Issuu on Google+

CIENCIES NATURALS

Leonardo Sรกnchez Professora : Susanna Adell


ÍNDEX

Tema 1: Els processos geològics interns

1 pag

Tema 2: Geomorfologia

5 pag

Tema 3: Els ecosistemes

11 pag

Tema 4: Transferència d’Energia

14 pag

Tema 5: Cinemàtica

22 pag

Tema 6: Forces

24 pag

Tema 7: Treball i energia RESUM DE TOTES LES MAGNITUDS FÍSIQUES 32 pag

Tema 1: Els processos geològics interns


Estructura de la terra : La geosfera es una massa principalment solida que s’estén des de la superfície fins al centre de la terra . Geosfera : es divideix en parts diferents , la seva composició es de l’escorça, mantell , nucli . la geosfera te propietats físiques . La escorça te un gruix de 20 km i esta formada per silici i alumini i es divideix en : escorça oceànica i continental Escorça oceànica : la escorça oceànica mesura entre 5 i 10 km i es mes densa i prima que la continental . Escorça continental : esta formada per els continents i les plataformes continentals i mesura 40 km Mantell : esta a sota de la escorça fins a 2900 km , conte menys silici i magnesi que la escorça i es divideix en dues parts . Mantell superior : es líquid i viscos Mantell inferior : que es solida . Nucli 2900 km fins el centre de la terra (5600km)esta formada de ferro i níquel i te dues parts . Nucli extern : es fluid Nucli intern : es sòlid La litosfera mesura 100 km i es solida Astenosfera mesura 400 km i es liquida . Mesosfera mesura 2400km i es sòlid. Nucli extern mesura 2200 km i es líquid i la temperatura es de 4000 centígrads , dins del nucli extern hi ha un magnetisme de la Terra . Nucli intern : es sòlid i mesura 6500 km .

La dinàmica de la litosfera :


Introducció : Un científic que es deia Alfred Wegener i va descobrí que africà i asia que es podien ajuntar i ser un continent i van trobar fòssils i ens dos continents i van forma una hipotecis la deriva continental . Que tots els continents estaven junts i que es deia pangea , però duran un temps es va fragmentar . Gracies a aquesta hipotecis van desenvolupar les plaques tectòniques . La litosfera esta formada per les plaques tectòniques , suren sobre la astenosfera . La litosfera es una mena de trencaclosques de peces que suren sobre el mar . EL mecanisme que explica la deriva continental l’origen dels volcans i els terratrèmols , i la formació de serralades forma part d’una teoria clau del camp de la geologia :La tectònica de plaques .

Els volcans : quan el magma surt a la superfície es quan es produeix la erupcio, el magma es roca fosa gasos. Hi ha dos tipus de gasos mas gasos i menys gasos , hi ha casos que alguns volcans son explosius i fan molt cendra , quan alguns volcans quan


erupció nen si el magma surt molt fort es diu piroclast . els cons de cendres (els volcans ) estan formats de cendra i te forts pendents i te molta cendra. Els estratovolcans : li surt cendra i lava Els menys gasos no son explosius i formen colades de lava , hi ha dos tipus de menys gasos : Fissures volcàniques : son obertures de la escorça amb forma d’escletxa , la lava es ,molt fluida i no forma con volcànic . Volcans amb forma de escut per que son volcans que no formen gasos i no i forma un con volcànic ( vol dir muntanya )i no te cendra , però li pot surti una mica . Parts d’un volca : la part mes important es la cambra magmàtica , la cambra magmàtica es troba a la litosfera , hi ha alguns volcans que surt el crater per la xemeneia principal .

Els terratrèmols : son vibracions de la superfície terrestre causades pel fragment de dues plaques de la litosfera . , els terratrèmols es mesuren traves de l’escala de Richter . L’element que s’utilitza per mesura els terratrèmols es el sismògraf . Com s’origina el terratrèmol :


1 : dues plaques que fan força una contra l’altra . 2 : deformació de les roques litosfèriques . No hi ha moviment , a la superfície. 3 : La deformació acumulada es tan gran que fragmenta la roca , això fa : que tota la energia : s’alliberin : ones sísmiques . Hipocentre es el punt es quan es produeix la fragmentació de la roca o sigui s’origina el terratrèmol .

