Issuu on Google+

A R A V A Z T A L’ Revista nº: 12

22-12-2011

Revista del CRA Serra del Benicadell Aielo de Rugat, Montitxelvo, Ràfol, Rugat, Salem i Terrateig


L’ A T

AR V A Z

A

S U M A R I

L’ENTREVISTA………………………………………………………………………..……………………..2 ENGLISH CORNER.……………………………………………………………………………………….3 RACÓ DE LITERATURA……………………………………………………………………………...5 L’AVENTURA DE LLEGIR……………………………………………………………………..…….9 A CUINAR!!!..............................……………………………………………………………………..13 PASSATEMPS……………………………………………………………………………………………...17 CELEBREM………………………………………...………………………………………………………...19 RACÓ SOLIDARI …..………………………………………………………………………………...24 RELIGIÓ…………………………………………………………….………………………………………..25 VISITEM………………………………..…………………………………………………………………...26 CREEM I EXPERIMENTEM………….…………………………………………………………..29 RACÓ D’EDUCACIÓ FÍSICA…………...…………………………………………………….35 ENS PRESENTEM………………………....…………………………………………………………..38 AULA DE MÚSICA.…………………………………………………………………………………...41

Com cada any al desembre s'apropa el Nadal, una festa que agrada. A més de celebrar el naixement de Jesús, ornamentem les nostres cases amb arbres ple de garlandes i boles de colors , omplim els balcons de llums i esperem ansiosos l'arribada del pare Noel i dels reis mags. També ens reunim amb els nostres éssers més volguts i com no, gaudim menjant torrons i polvorons.... No obstant, el Nadal ha de servir-nos per fer-nos reflexionar en tot allò que entre tots podem canviar o almenys millorar ... Com tots sabeu, les injustícies, les guerres i la crisis, entre altres, estan presents en el nostre dia a dia, per tant, tot açò ens ha de fer pensar que hi ha un muntó de persones que no ho podran celebrar i hem de saber valorar, que nosaltres som molt afortunats. És per això que amb aquestes línies ens agradaria desitjar-vos , que tots vosaltres, rebéreu i també oferireu la solidaritat, l'hospitalitat, l'harmonia, l'afecte, la generositat.... que tothom mereix, perquè sense cap tipus de dubte són aquests els els millors regals que podem rebre i també, els millors regals que podem oferir a les persones que ens envolten.

Us desitgem BON NADAL 1


ENGLISH CORNER

“ Make a peacock “

1. Colour the peacock using crayons or felt-tip-pens 2. Cut the peacock following the dashing line 3. Stick the colour cellophane paper on the feathers 4. Put a wool string to subject the peacock and a binder to move the feathers 5. Remember: red and yellow make orange, blue and yellow make green, red and blue make purple

3


ENGLISH CORNER

The christmas candles

The christmas balls decorations

Every year teachers and pupils prepare different workshops related to Christmas. In groups of different levels we make our Christmas crafts. The oldest pupils help the youngest pupils and everybody colaborate all together. Look and enjoy our creations: HAPPY CHRISTMAS!!!!!!

The christmas balls decorations

The christmas post cards

4


RACÓ DE LITERATURA ENRIC VALOR I VIVES Enric Valor va nàixer a Castalla, l'Alcoià, en 1911 i va morir el 13 de gener de l'any 2000 a València. Va començar a estudiar per a mestre de mercantil. Va treballar de periodista en la premsa satírica alacantina i també al setmanari EL TIO CUC, una publicació ideològicament republicana que utilitzava el valencià col·loquial del Camp d'Alacant. Durant un temps Enric Valor va haver de dedicar-se al calcer, però la seua veritable professió va ser la d'escriptor: Enric Valor va recopilar 36 rondalles i les va enriquir, aquestos en són alguns títols: Els guants de la felicitat, Home roig, gos pelut i pedra redona i El jugador de Petrer. També ha treballat el gènere de la novel·la: El cicle de Cassana, que comprén Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó; i La idea de l'emigrant.

Hem estat investigant qui era i qui va ser Enric Valor. Per això hem llegit llibres d'Enric Valor i també alguns relacionats amb ell. Un dels llibres relacionats amb les seues rondalles és ''En Ric Rap Rondalles'', és un llibre de rap amb rondalles d'Enric Valor que estan interpretades per dos grups: Vol de Núvol i Rapsodes. També estem llegint-nos un llibre de la col·lecció de l'editorial Tandem, de rondalles d'Enric Valor, és el volum 7, es diu ''Rondalles Valencianes''. Les rondalles d'aquest volum són: -El castell del sol. -El xiquet que va nàixer de peus. -El dimoni fumador. -El príncep desmemoriat. El llibre ''En Ric Rap Rondalles'' és molt divertit, perquè inclou un CD i pots escoltar les rondalles transformades en rap que hi ha escrites al llibre. Les rondalles que més ens han agradat del llibre de ''Rondalles Valencianes'' són: -El xiquet que va nàixer de peus. -El dimoni fumador.

