Issuu on Google+

Per què ens convé tenir cura dels boscos?


Els boscos per a les persones

Sota el lema d’aquest títol, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’any 2011 Any Internacional dels Boscos amb l’objectiu de conscienciar la població de la importància de fer una gestió sostenible d’aquests ecosistemes. En cas contrari, el que està en joc és la supervivència i el benestar de les persones arreu del món, atès que els boscos ens proporcionen refugi, són font d’aliments, medecines i aigua potable, tenen moltíssima biodiversitat, regulen i estabilitzen el clima, mitiguen els efectes del canvi climàtic, ajuden a controlar les inundacions, i ens protegeixen contra l’erosió del sòl i la desertificació.

S’estima que el 80% de la biodiversitat del planeta depèn dels ecosistemes forestals sans

Els boscos són la llar de més de 300 milions de persones

Els boscos representen un 31% de la superfície terrestre emergida

Es calcula que 1.600 milions de persones d’arreu del món i 2.000 cultures indígnes depenen del bosc per sobreviure.

El 40% de la població mundial viu en regions infestades de malària. El risc de contraure aquesta malaltia en les zones on hi ha molta desforestació és 300 vegades més alt que en àrees forestals sanes.

Més d’una quarta part de les medecines modernes procedeixen de plantes de boscos tropicals

Els boscos tropicals produeixen un 40% de l’oxigen del planeta

La desforestació és responsable d’entre el 12 i el 20% de les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle

Els ecosistemes forestals contenen un 80% del carboni que hi ha sobre la superfície i un 40% del carboni que hi ha en el subsòl

www.fao.org/forestry/iyf2011/es/


Què ens ofereixen els boscos?

Protecció en front l’erosió El vent, la pluja i la neu erosionen el terreny, sobretot a les zones amb forts pendents, i això comporta una sèrie de riscos: l’empobriment dels sòls (que en casos extrems pot portar a la desertificació) i la probabilitat de patir allaus, esllavissades, avingudes o inundacions. Els boscos de les capçaleres dels rius i els que se situen sobre les dunes redueixen tots aquests riscos, perquè les arrels de les plantes formen una xarxa que ajuda a evitar el despreniment de les partícules i absorbeixen bona part de l’aigua que, si no hi fossin, s’escorreria pendent avall amb molta més força.

Biodiversitat La gran varietat de tipus de bosc que hi ha al món i la quantitat d’ambients diferents que es poden crear dins de cada tipus fan que als boscos (i en especial als boscos madurs, amb arbres de diferents edats i espècies) hi visqui un nombre molt alt d’espècies d’animals, plantes, fongs i microorganismes.

Cicle del carboni i de l’oxígen CO2 O2

Fotosíntesi Respiració vegetal

Resistència al canvi climàtic Respiració animal

C Nutrició Mort

Respiració dels microorganismes del sòl

C

Descomposició

C

Excreció

El canvi climàtic és bàsicament un augment de la temperatura mitjana del planeta. La causa n’és una pujada de la concentració atmosfèrica de gasos d’efecte hivernacle d’ençà que fem servir combustibles fòssils com a font d’energia. El més important d’aquests gasos és el diòxid de carboni (CO2). Durant la fotosíntesi, els arbres i la resta de plantes del bosc retiren de l’atmosfera grans quantitats d’aquest CO2 per aprofitar el carboni que conté i fer-lo servir per créixer i viure. Això vol dir que sense boscos, hi hauria més CO2 atmosfèric del que hi ha ara i, per tant, que els efectes del canvi climàtic serien més importants.

Fusta, llenya i altres productes Els productes més coneguts dels boscos són la fusta i la llenya, però dels arbres també se n’aprofiten moltes resines i escorces, com ara el suro. La fusta es fa servir sobretot per a la producció de paper, l’embalatge industrial i la construcció de mobles, cases, vaixells, etc. La llenya va ser la principal font d’energia fins a la generalització de l’ús del petroli, i encara ho és en molts dels països menys desenvolupats.

