   als   capacitat  de  simplificació  de  càlculs  complicats   o  feixucs).  

sobre les  línies  còniques.   Però,  com  a  bon  científic  integral,  estava  obert  

a totes   les   disciplines.   I   quan   al   seu   pare   fou  

Cinc figures   Naturalment,   no   farem   una   enumeració   exhaustiva   de   tot   el   que   la   ciència   ens   va   aportar  durant  el  període  del  Barroc.  Però  no   seria   just,   en   la   línia   del   que   fa   la   música,   exemplificant   els   períodes   en   base   als   autors   més   prolífics   o   representatius,   que   no   evoquéssim   algunes   de   les   figures   més   representatives  de  l’àmbit  científic.  En  concret   cinc.   De   diversos   orígens,   àmbits   de   treball   i   transcendència  

setze, treia   a   la   llum   un   tractat  

però

que

justifiquen

clarament tot  el  que  hem  apuntat  fins  ara.     John   Napier   era   escocès   i   es   va   decantar   clarament   per   les   matemàtiques.   Donant   forma   a   principis   del   segle   XVII   al   que   avui   coneixem   com   a   logaritmes.   Uns   números   als   que   ell   anomenava   números   artificials   i   unes   formes   de   càlcul   que,   mitjançant   unes   taules,   permetien  convertir  qualsevol  multiplicació  en  

anomenat cobrador  d’impostos,  es  va  afanyar   a   construir-­‐li   la   que   alguns   consideren   la   primera  calculadora  mecànica.  La  pascalina.   Però  si  alguna  cosa  especialment  important  va   fer   Blaise   Pascal   fou   obrir   camí   en   el   fins   aleshores   desconegut   món   del   càlcul   de   probabilitats,   amb   el   seu   popular   Triangle   de   Pascal   i   altres   aportacions   posteriors.   I   tot   sense  

oblidar

aplicacions

més

prosaiques com   la   xeringa   o   la   premsa   hidràulica.     Christiaan  Huygens  era  holandès  i  provenia  de   l’artesanat.   En   concret   de   l’art   de   tallar   el   vidre   i   materials   similars   en   forma   de   lents.   Una   pràctica   manual   que   li   va   servir   per   construir   telescopis   de   gran   qualitat   que   permetrien   als   científics   avançar   en   el   camp   de  l’astronomia,  tot  experimentant  i  mesurant   sobre   el   terreny   les   teories   de   Galileo   i  

7   Trémolo,  formació  musical           C/  Vallirana  79-­‐81.  08006  Barcelona  /  Tel:  +34  932  371  379  /  secretaria@tremolo.cat  

altres


Copernic. Però  que  també  li  permetrien,  en  el  

Isaac Newton   era   anglès   i   representa   el  

camp de   la   física,   avançar   una   teoria   que  

súmmum del  moment  científic  mundial  durant  

explicava la   llum.   En   concret   la   teoria  

el barroc.   En   clar   paral·∙lelisme   amb   la   figura  

ondulatòria d’aquesta,  encara  avui  vigent,  i  els  

de Bach   en   el   món   de   la   música,   Newton   era  

mecanismes de  la  seva  transmissió.  

també practicant   de   la   interdisciplinarietat.  

 

Les seves   grans   aportacions   (llei   de   la  

René Descartes   era   francès   i   s’interessava  

gravitació universal  i  lleis  de  la  dinàmica)  solen  

fonamentalment per   la   física   i   la   matemàtica.  

amagar les   seves   igualment   importants  

Però, com   Pascal,   es  movia  en   el   territori  de  la  

aportacions a   la   matemàtica   –cas   del   binomi  

interdisciplinarietat. Un   fet   que   li   permeté  

de Newton  amb  la  seva  aplicació  al  càlcul-­‐  i  a  

proposar amb  èxit  un  sistema  de  notació  únic  i  

la física  –cas  de  l’espectre  de  la  llum  blanca  o  

simplificat de  les  operacions  matemàtiques  al  

la llei  de  conducció  tèrmica.  

