Page 1

   


BIBLIOTEQUES ESCOLARS de Sant Joan Despí  contes col∙laboratius Sant Jordi 2014     

     

INICI: CRP Baix Llobregat 5  NUS: 3r B de l’escola Espai 3   tutora: Sílvia Prada  DESENLLAÇ:  3r A de l’escola Pau Casals    tutora: Mireia Font 


E

m dic Maria i la rentadora de casa meva és boja. 

Segurament no em creureu, potser us penseu que és impossible. Clar! perquè us sembla que  les rentadores són unes  màquines que s’estan quietes allà on les deixen  i que només fan  allò que els manen.  Doncs aneu molt equivocats.  Perquè totes les rentadores del món mengen mitjons. Això ho sap tothom.   A casa meva l’encarregat de les relacions amb la rentadora és el meu pare, que la posa en marxa una o dues vegades a la  setmana, tot depèn de si el cistell de la roba bruta ja s’assembla més una muntanya.  El meu pare primer li posa la roba a dins, després li posa sabó i, finalment, toca uns botons que són les ordres que la rentadora  ha d’obeir: per exemple, has de rentar amb aigua calenta, o bé has de centrifugar, que vol dir donar voltes molt de pressa per a  assecar la roba. Ho diu el diccionari, el meu germà ho ha buscat.   Quan la rentadora acaba de treballar el meu pare estén la roba a les cordes i l’enganxa amb  unes agulles perquè no marxi volant. I moltes moltes moltes vegades falta un mitjó.  És evident que se’ls empassa la rentadora! No cal ser detectiu per saber­ho.  La meva mare és l’encarregada de plegar i planxar la roba. I també de desar­la dins els  armaris. Perquè a casa nostra treballem en equip, com diu sempre el meu pare quan renya  el meu germà perquè no vol parar la taula.  Doncs, la meva mare va decidir un dia que feia patxoca portar els mitjons desparellats.  Perquè si desapareix un mitjó de color vermell, què fas amb l’altre que et queda? Llençar­lo?  Ni parlar­ne!  ­ Maria, te’n poses un de blau i un de vermell ­em va dir la meva mare­ i als teus companys  de classe els dius que està de moda.  El primer dia vaig passar molta vergonya quan tothom em mirava al pati. Ara m’he acostumat  i m’agrada i tot: no és tan avorrit com portar els dos mitjons exactament iguals, oi?  I al meu pare li ha passat el mateix. Va protestar molt un dia quan va veure que hauria de  sortir de casa amb un mitjó de ratlles i un altre de llis, però a la seva feina tothom va riure tant  quan ho van descobrir que, encara ara, se’n recorda i se’n riu.  Fins la setmana passada la nostra rentadora es comportava com totes. O és que la vostra rentadora no es menja un mitjó de  tant en tant?  Però vet aquí que dimarts tot va canviar. I ara estem sorpresos, i astorats, des que vam descobrir el que s’havia menjat. 


El meu pare havia posat aquell dia la roba a rentar i d’entre les diferents peces hi havia  els seus calçotets i els del meu germà. Quan va treure la roba per estendre­la, es va  adonar que li faltaven, que no apareixien per enlloc, els va buscar, rebuscar i res… ni  rastre dels calçotets!!!    El cap de setmana va tornar a posar la rentadora, i… una altra vegada el mateix, ni rastre  dels calçotets!!!  El meu pare, molt enfadat, va  decidir arreglar aquella  maleïda rentadora que es  menjava els mitjons i ara els  seus calçotets. Així doncs, va  agafar la seva capsa d’eines i  se’n va anar tot decidit a  arreglar­la.    Quan va ficar la mà a dins, va  notar que alguna cosa  l’arrossegava i l’estirava cap a dintre. Es va trobar de sobte en una mena de gran  bugaderia on samarretes, camises, pantalons, calcetes, bufandes, abrics… i els seus  mitjons i calçotets desapareguts estaven vius i de festa!!! Saltaven, ballaven, es  banyaven, s’eixugaven… semblava que s’ho passaven d’allò més bé.   


­  “Què és això?” ­ es va preguntar el pare ­ “On sóc?”  Un dels seus calçotets, que semblava molt content, es va apropar al meu pare i li va dir:   ­ “Estàs a la Super­Bugaderia Fantàstica, on totes les peces de roba estan vives”.     Mentrestant, la meva mare, preocupada perquè ja feia una estona que no veia el meu  pare, va començar a cridar­lo. Va començar a buscar­lo per tota la casa i, quan va arribar  al safareig, va adonar­se que la porteta de la rentadora estava oberta. I que al costat hi  havia una de les sabates del pare.    Va mirar dins i…  no s’ho podia creure: semblava que dins de la rentadora hi havia una  festa, però qui podia estar dins???  Va començar a cridar el nom del pare i  aquest li va contestar que estava dins de  la rentadora parlant amb un dels seus  calçotets.   

La mare va ficar el cap i va quedar  bocabadada de veure als mitjons i els  calçotets ballant, saltant, parlant i fent  una festa. La rentadora va agafar la mà  de la mare i la va estirar fins que també  va caure dins.  El pare parlava amb els seus calçotets i  a la mare li feia una mica de vergonya 


parlar amb les seves samarretes, però poc a poc es va anar animant i cada cop s’ho  estava passant millor.     la festa de la bugaderia hi havia molt xivarri, jo cridava als meus pares perquè sortissin  però no em feien cas, seguien  ballant i jugant amb tota la roba. Va  sortir un mitjó i em va dir que  entrés a la festa però jo volia que  els meus pares sortissin perquè  tenia molta gana i volia sopar.    Finalment vaig apagar la rentadora  i va sortir tota la roba i els meus  pares, que enfadats em van dir:     ­ Ara que ens ho estàvem passant  bé!!! ­ Ells es volien quedar més  estona.     Des d’aquell dia els mitjons, les samarretes, les calcetes, els calçotets… no van  desaparèixer mai més. I els meus pares es barallaven per posar la rentadora, ja que  aprofitaven i entraven dins a la festa.    


Catacric, catacrac  el conte està acabat  i catacrac, catacric  el conte ja està dit.                   


La rentadora entremaliada  

Conte col·laboratiu realitzat per l'alumnat de 3r de l'escola Espai 3 i l'escola Pau Casals de Sant Joan d'Espí.

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you