Tema 2: Geomorfologia Introducció : La hidrosfera es la capa d’aigua de la terra que envolta la superfície de la terra i te un 70% d’aquesta . Esta formada per l’aigua liquida i gels tan com el dos pols com els que hi ha a alta muntanya . La hidrosfera esta formada per dos tipus de d’aigua , l’aigua salada que conte altes concentracions de sals minerals i no es abte i es contaminant per els essers humans i representa un 97% de la hidrosfera total L’aigua dolça representa un 3 % de l’aigua total , dins del 3% hi ha però un 80 % es gel i un 19 % aigües subterrànies i un 1 % es aigua superficial . hi això representa un 0’003 % En el relleu de la terra hi ha Els agents geològics interns : que es el moviment de les plaques litosfèriques : volcans i terratrèmols . Les plaques litosfèriques provoquen serralades , illes , falles . Els agents geològics externs : es el vent i l’aigua : Els agents geològics externs son aquells que intervenen en modelatge del relleu de la litosfera i actuen en el exterior . Podem canvia el relleu a traves de dos processos : Meteorització : es el trencament de les roques per els agents meteorològics i aquesta roca que es trenca no es mou , es divideix en material física : es el trencament de els humans , es divideix en 4 formes temperatura: son els canvies brucs de les del sol i de la lluna que baixa i puja la temperatura , i en que el dia augmenta el seu volum i en la nit fa que el seu volum


sigui mes petit i en la nit l’aigua : Quan hi ha marea baixa es retirai quan hi ha marea alta s’esquerda sal: Deixa la sal a les roques i la sal fa pressió per que s’esperi i es destrueixi essers vius : Material químic : La geomorfologia el relleu de la terra i es creat i modificat pels agent geològics interns i externs La meteorització es quan la roca es fragmenta ( es trenca ) i no es mou del lloc La dissolució :es quan es barregen coses con la sal i la carbonització de calci , La alteració : es divideixen en : oxidació , hidratació, hidròlisi L’erosió : És quan una roca es xoca amb una altra roca i es transporten Els sediment quan cauen en una altre el que esta mes a baixa axafa , quan el vent llença un tros de sediment xoca contra una muntanya es diu corrasió eòlica . Exercissis : 1. Individualment, responeu les preguntes següents: a) Què és un agent geològic? Com es poden classificar? Son processos de meteorització que ’origina diferents formes de relleu. Hi ha 2 agents geològics: L'aigua i el vent. L’aigua es un agent molt important, depèn d'on es trobi causa diferents tipus de relleu: rius, torrents, aigües subterrànies , aigües d'escolament , glaceres , mars i oceans. El vent: Duu a terme la seva acció per tota la superfície terrestre . És un agent eficaç en absència de vegetació, on hi ha materials fins solts, i vents constants, com als deserts i les platges. b) Com actuen el vent i l’aigua en el modelatge del paisatge? Que el vent porten les partícules de sorra i xoque amb una muntanya i la desgasta , c) Tota la costa té la mateixa aparença? Quines formacions costaneres coneixeu? Com podem explicar l’origen de cadascun . Erosió + transport + sedimentació .


1. Vent : formació de desert i els tipus

Tipus de deserts : 1: desert rocallós :format per roques o muntanyes molt grans 2: Desert pedregós : esta format per roques soltes 3:Desert sorrenc o erg : esta forma de sorra i les muntanyes de sorra son les dunes , les dunes es poden moure gracies al vent . En un desert muntanyós no hi ha arbres Un desert es pot forma gracies al vent , per que el vent forma el desert que i transforma gracies amb les muntanyes . L’aigua És l’agent geològic extern mes important l’aigua es el responsable de la gran part del relleu que vellem es important com químicament i físicament L’aigua actua de quatres formes diferents : Glaceres : les glaceres es reprodueixen en zones d’alta muntanya a on la neu , s’acumula i es congela. El gel es mou 20 metres l’any i això es lo que provoca el canvi de la paisatge. Parts de la glacera : -

Circ glacial es on s’acumula neu i es congela .

-

Llengua glaciar : es la massa de gel que baixa

-

La zona d’ablació glacial : es la zona final de la glacera i es on las neu es transforma en aigua

Com les glaceres modifiques el paisatge : 1 : Erosió i arrencament de materials. 2: La abrasió : es quan frega les roques , de totes les bandes del lateral de la llengua glacial i llit de la llengua glacial . Conseqüència d’una glacera : quan una glacera desapareix, com ha deixat el paisatge: -

valls en forma de U.

-

els horns que són que pics de muntanya, fort pendent.

-

els Ivons, les zones d’alta muntanya a on abans hi havia circ glacial.


