Page 1

ELS REPTES PLANTEJATS EN LA ORDENACIÓ DEL BOSC PRIVAT EN RELACIÓ AMB EL CANVI CLIMÀTIC VII JORNADA CREAF – SCB - ICHN BOSCOS I CANVI GLOBAL:DE LA RECERCA A LA GESTIÓ ADAPTATIVA Barcelona, 4 de Novembre de 2010 Teresa Baiges g Centre de la Propietat Forestal


EL PAPER DE L’ORDENACIÓ FORESTAL •A Catalunya, la gestió forestal (ordenada) és necessària per a l protecció la t ió de d les l forests f t •A Catalunya, la responsabilitat de gestionar/no gestionar és dels propietaris (78 %) •L’ordenació L ordenació de la gestió és una eina clau perquè: - garanteix el procés de diagnosi i presa de decisions (què fer, on fer-ho fer ho i com fer-ho). fer ho) - permet traslladar polítiques de protecció a pràctiques reals •El canvi climàtic afageix noves restriccions a la GFS: ens obliga a buscar noves solucions, però no invalida la lògica de l’ordenació. 2


El REPTES de l’ORDENACIÓ a CATALUNYA EN RELACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

+ COMPLEXITAT + INCERTESA + RESTRICCIONS

• Una política forestal dotada dotada- PGPF • Una planificació intermitja - PORF • IOF flexibles i capaços d’integrar la multifuncionalitat

Disposar d’orientacions de gestió amb una g base científica sòlida 3


g

p

Plan Forestal Español

ON ESTEM ? El projecte j ORGEST: ORGEST Les orientacions i i d de gestio i forestal f l sostenible ibl de d Catalunya C l LLEI 6/1988, de 30 de març, forestal de CATALUNYA

_

Pla General de Política Forestal de Catalunya (PGPFC) Pla Ordenació dels Recursos Forestals (PORF)

Nivell de definició tècnica de la gestió

+

Orientacions de Gestió Forestal Sostenible de Catalunya (ORGEST)

Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) Plans Simples de Gestió Forestal (PSGF)

Plans d’Ordenació Forestal (POF)

FUNCIÓ: proveir de contingut tècnic els Instruments de Planificació Forestal (PTGMF, PSGF i POF), tot intentant que la planificació f a escala forest f i les eines de planificació a nivells superiors, per exemple els PORF, vagin i en la l mateixa t i di direcció. ió OBJECTIU: Elaborar orientacions de gestió forestal adaptades a les nostres condicions, que integrin la multifuncionalitat i complexitat p dels boscos, tenint en compte les principals pertorbacions (incendis forestals, sequera), en l’actual context de canvi global 4


Models d de gestió

Tipologies forestals de Catalunya - Masses arbrades

Altres indicadors rellevants per la GFS - Vulnerabilitat al foc

Orientacions de gestió per a les principals tipologies de massa - Pi roig g - Pi blanc - Alzina - Pinassa

Formació forestal

Qualitat d’estació

Tipus de bosc  (TBGestió) Altres indicadors i paràmetres Altres indicadors i paràmetres rellevants per a la gestió:  vulnerabilitat al foc forestal, pastures,  valor d’hàbitat, etc.

Caracteriització del rodal

Cara acterització rodal

ON ESTEM ? Estructura t t de d les l ORGEST O G S

Objectius de gestió Models i tractaments silvícoles per assolir‐los

5


ORGEST ADAPTADES AL CANVI CLIMÀTIC ?

1)) Caracterització del rodal

Clau d d’identificació identificació la Qualitat d’Estació d Estació perdigital) l’alzinar l alzinar litoral Pluviometriade estival (a partir de l’Atlas l Atlas PLUVIOMETRIA (mm/any)

PROFUNDITAT DEL SÒL

• Qualitat d’estació en base a variables ariables ecològiq ecològiques es

EXPOSICIÓ

QUALITAT

Posicions fisiogràfiques

TIPOLOGIA FORESTAL • Formació forestal

FISIOGRAFIA I PENDENT

Fons de vall (fondalades) Sòl profund (>50 cm), cm) sense o molt pocs afloraments rocosos, escassa pedregositat.

