__MAIN_TEXT__

Page 1

La Circular

Revista quatrimestral Número 153 maaigg-aago m maig ost s 201 0 1

preu unitari 6,50 € suubscripció anual 22 €

del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya


3

4 11 Notes del SCIC Monogràfic

Editorial

-El cant coral, el moviment i la dansa poden anar junts -Treballant amb... Martí Ferrer -Èxit de la primera edició del Curs de Direcció per a Cors Infantils del SCIC -Un Pont de Cançons-el SCIC a L’Auditori de Barcelona -Una magnífica i inoblidable experiència -Assemblea de la FOCIR

Opinió

10 Cors amb cor

Cantem a l’escola

21 Conversa

27 El Tècnic a

28 Activitats de

amb...

l’abast

les corals

Laura Hassler

35 42 Parant l’orella El racó dels llibres

El SCIC i La Circularr no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

43 I ara... juguem uguem

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 153 juliol 2011 Equip Editorial Maria Martorell (coordinació), Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Núria Tura

2 La Circular

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Redacció, acció, A Administració nistració i publicitat blicitat P. Víctor tor Balag Balaguer, 5, 3r 080033 Barcelo Barcelona Fotografia F grafia portada po Tel 933 3104721 310472 Faxx 93 3101622 310 May/Zircus M cus scic@scic.cat @scic.cat www.scic.cat ww.scic.c ressió Impressió emta Falcó Falc de Sant Pere de Ribes ibes Impremta

D it legal Dipòsit 122 - 2002 200 B - 12.122


Editorial

Aquesta editorial farà referència a l’article titulat CORALS INFANTILS, DISCIPLINA, ORDRE I ALEGRIA publicat íntegrament a la secció Parant l’Orella. Provaré de reflexionar sobre el què hi diu des de l’òptica del SCIC, perquè m’ha agradat molt i perquè hi podem trobar els 8 Punts Bàsics del Secretariat que, des de l’orígen del SCIC, miren de ser l’essència d’allò que som i els mínims perquè, qui vulgui, pugui sentir-s’hi amb comoditat. Diu: (...) ara cantes, ara calles i escoltes (...) Punt 1 dels 8 punts bàsics: promoure la formació integral dels infants.

la precisió. (...) Concentració? Al segle XXI? ... i no es tracta d’un videojoc? Punt 3: cada cosa al seu temps i al seu grup. (...) i quan tothom és al seu lloc i fa el que toca, tot sona bé. (...) Punt 4: responsabilitat, exigència cap als altres i cap a un mateix. Això, si ho apliquéssim a la societat ja no hauríem entrat en cap crisi. No és cert que sempre hi ha algú de dalt que desafina? (...) canten en llengües diferents, fan intercanvis, coneixen canalla, (...) Punt 4: trobades, intercanvis,... conèixer per estimar.

amb la passió dels qui han estat educats amb passió. (...) el secret de l’harmonia és a l’esforç i la contenció. (...) En la seva mesura i per aconseguir bons objectius. (...) els cantaires (...) han convertit veus individuals en art col·lectiu. (...) Quin goig saber que algú encara valora això de l’art col·lectiu en una societat tan individualista. Punt 2: corals mixtes i obertes a qualsevol infant. Un escrit que reflecteix molt bé allò que fem en un cor: EDUCAR! I que és la demostració que, amb la nostra manera d’actuar quotidiana, no ens allunyem gens ni del nostre escrit ni del nostre esperit.

(...) tenen directors amb passió que els ensenyen (...) li han educat l’orella i disciplina social i musical el ritme (...) Punt 1, també amb tota l’alegria del món. (...) Punts 5, 6 , 7 i 8: for- Abel Castilla i Casamartina ensenyem Música! mació i coresponsabilitat (...) la paciència, el respec- dels directors . És un dels te pel torn, la concentració, secrets del SCIC: educar

juliol del 2011

3


Notes del SCIC

EL CANT CORAL, EL MOVIMENT I LA DANSA PODEN ANAR JUNTS 3a sessió del Curs de Direcció del SCIC

Un moment de la sessió amb Anna Romaní. Fotografia de M.M.Argüelles L’Anna Romaní és una ballarina i coreògrafa catalana que al llarg de la seva trajectòria professional ha intentat combinar la seva passió pel ball amb altres disciplines que també li són molt familiars com ara la música i el cant, entre d’altres. És precisament gràcies a aquesta interdisciplinarietat i a la seva visió sobre el conjunt com si es tractés d’un tot, que hem pogut entendre i aprendre la importància del moviment en el cant coral.

Tant l’Anna Romaní com altres professionals del cant coral pensen que el fet de cantar ja comporta un moviment actiu, no només interior sinó també exterior corporal que provoca que quan cantem utilitzem tot el cos per emetre el so. Això implica que com més relaxat i sense tensió el tinguem, millor ens sortirà la veu, a part que podrem evitar possibles lesions.

A l’escalfament, la part més important de l’assaig, aprenem a ser En el taller que va oferir en el ter- conscients de nosaltres mateixos, del nostre propi cos: vam practicar cer cap de setmana de treball del dos exercicis: “el titella” i “el pèncurs de direcció de cors infantils dol”, els quals ens van ajudar a tenir del SCIC, “Cançó i moviment”, la una millor col·locació i a trobar el ballarina ens va mostrar un petit repertori de jocs, activitats i danses, nostre eix corporal al mateix temps que ens començàvem a moure i a en les quals vam aprendre de manera vivencial un seguit de pautes i relaxar. Una vegada hem treballat sobre el recursos per introduir de manera amena i distesa el moviment en un nostre cos, passem a interactuar amb els companys i amb l’espai que cor infantil. 4 La Circular

ens envolta. Quan fem dinàmiques amb el grup coral fomentem la seva cohesió i el treball en equip. Una de les activitats que ens va proposar Romaní fou la d’anar caminant per un espai intentant ocupar-lo tot. Els infants han de seguir una pulsació determinada d’una música o dansa i aquesta anirà variant durant la sessió; s’han de fixar en la distribució de l’espai, la respiració -si és ràpida, mitjana o lenta- i com estan collocats ells i els seus companys quan la música no sona. És un exercici que els ajuda a tenir consciència de grup, espacial i corporal, a més de treballar l’atenció i la respiració. Per últim, en l’escalfament explorem les nostres possibilitats amb les tècniques del Sei Tai, d’origen japonès, que és un mètode d’educació corporal que centra la pràctica en la regulació del propi cos; i el Laban, que estudia més a fons la qualitat del moviment. Una vegada ens va haver mostrat les tècniques, l’Anna ens va recomanar que als assajos intentem fer servir una combinació d’ambdues per tal de que l’infant gaudexi més. L’Anna Romaní ens recomana com a futurs/res o actuals directors/ res de cors infantils d’aprendre algunes danses, ja siguin tradicionals catalanes o bé estrangeres, amb la finalitat d’introduir el moviment mentre treballem altres conceptes musicals. Durant el taller vam ballar danses antigues del Renaixement, totes elles alegres i divertides, com ara una Pavana, en la qual es podia


distingir un pas simple i un pas doble, i un Tourdion, molt útil per treballar ritmes amb el cos associats a la cançó. També vam ballar una dansa inventada per la pròpia ballarina sobre la cançó Pandur Andandori que es balla en rotllana i cada vegada més ràpid. A través del moviment i sobretot del treball amb les danses, podem aconseguir que l’infant aprengui a

coordinar els seus moviments, a ser conscient del seu propi cos i a concentrar-se; tot això mentre es fomenta la seva creativitat i la improvisació. En els assajos és important deixar temps perquè l’infant gaudeixi de les activitats i sigui lliure per crear, que tingui un espai per a la creació.

sap el que necessita, és savi” i crec que en aquesta qüestió li hem de fer cas. Yaiza Gutiérrez Alumna del curs

L’Anna és del parer que “hem de deixar moure el cos perquè aquest

TREBALLANT AMB... MARTÍ FERRER 4a sessió del Curs de Direcció del SCIC El dissabte 2 d'abril vam assistir a l'últim “Treballem amb...” del curs del SCIC, on es va fer una descoberta del repertori publicat per la federació. Ho vam fer de la mà de qui, com molts de nosaltres vam descobrir aquell dia, havia estat l'instigador d’alguns dels cançoners. Sempre sembla que, en el fons, no ha de ser difícil agafar un cançoner i posar-se a investigar. Però, com ens va explicar en Martí, segurament hi ha diferents nivells de “xafarders musicals” i sovint ens costa posar-nos a llegir coses noves quan tenim a la mà el repertori que, molt agraïts, rebem de l'Equip Tècnic del SCIC a l'inici de cada curs. Penso que la sessió va ser fantàstica per encoratjar-nos a llegir tot allò que ens cau a les mans. Durant dues hores vam estar cantant diferents peces que en Martí havia triat.Vam recordar algunes melodies que havíem cantat de petits o que hem ensenyat als nostres cantaires i també en vam descobrir de noves. Des de la mítica Sota Sant Llorenç, que ens va fer recordar que als directors també ens costa cantar bé un treset; passant per la Cançó de les bananes (sovint va bé veure escrites cançons com aquesta per descobrir quines notes t'has anat inventant de tant cantar-la d'oïda), fins a enamorar-nos tots plegats sentint com n'és de bonica la Maria Rita.

Descobrint les publicacions del SCIC... Fotografia d’ A. de Casacuberta

Sí que es pot agafar un cançoner i començar a llegir una darrere l'altra totes les peces, però és més interessant que algú t'expliqui que Debatz ma finestro està triada amb uns criteris concrets, o amb quina idea es va fer cadascun dels cançoners.

gurar-nos que coneixem bé els que tenim a casa! Laia Nieto Carreño Directora de L’Esquitx i El Virolet

En resum, la sessió amb en Martí va servir per mostrar el material publicat pel SCIC, que alguns no coneixien i que altres tenim a la prestatgeria de casa una mica abandonats. Comprar llibres nous sempre convé, però també cal asse-

juliol del 2011

5


ÈXIT DE LA PRIMERA EDICIÓ DEL CURS DE DIRECCIÓ PER A CORS INFANTILS DEL SCIC Des de la seva creació, el SCIC ha cregut en la necessitat de la formació dels directors i directores del cors infantils federats. Així ho demostren els cursets celebrats, ja fa molts anys, a Manresa, Barcelona, Penyafort i altres indrets i les demostracions pràctiques amb directors com M. Teresa Giménez, l’enyorat Josep Antòn Casas, Fina Curto, Quim Sabater, Jordi Noguera, entre altres. Des de llavors s’han organitzat, amb molt d’èxit, seminaris de pedagogia, descobertes de repertori i assaigs oberts amb cors d’alt nivell (Treballem amb…). Però, enguany, s’ha volgut fer una aposta més elaborada en aquest aspecte i s’ha organitzat el Primer Curs de Direcció per a Cors Infantils del SCIC amb l’objectiu de vertebrar la formació en cant coral infantil que ofereix la nostra federació.

de repertori (Treballem amb…) · tècnica vocal Per a aquesta edició hem pogut comptar amb professors de gran experiència com Josep Vila Jover, Jaume Sala, Gemma Tatay, Ester Bonal i Pere Lluís Biosca, que impartien les classes de tècnica de direcció. Hem rebut la visita d’especialistes en tècnica vocal com Viv Manning i Cori Casanova que ens van oferir dues xerrades sobre la fisiologia de la veu i les seves patologies.Van venir, també, Elisenda Carrasco que ens va fer una sessió de tècnica vocal específica per a cors infantils i Manuel Cubeles que va parar una atenció especial i més individualitzada tot escoltant els alumnes d’un a un.

Un dels atractius del curs van ser els Treballem amb… : Josep Vila Jover i el seu Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers ens van fer pasAl llarg de quatre caps de setmana, sar una magnífica i profitosa tarda els alumnes han treballat diferents de dissabte amb el seu treball i les aspectes de la direcció coral enseves cançons; Josep Vila Casañas focats a la seva aplicació amb cors ens va oferir un tastet de la seva infantils. El curs estava organitzat en obra i ens en va desvelar algunes tres grans blocs: curiositats; Anna Romaní ens va fer · tècnica de direcció moure amb tot de danses i ens va · dinàmiques d’assaig i descoberta donar molts recursos per treballar

el moviment amb les nostres corals i, finalment, Martí Ferrer, amb el seu bon humor i la seva eficàcia, ens va animar a ser cercadors actius de partitures! Finalment, cal remarcar l’alta participació d’alumnes i, segons els comentaris d’aquests, l’alt grau de satisfacció de tots ells, cosa que ens anima a seguir amb aquesta aventura i a organitzar-ne una segona edició per al curs vinent. Ben aviat en rebreu informació. Animeu-vos a participar-hi! Toni Gàlvez Carceller Excoordinador General del SCIC

UN PONT DE CANÇONS; EL SCIC A L’AUDITORI DE BARCELONA Aquest any, el Pont de cançons; el SCIC a L’Auditori ens ha ofert novetats: un canvi d’escenari perquè s’ha passat de la sala Pau Casals a la Oriol Martorell, que és més petita i porta un nom molt evocatiu per al SCIC, i una suite de cançons a la qual val la pena dedicar-hi atenció. En efecte, les 15 cançons interpretades pertanyien als 10 primers volums de la col·lecció Patrimoni Coral XXI promoguda pel SCIC i 6 La Circular

patrocinada per la Generalitat de Catalunya. Com ja s’ha explicat altres vegades, aquestes cançons són tradicionals de les terres de parla catalana, en general poc conegudes. Cada volum consta de vuit cançons harmonitzades per músics actuals, de Catalunya o de més enllà, a raó de dues cadascun. Així, doncs, en el Pont de Cançons d’enguany s’ha retut un homenatge a tots els qui al llarg de més de 10

anys han treballat i col·laborat en el projecte: s’ho mereixen! I el projecte segueix... El concert ha anat a càrrec del Cor del SCIC, Martí Ferrer com a director, la pianista Inés Borrás i Jordina Biosca ha estat la narradora del text que servia de nexe d’unió entre les cançons. En efecte, el títol del concert: De festa! obeïa al fet que les cançons


triades pertanyen a cants propis de festes populars que se celebren al llarg de l’any i que la narradora ha anat presentant amb molta gràcia tot al llarg del concert.

nostres terres en versions, algunes d’elles gens fàcils, que ens portaven de moment d’intensa emoció a moments de gresca i bon humor, passant per referències a la natura, al paisatge, a l’amor, a la llegenda… fins arribar a l’alegre Ja mo n’anem que servia de comiat.

No es poden cloure aquestes paraules sense dedicar un reconeixement i una felicitació als qui no surten a saludar al final d’un concert per rebre el reconeixement públic de la seva important tasca El Cor del SCIC, amb samarretes invisible en aquells moments. Ens que anaven del blanc al blau fosc referim als directors de les corals tot passant per tots els matisos presents responsables de la feina d’aquest color donaven una unitat, No podem passar per alt que l’èxit de preparació, a l’Equip Tècnic per que no uniformitat, al magnífic del concert va ser conseqüència, en la seva complexa i no sempre fàcil conjunt. gran part, de la direcció de Martí tasca d’organització i a la CoordiFerrer, excoordinador general nació per tot allò que el seu títol Les corals que formaven, aquesta del SCIC i un dels promotors del representa. vegada, el Cor del SCIC eren: Cor Patrimoni Coral XXI, que va saber de Veus Blanques del Conservatori mantenir l’atenció dels cantaires (i Per molts anys, SCIC… i fins l’any de Tarragona; Cor de Veus Blandel públic) i va donar a cada cançó que ve. ques del Conservatori de Terrassa; un caràcter diferencial de manera Claudefaula de Girona; Gymusic que mai no es va caure en la mono- Maria Martorell de Barcelona; Coral de l’EMM de tonia. La pianista, que ja coneixem Mollerussa; Coral Infantil de l’Arc d’altres magnífiques col·laboracions, de l’EMM Can Ponsic de Barcelona; ens va oferir la seva musicalitat i la Petit Cor Flumine de Tortosa i seva professionalitat habituals i la Rierol de Sant Jaume dels Domenys. narradora va ser una grata sorpresa per la seva bona dicció i la seva Tots aquests nois i noies, contents naturalitat. Tots tres es mereixen la i molt atents en tot moment, han felicitació més calorosa de grans i ofert un rosari de cançons de les petits: moltes felicitats!

