Issuu on Google+

TREBALLS GUANYADORS


1r premi

Categoria A

Prosa

LA CIUTAT I LA SELVA Hi havia una vegada un senyor molt i molt ric que tenia una filla molt maca que es deia Sofia. El pare de la Sofia l’obligava a casar-se amb un noi molt ric que era dolent. A la Sofia li agradava molt la naturalesa i els ocells però el que més li agradava era que cada dia sortia al jardí a cantar. Un dia la Sofia es va escapar de casa però quan es va enterar de que s’havia escapat va cridar ben fort – Guàrdies porteu a la meva filla immediatament! Va cridar el pare. Els guàrdies van anar darrera d’ella. La Sofia va corre i va corre fins que va acabar en una terrible selva. En aquella selva hi havia molts tigres i cocodrils però també hi havia un noi que es va perdre fa 3 anys en aquella selva la noia trobar una casa de fusta. En aquella casa estava el noi. La noia va trucar a la porta i es va obrir silenciosament. La noia va cridar – Que hi ha algú a casa? – i el noi es va amagar a sota el llit. La noia va mirar per tot arreu fins que va trobar el noi. El noi li va dir a la noia – Qui ets tu? La noia va contestar – Sóc la Sofia. I tu? – Sóc en Joan. Al cap d’uns dies en Joan va agafar la mà de la Sofia i li va dir. – Et vols casar amb mi? – I tan que si va dir la noia. Al cap d’uns dies es van casar i van tenir dos fills que es deien Paula i Adrià. FI

Pseudònim: Susanna Autora:

Carla Rodríguez Vilalta

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


2n premi

Categoria A

Prosa

EL GAT MOSQUETER Hi havia una vegada un gat que es deia Fencis. Que vivia sol al carrer un dia va decidir ser mosqueter i així va ser. Es va començar a entrenar-se. Passat un temps estava molt entrenat pensava que ja podia defensar als altres. Però es va continuar entrenant. Un dia va atacar un ovni. Els extraterrestres van capturar al gat per sacrificar-lo per es va poder escapar quan estaven distrets deixant una nota que hi deia “Contra ataco”. I així va ser i els va derrotar. Vet aquí un gat vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos.

Pseudònim: Janiaprou Autor:

Jan Pastor Balaguer

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


1r Premi

Categoria A

Poesia

EL SOL El sol és molt groc i sembla com de foc. El sol surt al matí i escalfa al jardí. Dorm tota la nit perquè és molt presumit.

Pseudònim: Javi Autor:

Víctor Domínguez Cegarra

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


2n Premi

Categoria A

Poesia

L’ARANYA L’aranya viu en una castanya. Es menja una formiga que no és la seva amiga. A la teranyina ha agafat una mosca que s’ha despistat.

Pseudònim: Lluna Autora:

Anna Llorens Biel

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


3r Premi

Categoria A

Poesia

JO TINC UN HÀMSTER Jo tinc un hàmster gris que és molt feliç. Júpiter li diem i massatges li fem. Menja pipes i pa sec i beu aigua quan té set.

Pseudònim: Forçut Autor:

Gerard Garcia Giralt

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


1r premi

Categoria B

Prosa

ELS TRES DAUS MÀGICS Fa molts i molts anys en una casa de fusta al mig del bosc hi vivien dos nens molt pobres. Voltant pel bosc hi havia tres daus màgics. Un dels nens els va veure i va dir: - Mira germanet tres daus vermells! – Corre! Agafem-los – Va dir el nen més petit. Van anar corrent cap a casa, i es van mirar els daus atentament. Es van fixar que eren màgics i van veure que hi deia que podien demanar tres desitjos. El germà més gran va decidir que era millor esperar per pensar-se bé què demanar als daus, però al germà petit se li va ocórrer una gran idea. Quan el seu germà digués el que volia que els daus li concedissin, ell es demanaria poder demanar la tercera petició. I llavors com a tercer desig demanaria poder demanar-ne tres més. I el nen més gran va demanar dues coses: ser més ric i tenir uns pares que se’ls estimessin molt. Quan anava a dir el tercer, el germà petit li va dir que ell tenia una idea molt bona per l’últim desig: poder demanar tres desitjos més. El germà gran va dir que era bona idea. I així ho van fer. De cop van aparèixer uns pares que no tenien nens i també dos sacs plens d’or, plata, diamants i moltes monedes. Amb aquelles monedes es van comprar una casa molt gran i un cotxe. I amb els tres desitjos que tenien de més van demanar: molta salut, molta pau i tres desitjos més. I van ser feliços per sempre. I conte contat, conte acabat. Pseudònim: Dau Autor:

Pere Payet Roca

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


2n premi

Categoria B

Prosa

LA CANTONADA MAGICA Hi havia una vegada, en un poble molt pobre, un nen que es deia Tom. En Tom era molt pobre i un dia mentre anava caminant es va trobar 18 € a terra. Va anar a la botiga de pilotes. Li va costar molt per tenir-ne una. Per fi la pilota perfecta era platejada i firmada per uns quants jugadors del seu equip preferit. Després va anar a jugar al carrer i se li va escapar. Va anar a parar a una cantonada que mai havia vist. Semblava com si hagués aparegut de cop. Primer no li va donar importància i va anar directament a buscar la pilota. Quant va arribar va veure una llum càlida. La Llum va durar 8 segons i després se’n va anar: ja era de nit! No se’n havia adonat. Se’n va anar a casa i després de sopar va anar al llit. I va somiar que tenia un tren elèctric tan gran que s’hi podia pujar a sobre. Quan es va despertar tenia un tren elèctric al seu costat i hi podia pujar a sobre: era com en el seu somni. I va pensar ”Podria ser la càlida llum de l’altre dia?” I ho va comprovar. Aquesta vegada va somiar que tenia una cistella de bàsquet i a l’endemà tenia la cistella al seu costat. I va tenir una idea: va tornar a anar a la cantonada i va somiar que no fos pobre, que tingués menjar i també tots els habitants tinguessin menjar i mai més haguessin de ser pobres. En aquell moment al Tom li va caure una llàgrima. L’endemà tothom estava feliç i ningú era pobre. En Tom va voler tornar a la cantonada però ja no hi era. Hi havia una nota que deia: “Tom me n’he anat a altres llocs on també em necessiten. Feu bon ús de la sort que heu tingut. Firmat La Cantonada Màgica”.

Pseudònim: Colom blanc Autora:

Laura Corpas Morente

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


3r premi

Categoria B

Prosa

EL DRAC RAL Fa molt de temps, a l'interior d'un conte on hi havia milions d'històries, hi vivia un drac que es deia Ral. Un dia en Ral s'avorria molt i va decidir sortir del conte per anar a passar aventures a un lloc que li havien dit que es deia escola. Sense que ningú el veiés hi va entrar i va observar el que feien. Hi havia una nena que es deia Marta i no sabia fer els problemes de mates. La professora li va dir: − Què et passa Marta? − No sé fer aquests problemes. − Doncs fes-los amb dibuixos. La Marta va començar a fer dibuixos i més dibuixos, però els problemes no li sortien. Llavors va sentir una veueta que li deia: − Vols que t'ajudi Marta? La nena es va espantar i va dir: − Qui ets tu? − Sóc un drac bo. Em dic Ral. − On ets? − Sóc al teu costat: − No et veig! − Si no t'espantes em faré visible per a tu. − D'acord. El drac es va fer visible i va ajudar la Marta a fer els problemes. Des d'aquell dia es van fer amics, sempre que poden juguen junts i el drac l'ajuda a resoldre els problemes que no entén. Pseudònim: Dofí Blanc Autora:

Claudia Rodríguez Capdevila.

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


1r Premi

Categoria B

Poesia

SANT JORDI I EL DRAC Sant Jordi ha arribat sobre el seu cavall blanc al drac s’ha enfrontat i a la princesa ha ajudat. La princesa espantada per la bèstia gegant darrera Sant Jordi esperant s’ha quedat. Sant Jordi amb la llança el drac ha matat de la sang que queia neix un roser brillant. Sant Jordi agafa la rosa més gran la regala a la princesa plena d’amor i de sang. La princesa i el cavaller es casen contents viuen feliços i mengen anissos. Sant Jordi ha arribat sobre el seu cavall blanc al drac ha matat i a la princesa ha salvat.

Pseudònim: Rosa dels vents Autora:

Anna Barredo Porta

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


1r premi

Categoria C

Prosa

L'ARANYA TEIXIDORA Hi havia una vegada una dona de l'Àfrica que es deia Safira. Un dia que anava cap a la seva cabana es va parar davant de la finestra per mirar què feia el seu fill Martí. Mentres mirava per la finestra va veure una aranyeta ben petita, a la cantonada, que estava teixint un descosit de la cabana. La Safira es va parar una bona estoneta a mirar com teixia aquella aranya i de cop va sentir una veueta molt aguda que va dir: −

T'agrada la meva teranyina?