costat de   la   creació   de   la   geometria   analítica  

Perquè Newton  ha  passat  a  ser  el  científic  del  

de la   qual   son   paradigma   els   eixos   cartesians  

temps del   barroc   que   va   establir   les   lleis  

que permeten   ubicat   qualsevol   punt   dins  

matemàtiques

d’aquest sistema   de   coordenades.   Sense  

racionalitzaven el   sistema   solar   proposat   per  

oblidar la   seva   gran   aportació.   La   unificació  

Copernic i   Galileu.   El   que   va   determinar   i  

causal que,   per   primer   cop,   establia   relacions  

calcular primer   com   es   comportaven   els  

entre fenòmens   de   diverses   disciplines   com  

cossos enfront   la   gravetat   terrestre   i   desprès  

òptica o   magnetisme,   atribuint-­‐hi   una   causa  

com ho   feien   enfront   a   qualsevol   de   les   forces  

comuna. Demostrant,   per   tant,   que   la   física  

que actuaven   sobre   ells,   establint   els  

era una   disciplina   unitària   en   la   seva  

conceptes d’inèrcia   i   acceleració,   i   el   binomi  

interpretació, al   marge   que   els   humans  

acció/reacció.

poguessin haver-­‐la   fraccionat   en   una   colla   de  

disciplines fins  aleshores  independents.  

8   Trémolo,  formació  musical           C/  Vallirana  79-­‐81.  08006  Barcelona  /  Tel:  +34  932  371  379  /  secretaria@tremolo.cat  

explicaven

i

Aurora Danès  

que


L'aigua sona  –  experiment  musical     A  la  nostre  classe  de  llenguatge  musical  amb  la  Lucia  vàrem  estar  aprenen  la  música  barroca  i  se'ns  va   acudir  de  fer  un  experiment  amb  copes,  gots  i  aigua.       L'objectiu  era  fer  sonar  uns  instruments  de  cuina,  és  a  dir,  copes  i  gots.       Els  passos  del  mètode  científic  que  vàrem  seguir  són:     Observació:  Aigua  i  gots.  Got  de  vidre  ple  d'aigua,  sona.      

Formulació d'hipòtesi:     Menys  aigua  =  Més  agut   Més  aigua  =  Més  greu     Experimentació:  Vàrem  agafar  els  gots   i   les   copes   i   les   vàrem   omplir   d'aigua.   En  cada  got  vàrem  posar  una  quantitat   d'aigua   diferent.   A   continuació   vam   afinar   els   gots   en   8   tons   i   vàrem   improvisar  

una

melodia

amb

acompanyament.           Conclusió:   Amb   les   copes   vàrem   descobrir   que   es   pot   fer   un   instrument   musical   i   tocar   diferents   melodies.  

                     

Joel,  Adriana  i  Marc    

    9   Trémolo,  formació  musical           C/  Vallirana  79-­‐81.  08006  Barcelona  /  Tel:  +34  932  371  379  /  secretaria@tremolo.cat  


Giovanni de’  Bardi  i  la  Camerata  Fiorentina   Giovanni   de’   Bardi   va   néixer   el   5   de   febrer   del   1534,   a   Florència,  i  va  morir  al  setembre  de  1612.       Va   ser   el   “Duque   di   Vernio”   un   italià     crític   literari,   escriptor,   compositor,   científic   i   soldat.   Va   tenir   una   educació   clàssica   (llatí   i   grec),   així   va   aprendre   el   art   de   la   composició   musical.   Va   passar   molts   anys   com   un   soldat,   fins  hi  tot  va  lluitar  en  alguna  guerra.     Al   voltant   de   1570   va   reunir   un   grup   de   gent   que   van   fer   “La   camerata   Florentina”   que   intentava   reviure   l’antiga   musica   grega   i   el   drama,   formant   l’opera.   Bardi   va   col·∙laborar   amb   aquestes   persones   per   l’entreteniment   de   l’acord   des   de   l’any   1579   fins   el   1608.   El   grup   incloïa   a   Vincenzo  Galilei  (pare  del  astrònom  Galileo),  Giulio  Caccini,   Pietro  Strozzi  i  deriva  la  seva  inspiració  en  Girolamo  Mei.   El   resultat   de   l’associació   va   ser   la   invenció   de   la   monodia,   i   poc   després   l’òpera,   amb  les  innovacions  presentades  per  Bardi,  van  ser  una  de  les  característiques  definitòries   del  que  avui  coneixem  com  la  música  barroca.                              Òscar  Pons,  Quart  de  Grau  elemental    