Salut personal i social Els boscos filtren l’aigua de la pluja i la fan potable abans que passi als rius. També ens ofereixen diversos aliments (fruits, brots, bolets, pastures, animals de caça o pesca) i remeis naturals contra les malalties, que després copien les empreses farmacèutiques. A més, els boscos són el paisatge preferit de milions de persones en el món per gaudir de les seves activitats de lleure, i solen ser un reclam turístic vital per a moltíssimes zones rurals amb poca activitat econòmica.


Com estan?

Els boscos al món

Hi ha diversos factors que poden afectar la salut dels boscos. Cada any 35 milions d’hectàrees de bosc resulten afectades per plagues d’insectes. A Amèrica del Nord, l’escarabat del pi de muntanya (Dendroctonus ponderosae) n’ha devastat 11 milions des del 1990. D’altra banda, les fortes tempestes d’aigua o de neu i els terratrèmols han fet malbé molta superfície boscosa des del 2000, i les espècies d’arbres invasores són una preocupació creixent, principalment en illes. La informació relativa als incendis és molt incompleta a escala mundial, sobretot pel que fa a l’Àfrica, però el risc d’incendi en algunes zones, especialment les de clima mediterrani, és cada cop més gran a causa del canvi climàtic.

Com són?

Canvi en les existències de carboni a la biomassa forestal, 1990-2010 (Gt)

Boscos primaris (36%) Boscos d’espècies natives en els quals no hi ha evidències d’activitat humana ni de pertorbacions dels processos ecològics.

On són? El bosc ocupa més de 4.000 milions d’hectàrees en el món. La major part del bosc se situa entre els dos tròpics i a les zones fredes de l’hemisferi nord, i tan sols cinc països es reparteixen més de la meitat de la superfície boscosa mundial: Rússia, Brasil, Canadà, els Estats Units i la Xina.

Plantacions (7%) Boscos de substitució, creats per l’activitat humana, normalment amb finalitats productives, i en els quals tots els processos ecològics han estat alterats. La quarta part de les plantacions es fan amb espècies forànies, sobretot a Oceania i Amèrica del Sud, i això sovint pot comportar problemes de competència amb les espècies autòctones.

1990 2000 2010

120 100 80 60 40 20

Boscos secundaris (57%) Boscos gestionats, explotats o aprofitats en els quals l’activitat humana ha modificat alguns dels processos ecològics propis del bosc.

0

Àfrica

Àsia

Europa

Amèrica del Nord i Central

Oceania

Amèrica del Sud

Els boscos i el canvi climàtic Actualment, hi ha més del doble de carboni emmagatzemat als boscos que present a l’atmosfera. Els boscos tropicals d’Amèrica del Sud i de l’Àfrica són els qui més carboni emmagatzemen. Tanmateix, prop del 20% del total d’emissions de diòxid de carboni (CO2) procedeix d’activitats relacionades amb la desforestació i la degradació dels boscos. La gestió sostenible i la recuperació dels boscos degra­ dats o perduts és fonamental per mantenir aquests índex de carboni fora de l’atmosfera i, per tant, per contribuir a mitigar el canvi climàtic.

Els boscos també respiren, com nosaltres i, per tant, també emeten CO2. La quantitat de CO2 que retiren de l’atmosfera depèn del balanç entre la fotosíntesi i la respiració.


Canvi net de l’àrea de bosc per països, 2005-2010 (ha/any) Pèrdua neta Més de 500.000 250.000-500.000 50.000-250.000 Petit canvi (guany o pèrdua) Menys de 50.000 guany net 50.000-250.000 250.000-500.000 Més de 500.000

800 700 500 400 300

1990 2000 2005

200 100 0

Àfrica

Àsia

Europa

Producció Protecció Conservació Serveis socials Usos múltiples Altres Desconegudes

30 8 12 4 24 7 16

Un 30% del bosc mundial es fa servir per a la producció de fusta i llenya, i un 24% també per a l’obtenció de productes no fustaners (bolets, plantes medicinals, fruits silvestres, etc.). Se’n destina al voltant d’un 12% a la conservació i un 4% a funcions socials com el lleure, el turisme, l’educació o la conservació d’indrets del patrimoni cultural o espiritual.

