Issuu on Google+

Montse Pineda Lorenzo @CreaPositiva


Ordenament


Ordenament Estatal Actual


Comparativa

http://issuu.com/coordinadorafeminista/docs/tablacomparativaaborto Coordinadora Feminista


Resolucions


VIENA 1993 

Conferència de Nacions Unides de Drets Humans celebrada a Viena en 1993. La integració de les dones en el discurs dels drets humans en peus d'igualtat amb els homes suposa un avanç essencial. Amb això es reconeix la invisibilización històrica de les dones, i es reafirma que són éssers humans i, per tant, mereixedores de tots els drets ja atorgats a el “home”. No obstant això, aquest reconeixement formal de la igualtat de drets s'ha revelat molt insuficient per garantir el gaudi efectiu de tots els drets per part de les dones.


Que ens diu Viena? 

Les dones tenen dret a viure una vida lliure de violència i de discriminacions de qualsevol tipus, a viure en un sistema social en el qual no existeixin relacions desiguals de poder basades en el gènere, a ser valorades i educades sense estereotips de conductes i pràctiques basades en conceptes d'inferioritat i subordinació entre els sexes, a contribuir al desenvolupament i el benestar de la societat i a participar en igualtat de condicions que els homes en la vida política econòmica, social, cultural o de qualsevol altra índole, gaudint així dels drets humans universals. A més d'aquests drets vinculats a la igualtat i no discriminació, per la seva condició de dona, tenen drets específics relacionats amb la protecció de la maternitat i els drets reproductius.


DDHH 

Drets Humans per part de les Lleis Internacionals. Distingeix entre els Drets de Primera Generació o Drets Civils i Polítics, els Drets de Segona Generació o Drets Econòmics, Socials i Culturals i els Drets de Tercera generació o Drets dels Pobles. La major part dels tractats en l'àmbit dels Drets Humans fan una distinció entre els denominats “drets civils i polítics” i els drets “econòmics, socials i culturals”.


CEDAW 

La CEDAW és la convenció adoptada per Nacions Unitat en 1979, en la qual els 187 Estats que l'han ratificat -entre ells Espanya- condemnen la discriminació contra la dona en totes les seves formes. Amb això es comprometen a crear i seguir per tots els mitjans apropiats i sense dilacions, polítiques encaminades a eliminar qualsevol tipus de discriminació contra les dones prenent les mesures necessàries a tots els nivells de l'Estat


CEDAW i el Dret a decidir 

La CEDAW és l'únic tractat de drets humans que inclou el dret de la dona “a decidir lliure i responsablement el nombre dels seus fills i l'interval entre els naixements i a tenir accés a la informació, l'educació i els mitjans que li permetin exercir aquests drets” (art. 16 i), obligant als Estats a incloure-ho en la seva legislació, i en el sistema educatiu l'educació afectiu-sexual (art. 10 h). L'article 5 prohibeix usar la maternitat com a pretext per a la discriminació laboral o unes altres, i obliga a reconèixer-la com a funció social, en coresponsabilitat d'homes, dones i serveis socials de cura de la infància.


Alianza por la Solidaridad, Human Right Watch, el Centro de Derechos Reproductivos, European NGOs for Sexual and Reproductive Health and Rights, Population and Development (EuroNGOs), la Federación de Planificación Familiar Estatal y Rights International Spain,

Para estas organizaciones, la iniciativa es una ”grave amenaza para la salud y los derechos sexuales y reproductivos de las mujeres” y, de aprobarse, “el país se apartaría de la tendencia seguida por la gran mayoría de los países de la Unión Europea y se expondría al rechazo de organismos de derechos humanos internacionales y europeos”.

“Las normas internacionales de derechos humanos reconocen que el acceso a abortos legales y seguros es fundamental para el disfrute y el ejercicio efectivos de los derechos humanos por parte de mujeres y jóvenes, incluido el derecho a la vida, a no ser discriminadas y a la igualdad, a la salud, a la privacidad, a decidir sobre el número de hijos e hijas y el intervalo entre los nacimientos, y a no ser objeto de trato cruel, inhumano o degradante”, exponen en la misiva.