5


RACÓ DE LITERATURA CELEBREM L'INICI DE CURS A RUGAT

A principi de curs vam fer una festa per a rebre als nous alumnes de tres anys i donar-los la benvinguda. la festa va consistir en un teatre fet per els alumnes de primària i un esmorçar. Teatre: "Asterix i Obelix, i el rescat del pallassos ESCENA 1 Narradora: Hi havia una vegada una bruixa i el seu criat que eren perversos. La bruixa volia que ningú es riguera, que tots estigueren tristos per sempre. Així que un dia va segrestar als pallassos i sel´s va emportar al castell. Bruixa: ja, ja, ja... ja us tinc, ara no fareu riure a la gent si no que estareu tristos i mai tornareu al circ. Pallasso 1: Oh no... a mi que m´agradava tant animar als xiquets petits. Pallasso 2; i també fer riure als majors... ja no tornarem a fer el que ens agradava. Pallasso 3: anyoraré aquesta feina tan divertida. ESCENA 2 Narradora: Asterix i Obelix estaven dormint a l´aire lliure; a Obelix li va pareixer veure una llum, aixi que es va despertar i va veure com s´apropava una fada. Obelix: Asterix! Asterix! desperta, mira alla lluny, s´esta apropant una fada! Asterix: Calla´t ja i deixam dormir! Obelix; què és veritat, despertat! Fada: Vosaltres sou els unics que podeu rescatar als pobres pallassos. Asterix: que ha passat? on estan els pallassos? Fada: Alla dalt a la muntanya hi ha un castell abandonat, allí viu la bruixa i el seu malvat criat que es dediquent a fer mal a la gent, ha segrestat als pallassos!. ESCENA 3 Narradora: Els xiquets d'infantil i els super herois van pujar a la muntanya... Asterix: Moltes gràcies xiquets per ajudar-nos a pujar... ara ens podieu dir on està el castell? Obelix: Entrem (quan entren veuen empresonats als pallassos) Fada: Mireu! estan ahí! anem! Asterix: Bruixa! Solta als meus amics els pallassos! Bruixa: Haureu d´endivinar la paraula màgica! Criat: La primera paraula comença "per favor"... Obelix: "Per favor"... ja ho tinc! Per favor bruixa, dona´m aigua que tinc set!! Asterix: No sigues tan bajoca i calfat el cap!! Fada: Podem demanar ajuda als xiquets Asterix: Clar que sí, diguem-ho tots junts! Tots: Per favor bruixa solta als pallassos! Narradora: Al final tots van aconseguir el que volien, la bruixa va soltar als presoners i se´n van van anar tots a jugar al parc. CONTE CONTAT JA S´HA ACABAT! Andrea López Juan DURANT LA REPRESENTACIÓ DEL TEATRE I DESPRÉS EL EN ESMORÇAR, HO VAM PASSAR MOLT BÉ!

6


RACÓ DE LITERATURA

7


RACÓ DE LITERATURA

Feta per Alexia

Es redona, és per a menjar, és molt bona, Què és ? (Ah! I té rima)

L’hort Hort escolar.

——————— Dibuixa-la

Hort escolar de tomaques. Hort escolar de tomaques i pebres. Hort escolar de tomaques, pebres i albergínies. Hort escolar per a totes les famílies. Roser

8


L’AVENTURA DE LLEGIR

QUIN GUST FA la lluna?

C.R.A Serra del Benicadell Primer cicle Primària Montitxelvo

9


L’AVENTURA DE LLEGIR Hi havia una vegada, una tortugueta que sempre tenia el mateix pensament, cada nit, mentre observava la lluna: Quin gust deu fer? Així què, un dia, pensat i fet, va intentar arribar fins a la lluna per tal de tastar-la. Va esperar fins la nit, nerviosa, pensant que realment podria arribar fins a ella i pegar-li un gran mos. Es va dirigir fins a la muntanya més alta que va trobar, i allà que es va enfilar, poc a poc però ferma en el seu pas, fins que va arribar al cim. Tan prompte com va vore eixir la lluna, va començar a estirar i estirar el coll. Quan quasi estava a punt d'arribar a tastar-la, la lluna que pensava que la tortuga volia jugar amb ella, va pegar un gran bot i va pujar encara més amunt. La pob ra tortugueta va vore com s'allunyava el seu desig, però no es va voler donar per vençuda, així que va decidir demanar ajuda. En eixe moment passava un elefant passejant d 'allò més tranquil: – Elefant, vine, necessite que m'ajudes. L'elefant, va pujar fins on estava la tortuga. Aquesta li va contar el problema que tenia, i l'elefant va decidir ajudar-la. Va pujar damunt la seua closca per vore si podia, amb la seua llarga trompa, agafar un trosset de lluna. Però la lluna, divertida, es va retirar una mica més i tampoc la va poder agafar. En vore que per molt que s'esforçaven no podien, van demanar ajuda a una girafa que passava per allí: – Girafa, vine, et necessitem. La girafa va anar. Aleshores, l'elefant amb la seua veuassa li va explicar: –

Puja't sobre el meu llom i segur que tocarem la lluna! Au, va!