El Cor del SCIC a L’Auditori, el passat 14 de maig. Fotografia de May/Zircus)

juliol del 2011

7


UNA MAGNÍFICA I INOBLIDABLE EXPERIÈNCIA Tot comença al mes de juliol: ens proposeu celebrar l’edició del desè volum del Patrimoni Coral XXI gravant un CD amb un recull de cançons dels deu volums. La idea ens va semblar constructiva i motivadora per als nostres nens. Tenien l’oportunitat de cantar i conviure amb altres cors, una experiència enriquidora per a les seves vides, reviure la tradició del seu país tot interpretant cançons populars catalanes i, a més a més, amb el premi final de gravar-ho i poder ser recordat per sempre. El setembre ho vaig dir als nens, tots es van emocionar. Ara el desig era el “a veure si ens agafen”, “i vindran a escoltar-nos?”. Un nou curs començava amb aquest gran projecte que ens acompanyaria quasi fins al final. Tocava recuperar unes cançons del repertori per a passar la selecció i un divendres a l’assaig ens van venir a gravar uns amics.Volíem fer-ho bé, ser seleccionats, estàvem satisfets de com havia quedat. Ara tocava l’espera; la pregunta “ens han agafat Maria?” la vaig sentir tants cops… “Sí !!Ens han agafat!!” Quina alegria van tenir; “i quines cançons cantarem?” Ara ens esperava molta feina, teníem dos mesos per preparar quatre cançons.Vam treballar-les amb cura i entusiasme tot endinsant-nos en històries sorprenents. Al desembre, el primer assaig a El Vendrell. Aprofitant el viatge era una bona idea fer una petita excursió i començar a viure el que per a nosaltres ha significat aquesta experiència: una gran Festa! Molts dels nens no havien estat mai a El Vendrell, havien sentit parlar de Pau Casals però no sabien massa coses de la seva vida.Vaig pensar que seria enriquidor fer una visita al Museu. Així va ser, sortiríem

8 La Circular

ben d’hora de Tortosa i a les deu del matí podíem ser allí. La visita silenciosa i atenta a les paraules de la guia que tan bé explicava la vida del músic, els va encantar, encara en parlen ara, crec que es van impressionar d’aquest gran home que estimava la música, la vida i la seva terra. Em deien:“dels museus que hem visitat, aquest és el més bonic que hem vist mai”. Anàvem cap a l’assaig emocionats de tot allò que havíem viscut i après. L’assaig va sortir molt bé. I que divertit els va semblar el Martí!, ens va encantar, ens feia riure i interpretar com calia totes aquelles cançons que parlaven del vi, de les mentides, de l’arròs i els fesols... Ens va posar molta feina però era normal, estàvem a les portes de la propera trobada, de la gravació. Encara ens quedava molt per fer i tots sabíem de la nostra responsabilitat per a que tot sortís com el projecte mereixia. Mes de Febrer. Arriba el gran dia. Després de mesos de treball, d’il·lusions, tornem a El Vendrell; ens espera un dia llarg: cantar, concentració, energia, silenci, però, en tenim tantes ganes! Els companys, el Martí, els berenars que ens donen, recordar a Pau Casals... Com ens agrada a El Vendrell!!! Ha estat més fàcil del que ens pensàvem, ha passat ràpid, unes quantes repeticions però fins i tot hem aconseguit seure una estona. I ens hem relaxat ballant al so d’Aquí dalt de la muntanya.

el concert a Barcelona, a l’auditori, tornem de Festa! Quina matinada ens toca fer, aquest cop acompanyats de les famílies que han viscut tot el procés. Tenen moltes ganes d’escoltar-nos, de sentir el resultat de tot el treball fet, i un altre premi: cantar a L’Auditori!! Per fi escoltem les altres cançons, hi ha nens que canten molt bé. A l’escenari hi ha molta gent, potser dos cents o més cantaires, que difícil serà reviure un altre cop això, fins i tot els petits en són conscients. Quina sorpresa, la Jordina, ens explica les històries de les cançons. Totes les cançons estan lligades amb un mateix tema. Revivim moments i tradicions del nostre país, sembla que estem a un poble, al nostre poble i estem de Festa! Entenem el perquè d’aquestes cançons. Cançons que formen part de la nostra història, que són la nostra història, la nostra cultura i la nostra Terra. L’última cançó tots junts, Ja mo n’anem, això sí que és molt de casa nostra. Gràcies al SCIC per aquest projecte, per haver-nos donat l’oportunitat de cantar i conèixer molts nens, de créixer com a cor, de treballar amb el Martí. Tot ha estat fantàstic i, sobretot, hem gaudit amb les cançons i l’experiència viscuda aprenent moltes coses i passantnos-ho d’allò més bé. Per al Petit Cor Flumine ha estat tot una Gran Festa. Maria Lombarte Petit Cor Flumine

Ei! que encara no hem acabat, ara


ASSEMBLEA DE LA FOCIR El passat 15 de març, la FOCIR (Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes) va celebrar la seva XV Assemblea en els locals del Centre UNESCO de Catalunya, entitat membre de la Federació. Amb més de 45 assistents, es va aprovar la memòria i balanç de l’any 2010, es va valorar el Pla Estratègic 2008-2010, es va presentar el futur Pla Estratègic 2011-2014, les activitats concretes pel 2011 i les esmenes necessàries per adaptar els Estatuts de 2003 de l’Entitat al nou marc jurídic.Voldria destacar que un del moments més àlgids va ser la presentació i ratificació de 13 noves entitats amb reconeixement i importants responsabilitats a nivell internacional. En relació a la Memòria 2010, en ressaltaré els punts més importants: - Creixement: Actualment, la FOCIR compta ja amb 58 entitats que representen un total de 580.000 persones. - Programa i activitats: El programa del 2010 es va organitzar a partir dels tres grans reptes que contempla el Pla Estratègic 2008-2010: 1. Ser presents 2. Aportar discurs 3. Crear xarxa Les activitats dutes a terme han anat encaminades a assolir els objectius del Pla. Cal remarcar en

EL TAULER DEL SCIC

aquest sentit la Col·lecció Casos d’internacionalització, Els esmorzars de la FOCIR, Forma’t amb la FOCIR, així com projectes que la Federació ha desenvolupat durant els darrers anys, com és el cas de la revista Internacional.cat o les Jornades d’octubre.

del 2008, cal elaborar un nou Pla Estratègic que comprengui els anys 2011-2014. En aquest sentit, La FOCIR, com a Federació prestala presidenta de la FOCIR, Mònica dora de serveis i assessorament a Sabata, va destacar que la Junta ja les entitats membres, ha de poder ha endegat un procés de treball per oferir informació i és per això que fixar el full de ruta de l’entitat pels durant el 2010 ha renovat la seva propers anys. El Pla Estratègic es web www.focir.cat per tal de condefinirà amb un procés participatiu vertir-la en un espai de referència. de treball amb les entitats i pretén incorporar grans projectes que A nivell de relacions institucionals, seran el futur de la Federació. entre d’altres iniciatives, ha participat en el projecte IN TRANSIT, una Els reptes establerts pel pla estranova publicació digital en anglès que tègic es concreten en els objectius pretén donar a conèixer la realitat generals: catalana als corresponsals estran- La FOCIR, prestadora de serveis i gers, cos diplomàtic i comunitat centre d’estudis acadèmica internacional. - La FOCIR, constructora de discurs sobre paradiplomàcia Programa 2011 i Futur Pla - La FOCIR, una plataforma per a la Estratègic 2011-2014 societat civil que actua a l’exterior - La FOCIR, l’altaveu dels ambaixaL’assemblea també va aprovar el dors catalans Programa 2011, que aposta per la continuïtat de les activitats Cal felicitar a la FOCIR pel creimés consolidades així com per la xement del 31,03% que ha tingut promoció d’altres de més noves respecte l’any passat amb les que han tingut fins el moment molt esmentades incorporacions de 13 bona acollida. noves entitats, fruit segur de la seva constant i professional tasca en tots L’any 2011 tornarà a ser un any els sentits. important. Després de tres anys de mandat de la Junta Directiva i Montserrat Gual arribat el final del Pla Estratègic aprovat per l’assemblea el març

88 JORNADA DE TREBALL DEL SCIC

al SCIC. En efecte, el SCIC celebrarà, el 2012, el seu 45è aniversari i això vol dir Trobada General, La 88 Jornada de Treball del SCIC estrena d’una nova cantata… i qui se celebrarà el 8 i 9 d’octubre a El sap quantes coses més. Prat de Llobregat, a l’adreça que Per tot plegat, i sense oblidar s’anunciarà oportunament. que l’assistència a les Jornades de Si la Jornada de la tardor és sempre Treball del SCIC és un compromís l’ocasió de conèixer a fons les que contrauen totes les corals quan activitats del curs que comença, s’inscriuen al Secretariat, esperem aquesta vegada té l’interés afegit de una assistència massiva a aquestes ser l’inici d’un de molt especial per Jornades.

juliol del 2011

9


Cors amb Cor

BARCELONA ACULL LA II CONFERÈNCIA SOBRE CANT CORAL I INCLUSIÓ La Immigració va ser l’eix central de la trobada societat sense ànim de lucre que ha creat un espai on es reuneixen pesones d’ètnies diferents per cantar plegades. També va sobresortir l’exposició de Laura Hassler, que va anunciar alguns dels projectes que havia promogut des de la seva fundació, Músics sense Fronteres, en la qual el cant coral havia ajudat a reconciliar poblacions senceres després d’una guerra o a superar una mort.

Fotografia d’A. de Casacuberta Ja fa un any que el Moviment Coral Català, juntament amb la Mediterranean Office for Choral Singing d’Europa Cantat, va decidir preparar una cita anual amb l’objectiu de presentar el cant coral com una eina d’enriquiment personal i reflexionar sobre com podia intercedir aquesta pràctica musical en la cohesió i la integració social. La immigració va ser el tema central d’aquesta segona edició de la trobada, celebrada durant els dies 26 i 27 de març a Barcelona, al voltant de la qual es van organitzar ponències, tallers, taules rodones i un concert final, amb una assistència de 250 persones i en el qual van participar diverses corals catalanes. Van ser tretze els professionals del món de la música –entre els quals hi havia directors de corals, mestres de música, sociòlegs i

10 La Circular

antropòlegs- que van compartir amb el públic diverses expèriències relacionades amb la inclusió social de persones immigrants a través del cant coral. Ja des de bon principi els ponents van voler deixar clar que l’exclusió és un fenòmen estructural que passa arreu del món i que la societat ha de vetllar per la multiculturalitat en detriment de la marginació. Aquest propòsit internacionalitzador va quedar palès en la nacionalitat dels conferenciants, la meitat dels quals provenien de països estrangers.

Després de l’èxit assolit per la primera d’aquestes conferències –que tractava sobre les discapacitats físiques- i, sobretot, arran d’aquesta reeixida última edició, ja s’han decidit els temes al voltant dels quals giraran les conferències dels pròxims tres anys, que seran, respectivament, la tercera edat i la intergeneracionalitat, les discapacitats psíquiques i les dificultats d’aprenentatge; i els presos i expresidiaris. Sens dubte, aquesta inciativa del Movimernt Coral Català ha obtingut els seus fuits i ha donat exemples que la música i el cant coral són un dret universal en el qual tothom hi té cabuda, sense excepcions.

Adrià Guxens L’aplec coral va estar ple d’interRevista Musical Catalana nº 319 vencions interessants, però de totes Publicat amb autorització van destacar les que aportàven les vivències personals dels ponents. N’és un exemple la xerrada que va oferir Daniela Thoma, que va narrar la seva experiència com a cantaire en el MultiKultiChor de Bonn, una


Fotografia de Cesc Rovira

Cantem a l’escola

Monogràfic

A l’escola es canta, però què, qui i com ? Amb quina formació es fa cantar i amb quin convenciment? La veritat és que els articles que trobareu en aquest monogràfic només expressen el punt de vista de mestres i directors convençuts de la importància de cantar a l’escola. Hi ha un factor que és determinant: la formació com a director de cor que té el mestre de música. I aquest factor no ha estat ben resolt fins a dia d’avui i no sembla que la direcció que assenyala la reforma dels plans d’estudis dels futurs mestres resolgui, en absolut, el problema o, potser millor dit, el repte. Perquè els mestres de música tenen el gran repte de ser directors de cors per a que els seus grups classe siguin veritables cors i el cant conjunt de les veus sigui veritable cant coral. Perquè no és el mateix dirigir una cançó que fer cantar i no és el mateix un grup de nens que canta que un cor de nens. Perquè no és el mateix aprendre un repertori amb finalitats instrumentals (aprendre un nou idioma, un nou vocabulari, uns nous valors,... aprenentatges tots ells que tot i fer-los col-

lectivament mitjançant el cant col·lectiu, no deixen de ser aprenentatges individuals) que aprendre a cantar per aprendre música de forma vivencial i directa així com interioritzar els valors que el cant coral ensenya als cantaires i que tan bé expressa l’editorial del diari ARA (Corals Infantils, disciplina, ordre i alegria) reproduïda a la pàgina 35 d’aquesta revista. Perquè el mestre ha de ser director, el grup classe ha de ser cor i el que mestre i grup classe facin ha de ser cant coral, ha de ser MÚSICA. Això, ho sabem prou bé, no és fàcil, però els beneficis a llarg termini necessitarien un altre monogràfic per exposar-los. Estiguem alerta amb els propers canvis en la formació dels futurs mestres però també en els plans d’estudis de primària (i també secundària): potser caldrà explicar una i mil vegades el que breument aquí exposem, caldrà convencer els responsables d’aquests canvis de la importància d’un cant coral de qualitat a primària. Martí Ferrer i Bosch

juliol del 2011

11


LA IMPORTÀNCIA DE CANTAR TANT A L’ESCOLA COM A LA CORAL g Roser Pugès Directora de la coral Xicalla. ExcoHe tingut la sort de cantar en una ordinadora coral des de ben petita i al mateix General del temps anar a una escola on l’ense- SCIC, excap nyament de la música ha estat molt comarcal i present i potenciat. Aquests dos actual mempunts han estat claus en la meva formació professional, però sobre- bre de l’Equip tot en la meva formació personal Tècnic. Mesja que m’han educat musicalment tra de música i també en actituds i valors com de primària. l’escolta, el respecte, l’atenció, la sensibilitat, creure en un projecte comú,...

Crec sincerament que cantar et fa sentir lliure, et permet expressar i comunicar-te d’una forma més personal i més íntima, et fa estar bé amb tu mateix,... però si aquesta pràctica la fas en grup s’amplia molt més la vivència perquè aquesta passa a tenir un sentit de col·lectivitat. Aquestes raons juntament amb moltes altres més, que no citaré per no allargar-me massa, són les que m’empenyen a continuar treballant amb la certesa de que és importantíssim incloure en l’educació dels nens i nenes, nois i noies el fet de cantar. La cançó és un gran recurs per a l’escola ja que qualsevol cançó, per senzilla que sigui, pot ser un gran eix transversal a treballar. La cançó ens permet treballar una tipologia de text, aprendre nou vocabulari,

conèixer escriptors i poetes, conèixer noves llengües, endinsar-nos en cultures i països que no coneixem, treballar-ne la temàtica i ampliar coneixements en aquest camp, interioritzar intervals melòdics, descobrir noves tonalitats, interpretar i conèixer nous ritmes, aprendre a escoltar, adquirir estructures musimar-la i valorar-la i sigui un element cals, inventar ritmes o obstitats memés de la seva formació personal. lòdics per acompanyar la cançó,... la Val a dir que en aquest aspecte cal llista pot ser interminable. tenir molt en compte inicitavies i projectes com el Cantània o la Però crec que no només ens hem proliferació de corals d’escoles, que de quedar aquí sinó que hem han tingut i tenen un gran èxit i que d’intentar que els nostres alumnes per tant una vegada més dónen raó puguin tenir el màxim d’experiènal fet que el cant coral aporta unes cies i vivències musicals. Cosa que vivències personals tan enriquidono ens passa amb els nens i nenes res que són importants de contique tenim a les corals. I amb això, nuar recolzant perquè es continuï què vull dir? Doncs que els nens treballant a les escoles. i nenes que canten a les corals normalment vénen perquè ho han escollit i els agrada, tenen una clara predisposició i motivació en el fet de cantar, l’objectiu és molt clar i la part vivencial està més assegurada ja que la relació amb els companys es basa en el fet de cantar, fer música i gaudir-ne junts. Els mestres de música hem d’intentar que les aules de música de les escoles d’infantil i primària siguin un espai on els alumnes puguin vivenciar la música en primera persona tot cantant, ballant, interpretant, tocant, escoltant i creant per tal que aprenguin a esti-

Els mestres de música hem d’intentar que les aules de música de les escoles d’infantil i primària siguin un espai on els alumnes puguin vivenciar la música en primera persona tot cantant, ballant, interpretant, tocant, escoltant i creant. 12 La Circular


PERQUÈ CANTO A LA CORAL SI JA CANTO A L’ESCOLA? Marta Rodoreda

Potser és la pregunta que els ve al cap a alguns nens i també a força famílies en algun moment o altre...

a criteri del mestre la concreció de tot plegat, segons el grup que tingui i també (en la majoria de vegades domina aquest aspecte) segons No hi ha una única resposta, però l'habilitat i recursos de què disposi jo us puc parlar de la meva experi- el mestre per fer cantar bé als nens. ència com a especialista de música Podríem entrar en reflexions sobre en una escola de Primària i també la formació que reben els mestres com a directora d'una coral infantil sobre direcció coral, però entraríno vinculada a cap centre ni escola em en un nou article (i més tenint de música. en compte com quedarà la situació després del Pla Bolonya i preveient el què ens espera...). A l’escola Evidentment, i per sort de tots, a Tornant a la pregunta inicial, com l'escola es canta molt més que fa uns anys. El nou currículum oficial a mestra de música i directora de coral infantil crec que la coral continua incloent la cançó dins dels objectius de l'àrea d'educació ens aporta coses que l'escola no. artística, la qual, com ja deveu saber, M'explicaré. avalua conjuntament la part plàstica D'una banda, l'interès que tenen els i la part musical. nens a l'escola depèn de la motivació que els impregni el seu mestre El nou currículum se centra molt de música i també de la visió que més en la vessant expressiva de de la música es tingui al conjunt de l'art i en la seva relació amb l'enl'escola. A la coral, a mesura que torn, però perquè us feu una idea de la “concreció” a la que arriba el els nens creixen hi vénen perquè currículum us copio un parell dels volen, és una activitat optativa que continguts que fan més referència ells escullen i per tant ja hi ha una part de motivació guanyada. a la cançó: · Exploració dels recursos creatius i Pel que fa als concerts, a diferents escoles m'ha passat que les famílies expressius de la veu i dels instrunomés senten a cantar els nens ments. pel concert de Nadal (tot i que gràcies als diferents blogs musicals · Interpretació, improvisació i dels centres això està canviant), i creació de cançons a una i més veus, danses, jocs motrius desenvo- has de tenir molt clar quin reperlupant l’afinació, la dicció, la tècnica tori vols fer per no cantar només nadales (que també s'han de fer!); vocal, instrumental i corporal i la em refereixo a què és bo mostrar coordinació tant individual com altres cànons, cançons a veus o amb col·lectiva. acompanyaments perquè el públic (famílies i mestres) vegin que el que I el corresponent criteri d'avalufeu a l'aula de música val la pena. El ació: Interpretar cançons i danses concert de Nadal, que en moltes apreses utilitzant les tècniques bàsiques de la veu i del moviment. escoles sembla l'únic que fa “el de música”, és un moment d'or per Com veieu es mencionen aspectes ficar-se el públic a la butxaca i guaimportants de la cançó però queda nyar adeptes a cantar. I no diguem

Especialista de música de l’escola Fort Pienc de Barcelona. Directora de la coral infantil El Virolet.

com cohesiona a nivell de claustre el fet de fer cantar una cançó tots els mestres junts: després de les vergonyes inicials, se senten contents d'haver-ho aconseguit. Podríem parlar ara de com es treballa la cançó a l'escola, si l'ús de playbacks, si piano, si a capella, si cançons enregistrades... però val més la pena tornar a la coral.