En esta línea, recuerdan que diversos órganos internacionales especializados, como el Comité de las Naciones Unidas para la Eliminación de la Discriminación contra la Mujer y el Relator Especial de las Naciones Unidas sobre el Derecho a la Salud, “han expresado preocupación con respecto a la relación entre las leyes restrictivas en materia de aborto, los abortos clandestinos y los riesgos para la vida, la salud y el bienestar de mujeres y jóvenes”.

“El gobierno español debería adoptar todas las medidas necesarias para asegurar que las mujeres y las jóvenes en España disponen de toda la información necesaria y tienen acceso sin obstáculos, a servicios de aborto legales y seguros en el ejercicio de sus derechos sexuales y reproductivos y otros derechos humanos”, dicen las organizaciones.


Resoluci贸n 1607 (2008) 1 El acceso al aborto seguro y legal en Europa


Resolución 1607 (2008) 1 El acceso al aborto seguro y legal en Europa 

1. La Asamblea Parlamentaria reafirma que el aborto puede en ningún caso ser considerado como un método de planificación familiar. Aborto debe, en la medida de lo posible, ser evitado. Todos los medios posibles compatibles con los derechos de las mujeres deben ser utilizados para reducir el número de ambos embarazos y abortos no deseados. 2. En la mayor parte del Consejo de los Estados miembros de Europa la ley permite el aborto para salvar la vida de la futura madre. El aborto está permitido en la mayoría de países europeos por una serie de razones, principalmente para preservar la salud física y mental de la madre, sino también en los casos de violación o incesto, de malformación del feto o por razones económicas y sociales y, en algunos países, en petición. La Asamblea es, no obstante, le preocupa que, en muchos de estos estados, se imponen y limitan el acceso efectivo a servicios de aborto seguros, asequibles, aceptables y apropiados numerosas condiciones. Estas restricciones tienen efectos discriminatorios, ya que las mujeres que están bien informados y poseen medios financieros adecuados a menudo pueden obtener abortos legales y seguros con mayor facilidad. . 3 La Asamblea también toma nota de que, en los Estados miembros donde se permite el aborto para una serie de razones, las condiciones no son siempre como a garantizar a las mujeres el acceso efectivo a este derecho: la falta de centros de salud locales, la falta de médicos dispuestos a llevar a cabo abortos, las consultas médicas repetidas requeridos, el tiempo permitido para cambiar de opinión y el tiempo de espera para el aborto todos tienen el potencial de hacer que el acceso a servicios de aborto seguros, asequibles, aceptables y apropiados más difíciles, o incluso imposibles en la práctica. 4. La Asamblea considera que el aborto no debería ser prohibido dentro de los límites gestacionales razonables. Una prohibición de los abortos no se traduce en un menor número de abortos, sino que conduce principalmente a abortos clandestinos, que son más traumáticas y aumentan la mortalidad materna y / o conducen al aborto "turismo", que es costosa, y retrasa el momento de un aborto y los resultados en las desigualdades sociales . La legalidad del aborto no tiene un efecto sobre la necesidad de una mujer por un aborto, pero sólo en su acceso a un aborto seguro. 5. Al mismo tiempo, la evidencia muestra que las estrategias sexuales y reproductivos apropiados de salud y de derechos humanos y políticas, entre ellas adecuada a la edad, el sexo con perspectiva de género y la educación obligatoria relaciones para los jóvenes, como resultado menos recurso al aborto. Este tipo de educación debe incluir la enseñanza sobre la autoestima, las relaciones saludables, la libertad para retrasar la actividad sexual, evitando la presión de grupo, asesoramiento sobre métodos anticonceptivos, y teniendo en cuenta las consecuencias y responsabilidades. 


Resolución 1607 (2008) 1 El acceso al aborto seguro y legal en Europa 

6. La Asamblea afirma el derecho de todos los seres humanos, en particular las mujeres, a que se respete su integridad física ya la libertad de controlar sus propios cuerpos. En este contexto, la decisión final sobre si debe o no tener un aborto debe ser un asunto para la mujer interesada, que debe tener los medios para ejercer este derecho de manera efectiva