Rius. El riu es el podem dividir en tres parts segons com modifiques el relleu Curs alt :El riu fa l’erosió i d’allà neix el riu i te unes pendents molt pronunciades i l’aigua baix amb molta força Naixement del riu ; Pendents pronunciades ; Riu te molta força Molta erosió Quan hi ha molta Erosió el riu fa valls en forma de V

Curs mitja : En el curs mitja te poca pendent i el riu perd força -poc pendent -riu perd força Transport: Aquí el riu porta el sediments capa el mar

Curs baix : El riu desemboca al mar i gairebé no hi ha pendent i aquí el riu no te força . Desemboca el riu al mar ; Gairebé no hi ha pendent ; Riu no te força Sedimentació : I aquí es on es produeix la sedimentació per que el riu a portat el sediments al mar . Curs baix : delta : Sediments en forma de ventall Acumulacions de terreny guanyen el mar Curs baix : l’estuari Marees molt fortes que empenyen el riu amunt I Quan baixa la marea el riu ocupa l’espai que havia guanyat el ,mar Aigües subterrànies : , Sol impermeable : si plou l’aigua fa que es queda dins de la superfície Roques volcàniques : Sol permeable : quan plou l’aigua va cap a dins de la terra i això son les aigües subterrànies Roques calcaries Es divideix en dues zones :

Zona de saturació : en aquet cas solament troben aigua


Zona de aireig : a qui podem troba aire i aigua El nivell freàtic : es la zona on s’acaba la zona d’aireig i comença la zona de saturació Dins de la zona saturació troben el aqüífer que son els rius subterrànies Quan el sol permeable es de roca calcaria i l’aigua entre contacte amb ell passen dues coses 1: la dissolució de la roca calcaria , i això provoca l’erosió del terreny 2: La precipitació. Les substàncies dissoltes en l’aigua precipiten en forma de carbonat calci, creant una roca nova. Formacions càrstiques : l’aigua dissolt el carbonat calci , es a dir les roques calcaries Coves i calcaries Avens Formació d’estructures -

Estalactites

-

Estalagmites

-

Columnes

Quan les estalactites (son les pedres que estan amunt ) estalagmites (que estan a terra ) quan es juntes formen les columnes . Mar :

Onades : Són Ondulacions de la superfície del mar produïdes pel vent Marees : son canvis de nivell del mar Corrents marines : son masses d’aigua que es desplacen a traves dels oceans , entre zones que es troben a diferent temperatura

Erosio marina : L’aigua xoquen les roques Xoc de materials en suspensió Material físic : la sal Meteorització química : Formació de penya – segats Erosió diferencial


Esfondrament del penya-segat Plataforma d’abrasió .

La sedimentació : Corrents marines : Les corrents marines transporten el sediments Les onades i les marees : fan la sedimentació Corrents marines i les onades tenen un comportament cíclic formació de sorra Resultat de la erosió : Platges Les barres son unes petites illes que estan separades del litoral La Fletxa el la que es junt amb el litoral Si una illa petita que si s’ajunta amb una terra firma es diu tómbol La albufera el l’aigua que esta coberta del cordo litoral

GEOMORFOLOGIA

La hidrosfera es la capa d’aigua de la terra que envolta la superfície de la terra i te un 70% d’aquesta . 4: Mar : es divideixen en La hidrosfera esta formada per tres parts : Onades Marees dos tipus de d’aigua , l’aigua i Corrents marines . salada i aigua dolça.

Agents geològics interns

Agents geològics externs

Son : Volcans Terratrèmols El vent Meteorització Erosió És el trencament de les És quan una roca roques per els agents ambesuna La meteorització meteorològics i es xoca L’Erosió : altra roca i es es : aquesta roca que es trenca no es moutransporten

3: Aigües subterrànies : Sol impermeable : si plou l’aigua fa que es queda dins de la superfície . Es divideixen en 2 parts : Roques volcàniques i roques calcaires

L’aigua

1: Desert rocallós :format per roques o muntanyes molt grans

3: Desert sorrenc o erg : esta forma de sorra i les muntanyes de sorra Hi ha tres tipus son les dunes , les de deserts dunes es poden moure gracies al vent .

2: Rius : El riu es el podem dividir en tres parts segons com modifiques el relleu. a)curs alt . b)curs mitja c)curs baix

1: Les glaceres : es reprodueixen en zones d’alta muntanya a on la neu , s’acumula i es congela. El gel es mou 20 metres l’any i això es lo que provoca el canvi de la paisatge.

2: : Desert pedregós : esta format per roques soltes


Tema 3: Els Ecosistemes Un ecosistema : es pot definir-se com el nivell d’organització mes complexes de la material viva . Els ecosistemes es poden dividir en essers viu i l’espai La seva composició es de : Biòtop : Medi físic (el clima , el sol , l’aigua ) Biocenosi : essers vius Apartat 1: Relacions alimentaries : Autòtrofs i Heteròtrofs Els autòtrofs son aquells que transformen la matèria inorgànica a orgànica . La matèria inorgànicaes seria els minerals i la orgànica seria la glucosa . Plantes , Algues i alguns Bacteris : sol ho tenen al vegetals el cloroplast


