Page 1

Revista de cant coral infantil

La Circular


3Opinió Editorial

23 Conversa

4

9

Notes del SCIC

Monogràfic

-Basilio Astulez i Leioa kantika korala: un bon menú -Rebel.lió a Sant Salvador de Guardiola -Un Juguem Cantant en terra de raïm -Juguem Cantant a Sant Salvador de Montalt -Rita Ferrer, doctora cum laude amb una tesi sobre el cant coral infantil

amb... La 45 Trobada General

Bob Chilcott

27 El Tècnic a

29 Activitats de

l’abast

les corals

31 36 Parant l’orella El racó dels llibres

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 156 juliol 2012 Equip Editorial Maria Martorell, Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Núria Tura

2 La Circular

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

30 Notícies del MCC

El SCIC i La Circularr no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

38

I ara... juguem uguem

Portada robada GeG Redacció, acció, A Administració nistració i publicitat blicitat 45 Trobada neral. Fotografi a . Fotogra P. Víctor tor Balag Balaguer, 5, 3r de May/Zircus ay/Zircus 080033 Barcelona Barcelo Tel 933 3104721 310472 Faxx 93 3101622 310 scic@scic.cat @scic.cat www.scic.cat ww.scic.c Impressió ressió Impremta emta Falcó Falc de Sant Pere de Ribes ibes

Dipòsit legal òsit lega B - 12.122 2.122 - 22002


Editorial

ENDAVANT, SCIC!!! Amb la Trobada General, el SCIC ha arribat a un punt àlgid; és l’acte més important que celebrem cada cinc anys. Enguany ens hem de felicitar no només pel seu bon desenvolupament i per l’èxit musical sinó també per la seva repercussió en els mitjans de comunicació.També cal remarcar l’assistència de diversos representants d’institucions i de dos Consellers de la Generalitat (Cultura i Ensenyament) al concert de 45è aniversari.Tot això, sens dubte, ens fa presents a la societat i ajuda a divulgar la nostra feina. Ara, després de moments d’emoció i de màxima

eufòria com els que vam viure el diumenge 13 de maig, és moment de continuar aquesta il·lusió i estimació per la feina que fem tots plegats. Ara, més que mai, no podem caure embriagats per l’èxit, en el conformisme de l’ “anar fent” o del “fins d’aquí 5 anys”. Gràcies a la Trobada, els mitjans de comunicació es tornen a recordar de nosaltres i els polític han conegut de primera mà la nostra tasca... Doncs no ho deixem morir, aprofitem-ho i tots, perquè això és feina de tots, des de les nostres corals, demarcacions, els 17’s o coordinació, femnos valdre; estiguem orgullosos del nostre SCIC i de la feina que fem, comuniquem les nostres

activitats, siguem ambiciosos (que no vol dir forçosament parlar en termes econòmics). Només així, no només subsistirem o passarem de puntetes per aquesta crisi sinó que creixerem i serem una entitat de referència en el món associatiu, cultural i educatiu del nostre País. Toni Gálvez i Carcellé

juliol del 2012 3


Notes del SCIC

BASILIO ASTÚLEZ I LEIOA KANTIKA KORALA: UN BON MENÚ!

Fotografia de Martí E. Berenguer

alegria, al menys aparentment. Podem estar, o no, en consonància amb el tipus de coral que forma en Basilio, però allò que se li ha de reconèixer és que tot ho té sota control, tot ho té pensat i reflexionat i sap, en tot moment, què vol aconseguir i, en la majoria dels El vermut consistia en assistir a cassos, quin resultat aconseguirà l’assaig previ que Basilio Astúlez tenia previst abans del concert amb no només musical sinó també per l’espectacle de moviment i color el cor. que acompanya gairebé totes les He de confessar que coneixia Basi- cançons. L’assaig va ser un anar i velio relativament poc; de fet, el vaig nir, un ara puja, ara baixa, ara canta, veure en acció per primera vegada ara fes el gest més bonic, ara més aquest estiu a la Setmana Cantant natural.... Aquella canalla no van de Tarragona mentre assajava amb parar i cada ordre o demanda d’en algunes corals infantils del TarraBasilio tenia un grup que responia gonès. Allà ja em va impactar la se- “com un sol home”. guretat i rigor del seu treball. Però Un cop acabat el vermut de dues la mètrica de cada gest, de cada hores, va arribar el primer plat. El reflexió, sobrepassa el que hom concert va ser senzillament impreses podria imaginar. Els cantaires de sionant. Un bany de música, color, Kantika Korala estan acostumats a formes i moviment. I tot això, després de les dues hores que va durar la seva exigència i l’accepten amb Assistir a un concert de Leioa Kantika Korala no és cosa habitual, com tampoc ho va ser el curs que, organitzat pel SCIC, varem viure el cap de setmana del 10 i 11 de març passat.

4 La Circular

l’assaig amb la corresponent pausa de mitja hora per abillar-se i preparar-se estèticament per a l’ocasió. Però, per a mi, el més impactant va ser veure la capacitat de treball i concentració del cor, presents en tot moment.Van ser allà durant les dues parts del concerts, també de dues hores en total, amb descans al mig i explicacions de Basilio abans de cada cançó que els permetien un respir de tres o quatre minuts per carregar l’energia necessària i encarar la següent obra amb la mateixa frescor que l’anterior. I tot això no només al matí, sinó també a la tarda. Reflexions? Moltes. De tot en pots treure una lliçó, de tot en pots aprendre, de tothom en podem absorbir allò que creiem que ens és més adient, més possible, més proper. No em vull distreure perquè he de continuar explicant el menú, perquè el segon plat ens el van servir a la tarda amb un assaig obert. L’assaig començà amb l’escalfament de les veus.... Això, d’entrada no és cap novetat. Però allò que caracteritza la manera de fer d’en Basilio és la vivència corporal i anímica de cada una de les activitats relacionades amb la veu.Veient el seu treball, crec que a tothom li va quedar clar, tant als que realitzem escalfament de veu abans de cada assaig com els que no ho creuen o no ho valoren com a important, que aquest moment de l’assaig és vital per tenir la coral disposada a treballar. Que l’escalfament, com el seu


mateix nom indica, és el moment que separa allò que han fet durant el dia d’allò que estan a punt de fer durant una bona estona: cantar. Ni es fa perquè si, ni és banal, ni s’hi pot fer qualsevol cosa. L’escalfament s’ha de mesurar i pensar, ha de desvetllar el cos entumit de tot el dia per posar-lo en i a disposició de la música cantada. Què podem dir de la il·lusió dels cantaires per interpretar cançons cantades mil vegades, cançons que no cal que repassin perquè les saben perfectament! En aquest punt també podem treure una lliçó sobre el manteniment de les obres que caracteritzen una coral. Aquest és un tema important de reflexió, perquè les cançons massa sovint són fungibles com si fossin un mocador usat i tirat a les escombraries un cop fet servir. Hi

ha anys que aquest manteniment, aquest gaudi del repertori conegut, a les corals del SCIC se’ns fa difícil perquè necessitem tot l’assaig, o la major part de l’assaig, per atrapar el temps ja que el repertori ho necessita. I si és un any de Trobada general i la cantata és de la dificultat de les dues últimes, això no ens ajuda gens a aquest manteniment del repertori habitual. Pot dir-se que cadascú ha de saber distribuir el curs de manera que s’arribi a tot, però aquest pensament m’ha vingut al cap mentre feia aquest escrit i he aprofitat el moment per deixar dit el que sento.

mica de la seva pràctica diària amb el món coral i ens ho va fer viure amb la seva manera afable de fer cantar, no només amb la veu sinó també amb el cos.

Tot plegat va ser un menú boníssim, d’aquells que no només et deixen un bon gust de boca sinó que els recordes, tant quan prepares l’assaig com quan el realitzes, no per copiar ni per fer el mateix que un altre fa sinó partint de la pròpia manera de fer i de ser. En Basilio ens va oferir la seva particular capacitat d’imaginació per combinar la cançó, la bona música i l’estètica visual (tan en voga Els postres van arribar el diumenge, actualment) ara sense els cantaires, que ja se n’havien anat a casa seva, no sense Eulàlia Casso i Samsó passar abans per Montserrat. De nou, Basilio va mostrar-nos una

REBEL·LIÓ A SANT SALVADOR DE GUARDIOLA!! a l’alçada i van deixar el llistó ben alt!! Felicitats també per tots ells i les famílies dels rossinyols que van estar al cas en tot moment.

El passat diumenge 22 d’abril hi va haver una rebel·lió dels més petits a Sant Salvador de Guardiola! Però no es tractava d’una rebel·lió qualsevol... sinó d’un Juguem Cantant amb tots els ets i uts! Ja fa temps que al Llobregat mantenim el mateix format horari: assaig de 10,30 a 11,45h, concert a les 13h, dinar, i jocs a la tarda. És la fórmula que permet tenir els cantaires encara amb energia durant el concert. Enguany hi havia una novetat important, i és que a les valoracions dels cursos anteriors havia sortit que valdria la pena que el director del concert fos algú que no portés els seus cantaires aquell

dia, per assegurar que no hi hagués cap grup “desatès” durant l’assaig o el concert. I així ho vam fer, vam demanar a la Marta Rodoreda (ex-directora d’El Virolet i gran experta en petits) i va venir amb molta il·lusió! Des d’aquí aprofitem per agrair-li la seva professionalitat i empenta que permeten que petites rebel·lions com aquestes siguin treballades amb rigor i gust per les coses ben fetes. L’organització va anar a càrrec dels Petits Rossinyols de St. Salvador de Guardiola, que estaven una mica espantats perquè el seu poble era “petit” i no havien organitzat mai un Juguem Cantant, però van estar

Una proposta que vàrem fer a les famílies, i que ja s’havia fet en algun altre juguem cantant, va ser la de convidar-los a fer una passejada pels voltants del poble a una ermita, per estirar les cames mentre els cantaires feien l’assaig. Pensem que en el cas que es tracti de corals petites, que la majoria vénen amb cotxes particulars, és interessant preparar aquest “plan B” per les famílies mentre s’esperen. I que també afavoreix que es coneguin entre ells. A la tarda, per acabar-ho de rematar, van venir alguns monitors de l’esplai del poble i ens van preparar jocs de córrer i saltar per acabar de cremar l’energia que ens quedava. I després d’aquest dia tan intens pels petits... a casa, una bona banyera, i a dormir aviat per poder celebrar el St. Jordi com déu mana! ABC directores de la Coral Tic-Tac juliol del 2012 5


UN JUGUEM CANTANT EN TERRA DE RAÏM

ge que van dur a terme en Pere Cuscó i en Lluís Capellades, amb la col·laboració de membres de la companyia de teatre “En obres”, de Lavern. El programa musical va estar format per un recull de cançons tradicionals i d’autor que s’anaven intercallant amb el text.Vam demanar la col·laboració al músic vilafranquí Lluís Giménez qui va arranjar les peces per l’acompanyament musical. Al concert vam tenir uns musics de luxe amb l’ Iris Gayete al flabiol i tamborino, amb Daniel Carbonell a la tarota, amb Cesc Sans al sac de Xxxxtttt… escolteu el silenci… Fotografia de Xell gemecs, amb l’acordió diatònic d’en Parellada) fins als llocs dels jocs. xxxttt…noteu la rosada damunt Va ser una estona molt divertida on Montserrat Pere Romaní, el trombó de vares de la vostra pell?… sentiu aquesta els nens i nenes van poder jugar a l’ Eduard Mané i amb el mateix Lluís flaire de terra humida?… Escolteu, ser fil·loxeres, a pescar taps de cava, Giménez al timbal. escolteu… a engaxar-se etiquetes de vi…Tot va ser possible gràcies a un equip Tot i que al principi semblava que Així és com comença La història de pares i mares i amics que amb els instruments eren massa potents d’un raïm que es va estrenar al 39è molta il·lusió van preparar aquesta pel volum de les veus dels més Juguem Cantant de la demarcació estona per fer-ho passar d’allò més petits, un canvi de col·locació al Anoia-Penedès i Garraf i que va te- bé als més xics. darrer moment va fer que el connir lloc el passat 14 d’abril de 2012 cert sortís d’allò més bonic. a Vilafranca del Penedès, organitzat Després tots a dinar a la seu dels Com a anècdota, destacar que una per la coral infantil L’Espinguet de Castellers de Vilafranca, on hi ha un de les cançons del programa la van Vilafranca amb la col·laboració de la bell jardí i una gran nau, on, després cantar els directors de les corals, coral infantil de Lavern. de menjar i tot esperant l’hora de a cànon i des de tres llocs difepreparar-se pel concert, vam tenir rents….Tot i semblar agosarat va Tant el Juguem com el Cantant van l’ actuació d’en Jaume Barri anar molt bé. estar relacionats amb el raïm, en Amb tot això ben aviat es va fer La imatge dels més de 250 cantaires les seves diferents fases i en les di- l’hora del concert….nervis, cues al damunt de l’escenari amb les ferents èpoques de l’any… ens feia de pares… tots els nens col·locats imatges i l’acompanyament musical il·lusió fer alguna cosa que tingués a l’escenari …no hi cabia ningú feia emocionar d’allò més… a veure amb la cultura del vi i del més…. Per l’Espinguet va ser tot un repte Penedès : a més d’intentar que els ja que l’equip de directores format nens es divertissin cantant voliem Quatre cançons del programa per Montse Terrades, Roser Esteque servís per aprendre’n alguna comú van obrir el concert dirigiban, Mar Moreno i Xell Montserrat cosa, i donar-la a conèixer. des per Montserrat Escolà, Esther era nou, just a principi d’estiu va Doñate, Ester Batlle i Roser Esteagafar el relleu a l’anterior… però El matí va començar amb l’assaig ban i després de la cançó sorpresa, sobretot, sobretot cal agrair a tot just després de la rebuda de les dirigida per Xell Montserrat va col’equip de pares i mares i al gran divuit corals participants, que en mençar la cantata sota la direcció nombre de persones que van colaquesta ocasió procedien de la de Montse Terrades. laborar a la preparació de tota la demarcació i també del Barcelonès, El fil conductor que va escriure jornada… van ser excepcionals. amb uns 250 cantaires. l’Anna Tomàs el va narrar excelEn acabar, al vestíbul del Teatre lentment la Neus Sendra, i va Montse Terrades i Casal, ens esperaven tres grups de estar acompanyat d’una projecció Xell Montserrat grallers que van acompanyar als fotogràfica que anava reflectint L’Espinguet tres grups en què vam dividir a tots els diferents moments del procés els cantaires ( Xarel·lo, Macabeu i estacional de la vinya, muntat-