La girafa, sense pensar-s'ho dues vegades va accedir, però v a tornar a passar el mateix : la lluna amb un lleuger saltiró es va moure una mica més amunt i la girafa no la va poder tocar. Una mica sorpresos els tres animals van cridar a u na zebra que passejava sota la muntanya. –

Zebra, vine!

La zebra va anar sense perdre un segon per vore què necessitaven els seus amics. Quan va arribar junt als altres animalets, la girafa li va demanar: –

Puja't sobre el meu llom a veure si així, entre els quatre, podem arribar fins a la lluna.

La zebra aix í ho va fer. En molta cura de no fer mal els altres animalets, va pujar damunt la girafa i va estirar el coll tant com va poder. I, sabeu que va passar? Que la lluna va tornar a saltar i no van poder arribar i van haver de demanar ajuda a un altre animal. –

Lleó, vine- van cridar tots alhora un lleó que descansava a l'ombra d'un arbre.

El lleó va córrer a ajudar-los. I altre cop el mateix, un saltiró i la lluna va marxar cap amunt. Mmmmmmmmm,van fer quan ja havien divisat un altre ajudant: –

mico, vine! I el mico va anar, va pujar d'un salt àgil sobre el llom del lleó, va allargar el coll, però no! La lluna va tornar a saltar i, alehop! Cap amunt una altra vegada. I sabeu ara a qui van crid ar?Sí, a la rabosa. –

rabosa, vine!

10


L’AVENTURA DE LLEGIR I la rabosa va anar. Ara sí que estaven convençuts, les raboses són molt ràpides i la lluna no podrà escapar. Però.... que enganyats estaven. Ara què? Qui els quedava per col.laborar? Bé, era petitó, però estava tan prop d'ells... –

Ratolí, vine!

I el ratolí va anar. Va pujar sobre la closca de la tortuga., sobre el llom de l'elefant, sobre el llom de la girafa, sobre el llom de la zebra, sobre el llom del lleó, sobre el llom del mico i finalment sobre el caparró de la rabosa i... La lluna se'l va mirar i va pensar: ja, ja, ja, quin animal més xicotet, ni tan sols mereix la pena que em moga ni un mil.límetre. A més, comence a estar un poc cansada del mateix joc. I sabeu que va passar? Que el ratolí la va tocar! I d'una mossegada li va prendre un tros, un trosset ben xicotet, però suficient per poder tastar-la tots. Oh!!! De què fa gust?- Van exclamar tots mentre veien com el ratolí saborejava el seu – trosset. – Proveu-la, proveu-la, els deia mentre els passava el tros que li sobrava. Cadascun va mossegar-lo abans de passar-lo a l'altre. I sabeu quin gust li van trobar? Els havia costat tant d'esforç arribar fins a ella, que els va saber a glòria. Quan la van tastar a cadascun li va saber al menjar que més els agradava. Ho van disfrutar tant i estaven tan cansats, que es van arrimar els uns als altres i es van quedar dormits tots juntets. Mentrestant, un peix que els observava sense perdre cap detall es va dir: – Quin rebombori més gran per un tros de lluna...que no saben que aquí, a l'aigua, en tenen una reflectida cada nit? I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat. Aquest és el conte que els alumnes del primer cicle hem estat treballant al llarg del trimestre. Hem contat primer la història diverses vegades per tal que es familiaritzaren amb ella, posteriorment cadascú s'ha encarregat d'escriure una part del conte, hem elaborat les titelles dels diferents personatges, l'hem representat a l'aula amb les titelles que hem elaborat i el resultat és el treball que cada xiquet/a s'ha endut a casa com a reconeixement del seu esforç. Evidentment, no hem pogut exposar a la revista tot el treball elaborat pels alumnes (podeu vore el conte en format digital al blogg de l'escola: CRA Serra del Benicadell), però el que sí que voldriem exposar un poc és tot el treball que ha suposat aquesta tasca. Per què una historieta que podem contar en dos fulls ha suposat tant de temps elaborarla? Quins aprenentatges hi ha darrere d'un simple conte infantil? El primer pas ha estat contar-la. Açò suposa el treball de l'atenció. Si volen acabar representant-la, han d'estar molt atents a la història i als seus detalls i sobretot l'han de comprendre i fer-la seua. En el primer cicle, molts aprenentatges es basen en la comunicació oral, fonamentalment en primer. El fet de treballar aquest canal mitjançant camins diferents és la base de porteriors