Les plantes agafen el ceo2 la llum l’aigua i tot això ho transforma en oxigen . i tot això es diu fotosíntesis . Fotosíntesi : Es el procés pel qual la matèria inorgànica (sals minerals ) es transformen en matèria orgànica (glucosa ) Aquet procés ho fa al cloroplast , les plantes , les algues i les bactèries tenen cloroplast , Ho fa de tal manera que agafa aigua , ceo2 , matèria inorgànica i la llum solar i tot això es transforma en matèria orgànica .La glucosa es transporta a traves de la tija i reparteix les energies a totes les cèl·lules La respiració cel·lular es : El procés pel qual totes les cèl·lules obtenen l’energia que necessita per viure a traves de la glucosa . ( matèria orgànica ) . Fitoplàncton : microorganismes marins que fan la fotosíntesis . Hi ha un problema de que el fitoplàncton esta al fons marí i no pot fer la fotosíntesis , però les corrents marines fan que el fitoplàncton puja fins on arriba la llum del sol . Els autòtrofs son productors : Els heteròtrofs també so consumidors son aquells essers vius que mengen a uns altres animals (essers vius ): Es divideixen en quatre grups : •

Herbívors : que mejen herbre

Carnívors : mengen carn

Omnívors : que mengen carn o herbre

Descomponedors : fongs : son els essers vius morts ( fulles , excrement )

La cadenatròfica : esta formada per essers vius que s’alimenten d’altres essers vius . Productes autòtrofs : son els enciams Consumidors primari : son els cargols , aquests animals es poden mejen al herbívors o si no als omnívors . Consumidor secundari que es menja a un cargol , que pot ser carnívor o omnívor : ocells consumidors terciaris : son carnívors o si no omnívors : com serien el llops Quan ajuntem dues o mes cadenes tròfiques formen una xarxa tròfica Una xarxa tròfica es la representació de la relació entre els diferents essers vius del ecosistema


Un nivell tròfic es aquell que esta format per un conjunt de organismes que viuen en una mateixa comunitat i contenen la matèria i la energia de manera semblant . Els nivells tròfics els organitzem en piràmide d’energia , es a dir representem l’energia consumida de cada nivell tròfic . El productor es presenta con que te mes energia , i es la base de la cadena tròfica De cada nivell tròfic nomes s’aprofita un 10 % de l’energia i això fa que les cadenes tròfiques no siguin molt llargues . Que passa quant alterem un ecosistema : es a dir quan eliminem una espècie o afegim una de nova . Lo que provoca el ecosistema o eliminem o afegim una espècie nova altera la dinàmica del ecosistema .

Biomes : son unitats constituïdes per comunitats d’organismes que s’han adaptat a les mateixes condicions ambientals . Unes de les principals diferencies entre els diferents llocs on viuen es on es mouen . poden ser Aquàtics o Terrestres . Les principal diferencies entre els aquàtics o terrestres , 1: sosteniment : els essers vius que viuen a terra s’han d’aguantar per el seu comte i el aquàtics no cal que s’aguantessin . 2: desplaçament : els essers vius per caminar em de tenir potes o ales i tenim que tenir una estructura rígida (columna vertebral). 3: conservació de l’aigua : tots els essers vius necessiten aigua per viure , 4: respiració : els essers vius terrestres tenen que respira l’oxigen per viure .


Tema 4: Transferència d’Energia Calor : es un tipus d’energia calorífica que es va transmetent de un cos al altre . La calor sempre va des dels cossos calents al cossos mes freds . La uniata de la calor en el sistema internacional es mesura en Joules (J). 1 caloria es igual a 4,184 Joules . Afectes de la calor : Els intercanvis de calor poden produir tres afectes 1) Canvies de temperatura 2) Canvis de meda 3) Canvis d’estat Equilibri tèrmic : es el moment en que dos cossos arriben a la mateixa temperatura . Canvi de mida La dilatació : Es el procés quan un cos augmenta de volum per culpa de la calor


La contracció : es el procés del qual baixa la temperatura i disminueix el seu volum Canvi d’estat

Moviment Molecular Els cosso estan formats per molècules , en el estat sòlid estan quietes , el líquid les molècules s’arrosseguen i en gas les molècules son lliures .

Temperatura : es una magnitud que mesura l’energia calorífica d’un cos . L’unitat de mesura internacional son els : Kelvin (k) Gras Celsius (0C) Graus Fahrenheit (0F) Celsius

Fahrenheit

Kelvin

Símbol de la unitat

̊F

K

Numero De divisions

100

180

1

Temperatura ebullició de l’aigua

100 °C

212 °F

373,15 K

Temperatura de funció de l’aigua

273,15 K

32 °F

273,15 K


Foto científica

L’any del descobriment

(1701 - 1744)

1714

1848

Imatge dels termòmetres

Termòmetre : Un termòmetre es un aparell per mesura , te un tub molt estret de vidre ,anomenat capil·lar . El mercuri et pot afectar al sistema nerviós El líquid puja quan s’expandeix i puja fins a dalt .