Oceania

Amèrica del Sud

S’estima que el 80% de la biodiversitat del planeta depèn dels ecosistemes forestals sans. Els boscos tropicals són especialment rics, ja que cobrint tan sols un 10% de la superfície terrestre, tenen el 60% de la seva biodiversitat. Per aquest motiu, la superfície de boscos designats a la conservació de les diferents formes de vida no ha parat de créixer des de la dècada del 1990. Aquest creixement és més espectacular a l’Amèrica del Sud, on es concentren bona part dels boscos tropicals del món. Boscos designats per a la conservació de la diversitat biològica, 1990-2010 (milions d’ha)

1990 2000 2010

100

Per què es fan servir?

Amèrica del Nord i Central

La conservació de la biodiversitat dels boscos

110 110

Funcions designades als boscos en el món, 2010 (%)

Fusta Llenya en roll industrial

1990 2000 2005

600

1990 2000 2005

La fusta i la llenya són els productes més habituals de l’explotació forestal arreu del món. A l’Àfica i a l’Àsia la major part del que s’extreu del bosc és llenya per cremar, mentre que a Europa i Amèrica del Nord i Central se n’extreu sobretot fusta per a la construcció, la producció de paper i d’embalatges. Els productes no fustaners (bolets, plantes, fruits, mel, etc.) són encara molt difícils de quantificar.

1990 2000 2005

A escala global, la superfície de bosc al món està minvant a causa de la desforestació, sobretot a Amèrica del Sud, a l’Àfrica i Oceania. Durant l’últim decenni, cada any s’han perdut 13 milions d’hectàrees de boscos, o bé perquè s’han convertit en terres destinades a altres usos (agricultura, pastures, urbanització, infrastructures) o bé per causes naturals. A Europa i als Estats Units, però, l’àrea de bosc s’està expandint, tot i que a un ritme molt lent. La Xina també està augmentant les hectàrees de bosc, degut a les grans reforestacions que s’hi estan duent a terme.

Tendència pel que fa a l’extracció de fusta, 1990-2005 (milions m3) 1990 2000 2005

Què se n’extreu?

1990 2000 2005

Els boscos al món

Guanyem o perdem boscos?

90 80 70 60

50

El trogon és un dels ocells més emblemàtics dels boscos tropicals i subtropicals.

40

30 20 10 0

Àfrica

Àsia

Europa

Amèrica del Nord i Central

Oceania

Amèrica del Sud


Com estan?

Escleròfil·les (22%) Boscos d’espècies amb fulles perennes i endurides, adaptades a passar períodes de sequera força severs. L’alzina és, amb diferència, l’espècie escleròfil·la més abundant, seguida de l’alzina surera, l’arboç i l’olivera. Caducifolis (19%) Boscos d’espècies de fulla tova i caduca, propis d’ambients que poden ser força humits i més comuns a l’Europa Central i del Nord. Rouredes, fagedes i castanyedes són els boscos de caducifolis més habituals a Catalunya. Coníferes (59%) Boscos d’espècies de fulla estreta, com ara les pinedes i les avetoses, que ocupen la major part del territori. Hi ha coníferes On són? A Catalunya, com a tota la regió mediterrània, l’ocupació del territori des del litoral fins a l’alta muntanya, però no totes les espècies tenen els mateixos ha estat molt intensa des de temps molt antics. Això fa que el bosc requeriments. Les més habituals són el pi hagi desaparegut de gairebé totes les terres que eren aptes per als blanc, el pi roig, la pinassa, el pi negre, cultius o per a la urbanització. Consegüentment la major part de la el pi pinyer i l’avet. superfície forestal catalana es troba en zones de muntanya.

© JAVIER LOSARCOS

Com són?

Superfície de bosc a Catalunya (ha) 250000

Quant bosc hi ha de cada espècie?

