__MAIN_TEXT__

Page 1

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista trimestral Número 151 octubre-novembredesembre 2010

preu unitari 6,50 € subscripció anual 22 €

del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya


El SCIC elabora i edita diferent material per a corals infantils: cançoners, cantates, Cd’s... així com audiovisuals de formació Podeu consultar el nostre catàleg complet a www.scic.cat

2 La Circular


4Opinió

Editorial Bústia oberta

7Notes del SCIC 13 85a Jornada de treball Juguem Cantant i Trobades Adéu a Marcel Corneloup IV Trobada d’experts El Tauler del SCIC

21 Conversa

27 El Tècnic a

amb...

l’abast

Monogràfic

Les corals, més enllà de les cançons

Albert Guinovart

31 34 Cors amb Cor Activitats de les corals

52 El Racó dels Llibres

P

àgines interiors

Les cançons de La Circular

46 Parant l’orella

El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

54 I ara... juguem

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 151 novembre 2010

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura

Fotografia portada

Maquetació: Anna Falcó

Redacció, administració i publicitat P.Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 scic@scic.cat www.scic.cat

Equip Editorial Maria Martorell (coordinació) Maria Mercè Argüelles Abel Castilla Martí Ferrer Núria Tura

Disseny: Núria Tura Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Dipòsit legal B - 12.122 - 2002

A. de Casacuberta Claudefaula, de Girona, al concert inaugural de la IV Trobada d’Experts de la Mediterrània. Capella de Santa Àgata, Barcelona

novembre del 2010

3


Editorial

ACTIVITATS INTERNACIONALS DE LES CORALS DEL SCIC El contacte amb corals i moviments de fora de Catalunya és una activitat constant –des de fa força temps– d’entre les pròpies de força corals del SCIC. Només durant aquest curs 2009-2010, sabem que 10 corals han viatjat a set països diferents d’Europa. D’aquests viatges, uns tenen forma d’intercanvi i altres han optat per l’assistència a alguna manifestació coral organitzada per altres països i, finalment, alguna ha decidit presentar-se a un concurs internacional. En aquesta Circular trobareu diversos testimonis d’aquests tipus d’activitats.

propiciar aquesta nova possibilitat, el fet que moviments corals europeus organitzessin festivals corals, trobades i concursos dedicats, totalment, o en part, al cant coral infantils. Aviat, corals del SCIC, van anar-hi participant.

cants comuns o com dirigeixen concerts i, si pot ser, parlant i discutint amb ells sobre tècniques, treballs d’assaig, repertori i tantes altres coses, ja es pot ben dir que hi poden fer un mini –o no tant mini– curs de direcció coral.

Festivals i trobades internacionals

Concursos

En aquestes activitats, a més de la coneixença d’altres països amb les peculiaritats idiomàtiques, paisatgístiques, culturals i fins gastronòmiques, són molt enriquidores tant per als nois i noies participants, com per als seus directors, en els aspectes musicals i humans. Els nois i noies tenen la possibiIntervanvi litat de conviure amb cantaires L’intercanvi entre corals, gede la seva edat provinents de neralment dues de localitats països sovint molt llunyans, diferents, ha estat una activitat amb tot allò que aquesta que s’ha dut a terme des dels circumstància aporta de l’ús primers anys del SCIC. En un d’altres llengües i d’apropaprinipi es tractava d’intercan- ment a altres cultures, en la vi entre corals de poblacions joia del treball compartit i en de Catalunya però poc a poc el gaudi d’escoltar-se mútuas’ha extès a altres indrets de la ment, sense oblidar l’experiènPenínsula i actualment també cia que representa ser dirigit de països europeus. per directors desconeguts fins aquell moment. Amb els anys han anat apaPerò no podem oblidar tot reixent noves iniciatives que allò que l’assistència a aquests han obert el camí cap a desesdeveniments aporta als plaçaments a destins més directors que hi van amb la llunyans, més ambiciosos i més seva coral o sols. Només tot enriquidors, especialment des observant com treballen els del punt de vista musical.Va responsables dels tallers i dels 4 La Circular