6 La Circular


JUGUEM CANTANT A SANT VICENÇ DE MONTALT cantant, animador i rondallaire. Vam dansar amb les seves cançons, relacionant-nos més, coneixent d’altres nens i nenes d’altres corals. Ens vam divertir moltíssim. I després, ben descansats -o ben cansats de tant brincar-, ens vam empolainar, les samarretes ben netes i totes i tots ben pentinats. Era l’hora d’ensenyar a les famílies tot el treball que havíem estat preparant, no només aquest dia, si no des de Nadal...havia arribat el moment del CANTANT! Totes les famílies ja estaven assegudes, nervioses de veure’ns, algunes 14 d’abril de 2012 D’aquesta manera, després podríem Fotografia d’Anna saludant-nos nerviosament com Ja dúiem els nervis acumulats de estar ben atens a les indicacions de Cornudella d’amagat, d’altres ben ostentosamolts mesos enrere...preparar un les directores. ment... mentre cada coral anava enJuguem Cantant imposa, i no es trant al teatre portant una espelma pot fer a córrer cuita ni a l’últim Seguidament ens vam dirigir al que deixàvem davant l’escenari, tot moment. Havia arribat el gran dia. El Centre Cívic on ja vam comencreant un ambient molt càlid i de dissabte a les 9 del matí van arribar çar el treball de muntar les peces proximitat. les corals participants: Els Boixets conjuntament. Per a aquest Juguem d’Arenys de Mar, Coloraines de Cantant vam voler que hi hagués un Ja ben col·locats, vam començar Barcelona, L’Escarlet de Calella, fil conductor que unís les cançons cantant les quatre cançons del Art-9 de Granollers, Contrapunt de manera que quedessin enllaçaprograma comú, acompanyats pels de Malgrat de Mar, L’EMM de des com a part d’un conte. Així que músics de la nostra escola: Carme Mataró, Xic Estel de Vilassar de vam demanar a Jordi Cornudella Ferri al violí i Jordi Lluch al piano. Dalt i, és clar, la nostra, L’Oriola Martorell, ex-cantaire i pare d’un Vam escollir: El mussol, La puça i de Sant Vicenç de Montalt. Tothom ex-cantaire, que viu a Sant Vicenç i l’elefant, La lluna, i A janelinha fecha. en tenia moltes ganes; la canalla que es dedica al tema de les lletres, Cada una va ser dirigida per una estava nerviosa amb l’expectatique ens fes el nexe d’unió de les directora d’una de les corals partiva de ser tants i de passar el dia cançons escollides. cipants. cantant i jugant amb nenes i nens d’altres corals, d’altres poblacions... Totes les cançons parlaven de joguiSeguidament vam continuar amb el experiències que desprès, de grans, nes (Cavall de cartró, L’estel de paper, nostre conte cantat, que va narrar guardem com a grans tresors en la El vaixell de paper, El titella groc, i l’autor, Jordi Cornudella. Èxit ronostra memòria. Potser ara mateix, L’estranya joguina) i el conte narrava tund!! Totes les famílies i parentela amb una edat de 4 a 7 anys, no en la història d’uns nets que, mentre vària van quedar bocabadats, encansom prou conscients, però son dies eren a casa dels seus avis, es quedatats, esmaperduts...”Però aquesta que ens marquen malgrat que el ven sense llum i havien de dir quina és la nostra mateixa canalla que record que en tinguem sigui borrós era la seva joguina preferida. Havia a casa no para quieta, no escolta, o que no el puguem ubicar del tot. de ser una joguina que es poguessin no ens fa cas...?! i aquí han estat Ens deixen empremta, ens ajuden fer ells mateixos i que no necessiatents, sense perdre’s cap indicació a construir la nostra personalitat... tés electricitat, ni piles, ni endolls... de les directores, mirant, escoltant ens fan ser més bones persones. que fos una joguina de tota la vida. i cantant!”... Gaudint d’aquest acte Un cop ens vam haver presentat A més d’anar explicant el conte, conjunt, d’aquesta experiència i i saludat, vam anar tots plegats a a cada cançó sortia a l’escenari la creixent amb harmonia, sensibilitat, gaudir de l’esmorzar que ens oferia joguina de què es parlava. solidaritat...La música ens fa ser l’Ajuntament de Sant Vicenç de més bones persones! Montalt, en un espai on podíem Desprès de l’assaig va arribar l’hora menjar, córrer i saltar, desentumir- del JUGUEM. Aquesta part la vam Maica Brecha i Roig nos del viatge i estirar les cames. encarregar a en Rah-Mon Roma, directora de la coral de l’EMM de L’Oriola de Sant Vicenç de Montalt. juliol del 2012 7


RITA FERRER, DOCTORA CUM LAUDE AMB UNA TESI SOBRE EL CANT CORAL INFANTIL Amb la tesi titulada El cant coral infantil educa en valors, hàbits i competències, Rita Ferrer va obtenir el desembre passar a la Universitat de Girona el seu doctorat amb la qualificació de cum laude. Ha estat un treball llarg i minuciós d’investigació de la història i la tasca de les diverses federacions corals catalanes, basat, a més, en la pròpia experiència i que ella ha completat amb l’anàlisi dels resultats d’un

qüestionari que van respondre moltes corals infantils i juvenils de diferents tipologies de les comarques gironines.

federació i de la feina que fan totes les nostres corals dia rere dia. Gràcies, Rita, i enhorabona! La redacció

La gent del SCIC, en el qual la Rita està implicada des de fa molts anys com a directora dels Virolets de Palafrugell, la felicitem alhora que li agraïm de tot cor que escollís aquest tema, que expressa els fonaments mateixos de la nostra

EL TAULER DEL SCIC

SET DIES QUE VAN CANVIAR EL MÓN, L’ACUITACANTAR 8, ENCARA A LA VENDA!!!! Tot i que molts de vosaltres ja teniu a les vostres mans l’últim CD de la col·lecció ACUITACANTAR, recordeu que al SCIC en tenim més exemplars disponibles per a tots aquells que ho desitgeu. Si heu de fer algun intercanvi, algun regal o heu d’encarregar material per la vostra escola (en el cas dels mestres) és una adquisició ideal!!! ACUITACANTAR 8: Set dies que van canviar el món

JORNADES DE TREBALL D’OCTUBRE (CURS 2012 – 2013) Les properes Jornades de Treball de començament de curs tindran lloc els dies 20 i 21 d’octubre de 2012. Com sempre, en aquestes Jornades es presentaran les activitats programades pel curs, el Programa Comú, se celebrarà l’assemblea amb l’elecció de nous membres dels 17’s... Enguany, entre d’altres coses, s’hi suma la presentació de la cantata d’aniversari de del 40è Juguem Cantant! Anoteu la data a la vostra agenda i recordeu que és molt important la vostra assistència, per dir-hi la vostra, per conèixer nous repertoris, noves experiències, noves corals i directors, per compartir... en definitiva, per fer el SCIC més gran!

8 La Circular

Cantata per a cor, solista, narrador i orquestra Música: Antoni Ros Marbà Text: Ramon Solsona Veu solista: Nina Narrador: Pep Jové Cors infantils del SCIC / JONC Filharmonia (Manel Valdivieso, director titular) Antoni Ros Marbà, direccció musical Durada: 51’ 19’’ Preu: 13 € comandes: scic@scic.cat


Fotografia de May/Zircus

45 Trobada General La Trobada General del SCIC és sempre un caleidoscopi de llum i colors i en aquest monogràfic n’hem volgut recollir tots els matisos d’aquesta darrera, la 45ena. Els ingredients, tots els coneixeu: partitures, assajos, organització, cantaires, directors, pares, concert, tècnics, voluntaris, collaboradors,... ens sembla que recollim el testimoni de tots ells en les següents pàgines.

Monogràfic

Els qui vau tenir el plaer d’assistir al concert en coneixeu els resultats musicals i mantindreu a la vostra memòria les emocions

viscudes.També aquest aspecte de la Trobada l’hem volgut tenir present amb els textos, però també amb les fotografies que sovint reflecteixen aquelles expressions que ens són tan difícils d’explicar amb paraules. Després de preparar aquest monogràfic, als qui formem part de l’equip de redacció de la Circular només ens queda dir una cosa: Felicitats a tots als qui heu fet possible aquesta 45 Trobada... cantaires, va per vosaltres! Núria Tura

juliol del 2012 9


TALLEU, ÉS BONA! L’enregistrament de la cantata comentat per filla i mare

Marta Minguella g i Rosa Rafecas Cantaire i directora, respectivament, El dia 4 de febrer al matí vam agafar de la coral el cotxe i ens vam dirigir cap a Rossinyols de Vilafranca per a assistir a la gravació Llorenç del de la cantata Set dies que van canviar Penedès el món. Érem conscients que ens esperaven hores i hores de feina dura, i que no seria fàcil aconseguir els millors resultats, però hi anàvem amb ganes i il·lusió per donar el millor de nosaltres.

Durant tot el cap de setmana vam dedicar molt d’esforç i dedicació a gravar les 10 cançons que formen la cantata, sota la direcció del mestre Antoni Ros Marbà, el compositor, amb l’ajuda del mestre Manel Valdivieso, que serà el director de la cantata. La feina va ser dura, ja que van ser moltes hores seguides treballant, però tothom la va aguantar molt bé gràcies a les ganes que teníem que sortís bé. Tots, grans o petits (hi havia nens i nenes bastant xics), vam estar treballant fins a l’últim minut, i crec que podem estar contents amb el resultat que vam aconseguir. Treballar amb directors de tant de renom ha estat també una gran experiència. La feina de tots dos, així com la dels nostres directors de les corals, va ser admirable, decisiva per poder acabar tota la gravació. El primer que notaves al veure’ls eren les seves ganes que sortís tot bé, la seva predisposició a treballar al màxim nivell. Tot i així, van ser capaços de tenir paciència quan alguna cosa no sortia i de saber baixar el seu ritme habitual per a adaptar-se al nostre, cosa que tots vam agrair. També cal destacar la feina dels tècnics de so. Tot s’ha de dir, cada vegada que deien “No és bona, s’ha de repetir!” ens deixaven de tot menys contents, però és una feina completament necessària i que també cal mencionar.

10 La Circular

Vam aconseguir un cap de setmana de feina dura però agraïda, ja que crec que no parlo per mi sola si dic que ens vam emportar un bon record de la gravació de la cantata d’aquest any. La música que ens unia ens va ajudar a gaudir d’aquelles hores, i ens va donar moments que no oblidarem. Marta Minguella Rafecas

M’agrada llegir el text de la meva filla i notar el seu entusiasme, la valoració musical i l’agraïment. Però em crida l’atenció l’obvietat amb què tracta el tema: enregistrar s’ha convertit en una experiència “ordinària”.

extraordinari per al SCIC! He participat en cinc dels set “Acuitacantar” que ja s’han editat (2000-2011), des d’aquells en què ens deien que no moguéssim ni una pestanya perquè s’hauria de repetir tota la peça, fins al que hem picat de mans tots alhora una sola vegada per tal que el tècnic munti les polirítmies. I el fet d’enregistrar, igual de dur sempre, ha perdut la màgia de l’acte extraordinari per passar a ser una tasca més.

Aquest any he viscut amb un cert desencís la manca d’interès dels meus cantaires. He pensat que potser m’havia equivocat de tornarlos a “apuntar”. Però alhora hi ha hagut veus de valoració importants, com la de la meva filla, i també la Quan el SCIC va editar el primer de cantaires, ja més joves que no disc (en vinil) del Tirant lo Blanc i pas infants, que han gaudit del cap vaig saber que alguns nens i nenes de setmana “in crescendo”, des del de corals l’havien anat a enregistrar, fred intens de Vilafranca, passant no vaig poder evitar un cert senper les volves de neu i acabant timent d’enveja. Quan vaig portar amb l’alta temperatura de la sala... els primers grups de la coral que si canviem el món en set dies, per dirigeixo a enregistrar El Bruel de força hi ha d’haver una escalfor l’Estany/L’ocell daurat de l’any 1993, considerable! tot era tan nou per a nosaltres i tan


CAMINANT CAP A LA TROBADA GENERAL DEL 12 I 13 DE MAIG: ELS ASSAIGS Toni Gàlvez

Si faig una mirada enrere, de tants anys de vinculació al SCIC, de tantes coses viscudes, de tants moments més o menys encertats, l’enregistrament encara em va produir una emoció impagable: la de veure aquella colla de nens i nenes, nois i noies, amb aquella disciplina d’assaig, amb aquell rigor i aquella paciència, capaços de repetir i repetir, d’esperar i esperar (l’orquestra també necessitava repeticions!), de tornar-hi després del descans... de passar-se un cap de setmana i mig (no oblidem el dissabte anterior d’assaig) tancats en una sala de treball en comptes de despreocuparse de tot amb qualsevol distracció banal.

Director, secretari administratiu del SCIC i Ex- Com a hores d’ara ja sabeu, la coordinador 45a Trobada General de Corals General Infantils de Catalunya –la trobada

territori, que es podrien considerar “minitrobades de treball”. Aquests assaigs, adicionals a la feina de cada és organitzada amb la característi- coral dia rere dia en els seus assaigs ca de “general” cada cinc anys pel habituals, es van fer dissabte 24 Secretariat de Corals Infantils de de març a El Perelló (Baix Ebre), Catalunya (SCIC)- és un esdediumenge 25 de març a Mollerussa veniment que aquesta vegada ha (Pla d’Urgell), diumenge 15 d’abril reunit un gran cor de tres mil veus a Centelles (Osona) i dissabte 21 format pels nens i nenes d’entre d’abril a Mallorca. vuit i setze anys de totes les corals membres d’arreu de Catalunya, de En aquests assaigs, Manel ValdivieValència i de Mallorca. Durant tot so va treballar l‘obra que havia de un cap de setmana, els nens i nenes dirigir a la Trobada i les directotenen ocasió de conviure i allotjar- res van començar a fer sonar les se a casa d’altres cantaires que no cançons comunes. El repartiment coneixien i formar part d’un cor de localitats i de dates va fer que i d’un concert únics on s’estrena tots els infants de totes les corals l’obra composta expressament per poguessin participar en algun dels a l’ocasió. Enguany, el concert de assajos previs i així ells i els seus Jo que treballo en l’ensenyament diumenge 13 de maig a la tarda ha directors començar a fer-se càrrec obligatori (on tots fem francament comptat amb la participació de la de com sonaria quan cantessin tots el que bonament podem o sabem), Jove Orquestra Nacional de Cata- junts el dia de la trobada. vaig pensar que la tasca del SCIC té lunya Filharmonia. un valor incalculable. Que aquests Aquest ha estat, doncs, un pas més, cantaires són uns privilegiats de Potser no tothom de fora del i molt important, del camí cap a la rebre l’educació que reben (que ja SCIC sap que, per arribar-hi amb trobada general, l’acte que ha culmive en primer lloc de casa!) i que un coneixement suficient de l’obra nat les activitats d’aquest curs. nosaltres som uns privilegiats de d’estrena -la cantata Set dies que poder compartir-ho amb ells. Jo, van canviar el món, amb lletra de al menys, sempre m’he considerat Ramon Solsona i música d’Antoni marcada per l’empremta del SCIC; i Ros Marbà- i conjuntar degudaadonar-me que la meva filla comenment les cançons del repertori ça a patir la mateixa malaltia, ella comú, es van organitzar quatre que ja a hores d’ara ha rebut una assaigs previs conjunts, cadascun Assaig parcial a d’ells amb uns 800 infants de cada formació musical molt més sòlida Mallorca. que la meva, és una cosa que em commou... i em fa adonar que em vaig fent vella!!! Rosa Rafecas Jané

juliol del 2012 11


RODA DE PREMSA La redacció

Dilluns dia 7 de maig es va fer a la Fotografia Conselleria de Cultura de la Ged’Ariadna de neralitat de Catalunya una roda de Casacuberta premsa que va presidir el Conseller de Cultura Sr. Ferran Mascarell. L’objectiu era la presentació de la 45a Trobada del SCIC així com la cantata Set dies que van canviar el món. El compositor de la cantata, Antoni Ros-Marbà, i l’autor del text, Ramon Solsona, van explicar la gènesi del projecte, de quina manera hi havien treballat i la il.lusió que hi han posat. Montserrat Cortiella va expressar en nom de l’orquestra JONC Filharmonia la seva satisfacció de col. laborar en aquest projecte. Manel Cubeles, Coordinador General del SCIC, va agraïr la col. laboració i el suport de la Conselleria de Cultura i va donar explicacions diverses sobre l’organització

de la trobada i l’enregistrament d’aquesta cantata en la col.lecció de CDs Acuitacantar. A la roda de premsa hi van assistir l’actor Pep Jové, el narrador, i Nina, solista en diversos números de la cantata. Hi havia representants dels principals mitjans de comunicació, que van fer algunes preguntes i van demanar aclariments. En la seva intervenció, el Conseller Mascarell va dedicar unes paraules molt amables al SCIC, destacant la tasca que fa i els valors del cant coral. Entre altres coses, va assenyalar que “aquesta tradició, que té 150 anys i que va començar al voltant del concepte de la fraterni-

tat, el Secretariat ha aconseguit que sigui plenament moderna. El mèrit d’aquestes cantates és que aquesta gran tradició també la puguem admirar com a fet cultural modern i contemporani”. El conseller va destacar que la trobada té els valors de “l’esforç compartit“, del “plaer de compartir un fet musical” i de “les coses ben fetes” i que aquest és “un valor que hem de compartir tots”. I va concloure: “Aquest país nostre necessita coses ben fetes i aquesta trobada n’és un exemple”.