200000 150000 100000 50000 0 Pi bl an Pi c ro ig Al zin Pi a na ss a Ro u Pi re Al z ne Al ina gre tre su s p re la ra ni fo Pi lis pi ny er Fa Pi ig na st re A C v Al as et tre ta s c ny on er íf Pi ere in s si gn e

© JOSÉ LUÍS ORDÓÑEZ

Els boscos a Catalunya

Els estius secs i calorosos propis del clima mediterrani fan que les sequeres i els incendis siguin els dos factors de risc més destacables que afecten els nostres boscos. Les darreres dècades, algunes espècies mostren símptomes d’estar patint sequeres estivals molt severes, sobretot en pinedes de pi roig i en alzinars. D’incendis, cada vegada n’hi ha més i són més importants. Els dos més extensos, del 1994 i el 1998, van arrasar més de 38.000 ha de bosc a la Catalunya Central, van deixar víctimes mortals i van eliminar una de cada tres pinedes de pinassa que hi havia al país. Pel que fa a les plagues d’insectes, la processionària del pi és la més coneguda, tot i que no sol representar problemes greus a escala de bosc. Darrerament, els escarabats barrinadors del gènere Ips estan afectant extenses superfícies de pins, sobretot de pi roig, deixant la característica clapa seca enmig dels rodals.

Espècie dominant

No és gens fàcil saber quina és la superfície total de bosc d’un país, perquè els mètodes de càlcul, a partir de mostreigs de camp i la interpretació d’imatges aèries i de satèl·lit, no permeten filar més prim. El Tercer Inventario Forestal Nacional (IFN3) estima que a Catalunya el bosc ocupa 1.134.972 ha, que representen aproximadament un terç de la superfície total del territori. Les espècies que dominen més hectàrees de bosc són el pi blanc, el pi roig i l’alzina, que juntes ocupen un 55% del total de la superfície forestal.


La lluita contra el canvi climàtic

Què se n’extreu?

No tot és fusta o llenya

La fusta és el producte més aprofitat dels boscos catalans. Se n’extreu anualment al voltant d’un 12% del creixement del bosc, amb força variació en funció de les espècies. El 80% d’aquesta fusta es destina a l’embalatge industrial (palets i bobines), i la resta a fusteria de qualitat, xapa, tauler d’aglomerat i pals de telèfon. S’aprofiten sobretot les coníferes, i els planifolis es fan servir més per a l’obtenció de llenya (unes 100.000 tones anuals en verd, la gran majoria d’alzina). La producció d’energia a partir de biomassa forestal també és un mercat creixent, tot i que encara no és gaire generalitzat.

L’aprofitament del suro i de les resines, i la recol·lecció de pinyons i bolets són pràctiques habituals als nostres boscos. El cultiu de tòfona és una activitat que també cal destacar, sobretot tenint en compte que Catalunya aporta el 30% de la producció estatal, i que Espanya representa anualment entre el 25 i el 40% de la producció mundial.

Guanyem o perdem boscos? Canvis en les cobertes del sòl a Catalunya (1993-2005) 100.000,00 diferència

50.000,00

ha

0,00

-50.000,00

-100.000,00

-150.000,00

Boscos

Matollars

Prats

Nu natural Aigües

Urbà

Conreus

A Catalunya, com a moltes altres zones d’Europa, s’ha produït un abandonament molt intens i progressiu de l’activitat agrícola i ramadera des de la dècada del 1950. Això ha comportat que molts dels terrenys destinats a conreus hagin passat a ser terrenys forestals, primer com a herbassars i matollars, i finalment com a boscos. Només en el període comprès entre les dues versions més recents del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), es calcula que s’han perdut unes 140.000 ha de conreus, la major part de les quals han derivat en boscos de diferents espècies. A més, durant la dècada del 1990, els boscos catalans van créixer un 20% en superfície, i un 48% en existències (nombre d’arbres), i això vol dir que es van fer força més densos.

© JOSÉ LUÍS ORDÓÑEZ

© OBRA SOCIAL CATALUNYACAIXA

Els boscos a Catalunya

Cada any, una hectàrea de bosc fixa el carboni equivalent a 4.93 tones de diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera. Aquesta quantitat representa aproximadament la meitat del CO2 que emet anualment cada habitant de Catalunya (unes 10 tones, de mitjana). Això significa que, per poder compe nsar les emissions anuals dels 7 milions de catalans que som, caldria una superfície forestal d’uns 14 milions d’hectàrees (12,5 vegades la superfície que tenim actualment). Això vol dir que, no només ens cal millorar l���estat i la superfície dels nostres boscos, sinó també aconseguir reduir dràsticament les nostres emissions de CO2.