A la coral Codirigeixo una coral que no depèn de cap escola de Primària ni escola de música, és una coral de barri, integrada en una família de corals on ens cuidem i animem els uns als altres. El fet de cantar no està subscrit a cap currículum ni programació de centre que pot ser que no et creguis. Els nens i les famílies vénen perquè volen, perquè els agrada cantar, però crec que a part del fet de “cantar” hi troben altres ingredients: - Un plus de qualitat i rigor cantant que potser no troben a l'escola: tant pels resultats com pel procés, per l'especialista de veu ... - El fet de ser coral de barri: és a prop de casa i amb nens que després poden seguir jugant a la placeta. - El fet de tenir un lloc on poder continuar cantant quan acabin la coral infantil (la gran majoria passen al cor jove), o inclús on poder cantar tota la família en diferents corals. - Formar part d'un grup diferent al de l'escola, l'esplai, el bàsquet... que ajuda a socialitzar-se en diferents entorns. - Per les activitats organitzades a part dels concerts: sobretot valoren

juliol del 2011

13


EL CANT CORAL A L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA: REPERTORI, CARACTERÍSTIQUES I ADEQUACIÓ

Antoni Miralpeix p

molt el cap de setmana de treball, on també hi ha tot un matí d'activitats familiars, el Juguem Cantant i els intercanvis amb altres corals.

coral, perquè a més de cantar s'hi troben a gust, no oblidem que és una activitat que, tot i ser educativa, la fan en el seu temps de lleure.

Evidentment cada coral té les seves característiques i ofereix als seus cantaires i famílies allò que considera més important. Està clar, però, que les famílies hi han de veure alguna altra cosa o tenir ja un interès especial vers la música per apuntar al seu fill a cantar en una coral. Alguns ho faran per la vessant musical, d'altres per la social, d'altres per recomanació de l'escola, o perquè hi ha la seva - En alguns casos el fet d'estar dins amiga de l'ànima ... Sigui pel motiu que sigui, benvinuna entitat com Lluïsos de Gràcia, que ofereix altres activitats infantils, guts siguin! per joves i per adults no musicals. - Per la comunicació i implicació que intentem que hi hagi a nivell de famílies: ajudant en els muntatges dels concerts, dels aniversaris... (també ens ajuda el fet que hi ha força famílies que són cantaires o ex-cantaires). És el primer any que donem totes les comunicacions via correu electrònic i això ens facilita molt les coses, a part de tenir el blog més actualitzat.

Per tot això crec que les famílies i els cantaires encara volen venir a la

L’interès que tenen els nens a l’escola depèn de la motivació que els impregni el seu mestre de música i també de la visió que de la música es tingui al conjunt de l’escola.

14 La Circular

professor de Pedagogia Músical, professor de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació Blanquerna, codirector de les corals infantils Petits Cantaires de Sant Hilari i Clau de Sol, d’Arbúcies, director de l’Orquestra Jove de La Selva

El que proposo a continuació són una sèrie de reflexions a l’entorn del repertori de cant coral a l’escola, sense pretendre ser exhaustiu ni seguir una pauta molt estructurada. És tracta, senzillament, de comentaris resultat de molts anys de buscar, escollir i interpretar obres per a diverses edats i ocasions. La tria de repertori és un factor clau per a l’èxit a l’hora de cantar en grup a l’escola i sovint està condicionada per la programació de l’assignatura de música (per treballar elements de llenguatge musical, per exemple), per les celebracions del curs de l’any (castanyada, Nadal, carnestoltes, etc.) o per les preferències, experiències i coneixements del director. Hi ha aspectes que considero fonamentals a l’hora d’escollir un repertori. Un, i potser el més obvi, és tenir en compte l’edat. No calen gaires comentaris. Un altre és la motivació que pot provocar als cantaires cert tipus de cançons. Perquè un repertori motivi ha de suposar un repte assolible: ni massa fàcil, ni excessivament complicat. Un bon text és essencial, amb un vocabulari adient i una qualitat literària fora de dubte. D’altra banda, la melodia és un dels aspectes que més impacten d’una cançó, la seva bellesa no es pot descriure amb paraules però és el primer que rebem i el que més ens afecta. Cal tenir en compte l’àmbit, la tessitura, el disseny, la dificultat, etc. L’estil musical també importa i molt. Si és un estil aliè als cantaires, el director l’ha de saber proposar de forma engrescadora, la manera com assagem fa que una cançó esdevingui un premi o un “càstig”. En aquest aspecte, hi ha certs prejudicis pel que fa a dir quins són els estils musicals adients a l’escola. En


molts llibres de text i programes de repertori corals hi ha uns certs tipus de cançons “bones” i “dolentes” o inexistents, dit d’una manera expressament simplista. El repertori considerat bo sol ser la música tradicional o popular i el “clàssic” o “culte”. És evident que s’ha de conèixer i interpretar el repertori tradicional i el d’autors consagrats: són un tresor del bé comú. Sembla, però, com si la música tradicional, pel sol fet de ser-ho i haver passat pel sedàs del temps, ja és vàlida sempre i en qualsevol circumstància. Doncs hi ha certes cançons tradicionals que són reflex d’una societat molt diferent a l’actual i que avui dia no són adients a l’escola per la temàtica racista (Moros vénen), violenta (El testament d’Amèlia), masclista (Si fos ocellet), eròtica (Peu polidor), de violència de gènere (Sota el pont de Lió) o antipedagògica (A, el mestre em va pegar), el text i l’argument de moltes d’elles és comparable o supera al d’una sèrie de Benet i Jornet o Infidels. Això no vol dir que no cantem cançons com Peu polidor per aprendre les parts del cos, evidentment, només cal que siguem conscients de la temàtica i que, en tot cas, les presentem en un altre context o precisament les fem per tractar críticament aquests continguts amb els infants. El que si ens pot anar bé és aprofitar el poder socialitzant i integrador del cant coral per interpretar repertori tradicional dels països de procedència dels nens i nenes que integren el grup, els farà partícips d’aquesta experiència i tots plegats guanyarem coneixement de noves formes d’expressió, idiomes i d’altres cultures. El repertori d’autor contemporani o “modern” sovint sol ser obviat, moltes vegades per desconeixement del que hi ha de qualitat (o

per no haver de declarar drets d’autor). Està bé donar a conèixer nous valors actuals, de diferents estils i tendències. El tipus de repertori que crec que no ha de formar part de la nostra programació és la música comercial i les cançons de moda, els interessos i valors que porta implícits no són els de l’escola.

un problema (o molts). Hi ha diversos recursos per aconseguir que el camí d’aprendre un repertori sigui planer i interessant. Un d’ells consisteix en explicar històries: a partir del text o de l’argument podem donar vida a les paraules teatralitzant-les, jugant amb els tons de veu, les inflexions, les dinàmiques, els gestos. El text més insignificant pot esdevenir una autèntica aventura, a Allò que canten els més menuts, a totes les edats ens agrada que ens l’educació infantil, sol tenir com a expliquin històries d’una certa mafil conductor les celebracions, les nera. Sovint caiem en l’error d’enrutines, el coneixement del propi senyar les cançons com lloros: els cos i de l’entorn i les qualitats del cantaires repeteixen el que abans so: hi ha una cançó per a cada festa, ha fet el director, però no estan enper a cada moment i activitat del tenent res del que fan. Altra vegada, dia, per treballar cada concepte. En la repetició i la imitació necessària cas de no trobar-ne, suggereixo que per a l’aprenentatge no ha d’esdeus la inventeu, si pot ser a partir de venir un acte rutinari, monòton. paraules o melodies proposades pels propis nens, d’aquesta manera Un altre recurs que sempre funciaconseguireu que se la sentin com ona és el d’afegir-hi gestos, movia pròpia. Compte, però, amb les ment o coreografies. Perquè hem cançons de rutines, que no esdevin- de semblar estàtues quan cantem? guin rutinàries!: cada dia ens hem Us heu fixat com canten els infants de reinventar i fer coses semblants africans o en el gospel? Tot el cos de maneres enginyoses i diferents. canta!. La manera de presentar o interpretar una cançó a l’educació infantil (i També resulta interessant crear també a primària) és tant important musicogrames o jugar amb les com la pròpia cançó. El resultat representacions gràfiques, dibuifinal de l’obra musical importa, però xos del text o murals. Això va bé el camí per arribar-hi és tant o més especialment quan la cançó és molt important. Sempre cal preguntar-se: llarga, amb moltes estrofes i difícil han après? s’ho han passat bé can- de memoritzar. tant? han assolit un resultat digne?... Si la resposta a aquestes preguntes A primària, continuarem el treball és afirmativa, podem estar contents fet a infantil, lògicament augmentant amb el nostre treball. Si és negativa la dificultat del repertori i la durada. en totes o en alguna d’elles, tenim També cal que, de mica en mica,

juliol del 2011

15


POT LA NORMATIVA FER FELIÇ UN PROFESSOR DE MÚSICA (AMB AULA)? Albert Colomer i Busquets q introduïm la polifonia. El recurs per excel·lència i per on cal començar és amb els cànons, a cicle mitjà. Un cop siguem capaços de cantar i escoltar alhora les diferents veus serà el moment (a cicle superior) de cantar també polifonia a 2 i 3 veus. Alguns mestres es queixen de la dificultat de certes obres polifòniques quan en realitat la majoria de les vegades els límits ens els posem nosaltres mateixos, per les pròpies limitacions. Els nens i nenes poden cantar peces difícils si som capaços d’assajar amb rigor i d’una manera eficient, amb convicció i una bona pedagogia d’assaig. Si no és així, sempre és millor cantar a una sola veu ben afinada. Com deia Christian Wagner, “un bell uníson és més musical que una polifonia dubtosa”. Sovint podem suplir aquesta manca de polifonia amb un acompanyament instrumental que enriqueixi harmònicament.

coral: a través seu podem treballar qualsevol altra matèria. Podem cantar en diversos idiomes i treballar la llengua d’una manera pràctica i aplicada. Les paraules i temàtiques permeten treballar continguts de ciències naturals i socials; cantar, per si sol, ja és treballar les matemàtiques perquè quan fem ritme estem dividint, multiplicant i repartint el temps de forma creativa, i també podem aportar-li moviment i expressió corporal. El cant coral és però per damunt de tot una eina fantàstica de socialització donat que integra dins seu a tots els membres i els fa partícips d’una obra d’art conjunta i sincronitzada on tothom és important.

Com a cloenda, dir que caure en el parany de només cantar el que ja coneixen o només allò que els agrada és un reduccionisme que no porta a enlloc. Sóc partidari de la diversitat d’estils, de conèixer múlSempre que es pugui, sol ser tiples autors i èpoques, de diferents convenient fer una cantata donat idiomes i caràcters. El cant coral, que aporta un fil conductor i una fet d’aquesta manera, pot esdevecoherència al repertori en formar nir una finestra al món, un factor part d’un sol projecte. La situaintegrador de diferents sensibilitats ció contrària seria el popurri de i una manera de prendre conscièncançons diverses. És a dir, cal cercar cia de la història i diversitat de la l’equilibri entre la varietat i la unitat música, com a gran valor universal de repertori. que és. No podem obviar el caràcter interdisciplinari i transversal del cant

El resultat final de l’obra musical importa, però el camí per arribar-hi és tant o més important. 16 La Circular

Arquitecte i músic aficionat

Les condicions acústiques que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya exigeix a les aules de música d'acord amb els seus criteris de disseny no ha canviat en els últims anys; el que sí ha canviat i molt són les característiques acústiques de les aules normals d'una escola d'educació infantil i primària. A dia d'avui podem dir que qualsevol aula d'un centre dissenyada a partir de l'any 2009 és apta per a l'ensenyament de la música ja que les noves normatives inspirades amb les d'àmbit europeu han fet millorar moltíssim les condicions acústiques de totes les aules d'una escola sense tenir en compte quin n'ha de ser l'ús. Per una part això pot indicar que per a l'ensenyament de la música no calen unes condicions massa exigents ni unes necessitats acústiques massa especials ja que en qualsevol de les aules d'una escola, si es compleix la normativa vigent, l'acústica hauria de ser prou bona per a fer-hi música o qualsevol altra activitat. Tants paràmetres s'ha de tenir en compte per una aula de música com per una aula on sols es parlarà, en el fons a tot arreu la informació es transmet amb el so. Si bé és cert que les noves tecnologies han entrat amb força a les aules de música abans que a les aules normals, les audicions i el visionat de vídeos han exigit a aquest tipus d'aula unes configuracions a nivell d'instal·lacions que en la majoria de casos s'ha resolt com s'ha pogut per part de cada professor. A continuació anomeno quatre paràmetres exigibles a qualsevol aula docent, i per tant també de música, per a una ràtio normal de 25 a 30


alumnes. Acostumen a ser aules de 55m2 malgrat sigui preferible de 60 – 65 m2 per tal que els alumnes puguin moure's amb més comoditat en el moment de fer activitats musicals que requereixin moviment. -El departament d'ensenyament exigeix una alçada lliure estàndard dels espais docents d’entre 2,70 i 3,15 m, mentre que en les aules d'ensenyament infantil s’admetrà 2,50 m. No s’admeten elements constructius ni d’instal·lacions que limitin l'alçada lliure per sota de 2,50m. -Les aules tindran el seu costat menor superior a 6 m i la seva fondària convé que no sobrepassi els 7,50 m. En els casos que la fondària sobrepassi els 7,50 m, s’haurà de disposar d’il·luminació natural als dos paraments oposats. -La superfície d’il·luminació natural de les aules estarà entre el 20 % i el 25 % de la seva superfície útil, i la il·luminació artificial ha de ser de 300 lux repartits d'una manera uniforme. Aquestes proporcions estan pensades per permetre una correcta visió de la pissarra o projecció alhora que permet que els alumnes de l'última fila puguin sentir perfectament el professor quan aquest parla d'una manera normal. També permet que la llum natural arribi correctament al màxim d'alumnes tenint en compte que sols acostuma a entrar llum exterior per un costat de l'aula. La normativa que ha fet canviar el concepte acústic de qualsevol aula ha estat l'anomenat Codi Tècnic de l'Edificació, concretament l'apartat definit com a “Documento Básico HR, Protección frente al ruido ”, aplicable des de l'abril del 2009. A les aules, en ser definides com a “unitats d’ús independent” per la normativa, cal aconseguir un

aïllament acústic de 50 decibels respecte al seu voltant. Aquest requeriment també és aplicable a d'altres espais com la biblioteca o despatxos. (CTE DB HR 2.1.1). Per entendre aquest valor podem comparar-ho amb l'aïllament acústic que hi ha d'haver entre pisos d'un mateix bloc d'habitatges perquè els veïns no sentin les televisions quan miren futbol i algú fa gol.

comunes), això vol dir que han de tancar molt i molt bé. Normalment s'han de col·locar gomes i quan s'obren s'ha de tenir la sensació que pesen.