TRES MIL VEUS D’UN PAÍS AMB FUTUR Carles Capdevila p El diari ARA del dia 13 de maig, a l’espai “i aqui” va publicar amb aquest títol aquest article del seu director que reproduïm amb autorització. Avui el teu fill estrenarà a escala mundial una cantata d’Antoni Ros Marbà i omplirà el Palau Olímpic de Badalona. Felicitats. Bé, el teu fill i 2.999 cantaires més. Això li treu pressió, podria fer algun gall i no es notaria. No el farà, tranquil, fa anys que assaja cada dilluns, has vist un munt de concerts de Nadal i de finals de curs, ja va fer un Palau Sant 12 La Circular

Director del diari ARA

Jordi. Alguna pausa la pots aprofitar per recordar el primer concert. Aquell en què tenia quatre anys, no va parar quiet (i mira que van fer dues cançons i eren curtes), es va ficar el dit al nas, mirava amunt, fins i tot es va girar d’esquena al públic. Tot menys cantar: de tant en tant obria la boca, però costava veure si era un playback mal fet o un badall mig reprimit. Quin canvi. L’esforç i l’alegria dels joves que dirigeixen les corals té recompensa: eduquen la veu, eduquen l’oïda, eduquen la disciplina, eduquen la paciència,

eduquen el ritme. En una paraula: eduquen. Aprenen tant a cantar com a callar. Tot quan toca, i a fi de bé. Avui escoltaràs tres mil veus interpretant la cantata escrita per Ramon Solsona i t’emocionaràs. Perquè una de les tres mil veus és ton fill. I perquè imaginaràs que un país amb futur hauria de ser això. Gent contenta que s’esforça a no desafinar, ben dirigida i que es deixa dirigir a la recerca de l’harmonia, la força imparable que tenen milers de veus ben unides.


PARLA EL COT Voluntaris del COT

En lloc de fer un article explicant-ho, aquesta vegada hem preferit donar veu a cadascuna de les comissions que han treballat per muntar la trobada perquè contestin tres preguntes breus sobre la seva feina. Les preguntes són: De les tasques de la vostra comissió, dintre del comité organitzador de la trobada, 1.- quina ha estat la més difícil? 2.- de quina heu quedat, finalment, més satisfets? 3.- quina feina que heu après a fer amb el COT creieu que us pot ser útil en algun altre àmbit de la vostra vida? Fent-ne un buidat ràpid, de seguida en destaca el fet d’haver treballat en equip. Se’n dedueix, una vegada més, que aquesta és una característica del SCIC que sortosament s’ha mantingut amb els anys i que mai no hem de deixar pedre. Les respostes rebudes són aquestes: ALLOTJAMENT 1.- És important dir que el nostre funcionament només depèn de les pròpies corals i, si bé és cert que apareixen dificultats que hem intentat solucionar fins on hem pogut (proporció de mitjans-grans, necessitats especials, canvis de números de cantaires per allotjar o allotjadors...), preferim destacar la bona predisposició, la comprensió i la col·laboració que ens ha donat tothom i que ens ha facilitat molt la feina!

de les famílies en que els nens i nenes vagin a dormir a casa de gent que no coneixen. Aquest fet potser s’hauria d’analitzar per a futures trobades i/o activitats... 3.- Creiem que hem practicat principalment el treball en equip i la coordinació, i ens ha ajudat força la utilització de les noves tecnologies en el tractament i organització de dades. Jordi Segarra i la comissió d’Allotjament EQUIP TÈCNIC 1.- Allò que més ens ha costat ha estat distribuir els cantaires: per veus, per assajos comarcals, per blocs de cadires al Palau de Badalona... 2.- Estem contents de la tria de cançons del Programa Comú, que creiem que van ser encertades, i de la decisió de col·locar els cantaires en el costat llarg del pavelló i els Grans prop del director, cosa que creiem que ha ajudat el bon resultat musical del concert i sobretot de la cantata. 3.- Hem après moltíssimes coses, sobretot l'organització de la trobada ens ha ensenyat a ser precisos i efectius en les nostres comunicacions a tantes corals i a tantes altres persones també involucrades.

INFRAESTRUCTURES 1.- La feina més difícil va ser organitzar l'entrada del públic. 2.- Hem quedat molt contents de Retolar totes les portes, distribuir col·laborar perquè els cantaires voluntàris…amb 7.000 pares! Al participessin de l’experiència de principi l’entrada es va saturar una l’intercanvi, que creiem que és molt mica, però finalment a les 6 en punt enriquidora, tot i que ens ha sem- tothom era al seu lloc i a punt per blat detectar que cada cop hi ha disfrutar del concert! més reticències o dubtes per part

Fotografia de 2.- La veritat és que hem quedat May/Zircus satisfets de tot en general. Però potser el millor ha estat el companyerisme i la motivació que es desprèn des del COT en jornades tant intenses com aquesta. 3.- Hem après l’organització i el treball en equip. Penso que el COT n’és un exemple boníssim. Eugènia i la comissió d’Infraestructura PRODUCCIÓ 1.- Ens va ser difícil decidir les sortides i entrades de les corals, ja que hi havia moltes variables a tenir en compte: la col·locació dels cantaires per veus, els aparellaments de l’allotjament, la llunyania de les seus de les corals de fora de Barcelona, l’equilibri del nombre de cantaires que havien de sortir per cada porta. 2.- Vam quedar finalment satisfets de les entrades i sortides al Palau, que malgrat la dificultat que suposaven van ser molt fluïdes; era el que ens feia patir una mica més. D’altra banda, també valorem i estem molt satisfets del tracte sempre distès i del bon ambient que sempre ha regnat tant al COT com durant la mateixa trobada general, tot i els nervis i les situacions estressants. 3.- El que hem après els membres de la comissió de PRODUCCIÓ del COT per a altres àmbits de la nostra vida és a treballar en equip i de manera molt eficient, així com a gestionar-nos la feina i a organitzarnos. Joan Fonoll i la comissió de Producció ORDRE 1.- La feina de la nostra comissió

juliol del 2012 13


Hem après que el SCIC té un grup de gent que són un exemple d’allò que és el treball en grup. és bastant de darrera hora, això va fer que ens haguessim d’ocupar de resoldre diverses coses a l’últim moment.Va costar poder-se posar d’acord amb la Guàrdia Urbana (per als aparcament i el trànsit) 2.- Probablement allò que més ens va satisfer va ser la resposta dels voluntaris, que malgrat que a darrera hora hi va haver molts canvis, baixes i altres dificultats, aquells que van ser-hi van estar en tot moment al peu del canó.Van treballar durant tot el cap de setmana amb ganes i entusiasme i això és d’admirar en una joventut (i alguns de més madurets) que sovint no es valora prou. 3.- Hem après que el SCIC té un grup de gent que són un exemple d’allò que és el treball en grup. Ha estat fantàstic col·laborar-hi. A nivell personal m’he hagut d’espabilar amb el tema ordinador (sóc un desastre). He après a fer un Googledoc i a enviar emails a grups. M. Mercè Viña i la comissió d’Ordre PREMSA 1) La dificultat més gran ha estat seguir el nostre calendari establert com a comissió, quan la majoria de coses (dates, pressupostos...) no depenien de nosaltres

PROTOCOL 1) La veritat és que no hi ha hagut cap tasca difícil, són petites tasques que es van fent una darrere l'altra sense presses. 2) Estem molt satisfets de la quantitat de VIP's que van venir finalment al concert i el que això comporta: que.gent de les institucions pugui veure directament el resultat de sumar molts esforços. 3) D’allò que hem fer al COT, creiem que ens pot ser útil en el futur l’haver après a elaborar una llista adequada de convidats i el fet de rebre'ls el dia del concert. Ariadna de Casacuberta i la comissió de Protocol PUBLICACIONS 1) La feina bàsica d'aquesta comissió ha estat fer el programa de mà i el que ha costat més és tenir a temps i dins els terminis tot el material que s'hi havia de posar (els diversos escrits de polítics, etc). 2) Finalment, el programa ha quedat prou bé, així que d'això n'estem satisfets!!! 3) No hi ha cap tasca nova, però si que he corroborat la importància del treball en equip i la paciència!!!!

Mon Monfort i la comissió de 2) Finalment, hem quedat força sa- Publicacions tistetes de la resposta dels mitjans i la repercussió final de la trobada a la premsa 3) Allò que ens pot ser més útil en altres àmbits ha estat, principalment, haver de fer la recerca de contactes de mitjans i periodistes i contactar amb ells intentant captar la seva atenció. Berta Junqué i la comissió de Premsa

14 La Circular

Fotografies de May/Zircus


OPINIONS A PEU DE PISTA Diversos autors Públic, músics, cantaires, voluntaris... Després del concert, va ser materialment impossible parlar amb tots aquells amb qui hauriem volgut fer-ho per saber les seves impressions. Aquestes frases que hem pogut recollir esperem que us facin reviure les emocions del moment.

M’ha agradat molt i m’ha fet retornar a quan jo era petita, quan cantava en una de les primeres corals del SCIC, la coral infantil de Ràdio Terrassa. A la primera trobada la meva coral no hi va portar els nens i a la segona, a Lleida, els pares no m’hi van deixar anar perquè encara era massa petita! Sí que vaig anar a la següent, a Barcelona, i a partir de llavors les recordo totes. Seria molt bonic que es poguessin fer més trobades, però evidentment una feinada així no es pot repetit massa sovint. Montserrat Cadevall

Ens acompanyaven... Una trobada general fantàstica, amb totes les emocions que sempre ens fa sentir una trobada general. Molt bé, molt bonic! Xavier Solà

pinta molt bé!”. No puc dir altra cosa, això és el que sento. Manel Cubeles Coordinador General del SCIC

Ha estat emocionant, hi ha hagut moments de llàgrimes. Hem vist la realitat del país, la força que ens farà vèncer tots els problemes que puguem tenir. Edmon Colomer Director d’orquestra

Tant la lletra com la música de la cantata són d’una ironia tan fina que es converteix en un gran elogi de la música. Es nota que tots dos Presidenta de la FCEC autors han treballat molt conjuntament per fer aquesta obra tan Ha estat espectacular. Avui tot ha bonica, que, a més, no és gens fàcil, rutllat com mai gràcies a la feina que ha fet tothom, des del director tot i que l’han cantada tan bé que ho semblava. que fa, com aquell qui diu, quatre dies que és al SCIC fins aquell que Josep Martorell i Roser Solanich fa 45 anys que hi és. Els voluntaris, Melòmans i amics del SCIC l’equip tècnic, la gent del COT, tothom hi ha posat tanta energia que Estic una mica emocionat. Ja sé que això, avui, s’ha notat. Ha estat incre- ara mateix costa ser fred, però diria ïble, de veritat, ja des de l’assaig de que ha estat un moment excepdissabte a la tarda. Quan vaig sentir cional, d’una gran qualitat musical les primeres notes vaig pensar “això i una gran comunicació. El treball

Secretari de Cultura de la Generalitat de Catalunya

És una cosa molt i molt interessant, és molt bonic veure aquesta graderia plena de joves i també tan públic. Felicitats per la vostra feina. Continueu així, donant, també, testimoni de la capacitat creativa que heu mostrat en haver estrenat aquesta obra nova, tan irònica i que també és un repte, musicalment parlant. Congratuacions a tots, estic molt content d’haver estat convidat i emocionat de veure tots aquests nens que han cantat tan bé i s’han divertit tant. Sante Fornasier, President de l’European Choral Association-Europa Cantat

Excel·lent! En realitat hauria de dir sense sorpreses,... De les corals i la gent del SCIC, i especialment en una Trobada General, sempre n'he esperat i sempre s'han obtingut excel.lents resultats! Espero que els assistents (polítics, responsables, familiars, etc.) n’hagin pres bona nota i que els cantaires que hi han participat en guardin un record tan bo i perenne com el que jo guardo de la meva trobada com a cantaire d’Un Concert Desconcertant! Martí Ferrer President del Moviment Coral Català

Gent del SCIC amb l’entusiasme de la primera Trobada... Fotografia d’A. Cornudella juliol del 2012 15


de cada dia de les corals arriba finalment a un punt culminant. I val la pena dir, perquè de vegades no hi donem prou importància, que a tots aquests nens i nenes aquesta impressió els quedarà per a tota la vida. Joaquim Miranda

projecte. Moltes gràcies. Pep Jové Narrador

Estic molt emocionat. Aquesta és la meva tercera trobada. La primera va ser de nen, cantant; la segona dirigint; i avui ensenyant un cànon i gaudint d’aquesta meravellosa cantata. Una vegada més s’ha complert el miracle, perquè això és com un miracle que queda en el record, un moment ple d’emocions i de fe en aquest país. Josep Vila i Casañas

Dirigir aquests nens i nenes m’ha fet sentir la persona més afortunada del món. He tingut la sort de dirigir la primera de les quatre cançons i m’ha semblat notar que tot el Palau estava impressionat de com cantaven els nostres mitjans. Està clar que em feia respecte la comesa, però hi ha hagut una mena d' “energia SCIC” per tot arreu durant tot el cap de setmana (COT, directors, companys del Tècnic i coordinació, voluntaris....) que, barrejada amb l'energia dels nostres cantaires, m’ha fet estar en forma. I com a mare, veure els meus fills allà tan entusiasmats amb el que estaven fent ..... Jo no ho oblidaré mai .... i ells tampoc.. Orgull de SCIC !!! Núria Batet

Autor i director del cànon sorpresa

Directora del cant comú

Mai abans no havia sentit 3000 veus ni tampoc, és clar, hi havia cantat. Ha estat una experiència preciosa que m'ha permès comprovar un cop més allò que sé prou bé: la música és una gran eina educativa en valors tan necessaris com escassos avui dia. La disciplina, l'exigència i l'esforç s'apreciava en cada nota. Enhorabona a tots els directors de corals per la feina feta i enhorabona a tots els cantaires, petits i grans, Fotografia de capaços de seguir l'exemple que May/Zircus ens han donat els nostres pares i avis: fer la feina ben feta pel gust de fer-la bé i, de pas, ser útil a la societat. Nina

Ha sigut brillant. En els assaigs potser estaven una mica més apagats, però avui al matí els hem agrupat perquè no quedessin cadires buides i això ha anat bé. En el concert ho han donat tot, amb molta energia i suposo que amb aquella espurna especial del directe, per la il.lusió d’ensenyar-ho als familiars i a tothom. Per mi era un gran repte, mai havia dirigit tants nens, em feia molta por! És clar que havia preparat com treballar-ho (les

Director de cors i professor

Ho van fer sonar...

