Page 1

Silvicultura de gestió del aigua en bosc mediterrani: Experiències en sureda

BOSCOS SINGULARS: Una riquesa del nostre territori VIII JORNADA CREAF – SCB – IUCHN Institut d’Estudis Catalans, 15 Novembre 2011


L’Alzina surera, una espècie singular ? • La postal de Casa Llobet de Vidreres a 1901 • Es tracta d’una pel·lícula AVATAR ? • D’on han sortit aquests arbres per donar aquestes panes? • Marquen un final de cicle de 250 anys, o sigui 10 generacions de gestors • Però la manca de previsió en regeneració, portà en 30 anys al final absolut, d’aquesta riquesa i d’aquest bosc. • Hem de premiar als boscos madurs que no tenen prevista la regeneració ?


Sureda a fi de cicle sense regeneraci贸. I la sostenibilitat ?


L’Alzina surera, una espècie mítica ? • Localització de Pirene al món antic. – El viatge d’Herakles a Iberia a la mitologia grega. Única vegada que ha sortit de Grècia. – El festí de Berbrix, coneixença de Pirene. – La tomba de Pirene, amb el mar a la vista, i voltada de foc

• Localització geogràfica de Pirene per Fest Aviè al segle VI a. de C. • Pirene referència de Theofrast com a centre de la sureda al mon antic al segle IV a. de C.


Colònies gregues i suro Agde

Marsiliae

Pirenne Rodae Emporion

Collonies grĂŠcques et Suberaies


La selecció de la sureda com exemple antrópic • Aparició de la sureda ara fa 10000 anys després darrera glaciació • Els focs ramaders i el Neolític descoberts per l’Antracologia • El secret del foc anual. L’exemple d'Algèria al 1840 descrit per Lamey. • El seu efecte sobre la selecció • L’alzina surera com arbre miracle ramader • Revolució de la producció de suro al segle XVIII. Regularització de les masses. • El cicle productiu del suro. El foc a dins. Substitució del foc per la gestió.


Conseqüències segons el caràcter del factor limitant del creixement • Quant la llum es el factor limitant, l’ombra gestiona les competències. El que arriba més amunt, fa ombra als de sota i es seleccionat. El producte es el tronc de fusta. • Quant l’aigua es el limitant, la competència es a nivell del sòl, i tots els vegetals la disputen. El producte es la biomassa i el foc es la regeneració del cicle. La gestió antrópica es necessària si volem substituir el foc o afavorir una espècie.


FACTOR LIMITANT CREIXEMENT LLUM AIGUA


Un experiment revelador: Mesurament en continu durant 7 anys (2000-2007) de l’increment de diàmetre dels suros sotmesos a 4 tractaments silvicoles diferents: 1 – Estassada + Aclarida 2 – Estassada 3 – Aclarida 4 - Testimoni


1

2

Detall de les oscil·lacions diàries 3 4


Al cap de 6 anys només tornem a estassar la parcel·la 1 reagrupant els orígens al 1/4/2006


Grans Conclusions del experiment • La Silvicultura té una influencia capdal en la gestió de l’aigua dins del bosc, quant aquesta es el factor limitant del creixement. • Al estassar donem més aigua als suros, però simultàniament enviem més aigua de transpiració als núvols, tant per favorir la convecció del aire amb el sòl nu, com per ventilar l’aire fred produït. • Amb l’estassat desaprofitem més les altres aportacions d’aigua al bosc (pluges horitzontals i verticals)


Algunes altres conclusions del experiment • L'oscil·lació diametral diària: inflat de nit / desinflat de dia (transpiració ?) • Competència del aigua vs. Creixement: Estassat+aclarit (1) > Estassat (2) > Aclarit (3)> Testimoni (4) Una influència clara de l’estassat (1>2>3>4) (1:4 = 300%) • Micro humitat ambiental de les parcel·les: falgueres, molses i líquens com indicadors. Hi ha un altre ordre (3>4>2>1) • Gran producció de biomassa no arbòria (4,3 TM/ha/any)


Estassada de sureda desprÊs de 6 anys d’haver-ho fet


Producció de biomassa arbustiva en sureda a Fitor (Gavarres) • Experimentació IRTA / CPF 2000-2007 – Estassada estricta.............26 TM./ha/6 anys en verd 4,3 TM/ha/any

– Perquè aquest tipus de biomassa no es considera com a conreu energètic, quant de tota la vida ho ha sigut ?


Les possibles fonts d’aigua del bosc mediterrani • Extracció del sub-sòl, transpiració, evaporació / recaptació (operació diària = dent de serra dels gràfics). En funció de la quantitat de sòl i nivell freàtic del sub-sòl • Captació d’atmosferes i vents humits (laurisilves, rosades, ...). En funció de l’estructura del bosc, de la naturalesa i distribució de les plantes (superfície foliar), i de la tº interior del bosc més fresca. • Pluges. En funció dels intercanvis hídrics amb l'atmosfera entre 0 i 200 m. s/nm.


Les armes de l’evaporació i de l’evapotranspiració. Que la fa augmentar ? • Il·luminació directe del terra nu. Que provoquen fortes corrents de convecció, des el sòl a l’atmósfera. • Ventilació integral dels arbres. Boscos “nets”. Sense barreres. Els vents “escombren” l’humitat. • Vents “secs” d’origen, o desaturats d’aigua per el xoc tèrmic al trobar un augment de tº al sòl.