A

Formacions pures i mixtes d’alzina (Quercus ilex subsp. ilex) N, E, W

A

S

B

Obaga

A

Solana

B

N

B

S, E, W

C

Altres

Quercus ilex ilex >650 mm

Alzinar muntanyenc Alzinar

Sòl mitjanament profund (30-50 cm)

Fons de vall i planes, vessants de 60% litoral pendent <60%

Altres Alzinar litoral i pi blanc

Profunditat del sòl

Sòl poc profund (0-30 cm), amb abundants afloraments rocosos i/o alta pedregositat.

Alzinar i pi roig Qualsevol

C

Al i Alzinar i pii pinyer i Sòl profund (>50 cm), sense o molt pocs afloraments rocosos, escassa pedregositat.

Alzinar i pinastre Qualsevol

Obaga

B

Solana

C

Obaga

B

Solana

C

Alzinar i surera 650 550 mm 650-550

Sòl mitjanament profund (30-50 cm)

Sòl poc profund (0-30 cm), amb abundants afloraments rocosos i/o alta pedregositat.

Fons de vall i planes, vessants de pendent<60% d t<60% Alzinar litoral amb

roures

Altres Alzinar muntanyenc amb roures

C

Alzinar litoral Qualsevol amb altres planifolis

C

Alzinar muntanyenc amb altres planifolis <550 mm

C

6


ORGEST ADAPTADES AL CANVI CLIMÀTIC ?

1) Caracterització C t it ió d dell rodal d l

RECOBRIMENT DEL COMBUSTIBLE D’ESCALA (%)

DISTÀNCIA ENTRE EL COMBUSTIBLE DE SUPERFÍCIE O D’ESCALA I L'AERI (m)

DISTÀNCIA ENTRE EL COMBUSTIBLE DE SUPERFÍCIE I D’ESCALA (m)

Mapa d’Incendis Tipus

FRACCIÓ DE CABUDA COBERTA DEL COMBUSTIBLE AERI (%)

RECOBRIMENT

DEL COMBUSTIBLE A Estructures DE SUPERFÍCIE Í (%)

Mapa de risc d’IT > 70 %

VULNERABILITAT AL FOC DE CAPÇADES

A1

> 50 %

TIPOLOGIA FORESTAL • Formació forestal

La distància d à mitjana entre ell combustible d’escala i l’aeri és < 5 m

> 70 % La distància mitjana entre el combustible de superfície i d’escala és > 3 m

Abundant: > 70 %

• Qualitat d d’estació estació en base a variables ecològiques

La distància mitjana entre el combustible d’escala i l’aeri és > 5 m

La distància mitjana entre el combustible de superfície i d’escala és < 3 m

>1,30 m La distància mitjana entre el combustible d’escala i l’aeri és < 5 m

Mitjanament abundant: 25-70 %

> 30 %

B3

< 30 %

C1

> 50 %

B4

> 40 %

A3

< 40 %

B6

30-70 % COMBUSTIBLE D’ESCALA: Combustible aeri d’alçada < 50 % C2 superior a 1 1,30 30 m que no forma part de l’estrat l estrat E Inclou Estructures t arbres t petits, B arbustos,B5 > 70 % dominant o codominant. lianes o arbres caiguts. 30-70 % C3 > 70 %

•PERILL D’INCENDI - Mapa p de risc d’incendis tipus p

A2 La distància mitjana entre el Capçades COMBUSTIBLE AERI: 50-70 % Format per les capçades dels i de combustible l’estrat de superfície < 50 % B1 d’escala és < 3 marbres de l’estrat dominant o codominant de major j superior 30-50 % B2 dominant alçada.