Solista i narradora

Poder col.laborar amb un grup de professionals i voluntaris tan excel.lents, amb tanta generositat i qualitat humana farà que aquesta 45a. trobada de corals amb la cantata Set dies que van canviar el món passi a ser un record inoblidable per a mi. No voldria oblidar-me de cadascun dels quasi tres mils nens que amb la seva il·lusió, compromís i seriorsitat van provocar en mi un efecte de total admiració. Només tinc paraules d'agraïment a les persones que han fet possible la meva modesta participació en aquest

16 La Circular

veus, la percussió corporal, etc.) i l’aventatge és que he treballat sobre allò que ja estava après a les corals, només calia fer el muntatge. Gemma Ruiz Directora del cant comú

Jo ja havia acompanyat un cor gran perquè vaig formar part de l’orquestra en un Cantània dirigit per l’Elisenda Carrasco. És cert que sempre fa una mica de respecte. M’ha soprès molt l’energia que s’ha produït aquí en un moment. Durant els assajos hi havia soroll, moviment.... però a l’hora del concert en un instant s’ha condensat tot i el resultat ha estat fantàstic. Anna Músic acompanyant (teclat)

M’ha agradat, m’ho he passat molt bé. He cantat una cantata i cançons, la que més m’ha agradat és la del pà amb tomàquet. Abril (8 anys) Coral Sant Medir

Estic molt content perquè he acollit un nen de Mallorca a casa. Ens ho hem passat molt bé. M'ha agradat la trobada perquè hem pogut cantar molts nens i nenes junts, i sobretot fer-ho amb l'orquestra!... Pau (11 anys) Coral Coloraines

Feia olor de cançons (Aitor, 9 anys) Impressionada i impactada, moltes


Dirigir aquests nens i nenes m’ha fet sentir la persona més afortunada del món...(Núria Batet) Feia olor de cançons (Aitor, cantaire) persones i a la meva imaginació una sola veu (Laia, 14 anys) Cantaires de la coral Xic Estel de El Vendrell Nosaltres estem molt contents del resultat de la Trobada General. L'experiència musical va sigut molt bona, sobretot perquè durant al curs, als assaigs, només erem 10 cantant a dues veus i no anavem del tot segurs. Els dos assaigs abans del concert ens van donar confiança, hem vist que dominàvem les cançons i ens han permès gaudir enormement del concert. A més, l'experiència humana que suposa cantar amb centenars de nens i nenes d'arreu de Catalunya i compartir el cap de setmana amb la coral acollida ho converteix en un esdeveniment emocionant i inoblidable. Marta Narberhaus

del llarguíssim assaig d’ahir dissabte, el d’aquest matí ha sonat molt millor i això els ha sorprès i els ha motivat alhora. Aquest entusiasme que s'ha anat creant a mesura que cantàven ha creat espectatives de cara al concert i crec que això ha fet que en gaudíssin moltíssim i ho donessin tot. De les cançons del programa comú, per a mi la més especial és la dels Contrabandistes; té alguna cosa que fa que de cop i volta, quan comença la introducció del piano, tots els cantaires estiguin dins la música i es deixin endur per ella. Teresa Maria Directora, coral Xic Estel de El Vendrell

També hi van treballar...

Avui, el meu grup de voluntaris ens hem cuidat del públic, d’organitzar entrades i sortides, de posar i treuDirectora, coral Coloraines de l'Orfeó re les cadires de pista, etc. Jo canto Gracienc des dels set anys a la coral infantil i ara que en tinc 21 canto a la coral La cantata ha anat entusiasmant els Sant Medir, de fet mai no he deixat Fotografia de cantaires de mica en mica. Després May/Zircus

les corals. M’ha agradat molt ajudar i crec que tot ha anat molt bé. Georgina Voluntària

El concert ha sigut molt bonic, els cantaires han donat tot el que han pogut. Jo vaig cantar de petit a L’Esquitx i ara canto al cor juvenil Sinera i tinc una germana que dirigeix L’Esquitx. Per tot això he vingut a ajudar. Andreu Voluntari

He estat el responsable de la sonorització de diverses trobades del SCIC al Palau Sant Jordi i he de dir que l’espai d’aquesta vegada és molt millor. Ho vam notar el primer dia, només entrar-hi. És molt més petit -una tercera part del volum-, tot és molt més a la vora i no hi ha el ressò de la música contra la paret del davant. Sens dubte el resultat sonor ha estat molt millor. Ferran Conangla Tècnic de so i músic

La gent del SCIC... Penso que actes com el d’avui demostren que el SCIC, aquest moviment de corals infantils, és admirable i és molt sòlid gràcies a l’esforç de tots els que hi hem treballat tant de temps perquè creiem que així no només es fa país sinó que també es contribueix a la cultura universal. M. Dolors Bonal Fundadora

Després de 44 anys de participar, d’una manera o altra, en la preparació i celebració d’una Trobada General, en aquesta darrera n’he estat únicament espectadora. Això ha fet que escoltés amb una sensació molt diferent; amb tranquilitat, juliol del 2012 17


amb expectació i, naturalment, amb emoció. La cantata, com a part principal de l’acte, l’he trobada encertada i, espero que els cantaires n’hauran viscut la ironia i la gràcia de la lletra i de la música. En alguns moments se m’ha aparescut aquell Flautista de Hameln de fa 43 anys.... No podem negar que s’ha fet camí. Per molts anys i moltes felicitats a tots els participants, des del cantaire més petit fins al músic molt natural, com si res no costés. He vist aquest matí l’assaig, i ara, a –o compositor- més vell. l’hora del concert davant el públic, Maria Martorell han cantat encara més bé. Cada Fundadora trobada és una superació, cada cop He recordat la primera trobada.Va es canta amb més musicalitat i més ser a Manresa el 1967, en un petit qualitat vocal. Jordi Llobet escenari on gairebé no hi cabíDirector de corals em, i era també la presentació en societat de la coral infantil l’Aliret, Ho van escoltar... de Maresa, que jo dirigia. M’ha fet molta emoció recordar-ho ara i Ha estat impressionant veure tanveure el cami que s’ha recorregut tes criatures cantant, quina vitalitat! des de llavors. Anna M.Teresa Massats Fundadora

Espectadora

Ha sigut una trobada molt emocionant, he recordat vells temps i he vist que es continua amb la mateixa il.lusió. M’ha semblat molt encertat el nou espai (Palau Olímpic de Badalona), sembla fet a la mida justa de la Trobada. Les corals han estat impecables, l’organització i la direcció perfectes. Pel que fa a la cantata, potser diria que el text és una mica llarg i alguns cants no gaire melòdics. En alguns moments he trobat a faltar més volum de les veus dels nens, quedaven tapats per l´orquestra. En resum, però, una excel·lent trobada general per a celebrar el 45e. aniversari. Felicitats a tots. Tomàs Rosado

Fa quaranta cinc anys que visc a Dinamarca i he cantat en corals, però no coneixia res del SCIC. M’ha semblat molt bonic. M’ha impressionat molt, ha estat maquíssim i divertit. Rosa Maria

Excoordinador general

Espectadora

Des del públic ho he vist i ho he sentit molt bé. L’acte ha estat molt ben organitzat, hem hagut de fer una mica de cua, però després tot ha estat molt ben portat. El presentador hi ha donat continuïtat, ens han explicat com anava i tothom ha cregut, no ha calgut fer callar, no s’ha fet gens llarg. Felicito els organitzadors. Lluís Espectador

Ha estat un acte molt àgil, tot ha anat d’una manera molt fluïda i 18 La Circular

Fotografies de May/Zircus


DOS DIES QUE VAN CANVIAR EL RITME DE CASA Família Roig Adell Família acollidora de la Trobada Sí, ja ha arribat el cap de setmana esperat!–dèiem entre nosaltres-. Tots estàvem il·lusionats i, a l’hora, encuriosits pel que passaria el cap de setmana. La Clara participaria en la 45a trobada del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, cantant amb 3.000 nens. -Impressionant! Acolliríem dos nens d’una altra coral que no coneixíem de res. Com seran? – ens preguntàvem. Seran educats, els agradarà el nostre menjar, s’enyoraran de casa seva?... La veritat és que tots teníem Set a taula. ganes d´anar a buscar-los després Fotografia de la de l’assaig de dissabte. Famíla Roig Adell. A casa vàrem acollir en Gerard i en Martí. Canten a la coral de Palafrugell però en Gerard és de Pals i en Martí de La Bisbal. Tot just entrar pel passadís de casa, vàrem fer les presentacions. La Clara va presentar els seus germans Jaume i Manel i, sense més, van entrar cap a casa, com si es coneguessin el camí de tota la vida. En Gerard va trobar la guitarra d’en Jaume i ens va obsequiar amb un mini concert. Tot seguit, van començar a jugar junts a bàsquet. Vam tenir ocasió de parlar sobre els seus pobles i fins i tot vàrem aprendre que l’arròs del Molí de Pals, amb les seves varietats: rodó

Fotografia de May/Zircus

perlat, arròs semi llarg cristal·lí..., és utilitzat pels millors cuiners de l’Empordà o que el “Bisbalenc” és un tortell de pasta de full, cabell d’àngel i pinyons, boníssim. Com que a casa no parem..., després de sopar, els vàrem proposar d’anar al teatre i, dit i fet. Després de sopar vam anar a un teatre de barri on representaven “Antaviana” de Pere Calders.

Certament, l’experiència va ser molt enriquidora. En Gerard i en Martí, amb aquell accent gironí que ens agrada tant als de Barcelona i amb la seva naturalitat, van congeniar amb nosaltres de seguida. El cant ens va unir sense conèixernos. La sensibilitat per la música i la il·lusió dels nens ho van fer tot fàcil.Vam passar a ser set a taula i tot va rutllar a la perfecció. A casa, ens alegrem molt d’haver participat La jornada de diumenge, que en l’acolliment perquè ha estat la prometia ser encara més intennostra primera experiència. Sens sa que la de dissabte, va acabar dubte, una molt bona oportunitat rodona. Assaig, dinar, nervis previs per compartir i aprendre a conal concert i una tarda inoblidable al viure. Pavelló Olímpic de Badalona. Gràcies, Gerard i Martí. Ja sabeu on som!

juliol del 2012 19


DES DE L’EMOCIÓ PERSONAL, JUST DESPRÉS DE LA 45 TROBADA Montserrat Gual Excoordinadora general del SCIC, membre Cada vivència de Trobada General de la Junta En la primera part, just començar, I per acabar, el plat fort!!! Tantes ha estat per a mi ben diferent. No d’ECA-Europa les veus dels nens són quelcom que complicitats l’havien fet possiés el mateix venir-hi amb els nens obre totes les fibres de l’emoció i ble!!! Sempre em commou pensar Cantat de la coral, com a directora, havent descobert pas a pas i treballat amb ells cada melodia, cada número, cada dificultat...., que fer-ho com a membre de la coordinació, amb neguits, presses i amb una gran emoció quan es desclou el taló... i viure-ho ara com un membre més sense cap responsabilitat directa i amb l’ànim obert a tota sorpresa. Així, gairebé amb el full en blanc, vaig arribar al Pavelló Olímpic de Badalona, minuts abans de començar el programa.

el sentiment. És un so tendre, net, de colors riallers. Dirigits per la Núria Batet i la Gemma Ruiz, van cantar amb seguretat i precisió un programa exquisit, nostre.

què han significat, a tot nivell, les cantates que el SCIC ha encarregat. Que compositors de tanta vàlua com enguany l’Antoni Ros Marbà, de bracet de Ramon Solsona, treballin seriosament pensant en Quan va arribar la cançó sorpreles possibilitats musicals dels nois sa Som un país petit, bell poema i noies i, sobretot, en com aconsede Joan Margarit, Josep Vila es va guir el seu somriure i gaudi, sempre trobar amb uns nois i noies apunt, em meravella. La feinada tècnica, entregats a les seves mans, i amb un de gran rigor, de Manel Valdivieso, públic que no va desmerèixer gens a tots els assajos, a les gravacions ni mica i que va estar completai en el propi concert, així com la ment a l’alçada. participació de la Jove Orquestra nacional de Catalunya Filharmonia, En tota aquesta primera part, vaig entregats completament, sense veure que els nois eren com uns oblidar Pep Jové i Nina que van petits professionals de la música acabar de vestir la gran festa, van i que tenien ofici. Molts cops, tot ser extraordinàries. dirigint, potser no en som prou conscients, però des de fora, des No cal que esmenti en aquest petit de la pista, vaig poder observar el escrit els valors musicals, humans i llenguatge emprat per la Núria, la pedagògics que aquest projecte imGemma i en Josep, els seus gestos plica. En les salutacions del prograi demandes als cantaires, i em vaig ma de mà en trobareu des de tots sentir orgullosa dels seus coneixe- els punts de vista, rellegiu-les si us ments i del bagatge ja adquirit. Em vaga i us faran actualitzar el vostre mirava de reüll la primera fila, on es enamorament del SCIC. trobava gent amb responsabilitats polítiques, i m’imaginava la impres- Gràcies ben sinceres a tots els sió que els deuria arribar!!! que heu fet possible aquesta gran meravella!!!