11


L’AVENTURA DE LLEGIR – –

apre nentatges. Hem fet un llistat dels personatges qu e apareixen al llarg del conte. Donar una ordre (Identifica els personatges), suposa que han de fer un treball de memòria, recordar pas a pas la història i anotar allò que ens interessa en eixe m oment: En l'elaborac ió de les titelles hem utilitzat diferents tècniques. Açò suposa un treball previ de tècnique s plàstiques que es poden utilitzar a l'hora de fer un dibuix . El resultat ha sigut una pluja de idees on han aparegut moltes maneres diferents de donar color als personatges. Després, lliurem ent ha n elegit els personatges i la ma nera en la qual anaven a decorar-los: – –

– – – – –

La lluna l'hem buscada a internet en classe i després l'hem pegada a un paper blau que hem decorat en gom ets d'estreles per tal de simular el cel. La tortuga està feta en els residus de la punta de les ceres d e colors. Un poc de cola, es tira cada color a l seu lloc corresponent i un poc de barnís per dam unt per evitar que la punta caiga. L'elefant ha estat pintat amb retoladors. La girafa està feta am b boletes de paper de seda. La zebra pintada am b permanent negre. El lleó i el mono am b ceres blanetes. La rabosa i el ratolí am b plastilina ben escampadeta.

Una vegada fetes les titelles hem passat a escriure el conte. Entre tots ens hem repartit un trosset de la història i l'he m escrita. Hem repassat un a un les faltes d'ortografia, les han corregides i han tornat a escriure la seua part del conte. Am b aquesta tasca ens hem adonat que entre tots, si treballem en equip, la tasca és m és senzilla. E n un poc de col.laboració de cadascún hem aconseguit un gran conte. El producte final ha estat el fruit d'un treball de grup. A més de les aportacions concretes de cada alumne , també estan els aprene ntatges que s'extauen del conte en sí: –

La tortuga tenia un desig: tastar la lluna. És un desig que persevera al llarg de tota la història, fins que al rem at ho aconseguix. No és rendix en cap m oment. L a constància és fonamental quan desitgem de tot cor algun a cosa. L'única manera segura de fracasar é s l'abandó. De vegades el camí és molt dur si l'hem de recórrer a soles. No ens hem d'avergonyir si en algun (omolts ) m oments necessitem ajuda. La tortugueta no podia fer-ho a soles i no s'ho va pensar dues vegades al'hora de cridar els seus com panys, els animals, per tal de que l'ajuda ren. De la m ateixa manera, estar dispost ajudar un am ic, és un fet que ens honra com a persones. De vegades jo necessite a juda, però altres vegad es també necessiten de mi i he d'estar dispost sempre a ajudar. De segur que contribuirem a tindre un entorn m olt m és agradable. La lluna els va saber a glòria, els va saber a aquell alim ent que m és els agradava a cadascú. Per què? els va costar tant d'esforç arribar fins a d 'ella, va ser tan m eravellós vore recompensat tot el seu esforç, que quan la van tastar la van trob ar la m és bona del món. Quan una cosa ens costa d'aconse guir, si perseverem, si no abandonem , quan arribem a aconseguir-la la sensació de satisfacció que ens envolta, esborr a tot el que s'ha pogut patir en el camí. Moltes vegades, a classe, sents molt el comentari de jo no sé, és que no puc, és que és m olt difícil... É s im portant que els concienciem que l'esforç m ereix la pena. D'altra b anda van saber compartir el triom f. Tots van tastar la lluna. Van compartir el trosset de lluna que el ratolí va agafar. Tam bé és fonam ental ensenyar-los a com partir, cosa que de vegades ens costa a tots una m iqueta. Finalment, la lluna subestima el ratolí ja que és xicotet. De vegades ens fo rmem una im atge de les persones que no és real. Hem de tractar d'anar corregint un poc eixe tipus de comentaris: tu no saps fer-ho, no et vull en el m eu equip que perdrem , en tu no que de segur que ens ix un desastre...tots ens mereix em una oportunitat. La família i l'escola hem de ser centres d'oportunitats.

12


A CUINAR!!!

LA MOCADORÀ

13


A CUINAR!!!

Fem els dolços de San Dionís.

TERCER I QUART DE MONTITXELVO

14


A CUINAR!!!

15


A CUINAR!!!

FEM UNA COCA!

16


PASSATEMPS

17


PASSATEMPS

18


CELEBREM...

