Page 1

CONTE COL·LABORATIU D’ESCOLES DE CORNELLÀ CURS 2010-2011 Escola Dolors Almeda 5è nivell Escola Jacint Verdaguer, 5è nivell Escola Antoni Gaudí, 5è nivell


A tot el món, hi ha milions d’ internautes que naveguen per la xarxa d’internet . La nostra història comença en una petita escola de Cornellà. Un dia, un grup d’alumnes d’aquesta escola que navegaven per internet, van decidir crear una pàgina web. Mentre aquests nens i nenes estaven treballant amb l’ordinador, els hi va entrar un virus. Però no era un virus qualsevol, era un virus TROIÀ!!!

Van perdre el control de l’ordinador i van començar a aparèixer lletres, símbols, números... No sabien que fer. Van intentar descarregar un antivirus, però mentre l’instal·laven, se’ls va obrir una carpeta a la pantalla de l’ordinador que deia “TOP SECRET”. Aleshores, els alumnes, que eren molt tafaners, van obrir la carpeta i seguidament van aparèixer unes determinades indicacions. Van seguir fil per randa les instruccions i van acabar accedint a uns arxius secrets de la seva escola. Al principi no entenien res del que posava en aquests arxius, ja que, estaven una mica espantats. Llavors, l’Elliot, (que sabia molt d’informàtica) va aconseguir entendre el codi que apareixia als arxius i amb una veu tremolosa va explicar als seus companys el que havia desxifrat. No s’ho podien creure... la directora de l’escola era un extraterrestre i claustre de mestres eren

el

tots robots amb aparença humana, amb l’únic

objectiu de dominar tots els ordinadors de les escoles de Cornellà per poder destruir el món d’ internet.


Dins del virus Troià, a través de les lletres i símbols, van descobrir que es donaven uns indicadors que els ajudarien a fer front a la maligna directora.

Van descobrir que existien uns aparells destructors per guanyar a la directora i altres per guanyar els mestres que eren robots. La última indicació que van trobar va ser com podrien destruir el virus. Uns quants alumnes es van posar en marxa per tal de buscar els aparells destructors. L’Elliot i els seus amics es van quedar investigant. La directora es deia Paquita, se li va ocòrrer robar tots els ordinadors, amb molta feina ho va aconseguir, però no va pensar en que encara quedaven a altres escoles de Cornellà. A la Paquita no li va donar temps robar-los tos, perquè va pensar que els nens la estaven perseguint.

Fugint, fugint, va

aconseguir endinsar-se al món d’internet i així buscar el botó de destrucció d’aquest.


L’Elliot amb l’ajuda dels amics de l’escola va descobrir que la directora estava dins dels ordinadors. Van intentar colar-se ells també, però no van tenir èxit. La única manera de poder fer-ho era trobar l’ordinador base, que casualment la Paquita no va aconseguir robar. Els nens sabien on estava i allà que van anar. Un cop trobat i amb les paraules adequades van aconseguir ficar-se dins del món d’internet. Ara el problema estava en trobar a la directora.

Mentre els nens cercaven pel món d’internet, la directora va investigar als nens per saber com podia desfer-se d’ells i així aconseguir el seu objectiu. El que la Paquita no sabia es que uns terroristes també tenien el seu objectiu i volien emportar-se la glòria tot sols, així doncs aquests van ficar un virus X perquè la


directora no pogués sortir, però va escapar, perquè en realitat la Paquita era un extraterrestre molt poderós i molt intel·ligent . La Paquita va desafiar a l’Elliot i els seus amics a un combat a mort en el món d’Internet amb la condicio que el guanyador pogués governar el món. Es van donar cita al pati d’un castell abandonat. Els nens i nenes van aparèixer vestits amb armadures i escuts. A dalt de la torre van veure un exèrcit de mestres robots encapçalats per la directora Paquita, que poc a poc van anar mutant i convertint-se en nens com ells. De sobte, el pati estava replet d’una multitud de nens i nenes.

Com podien saber si eren els seus amics i amigues de veritat? Una veu va cridar: -Hem de fer preguntes que només sàpiguen la resposta els nostres amics. Si contesten bé, seran els veritables. Una nena va dir en veu alta: - On vam celebrar el meu aniversari?- . El contrincant que tenia al davant, no va saber com contestar, i al quedar-se en blanc, va desaparèixer.


A mesura que els robots no sabien la resposta, el seu sistema quedava penjat i es desconnectaven, fins que van quedar els nens i nenes sols al pati del castell. Sabien que dintre hi havia el codi secret per poder sortir del sistema i vèncer a la Paquita. Van entrar corrents per el pont mòbil abans de que es tanqués.

La primera batalla ja havia acabat però encara tenien una última sorpresa. Van pujar les escales i al final d’un fosc passadís veien una petita llum que els hi va cridar l’atenció. Era l’ordinador central on podien trobar la clau per sortir del mon virtual. Però de sobte la Paquita va aparèixer. Mentre els nens i nenes la distreien, l’Elliot va agafar un microxip que portava a la butxaca i el va introduir al clatell de la directora. Automàticament un virus va començar a destruir les seves cèl·lules. Es van adonar que el collaret de la Paquita tenia una forma coneguda. Al obrirho van descobrir un USB, ben segur que allò era la clau per sortir del sistema. El van endollar a l’ordinador central i una misteriosa porta es va obrir. Tots junts agafats de les mans la van travessar i com si els xuclessin van aterrar a la classe d’informàtica. L’Elliot va introduir l’última clau i mai més no van tornar a mirar els arxius secrets d’un ordinador desconegut.

El codi secret  

Conte col·laboratiu realitzat per: Escola Dolors Almeda 5è nivell Escola Jacint Verdaguer, 5è nivell Escola Antoni Gaudí, 5è nivell Curs 201...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you