7 La Asamblea invita a los Estados miembros del Consejo de Europa a:

7.1. despenalizar el aborto dentro de los límites gestacionales razonables, si no lo han hecho; 7.2. garantizar el ejercicio efectivo de las mujeres de su derecho a acceder a un aborto seguro y legal; 7.3. permitir a las mujeres la libertad de elección y ofrecer las condiciones para una elección libre e ilustrada sin promover específicamente aborto; 7.4. levantar las restricciones que dificultan, de jure o de facto, el acceso al aborto seguro, y, en particular, adoptar las medidas necesarias para crear las condiciones adecuadas para la salud, atención médica y psicológica y ofrecer una cobertura financiera adecuada; 7.5. adoptar estrategias y políticas adecuadas de salud y derechos sexuales y reproductivos basados ​en la evidencia, asegurando mejoras continuas y la expansión de las relaciones sexuales sin prejuicios y relaciones de información y educación, así como los servicios de anticoncepción, a través de mayores inversiones de los presupuestos nacionales en la mejora de los sistemas de salud, reproductiva suministros de salud e información; 7.6. asegurar que las mujeres y los hombres tengan acceso a métodos anticonceptivos y asesoramiento sobre la anticoncepción, a un costo razonable, de naturaleza adecuada para ellos y uno de ellos elija; 7.7. introducir apropiado para la edad, el sexo y las relaciones de la educación obligatoria con perspectiva de género para los jóvenes (entre otras cosas, en las escuelas) para evitar los embarazos no deseados (y por tanto abortos); 7.8. promover una actitud más favorable a la familia en las campañas de información pública y proporcionar asesoramiento y apoyo práctico para ayudar a las mujeres en el que el motivo para querer un aborto es la familia o la presión financiera.

 

  


Transposición de la Directiva 2011/24/UE del Parlamento Europeo y del Consejo

La reciente entrada en vigor de la, relativa a la aplicación de los derechos de los pacientes en la Asistencia Sanitaria Transfronteriza permitirá que cualquier ciudadana española que desee interrumpir el embarazo en los plazos que establecen los respectivos países de la UE, salvo Irlanda y Malta, pueda hacerlo donde desee asumiendo los costes que eso conlleva, en el caso de no estar financiada dicha prestación por el SNS España


Contrareforma?

Ley Org谩nica para la protecci贸n de la vida del concebido y de la mujer embarazada.


La proyección realizada para España por la Sociedad Española de Contracepción calcula que 20.000 mujeres sufrirán complicaciones o daños irreparables y aplicando la tasa estimada de la OMS sobre muertes como consecuencia de un aborto inseguro-entre 20 a 520 fallecimientos anuales por cada 100.000 intervenciones-, con la ley del PP hasta 260 mujeres podrían morir por aborto inseguro.


Violència d’estat masclista 

La/les violència(s) masclistes és/són violència estructural No cal oblidar que l'únic objectiu primordial de les violències de gènere és la dominació i la submissió de les persones a un model patriarcal. En aquest cas a les dones

Són executades per diferents actors, però sempre sota el prisma del poder. Les estratègies de submissió són múltiples i múltiples les formes de invisibilizarlas


Violència d’Estat 

En cas de violació, amb la necessitat de presentar la denúncia policial i en el termini màxim de les 12 setmanes de gestació..

En cas de risc greu per a la salut física o psíquica de l’embarassada fins a les 22 setmanes de gestació com a màxim.


Violència institucional contra les dones 

2.1. Dona ASSIR o CAP de capçalera i diu que vol avortar. Si ho demana per risc de la seva salut psíquica, després de confirmar l’embaràs, l’han de derivar a un psiquiatre o donar-li l’opció d’escollir-lo ella.

2.2. El o la psiquiatre la rep i determina que, en efecte, si la dona segueix endavant amb aquest embaràs existeix un risc de “menoscabo importante” i “duradero en el tiempo” per a la salut. Per Llei, ha d’incloure aquests 2 elements, segurament pensant que els i les psiquiatres tenen una bola de cristall per endevinar-ho. En tot cas, aconsegueix aquest informe.

2.3. La dona ha de buscar, llavors, un segon psiquiatre, que li fa una altra entrevista i, si està d’acord amb el primer, li firma l’informe. Però, i si no estan d’acord? Doncs haurà de buscar l’opinió d’un altre fins que aconsegueixi la signatura de 2 psiquiatres a l’informe. Poden treballar a centres públics o privats però, de cap de les maneres, no poden treballar al centre on es practicarà l’avortament.