LLEGENDES DEL REI JAUME I ENGENDRAMENT I NOM DEL REI Sembla ser que el rei Pere el Catòlic i la seva dona, Maria de Montpeller, no s'entenia gens i tos ho sabien. Tant era així que Pere sembla va demanar al papa el divorci. El propi rei Jaume explica en El llibre dels fets que una vegada que el rei estava en el castell i la reina també,un conseller del Pere li parlà d'una dona estupenda que aniria al llit amb la condició de que no s'encengués el llum en tota la nit: el rei va acceptar i així aconseguiren que es quedes prenyada Maria, donat al regne un hereu, Així Jaume el conqueridor fou engendrat amb engany. Una vegada al món no sabien quin nom posar-li Pere el catòlic volia posar-li es seu nom però Maria no volia . Ja que havia vingut al món de manera diem-ne miraculosa, van voler que que el nom del seu fill fos producte de l'atzar. Per això ,van encendre un ciri dedicat a cada un dels dotze apòstols: aquell que cremés més estona seria el patró del l'Infant Reial. El que més cremà va ser ésser de Sant Jaume, i per aquest motiu li diuen així.

L'ORONETA I EL REI JAUME Quan el rei estava conquerint València , tenia les tendes muntades prop de la ciutat. La tenda del rei era la més bonica de totes. Un dia passava per allí un grup d'oronetes, una oroneta volia fer-se el niu en la tenda del rei, les seues amigues li deien que no podia estar allí, perquè qualsevol dia podia fer molt d'aire i tombar la tenda, però ella no feia cas i es va fer el niu. L'oroneta va tindre fills i tenia molta feina perquè tenia que buscar menjar i donar-lo als seus fills. Un dia els servents del rei estaven desmuntant les tendes, l'oroneta que estava buscant menjar va veure com desmuntaven les tendes i va fer que el rei es donara conte de que ella tenia el niu en la seua tenda i el rei va ordenar que pararen de desmuntar les tendes. Així l'oroneta i el rei van ser amics per sempre. Quan el rei Jaume I era molt vellet, va ordenar que escrigueren aquesta història en la seua Crònica.

19


CELEBREM...

EL REI JAUME I I LA SOPA D'ALLS Un dia el rei Jaume anava de cacera i es va perdre i quedà sol i separat de tota la seua gent. Després de moltes hores,començava a tendre gana de debò; per fi va fer cap a una caseta mig enrunada en la que vivia una velleta sola pobra com una rata i molt vella. El rei li demanà si tenia alguna cosa per a menjar, però aquella doneta ni va saber que dir ni que fer. El rei, empés per la fam va obrir un calaix d'una taula i va trobar un rosegó de pa sec com un os i una cabeça d'alls. Amb això la velleta va fer una sopa d'all, que el rei va trobar boníssima i gustosa com mai en tota la seva vida. El rei se n'anà i es va trobar amb l' escamot de la seva gent que el cercaven. El record d'aquella sopa d'all va mantenir-se molt viu en ell. I sempre pensava que si aquella velleta que no tenia gens de menjar, havia fet unes sopes tan suculentes i saboroses. Un dia va cridar al seu cuiner i li va manar que li fera una sopa d'all. El cuiner tot sorprès per l'encàrrec, complí l'ordre del rei i porta les sopes a taula. El rei les va tastar i de seguida les va escopir ; les va trobar insípides i sense cap mena de gust. Tot enfadat va ordenar que el penjaren poca traça i mal cuiner . Però el rei Jaume va reflexionar que si havia trobat les sopes insípides no era perquè foren mes roines que les que li havia fet la velleta quan s'havia perdut, sinó perquè aquell dia portava molta fam . El rei va perdonar el cuiner.

LA LLEGENDA DE LA RATA PENADA Diuen que la rata penada servia per a espantar els mosquits i menjar-se'ls. Un profeta arab deia que mentres la rata penada estaguera a la ciutat de Valencia esta seria musulmana. Una rata penada va fer un niu en la tenda de Jaume I quan estava acampat prop de la ciutat de València i apunt de conquerir-la. E l rei va ordenar que la cuidaren que no la molestaren Els soldats musulmans van anar una nit a atacar el campament cristià pero la rata penada amb les seues ales va colpejar les tendes i va despertar els soldats del rei que van lluitar i venceren a l'exercit musulmà. El rei Jaume I en agraiment va fer posar al seu escut una rata penada.

20


CELEBREM...

L’ESMORZAR DE LA TARDOR MONTITXELVO 16-11-11 Aquest dia ens vam reunir per esmorzar junt a les famílies. Van vindre mares pares, iaies, amics… Vam parar les taules al pati. Hi havia molt de menjar: dolços fets per nosaltres i també fets per les nostres mares i iaies. Vam ballar, cantar i també vam tocar la flauta:

Umm què bò!!! Pa, oli, mel… Quan va vindre la castanyera, vam torrar castanyes.

Ens ho vam pasar d’allò més bé!!!

21


CELEBREM...

HA ARRIBAT LA CASTANYERA AL RÀFOL DE SALEM El dia 15 de novembre vam celebrar la festa de la tardor a l'aulari del Ràfol. Tothom va eixir a esperar-la al peu de la muntanya cridant-la: CASTANYERA CASTANYERA!!!