Fins aquí hem aconseguit no molestar als veïns de classe quan escoltem una audició de la Guia d'Orquestra de Britten o la Simfonia Fantàstica de Berlioz o la fuga de la 5ena Simfonia de Xostakòvitch, L'aïllament acústic s'aconsegueix però si no s'han pensat les condicien un principi amb materials molt ons acústiques de l'interior de l'aula densos, però la indústria de la cons- podem quedar sords o agafar mal trucció europea ha generat gran de cap. quantitat de materials que esmorteeixen el so quan travessa una paret El primer que s'ha de resoldre, si aquests estan combinats amb i el més important per garantir elements de molt diferents densiuna bona acústica, és el temps de tats. És per això que acaba aïllant reverberació. molt més una paret de plaques de guix (conegudes per Pladur) amb El temps de reverberació (TR) és el llana de roca al seu interior i 7 cm temps que triga un so en “deixar de de gruix que no pas una paret de ser perceptible” per l’oient. És a dir, totxo de 15 cm encara que aquesta si una aula té un temps de reverbepesi molt més. ració alt, quan s’estigui produint un Cal evitar els ponts de transmissió soroll i la font que el genera s’aturi, acústica entre aules a causa del pas nosaltres el sentirem atenuar-se d’instal·lacions i a la trobada entre durant un temps alt. Si pel contrari envans i fusteria exterior, ja que l’aula té un temps de reverberació aquests punts són el que s'anomena baix, el so s’atenuarà ràpidament ponts acústics. Es pot fer una paret després d’aturar-se la font que el molt aïllant però si per un punt falla, genera. l'aïllament acústic no serveix de res, El so és una energia que es transtalment com si una piscina tingués met per l'aire com una onada un forat per on s'escapa l'aigua. es transmet per l'aigua, i mentre Les portes han de garantir les aquesta energia vagi rebotant per exigències d'aïllament acústic que les parets nosaltres l'anirem sentint. marca la normativa (30 decibels Si les parets, sostre i terra no són entre les unitats d'ús i les zones capaços d'absorbir l'energia del so

juliol del 2011

17


El primer que s’ha de resoldre, i el més important per garantir una bona acústica, és el temps de reverberació. i 15 Kg/m2) i les poques garanties Fotografia de Cesc d’una correcta col·locació en obra, són susceptibles de despreniments Rovira i caigudes. aquest rebotarà i farà que les ones es mesclin i no sigui possible distingir els diferents sons que es produeixen els uns darrera els altres. De què depèn el temps de reverberació? El temps de reverberació depèn fonamentalment de dos paràmetres: el volum de la sala i l’absorció acústica dels materials que la formen: TR= 0.16·Volum / (Absorció·Àrea absorbent)

que les persones són absorbents acústiques, ja que en el primer cas, si hi posem persones serien el substitut de les butaques del segon cas. Per tant, podem concloure que una bona reverberació és de 0,5s per la majoria de músiques.

Normalment, les músiques més antigues que s'escoltaven en espais romànics o gòtics eren pensades amb temps de reverberació llargs, Sales amb major volum tindran un mentre que les arquitectures més TR més elevat, mentre que una recents tenen temps de reverberamajor absorció reduirà el TR. ció mes curts, i per tant la música L'absorció, com es veu a la fórmu- fou pensada diferent. També hi ha la, augmenta amb la superfície de diferències entre la música de camterra, parets i sostre de la sala. És bra, pensada per ser tocada en sales per això que les sales de concerts de poc volum, i per tant amb poca tenen les parets plenes de plecs i reverberació, i la musica de gran formes que augmenten la superfície format interpretada en espais grans, (motllures, capitells, angelets que de molt volum i temps de reverbecanten, muses amb instruments, ració mes llargs. tribunes, llotges, i un llarg etcètera que al llarg de la història s'ha anat El Palau Sant Jordi de Barcelona s'ha adaptant al llenguatge formal de dissenyat sense temps de reverl'època). beració, per poder decidir artificialment en cada cas, mitjançant El tractament acústic dels espais els equips de so, quin temps és el s'haurà de fer tenint en compte els més adequat. Aquest és un plantetemps de reverberació màxims exi- jament correcte per una aula on gits pel DB HR (normativa vigent pràcticament tot el que s'escolta és des de 2009): reproduït amb un equip de so. a) en aules i sales de conferències El tractament d'absorció acústibuides (sense ocupació ni mobilia- ca pot ser com a revestiment de ri), el volum de la qual sigui menor sostres i/o parets, o bé com a fals que 350 m3, no serà major que 0,7 sostre (preferiblement enganxat al s. (55m2 x 3m d'alçada = 160m3 és sostre). el nostre cas) b) si la mateixa sala té butaques en- No s’admetran les plaques de fibres coixinades no serà superior a 0,5s. vegetals penjades ja que, a causa Si us hi fixeu la normativa preveu del seu elevat pes propi (entre 12 18 La Circular

L'altre paràmetre important és la intel·ligibilitat, que ens ha de permetre destriar correctament els sons que sentim per poder entendre què ens diuen o quants instruments sonen. És escoltant música que la intel·ligibilitat és més important, però també implica que el reproductor sigui d'una certa qualitat. Aquest punt s'aconsegueix permetent que el so es projecti al màxim cap al receptor, per tant, fent la paret i sostre de darrera l'emissor reflectant, mentre que la paret del fons i el sostre siguin absorbents. Les instal·lacions caldran preveure al sostre de l’aula un lloc per a l’emplaçament d’un canó de projecció de vídeo amb connexió a la xarxa informàtica. En aquest punt s’haurà de deixar una presa de corrent i una presa amb tapa cega que anirà unida amb tub a una altre presa amb tapa cega ubicada al lloc del professor per poder connectar el portàtil amb el cable que convingui (cada ordinador i projector té el seu). I sobretot, quatre altaveus, un a cada cantonada de l'aula. I abans d'acabar aquest article espès cal recordar que un projector només es veu bé si hi ha cortines per enfosquir l'aula. I recordeu: tots els materials que col·loqueu han de ser ignífugs, i en cas d'incendi no poden emetre gasos tòxics.


LES VEUS QUE CANTEN SÓN VEUS QUE ES VOLEN FER SENTIR Cristina Bota

Un projecte de cant coral a l’Escola Llagut de Sant Pere Pescador Podríem començar dient que les nostres corals són unes corals singulars amb unes característiques que les fan diferents de la resta. Doncs bé, en aquest article us voldríem explicar quins són els trets que les fan diferents i quin és el projecte d’escola que ha fet possible el cant coral a l’Escola Llagut.

Professora de Música de l’escola Llagut Aquest és un projecte que s’ha anat de Sant Pere trobem actualment, ve afavorida per la implementació de la sisena hora consolidant al llarg de deu anys i la Pescador seva implantació ha contemplat tres fases:

· En els seus inicis (99-2001) aquest projecte va néixer amb la “Coral Cormusa” iniciada per l’antic mestre de música del centre. Aquesta coral era selectiva i voluntària amb assajos fora d’horari escolar. · Una segona fase del projecte de cant coral a l’escola (2001-2008) arrenca amb l’arribada de la nova mestra de música amb una visió del La nostra és la única escola del cant coral com a dret igualitari per municipi alt empordanès de Sant Pere Pescador amb un total de 223 a tots els infants independentment alumnes, que actualment presenta de les seves aptituds musicals; gràcies a l’activitat Cantània, a la qual un índex d’immigració del 55%. s’havia inscrit el centre per primera vegada, la coral passa a ser volunEls principis sobre els quals es tària però no selectiva amb assajos fonamenta el nostre projecte de CANT CORAL A L’ESCOLA estan també fora d’horari escolar (de 12 a 1h) i per a tots els nens de cicle basats en el dret universal que té Fotografia mitjà i superior. tot infant a cantar i en el principi d’Ariadna de · La darrera fase, en la qual ens d’inclusió. Casacuberta

escolar que ens ha permès ampliar el cant coral a tots els cicles de primària en horari lectiu i com a matèria curricular. L’objectiu principal del cant coral a la nostra escola no es basa només en poder gaudir de l’activitat pròpiament dita, per tant dels seus assajos, sinó del fet de poder-lo mostrar fora de les seves aules i crear, d’aquesta manera, un sentiment de pertinença i identificació entre alumne i poble ja sigui a través de concerts de cant coral i teatre o participant en actes propis del municipi (la nit de Reis, Sant Jordi, etc.). Per això és molt important remarcar el fet que tots els nens s’integren a la coral des del primer moment en què arriben a l’escola independentment dels seus coneixements lingüístics i/o musicals. L’activitat de cant coral s’ha vist

juliol del 2011

19


afavorida i reforçada pel fet que des de fa molts anys l’escola treballa l’expressió artística a través del teatre en el cicle superior. Això ha permès crear espais de col·laboració entre música i teatre que han culminat en espectacles conjunts. Per altra banda, el projecte interdisciplinari que treballem a l’escola durant el curs serveix de fil conductor en la seva activitat artística. Els alumnes acaben el treball realitzat durant tot l’any escolar amb un gran festival de fi de curs que engloba totes les disciplines artístiques (música, plàstica i teatre) i on totes les corals hi són presents. Des de l’escola s’intenta programar les festes, celebracions i activitats musicals del curs de manera que cadascuna de les corals tingui una participació més rellevant en alguna d’elles. Això implica tenir un compromís més sòlid per part dels mestres de l’escola, amb la seva col·laboració desinteressada, ja que aquestes actuacions solen ser fora

Tots els nens s’integren a la coral des del primer moment en què arriben a l’escola independentment dels seus coneixements lingüístics i/o musicals.

de l’horari escolar. Tota aquesta feina suposa un treball col·laboratiu no només entre alumnes sinó, sobretot, entre els mestres de l’escola. L’entesa entre els companys de feina així com, també, amb l’equip directiu, és fonamental per tirar endavant una tasca d’aquesta magnitud. L’estabilitat de la plantilla i la participació activa en la vida social i cultural del poble, per part dels mestres, enforteix el vincle entre escola i municipi. El sentiment d’escola va més enllà de les seves aules i del propi edifici. L’experiència d’aquells mestres, que fa tants i tants anys que hi treballen i que s’estimen la seva feina sabent que l’educació s’ha de dur més enllà, tot involucrant l’AMPA així com també la majoria de pares que no es perden cap dels esdeveniments i que aplaudeixen, no només els resultats que mostren els seus fills i filles, sinó també la gran feina que hi ha darrera per part dels mestres afavoreix, també, la relació entre la comunitat educativa en el seu conjunt.

HAN DIT La cultura musical d’un poble comen- El cervell d’un nen, quan aprèn música, ça a l’escola. queda preparat i magníficament Robert Gerhard predisposat a percebre i interpretar la música per sempre més. La similitud La música desenvolupa el pensament d’aquest fenomen amb l’aprenenlògic i matemàtic, facilita l’aprenentat- tatge precoç de llengües vincula els ge de la lectura i l’escriptura i pot ser processos cognitius i sensorials de una meravellosa (i fidel) companya dues capacitats humanes com són la per a tota la vida. lingüística i la musical; en definitiva, de llenguatges abstractes. F. Nietzche Xavier Chavarria 20 La Circular


Foto: MwB

/DXUD

+DVVOHU Conversa amb...

Nascuda als Estats Units i resident a Holanda des del 1977, Laura Hassler és la fundadora i actual directora de Músics sense Fronteres (MWB), una xarxa internacional de músics que se serveixen del poder de la música per contribuir a la reconciliació i la no-violència en pobles en conflicte. La Laura és música i directora de cors, mestre i professora de veu independent, així com organitzadora d’activitats comunitàries i activista de les causes de la diversitat, els drets humans i la pau. Des del 1971 ha treballat en projectes importants: Comitè de la Pau i la Responsabilitat dels Quàquers, a Filadèlfia; Delegació Budista Vietnamesa per a la Pau, a Paris; Beca per a la Reconciliació Nyack, a Nova York. A Holanda, De Muselaer Fundation, World Music School, World Music Festival Terra, City Colours Network, Arts Center IVAK, Kunst Foundation, North Holand Now, Unisono Foundation, etc. Ha publicat diversos reculls de cançons i enregistraments i ha rebut premis dels Estats Units i d’Holanda per la seva tasca. juliol del 2011

21


Vaig conèixer Laura Hassler a la II Conferència sobre Cant Coral i Inclusió organitzada pel MCC a Barcelona el passat mes de març. Allà va presentar diversos projectes, alguns d’ells força impactants, com ara un que es duu a terme als Estats Units en què cantants voluntaris s’ofereixen a cantar per a persones properes a la mort i així donar-los, a ells i als seus familiars, uns moments de consol i d’esperança. Un altre projecte és adreçat a dones que han patit situacions de guerra. A la Conferència, ens va fer treballar una cançó sèrbia, que vam muntar en un moment, com a exemple pràctic de la feina de Musicians Without Borders (Músics sense Fronteres), organització que dirigeix.

inter ètnics, un projecte per a fer cantar dones traumatitzades per la guerra o persones a les portes de la mort.

la postguerra (Bòsnia, Macedònia i Kosovo) i des del 2008 treballem molt intensament a Palestina, als territoris ocupats per Israel. I el 2010 vam començar un projecte piTeniu alguna cosa a veure amb lot per a nens de Ruanda i Uganda. Directors Sense Fronteres? No, al menys no per ara. Compar- Explica’ns en primer lloc allò tim molts ideals però no tenim que feu als Balcans contactes formals. Treballem amb nens a Srebrenica, Bòsnia, una regió molt castigada Ens agradaria que ens expliper la guerra i dividida ètnicament quessis tot allò què Musics des de llavors. Com és natural, la Sense Fronteres fa per als majoria d’aquests nens no van viure infants la guerra personalment perquè ja En àrees que s’estan recuperant fa 16 anys que es va acabar, però després d’una guerra o on encara tots ells han crescut i creixen en hi ha lluites, els nens creixen en una zona fraccionada i traumacondicions molt difícils: pobresa, de- titzada per la guerra. Molts d’ells, socupació, pèrdua d’éssers estimats, com gairebé tothom a Bòsnia, van Nosaltres vam demanar-li que ens manca d’oportunitats educatives, perdre membres de la seva família. parlés d’allò que aquesta organització manca d’higiene, violència domèsti- Hi ha moltíssima desocupació, fa especialment per als infants. Espe- ca; les drogues i l’alcohol hi són ha- moltes famílies escapçades, manca rem que us interessin els projectes i les bituals. Nosaltres preparem músics d’educació, manca d’oportunitats idees que ens explica en la conversa locals perquè puguin oferir tallers i d’elements perquè els infants que segueix. comunitaris als nens d’aquests puguin gaudir del seu temps lliure. entorns. Els nostres tallers poden I una gran por de “l’altre” perquè Ens has explicat diversos pro- arribar a molts nens que no tenen encara ara –potser fins i tot més jectes socials que se serveixen altre accés a l’educació i estan que durant la mateixa guerra- la de la música i el cant... pensats no només per acostar-los al societat està dividida, de vegades Com a directora de Músics sense goig de fer música i reforçar la seva fins i tot geogràficament. Els nens Fronteres he conegut moltes creativitat sinó també per ajudar-los normalment creixen en un poble iniciatives boniques al món que es a desenvolupar sentiments positius o una ciutat on gairebé tothom és valen del poder de la música per a i a treballar conjuntament amb de la mateixa ètnia i creixen sentint la inclusió, la diversitat i la pacifica- altres nens com ells. “històries de por” sobre l’altre ció. Nosaltres ens centrem en àrees bàndol. amb conflictes religiosos o postA quins territoris concrets bèlics, però també hem col·laborat esteu treballant actualment? Allà hi ha músics que treballen amb altres projectes sobre cors Vam començar a la Iugoslàvia de amb vosaltres?

22 La Circular

Treballant a Barcelona. Fotografia d’Ariadna de Casacuberta


Sí, és el nucli principal de la nostra feina. Procurem ensenyar els músics locals a treballar amb infants que viuen en comunitats pobres i dividides on sovint no hi ha educació musical, ni classes, espais o diners per fer-la. Per això ensenyem als músics locals tècniques que permetin que un grup gran de nens pugui fer música amb pocs recursos i amb els elements més simples. Per exemple, els ensenyen cançons, jocs musicals, percussió corporal, com construir els seus propis instruments de percussió; sempre amb la finalitat d’ajudar-los en el seu desenvolupament físic, social i emocional. Perquè sovint aquests nens han sofert també traumes físics o estan perjudicats per l’entorn, poden patir malnutrició o retard en el creixement. Alguns d’ells no saben comportar-se com a infants perquè han hagut de fer d’adults massa aviat. Per tant, no es tracta només d’ensenyar-los música sinó de molt més, també d’escoltar-los, captar les seves idees i convertir-les en quelcom artístic. Així els retornem alguna cosa quan veuen com les seves idees es poden convertir en una cosa bonica.

demana que cada nen es presenti cantant el seu nom amb un ritme. Els noms van rodant i es van repetint i cadascú canta el seu, per tant tots ells reben atenció i es converteixen en part d’una “cançó”. Després, demana a cada nen que mostri un moviment de la seva vida de cada dia, com ara respallar-se les dents, pentinar-se o anar cap a l’escola. El director els pot fer tots seguits, exagerarant-los, posar-hi un ritme i una melodia ben simple i en un moment, amb la contribució dels nens, s’ha creat una coreografia, una dansa sobre coses de la seva vida. És a dir, busquem camins perquè aquests nens que viuen en una situació en què no tenen gairebé res mirin al seu voltant i s’adonin d’allò que sí que tenen: la seva pròpia imaginació, la seva habilitat per moure’s i cantar i inventar coses. Es tracta d’incentivar els nens perquè descobreixin el potencial de la seva creativitat i, fent-ho en grup, descobreixen també com es poden divertir juntament amb altres nens.