La primera impressió que voldria transmetre és que la Trobada General és la FESTA MAJOR del SCIC. Tothom hi és convidat, benvingut i esperat i, per poc que pugui, ningú falta a la convocatòria. Antics directors, alguns de fa molts i molts anys; voluntaris de tota mena que en aquests 45 anys han ajudat a la construcció de la idea del Secretariat; cantaires i directors de cors d’adults, que potser mai han estat directors de cors infantils, però que no es volen perdre la festa dels nois i noies; pares de tots els temps, polítics, compositors, arranjadors i un llarg etcètera que no és necessari enumerar, es trobaren al Pavelló, sentint-se a casa, en família, feliços de retrobar-se i disposats a emocionar-se. Els grans protagonistes, els gairebé 3.000 nois i noies, estaven fantàstics, ben situats i aparentment tranquils. Des del meu privilegiat lloc de les primeres files de pista i gràcies enguany a la mida més humana del Pavelló, els podia veure la cara, l’expressió i distingir-los. Això no té preu!!! Fotografies de May/Zircus 20 La Circular


BREU CONVERSA AMB... Manel Valdivieso

Com has vist l'evolució de l'aprenentatge de la cantata, des dels primers assaigs fins el concert? Doncs la veritat és que ha estat un procés impressionant per la complexitat organitzativa que comporta i sobretot perquè aquesta cantata ha estat tot un repte, també musicalment, per als nois i noies de les corals del SCIC. Una música molt valenta que no ha estat fàcil d’aprendre però que un cop apresa ha cristal·litzat en un resultat molt impactant que en el concert ha sobrepassat les expectatives que hi teníem els qui la vam anar treballant pas a pas. T'ha resultat còmode dirigir en un local d'aquestes característiques, en comparació amb altres vegades que has dirigit els nens del SCIC en auditoris? He de dir que sí, que el Pavelló Olímpic de Badalona s’ha revelat com un entorn tal vegada millor que altres edificis semblants. Molt diferent d’un Auditori tancat, però segurament millor per a un esdeveniment d’aquesta magnitud. No tinc

Director de la cantata de la 45 Trobada del SCIC cap dubte que les habilitats excepcionals del tècnic de so que ens va assistir, en Ferran Conangla, han influït moltíssim en aquest resultat. És la primera vegada que dirigeixes un cor tan gran... tècnicament, això comporta algun problema? Potser fa que als assaigs costi una mica més d’agafar un bon ritme de treball, perquè tot es fa amb menys agilitat que quan treballes amb un conjunt no tan gran. De tota manera tant a l’assaig general com al concert la resposta de l’orquestra i dels cantaires va ser d’altíssim nivell i això ho va fer tot més fàcil per a mi. Quina és la teva valoració general de la trobada? Artísticament penso que la interpretació de la cantata, al concert, va ser excel·lent. Socialment és corprenedor comprovar la intensitat amb que els directors i

els responsables del SCIC viuen aquestes situacions, i pel que fa a la dimensió humana de l’impacte extraordinari de tres mil voluntats rotundament decidides a tirar endavant un objectiu comú … no sé què dir, no tinc paraules. I si les tingués potser necessitaria poder usar altre cop tres mil veus per a dir-les. En aquest sentit, la dimensió gegantina de l’esdeveniment final no és sinó la culminació perfecta de molts dies, setmanes i mesos de treball acumulat amb esforç per moltes persones (petites i grans).

Fotografies de May/Zircus

CRONOLOGIA DE LES TROBADES GENERALS DEL SCIC I TROBADA, 16 d’abril de 1967, a Manresa Cant Comú Direcció: Miquel Saladrigues, Antoni Virgili, M. Teresa Giménez, M. Teresa Masats II TROBADA, 28 d’abril de 1968, a Lleida Cant Comú Direcció: Jordi Climent, M. Teresa Masats, Carme Vilar, M. Dolors Bo-

nal, Jordi Casas, Josep Anton Casas. Argüelles, Maite Sola, Josep Viader, Antoni Virgili, M. Pilar Calafell. M. Carme Valls, M. Pilar Calafell, Josep Anton Casas, M. Teresa Masats. III TROBADA, 4 de maig de 1969, a Barcelona IV TROBADA, 3 de maig de 1970, Cantata: El flautista de Hameln de a Granollers Günter Kretzchmar (adapt. Maria Cantata: L’ocell Daurat de Frederic Martorell) Mompou i Núria Albó (InstrumenDirecció: M. Dolors Bonal tació: M. Dolors Bonal) Cant Comú Direcció: Jordi Casas Direcció: M. Teresa Giménez, Salva- Cant Comú dor Castells, Jordi Casas, M. Mercè Direcció: Ramon Blas, Julieta

juliol del 2012 21


Busquets, Santi Riera, Montserrat Gimó, Enriqueta Anglada, Josep Viadé, Montserrat Cusiné, Dolors Graupera, M. Mercè Argüelles, Montserrat Vives.

Cant Comú XL TROBADA, 13 de maig de Direcció: Montserrat Lluveras, Santi 2007, a Barcelona Riera, Ramon Casals Cantata: Flor d’escarabat de Carles Santos i Albert Roig XVI TROBADA, 15 de maig de Direcció Carles Santos (Ester Bo1983 nal, assistent) VI TROBADA, 7 de maig de Cantata: El bruel de l’estany d’Enric Cant Comú 1972, a Barcelona Ribó i M. Àngels Anglada Direcció: Glòria Coma, Ester Bonal Cantata: En Pere sense por d’Ernest Direcció: Enric Ribó Cervera i Núria Albó Cant Comú XLV TROBADA, 13 de maig de Direcció: Enriqueta Anglada Direcció: M. Carme Valls, Jordi Soler, 2012, a Badalona Cant Comú M. Antònia Guardiet Cantata: Set dies que van canviar el Direcció: Ignasi Molera, Narcís món d’Antoni Ros Marbà i Ramon Bonet, Anton Bru, M. Àngels Arnaus, XX TROBADA, 14 de maig de Solsona Dolors Graupera 1987, a Barcelona Direcció: Manuel Valdivieso Cantata: Un Concert DesconcerCant Comú VIII TROBADA, 11 de maig de tant d’Antoni Ros Marbà i Miquel Direcció: Núria Batet i Gemma 1975, a Barcelona Desclot Ruiz Cantata: Till Eulenspiegel de Direcció: Antoni Ros Marbà Günther Kretzchmar (adapt. Maria Cant Comú Martorell) Direcció: Montserrat Virgili, Imma Direcció: Josep Anton Casas Piñas, M. Dolors Bonal Cant Comú Direcció: Ignasi Molera XXV TROBADA, 15 de març de 1992, a Barcelona X TROBADA Cantata: Cantijoc de Josep Pons i Grans: 8 de maig de 1977, a Barce- Ricard Creus lona Direcció Josep Pons Cantata: Tirant lo Blanc d’Antoni Cant Comú Ros Marbà i Núria Albó Direcció: Carme Valls, Ester Bonal, Director: Antoni Ros Marbà M. Teresa Giménez, Josep Anton Cant Comú Casas, Enriqueta Anglada Direcció: Enriqueta Anglada i Pere Sellarès XXX TROBADA, 11 de maig de Mitjans: 22 de maig de 1977, a 1997, a Barcelona Manresa Cantata: El Timbaler del Bruc de Cantata: Bada boca i cluca els ulls Manuel Oltra i Núria Albó de Joaquim Maideu (cançons tradi- Direcció: Josep Prats cionals) Cant Comú Direcció: Maite Sola Direcció: Elisenda Carrasco, Xavier Cant Comú Puig, Antoni Miralpeix Direcció: Josep Anton Casas i M. Àngels Serra XXXV TROBADA, 15 de maig de 2002, a Barcelona XIII TROBADA, 11 de maig de Cantata: Transatlàntida de Baltasar 1980, a Barcelona Bibiloni i Miquel Desclot Cantata: L’Ocell Daurat de Frederic Direcció: Josep Vila i Casañas Mompou i Núria Albó (instrumen- Cant Comú: Cançons cavallerestació M. Dolors Bonal) ques i per a la Pau Direcció: Josep Anton Casas Direcció: Montserrat Meneses

22 La Circular

Fotografies de May/Zircus


Fotografia de Vicky Alhadeff

%RE

&KLOFRWW Conversa amb...

Per a alguns de nosaltres, Bob Chilcott era només un nom: l’autor de, entre altres, la fantàstica cançó Street seller, que va formar part del programa comú del SCIC del curs 1998-99 i va ser una sorpresa refrescant pel seu ritme “funky”; i de l’emotiva Can you hear me? que es canta amb l’afegitó del llenguatge de sords. Però Chilcott és molt més. La seva estada a Barcelona per participar en el II Curs de Direcció del SCIC ens va permetre conèixer-lo en persona i descobrir-lo com a director i excel.lent pedagog (vegeu l’article de Jaume Sala publicat al número anterior de La Circular). La conversa informal que vam poder mantenir amb ell ens va fer veure que és, també, una persona oberta i agradable amb qui la comunicació resulta molt fàcil.

juliol del 2012 23


Descrit per l’Observer com a “un heroi comtemporani de la música coral britànica”, Bob Chilcott treballa incansablement com a compositor i director de cors. És autor de més de 125 obres, publicades per Oxford University Press, i la seva música s’interpreta a tot el món. Des del 2002 ha estat el principal director convidat dels BBC Singers. Ha dirigit altres cors reconeguts, entre ells: RIAS Kammerchor de Berlin,Vancouver Chamber Choir, Jauna Musika de Lituania, World Youth Choir, Tower New Zealand Youth Choir, Taipei Chamber Singers, Wroclaw Philharmonic Choir i Kyoto Echo Choir al Japó. Dirigeix Dies Cantants per a comunitats i escoles britàniques i des del 1997 ha conduit tallers a 23 països. El 2011 ha estat Compositor Resident al Festival 500 de Newfoundland i l’han convidat a dirigir un taller en el Simposium Coral de la Patagònia. El juliol de 2013, quan Europa Cantat i Sing UK acolliran el primer festival de corals joves, actuarà com a compositor i director. Té dos enregistraments amb Signum, aclamats per la crítica: The Making of the Drum amb els BBC Singers i Making Waves amb el cor femení The Sirens; molts altres cors han enregistrat música seva. És l’autor de la cançó que dóna títol al nou àlbum dels King’s Singers, Swimming over London, i el seu Irish Blessing ha aconseguit un

disc de platí en l’enregistrament del primer àlbum dels The Priests.

Sí, i també vaig ser cantant solista. Quan vaig acabar la universitat, vaig estudiar a Londres, al Royal College Quan va començar a fer múof Music. Jo volia ser compositor, sica? escrivia cançons i feia arranjaments. Vaig ser cantaire del cor infantil Vaig entrar al grup vocal, els King de l’església que hi havia prop de Singers, el 1986 i vaig compondre casa meva. Crec que vaig començar molt per a ells durant els 11 anys a cantar-hi als cinc anys, una cosa que hi vaig cantar. El 1995, l’OUP normal per a molt nens. (Oxford University Press) va començar a publicar música meva i On passava, això? vaig ser convidat a dirigir en tallers En un poble que es diu Watford, a i festivals, així que el 1997 vaig prop de Londres. Tenen un equip deixar els King’s Singers per dedide futbol fantàstic i el president era car-me a allò que faig ara. Durant l’Elton John. Ell i jo som del mateix set anys, del 1997 al 2003, també poble! vaig dirigir el fantàstic cor del Royal College of Music. La seva família feia música? No, els meus pares eren predicaAra quines són exactament les dors, per això vaig anar a cantar al seves activitats? cor de l’església. El director del cor El 1992 em van nomenar Princicreia que tenia possibilitats d’entrar pal Director Convidat dels BBC al cor del King’s College, de Cam- Singers, i encara gaudeixo molt bridge, i volia que ho intentés, però treballant amb ells. Segueixo comsi m’acceptaven m’havia de quedar ponent, l’Oxford University Press a viure a l’escola... De fet, vaig enm’ha publicat ja més de 125 obres, trar al cor del King’s College als set i al mateix temps passo molts caps anys, tanmateix molt jove encara de setmana dirigint, he dirigit a 23 per anar a viure fora de casa, i m’hi països diferents, tan com a director vaig quedar fins que vaig mudar la convidat com encarregant-me de veu; llavors vaig tornar a Watford tallers. per anar a l’escola Merchant Taylor. Però vaig tornar a Cambridge per Les trobades corals Singing estudiar-hi la llicenciatura. Days (dies cantant) són molt característiques de la Gran Ha dit que va ser cantant pro- Bretanya. Com funcionen i qui fessional amb el conjunt King’s ho organitza? Singers Els munten diverses organitzacions

Esquerra Actuant amb els King’s Singers (tercer per l’esquerra) Dreta: A dalt, Un Singing Day a Buxrton (UK) A baix, Component 24 La Circular


i de vegades algun cor independent. Els cors independents no pertanyen a cap organisme oficial, de vegades es financen amb espònsors privats. Doncs bé, un cor anuncia que organitza un Singing Day i les obres que s’hi cantaran i la gent s’hi apunta, de vegades hi venen 200 persones. Duren només un dia, des de 2/4 d’onze a 2/4 de cinc. Últimament tenen molt èxit. Jo n’estic fent des de ja fa 12 anys i en John Rutter també n’ha fet molts. Li agrada més treballar-hi amb adults o amb gent jove? Treballar amb joves et transmet energia, notes el seu entusiasme i són molt receptius a tota mena de cançons noves. També m’agrada treballar amb adults perquè veus com progressen en un sol dia i això és molt gratificant. En aquestos casos, però, mai no es pot saber el nivell de la gent que vindrà, ni la composició del cor... De vegades ho saps una mica, però tant hi fa perquè t’acostumes a treballar amb la gent que tens davant. Pel que fa a la composició del cor, si venen unes 100 persones, normalment trobaràs que hi ha unes 30 sopranos, 60 contralts, 3 tenors i, amb molta sort, 7 baixos! Es veu que passa igual a tot arreu del món! Ha fet Singing

Days amb nens? N’he fet amb joves. Sí que de vegades se n’organizen específicament per a nens, però els que hi venen tendeixen a ser adolescents, noies i nois. Nois també? Sí, nois també, malgrat que es difícil que es mantinguin en els cors. Crec que passa el mateix a qualsevol país. A Catalunya, ara fa més de 45 anys els cors infantils mixtos del SCIC van ser un avenç. Actualment i malgrat que sembli tornar enrere, hi ha gent que pensa que potser es guanyarien més nois per al cant coral creant cors només per a ells; potser farien més pinya i s’hi trobarien més bé, més tranquils... Així passa al meu país. Tenim molts cors de només nens i nois i alguns de només noies, normalment no es barregen. Els nois se senten pressionats quan canten amb noies, perquè elles són més llestes! Per això crec que quan canten sols ho fan amb més tranquil·litat i més de gust. A la Gran Bretanya tenim moltes escoles masculines i això ha afavorit que molts nens i nois cantin, perquè totes les escoles tenen cor i alguns d’aquests cors són d’un nivell excel.lent. Però fins i tot a les escoles resulta difícil, perquè la majoria de nens volen fer esport i,

malauradament, sovint el cor es fa a les mateixes hores. També ha dit que s’ha de confiar en el cor i ha parlat d’empatia A mi m’agrada treballar, i crec que és la manera que agrada a la majoria de cantaires, donant confiança al cor; el director els ha de donar responsabilitat i confiar que cadascú farà la seva feina. L’empatia també és molt important, perquè ells han d’estar d’acord amb la manera que es farà aquesta feina comuna. Moltes vegades, de més jove, he cantat en cors que tenien directors molt estrictes. Avui dia crec que a tothom li costaria molt treballar en aquest ambient. De fet, l’enfocament del cant coral ha canviat, actualment es tracta d’encoratjar, imposar la disciplina com una obligació és la millor manera d’aconseguir que deixin de cantar i se’n vagin a fer alguna altra cosa més agradable! Algunes de les cançons seves i d’altres compositors que hem fet en el “Treballem amb...” tenien humor, eren històries divertides Sí, això és molt important. Has de triar música que expliqui històries i els has de donar caràcter. En el meu temps amb els King’s Singers ens vam divertir molt, cantant. Quan treballes amb un grup has de conèixer els seus límits per saber de quina manera hi has de treballar, però és bàsic que tant tu com el cor us divertiu cantant. Als cantaires els has d’oferir contrastos, llum, foscor i ombres perquè, al cap i a la fi, així és com som...

