Page 1

L'explotació pesquera dels ecosistemes marins com a factor de pèrdua de biodiversitat VI JORNADA CREAF – SCB – ICHN Institut d’Estudis Catalans

Dr Sergi Tudela WWF Mediterranean


Els recursos biològics marins s’han explotat històricament segons un patró productivista i molt simplificat …


Però la realitat és molt diferent … Trophic flow diagram of the Adriatic Sea (1990s)

TL V

Pelagic habitat

Demersal habitat Rape

Grandes pelágicos

Delfín mular Cefalop. bentop.

Bonito

IV

Merluza No vul.

Aves marinas

Merluza Vul.

Peces bentopel.

Caballa

III

Congrio

Rodaballo y rombo Peces planos

Cigala

Peces dem (1)

Varios peces pelágicos Macro zooplancton

Tiburones demersales

Peces dem (2)

Jurel

Anchoa

Rayas y torpedos

Salmonetes

Tortugas marinas

Gambas

Sardina

Cefalop. bentónicos

G l Galera

Gadiformes

Cangrejos

Medusas

II

Micro- y meso zooplancton

Fitoplancton

I

Suprabentos

Descarte(1)

Descarte(2)

Invertebrados bentónicos

Detrito

Poliquetos

Gasterop. com.


L’explotació pesquera afecta l’estructura i el funcionament dels ecosistemes: de la sobrepesca dels “stocks” a la sobrepesca de l’ecosistema

2 conceptes clau: - PPR (mesura de la petjada ecològica de la pesca) - TL de la captura


PPR p per a sostenir les captures p mundials Non-tropical shelves: 35%

Coastal/reefs: 8% Nature 1995, 374

Tropical shelves: 35%

Open ocean: 2%

Upwelling: 25%

Rivers/ lakes: 24%

Terrestrial average: 35 40% 35-40%


Altres estudis clau reforcen la hipòtesi que la pesca és ja insostenible a nivell mundial

… però com d’insostenible???


Tot cercant l’indicador d’impacte ecosistèmic que ens permeti d’establir quantitativament els límits a l’explotació sostenible dels oceans


PPR i TL no ens ho explicant tot, pero ‌ i si els ajuntessim?


L, loss of production


Methodological summary: The L index

PL1  L  psust ( L)  PL1  L   PL2  L  The relationship between L index and Psust was derived using 51 previously classified ecosystems

Probability to be e sustainably fished

1.2

1.0

0.8

0.6

0.4

0.2

0.0 0.00

Libralato et al. 2008. Marine Ecology Progress Series, 355: 107-129

0.02

0.04

0.06

0.08

0.10

Lindex

0.12

0.14

0.16

0.18

0.20


Amb L podem quantificar A ifi el concepte de sobrepesca d’ecosistema. En concret, podem: -Calcular Calcular la probabilitat de sobrepesca d’ecosistema (Psust) -Establit E bli punts de d referència f è i ecosistèmics per a la gestió (P75, P95) -Calcular les captures màximes ecològicament sostenibles (EBMSC)


1950s


1970s


1990s


2000 - 2004


Explotaci贸 p insostenible almenys y des dels 60s

Captures 2 vegades superiors a la capacitat de producci贸 sostenible i dels ecosistemes i marins i mundials i (LMEs) ( )


Cal reduir les captures al 50%, però .. qui s’ha de menjar el peix?

Decreixement? R di t ib ió? Redistribució?


Anem pel bon camĂ­?

les lliçons de la tonyina vermella


El camí inexorable del col·lapse Cronologia g d’un desastre ((I))

• • • • • •

30,000 BP – 1970s: explotació sostenible del recurs, primers signes de sobrepesca durant la dècada de 1970 1980 desenvolupament 1980s: d l t de d la l pesca d’encerclament d’ l t i de d palangre l i d t i l industrials 1996: primeres granges d’engreix a la Mediterrània 1996-2008: massiva sobrecapacitat de flotes i granges (segons WWF, 2X del TAC i 3,5X 3 5X les recomanacions del SCRS) 2006: SCRS alerta del greu perill de col·lapse del stock i recomana un màxim de captures de 15,000, i tancar la pesquera durant la reproducció 2006: ICCAT adopta un “recovery recovery plan plan” que segons el SCRS durà la pesquera i la població al col·lapse


El camí inexorable del col·lapse Cronologia d’un desastre (II)

• • • •

2008: Juny. Nova avaluació del stock apunta a greu risc de col·lapse. Captures recomanades entre 8,500 i 15,000 t, i possibilitat de moratòria. Captures reals estimades en 61,000 t el 2007 (< 2X el TAC de 29,500 t). 2008: Setembre. Grup d’experts internacional recomana a ICCAT la suspensió immediata de la pesquera de tonyina vermella, i crear santuaris en totes les àrees de reproducció. Titlla la situació de “desgràcia internacional” i de “paròdia de gestió”. 2008: Octubre. El congrés mundial de la IUCN adopta una resolució instant l’ICCAT a suspendre la pesquera i crear santuaris a Balears i altres zones clau. l E Espanya i Japó J ó recolzen. l 2008: Novembre. Informe de CFCA reconeix que les violacions de les normes han estat generals durant la temporada de pesca del 2008.


El camí inexorable del col·lapse Cronologia g d’un desastre ((III))

• •

2008: Novembre. El Congrés dels Diputats adopta per unanimitat una proposició no de llei instant el Govern a treballar a l’ICCAT per un pla de gestió científic i la creació de santuaris a Balears i altres àrees. àrees 2008: Novembre: ICCAT fracassa en l’adopció d’un pla científic de recuperació. Nou TAC fixat en 22,000 t i veda estacional avançada en només 10 dies. dies

CITES CoP de gener de 2010 – Doha la tonyina de l’Atlantic llistada a l’Apèndix I?


2009 – un any clau per la tonyina • • • •

Octubre 2009. 2009 Monaco diposita una proposta a CITES per a inscriure la tonyina vermella a l’Annex I. Octubre 2009. Comité científic de l’ICCAT conclou les poblacions de l tonyina la i estan per sota del d l 10-15% 10 15% dels d l nivells i ll de d pre-explotació. l ió L’espècie ateny els criteris d’inscripció a l’Annex I de CITES. Octubre 2009. Comité científic de l’ICCAT estima que una quota de captura de 8,000 t anuals durant 10 anys només tindria un 50% de probabilitat de recuperar l’estoc. Novembre 2009. I’ICCAT fracassa en l’intent d’instaurar un p pla de recuperació científicament fonamentat; una quota política de 13,500 t és instaurada per al 2010.


És p possible una ggestió de la p pesca científica, precautòria, basada en ll’ecosistema, ecosistema, a mig i llarg termini i, sobretot, despolititzada?

Fins ara, no ho ha estat …


2009 wwf tudela