En aquests casos, qui fa la música? La improvisen ells mateixos? Depèn dels grups, de les edats i de Voldríem saber algun exemple la creativitat del conductor del tamés concret del treball que feu ller. Fem servir elements de percusamb aquests nens sió –petits instruments tipus bastoUs explico una mica com comennets i també percussió corporal- i cem un taller: Primer, el director també de vegades improvisem amb del taller els fa posar en cercle i la veu o els ensenyem cançons. Fem

servir cançons locals, però també algunes de llocs i cultures diferents; i això per un motiu: perquè en situacions de guerra o de postguerra la gent no pot viatjar i per tant deixa de tenir accés a altres pobles i altres llocs, el seu món s’encongeix per limitar-se al seu bàndol i al bàndol contrari. Llavors, si a un nen li ensenyes una cançó que canten uns nens africans, potser et preguntaran “Africa? I això on és?”; és una manera d’eixamplar el seu camp de visió i fer-los sentir que formen part d’un món més gran. Pots explicar-nos també els projectes que teniu en funcionament en altres parts del món? A més dels Balcans (Bòsnia-Herzegovina i Kosovo), treballen a l’Oest de Jordània, a Palestina, en els territoris ocupats per Israel i l’any passat vam començar un projecte a Ruanda i Uganda. També estem començant a crear connexions entre els projectes i els nens d’aquestes regions: tenim un lloc web per a nens i professors on holandesos, bosnians i palestins es poden trobar en línia i saber coses de la vida de cadascun amb cançons i històries. Quina bona manera d’aprofitar les modernes tecnologies! De fet, els nostres pressupostos de vegades inclouen ordinadors per a escoles o centres comunitaris, per

Projecte als Balcans. Fotografia de MwB

juliol del 2011

23


tal d’ajudar a que els nens tinguin accés a aquestes comunicacions. En quina llengua treballeu, amb els nens? Donat que la majoria dels nostres projectes comencen amb músics locals, naturalment treballen en la llengua pròpia, però també de vegades els ensenyem cançons d’altres llocs. També ensenyem cançons en paraules que no són una llengua real sinó inventades, com un llenguatge de broma, de l’estil de: “ku-ma, ti fa ta, lesta maka runsi... ku-ma, ti fa ta, lesta maka rus...” (ho canta) etc. No vol dir res, no és cap idioma. Amb els nens pots treballar en una llengua inventada; els pots donar la melodia i dir-los “Ara que teniu la música, vosaltres poseu-hi les vostres paraules inventades”... ... és a dir, si no és la llengua de ningú, pot ser la de tots... Exactament! Altres vegades un d’ells escriu una cançó i després la cantem tots junts. Hi ha mil maneres diferents de fer servir la música per treballar en grup. És evident que per fer aquesta mena de feina no n’hi ha prou amb simplement saber ensenyar música... I tant. Però jo crec que els millors mestres reconeixerien molts dels elements del nostre treball: entendre el context de la vida del nen, saber usar els recursos que hi hagi

disponibles, aprofitar els elements bàsics de la música per estimular en el nen la curiositat per aprendre, per connectar amb els altres i per desenvolupar el seu talent. Però ja sabem que hi ha molt professionals de l’ensenyament musical preparats bàsicament per ensenyar alumnes individuals prèviament seleccionats pel seu talent.

Culturals de tres camps que hi ha a Betlem que ens indiquessin cadascun cinc joves que els semblés que ho podien fer. Cap d’aquests joves no ha trepitjar cap conservatori, ni tan sols han estudiat música, però poden cantar, ballar, tocar el darbuka –això s’aprèn de la família- i tenen traça amb els nens. Després de preparar un primer grup de 15, vam començar un altre grup, De vegades he vist projectes als aquesta vegada de noies. Ara hi ha camps de refugiats fets amb molt 30 directors de taller palestins que bones intencions, fins i tot bons treballen amb milers de nens als projectes, on un mestre internacio- camps de refugiats, els pobles i els nal ensenya un nen a tocar el timbal orfenats de la zona. mentre altres 50 nens del camp s’ho miren! Certament pots fer-ho Aquests professors locals van a i té el seu mèrit, però d’aquesta Holanda a preparar-se o bé els manera només n’aprèn un nen. En professors holandesos viatgen canvi, podries fer música amb 50 als territoris per preparar-los nens... Jo dic “Fes-ho, fes-los parallà? ticipar!” Per a nosaltres, ensenyar Els professors holandesos hi van música es tracta d’això. unes tres o quatre vegades cada any –que és més barat i més fàcil Vosaltres prepareu els profes- que portar-los a ells a Europa- i s’hi sors per a aquesta mena de estan una setmana treballant molt projectes? intensament. Tenim una supervisora Ara ja no enviem mestres de local, que és música, que assisteix a música holandesos o anglesos a aquestes sessions de preparació i treballar directament amb els nens quan els professors se’n tornen al dels territoris. Els nostres mestres seu país ella es queda i visita un cop preparen els músics locals, que de per setmana els mestres locals, els vegades són gent que no té estudis veu treballar amb els nens, els ajuda de música però hi té traça. Per a avaluar la pròpia feina i es coexemple, fa dos anys vam comenmunica amb els professors fent de çar a preparar un grup de joves pont: “Això va bé”, “Tal persona ha palestins perquè treballessin amb tingut un problema” etc... D’aquesta els infants dels camps de refugiats. manera, quan els professors se’n Primer vam demanar als Centres van queda algú que fa el seguiment A Palestina Fotografia de MwB

24 La Circular


allà mateix. És una feina pagada? Perquè potser no els queda gaire temps per treballar en altres coses... Els paguem una miqueta per compensar la pèrdua d’altres guanys en aquelles hores, i la coordinadora local té un petit sou. També tenim un “Project Manager” que cobra per treballar un dia cada setmana en l’organització de tot plegat, i hem de pagar bitllets d’avió,etc... Fem molts esforços per aconseguir finançament, però és molt i molt difícil.

d’altres països del món fan conferències i actuacions a benefici dels nostres projectes, rebem donacions de persones generoses i ajudes de Fundacions privades.

el riu i la creua un pont. Gairebé ningú no passa el pont; és legal, però t’exposes a ser apallissat o fins i tot a que et disparin. Els pares no deixen que els seus fills creuin el pont. Mitrovitza és una ciutat Suposo que no rebeu diners amb un gran percentatge de gent de cap dels països on treballeu, jove, gairebé el 50% són menors perquè els governs allà tenen de 20 anys, l’atur és altíssim i el moltes altres prioritats... nivell d’educació és molt baix. Però De vegades rebem suport d’algunes Mitrovitza té una altra cosa: sempre Ambaixades en aquests països, que ha estat un gran centre de rocktenen petits pressupostos locals and-roll, molts dels músics de rock per a tasques d’aquesta mena. Però famosos de l’antiga Iugoslàvia eren no pas dels governs locals, per dos d’aquest ciutat. motius: un, que no tenen gaires diners i també sovint hi ha molta Com ara Liverpool, a Anglacorrupció; i un altre, perquè sovint terra? actuem en zones on hi ha tensions Això mateix. Doncs bé, nosaltres polítiques i divisió i no ens volem vam anar-hi i vam posar-nos en significar ni associar amb cap força contacte amb músics d’allà, que política. encara n’hi ha, i bons. Molts nois de totes dues ribes estarien encantats Pots donar-nos algun altre de ser músics de rock, però no exemple d’allò que feu, a part tenen professors, no hi ha llocs de a Bòsnia i a Palestina? per assajar, ni estudis de gravació. Et vull explicar un altre projecte, Nosaltres vam començar un proaquest és a Kosovo. Kosovo també jecte que es diu L’Escola de Rock va patir una guerra terrible, que es de Mitrovitza. Tenim dos locals, dos va acabar el 1999. Hi ha una ciutat garatges, un al Nord i l’altre al Sud, a Kosovo, Mitrovitza, que des de la i tots dos junts formen L’Escola de guerra ha quedat literalment diviRock de Mitrovitza. Hi estudien uns dida en dues. A la ciutat, la majoria 100 joves en total, uns 50 de cada d’habitants són albanesos i viuen a banda, i tenim 12 músics locals que la riba Sud del riu Ibar, la minoria són també de tots dos costats i són serbis i viuen a la riba Nord. treballen en equip.

El Govern holandès us dóna alguna mena de suport econòmic o teniu patrocinadors privats? Una combinació de totes dues coses. Amb la retallada de subvencions que hi ha hagut últimament, ens cal trobar més i més persones individuals disposades a ajudar-nos, ni que sigui amb una petita contribució de 10 euros al mes, per tenir una base econòmica estable. Durant anys hem rebut diners del Govern holandès indirectament, des d’Ajuda al Desenvolupament i també des de Cultura. Però el nostre govern actual ha tombat més cap a la dreta i hi trobem menys comprensió i menys fons per la nostra feina, de manera que ens hem de moure Hi ha una frontera real, o és molt més cap a contribucions indi- només una divisió social? viduals. Molts músics holandesos i Bé, és una divisió geogràfica que fa

On es reuneixen aquests músics? Segurament han de creuar el pont...També els pre-

Projecte Àfrica Fotografia de MwB

juliol del 2011

25


pareu vosaltres? Els professors creuen el pont, sí; però gairebé cap dels alumnes no ho fa. Els professors i els alumnes treballen tres vegades l’any interètnicament. La resta del temps es comuniquen per Internet: Facebook, Youtube, etc. La Dutch Fontys Rock Academy holandesa participa en el projecte enviant un equip de professors a treballar amb els músics locals; i els professors locals són els qui fan classes als alumnes de l’Escola de Rock de Mitrovitza. Organitzeu alguna cosa per tal que es trobin i toquin junts? Sí, cada any fem un campament d’estiu i ens emportem tots els alumnes a Macedònia, a tres hores per carretera. Els nois viatgen junts a Skopje, Macedònia, i s’hi passen una setmana tocant en grups mixts. Tenim molta cura de no fer mai menció de nacionalitats, només diem “Ei, aquí necessitem un percussionista; aquell grup vol un teclista” o el que sigui. Tots els joves es fan amics, l’estiu passat van ser amics des del primer dia. I per a ells això és una cosa que els dóna prestigi, perquè se senten estrelles del rock, toquen en un grup. Al final de la setmana fem un gran concert de rock i organitzem autobusos des de Mitrovitza, pares i amics, que es reuneixen en el parc per al concert.

Totes les famílies estan orgulloses del seu fill, que és “el més enrotllat de la ciutat”. Després, a casa, segurament seguiran tocant amb els del seu bàndol, però les amistats es mantenen i l’experiència ja els ha obert noves portes.

temps s’ha estudiat molt la funció que la música pot tenir en la reducció de l’agressivitat i la regeneració d’àrees del cervell afectades per la por o els traumes.

Nosaltres els músics sabem que la música ens comunica directament Les famílies no hi posen incon- amb la nostra part emocional. Jo crec, i he experimentat moltes venients? vegades, que la música crea empaBé, en general tothom està amotia, que és l’habilitat que tenim els ïnat perquè no hi ha feina, no hi humans d’entendre’ns amb altres ha diners; i l’altre bàndol ha estat humans. També hi ha la teoria que sempre “dimonitzat” pels polítics aquesta empatia s’inicia quan la per als seus propis interessos. Els pares, com a tot arreu, simplement mare canta al seu fill, aquest és el donen suport al seu fill i volen que començament del nostre llenguatge emocional. tingui una vida normal i feliç. I no tothom té sentiments nacionalistes. Ho he experimentat en tots els Quan nosaltres organitzem coses així, mai no ho polititzem, tot el que grups corals amb què he treballat. volem és donar als nois la possibili- Quan cantes juntament amb algú tat de comportar-se com a músics, altre, “sents” aquesta persona d’una manera diferent que quan només els oferim un espai de creativitat on puguin trobar-se els uns amb els hi parles o hi jugues a futbol; hi ha una connexió molt més profunda. altres com a músics i res més. Per a mi, la principal motivació per Pots explicar-nos el que has dit fer música amb altres persones és a la Conferència: com la músi- aquesta: crear empatia amb elles. Perquè si entens l’altre persona ca crea empatia? llavors no pots despersonalitzar-la. No sóc científica, però he llegit Per aquesta raó crec en el gran dels experts que quan ens sentim amenaçats o estem en una situació potencial de la música per crear un dramàtica el nostre cervell primitiu pont de comprensió mútua. domina, ens posem en “mode supervivència” i ens tornem agressius, M.M. Argüelles disposats a lluitar. Des de fa un

Laura Hassler Fotografia de M.M. Argüelles

26 La Circular


El Tècnic a l’abast

ORGUE DE CANTS O EL PROPER VOLUM DE NADAL DEL PATRIMONI CORAL XXI Després d’haver voltat món, retornem a casa per encarregar vuit noves harmonitzacions del que serà el futur volum número 11 del Patrimoni Coral XXI. Com que dels 10 volums editats fins ara només dos eren de repertori nadalenc, vam creure que ja era hora d’encarregar-ne un tercer.

Feu-me llenya que tinc fred, Sant Josep s’està sentat a la cadira, Estrella guiadora, La nit de Nadal, Sant Josep va a buscar foc, Ai, Pep!, Pastors de Galilea i Les cançons tradicionals que troba- Sant Josep ‘gafa el sarró. reu harmonitzades en aquest volum Fotografia de Cesc i que encara s’estan “cuinant” són: Equip Tècnic Rovira orgue i els harmonitzadors hagin pensat en totes les seves possibilitats i recursos.

És per això que us anunciem que en aquest 11è volum trobareu vuit cançons de temàtica nadalenca per a 2 i 3 veus blanques amb acompanyament d’orgue. Després d’un recull de nadales per a veus i piano (vol.3) i un de cançons a cappella amb percussió (vol.6), hem escollit un instrument com l’orgue perquè casa d’allò més bé amb el tema nadalenc i perquè, en general, és poc present en el repertori de les corals del SCIC. Els compositors que participen d’aquest projecte són bons coneixedors d’aquest instrument i alguns d’ells també han estat dins del món coral com a cantaires i directors. Marc López, Marcel Martínez, Josep Mateu i Pere-Mateu Xiberta han acceptat il·lusionats l’encàrrec, destacant l’encert pel què fa a la presència de l’orgue. Tenint en compte que la majoria de corals no tenim un orgue o un organista aprop, les obres també es podran acompanyar amb piano, encara que l’escriptura sigui per a

juliol del 2011

27


Activitats de les corals

L’ARC AL QUART CICLE CORAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT El passat 10 d’abril, el cor infantil L’Arc va fer un concertàs dins del Cicle Coral de Sant Feliu de Llobregat, que enguany celebrava la seva quarta edició. Dels cicles corals que es fan arreu de Catalunya, aquest és molt especial: sempre hi participa un cor infantil que, a més, mai no deixa indiferent el públic de la sala! Fins ara hi han passat la coral Sant Esteve, el cor infantil Amics de la Unió i el Cor Infantil Sant Cugat. Per a un cor infantil, aquest cicle és una oportunitat de cantar en un espai com el Palau Falguera, una sala de concerts esplèndida i, a més, amb una mida perfecta per als joves cantaires. L’Arc ens va oferir un repertori d’allò més variat, tant en el contingut com en la forma. En una primera part, “Tres autors, tres cançons”, ens van oferir tres Gatonades de Jordi Domènech, tres cançons de David Azurza i tres clàssics de Pep Vila que a més d’un ens van retornar a la infància, quan els divendres a la tarda cantàvem La sabatera a tres veus als ferrocarrils amb els companys, tornant de L’Arc. A la segona part, “Cançons d’aquí i d’allà”, ens van delectar amb cançons d’ara i de sempre, des del An old Epitaph de Purcell fins a la russa Mama o la japonesa Akaihana, que van acompanyar amb aquells gestos que la fan tan màgica, passant per Anglaterra o Estats Units, i acabant amb el del País Valencià. En alguns moments acompanyaven les cançons amb petites escenificacions,

28 La Circular

aprofitant tot l’espai de l’escenari; en altres moments ens sorprenien amb uns unísons d’aquells que posen els pèls de punta; més tard, el cor creixia omplint la sala de belles polifonies... Tots els detalls estaven cuidats i fins i tot aquelles cançons que requerien tenir el text a la mà (ja sabem que cantar en basc no és gens senzill) omplien l’escenari de fulls de colors que jugaven amb els colors de les samarretes. Per al públic va ser un concert on els cantaires van transmetre, del primer al darrer, la seva energia i la

seva alegria, les ganes de fer bona música. És clar que, amb l’Àngels al piano i l’Ester a la direcció, seria gairebé impossible cantar a mig gas, i això que l’Ester, lesionada, havia de dirigir amb una sola mà! Felicitats a tots els cantaires, i moltes gràcies per haver-nos fet passar una tarda de diumenge acompanyats de bona música. Les directores de la coral Tic Tac


UNA 44ena TROBADA A CANYELLES

Aquest any, les corals Art Nou, Xic Estel, la coral de l’EMM l’Oriola i la de l’EMM de Torredembarra hem fet una trobada conjunta a quatre bandes. La idea de trobarnos en una casa de colònies ja la vam gestar a la Jornada de Treball de l’octubre i, després de veure les possibilitats i de parlar també amb les orquestres de les nostres respectives escoles perquè s’afegissin al projecte (totes quatre corals som d’escola de música), ens hi vam tirar de cap. A Xic estel de Vilassar i l’Oriola de Sant Vicenç de Montalt els cantaires són de grup de mitjans. A Art Nou de Granollers i a Torredembarra hi ha grup de mitjans i grup de grans. Tot i que la trobada no va durar ni 24 hores (vam arribar a la casa a dos quarts de cinc de la tarda del dissabte i vam marxar a les cinc de la tarda del diumenge), el fet de compartir els àpats i de passar una nit sota el mateix sostre ja donava tota una altra dimensió a la trobada.

com d’orquestra, ja el teníem molt pactat i tots el portàvem molt ben après, assajar-lo durant la trobada no va ser cap mal de cap i vam poder dedicar també moltes estones a fer convivència i activitats de lleure. En un cap de setmana en una casa de colònies no hi poden faltar els tradicionals jocs de grup amb pilota pel mig, ni la ginkana nocturna, que van preparar les cantaires més grans (que s’hi vagin acostumant, que més endavant potser seran elles les que dirigiran…). Aquestes activitats extramusicals també fan que els nens de totes les corals es barregin molt i marxin cap a casa amb la certesa d’haver fet molts amics i haver-s’ho passat molt bé.