Molts dels nostres cors infantils inclouen en el seu repertori cançons tradicionals. Segons el que ha explicat, a la Gran Bretanya els cors infantils són principalment d’escoles i canten música religiosa o clàssica, no tant cançons populars La majoria dels cors de joves fan molta música pop i molt poques cançons tradicionals. Hi va haver un temps en què les cançons populars eren molt importants per ensenyar Treballant amb i transmetre la nostra cultura. Ara, cors joves juliol del 2012 25


però, tenim molta música nova dels barrejar-ho.Vaig passar uns anys nostres compositors i també fem escrivint només per a nens i llavors música d’altres països. vaig descobrir les veus mixtes. Durant un temps vaig para d’escriure Com a compositor, com troba per a nens i va ser una bona cosa, idees per a cor infantil? perquè em vaig poder plantejar què Jo tenia el convenciment que haví- volia fer, on volia arribar realment. em de trobar música fora de la que Els canvis són bons, generen idees. es feia a l’església, més semblant a la música popular que agrada als nens Ha dit que fa uns sis anys va i joves, i he treballat amb aquesta descobrir els cors infantils. idea. Tots nosaltres aprenem molt, Això vol dir que abans comamb la música! I amb els sentiments, ponia per a nens però no els als joves s’hi arriba pels sentiments, dirigia ni treballava amb ells... per a ells són molt importants i és Exactament, no tenia ni idea de què allò que els motiva. era un cor infantil! Com molta altra gent, segurament al començament Actualment molts cors incor- creia que només podien cantar canporen moviment a les cançons. çonetes molt senzilles. I no entenia Creu que pot afectar la veu gens els nens, tret dels meus fills! Va cantada? ser per mi com una revelació. De Crec que està molt bé si la música sobte em vaig adonar que m’agraho demana i és cert que de vegades dava i que ho podia fer. Ara dirigeise n’abusa. M’agrada, però depenent xo regularment cors infantils en de l’estil. El moviment fa que els festivals a New Orleans i a Eugene, cantaires s’impliquin i dona vida i Oregon, als Estats Units. L’any que brillantor al concert; això és bo, ve tornaré a dirigir en el Festival però la majoria de vegades potser 500 de Newfoundland i també en no caldria. En resum, es tracta de primer festival EUROPA CANTAT tenir criteri i trobar l’equilibri. per a joves de la Gran Bretanya. Quin percentatge de les seves composicions correspon a música per a nens i quin a música per a adults? Potser meitat i meitat, m’agrada

penso que cada dia es canta més. De fet, amb els King’s Singers vam notar que actuàvem més que mai, potser perquè la gent necessita alguna cosa que els distregui de la seva rutina diària... A més, avui dia molta gent s’ha convençut que cantar es bo per al desenvolupament personal, que ens fa millors persones i ens ajuda a ser feliços. El repertori també ha canviat molt! Com a compositor, reconec que fa uns anys això de compondre per a nens semblava una bestiesa. Ara, en canvi, els compositors se senten orgullosos de crear música perquè en gaudeixin els nens i els joves. Jo crec que hi ha molta energia en els cors infantils! Vam mantenir aquesta conversa a Barcelona, tot dinant amb una colla de gent del SCIC. Uns moments molt agradables en què tots vam riure i vam xerrar, no gaire adequats per tractar altres temes més de fons. No renunciem a fer-ho, si es torna a presentar l’ocasió! M. Mercè Argüelles

És a dir que no creu que això del cantar vagi de baixa ni que el cant coral deixi d’interessar als joves... Per descomptat que no, més aviat

En el curs de direcció del SCIC. Foto Maria Mercè Argüelles 26 La Circular


El Tècnic a l’abast

SET EINES 2.0 QUE VAN CANVIAR EL MÓN, TÈCNICAMENT Després de descobrir els set invents que van canviar el curs de la humanitat, el professor Foll Picapoll, en el seu afany incansable per conèixer tots els secrets de l’univers, es va matricular al “Màster en Eines 2.0 per a l'Organització de Trobades de Corals Infantils”, continuació del “Grau en Enginyeria Tècnica de Ponts de Cançons” (més detalls a La Circular núm. 146). Com era d’esperar d’una persona amb la seva capacitat mental, excel·lia en totes les assignatures... Totes? No! Per inexplicable que pugui semblar, el seu intel·lecte “súper espatarrant” va topar amb la dificultat de l’organització de trobades corals. Heus aquí la segona història del nostre estimat professor, i de com va descobrir les set Eines 2.0 que, tot i que potser no van canviar el món, sí que li van facilitar molt la vida!

rals: el correu electrònic.Va aparèixer un bon dia com una casella més en els fulls d’inscripció del curs, com qui no vol la cosa, perquè la gent hi apuntés la seva adreça. L’èxit va ser tal que avui en dia totes les corals tenen una adreça electrònica de contacte, i s’ha acabat convertint en el canal de comunicació habitual entre les corals i l’organització. Aquest invent gairebé miraculós permetia fer arribar informacions instantàniament a totes les corals, sense passar per reunions ni telèfons, i sense gaire marge d’error. La cosa va millorar encara més amb el descobriment del segon invent: el “telèfon intel·ligent”, un aparell d’última generació, interactiu, i usable, que permetia contestar correus de les corals allà on fos, fins i tot des de la tauleta de nit!!

simplificaria enormement la feina de recollida de dades. S’havien acabat les butlletes en paper, amb cal·ligrafia dubtosa, i sovint oblidades al fons d’una carpeta fins que ja havia passat el termini d’inscripció... El formulari s’enviava amb un simple enllaç a les corals, que podien introduir fàcilment i amb rapidesa tota la informació que se’ls requeria, cadascú des de la comoditat del seu ordinador o telèfon intel·ligent. La informació introduïda als formularis quedava recollida en una base de dades del Google Docs, tot ben ordenadet, net i planxat. El Professor Picapoll es meravellava de com, amb un cop d’ull, podien veure totes les corals inscrites, de quina demarcació eren, quants cantaires tenien, grups... I anar-se fent una idea de l’embalum de tot plegat.

Un cop iniciat el curs, l’equip tècnic necessitava recollir dades de totes El professor va començar fixantles corals: saber qui participaria a se en una federació de corals la trobada, amb quins grups, quants qualsevol en un país qualsevol, i cantaires, a quantes veus podien va observar que les corals allà es cantar... De seguida es va fer palès reunien cada any en unes Jornades que allò no era com muntar un de Treball on es presentaven els intercanvi, o un concert entre 3 o 4 projectes del curs. Però, ai las... Ho corals... De cap manera, allà hi havia havia sentit bé? Aquella gent amb un centenar de corals, cadascumés totxesa que saviesa volien fer na amb les seves peculiaritats! El una trobada amb milers de canprofessor Picapoll s’esparverava taires!!! No sabien pas el que els amb el pronòstic meterolòscic, que esperava! amenaçava amb un diluvi imminent de butlletes i correus electrònics... Com es comunicarien amb tanta En aquest moment van descobrir, gent? Sort n’hi va haver del primer oportunament, els “Formularis en invent 2.0 de la història de les co- Línia”: una tercera eina 2.0 que

Però el millor encara estava per venir. Com organitzarien tot aquella munió de cantaires? Com repartirien les veus per cada coral de forma que el resultat quedés ben equilibrat? Aquí entrava en joc el quart gran invent, fruit d’uns informàtics amb un carbassot molt fi: el “full de càlcul”!! Amb això podien sumar i restar cantaires amb la mateixa facilitat que un suma o resta fruites i verdures a la plaça del mercat... Que si aquests els posem a primera, que si aquests a segona, aquests faran dues veus... aquests canten a 3, que valents! I sumant, repartint, sumant, repartint... i movement centenars de cantaires a cop de ratolí

juliol del 2012 27


fins aconseguir una distribució de veus equilibrada, tant pels assajos parcials com pel concert final. Un cop fet el repartiment, calia comunicar a cada coral les veus que s’havia d’aprendre, amb el número de cantaires de cada grup. I aquí entrà en joc el cinquè invent 2.0: l’eina “Combinar Correspondència” que hom pot trobar als fulls de càlcul (tant a l’Excel com en el Calc de l’OpenOffice). Amb això podien generar un document específic per cada coral, partint d’una plantilla de text comuna, col·locant-hi diversos camps vinculats al full de càlcul general (ex: Nom de la coral, població, nombre de cantaires MA, MB,....). D’aquesta manera, cada camp s’anava omplint automàticament segons les dades de cada coral, i amb uns quants clics s’obtenia un document personalitzat per cadascú.

informacions rebudes, fins tenir els números confirmats de tots els participants .

El setè i últim descobriment tecnològic va venir de la mà d’un savi rus que el professor Picapoll va tenir el goig de conèixer en un congrés internacional. Es tracta d’un joc molt estès actualment: el TETRIS. Pels que no ho coneguin, dir-vos que consisteix bàsicament en col·locar grups de cantaires sobre un mapa d’aforament molt limitat. La gràcia del joc és que les peces són rígides (no es poden patir corals), cal agrupar-les amb altres peces que encaixin (de la mateixa veu), i convé no deixar forats buits entre peça i peça perquè sinó la pantalla es desborda i surt un cartell que diu “Game Over”. El professor Picapoll va poder comprovar de primera mà el resultat de les 3000 peces ben El sisè descobriment va ser el Drop- encaixades cantant plegades, un box, una forma molt pràctica per espectacle que no deixava indifesincronitzar i compartir documents rent ningú! entre tot l’equip, de manera que podien accedir als fitxers imporFinalment, el gran professor Foll tants i modificar-los des d’on fos, Picapoll va obtenir el títol de a l’hora que fos... UN, “Tenim una Màster en Eines 2.0 per a l’Orbaixa!”, DOS, “Aquests són el doble ganització de Trobades de Corals del que havien dit!”, TRES, “Al final Infantils, i parlava dels seus nous fan una sola veu!”, MAAAMBÓ! Un descobriments a totes les confeglobus de text sobre la icona del rències que feia... Qui sap quins Dropbox, a l’extrem dret inferior altres invents ens té reservats? de l’escriptori de cada ordinador, Heu sentit a parlar mai de la... marcava el compàs del ball de criptonita? números cada cop que s'actualitzava algun fitxer amb les últimes L’Equip Tècnic

Fotografies de May/Zircus

28 La Circular


Activitats de les corals

XAMFRÀ PARTICIPA EN EL PROJECTE “ET TOCA A TU” Després d’una presentació del Director Titular de l’OBC, l’asturià Pablo González –en un català perfecte- el concert va començar amb Canción de cuna para dormir a un negrito, de Xavier Monsalvatge, cantada amb gran sensibilitat i justesa per la Coral Infantil Xamfrà, membre del SCIC, i va continuar amb fragments de Quadres d’una exposició, de Mussorgski, en l’orquestració de Maurice Ravel. Una obra on tothom es va poder lluïr: l’orquestra en els números sovint espectaculats que interpretava sola; el grup de de Xamfrà amb instruments Orff i de percussió i els nois i noies de Barris en Solfa amb les estructures sonores d’InstrumenEl 17 de febrer passat es va orgatarium Baschet, en els passatges nitzar a L’Auditori de Barcelona amb improvitsacions. Tots ells van el primer concert participatiu tocar molt bé i amb una actitut tan de l’OBC amb infants i joves de Xamfrà -el centre de música, teatre responsable com qualsevol dels i dansa de la Fundació L’ARC Mú- músics professionals que omplien l’escenari. sica que treballa principalment al barri del Raval- i Barris en Solfa, un Per correspondre als aplaudiments projecte socio-educatiu impulsat pel Consorci de Badalona Sud. Era entusiastes del public, tots plegats el primer concert del projecte “Et van repetir un dels fragments amb toca a tu”, organitzat conjuntament improvitsacions sota la batuta d’Ester Bonal en el podi, mentre per L’Auditori: Apropa i l’OBC. Pablo Gonzàlez tocava barrejat amb els nois un instrument de percusAquest projecte va adreçat a infants i joves immigrants de barris sió. Segur que els nois i noies de Xamfrà i de Barris en Solfa mai no amb dificultats de cohesió social, oblidaran aquesta experiència! Tot amb la idea de fer de la música plegat va correspondre al títol: un una eina més per a la integració, i aquests concerts es vol que també concert que va tocar tothom. serveixin per potenciar i visualitzar la feina d’associacions que fa temps Com diu Pablo Persico en el que treballen amb la música com a programa de mà, “un altre futur és possible a prop de la música. eina d’inclusió social.

Amb aquesta meravellosa activitat compartida amb l’OBC a L’Auditori estimulem nous hàbits… i qui diu hàbits diu destí”. Felicitem els impulsors del projecte i tots els participants, i desitgem que la iniciativa tingui la continuïtat que es mereix. M. Mercè Argüelles

juliol del 2012 29


TOTS SOM SÚPERS!

El passat 4 de maig, van venir els de “Tots som súpers” del Canal Súper 3 de la televisió catalana per gravar un assaig de la coral infantil de Joventuts Unides de La Sénia.

cançons de la cantata Set dies que van canviar el món que assajàvem per al dia de l’estrena, el 13 de maig, el dia en que se celebrava la 45a Trobada del SCIC.Va ser un assaig molt especial perquè no ens havien gravat mai, tots estàvem pendents de la càmera, miràvem què gravava, per on passava, etc. Per a nosaltres era tota una novetat i ens feia molta il·lusió que ens gravessin, ja que érem conscients que de totes les corals que participaven a la trobada, nosaltres érem els únics que ens venien a gravar per sortir a la televisió.Vam haver de repetir unes quantes vegades les mateixes cançons perquè si no, no sortiria bé el reportatge que havien de fer amb la gravació de l’assaig. Va ser una gran experiència i tots estàvem molt contents.