Transmissió de la calor Conductor : Es un tipus de material que transmet be la calor . tots els metalls son bons conductor Aïllant : No transmet be la calor . Aigua el vidre no son bons conductors


Propagació de la calor Hi ha tres formes de propagació de la calor Conducció : es un tipus de propagació de la calor que es dona en cossos sòlids . Quan un metall , toca una font de calor , la calor es transmet al llarg del conductor .

Convecció: Es un tipus de transmissió de la calor en gasos i líquids . Quan unes corrents transporten la calor cap a les zones mes fredes , anomenades corrents de convecció

Radiació : es un tipus de propagació , i es mesura en líquid , sòlid i gas, el cos sempre desprèn una mica de radicació .


LLUM I SO : 3.1 : Que es una ona La llum i el so es propaguen mitjançant ones . Ona :es una forma de propagació d’energia d’un punt de un altre de l’espai que no va acompanyada del desplaçament de la matèria . Freqüència d’ona : es el numero d’oscil·lacions per segons i es mesura en (Hertz) Hz Longitud d’ona : Es la distancia que hi ha entre dues crestes , es mesura en metres . Si la longitud de l’ona es curta es una ona mes energètica ( mes calor ) Si la longitud de l’ona es mes llarga serà amb (menys energia)

La llum es pot transmetre en el (bacio) però el so no perquè necessita un medi material per propagar-se (aigua ...) 3.2) La llum : Com es propaga Es propaga en línia recta . En el buit es propaga a 300000 km/s , el aire o altres materials la velocitat disminueix . 3.3) El so : El so es propaga a 340 m/s en l’aire . La seva deusos emes mes ràpid Reflexió

Refracció


definició

Es el canvi de direcció que experimenta un raig de llum en xocar contra una superfície

Es el canvi de direcció que experimenta un raig de llum quan passa de un medi a un altre , en que la velocitat de propagació de la llum es diferent .

Mirall :

Lents

M. Plans

Convergent

M. Esfèrics , còncaus i convex

Divergents :

Imatges

Exemples

Mirall : és una superfície reflectiva que és prou clara com per a formar una imatge.

Mirall pla : són aquells formats per una superfície plana reflectora.


Mirall esfèric còncaus : : la superfície reflectora és la superfície interior.

Mirall esfèric convex : la superfície reflectora és la superfície exterior.

Lents : és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de Llum .

Lent convergent : Es perquè el raig de llum que hi incideix es concentra, convergeix, en un punt


Lents divergents : són més gruixudes en el centre que no pas en els extrems

1 6 2 7

3

8

4

Parts del ull :

5

1) Cristal·lí , 2: Pupil·la , 3: iris , 4 Còrnia 5 : conjuntiva , 6 : retina 7 : fòvea , 8: nervi òptic 7

9

8

4

10 11

12 5 1

2

3

Parts de l’orella : 1) orella externa , 2) orella mitjana , 3) orella interna , 4) pavelló aiditiu , 5) timpà , 6)

cadena d’ossets 7) martell , 8) enclusa , 9) estrep , 10) còclea 11) nervi auditiu , 12) trompa d’Eustaqui .


Intensitat : el to es el que permet distingir dos sons amb la mateixa intensitat i to produïts per diferents fonts Definició

Unitats

Tipus exemple

intensitat

Quantitat d’energia que arriba a la nostra orella

Decibels (db)

Fort/fluix

To

Es la freqüència de d’ona

Hertz

Agut/greu

Timbre

(Hz)

El timbre es el que permet distingir dos sons amb mateixa intensitat i to produïts per diferents fonts

Tipus d’instrument veu

El so entra per el pavelló auditiu extern , fa vibra el timba i fa vibra la cadena d’ossets I aquest transmeten els receptors i les cèl·lules del nervi auditiu fins que arriba al cervell .

Tema 5 : Cinemàtica La cinemàtica es la ciència que estudia el moviment dels cossos . El moviment es relatiu , sempre necessitem un punt de referencia ,


Punt de referencia : es aquell punt necessari per determinar la posició d’un cos . es el Posició d’un cos : es punt on es troba un cos Un cos en repòs : no canvia de punt de referencia Cos en moviment : es un cos que canvia de posició respecte la seva posició Trajectòria : es el camí que segueix un cos en moviment Desplaçament : Es la distancia que separa el punt final del punt inicial , el desplaçament pot ser 0 encara que haguí recorregut un espai Espai recorregut : es la longitud de la línia que marca la trajectòria . es a dir ens dona la distancia total recorreguda per el mòbil ( seria el que marca el conta kilòmetres ). ∆x : Xf – Xo ∆x : increment de desplaçament Xf : Punt final Xo : Punt inicial Un cotxe a recorregut va del punt de a a b va 2 km , de b a c fa 4 km , de c a d fa 1 km , de d a a fa 5km . •