Vincenzo Galilei  

Vincenzo Galilei  (1520  -­‐  2  de  juliol  de  1591)  va  ser  un  llaütista  italià,  compositor  i  teòric  de  la   música.  Pare  del  famós  astrònom  i  físic  Galileo  Galilei,  va  esdevenir  una  de  les  figures  més   importants  de  finals  del  Renaixement  musical  i  contribuí  de  manera  significativa  a  la   revolució  artística  que  donaria  lloc  a  un  nou  estil:  el  Barroc.  Va  néixer  cap  al  1520  a  Santa   Maria  a  Monte,  a  prop  de  Florència  (Itàlia).  L'any  1560  s'instal·∙là  a  Pisa  –on  nasqué  Galileo–  i   a  comen      çaments   dels   70   marxà   cap   a   Florència,   on   morí   el   1591.   Com   Galilei   era   un   músic   molt   preparat   –bon   intèrpret   del   llaüt,   luthier,   cantant   i   compositor–,   aviat   rebé   el   suport   econòmic   de   la   noblesa.   En   una   estada   a   Venècia   conegué   Gioseffo   Zarlino,   el   teòric   de   la   música   més   important   del   segle   XVI,   i   estudià   amb   ell.   Més   tard   es   va   incorporar   a   la   Camerata  Fiorentina,  grup  de  poetes,  músics  i  intel·∙lectuals   guiats   pel   Compte   Giovanni   de'Bardi,   que   pretenien   recuperar   la   música   de   l'Antiga   Grècia   i   el   teatre   clàssic.   Entre  1570  i  1580  es  dedicà  especialment  a  la  teoria  de  la  música  i  a  la  composició.   Arnau  Codina,  Quart  de  Grau  elemental      

10   Trémolo,  formació  musical           C/  Vallirana  79-­‐81.  08006  Barcelona  /  Tel:  +34  932  371  379  /  secretaria@tremolo.cat  


Giulio Caccini     Giulio   Caccini   (Roma,   8   d'octubre   de1551   –   10   de   desembre   de  1618)  fou  un  compositor  del  Barroc  italià.   Fou   deixeble   d'Escipió   della   Palla,   i   al   1564   passà   a   Florència,  on  va  obtenir  una  plaça  de  cantor  en  la  capella  de   música  del  gran  Duc  de  Toscana,  i  al  1604  a  París  ,  retornant   després   a   Florència,   on   va   morir.   Durant   força   temps   ha   estat   considerat   com   l'inventor   del   cant   recitatiu   i   com   el   creador   de   l'Òpera   moderna.   Però,   en   realitat,   aquesta   gloria   només   li   correspon   a   mitges,   perquè   abans   que   ell,   Pieri,   i   també   Cavaliere,   havien   donat   a   conèixer   bones   obres   en   aquest   tema.   No   se   li   pot   discutir   l'honor   d'haver   donat   justa   expressió   al   cant   dramàtic,   fent-­‐lo   correspondre   amb   el   text   literari,   fins   al   punt   que   un   eminent   crític,   coetani   seu,   li   deia   que   era   el   pare   d'un   nou   gènere,   d'un   cant   recitat,   noble   i   superior   als   cants   populars,   que   no   permuta   ni   altera   les   paraules   que   els   pren   la   vida   i   el   sentiment,   sinó   que,   per   contra,   els   augmenta,   afegint-­‐hi  més  ànima  i  més  força.   Caccini   no   coneixia   gaire   la   part   científica   del   seu   art,   però   restava   admirablement   dotat  pel  sentiment  melòdic,  i  tenia  sobretot  una  rara  intuïció  dramàtica,    Abans  de  llençar-­‐ se   al   teatre,   escriví   alguns   assaigs   que   assoliren   el   més   complet   èxit,   i   quan   donà   al   públic   el   Combattimento   d'Apolline   col   serpente.   Havia   madurat   el   seu   pla,   que   introduí   una   vertadera   revolució   en   l'art   musical.   Poc   temps   després   l'associació   es   traslladà   de   Florència   a  Roma,  i  allà  compongué,  la  música  de  Dafne  1594,  d'  Ottavio  Rinuccini,  contribuint  aquest   força  en  fixar  la  forma  definitiva  de  la  declaració  musical  o  recitatiu.   Santi  Medina  Loubet,  Quart  de  Grau  elemental  

 

 

11   Trémolo,  formació  musical           C/  Vallirana  79-­‐81.  08006  Barcelona  /  Tel:  +34  932  371  379  /  secretaria@tremolo.cat  


12 Trémolo,  formació  musical           C/  Vallirana  79-­‐81.  08006  Barcelona  /  Tel:  +34  932  371  379  /  secretaria@tremolo.cat  

Esborranybutlleti  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you