50 70 % 50-70

> 60 %

A4

< 60 %

B7

B8 COMBUSTIBLE 30-50 DE % SUPERFÍCIE: Aquell combustible d’alçada no superior a 1,30 m. Poden ser matoll, > 50 % B9 > 70 % herbàcia, branques, troncs caiguts, regenerat, vegetació 0-1,30 m mitjana entre La distància el < 50 % C4 combustible de superfície i restes silvícoles. d’escala és > 3 m

30 70 % 30-70

> 70 % Estructures C < 70 %

- Claus d’Identificació de la vulnerabilitat al foc de copes

La distància mitjana entre el combustible d’escala i l’aeri és > 5 m

> 70 %

La distància mitjana entre el combustible de superfície i l'aeri és < 4 m Escàs: 0-25 %

50-70 %

30-50 % L di tà i

itj

t

l

b tibl

C5 B11

30-70 %

> 70 %

B10

C6 > 70 %

A5

30-70 %

B12

< 30 %

C7

> 30 %

B13

< 30 %

C8

> 50 %

B14

< 50 %

C9

8


ORGEST ADAPTADES AL CANVI CLIMÀTIC ?

Qualitat

Perill

d’estació silvícoles d’incendi 2) Models

Estructura de la massa

Objectius de producció per a la unitat d’actuació/rodal

Característiques del model

• Models per a masses pures • Models per a masses mixtes Fusta de q qualitat amb Ø final ~50 cm Règim g d’aclarides selectives 1 Regularitzada

BAIX

Qualitat d’estació Perill d’incendi d incendi Irregularitzada

ALTA

Fusta de qualitat amb Ø final ~50 cm

Règim d’aclarides baixes

2

Fusta comercial amb Ø final ~35 cm

Règim d’aclarides baixes a torn curt

3

i)

Fusta de qualitat amb Ø màxim ~55 cm Fusta comercial amb Ø màxim ~35 cm

Manteniment de la massa Distribució per bosquets petits mixta talDistribució comperés bosquets petits

Fusta de qualitat amb Ø màxim ~50 cm

Models que optimitzen p la producció

Regularitzada ALT Irregularitzada

Distribució per bosquets mitjans

6

d’aclarides baixes Canvi en Règim la proporció Distribució per bosquets mitjans d’espècies

7 6

Règim d’aclarides selectives

8

Fusta comercial amb Ø final ~35 35 cm

Règim d d’aclarides aclarides baixes a torn curt

9

Fusta comercial amb Ø màxim ~45 cm

Distribució per bosquets petits

10

Fusta comercial o de qualitat amb Ø màxim ~40 cm

Distribució per bosquets mitjans

6

Fusta usta comercial co e c al amb a b Ø final al ~40 0 ccm Augment de resistència al foc

Rè i d’aclarides Règim d’ l id b baixes i

11

Irregularitzada

Fusta comercial amb Ø màxim ~40 cm Augment de resistència al foc

Distribució per bosquets mitjans

6

Regularitzada

Fusta comercial amb Ø final ~30 cm

Règim d’aclarides selectives

12

BAIX

ALT

Augment de resistència al foc

5

Fusta de qualitat amb Ø final ~40 cm

Regularitzada

MITJANA

Models que Fusta de qualitat amb Ø final ~50 cm disminueixen Augment de resistència al foci) vulnerabilitat Fusta de qualitat amb Ø màxim ~50 cm

4

Models que Irregularitzada integren producció i R Regularitzada l it d protecció

8


Un exemple concret: Canvi d’estructures d estructures en masses de pi blanc 1. Programació d’una línea de subvencions a la gestió forestal 2 Adaptació 2. Ad t ió dels d l instruments i t t d’ordenació d’ d ió forestal f t l (PSGF) Massa mixta de pi blanc i alzina Qualitat d’estació ó mitja / Risc incendi alt

Fcc.i: 60-80% Vul Incendis: A Vul.Incendis: D.i: 1193 peus/ha V.i: 263 mcc/ha

Fcc.f: 60-70% Vul. Incendis: C D.f: 942 peus/ha V.f: 233 mcc/ha

9


Moltes grĂ cies

Teresa Baiges Centre de la Propietat Forestal tbaiges@gencat.cat

2010 cpf baiges  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you