Mentre esperàvem que arribessin, tots estàvem molt nerviosos, vam fer l’escalfament de veus i la vocalització, vam cantar una mica les cançons que després ens gravarien, però això sí, tots estàvem pendents de mirar quan entrarien, tots els ulls els teníem posats a la porta i no paràvem molta atenció a les directores. Un cop van arribar, ens vam posar més seriosos i ja ens Quan vam acabar de cantar, van devam concentrar més en cantar. Durant l’assaig vam cantar algunes manar que alguns nens anessin amb

la delegació més gran després de la italiana en el Festival EUROPA CANTAT que es celebrarà a Torino del 27 de juliol al 5 d’agost i que reunirà prop de 4000 cantaires d’arreu del mon.

El català serà la llengua més parlada, després de l’italià, al festival europeu més important de cant Entre els directors de tallers també coral. Prop de 350 persones entre hi tenim una àmplia presència directors, compositors, cantaires i catalana. voluntaris provinents de Catalunya, País Valencià i Balears formaran 30 La Circular

A tots ens feia molt de goig fer un concert amb tants nens i nenes, cantant tots junts, anar a casa de la família que ens acolliria i per tot això, aquesta experiència ha sigut una vivència molt especial i que sempre recordarem. Dúnia Pla, Rut Queralt i Mertixell Queralt cantaires de la coral infantil Joventuts Unides de La Sènia

Elisenda Carrasco dirigeix el taller Òpera per a nens amb el concert final el dissabte 4 d’agost. Els dies 28 i 29 de juliol Daniel Mestre dirigeix dos tallers de descoberta sota el títol Mare Nostrum, dedicat al compositor gironí Xavier Montsalvatge i el segon dedicat a música escrita per al monestir de Montserrat. El dia 3 d’agost Martí Ferrer coordina i presenta una sessió dedicada a la inclusió a través del cant coral i Hearts in Harmony.

Notícies del MCC

El català, segona llengua del festival Europa Cantat a Torino

ells perquè els havien de fer una petita entrevista, unes preguntes relacionades amb la trobada del SCIC i el concert que faríem a Badalona. Alguns tenien moltes ganes de respondre les preguntes, altres tenien més vergonya, però tots estaven molt emocionats perquè sabien que els veuria molta gent.

A més, el dia 29 de juliol alguns dels cors presents oferiran concerts compartits. El Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers ho farà a Trofarello i La Coral Santíssima Trinitat de València a Novara. El Moviment Coral Català serà, doncs, ben present a tots nivells en el festival europeu coral més important. Farem sentir la nostra veu!


Parant l’orella

LA CIUTAT I LA LLUNA A SANTA COLOMA DE GRAMENET musicals com els organitzatius. Cal destacar que els nens i les nenes no formen part de cap coral infantil i que el treball es realitza en les hores habituals de música dins l’horari escolar.

Tres cinquanta nens i nenes de 3r i 4t d’escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet van interpretar la cantata La Ciutat i la lluna musicada per Poire Vallbé i text de Rafael Simó, acompanyats per Lleonard Castelló, fagot, Francesc Puig, clarinet, Dolors Almirall, oboè, i Quim Ollé, flauta; la narració va anar a càrrec de Francesc Rovira.Va dirigir l’Esther Palacios. El concert es va realitzar els dies 14 i 15 de maig al Teatre Sagarra

de Santa Coloma de Gramenet, en el marc de la Mostra d’Arts Escèniques, organitzada del Pla Educatiu d’Entorn de la Ciutat i en col·laboració amb l’Ajuntament i el Centre de Recursos Pedagògics. El muntatge de la cantata és el resultat del treball que els mestres de música duen a terme durant el curs amb el seu alumnat. Aquests mestres han format part d’un grup de treball del Pla de Formació del Professorat, on han treballat conjuntament tant els aspectes

Francesc Rovira Centre de Recursos Pedagògics de Badalona

La preparació i interpretació de la cantata, que es realitza des de ja fa sis cursos escolars, té com a objectiu apropar la música als infants i donar-los l’oportunitat de gaudir del plaer de cantar junts i convertir-se en veritables intèrprets i, sens dubte, explotar totes les possibilitats educatives que ofereix la música i el cant coral: des de l’aprenentatge d’aspectes estrictament musicals, com el ritme, l’educació de l’oïda i de la veu... fins a l’aprenentatge d’actituds tan necessàries per a la convivència, com aprendre a escoltar, a treballar en grup a respectar l’altre.... Durant la interpretació de la cantata es va projectar un audiovisual, amb dibuixos cedits pels nens i nenes de la Guàrdia Pilosa, que permetia anar seguint la història i llegir els textos de les cançons.

II JORNADES DE PEDAGOGIA MUSICAL PUNT I SEGUIT Els dies 10 i 11 del passat mes de març, van tenir lloc a l'ESMUC les II Jornades de pedagogia musical Punt i Seguit. L'objectiu des del primer moment va ser crear un espai de comunicació entre professionals en

el qual generar vincles, projectes, nous aprenentatges i experiències compartides; en definitiva, contribuir a la qualitat i la innovació d'aquest camp comú que és l'educació musical.

Les jornades van començar dissabte al matí, amb el discurs inaugural de Josep Borràs, director de l'ESMUC, destacant la importància de la pedagogia musical en la formació dels músics.

Enric Aragonès Jové

juliol del 2012 31


Seguidament, els professors de l'ESMUC Javier Duque, Pepita Jorba i Ignasi Gómez van compartir amb els assistents el seu punt de vista sobre "Les identitats professionals docents dels músics" en l'activitat "Pren nota". Aquest tema s’articulà en diversos dilemes, com ara l’àmbit de coneixement específic o no de la docència, la docència com a ocupació o com a professió, la formació pedagògica del músic, el paral·lelisme aula-escenari o el valor de l’experiència.

Com a pedagogs, com a docents, com a professionals, cal que estiguem capacitats per aprofitar al màxim el poder del treball en equip, desenvolupant el potencial creatiu que, en grup, més que sumar, multiplica.

El segon dels tastets, s'anomenava "How is made? De la teoria a la pràctica", a càrrec d'Oriol Ferré, que va presentar-nos una quantitat increïble de materials didàctics d'elaboració pròpia. A banda de sorprendre'ns amb la imaginació i la capacitat de crear d'aquest professiLa discussió sobre aquests dilemes onal, ens va donar una lliçó magisva continuar al "Debat a Bat", on tral sobre les possibilitats que, com cada un dels tres especialistes va a docents, tenim i ens hem d’atrevir tenir l’oportunitat de desenvolupar- a aprofitar a l'hora de crear materilos amb una part dels assistents, als propis. separats per grups; així, vam poder comprovar que els perfils professi- Finalment, el tercer dels grups onals, experiències i interessos dels visitava l'espai "Comparteix", on assistents eren molt diversos. Les van poder veure alguns vídeos per aportacions dels tres grups van ser conèixer projectes que s’estan posades en comú al final del matí realitzant en diversos camps de la pels tres professors, de manera que pedagogia musical. A més, en un tots vam poder ser partíceps dels espai habilitat durant tot el cap de resultats dels debats. setmana, es podien veure pòsters i, distribuïts en racons, hi havia a Les activitats es van reprendre disposició dels assistents uns fulls després de dinar, quan el assistents per recomanar bibliografia, formaa les jornades van visitar per torns ció i altres recursos.Després d'una tres espais diferents en el marc de pausa, van tenir lloc un seguit de l'activitat anomenada "Tastets". Un comunicacions relacionades també d'ells, un taller de sinèrgia creativa amb aquest espai "Comparteix". Les a càrrec del professor Daniel Poch. comunicacions, fetes per diversos

participants, feien referència a realitats diferents del camp educatiu musical, com ara la discapacitat visual a l’aula, la consciència corporal, la reeducació vocal o l’oportunitat de compartir experiències i inquietuds. Les activitats del diumenge van centrar-se en l'activitat anomenada "Engranatges". La professora Núria Sempere va tractar sobre l’escola pública/escola privada; el professor Josep Lluís Zaragozà, el règim general i règim especial; i el professor Ignasi Gómez, les relacions interprofessionals. En cada cas, els temes de treball assignats eren àrees en què cada professor estava especialitzat. Per grups, els assistents van treballar aquests temes, buscant arribar a conclusions amb l'ajuda dels especialistes. Posteriorment, els van compartir en una darrera posada en comú a càrrec dels especialistes. Com a cloenda, David Torras i Rafaelito Salzar, membres del grup de rumba Ai Ai Ai, van oferir-nos un concert i van obrir una ronda de garrotins en què fins i tot el director de l’ESMUC Josep Borràs es va atrevir a participar. Precisament amb un activitat participativa i comunicativa s’acabaren les II Jornades de pedagogia musical Punt i seguit; un espai que, principalment, van servir-nos a tots per això: per compartir. Per compartir i aprendre.

UN BALL SENSE UN BADALL A SANT CUGAT DEL VALLÈS un badall, una cantata acompanyada amb instruments tradicionals que Guida Sellarès va fer per encàrrec del Secreariat de Corals Infantils de Catalunya-SCIC. Els han acompanyat dos narradors i els músics de l’escola d’instruments tradicionals de Sant Cugat del Vallès, tots ells dirigits per Pau Jorquera. A causa de la gran quantitat de nens que reuneixen aquestes escoles, perquè tots la poguessin cantar s’han fet dues sesCom cada any, els alumnes de segon sions amb el mateix repertori; totes de Primària de les escoles públiques dues van tenir molt èxit. de Sant Cugat han preparat un concert a l’Auditori de la mateixa ciutat. Esperem poder-ho seguir organitAquest curs han cantat Al ball sense zant els propers anys. 32 La Circular

Cristina Felip Escola Pins del Vallès


UN GUARDÓ INTERNACIONAL PER AL SCIC Una de les institucions catalanes més eficaces és, sens dubte, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, a l’orígen del qual tant tingué a veure l’enyorat amic Oriol Martorell. Doncs bé, el setembre de l’any passat, a Estònia, l’International Music Council –que agrupa des de consells nacionals de la música fins a federacions internacionals dels àmbits més inimaginables de la música- va escollir el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya per la seva feina com a exemple mundial i va atorgar-li el Music Rights Award 2011 pel seu projecte Cors amb Cor; un projecte que ha aconseguit remoure consciències i ha col·locat la inclusió a través del cant coral a l’ordre del dia del debat coral català (des de la coral més petita fins a la confederació més gran).

Pere Artís Publicat a la Revista Musical Catalana núm. 327, maig-juny 2012 i reAquest premi coincideix amb un produït amb fet molt important: la celebració, el Ja ho sabem: Catalunya és un país autorització petit que no té potencia econòmica proper 13 de maig, de la 45 Trobada És un gran honor per a la música catalana aquest guardó atorgat al Secretariat, que ha fet realitat aquell eslògan del Jordi Pujol: “la feina ben feta no té fronteres”. L’SCIC n’ha fet, de feina; i tan ben feta, que li ha estat reconeguda internacionalment.

diverses distincions peninsulars; però aquesta darrera l’ha posat a primera línia de l’àmbit mundial i a la vista de tothom. A tots, doncs, moltes felicitats i que per molts anys el seu exemple fructifiqui per al bé de la música del nostre país.

remarcable; però, en canvi, sí que la té en el món cultural i això la fa singular en el context musical. Aquest columnista felicita efusivament tants i tants amics com té l’SCIC –que va néixer modestament a Manresa l’any 1967- i des d’aquí els homenatja pel seu exemple, que hauria de ser seguit per altres entitats similars: corals, orfeons, bandes de música, fins al Consell Català de la Música. L’SCIC ja havia rebut

General de l’SCIC amb l’estrena de la cantata Set dies que van canviar el món, original d’Antoni Ros Marbà sobre un text de Ramon Solsona; un motiu més per valorar la tasca immensa i positiva d’aquesta entitat.

III TROBADA DE CORALS INFANTILS A REUS jocs i assajos pertinents, vam oferir el concert de les diferents corals seguit pel lliurament dels Premis del Concurs de Composició per part del Regidor de Cultura, el qual va recomanar als premiats que es tornessin a presentar a l'edició del 2013. Vam acabar el dia amb el cant comú al Teatre de La Palma i ens vam emplaçar per la trobada del proper any.

El passat disasbte 21 d'abril vam dur a terme a Reus la III Trobada de corals infantils i es van lliurar els Premis de la XXII edició del concurs de Composició. En aquesta edició de la Trobada hi van partipar 210 cantaires de 8 corals de Reus,

Antoni Colom Soronellas

Barcelona, La Selva del Camp i Roquetes. Durant el matí, les corals van cantar per les places del nucli històric de la Ciutat. Posteriorment vam dinar tots plegats i, després dels

juliol del 2012 33


LA MÚSICA CORAL CANVIA LA VIDA DELS JOVES AUSTRALIANS El Cor Aborígen Nacional de Gondwana La passió, la inspiració i el desitg de fer-ho tan bé com sigui possible és allò que impulsa els directors. Els directors de corals tenim, a més, la sort de participar en la manera més inclusiva de fer música (…). Com a directora d’un cor infantil trobo especialment emocionant veure com els joves creixen i maduren dins del món coral i després segueixen amb les seves vides i es converteixen, potser, en excel.lents professionals, de la música o d’altres activitats, amb idèntica passió i ganes de viure com quan cantàven en el cor.

sortir l’òpera infantil Ngailu, el Nen de les Estrelles, creada principalment pel director i coreògraf de l’Estret de Torres, Sani Thompson i el jove compositor australià Dan Walker.