Les estratègies per afavorir la condensació del aigua dins del bosc

• Evitar exposició solar directe al sòl nu. Minimitzar la convecció ascendent de l’aire des-saturat. • Posar barreres als vents, per no mobilitzar els microclimes, i sobretot retenir l’aire fred que prové de l’evaporació de part de la transpiració. Paper del sotabosc. • Ombrejar el bosc amb cobertura arbòria


El gran joc de les tº dins del bosc • La transpiració es al nivell dels estomes de les fulles, i cal un canvi d’estat del aigua per que aquesta s’evapori. El sol l’hi dona l'energia necessària pel canvi i marxa cap amunt. • L’evaporació produeix un refredament, i aquest aire fred i saturat al voltant de la fulla va cap avall. Principi de les neveres. • Això passa a nivell d’arbre, d’arbust i d’herba. • Si mantenim un microclima més fresc i saturat dins del bosc, bona part de l’humitat condensarà.


Agricultura vs. Silvicultura en relació a l’aigua al Mediterrani • Les grans estratègies agrícoles desenvolupades durant l'historia del Mediterrani: – – – – –

Barreres als vents dominants Feixes per augmentar retenció Ombracles Mulching Regar de nit

• Quines estratègies ha desenvolupat la Silvicultura mediterrània pel mateix clima?


Comportament del Mar Mediterrani en el referent a formació de núvols i pluges • El Mediterrani es comporta com una immensa olla, molt independent del resta de territoris mundials, de forma que la humitat que desplaça vers les costes l’hi torna com a pluges en rierades. • Els vents humits saturats xoquen amb territori fins 200 m. s/nivell del mar. • Allà es formen els núvols que condensaran a 700800 m., formaran pluges, i aquestes retornaran al mar.


Urbanisme de les costes i desplaçament dels vents humits • Si el xoc del vent saturat d’humitat va directament sobre aiguamolls, agricultura, o boscos, hi ha intercanvi, aportació, i formació de núvols. • Si el xoc es contra ciment, quitrà, hivernacles, o edificacions, escalfades pel sol, el vent augmenta bruscament de temperatura i es desatura, formant tèrmiques, que assequen la vegetació, i condensen com a núvols a tanta alçada que ni els Pirineus els aturen, afavorint inundacions a Centreuropa.


Captació d’aigua de vents humits en els deserts de tot el món • Per captar cal interceptar, en deserts vora el mar, els vents que d’allà provenen saturats d’humitat. • S’intercepten mitjançant pantalles amb marc de mitja canya metàlic, d’un teixit plàstic laminat de molta superfície i de molt poc pes, amb un calor específic molt baix, i que escup l’aigua. • Al passar el vent humit i dipositar microgotes al teixit, el mateix vent les evapora, baixa la tº del teixit i en condensa més, s’uneixen, van cap el marc, i d’allà a un bidó. Es recull de 3 a 30 l/dia/m2


Malles i equip de recol·lecció d’aigua de boires i vents humits d’abast mundial

Recol·lecció mitja: 5 l./m2 /dia (3-30)


L’acció de les laurisilves en la captació d’aigua de vents humits • En les suredes tenim un tàndem bruc / arboç que es complementen un fa d’esponja i l’altre de guardiola. • Fins una alçada de 200m , el garbí, un vent que es lleva i acaba amb el sol, ve saturat d’humitat des de mar i xoca directament amb costes i muntanyes fins a més de 20 Km a l’interior. Allà en diuen marinada. • Allà on el bosc està preparat per acollir-lo, descarrega.


Bosc amb enorme captació d’aigua de les boires

Bosque de la niebla (Andalusia) / Exposició Paisatge Surer Mediterrani RETECORK / Lluis Català


El bruc (Erica arborea L.) una planta miracle per l’ecosistema Una superfície foliar exorbitant Un eficient filtre per boires i vents humits Una gran capacitat per mobilitzar l’aigua en ambdós sentits On es troben els bolets quant hi ha bruc ?


Sureda en ambient humit produ誰t per Silvicultura


L’aigua com a paradigma del bosc mediterrani • Cal avançar cap a una Silvicultura de gestió del aigua per els boscos mediterranis. • No podem considerar bosc només els arbres, el sotabosc i les herbes que els acompanyen tenen un efecte capital sobre l’aigua en el seu conjunt. • Cal molta més experimentació abans d’aplicar “models” de llocs on l’aigua no es el factor limitant del creixement. • Una Silvicultura adequada permet administrar millor l’aigua disponible, captar-ne més, i mantenir els boscos més humits.


Perquè la sureda com a bosc singular ? • Perquè té un cicle molt llarg (250 anys) i per tant un paisatge constant. • Perquè dels nostres arbres forestals es el més antropitzat des l’origen, i mitjançant silvicultura adient podem fer que els seus cicles vitals es superposin, arribant així a la total sostenibilitat. • Perquè, amb una silvicultura adient, es un ecosistema potent captador d’aigua (el nostre factor limitant). • Perquè la biodiversitat del ecosistema es proverbial • Perquè absorbeix més mà d’obra local que qualsevol altre, i per tant es ideal per el DR.


Sureda i desert al Marroc (Ain Draham) Els miracles, amb Silvicultura, son possibles !!

2011 cfc botey