Estem tots molts contents d’haver fet aquesta trobada. Com a principal cosa a destacar, la bona sintonia entre directores, professors, professores i cantaires de totes les corals (ens vam ajuntar quasi cent entre tots). Però hi van haver moltes més coses que van fer de la trobada un Com que el repertori, tant de coral èxit. El lloc, la casa de colònies El

Pinar, va ser l’idoni perquè hi cabíem tots molt bé i teníem sales suficients per fer els assajos dels grups per separat i infraestructura per fer el concert pels pares. Les dates van resultar molt encertades perquè eren prou tard per tenir temps de portar el repertori ben après i al mateix temps prou aviat per no enganxar aquells caps de setmana tan farcits i tan difícils d’abril i maig ni destorbar en els finals de trimestre sempre moguts de les escoles. El tema del poc temps per la impressió del material gràfic el vam resoldre escrivint-nos i decorantnos els cartells i els programes nosaltres mateixos (pels pares, un valor afegit i una bona raó per guardar el programa per a a posteritat). En resum. Una experiència per repetir i molt aconsellable per altres corals que s’hi vulguin atrevir. Les corals participants vam crear un vincle molt fort. Àngels, Lídia, Maica i Núria

juliol del 2011

29


INTERCANVI… AMB REPERCUSSIÓ A “PARANT L’ORELLA” El passat cap de setmana del 2 i 3 d’abril els mitjans de la coral El Virolet de Lluïsos de Gràcia vam fer l’intercanvi amb la coral de l’Escola Municipal de Música de Mollerussa. En teníem moltes ganes, feia més de dos mesos, que a més de preparar un bon repertori de cançons, ens anàvem inventant un conte entre les dues corals a través d’un bloc (http://cantemcontes. blogspot.com/) per tal de presentar el concert en el teatre Amistat. Finalment va arribar el cap de setmana, els cantaires van compartir divertides activitats, cançons angleses, congoleses i, el que és més important, van “viure” i es van

sentir acollits durant dos dies per un altre nen/a i la seva família. No us perdeu les fotos de l’intercanvi a: http://coralinfantilelvirolet.blogspot. com/ Totes les famílies ens van agrair la feina feta i els bons resultats obtinguts. D’entre elles, un dels nostres pares viroletaires, Carles Capdevila, al dia següent va escriure l’excel·lent article que publiquem a la secció Parant l’orella d’aquesta mateixa circular. Li estem molt agraïts per haver sabut dibuixar amb paraules les sensacions tan agradables que molts de nosaltres vam sentir aquell cap de setmana i sentim cada dia amb el cant coral.

Esperem que l’article us agradi tant com a nosaltres. Anna Agudo Llobera directora de la Coral Infantil El Virolet de Barcelona

JUGUEM CANTANT DEL BARCELONÈS

Enguany el concert del Juguem Cantant del Barcelonès va ser de luxe: es va fer a L’Auditori de Barcelona, en una sala Oriol Martorell plena de gom a gom. A la primera part, els grups d’instruments Orff de Xamfrà i de l'EMM Can Ponsic ens van obsequiar amb unes boniques peces dirigides per l'Ester Bonal. A continuació, els nostres petits cantaires ens van interpretar les cançons del programa comú El meu titella, Cançó de nobressol i Tots cantem, acompanyats al piano per Daniel Tarrida. A la segona part vam sentir la Cantata de Sant Jordi de Francesc Vila i Dolors Botines; la van acompanyar els grups Orff de Xamfrà i de l'EMM Can Ponsic i el narrador va ser Cesc Rovira. Tots ells van fer una molt bona interpretació sota la direcció de Gemma Tatay que va aconseguir engrescar als cantaires 30 La Circular

i mantenir la seva l'atenció fins el final, cosa no gens fàcil amb nens d’aquesta edat. Després del Cantant tocava el Juguem... així que seguidament tots van anar cap a l'escola Fort Pienc, on van dinar. Després els nens van poder fer quatre tallers: un era de dansa, l’altre de maraques, en un altre s'hi van fer un drac de cartró; i a l’últim, que era de música tradicional, van poder veure i sentir com sonen les gralles i fins i tot van fer algun inici de “castell”. Els nens i nenes, doncs, van jugar i van marxar a casa després d’un bon berenar, cadascú amb el seu drac i un instrument.Va ser un bon dia per a tots! Rosa M. Garriga


38È JUGUEM CANTANT A FLIX

El passat diumenge 8 de maig vam celebrar el 38è Juguem Cantant de la demarcació de Terres de Ponent a Flix. Els Petits Cantaires de l’Orfeó de Flix vam ser els organitzadors, fent que aquesta trobada fos una de les activitats importants dins de la celebració del nostre 40è aniversari.Vam poder comptar amb la participació de les següents corals: Aula de Música de Rosselló, Bon Cant d’Agramunt, Brots d’Il·lusió d’Artesa de Segre, Ginestell d’Alguaire, L’Encís d’Arbeca, Maristes Montserrat de Lleida, Mestre Güell de Tàrrega, Nova Cervera de Cervera i Shalom de Lleida. Després de patir durant tot el dissabte per culpa de l’abundant i insistent pluja, el diumenge es va despertar amb un sol radiant. Cap a les deu del matí, al cinema de La Unió Social, hi van començar a arribar els cantaires (al voltant d’uns 200, malgrat algunes baixes d’última hora), alguns encara amb cara de son, altres ben desperts. Després d’alguns petits exercicis d’escalfament, va començar l’assaig, on vam posar en comú tot allò que ja havíem après a les nostres corals.

i de fer-ho bé (les cançons ens les sabíem molt!!).Vam interpretar dues de les cançons del repertori comú d’aquest curs: El meu titella (dirigida per Àngels Baraut, directora de la coral de Maristes Montserrat) i Cançó de no-bressol (dirigida per Desirée Taló, directora de la coral Nova Cervera). Com a mitja part i, amb la col·laboració de tot el públic assistent, vam aprendre la cançó sorpresa i per acabar el concert, la cantata El gegant egoista, composta pels alumnes i professors de l’Escola del Palau; la va dirigir Núria Lazcano, directora dels Petits Cantaires de Flix.Vam comptar amb l’acompanyament d’un petit grup instrumental format per una flauta travessera, un clarinet, un violí, una viola, un violoncel, un contrabaix i un piano.

Com que ja havíem fet gana, el que tocava era anar a dinar.Vam anar tots cap a la pista d’estiu de La Unió Social on, a l’aire lliure, ens vam llepar els dits amb els entrepans que ens havien preparat les mares, i més tard vam poder gaudir d’uns tallers, divertits i entretinguts, tot fent collarets amb escorça d’arbres, flors de paper, punts de llibre, animalons de cartró, vam afaitar El concert va començar puntualglobus, ens vam posar xanques, vam ment a 2/4 d’una. El públic ja omplia llençar bitlles i ens vam maquillar tota la sala. Tothom estava concen- per acabar el dia d’allò més “polits”. trat i amb moltes ganes de cantar

Des de l’organització, la valoració que en fem és positiva: per la participació de totes les corals assistents, pel bon resultat tant de l’assaig, com del concert, per la implicació tan dels pares i mares de l’AMPA de l’Escola de Música com per la implicació del grup de Grans dels Petits Cantaires que ens van ajudar en l’organització i el desenvolupament de la jornada i per la col·laboració de les entitats del poble. Tot plegat va contribuir a que fos un dia remarcable per al nostre 40è aniversari. Núria Lazcano Milian, Directora dels Petits Cantaires de l’Orfeó de Flix

I LA NENA PETITONA VA CURAR LA FORMIGUETA... L’ATLÀNTIDA DE VIC, DAURADA PER FORA I PER DINS. JUGUEM CANTANT 2011 En un diumenge qualsevol del mes de maig...(aquest era el dia 8) va tenir lloc a Vic el Juguem Cantant de la demarcació Gironès-Osona. Una organització impecable, uns espais molt adequats, els jocs sensiblement carregats de bons gust i traça; els nens i nens s’ho han passat d’allò més bé.

Els cantaires més grans de les corals amfitriones El Cor Cabirol, L’Espurna de l’Orfeó Vigatà i La Xicalla, han estat al servei dels convidats ajudant en tot moment amb allò què calia. Ells també s’han divertit, avui! Crec que és una magnífica ocasió

per potenciar el treball de grup i l’intercanvi. Em podeu dir intercanvi? de què? doncs de relacions humanes, de jocs, de cants i d’amistat. Aquest és i sempre hauria de ser un dels objectius principals. El Juguem Cantant és una ocasió magnífica per trencar la rutina i preparar uns entrepans, omplir

juliol del 2011

31


les carmanyoles i anar d’excursió. Anar d’excursió amb la finalitat de cantar, avui dia potser no és massa habitual. Tot i així una vegada més la música ha estat la protagonista, la música i els nens. Vic, fa poc, ha estrenat un auditori flamant i avui els cantaries més menuts de les corals, hi seran els intèrprets. Amb molt d’ordre i acompanyats pels respectius directors i directores (més d’aquestes darreres), van fent l’entrada per la porta dels artistes. Un petit assaig per comprovar si els llums, el so, l’escena, estan al seu lloc i la narradora, el pianista i els directors fan les darreres indicacions per assegurar que TOT estigui en ordre i TOTHOM sàpiga què ha de fer. Ara, per donar pas al públic, sortiran d’escena i els cantaires es prepararan per al concert: faran ús dels serveis; cares netes, pentinats, uniforme ben posat i en fila, ara ve l’hora de la veritat! La sala Joaquim Maideu es va omplint de pares, avis, familiars, amics, simpatitzants, cantaires més grans i curiosos per saber què hi ha a l’Auditori. Com m’agradaria veure la cara que hi faria en Joaquim Maideu! En veu baixa i un sentiment profund he pensat en ell, en la seva manera de fer, de cantar, de fer cantar, de triar cançons, de fer recerca, d’animar... segur que està molt content tot i que encara el concert no ha començat, però promet de valent! Els prop de 70 cantaires de 5 a 7 anys de les corals Alegria de Seva, Cabirol de Vic, Claudefaula de Girona, Espirall del Gínjol de Maçanet de la Selva, Petits Cantaires de la Violeta de Centelles, Saba Nova de Girona,Virolets de Palafrugell i Xicalla de Vic s’esperen que els donin l’ordre per entrar i ho fan en silenci contingut i ansiosos de sortir. Ara se sent allò de... apaguin els telèfons mòbils... La Mireia, fa una presentació molt justa i adequada i comença el concert.

saludar, ja ho saben, però els ulls no paren). En Quim és al piano i la Glòria pren la batuta per fer cantar les cançons triades abans de fer la cantata. Els dirigeix amb seguretat i estableix la complicitat precisa perquè les joves veus sonin conjuntades. Cada cançó és una sorpresa i als qui som al públic se’ns posa la pell de gallina. Jo tinc una nena de 2 anys a la falda i segueix el concert amb tanta atenció que ni tant sols respira! Aquesta és el millor senyal que ho fan d’allò més bé. Bravo!

L’auditori va quedant buit i en silenci. A fora els cantaires mengen coca i xocolata i es troben amb el pares. Tothom ha gaudit del dia, en Quim Maideu em pica l’ullet: li ha agradat. Tots esperem descansar. Ha estat dur, però tornem a casa satisfets de pensat que avui som una mica més rics i els valors que hem vist créixer segur que hauran servit per formar millors ciutadans del futur. I ara el plat fort, La formigueta que Gràcies Cabirol, Espurna i Xicalla, anava a Jerusalem. gràcies directors, gràcies cantaries, gràcies pares per confiar-nos els En Josep pren la direcció i comença vostres fills. Gràcies SCIC. la cantata que estarà animada per nens i nenes disfressats per fer més Rita Ferrer i Miquel entenedora la trama del text. Abans Coral Els Virolets de Palafrugell permeteu-me que feliciti la Roser per les disfresses! Precioses. Així doncs, Josep, Quim, ànims i endavant. La cantata és llarga i les intervencions dels nens i nenes de les corals s’alternen amb la solista i el suport escènic del glaç, el sol, el núvol...i fa que els cantaires a vegades es distreguin, però en Josep reclama l’atenció, el tema en forma d’endevinalla crea interès i se superen els obstacles. Bona feina i bona música! Hem arribat al final.

Aplaudiments, cançó conjunta amb el públic emocionat i poruc Ja surten els protagonistes, seriosos i complicitat entre tots. Felicitats! Felicitats a les corals, felicitats als i amb discreció buscant cares conegudes entre el públic (no poden organitzadors i felicitats un any més 32 La Circular

per la possibilitat de participar en el Juguem Cantant que any rere any va resseguint les nostres comarques.


40È ANIVERSARI DE LA CORAL INFANTIL “ELS VERDUMS” D’IGUALADA - Un concert i intercanvi? - Sí, això he dit. - Amb qui? - Amb la Coral Els Verdums d'Igualada. Aquest any la Coral ha fet 40 anys i per això hem estat organitzant actes de festivitat durant tot el curs.

tots els excantaires, exmonitors, exmembres de les juntes de pares, vaja, tothom qui hagués participat amb la coral directament.Va ser tot un èxit, va venir molta gent. Al matí vam fer jocs i fins i tot vam fer participar als pares, i a la tarda va venir un grup d’animació infantil, Els de Parranda, a amenitzar el final de la festa.Va ser molt bonic. Però bé, parlant de l'intercanvi, ens en vam anar a Borriana.

- I com ha anat? Explica-m'ho! -Borriana? I això cap on cau? - El mes de gener vam preparar el primer acte d'aniversari. En el nostre concert de Reis vam muntar una cantata amb els grups de Mitjans, i Grans.Va ser impressionant. La cantata és de Xavier Cassanyes, capelladí, i la lletra d'Antoni Dalmau, igualadí. De fet és la cantata Un dia qualsevol, que ja s'havia estrenat pel 25è aniversari de la coral.

-Doncs entre Castelló i València, és la capital de la comarca de la Plana Baixa. La coral de Borriana ens va acollir a les seves cases durant els dies 16, 17 i 18 d'abril.Vam arribar dissabte al migdia a la Casa de cultura del poble. Allí ens vam separar per famílies i vam anar a dinar a les cases. A la mateixa tarda vam poder fer un assaig i el concert.Va estar molt bé perquè al final vam cantar dues cançons tots junts.

40 anys d'història n’hi ha passat moltíssima! - Doncs sí. Moltes felicitats a la Coral i espero que en pugueu celebrar molts més! Per cert, felicitats pel concert que vau fer aquest 5 de juny al Claustre de l’Escola Pia.

- Moltes gràcies! El concert va ser tot un èxit! Van poder cantar tots els grups acompanyats de pianista, - Oh! ja me'n recordo! Us va els mitjans i grans van fer una cançó acompanyar una petita orquestra amb instruments Orff, i el temps de corda oi? ens va acompanyar! Vam estar molt - Que bé! Si que vau fer coses! de sort que aquest any Pol Reque- No, no. Era una orquestra simsens, ex-cantaire, ens va compondre fònica. Teníem clarinets, flautes, - Doncs no t'ho perdis, l'endemà fagots... vam anar a fer una visita pel poble: una cançó del 40è aniversari amb la el campanar, el Museu de la Taronja, lletra de la monitora Arian Case- Ostres, quina passada! I molts i fins i tot ens van ensenyar un ta- llas. Així tots vam poder cantar la decorats, és veritat! Amb actors i ller on fabriquen les falles! Els pares cloenda d’un curs ple d’activitats un narrador que interpretaven cada de la coral van fer paella valenciana per recordar! número de la cantata. i a la tarda ens en vam anar tots a la platja. L'últim dia, però, va ser de Coral Els Verdums - Bé, no eren ben bé actors, eren companys, monitores i excantaires que van col·laborar en la realització de l'obra.Va ser genial. I els decorats ens els van fer els estudiants de l'escola Gaspar Camps de la mateixa ciutat, hi havia fins i tot un mussol i un gall!

tornada i, per no fer tot el viatge de cop, vam parar a Penyíscola. -Uuauuh! Molt bé, el castell de Penyíscola és una passada. Doncs trobo que l’heu pogut celebrar molt bé aquest aniversari.