Quina es la trajectòria del punt A al B? línia recta

Quin es l’espai recorregut total ? 12 km

Quin es el seu desplaçament ? 0 km

Velocitat mitjana : La velocitat mitjana es el desplaçament total dividit en que fa el movil en el temps per Km/h V: e/t v : velocitat (m/s) e : espai recorregut (m) t : temps (s) Acceleració : Es el canvi de velocitat que es produeix en una unitat de velocitat. A: acceleració : (m/s2) Vi : velocitat inicial : (m/s) Vf: velocitat final : (m/s)


T: temps (s) a=

vf −vi t

Si la acceleració en negativa pot ser per dues coses : 1. Per que esta frenant 2. O per que esta anant enrere

Si la acceleració dona cero vol dir que el mòbil no canvia de velocitat (no accelera)

Tipus de moviment : Em vist dos tipus de moviment en línia recta 1. Moviment rectilini uniforme (MRU) :

Es un moviment que te una trajectòria en línia recta i la seva velocitat constant 2. Moviment rectilini uniformement accelerat : (MRUA)

Es una moviment que te una trajectòria recte i una acceleració constant


Tema 6: Forces Tema 6 : La força : Es tot allò capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos o de deformar-lo La seva unitat de mesura son els Newtons . Issac Newtown va ser el científic que la descriure Va néixer el 4 de gener de 1643 a 31 de març de 1727 .

1 Newton : 100 g 10 Newtons : 1000 g : 1 Kg : 1L

Tipus de força : Hi ha dos tipus de força Força de contacte : Hi ha contacte entre dos objectes Tira una pilota de tennis , de futbol , basquetbol Força de distancia : No hi ha contacte entre els dos objectes La força de la gravetat (terra i sol ) Força elèctrica (globus ) Força Magnètica : (imant )


Les forces es representen amb Vector

Intensitat , mòdul , Magnitud : es la quantitat de força expressada en (N)

Direcció : es la línia sobre la qual actua la força

Sentit : es una de les orientacions sobre la mateixa direcció

Punts d’aplicació : es el punt exacte on es concentra la força

Exemple : 1)

Tenen la mateixa : direcció i sentit No tenen la mateixa : Intensitat i punt d’aplicació Exemple : 2)

Tenen la mateixa : Sentit i punt d’aplicació No tenen la mateixa : Direcció i Intensitat Exemple : 3)

Tenen la mateixa : direcció , intensitat No tenen la mateixa : sentit , punt d’aplicació Exemple 4)


Tenen la mateixa : intensitat , No tenen la mateixa :sentit , punt d’aplicació, direcció

El Pes : •

La massa : es la magnitud que mesura la quantitat de matèria que te un cos .

Es mesura en KG •

El pes : Es la magnitud que mesura la força amb que la terra atrau un cos

Es mesura en Newtons •

El pes varia segons en quin planeta ens trobem , per la cada planeta te una força diferent

Calcula newtons : p:m·g P : Pes(N) M :Massa (Kg) G : gravetat (M/S2) •

La gravetat de la terra es de 9’8 m/s2

La gravetat de la lluna es de 1,6 m/s2

Calcula el pes de 3 kg de taronges a la terra .

M: 3 kg •

P: m · g

p=3 kg · 9,8 m/s2 = 29,4 N

Calcula el pes de 3kg de taronges a la lluna

M: 3kg

P=m·g

P= 3kg · 1,6 m/s2 = 4,8 N

G: 1,6 m/s2 P: x •

Calcula el pes de 100 g de ferina a la terra


M: 0,1 kg

P= m · g

P=0,1 · 9,8 m/s2 = 0,98 Nw

G: 9,8 m/s2 P: x

Una barra de pa que pesa 250 g . a la terra

M: 0,25 kg

P= m ·g

P= 0,25 · 9,8 m/s2 = 2 ,45 Nw

G: 9,8 m/s2 P: x •

Les taronges es van a un planeta imaginari : on pesa 15 N calcula la gravetat

M: 3 kg

g= p: m g= 15 N · 3 KG = 5 m/s2

G: x P:15 N •

Calcula el pes persona de 50 kg a la terra i a la lluna

M :50 kg

P= m ·g =

P=1’6 m/s2 · 50kg = 80 N

G:1’6 m/s2 P: •

Calcula la massa d’una persona que es ta en un planeta de gravetat 20 si el seu pes es de 100 N

M: G: 20 m/s2 P:100N

P=g/p =

M= 20 m/s2 / 100 N = 50kg


La Pressió : La pressió que exerceix un objecte dividit per a una superfície Pressió 1 pascal (pressió )es igual a un Newton /m2 Blaise Pascal :