Va vindre de seguida i ens va portar una cistella plena de castanyes que ella mateixa havia torrat a la seua caseta de la muntanya. Li vam donar les gràcies per vindre tots els anys a veure'ns i després l'acompanyarem al pati de l'escola junt a mares, pares, iaies, germans menuts i germans grans. Per agrair-li la seua visita li vam dedicar una cançó tocada a la flauta. I en rogle li vam ballar la dansa de la castanyera tots junts contents i rebolicats..mireu mireu el vídeo!! Està penjat al blog de l’escola. Vam tastar els deliciosos fruits de la tardor que van portat les nostres famílies i unes coques dolces i bones. Què bo estava tot! Fruits secs: ametles, cacaus, castanyes, nous, dàtils, figues seques, panses..

I més fruites: taronja, mandarina, caquis, meló, poma, plàtan, magrana, raïm...i dolcets ben bons: coca de carabassa i carabassa torrada, coca d'ametla, bunyols boníssims de carabassa i fogassa....ummm! Encara tenim la dolçor als llavis. L'esperem com sempre el proper any, al peu de la muntanya... de la muntanya del BENICADELL!!

Xiquets i xiquetes, famílies i mestres del RÀFOL DE SALEM

22


CELEBREM...

VISITA DOBLE DE LA CASTANYERA Sabeu què? El divendres 25 de Novembre, a Salem, ens havia de visitar un dona velleta que ven castanyes. Estàvem tots impacients esperant-la amb molta il·lusió, ja que volíem obsequiar-la amb uns actes que havíem preparat: li ballaríem la cançó, representaríem un teatre i degustaríem tot tipus de fruits secs i carnosos típics d'aquesta estació de l'any. Però sabeu quina va ser la nostra sorpresa? Us la contem: Tots nerviosos per l'arribada vam poder observar que no solament ens visitava una dona velleta, no!. Vingueren DOS CASTANYERES!!! Així que encara ens vam posar més contents, ja que vàrem pensar que tindríem l'oportunitat de menjar el doble de castanyes. I ací en teniu una mostra:

23


RACÓ SOLIDARI

EL C.R.A. SERRA DEL BENICADELL PARTICIPA AMB MOLTES ASSOCIACIONS SOLIDÀRIES COM SON: ESCOLES SOLIDÀRIES, GLOBALMON… UN DIA AL ENTRAR A L’ESCOLA UNA XIQUETA VA VINDRE CONTANT UNA NOTIC IA QUE HAVIA ESCOLTAT A LA TELEVISIÓ: “UNA XIQUETA ANOMENADA AITANA D’IBI NECESSITAVA MOLTS TAPS DE PLÀSTIC PER PORTAR-LOS A UNA FÀBRICA QUE ELS CANVIAVA PER DINERS PER A PODER CURAR-SE D’UNA GREU INFERMETAT”. ALESHORES VAM PENSAR QUE NOSALTRES TAMBÉ PODRÍEM AJUDAR-LA ARREPLEGA’N TAPS. AQUEST ES EL NOSTRE PRIMER ENVIAMENT!

24


RELIGIÓ

El TEMPS D'ADVENT I EL NADAL Els alumnes de Religió del CRA estem treballant què és l'Advent i quin és el seu significat. A continuació fem un breu comentari del significat d'Advent i com preparem aquest temps abans del Nadal. Advent són les quatre setmanes anteriors al Nadal. És un temps de preparació i espera gojosa davant de la vinguda de Jesús, que ve a salvar-nos. Prepareu-li el camí del Senyor. Déu ens convida a la conversió, que abandonem el camí roin i seguim el seu camí. Els profetes van anunciar que algun dia Déu enviaria un Salvador, el Messies promès. Naixerà en Betlem -va dir el profeta Miquees. Una Mare de Déu donarà a llum un fill -va dir el profeta Isaïes. Com a corder serà portat a l'escorxador i no obrirà boca -va dir Isaïes. I així moltes profecies més. Quan s'acostava el temps que Jesús començara a predicar l'Evangeli, va aparèixer Joan per a anunciar-ho.'Prepareu els camins del Senyor'. La corona d'Advent és un costum que ens servix de recordatori que estem preparant la vinguda de Jesús. Cada setmana que passa encenem un ciri més. Durant este temps acompanyem la Mare de Déu i a sant Josep, que també sap que Jesús va a nàixer. És un temps d'esperança "Per a preparar el nostre cor i que vinga a ell Jesús, podem dir-li moltes vegades: Vine, Senyor, Jesús" CONTE: L'ARBRET DE NADAL Això era que, fa molt de temps, una illa en què hi havia un poblet. En eixe poblet vivia una família molt pobra. Quan estava pròxim el Nadal, ells no sabien com celebrar-lo sense diners. Llavors el pare de la família va començar a preguntar-se com podia guanyar diners per a passar la nit de Nadal compartint un titot al forn amb la seua família, disfrutant de la vetlada junt al foc. Va decidir que guanyaria diners venent arbres de Nadal. Així, l'endemà es va alçar molt enjorn i se'n va anar a la muntanya a tallar alguns pins. Va pujar a la muntanya, va tallar cinc pins i els va carregar en la seua carrossa per a vendre'ls en el mercat. Quan només quedaven dos dies per a Nadal, encara ningú li havia comprat cap dels pins. Finalment, va decidir que posada que ningú li anava a comprar els avets, li'ls regalaria a aquelles persones més pobres que la seua família. La gent es va mostrar molt agraïda davant del regal." La nit de Nadal, quan va tornar a sa casa, l'home va rebre una gran sorpresa. Damunt de la taula hi havia un titot i al costat d'un arbre xicotet. La seua esposa li va explicar que algú molt bondadós havia deixat això en la seua porta. Aquella nit l'home va saber que eixe regal havia d'haver sigut concedit per la bona obra que ell havia fet regalant els avets que va tallar en la muntanya.