2.4. Un dels dos psiquiatres, a més a més, li ha de donar a la dona de forma “personal, individualizada y verbal” (amb el risc ideològic que això suposa) informació clínica sobre els riscos que l’avortament pot comportar “para la salud de la mujer y para su maternidad futura” i les conseqüències que tindria continuar amb l’embaràs sobre la seva salut psíquica. Després, el metge o la metgessa li estén un certificat. El Ministeri de Justícia diu que els informes mèdics seran pagats per l’Administració, també la intervenció, i que si s’ha anat a professionals o centres privats i ho ha pagat la dona, després se li retornaran els diners. Aquesta ja és una pantalla superior, de jugadors professionals, que obre la porta a pensar en quin tipus de serveis de salut s’estan promovent i de qui en són propietat. En fi, ho haurem de deixar per a un altre moment.

*resum de Silvia Adavert


Violència institucional contra les dones 

2.5. La dona, amb 2 informes mèdics i una certificació d’haver rebut la informació dels riscos d’avortar, torna a la seva ginecòloga o metge de capçalera o als serveis socials, on haurà de rebre un “asesoramiento asistencial completo”, també de forma “personal, individualizada y verbal”; per tant, haurà de concertar una cita que, segons el Ministeri de Justícia, es donarà “de forma inmediata, ese mismo día o al día siguiente”, saltant-se les llistes d’espera. Allí se li donarà informació sobre que “la vida del no nacido constituye un bien jurídico protegido por la Constitución”; orientació “sobre el modo de resolver los problemas y conflictos” personals que la dona hagi al·legat com a raó per avortar; un “estudio de la posibilidad de actuar directamente” sobre aquests conflictes amb l’ajuda de l’Administració; i informació sobre les alternatives a l’avortament (ajudes públiques, guarda administrativa del nen, acolliment o adopció).

2.6. Després d’aquest assessorament, s’expedeix un nou certificant on s’indica la data a partir de la qual la dona ha de reflexionar 7 dies més abans de comunicar la seva decisió d’avortar.

2.7. Si la dona és menor d’edat encara es pot allargar més, perquè necessitarà la ratificació de pares o tutors legals, i si no hi ha acord es demanarà la intervenció judicial.

*resum de Silvia Adavert


Respostes


Que podem fer? 

A nivell internacional. Suport països Denuncies Estrasburg i Brusel.les CEDAW, CDHH, Demanar retirada a l’ ambaixadors d’estranger estat per vulneració DDHH.


Que fem? A nivell estatal  Portar-ho al Constitucional.... no tan sols es anticonstitucional sinó que es preconstitucional Estatut de Catalunya... I altres Estatuts  Mobilització social  Inciativa legislativa popular 


I a Catalunya que fem i que podem fer? 

Estudiar i actuar diversos depenen moment*

 

 

Desobediència civil Mobilitzacions

Mocions Llei pròpia al Parlament Mesures de protecció *actuació legislativa i judicial


RESOLUCIÓ PEL DRET AL PROPI COS APROVADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA 27 de setembre del 2013

A proposta de les entitats i organitzacions vinculades a la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït, es va aprovar una Resolució pel Dret al Propi Cos per una àmplia majoria de la cambra de representants catalana. Així, la resolució, aprovada durant al Debat de Política General del divendres amb els vots d’ICV-EUIA, CDC, ERC, PSC i CUP, compromet el Parlament a frenar la regressió del dret al propi cos de les dones que preveu implantar el Govern espanyol amb la reforma de la llei de l’avortament.  El compromís adoptat es concreta en iniciar l'elaboració d’una llei catalana de Drets i Salut Sexual i Reproductiva, a més de desplegar l'actual llei, amb els recursos necessaris per tal que l'educació sexual, l'anticoncepció i la interrupció voluntària de l'embaràs siguin garantides a la ciutadania, i de blindar les garanties i protegir els drets que otorga l'actual Llei Orgànica 2/2010 de Salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. 


Oportunidades perdidas: ley + ENSS + Cat


ENSS


Avortament o IVE en SR de l’ENSS?


0 vegades gènere.

2 violència de gènere


PINSAD (embarĂ s) Actuacions que ja s'estan realitzant


Autoformació mi derecho a decidir. derechos sexuales y reproductivos #códigogalardon