Va néixer a 1623 i va morir al 1662 Si fas la mateixa força sobre un objecte , la pressió serà molt mes gran si la superfície es mes petit


Problemes de pressió : 1 ) Calcula la pressió que fa una capsa de 20 cm de costat i una massa de 8 kg sobre una taula M :8kg S = 20 cm · 20 cm = 400 cm2 400cm2 : 10000 = 0’04 m2 F= m · g 8 kg · 9’8 m/s2 =78’4 Newtons P= F/S 78’4 N /0’04 m2 : 1960 pa

Pressió del fluids : Els fluids poden ser líquids o gasos

Pressió hidrostàtica Es la pressió que fa l’aigua que fa sobre un objecte Depèn de la : Densitat ;Gravetat ;Altura : P =p · g · h P: pressió (pa) D : densitat (kg/m3): 1000 kg/m3


g :gravetat (m/s2) h: altura (m)

problemes : 1)calcula la pressió hidrostàtic sobre un objecte submergit de 2 metres . P: D: 1000kg/m3

P=pgh = 1000kg/m3 ·9’8m/m2 · 2m = 19600 pa

G: 9,8 m/s2 H :2 metres

2 )Calcula la pressió hidrostàtica de un objecte de 2 km sota el mar tenint el compte que la densitat es de 1030 kg/m3 P:?

P=dgh= 1030kg/m3 · 9’8m/s2 · 2000m= 20188000 pa

D:1030kg/m3 G:9’8 m/s2 H:2 km 3 Calcula la pressió hidrostàtica que va aguantar la persona de immersió a pulmó lliure si sabent que es va submergí 101 metres i te la densitat de 1030 kg/m3 P: D:1030kg /m3 G:9’8 m/s2 H:101 m

Pressió atmosfèrica Es la pressió que exerceix l’aire sobre un cos Experiment de toricelli 15 d'octubre de 1608 al 25 d'octubre de 1647


Toricelli va fer un experiment per demostrar la diferencia de la pressi贸 atmosf猫rica , va utilitzar una barra de vidre de mercuri , al posar la barra de de vidre a un recipient va caure una mica del mercuri que tenia la barra de vidre .


Tema 7: Treball i energia Treball : es una força que exerceix sobre un cos , i el cos es pot desplaçar Formula :

w=F · ∆ x

L’energia : es pot emmagatzemar en una pila, però molt poc pot emmagatzemar •

Es pot transformar

Es pot transferí

Es pot transporta

L’energia es crea ni es destrueix si no que es transforma L’energia es mesura en Jouls L’energia cinètica : es l’energia causada per un cos en moviment L’energia cinètica : Formula :

1 Ec= · m · v 2 2

Ec : Energia cinemàtica ( J) M : Massa (kg) V: Velocitat (m/s) L’energia Potencial : es un cos que es troba a una certa altura


Ep=m· g · h

Formula :

Ep : Energia potencial M : Massa (kg)

(m/ s 2)

G : Gravetat H: Altura (m)

Energia mecànica : es un cos que pot tenir a la vegada velocitat i altura Formula :

Em=Ec+ Ep

Em : Energia mecànica ( J ) Ec : Energia cinètica ( J ) Ep : Energia potencial ( J )

Tema 8: Presentació Funcions Vitals dels Éssers Vius


Practiques del laboratori 

Densitat dels oceans

Material : Erlenmeyer , Olives , Sal , Aigua , balança Volum d’un litre Procediment : La professora ens va donar una balança a cada grup i també ens va donar sal per pesar la sal i unes coses que hi havia a la balança , quan pesessin lo mateix agafaven aquella sal i la posàvem en un recipient amb aigua i la sal i ho barrigàvem i ho posaven amb una espècie de got gros i llarg per veure quants mil·lilitres feia i d’allà veien l’aigua de diferents.


 El tint i els glaçons  Simulació d’un volcà  Els dermatoglifs x  El termòmetre manual 

Construcció d’un Disc de Newton :

Introducció :Agafem el paper hi fem un cercle en mig , despres tens que pintar el paper , tallar-lo i posar-lo al disc amb pega i dins del disc posar la bala i fer rodons Material : Pega , disc , bales , regle , paper, colors ,


Resultat : quan gira el disc te que surti el color blanc

Solució : La barreja de colors te que d’onar el color blanc

La llet màgica : Introducció : en la llet volem veure la barreja que fa quan poses un antigreix dins del la llet Material : Antigreix , pots de sabors , llet , recipients Resultat : en que la llet i els sabor que van posar , i en l’antigreix trenca les molècules de la llet


Conclusió : En que quan posem l ’antigreix l’expandeix els sabors de la llet

Qui reacciona mes ràpid : Introducció : Avui fem un joc , per saber qui es me reapid en agafar un regle Material : regle Resultat :


Ma esquerra Espai (cm)

Ma dreta Temps (ms) 180

Espai (cm)

Temps (ms)

40

270

40

270

1

20

2

15

135

3

16

180

4

14

135

15

5

21

180

18

180

Total

17,2

180

26,2

225

18

180 135

Conclusió : Quant tinguis els cm que has agafat tens que saber el ms dividint .