25


VISITEM...

CARRÍCOLA El passat divendres 2 de desembre vam visitar Carrícola, el poble més menut de La Vall d'Albaida. Alguns dels seus habitants i alguns artistes han fet 71 escultures de manera altruista i a l'aire lliure. Carrícola ofereix tres rutes plenes d'escultures que es poden visitar. Algunes escultures són: La font dels unflats, La tia figa, La llibreria de la Vall, Homenatge al llaurador, El cau de l'ull, La tardor i L'aranya escombraire. Vam veure totes aquestes escultures pujant al castell, que també es pot visitar, nosaltres fins i tot vàrem entrar dins. No vam veure la part de les arcades ja que es va posar a ploure, però de segur que tornarem amb la família per poder veure la resta de les escultures. Les escultures que més ens va agradar són: ·La tia figa: És un maniquí recobert de fulla de pàmpol de figuera. ·L'aranya escombraire: És una teranyina feta de fil enganxada entre dos arbres i té una aranya que recull les nostres deixalles. ·La llibreria de la Vall: Són llibres fets de fusta i cada llibre té el nom d'un dels pobles de La Vall d'Albaida. A nosaltres ens va agradar molt anar a Carrícola i va ser molt divertit.

26


VISITEM...

ALCOI

27


VISITEM...

EXCURSIÓ A LA GRANJA ESCOLA Tots els xiquets d'Educació Infantil i Primer cicle de Primària en octubre van anar d'excursió a la Granja Escola de Bocairent. Al dia següent els xiquets d'Infantil de Salem van estar fent un debat sobre l'eixida del dia anterior. Tots opinaven, que l'activitat més divertida va ser passejar amb el cavall. Una alumna de 3 anys deia que les gallines feien molta por, perquè tenien un bec llarg. I els xiquets de 5 anys opinaven que els macarrons per a dinar estaven boníssims. També una alumna de 4 anys ens deia rient-se que els panets que van fer semblaven pedres. Va resultar una eixida molt positiva.

28


CREEM I EXPERIMENTEM

FEM PAPER RECICLAT A RUGAT HEM FET UN PROJECTE DE RECICLATGE, PER FINALITZAR-LO HEM REALITZAT UN TALLER DE PAPER RECICLAT

EN PRIMER LLOC HEM DE FER, AMB EL PAPER QUE JA NO NECESSITEM, TROSSOS MOLT MENUTS, LI AFEGIM AIGUA, I ESPEREM DOS DIESTRITUREM EL PAPER I OBTINDREM UNA PASTA.

HO POSEM EN EL GARBELL I HO APLANEM PER A QUE SOLTE TOTA L'AIGUA. QUAN ESTIGA BEN SEC,TINDREM UNA MAGNÍFICA TAPA PER AL NOSTRE PROJECTE MIREU QUE XULA ENS HA QUEDAT AMB LES FULLES DE LA TARDOR!

29


CREEM I EXPERIMENTEM

RECICLEM FENT PLÀSTICA. Durant el mes d’octubre hem treballat la creativitat, hem fomentat actituds de conservació del medi ambient i hem desenvolupat diferents habilitats plàstiques, creant diferents joguets i objectes amb materials de rebuig:

TERCER I QUART DE PRIMÀRIA DE MONTITXELVO.

30


CREEM I EXPERIMENTEM

31


AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES NOTÍCIES I COSES QUE HEM PUBLICAT AL NOSTRE SEMANARI “ Noticiari de Terrateig”. TAMBÉ HEM POSAT LA PRESENTACIÓ DEL PRIMER NÚMERO DEL CURS 11/12. PRESENTACIÓ Aquest és el Noticiari de Terrateig. Un periòdic que està fet per els i les alumnes de l’escola. Volem contar coses de l’actualitat, històries, el temps, etc. Esperem que us agrade.