La Safira, ben contenta i satisfeta va contestar: −

Sí i tant, és molt maca!

Després la Safira va preguntar: −

Em podries teixir una tela que tinc descosida, siusplau?

L'aranya li va respondre que l'endemà al matí la tindria cosida. L'endemà, quan la Safira es va despertar, va veure que l'aranya no hi era però la tela ja estava cosida. De cop es va sentir una veu que deia: −

Fuig, bèstia fastigosa!

La Safira es va adonar que era la veu del seu fill i va anar ràpid i corrents a veure què passava i resulta que era el Martí, amb una espardenya a la mà per matar l'aranya. De cop, va aparèixer la Safira, va agafar l'espardenya que el Martí tenia a la mà i li va dir que se n'anés a jugar al sorral de fora amb els seus amics. L’aranya va estar tota l’estona agraint i donant gràcies a la Safira. La Safira li va dir que no hi havien gràcies a donar però que li hauria de fer una teranyina per la finestra. L’aranya cosia, cosia i cosia i no parava mai. Tot allò ho feia perquè la Safira li havia salvat la vida, tot i que va passar per moments difícils: una tempesta de dos dies, un munt de mosquits que volien entrar per la finestra, i que va haver de començar cinc cops la teranyina. L’endemà, quan la Safira es va despertar va mirar cap a la finestra. Va veure que no hi havia l’aranya però va veure una cosa que brillava molt intensament. Llavors va fer un bot del llit i s’hi va apropar. S’ho va mirar d’aprop i va sentir una veu, de lluny, que deia: -

Adéu Safira, ja ens veurem. Mira la carta que t’he deixat.

La Safira, ràpid i corrents, va mirar on l’aranya havia deixat la carta, la va agafar i va llegir:

-

Hola Safira, sóc l’aranya. Espero que t’hagi agradat la teranyina, és màgica. Totes les coses dolentes que passin dins d’aquesta cabana sortiran per la teranyina i seran coses bones al món. Pseudònim: Farigola Autora:

Sara Tosas III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


2n premi

Categoria C

Prosa

LES FADES DEL JARDÍ Has pensat alguna vegada en fades de veritat? En fades a un llac tocant els cignes o també pujades en un pegàs o en un unicorn? T’agradaria veure-les? T’agradaria ser una fada? Doncs, fixa’t en la història següent. Hi havia una vegada una família formada per la mare, de nom Alícia, el pare, de nom Andreu, i la Sara, la protagonista d’aquesta fantàstica història. Tot va començar una tarda d’estiu: la Sara i la seva família es mudaven a Nova York. Allà van trobar una casa molt gran i bonica amb un jardí immens. Però tot i que la Sara no estava molt convençuda li agradava més viure a Londres ella deia que era més tranquil. Doncs va dir la Sara que no li quedava més remei. Ella va anar a banyar-se a aquella piscina gegant. Però abans de ficar-se en aquella piscina va veure que tota la gespa del jardí era brillant i d’aspecte rar això li va cridar molt l’atenció i va anar a cridar la mare i el pare: -

Mama, mira està tot ple de brillantina!

Pero quan van sortirestava tot normal, no hi havia res, era una gespa normal. La Sara va tornar i molt decebuda es va ficar a la piscina. Llavors va tornar a veure aquella gespa d’aspecte sospitós. No s’ho podia creure, va veure unes fades petites que no parlaven, al jardí. La nena intentava comunicar-s’hi i preguntar-los-hi què hi feien al seu jardí. Com que no va poder tornar a la cuina a dir-li a la mare el què havia passat, va sortir amb la mare al jardí perquè veiés les fades que hi havia. Novament el jardí estava normal i la mare es va enfadar i li va dir que es deixés de romanços peru`q o sinó estaria castigada. Va arribar el vespre i del disgust no va voler sopar i se’n va anar a la seva habitació. De sobte va aparèixer una fada d’aquelles que havia vist al jardí. La Sara no volia parlar amb ningú i la fada li va demanar què li passava. La nena no sabia què dir i la fada li va contestar: - Ets una nena especial, només tu em pots veure. Té, queda’t aquest llibre. A dins hi veuràs un text del nostre món i sobretot guarda el secret de què ets una fada autèntica. Pseudònim: Sarah Autora:

Lourdes Quesada Caballero

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


3r premi

Categoria C

Prosa

EL MÓN DELS LLIBRES Hi havia una vegada una nena que es deia Luci i li encantava llegir, tenia l’habitació plena de llibres i contes. Un bon dia, quan era l’hora d’anar-se’n a dormir, la Luci entrà a l’habitació i es posà a dormir. Aquella nit va agafar un son tan i tan profund que de sobte va anar a parar a un món estranny. Allà tot era quadrat, hi havia lletres i llibres amb vida per tot arreu. Era el món en el que ella estava somniant des del principi! Allà va conèixer el senyor Diccionari. Era el més savi de tots els llibres. Ell li explicava que en quell món podia trobar-hi tants llibres com vulgués. Aquell lloc era tan realista que els fruits dels arbres eren llibres, els ocells eren llibres, la gespa eren lletres, ... La Luci i el senyor Diccionari van començar un viatge, havien d’anar a la gran Biblioteca dels Llibres. Van creuar rius de lletres, penyassegats de llibres volcànics, ponts de llibres que travessaven d’una banda a l’altra de la muntanya... Després d’una hora de caminar van arribar-hi. Quan la Luci i el senyor Diccionari van obrir la porta de la Gran Biblioteca, tot es va quedar en una enlluernada. De cop i volta la Luci es va despertar a l’habitació. Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos!

Pseudònim: Impressora Autor:

Guillem Escribà Lavado

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


1r premi

Categoria C

Poesia

EL POP El pop és ballarí com un ocell cantarí, neda i neda sense parar pel bonic oceà. Es camufla a les roques per fugir dels depredadors, i aquí de roques n’hi ha ben poques i els depredadors vénen de dos en dos. El pop neda entre vaixells enfonsats on hi ha uns peixos afamats, que donen voltes i més voltes com la rua del Carnestoltes. El pop és ballarí com un ocell cantarí, unes anèmones s’ha trobat i d’elles s’ha enamorat.

Pseudònim: La zebra Autor:

Adrià Veres Vilalta

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


2n premi

Categoria C

Poesia

LA PADRINA La padrina molta vida ha viscut i moltes experiències ha tingut. La guerra va passar i gens li va agradar. Però després bons temps van venir i més contenta va viure. Encara que la crisis l’ha perseguit, molt millor que la guerra ha sigut perquè fills ha tingut i junts han viscut. La família va augmentar i amb els néts i besnéts totes les festes van celebrar. A ella li va agaradar i records se’n va emportar, són records que encara té, i que sempre tindrà.

Pseudònim: Diversió Autora:

Paula Tor Vázquez

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 201


RELACIÓ DE TREBALLS PREMIATS

CATEGORIA -A CICLE INICIAL PROSA 1r. LA CIUTAT I LA SELVA

Susanna

Carla Rodríguez

2n.B

2n. EL GAT MOSQUETER

Janiaprou

Jan Pastor

2n.B

POESIA 1r. EL SOL 2n. L’ARANYA 3r. JO TINC UN HÀMSTER

Javi Lluna Forçut

Víctor Dominguez Anna Llorens Gerard García

1r.A 1r.B 1r.A

PROSA 1r. ELS TRES DAUS MÀGICS

Dau

Pere Payet

4t.C

2n. LA CANTONADA MÀGICA

Colom Blanc

Laura Corpas

4t.A

3r. EL DRAC RAL

Dofí Blanc

Clàudia Rodríguez

3r.C

POESIA 1r. SANT JORDI I EL DRAC

Rosa dels vents

Anna Barredo

4t.A

PROSA 1r. L’ARANYA TEIXIDORA

Farigola

Sara Tosas

6è.C

2n.LES FADES DEL JARDÍ

Sarah

Lourdes Quesada

5è.C

3r. EL MÓN DELS LLIBRES

Impressora

Guillem Escribà

6è.A

POESIA 1r. . EL POP

La zebra

Adrià Veres

5è.B

2n LA PADRINA

Diversió

Paula Tor

6è.B

CATEGORIA -B CICLE MITJÀ

CATEGORIA -C CICLE SUPERIOR

III Jocs Florals Escola Alfons I Sant Jordi 2012


JOCS FLORALS 2012 - TREBALLS GUANYADORS