Conservem els nostres boscos PEIN + XN 2000 XARXA NATURA 2000 PEIN

La Xarxa Natura 2000 i Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) són les figures de protecció més importants dels espais de Catalunya. Hi ha una gran coincidència entre ambdues figures, i els boscos són el espais més beneficiats.


Els seus objectius son la conservació del patrimoni natural i del paisatge (mitjançant l’adquisició i gestió sostenible d’espais d’interès), el suport a projectes de conservació de la natura i l’educació ambiental.

Per assegurar una bona gestió d’aquests boscos i seguint la normativa vigent, l’Obra Social ha redactat uns instruments de planificació de la gestió, els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF), que detallen com són els nostres boscos i com volem que siguin, apuntant el camí per aconseguir-ho. L’Obra Social té 7 PTGMF redactats i aprovats i 2 plans més en procés de revisió i aprovació.

© OBRA SOCIAL CATALUNYACAIXA

L’Obra Social de CatalunyaCaixa és el propietari privat amb més hectàrees de Catalunya (24 espais, 7.834 ha). Un d’aquests espais, CX Natura Muntanya d’Alinyà, és constitueix com la finca de més hectàrees de bosc de Catalunya.

Què fa l’Obra Social pels boscos?

L’objectiu bàsic és la recuperació de l’estructura natural del bosc i afavoriment de la seva maduració, ja que els boscos més madurs són sempre més biodi­ versos que els boscos amb arbres de la mateixa edat.

Mostra de pellet que es produirà a la planta de l’Alt Urgell.

Iniciatives innovadores de l’Obra Social en temes forestals.

Una altra línia d’actuació, és l’orientada a la reducció del risc d’incendi (creant zones segures per als equips d’extinció o de zones de baixa densitat de vegetació al voltant dels camins principals). Relacionat amb aquest tema, la Iniciativa Guardabosc, és un bon exemple de projecte de manteniment d’aquestes infraestructures antiincendis a un cost baix, utilitzant la ramaderia en extensiu.

L’Obra Social ha promogut, la implantació d’una planta de processat de biomassa forestal per a produir pellet i estella per a calefacció i electricitat, que s’està instal·lant a Montferrer (Alt Urgell). L’existència d’aquesta planta permetrà l’execució de les feines de millora forestal programades a l’espai CX Natura Muntanya d’Alinyà a un cost pràcticament zero. Finalment, l’Obra Social està treballant en l’estimació de la capacitat de fixació de carboni dels boscos de les seves finques, la qual cosa destacarà la seva funció com a reservoris de carboni.

Xarxa d’espais CX Natura © OBRA SOCIAL CATALUNYACAIXA

Els boscos i l’Obra Social de CatalunyaCaixa

Quin és el compromís de l’Obra Social amb el medi ambient?

1 - 9 ha 10 - 99 ha 100 - 999 ha 1.000 ha Xarxa Natura 2000

Ramat de vaques a la zona de Montserrat (Iniciativa Guardabosc).

www.obrasocial.catalunyacaixa.cat


Editat per:

Amb el suport de:

Fonts: FAO. (2010). Evaluación de los recursos forestales mundiales. Llebot, J.E. (2011). Segon Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Generalitat de Catalunya. CREAF. (1993-2005). Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC). FAO. (2011). Any Internacional dels Boscos 2011. Ministerio de Medio Ambiente. (1997-2008). Tercer Inventario Forestal Nacional (IFN3). Instituto para la Conservación de la Naturaleza. Madrid. Gracia, M., Ordóñez, JL. (eds.) (2009). Els Alzinars. (2010) Les pinedes de pi blanc. (2011). Les pinedes de pinassa. (2011). Les pinedes de pi roig. Manuals de gestió d’hàbitats. Diputació de Barcelona. Textos elaborats per: Mireia Banqué (CREAF) i J.Luis Ordóñez (CREAF-2Salamandras), amb la revisió tècnica de Sara Batet (Centre UNESCO de Catalunya) Disseny i maquetació: Xavier Peralta Imprès per El Tinter.

Amb la col·laboració de:

2Salamandras Divulgació de la Ciència

Barcelona, juliol 2011


Perquè ens convé tenir cura dels boscos?