Equip de redacció

ECONOMIA AL MÓN (Llum) Estem en temps difícils, perquè estem sofrint una gran crisi que va començar al 2008. Per culpa de la crisi moltes famílies no tenen casa , no mengen i a alguns pares els lleven els fills per a donar-los a altres famílies, i que els alimenten, que els eduquen i que s’ escolaritzen. Per això grans grups de gent es manifesten. El moviment de protesta “Occupy wall street” s’ estén a través de grans ciutats del país dels Estats Units com Chicago, Los Angeles o Seattle. Alguns manifestants van recórrer a les xarxes socials i als medis de comunicació per denunciar que havien sigut enganyats per la policia neoyorquina per a abandonar les zones de vianants del pont de Brooklyn per això van ser detinguts.

CELEBRACIÓ DEL JOANET El diumenge passat vam celebrar el Joanet . Primer vam anar a l’ església i vam agarrar a Sant Vicent Ferrer i vam anar cap a l’ ermita. Van vindre una banda del Ràfol i també una coral i quan el vam portar vam fer missa i desprès vam pujar sense Sant Vicent. A les quatre i mitja vam portar un cavall i Pedro va dir unes quantes cosetes fins que vam arribar a l’ ermita i vam agarrar a Sant Vicent Ferrer i el vam portar a l’ església i desprès vam anar a la font a fer-nos una mistela i dolcets. Així va ser la festa del Joanet. Roser Botella Camaña

ERMITA DE SANT VICENT FERRER

32


CREEM I EXPERIMENTEM

INFANTIL I 1r DE PRIMÀRIA DE TERRATEIG Infantil i 1r de Terrateig hem estudiat la unitat didáctica sobre les olives. En aquestes pàgines veurem algunes de les cosetes que hem anat fent. Hem visitat el bancal d’oliveres de Vicent, que és el iaio de Carmen, Vicent F, Costi i de Vicent M.

Hem portat a la classer algunes branques d’olivera i hem esmullit les olives.

Després hem triat les bones i hem rebujat les picaes per la mosca. Hem classificat les olives entre verdes i negres.

33


CREEM I EXPERIMENTEM

Ací estem xacant les olives.

La iaia Conxa ens ha portat pebrella a la classe i ens ha explicat com es fam bones les olives.

Recordem que hem de posar les olives a remulla en aigua, com a mínim 15 díes (tot depen si ens agraden més o menys amargues). Hem de canviar l’aigua de les olives tots els dies. Ací teniu la recepta.

A LES FAMÍLIES DE TERRATEIG ELS HA AGRADAT MOLT LES OLIVES QUE HEM FET.

34


RACÓ D’EDUCACIÓ FÍSICA

35


RACÓ D’EDUCACIÓ FÍSICA

36


RACÓ D’EDUCACIÓ FÍSICA

37


ENS PRESENTEM...

EL CARTELL DE LA NOSTRA CLASSE

38


ENS PRESENTEM...

AIXÍ ENS VÀREM PRESENTAR...

39


ENS PRESENTEM...

… AMB DIBUIXOS I PARAULES

40


AULA DE MÚSICA

A Aielo fem… MÚSICA

En la classe de música amb Ximo hem escoltat instruments. Açò no és una cosa nova, però esta vegada sí ho és perque el nostre mestre Joan Carles ens ha portat el violí i el clarinet. És prou diferent escoltar un instrument en gravacions a escoltar-lo en viu i en directe. Hem vist com estan construits els instruments, les seues parts, com es produix el so, la cura que necessiten, etc... Amb el violí, el nostre mestre ens ha interpretat parts de Pere i el llop, música de Johan Sebastian Bach ( la seua música té quisi tres-cents anys!) ue ens ha agrada molt i també unes dances romaneses de Bela Bartok (un músic hongarés) molt divertides. Després amb el clarinet ens ha tocat el fragment del gat de Pere i el llop i algunes peces més de Mozart. Després d'açò volem aprendre a tocar instruments: Andreu vol tocar el trombó o el clarinet, Laura, que ja toca la guitarra, vol aprendre a tocar la flauta travessera., Emília que toca el piano, també vol tocar la flauta. A Gabriela lli agradaria tocar el clarinet. Ernest vol aprendre a tocar la flauta i Teresa la guitarra. A vore si montem una orquestra!!

Un altre dia hem vist com és un violí per dins tot desmuntat i hem començat a tocar el violí nosaltres mateixos! Sona prompte però no cal apretar-li o pareix una porta quan gruny. Ximo ens portarà un altre dia un contrabaix, que és més gran que nosaltres. Ja vos contarem!!

41


AULA DE MÚSICA

42



L'Atzavara núm 12