-Sí, la veritat és que sí. Per acabar bé el curs hem fet una exposició amb un recull de fotografies i cartells d'aniversari de la història de la coral. Està exposat al Conservatori -La veritat és que si anem per orMunicipal de Música d'Igualada des dre d'actes de celebració ara t'hau- del 9 fins el 27 de maig. Esperem ria d'explicar el gran dinar que vam que vingui molta gent a trobar-se celebrar el 3 d'abril.Vam convidar entre les fotografies, ja que amb -Que bé! Va ser fantàstic aquest concert. I per cert, explica’m això de l'intercanvi!

juliol del 2011

33


CLAUDEFAULA: 15 ANIVERSARI I PREMI A MALGRAT DE MAR El diumenge 1 de maig, es van donar els premis de la sisena edició del Festival Internacional de Cant Coral a cappella de Malgrat de Mar, celebrat el passat mes d’abril. El cor Claudefaula de Girona hi va obtenir un doble premi: el primer en la seva categoria i el segon com a cor més votat pel públic. El primer premi es basa en franges de puntuació establertes i atorgades pel jurat, cosa que permet que hi hagi més d’un cor premiat en cada categoria.

contribueixen a la corresponent celebració. El concurs va representar una estada d’un cap de setmana a Malgrat on el cor va participar, el divendres dia 29, en un concert de benvinguda juntament amb les altres corals participants. La competició pròpiament dita es va celebrar el dissabte 30 a les nou de vespre, a l’església de Sant Nicolau.

Claudefaula hi va interpretar tres obres del segle XX: l’obra obligada que era Els traginers, popular cataEl grup compta actualment amb 22 lana harmonitzada ja fa molts anys noies i 15 nois d’edats compreses per Manuel Oltra per encàrrec del entre el 10 i els 16 anys. El cor i SCIC, Sancta Maria de Knut Nystel’escola de música celebren, aquest dt (compositor noruec) i Spring any, el seu 15è aniversari des de sketches de Veljo Tormis (composila seva fundació i aquests premis tor estonià).

El diumenge 1 de maig, com dèiem al principi, es van lliurar els premis a la sala de La Barretina del municipi de Malgrat de Mar. Quim Bonal Director de Claudefaula

Bústia oberta

Publiquem tot seguit un text que ens ha arribat espontàniament. Tenim tanta feina demanant textos que, tot i que no és sobre cant coral, ens fa il.lusió publicar-lo perquè no l’hem hagut de demanar... Gràcies Alba!

Després d’aquells dos que tocaven el clarinet ja em tocava a mi; vaig respirar a fons i em vaig mirar les mans suades. Me les vaig eixugar, nerviosa. Feia molta calor, però tenia les puntes dels dits glaçades. Em vaig aixecar per anar a buscar la flauta i vaig tornar a seure.

fet em semblaven molt llunyanes. No sabia on mirar, el llum m’enlluernava, les persones del públic no eren més que ombres difuminades.Vaig mirar de reüll al pianista, li vaig donar l’entrada i vaig començar a tocar.

Els dits m’anaven sols, seguia tocant, ara fluix ara fort, ara lent ara ràpid. És com a casa, m’anava dient, concentra’t. Em va relliscar la flauta i unes quantes notes em van passar lliscant pel costat sense poder-les SOMRIURES D’UNA FLAUTISTA NOVELLA El presentador va dir el meu nom. bufar. M’havia equivocat però vaig intentar somriure. Vaig assajar un somriure i vaig pre- Vaig seguir tocant. Em vaig concentrar en un punt del sostre, intentant recordar cada matís de la partitura. Ja Seia en un banc massa baix, estava gar perquè no em tremolessin les incòmoda, les cortines em fregaven cames. Els focus em van enlluernar i gairebé havia acabat. Faltaven dues línies, un pentagraels turmells i em feien estremir. vaig tancar una mica els ulls. Em vaig ma un compàs...i vaig bufar l’última nota. Faltaven dos números perquè em acostar al pianista i li vaig donar un La gent em va aplaudir i un gran alleujament em va toqués a mi. Era el primer concert “la”. D’acord, estava ben afinada, que feia sola. Intentava posar la vaig respirar una mica més tranquil- envair.Vaig saludar i aquest cop vaig somriure de debò. ment en blanc però no podia, el cor la. Em vaig col·locar bé mentre em Alba Romanyà em martellejava el pit i notava una repetia les tres primeres notes Cantaire de Musicant emoció intensa que em pujava per de la melodia obsessivament. Les llargues sessions d’estudi que havia la gola.

34 La Circular


Parant l’orella

CORALS INFANTILS: DISCIPLINA, ORDRE I ALEGRIA

Fotografia de May/Zircus

Quan sento parlar d’ordre, disciplina i uniformes, penso en una coral infantil. Criatures amb samarreta blanca i pantalons negres, educats en l’exigència musical i en l’acceptació de les regles del grup. Ara canten, ara callen i escolten, tot esperant el teu torn. Hi he vist arribar els meus fills als quatre anys, i al primer recital nadalenc passes vergonya: el teu va tard, es frega el cap sense parar i a mitja cançó s’hi gira d’esquena. Tres anys després t’adones que li han educat l’orella i el ritme, però també la paciència, el respecte pel torn, la concentració, la precisió. Ha acceptat que hi hagi algú que dirigeix, i quan tothom és al seu lloc i fa el que toca, tot sona bé. Canten en llengües diferents,

fan intercanvis amb altres cors, coneixen canalla, tenen directores (i alguns directors) joves, amb talent i passió, que els ensenyen disciplina social i musical amb tota l’alegria del món. Quan acaba el concert, els pares ens hem d’eixugar la bava que ens ha caigut, orgullosos de comprovar que el secret de l’harmonia és a l’esforç i la contenció. Els cantaires surten contents: s’han divertit, han participat del plaer de convertir veus individuals en art col.lectiu. Tant els que denuncien i ridiculitzen qualsevol crida a favor de recuperar l’autoritat i educar en l’ordre haurien d’anar a un concert i deixarien d’estar desconcertats.

Carles Capdevila Publicat al diari Ara, actualitzat el 4 d’abril del 2011

Reproduït amb autorització

juliol del 2011

35


EL CANT CORAL INFANTIL A TUNÍSIA El cant és l’espina dorsal de la música a Tunísia, com ho és a la resta dels països que pertanyen al món àrab islàmic de tradició oral. La paraula “cant” substitueix el mot genèric “música” i la major part del repertori tradicional el constitueixen cants de diverses formes. En la tradició àrab la música dita “pura”, és a dir, sense text, només serveix per introduir el cant, per preparar l’ambient i l’estat d’ànim propici per a una bona interpretació de peces cantades. Això explica la relativa raresa d’obres instrumentals en el patrimoni musical de Tunísia i dels altres països àrabs de tradició oral.

segons ells, a les possibilitats vocals dels infants. Generalment, es trien fragments que tenen melodia i ritme relativament simples (melodies amb intervals que no depassen la quinta justa, amb intervals conjunts; la segona augmentada, tal com es troba en modes típicament àrabs, es presenta en els diferents cants que canten els nens. Quant als ritmes, són simples, de dos, tres o quatre temps.

“qacid” (poema) clàssic. El patrimoni musical àrab és ric en “mouwachahat” (plural de mouwachah) que encara són molt apreciades pels melòmans que defensen fermament Aquest predomini del cant respecte la música autènticament tradicional. de la música instrumental ha afavorit l’emergència d’un repertori ric El Zajal és una altra forma de cant en peces cantades? tradicional que va ser important a En quines formes es presenten Andalusia i que es va escampar pels aquests cants? països on es van refugiar els emiQuin lloc ocupa el cant coral infan- grants moros expulsats a partir del til a Tunísia? segle XVI. És una mena de “mouEl propòsit d’aquest article és wachah” però escrit en un àrab que procurar respondre aquestes adopta termes dialectals. preguntes. El Qacid (literalment poema en El Malouf representa el corpus àrab clàssic) ocupa un lloc imporprincipal del patrimoni musical tu- tant en les formes cantades; la seva nísià i compta amb diverses formes. melodia la pot improvisar un solista Les principals són: o bé es pot inspirar en una composició anterior. La Nouba: suite de cants en àrab clàssic o en el dialecte tunisià, La Cançó, en totes les seves excomposta en un mode principal que pressions, és la forma més estesa; dóna nom a la Nouba i en diferents és a dir, pertany als repertoris clàsritmes que van de lent a ràpid. Co- sic, popular, folklòric i a les variants mença amb un preludi instrumental lleugeres… i en els seus fragments cantats s’hi intercalen uns curts intermedis Aquestes diferents formes d’extambé instrumentals que són una pressió musical no són gens prorèplica dels temes musicals cantats peres al món infantil; què canten, o la transició entre les diferents doncs, els infants, tant individualparts que es van succeint. ment com en una coral? El Mouwachah és, sobretot, un poema en àrab clàssic que, al segle IX, va representar una revolució en la poesia àrab. Es va originar a Andalusia i va propiciar el naixement d’una música nova gràcies a la seva mètrica i a les seves sonoritats innovadores en comparació amb el

36 La Circular

El repertori que canten els infants No es pot excloure la possibilitats que els infants cantin peces procedents del repertori clàssic i de les formes que hem citat; són els seus responsables aquells que han de triar les peces més adients,

Els directors de corals infantils eviten, generalment, els cants amb textos que glosen l’amor com a sinònim de voluptat; el vi i altres temes que no s’adiuen amb les tradicions de la societat musulmana també s’eviten. Al costat d’aquests cants, que els infants no senten gens propers, trobem un repertori pensat especialment per a infants. Són peces que parlen de l’amor dels pares, de la pàtria, de la natura, de l’escola, d’alguns animals domèstics, cançons inspirades en contes per a infants o en llegendes; és a dir, sobre temes que remarquen els valors morals de la societat i que ajuden a inculcar als infants els bons costums i els valors que els preparen per a una vida social ben equilibrada i ben arrelada en la Tradició i la Moral. Generalment, aquests cants estan escrits en modes majors i menors, partint de la idea preconcebuda que aquests modes es consideren més fàcils per ser interpretats per infants (cosa que caldria demostrar). Força d’aquests cants tenen aire de marxa (ritme binari amb un tempo força ràpid). D’altra banda, el cant coral és relativament recent. Segons la tradició, es preferia el cant per a una sola veu, inclús el “malouf” (repertori musical clàssic) l’interpretaven solistes. El cant coral ha estat introduït a Tunísia cap als anys trenta del segle passat. Efectivament, apareix, el 1934, després de la creació de

Féthi Zghonda Músic i compositor. Vicepresident del Consell Internacional de Música de la UNESCO


l’associació “la Rachidia” fundada amb la intenció de contribuir a la recopilació, la difusió i la valoració de la música clàssica tunisiana i a la promoció de noves creacions musicals. Als infants més petits se’ls ensenyaven petites frases amb algunes paraules sense sentit però que els preparaven per pronunciar algunes síl·labes i per familiaritzarlos amb sons com les onomatopeies de les cançonetes infantils. Les corals per a infants Aquestes corals són relativament recents i les trobem, per primera vegada en l’ambient de les organitzacions juvenils (escoltisme, seccions de partits polítics…). Els cants per a infants apareixen a partir de la segona meitat del segle XX i tenen la màxima expansió durant la revolució del poble de Tunísia contra la colonització francesa que va conduir a la independència, el 1956.

ment d’aquesta activitat, la Ràdio de Tunísia va crear, durant la dècada dels anys setanta del segle passat, la seva pròpia coral, dirigida pel feu Mohamed Saâda, il·lustre compositor i pedagog. La Ràdio Regional de la ciutat de Sfax es va fer seva, ràpidament, la idea i va crear, els anys 80, la seva pròpia coral infantil dirigida per Amina Srarfi, jove professora de música filla del feu Kaddour Srarfi que va ser un gran músic mort el 1977, autor de moltes cançons per a infants. Ella és qui coordina aquestes activitats. Durant aquest període, una associació cultural va crear la coral “Del llac”, nom que recorda els pastors del llac de Tunísia. El repertori per a infants no para de créixer gràcies a aquesta nova dinàmica. No cal dir que no totes les composicions tenen les condicions pròpies d’aquest gènere, que exigeix especificitats pròpies (melòdiques, tècniques, poètiques…).

poc respecte per les possibilitats dels infants (notes molt agudes o molt greus, intervals dissonants…), o textos incomprensibles per a ells o allunyats del seu entorn social (voluptuositat en l’amor, excés de conclusions moralistes…). Conclusió En la tradició musical tunisiana, el cant coral infantil hi és relativament recent, tot i que compti amb peces antigues per a infants d’entre sis mesos i cinc anys que les mares els cantaven com a cançons de bressol; és a dir, cançons per a infants però no cantades per ells, sinó per a ells.

Durant el segle XX, doncs, ha augmentat la creació de corals infantils sobretot en l’àmbit del partit polític que va dur Tunísia a la independència i també en organitzacions per a la juventut. El caràcter monòdic dels seus cants causa problemes tècnics, sobretot perquè els canten A partir de la independència, el grups de nois i noies amb manca cant coral es va generalitzar en les de formació, per la no idoneïtat escoles d’ensenyament primari, en A Tunis, una altra casa de cultura va d’alguns cants per a les seves posles organitzacions juvenils i, especi- crear una coral especialitzada en la sibilitats tècniques i per la incomalment, en l’organització tunisiana interpretació de cants litúrgics, pro- prensió de cara als infants. Tot això dels infants (creada pel partit soci- pis d’una de les confraries sufís (la no obstant, no ha parat l’aparició de alista que va conduir Tunísia a la in- confreria Soulamiya), on als joves moltes corals, per tot el país, on els dependència). Poetes i compositors se’ls ensenyen obres religioses. infants de Tunísia interpreten tant van participar activament en la precants antics com cants moderns. paració d’un repertori de cançons Entre les llacunes observades en infantils que les corals, escampades aquestes diferents temptatives per tot el territori, interpretaven hi trobem especialment la poca amb entusiasme i alegria. afinació d’alguns joves, a causa de En aquells moments d’encarrilala manca de formació tècnica, el

COMISSIONANT KIRBY SHAW Des de l’ any 2004, el Cor Vivaldi va ser d’ allò més senzill. Li vam encarrega anualment una obra a un enviar les partitures de les cançons compositor del país. populars juntament amb la traducció i una interpretació al piano per L’any 2010, però, vam pensar que tal que tingués una idea de com podiem capgirar les coses: encarre- anaven musicalment parlant.Vint gar l’arranjament de música catala- dies abans de la data compromesa, na a un autor no català. Ràpidament les cançons van anar caient, l’una vam pensar en Kirby Shaw. El Dr. darrera l’ altra, a quina més brillant! Shaw és un compositor i arranjador que no precisa presentació. La seva La Dama d´Aragó venia amb aires de música es canta arreu del món i és swing, Muntanyes Regalades, en 5/4!, L´Hereu Riera en 4/4, La cançó del un especialista en música de jazz. Posats en contacte per mail, el camí lladre a ritme de samba lenta...

Oscar Boada Director del Cor Vivaldi

juliol del 2011

37


No cal dir que l’èxit estava assegurat i així ho rubricà el públic que va assistir a l´estrena d´aquest novedós repertori. Kirby Shaw va dirigir la seva obra i va poder treballar durant tres dies amb el Cor, imprimint el seu estil propi i deixant que aflorés una interpretació el més “jazzy” possible. Per tal d’arrodonir el producte resultant, hem decidit tornar-lo a comissionar amb una nova visió de les cançons nadalenques catalanes que portarà com a nom: A catalan Xmas suite. Això serà el diumenge 18 de desembre de 2011 i, en aquesta ocasió, comptarem amb un dels més importants pianistes de jazz del país: Ignasi Terraza i el seu trio. No us ho perdeu!

II TROBADA DE CORALS ESCOLARS I XXII PREMI REUS DE COMPOSICIÓ PER A CORALS INFANTILS El dissabte 9 d’abril vam gaudir de la segona Trobada de Corals Infantils a Reus.

l’experiència, les corals ens vam acomiadar fins la primavera vinent.