Qui reacciona més ràpid? 1. Escriu la mitjana de l’espai en centímetres i del temps de reacció en ms de tota la classe amb cada mà. (només has de mirar la columna de la mitjana de la mà dreta i de la mà esquerra). Espai (cm) Temps reacció (ms) Mà dreta

15,3

175,8

Mà esquerra

16,4

181,7

2. Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels nois de la classe.


Espai (cm)

Temps reacció (ms)

Mà dreta

16,6

183,6

Mà esquerra

18,6

194,1

Dues mans

17,6

188,8

3. Escriu la mitjana de l’espai recorregut (cm) i temps de reacció (ms) dels noies de la classe. Espai (cm)

Temps reacció (ms)

Mà dreta

14,2

168

Mà esquerra

14,2

169,3

Dues mans

14,9

168,7

4. Qui reacciona més ràpid, els nois o les noies? Considerant que estem parlant de mi·lisegons, creus que per la diferència de temps podem donar-ho com una afirmació universal? Guanyen les noies

5. Qui és el noi més ràpid de la classe ? El Marti diaz 6. Quina és la noia més ràpida de la classe? La Marcela Blanco 7. En general (mira tota la llista), els dretans són més ràpids amb la mà dreta que amb l’esquerra? I els esquerrans ? Es millor de esquerra , si comparem la columna del 5 de tota la classe millora el numero

8. En general, pots afirmar que amb l’entrenament, cada vegada es reacciona més ràpid? Si , cada vegada que es cau la regle si agafes es gustillo a com, agafar mes ràpid

9. Escriu les dades de les dues classes mirant les dades de la graella gran. 2n A

Mitjana dues mans Mà (cm)

dreta

Mà (ms)

dreta

Mà esquerra (cm)

Mà esquerra (ms)

cm

ms

Nois

186,6

183,6

18,6

194,1

17,6

188,8

Noies

13,9

168,0

14,2

169,3

14,0

168,7

TOTAL (nois )

15,3

175,8

16,4

181,7

15,8

178,8


2n B

Mitjana dues mans Mà (cm)

dreta

Mà (ms)

dreta

Mà esquerra (cm)

Mà esquerra (ms)

cm

ms

Nois

13,6

166,0

14,4

170,9

14,02

168,5

Noies

14,6

172,1

16,4

182

15,49

177

TOTAL (nois i noies)

14,1

169,1

15,4

176,5

14,76

172,8

 Els sentits I(Tacte, olfacte i gust) 

Gust

introduccio

Utilitzarem un mètode per la llengua amb uns trucs

Material i

Aigua ,sal ,sucre llimona , cafè , vinagre , bastonets per orelles

Mètode

Tenim que agafar els bastonets per les orelles i posar en un got i posarte-laa la llengua sol o amb dues parelles .

Resultat

Conclusuio

Tenim que averi-ho quin gust hi sent a la boca

Tacte

Olfacte

Do rotuladors

Una maquineta i un llapis

Agafem un dels retoladors i sense que el company miri li fas un punteta un lloc del braç , i l’altre amb un altre rotulador u¡intenta fer un punt on ja li han fet un punt Costat trobar el punt

Tenim que olora un llapis despres de haver si olorem alguna cosa

El avambras els r

El llapis te unes partícules que si e olora


Els sentits II (Vista i oïda) 

I

Material i mètode Resultat

oida

Vista

Volem experimentar els sentits

Ningun

3D

Punt cec

Ull director

Dos blis

Un paper i un boli

Una imatge


Conclusio

Perque ha passat

Una reacció química

Dissecció del musclo

Introducció : tenim que saber quin bacteris podem trobar en la llet Material i mètode : •

Placa de petri

Llet

Bastonets per a les orelles

Resultat Tenim que espera 25 dies per ha veure el resultat de la llet Conclusió : em de confirmat que el la llet hi ha bacteris .


Valoració personal A mi personalment m’agrada el tema , ha sigut interesant els temes que va explicar la Susanna Algunes practiques no m’agradaven perquè eren molt rares . Si , amb aquet tema , diria que he après alguna cosa per que ma interessat el temes . Els examents casi tot m’ha sortit be perquè comprendria les coses que explicava , però es veritat que algunes coses no les entenia Si m’ha agradat la professora de natural ha sigut bona Dins el dossier ha sigut molt gros per m’ha agradat Si ma agradat utilitzar l’ordinador per que ho podia fer mes ràpid ,


Dosier completa de naturals