Gràcies a aquesta col.laboració, em vaig adonar que hi havia molt talent a les comunicats aborígens d’Austràlia i vaig veure clar que aquesta era la baula que faltava en el nostres programes corals de Gondwana. Els aborígens australians pateixen carències socials importants; els seus nivells de salut L’organització que vaig fundar el i d’educació són molt inferiors 1989 es va iniciar amb el Cor Inals d’altres sectors de la població fantil de Sydney, que encara ofereix i desgraciadament són majoria a formacio a més de 400 infants a les presons. Malgrat això, els joves l’any en un programa integral coral aborígens se senten orgullosos de i musical en aquesta ciutat. El 1997, la seva cultura. El seu talent en el vam començar Voices Gondwacamp dels esports fa temps que na, un cor infantil nacional amb és reconegut, però n’hi ha que cantaires de tot arreu d’Austràlia voldrien representar la cultura, les (…) Els nostres cors de Gondwa- esperances i els desitjos de la seva na han col.laborat amb excel.lents generació mitjançant la música. compositors i orquestres. (…) El cor Infantil Aborígen Nacional de Vam mantenir llargues converses Gondwana és la incorporació més fins que vam tenir la planificació recent a la nostra família coral. per posar en marxa el cor aborígen. Vaig començar amb una sèrie de taFins fa un parell d’anys, el meu ob- llers en zones remotes d’Austràlia, jectiu principal com a directora era treballant en contacte amb escoles que els joves cantessin amb el mi- i comunitats aborígens i en col.lallor nivell possible. Tot i que aquesta intenció encara hi és, darrerament he tingut la immensa satisfacció de crear oportunitats musicals i socials per a joves amb talent que d’altra manera no hi tindrien accés. El Cor Infantil Aborígen Nacional de Gondwana n’és el resultat. Aquest cor va sorgir d’una col. laboració, el 2008-2009, entre el nostre cor infantil de Sydney i les comunitats aborígens de les illes de l’Estret de Torres, una de les zones més remotes i boniques d’Austràlia, entre el Nord del continent i Papua Nova Guinea. Aquesta col.laboració va incloure un intercanvi de visites dels nens de tots dos llocs, que van fer un treball conjunt del qual en va 34 La Circular

boració amb els líders locals per tal d’aconseguir el seu recolzament al projecte. L’interès que van mostrar va ser enorme. El projecte és tant social com musical: volem donar als nens aborígens i de les illes de l’Estret de Torres possibilitats de desenvolupar la seva confiança, millorar la seva expèriència de vida, ampliar el seu horitzó i el seu potencial mitjançant el cant coral. Per això hem muntat una estrucutra en tres nivells. En el nivell bàsic, treballem amb nens a les escoles i comunitats aborígens. Allà identifico aquells que mostren aptitut i entusiasme vers el cant coral. Sovint treballo una setmana en una escola de Sydeny i la setmana següent navego per les aigües infestades de cocodrils del remot Territori Nord per treballar amb nens que mai no han sortit de les seves comunitats aïllades. Quan tenim identificats els nens i nenes més adequats d’una regió, els reunim en un Campament Regional de Música perquè treballin amb altres directors, compositors i artistes creatius aborígens: allà comença realment la feina. Els nens hi aprenen cant coral, notació musical bàsica, interpretació

Lyn Williams Directora artística i fundadora dels Cors de Gondwana


i habilitats personals com ara el compromís i la concentració. Un aspecte molt important d’aquests campaments és l’activitat creativa i la composició. Els nens sempre participen activament en la creació d’obres noves que després formen part del repertori, molt sovint en la seva llengua local. Moltes llengües aborígens australianes estan desapareixent ràpidament i els mateixos nens senten que les seves cançons ajuden d’alguna manera a preservar els seus idiomes únics. Després d’aquests Campaments Regionals de Música, alguns passen a formar part del Cor Infantil Nacional Aborígen de Gondwana, que es reuneix a nivell nacional per treballar en projectes i activitats específiques. Des de la seva creació, aquest cor ha viatjat per cantar a l’Òpera de Sydney i en una important campanya publicitària televisiva, a l’exposició mundial de Shangai i als Estats Units. Tot i que els avenços musicals generalment són lents, de vegades gràcies al cor la vida d’algun d’aquests joves tot de cop fa un tomb... El febrer del 2011, en una petita escola de l’Illa Thursday, a l’Estret de Torres, feia un taller coral i hi havia un nen molt tímid d’uns nou anys. Era evident que li agradava cantar,

la seva veu se sentia clarament per sobre de les dels altres nens.Veient que el taller avençava bé, li vaig demanar que cantés ell sol un passatge.Vaig notar que tota la classe s’estremia quan van sentint-lo cantar amb confiança i orgull. Després vaig saber pels mestres que aquell nen gairebé no parlava amb ningú, ni tan sols amb la seva nombrosa família, mai no volia llegir en veu alta a la classe i mai no responia les preguntes del mestre. Doncs bé, la seva vida va canviar aquell dia en que vaig descobrir que tenia una veu extraordinària i cantava com els àngels. Avui és membre del Cor Nacional Aborígen, ha participat en el Campament Regional i ha cantat a Sydney participant, per primera vegada, en un cor més gran per als programes televisius d’Oprah Winfred a Austràlia. Encara és tímid, però s’entusiasma parlant del cant i de les seves experiències al cor. Ara el seu món té més possibilitats. Encara que no sempre els efectes d’un programa coral són així de ràpids, sí que el Cor Nacional està tenint un impacte profund en la vida de molts nens aborígens australians.

educatiu. És, per tant, un gran repte per als cors de Gondwana poder facilitar formació coral continuada als nens i nenes d’aquestes regions allunyades de manera que segueixin progressant en el cant, la lectura i la composició i vagin descobrint el seu potencial. Per això estem muntant una xarxa d’Internet en línia que permeti connectar els nens d’àrees urbanes amb els d’àrees remotes per encoratjar el seu procés de desenvolupament. Independentment del futur musical que puguin tenir aquestos joves indígenes, sabem per experiència que pel sol fet de participar en el Cor Nacional augmentarà la seva freqüència d’assistència a classe, aprendran el sentit del compromís i la recompensa de la satisfacció personal, veuran una Austràlia i un món més gran, faran amistat amb centenars d’altres joves motivats per les mateixes coses que ells i tindran veu per expressar els somnis de la seva gent, ara i en el futur. Publicat a l’IFCM Bulletin i reproduït amb autorització

Austràlia encara ha de resoldre molts problemes. És un país molt extens i això fa que els nens de les zones apartades pateixin molt des del punt de vista físic, mental i

Vols subscriure’t a La Circular? Només has d’enviar-nos un correu electrònic a scic@scic.cat o bé telefonar-nos al 93 3104721 i et farem arribar una butlleta Rebras tots els números a casa més la revista Xibricú que publiquem un cop l’any. A més, et regalarem un número anterior de La Circular per donar-te la benvinguda!

juliol del 2012 35


El Racó dels Llibres

JO CONFESSO

L’ASSASSINAT DEL PROFESSOR DE MÚSICA

Jaume Cabré Editorial Proa, col.lecció A tot vent Barcelona, 2011

Jordi Sierra i Fabra Editorial Barcanova Barcelona, 2011

“No és difícil, és complexa”. Així definia Jaume Cabré la seva darrera novel·la, “Jo confesso”.

L’assassinat del professor de música és una novel.la d’intriga escrita per Jordi Sierra i Fabra. Són dos nens i una nena per als qui la música no L’argument, desplegat en les mil pà- és el seu fort. Un dia, desapareix gines de l’obra, gira i s’entortolliga a el seu professor de música i ells l’entorn d’un violí, un Storioni, des hauran de trobar-lo, però tenen de la seva creació fins a les mans molt poc temps. Hauran de passar que l’han posseït al llarg de dos proves de música i de solfeig per segles. Deia l’autor en una entrevis- aconseguir saber on és. El temps ta que potser també és a l’inrevés: se’ls va acabant, però aconsegueimentre el violí perdura en el temps xen respondre les proves i salven i els sobreviu, els propietaris passen. el seu professor. M’ha agradat molt i enganxa fort. El recomano molt a Complexa és la cronología, volla gent a qui li agrada la música i la gudament desordenada, que situa intriga. Espero que us agradi molt. l’acció durant la segona meitat del segle XX a Barcelona però Bruna Cornudella i Pujol (10 que s’encadena i relaciona amb el anys) nazisme alemany, la Itàlia dels anys vint, la Catalunya de l’Edat Mitjana i Coral L’Oriola de Sant Vicenç de Montalt l’Europa del Barroc. L’autor (Barcelona, 1947) ha conreat molts gèneres i ha obtingut premis moltíssims premisdiversos. En el camp de la narrativa juvenil, ja ha “assassinat”, en dos llibres anteriors, un profesor de matemàtiques i una professora de llengua. En aquest llibre, tres amics, alumnes d’un professor de música, L’autor, a través del comportament han de resoldre les pistes d’una macabra juguesca si volen salvar la dels seus personatges, planteja vida del seu profesor. Les pistes interrogants capdals i de resposta complexa: què és el mal, com es pot que el criminal els va proposant són en forma de jocs i endevinalles redimir el mal, es pot infligir el mal on intervé el solfeig i la historia de pensant fer el bé … ? la música. Ells els han de resoldre si volen arribar a temps d’evitar un Pel que fa al llenguatge, la prosa de Cabré és alhora poètica i profunda, final dramàtic. La intenció és que el lector també els pugui anar remusical i seductora, com en tota la solent, tot posant a prova els seus seva obra, com sempre. coneixements en la materia. Complexitat també en les emocions i sentiments del protagonista, l’Adrià, un nen superdotat en cultura humanista i fascinat pel món de la música, que pateix el desamor, talment el baix continu en una partitura, durant tota la seva vida: en la infantesa, l’amistat i l’amor.

Us desitjo una molt bona lectura ! Immaculada Mas

36 La Circular


L’OSVALD I L’ELEFANTCELLO

Txus Ferández Montolí Editorial Barcanova Barcelona, 2012

Què fas quan t’apassiona la música i arribes a un conservatori per estudiar-hi música? Tothom dirà que comences a estudiar el teu instrument. Però si aquest músic inquiet és un elefant que trenca els instruments perquè és massa fort, peta les cordes perquè no té dits i provoca huracans amb els instruments de vent, la cosa es el lector, va adreçat a nois i noies complica força. A Osvald, l’eled’uns 11 o 12 anys, però sempre fant musical, vèiem com aquest és difícil saber amb precisió per a quina edat pot ser adequat. Evident- elefant un pèl matusser trobava la solució ideal: la direcció. Garantia ment el letor ha de tenir alguns coneixements bàsics de música per la integritat d’instruments, músics i públic i a més a més el feia molt poder, al menys, interesar-se en resoldre els enigmnes -cada vegada feliç. A aquest nou llibre, l’Osvald està acabant els seus estudis, però més complicants a mesura que s’acosta el desenllaç- ja que aquest el nostre amic encara frisa per un és precisament l’aspecte més engi- instrument sense esmicolar-lo. Tot i que sembli molt difícil trobarnyós del relat. ne un, marxa amb un company a un país nòrdic llunyà on un lutier M. Mercè Argüelles projecta un instrument resistent i amb bon so. La trama és senzilla i el llenguatge molt planer i fácil de llegir. Sempre és díficil precisar per a quina edat és adient un llibre juvenil… aquest sembla adreçat a nens i nenes d’uns 10 a 12 anys per la trama senzilla i el llenguatge fácil de llegir. Independentment de l’edat, però,

Llegint l’Osvald i l’Elefantcello la mainada aprendrà de manera molt entretinguda com es fabrica un instrument, què és un prototip i que, de vegades, encara que a la primera no tot surti com voldríem, l’esforç, la imaginació i la tenacitat ens poden portar a un final encara millor del que esperàvem. Ah, i que el pròpolis no serveix només per als cantaires, sinó per a millorar el so dels instruments. A més, és un llibre que pot llegir tota la família junta, gaudint-ne com a una coral, tots alhora. Eva Palau Casellas

juliol del 2012 37


,ʋUɈ ,ʋUɈʗXʔɂʑə ʗXʔɂʑə ƻǏƧǖư8

/NJ6Ƹ$ƺƣǟ/NJ6ƫ2ƺDŽƧDŽ'NJ6 Ompliu els forats amb les consonants adients i trobareu les 15 paraules que corresponen a les pistes

Set dies que van canviar el món (Cant d’entrada)

K



YƵŝĞŶƚĠĐĂŶƚĂŝĚĞǀĞŐĂĚĞƐƐΖĞƋƵŝǀŽĐĂ

K



/ŶƚĞƌƉƌĞƚĂ͕ƉŽƚƐĞƌƐĞŶƐĞƵƐĂƌĞůƐĞŶƚŝƚĚĞůƚĂĐƚĞ

K



hŶƉŝĂŶŽĚĞĐƷĂĞŶƚĠƚƌĞƐ

K



ĐƚƵĂůŵĞŶƚĠƐĂƌƌŽĚŽŶŝĚĂŝďůĂŶĐĂŽŶĞŐƌĞ

K



hŶĂůůĞƚƌĂďĂůůĂĚŽƌĂ

K



hŶŵĂŵşĨĞƌĂƋƵăƚŝĐĚĞǀĞƵƉŽĐŵƵƐŝĐĂů

K



>ĂĚΖĂŝŐƵĂǀĂŝŶƐƉŝƌĂƌƵŶƉƌĞůƵĚŝĚĞŚŽƉŝŶ

K



ůΖŚĞƌĞƵZŝĞƌĂůŝĂƌƌŝďăĂůĂƐĞŐŽŶĂĚĂŶƐĂ

K



>ΖĂŵŝĐEŝŶŽ͕ƋƵĞĨĞŝĂŵƷƐŝĐĂƉĞƌĂůĐŝŶĞŵĂ

K



>ĂǀŝŽůĂŚŽĨĂĂŵďůŽƐžĐŽƌƚğƐ

K



͙ĚĞůΖŽŵƋƵĂŶŽŵďƌĞũĂǀĂ͕ŽŚůĂŝͲůŽŵ͊

K



ůĐĂŶƚĂŝƌĞŶΖŚĂĚĞƚĞŶŝƌďŽŶĂĐƵƌĂ

K



^ĞŵƉƌĞĠƐĂůĨŝŶĂůĚĞůΖŽďƌĂ

K



ůĂĚĞůĂŵĂƌƐΖŚŝďƌŽĚĞŶďĠĞůƐŵŽĐĂĚŽƌƐ

K



>ĂĚΖĂďƌŝůĠƐĐĂŶƚĂƚŽƚůΖĂŶLJĂDŽŶƚƐĞƌƌĂƚ

5(ǨNJ3Ƽ$,ƼDŽƱƮDŽƴ$ Cuineu aquesta sopa amb 19 paraules musicals italianes

Z



>

>



E

d



E



K



K D

/

^

^

/

E



/

W



>



K

d







d

D t



Z

>

K

E

y

D Y

K

/

'

>

d













d

E

>





E

^

'

E

/

W



h



Z



Z





Z



W





E



K

s

'









h

E

d

E

d

s



K

E

E

d

Z



K



Y

s

/

<

d





d

K



K

>





s

E



Z

K

K

& ^

y K d  t K D /

Z ^

 ^

 /

K D K d Z K

' &

Secció a cura de M. M. Argüelles 38Sidoku: La Circular Autor D. Puertas

SOLUCIONS DELS JOCS DEL NÚMERO ANTERIOR ELS NUMEROS DEL SCIC A-1, B-2, C-3, D-2, E-3, F-2

SALT METEREOLÒGIC Gavina que canta, tramuntana que ve.


juliol del 2012 39


Fotografia de May/Zircus

A molts llocs d’aquest món hi ha grans espais de blat madur amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.

Agustí Bartra (1908-1982)

Agustí Bartra (1908-1982)

40 La Circular

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de l’European Choral Association - Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: 'LSXWDFLy %DUFHORQD [DU[DGHPXQLFLSLV *HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D 'HSDUWDPHQWGH&XOWXUD &HQWUHGH3URPRFLyGHOD&XOWXUD 3RSXODUL7UDGLFLRQDO&DWDODQD

Profile for La Circular del SCIC

La Circular 156  

Revista de cant coral infantil. maig-agost 2012

La Circular 156  

Revista de cant coral infantil. maig-agost 2012

Advertisement