Les convocatòries, tant del Premi de composició com de la Trobada Al matí les corals van conviure tot cantant per les places del nucli de corals, les podeu trobar al lloc antic de Reus, oferint al públic que web de l’Ajuntament de Reus. les volia escoltar un tast d’allò que seria el concert de la tarda, que serviria, a més, per inaugurar el nou Auditori de Reus. Després de dinar, vam marxar cap a l’Auditori per fer-hi proves de so individualment i per assajar el cànon comú (Eruga processonària, de Josep Vila). A les cinc de la tarda el públic ja estava a punt per aplaudir amb fúria. En els repertoris hi va haver de tot: cançó tradicional, música pop, obres del cançoner dels Premis Reus, arranjaments de música de pel·licules, a cappella o amb acompanyament d’instruments. Després d’escoltar les vuit corals participants, l’Alcalde va saludar els cantaires i directors i va convocar el XXII Premi Ciutat de Reus de Composició 2011. Seguidament vam cantar el cànon comú i, amb ganes de repetir

38 La Circular

Antoni Colom Coordinador de la Trobada i del Premi de Composició


DE J.S. BACH A D.BISBAL:TOT ALLÒ QUE ENS HA FET CRÈIXER Un dels fets que més ha ajudat a definir el perfil del Cor Sant Esteve ha estat la participació en aquests darrers anys a diferents produccions simfònicorals d’alt nivell per encàrrec de diverses entitats. Potser la sort o, com se sol dir, estar en el moment just en el lloc adequat, ens ha permès treballar amb formacions de molt prestigi i amb músics i directors que ens han aportat moltíssim. I no només les produccions que destaquen en la programació dels grans escenaris, sinó totes aquelles que han significat un encàrrec a nivell professional, fins i tot aquelles on les veus infantils són una peça més d’un engranatge que ha de funcionar a la perfecció. Tot va començar amb un encàrrec d’urgència: dos mesos abans d’estrenar-se la producció estrella del Festival de Peralada de l’any 1999, una Carmen tremendament agosarada i provocadora, ens vam trobar sota les ordres del llavors enfant terrible de l’escena europea, un Calixto Bieito que feia cantar la canalla mentre llençaven llenties cuites al pati de butaques.Va ser la primera participació en una òpera i podeu comptar amb quin nivell d’exigència treballàvem. Cantar al Festival de Peralada amb solistes com Roberto Alagna i Angela Gherghiou, amb el cor Lieder Camera i l’Orquestra de Cadaqués no es fa cada dia. Cada matí ens despertàvem esperant que no hagués estat tot un somni. Poc després vam engegar el curs més intens d’aquests darrers anys: en un mateix any havíem de participar a L’Auditori en la primera versió que s’oferia a Barcelona de la Simfonia dels Mil de Mahler i en un programa dedicat a Verdi que significava la presentació de l’Orfeón Donostiarra en aquest escenari. Aquells concerts ens van marcar a foc. La Vuitena de Mahler és enorme, grandiosa, i el paper destinat als cors infantils és magnífic. El treball que vam fer amb la Mireia Barrera,

preparadora dels cors infantils, va marcar un abans i un desprès pel nostre cor.Vam saber què significa treballar amb un rigor altíssim, i això ja no s’oblida mai més. I encara se’m posa la pell de gallina quan recordo l’abraçada d’en Salvador Mas en acabar el concert. I què podem dir de cantar amb l’Orfeón Donostiarra? En un concert dedicat a Verdi el nostre cor, de nou amb el Cor Infantil de l’Escola Pia i el Cor de l’Escola de Música de la Guineu amb els quals havíem compartit Mahler, va treballar de valent per defensar el dificilíssim paper que Arrigo Boito atorga als àngels i querubins que desafien el malvat Mefistòfeles. L’Auditori de Barcelona va tornar a confiar en el nostre cor per la producció d’un parell d’obres més: la 3a de Mahler i Carmina Burana de Carl Orff. Ambdues són veritables caramels per als cors infantils. Les intervencions de les veus blanques, senzilles però certament arriscades, permeten als cors seguir tota l’obra des de l’escenari. Franz Paul Decker va tractar el cor amb molta exigència i alhora confiança en l’obra de Mahler, igual que Salvador Brotons en els fragments infantils de l’obra d’Orff. Altra vegada el rigor, la professionalitat en el bon sentit de la paraula, tantes vegades manllevada. Amb aquest bagatge, el nostre cor va engegar un projecte propi: l’enregistrament de la Suite de la Mediterrània, un projecte que tenia el seu origen en una proposta de repertori per a les corals del

SCIC. Per fer-ho ens vam envoltar de músics de prestigi en l’àmbit tradicional, des del ja consolidat Miquel Gil fins a la llavors emergent Lídia Pujol. L’enregistrament va ser una bona experiència, però encara més ho van ser els més de 50 concerts de presentació d’aquests materials que se’n van fer arreu del país i a diferents ciutats de l’estat i d’Europa. El concert es va enriquir amb noves cançons i nous músics i ha servit de repertori per a diferents cors d’arreu de l’estat. De la mateixa manera, l’enregistrament de la cantata La tortuga boteruda ha significat per als nostres grups de mitjans una presència per se en diferents camps, tant pel que fa als concerts arreu com pel que fa a la seva projecció mediàtica.

Jaume Sala Director del cor Sant Esteve

La participació en el Taller Songbridge d’Europa Cantat l’estiu de 2005, juntament amb el Cor Infantil del Conservatori de Terrassa, va ser també un estímul increïble. Un repertori tremendament exigent, cors d’altíssim nivell i la responsabilitat que significa representar les corals del SCIC en el panorama internacional van fer d’aquells dies una experiència inoblidable per als nostres cantaires. Des de llavors hem volgut mantenir sempre una doble via de treball: Per una banda crear programes i produccions pròpies a un nivell, si es pot dir així, professional, ara que ja sabem el sentit d’aquest concepte. Programes que fan del concert de cors infantils un concert que vagi més enllà de la mostra del tre-

Assaig de la Passió segons Sant Mateu juliol del 2011

39


ball fet durant un període de temps concret. Programes atractius per als programadors i per al públic en general. D’aquesta intenció neixen concerts en col·laboració amb orquestres, com són les Cançons infantils de Petr Eben arranjades per a cor de veus blanques i orquestra de corda, i el concert familiar Les veus del món, amb Sonia Moreno i formació instrumental. Per l’altra banda el cor ha volgut seguir participant en produccions simfònicocorals d’alt nivell, entre les quals ens agrada recordar la posta en escena del Peer Gynt d’Eduard Grieg amb l’Orquestra Terrassa 48 i la Cantata de Sant Nicolau de Britten, amb la mateixa orquestra i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados sota la direcció de Xavier Puig. I deixo pel darrer lloc, per tot el que significa, la participació en la Passió segons Sant Mateu de Bach, sota la direcció de Manuel Valdi-

vieso, amb el cor Lieder Cámera i l’Orquestra Barroca Catalana. Aquesta producció, la primera que se’n feia al país amb totes les formacions de casa nostra, ha significat molt per a nosaltres. Perquè Bach és qui és, perquè la Passió és potser una de les obres més importants de tota la música mai escrita. I perquè ens va fer amb una il·lusió especial, que es llegia ja als ulls de tots els participants des dels primers dies d’assaig.

Hem estat molt privilegiats. Corren corals de Bach per les venes dels nostres cantaires. I veus de Mahler, i de Bizet, i de Grieg, i de Britten i de tants altres. Els nostres cantaires han crescut amb ells. Uns han tingut unes experiències musicals i d’altres unes de ben diferents. Però tots ells han tingut a tocar grans mestres, vells i nous.

I acabem aquest recorregut amb en Bisbal? Què hi fa aquí el David Bisbal, sí, el d’Almeria, us preguntareu Totes aquestes obres han fet créi- si heu arribat fins al final d’aquest xer els nostres cantaires. Els autors article? Perquè amb ell també hem que hem tingut la sort d’interpretar enregistrat, ara fa poquet, les veus són, com va dir Salvador Mas quan d’un anunci que ha estat tot un èxit mediàtic, mentre apreniem a dir presentava Goethe a la canalla, leche, cacao, avellanas i azúcar en fanals que han fet llum a tota la humanitat en la nit dels temps. Els un castellà que no aixequés sospites. Que de tot se n’aprèn, i molt, si directors amb qui hem treballat hi ha la màxima exigència. i els músics amb qui hem pogut compartir assaigs i concerts ens han permès acostar-nos a la seva enorme vivència de la música, tan gran que alguna no es pot descriure amb paraules.

PROJECTE CONTES CANTATS DE L’ORFEÓ GRACIENC I com es va desenvolupar el projecte? Els nois i noies de 3r (els Roures i les Alzines) van elaborar amb les seves mestres de llengua i en grups partits quatre contes diferents dels quals se'n va triar un perquè fos la història de la futura cantata. Quan el conte va estar triat es va passar als alumnes de 4t (La Selva i El Solsonès) i aquests van escriure uns poemes preciosos per a diferents punts del conte que ja havien estat pactats amb el compositor de la cantata. Tots aquest poemes es van fer arribar a Poire Després de quatre edicions amb aquest format, es va decidir canviar Vallvé que, acabant-los d'arrodonir, els va transformar en les cançons l'aire del certamen i convertir aquest concurs en un projecte per d'aquesta cantata. El projecte va néixer ara fa cinc tal de poder anar fent un seguiment anys en forma de concurs literari Ja teníem tots els ingredients de la destinat als alumnes de Cicle Mitjà, més acurat i compartit en tota la cantata: la història, els poemes, les transformació i elaboració de la principalment de les escoles del cantata. Es va decidir, doncs, provar cançons, la música.... però encara barri de Gràcia de Barcelona on es aquesta idea de projecte amb una faltava el millor! Durant uns mesos troba el nostre Orfeó. escola i veure quina era la resposta. els alumnes de 4t de l'escola van estar aprenent totes les cançons de L'escola escollida va ser l'Escola En origen el concurs constava de Municipal La Sínia, de Cerdanyola la cantata a les classes de música. tres modalitats: contes il·lustrats, del Vallès. Paral·lelament també ho van fer els contes escenificats i contes cantats. El primer (el conte il·lustrat) s'il·lustrava en directe durant la seva lectura acompanyat pel piano del Paul Perera; el conte escenificat s'adaptava al teatre i es representava pel grup de teatre de la casa; i, finalment, el conte cantat era musicat pel director musical de l'Orfeó Gracienc (Poire Vallvé) i interpretat pel cor infantil Coloraines de l'Orfeó Gracienc. Anteriorment ja us n’hem explicat alguna cosa a La Circular.

40 La Circular

Roser Simeon Mestra de música de l’EM la Sínia i directora del grup de Taronges de Coloraines


grups de Taronges i Liles (Mitjans i Grans) de Coloraines de l'Orfeó Gracienc. I, finalment, es van trobar en dues ocasions (el 16 de maig a l'Orfeó Gracienc i el 30 de maig a l'Ateneu de Cerdanyola del Vallès) per fer els concerts que van cloure el projecte.

Fer aquest projecte a l'escola ha estat molt especial ja que els alumnes han pogut participar de tota la cadena fins arribar al moment final del concert.

mats ens cançons, quan tota la cantata va agafant cos i s'ho senten tant seu. No hi ha res que es pugui expressar millor i cantar amb més il·lusió que el que has creat tu mateix.

És molt bonic veure les cares dels alumnes quan senten per primera vegada els seus poemes transfor-

CANTÀNIA 2011 Voldria fer un breu comentari després d’assistir a una sessió del Cantània d’enguany. En la línia dels darrers anys, s’hi estrenava una obra d’encàrrec, aquesta vegada la cantata Beceroles amb música d’Enric Palomar i text de Màrius Serra. La direcció escènica era, com de costum, d’Ignasi Tomàs i el dia que hi vaig anar Pep Prats n’era el director. Potser la cantata no em va semblar tan engrescadora com les d’altres ocasions, però aquesta opinió personal pot no tenir cap importància perquè a l’hora del concert l’obra va funcionar molt bé.

ret al foc, però sap que val la pena perseverar perquè alguna cosa en quedarà en els alumnes per al futur. Doncs bé, els Cantània en són una bona mostra, una experiència que ja fa anys que dura, molt vàlida per fer viure a nens i nenes que potser altrament no en tindrien ocasió, la possibilitat de preparar amb cura i d’interpretar amb responsabilitat una obra musical en un marc important.

M. Mercè Argüelles

Cal agrair la feina dels mestres de música que hi inscriuen la seva classe i felicitar cordialment els organitzadors.

Em va semblar remarcable el fet que, si bé en col·locar-se i mentre esperaven per començar els nois i noies xerraven, reien i en general no es comportaven pas com a intèrprets en una sala de concert, en canvi en el moment de tancar els llums i, sobretot, quan el director se’ls va mirar fixament com dient “Nois, ara va de veritat!”, la seva actitud va canviar radicalment.Van estar molt atents tota l’estona, fent cas de les indicacions sempre eficacíssimes de Pep Prats, seguint el text i preparats per a cada següent intervenció. El públic es va encomanar d’aquesta atenció i va seguir embadalit uns efectes de conjunt que feien molt bonic: focus de colors canviants, fluorescències a les samarretes i als elements que cada nen brandava en el moment oportú, moviments de braços i de cos, etc. Segurament qualsevol educador té moments en els quals tiraria el bar-

juliol del 2011

41


El Racó dels Llibres

EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Els anys de la repressió franquista (1939 – 1975) Antoni Sàbat Edicions del 1984 Barcelona 2010

Antoni Sàbat, que va ser administrador del Palau de la Música Catalana del 1960 al 1980, és la persona idònia per fer un relat molt complet i ben fonamentat d’allò que van representar per al desenvolupament d’activitats en el Palau de la Música Catalana i, en especial, de l’Orfeó Català, els anys de dominació franquista al nostre país.

LA MÚSICA CLÁSICA: 101 PREGUNTAS FUNDAMENTALES Annette Kreutziger-Herr i Winfried Bönig Alianza Editorial 2010

Els autors, amb la col·laboració d’altres membres de l’Escola Superior de Música de Colònia, contesten de forma amena i alhora ben documentada preguntes tan diverses com ara: Perquè els fills de Bach també van ser músics? D’on ve la paraula “tenor”? Perquè hi ha música de piano per a la mà esquerra i no per a la mà dreta? Es pot distingir pel so la música En la lectura d’aquest relat dens i religiosa de la música profana? exhaustiu uns hi reviuran moments Perquè un violí Stradivarius costa emotius i durs viscuts potser direc- un milió d’euros? Perquè hi ha tament i molts d’altres els descobri- tants acudits sobre els intèrprets ran i fins i tot en alguns casos, se’ls de viola? La música pot curar?... i faran difícils d’assimilar. I és que 94 més. Les preguntes i respostes durant els anys a què es refereix el estan distribuïdes en set apartats llibre, algunes de les activitats i soque repassen la història de la múlemnitats celebrades al “Palacio de sica, els compositors, el concert, la Música” podrien semblar ciència els instruments, etc. Si bé moltes ficció si no fossin relatades per un no són cap novetat per a un músic, testimoni pràcticament sempre de n’hi ha d’altres que resulten curiprimera mà. I el mateix podríem oses. És ben cert que, encara que dir de les vicissituds viscudes per ho haguem estudiat, de qualsevol “el Orfeón que dirige el Maestro tema sempre hi ha coses que no Millet” que semblarien impossibles sabem! si no tinguéssim la certesa que en aquells moments, a casa nostra, allò El llibre es completa amb un més difícil d’imaginar es convertia quadre cronològic històricoen realitat. musical, índex analític, bibliografia i recomanació d’obres a escoltar Heus aquí, doncs, un llibre testique els autors actualitzen quan cal moni d’una època i d’uns fets que amb noves composicions i que es cal, absolutament, que es coneguin pot consultar al web de l’editorial i que se’n tingui consciència per tal alemanya. que mai més no en puguin passar de semblants. M. Mercè Argüelles Maria Martorell

42 La Circular


,ʋUɈ ,ʋUɈʗXʔɂʑə ʗXʔɂʑə Ƴ2ǝ6Ƴǟƻ,ȉDŽǒ62ƴ2 Amb aquestes pistes, completeu aquests mots, que no sempre tenen un significat musical Q_ _ _ _ _ _ ____U__ _A _ _ _ _ _T _ _ __R_ __I____ __M______ _E_______ ___S______ _ _T _ _ _ _____R_ _ _ _A ___L_

Pot ser instrumental o bé una cambra petita Es diu d’un bon instrumentista, encara que sigui viciós A la partitura és vertical, al bar és horitzontal Paraula petitona o composició clàssica religiosa Guarneix la testa i sona si és anglès o de caça Al text d’una gran òpera no li escau el diminutiu… Fa ning-ning o pessigolletes al coll Alta, baixa, de concerts, de teatre, d’una verdura, d’una fruita… Separen vocals o bé sonen en perfecta harmonia Un orgue elegant en té més de vint-i-un El musical l’oferim, però l’econòmic no ens el donen... Volta que dóna un concertista viatger La seva humil germaneta fa olor amagadeta al prat

ƻǏƧǖư8

ƿ$'›ǏǕ67ƺƾ0NJ1ǝ6 Horitzontals 1. Sona clar i net 6. És de corda i no respecta cap norma 7. Sona fluixet 8. El toca la Mar Pallarès. 10. Instrument que té la Mònica 11. La duen els que han begut massa. Verticals 2. De ben infant, ja la toca l’elefant. 3. No falta en cap cuina. 4. Maltracten la gent gran. 5. Qui ens l’aixafa, desbarata els nostres plans. 6. Està fet amb vi i oli. 9. L’instrument de l’embaràs Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas Autor Va d’Instruments: Joan Ros Vilaseca

La Ginesta (Cànon tradicional alemany)

SOLUCIONS DELS JOCS DEL NÚMERO ANTERIOR FRASE INCOMPLETA La música és un art MERAVELLÓS on, fins els PROFESSIONALS més endurits, troben tothora noves EMOCIONS, MOTIUS d’astorament i RAONS d’aprendre. BARREJA D’ANIMALS Moixonet – coala – formiga – camell – gat – papagai – gallina – cucut – mico – mona.

juliol del 2011

43


Fotografia de Cesc Rovira

Flor de romaní l’amor fa venir; en el fonollar l’amor fugirà. Si canta un ocell hi ha gaudi novell; si mira i em fuig, l’amor és enuig.

Josep Carner (1884 –1970)



Josep Carner (1884 –1970)

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de l’European Choral Association - Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: 'LSXWDFLy %DUFHORQD [DU[DGHPXQLFLSLV *HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D 'HSDUWDPHQWGH&XOWXUD &HQWUHGH3URPRFLyGHOD&XOWXUD 3RSXODUL7UDGLFLRQDO&DWDODQD

44 La Circular

Profile for La Circular del SCIC

La Circular 153  

Revista de cant coral infantil. maig-agost 2011

La Circular 153  

Revista de cant coral infantil. maig-agost 2011

Advertisement