Quant als concursos, tot i que personalment no han estat mai sant de la meva devoció, no puc negar que, en la majoria de casos, la repercussió emocional i psíquica que puguin experimentar els nois i noies participants, tant si són premiats com si no, depèn en gran part, gairebé diria totalment, de l’actitut del seu director durant el concurs en si, però sobretot durant el temps de preparació i un cop finalitzat. I tot i admetent que generalment no comporten gaire convivència entre corals ni cap treball de conjunt, en força casos sí que es pot contemplar la possibilitat d’escoltar altres corals durant el concurs o en concerts i de veure altres directors. Crec que saber apreciar que han estat millor altres conjunts o fins i tot en quins defectes cal evitar caure, pot ser una molt bona experiència per a petits i grans. No cal minimitzar els errors que potser ens han dut a no ser premiats, però no s’ha de caure en el


desànim ni en el sentiment de fracàs irreparable; tot es pot arreglar amb bon treball, constància i alegria. Tampoc els premis no signifiquen que ja està tot fet; el premi ha de ser un estímul per anar més enllà i una prova que un bon treball sempre té la seva recompensa hi hagi premi o no n’hi hagi. La participació a un concurs pot ser, doncs, una experiència bona i positiva. La participació de corals del SCIC a activitats de cant coral infantil organitzades per

federacions europees (algunes vegades amb participació del nostre Secretariat) ha ajudat al creixement d’aquestes corals en els aspectes d’ampliació d’horitzons i d’experiències musicals i, de retruc, ha col· laborat a donar a conèixer el SCIC en l’àmbit del col·lectiu coral europeu i segurament ha estat de gran ajut quan el SCIC ha organitzat, sol o amb altres entitats, esdeveniments corals de caràcter internacional (Europa Cantat Júnior IV a Vic, Cors amb Cor a Barcelona...).

Per a aquells que ja ens mirem les coses des d’una certa distància, ens fa molta il·lusió constatar els “moviments” actuals, tan interessants i enriquidors, de corals del SCIC que nosaltres, en els nostres anys de vivències reals com a responsables directes de corals, no vàrem poder experimentar. Tam de bo aquest afany d’obrir els horitzons que demostren tantes corals, no s’aturi i les enriqueixi tot enriquint el SCIC. Maria Martorell

Cantaires de l’Alt Penedès a Pécs (Hongria) novembre del 2010

5


Estem d’enhorabona! Hem arribat al desè volum de la col· lecció Patrimoni Coral XXI. Hi trobareu vuit melodies tradicionals catalanes harmonitzades per quatre compositors mediterranis, d’Itàlia, Grècia, Israel i Líban. Per celebrar-ho, el mes de febrer del 2011 diverses corals del SCIC enregistraran un CD de la col·lecció Acuitacantar amb una selecció de cançons dels deu volums. El 14 de maig de 2011, podreu sentir-les a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona, en el concert “Un pont de cançons - el SCIC a L’Auditori”, que servirà també de presentació d’aquest CD.

Si us interessa el llibret, poseu-vos en contacte amb el SCIC: scic@scic.cat 6 La Circular


Notes del SCIC

85a JORNADA DE TREBALL DEL SCIC El dissabte 3 de juliol es va celebar la 85a Jornada de Treball del SCIC, a Vilafranca del Penedès. Com ja és massa habitual a les Jornades de Treball de final de curs, s’ha d’admetre que l’assistència va ser més aviat escassa, encara que molt participativa.

Hi va haver una menció especial per la tasca de l’Equip Tècnic, que després de la feinada que li va representar aquest curs, el pròxim durà la mateixa, o més.

s’hauran donat a conèixer, amb tot detall, a les Jornades de Treball de la tardor.

Després d’un a reveure sota un sol de justícia, es va donar per acabada Es van avançar projectes per al curs la 85a Jornada de Treball. 2010-2011, que no detallem perquè quan es rebrà aquesta circular ja Maria Martorell

S’hi va fer una revisió de les activitats que el SCIC ha preparat per al curs 2009-2010. D’aquesta revisió en van sortir temes que demanen una reflexió acurada; edat dels més petits, obligatorietat –o no– de participació de les corals als Juguem Cantant i a les Trobades (un cas a part serien les Trobades Generals), falta d’assistència de cantaires amb qui s’havia comptat sense avisar els organitzadors... A part d’aquestes qüestions, no es van oblidar tots els aspectes positius que també es van tenir en compte. Sobretot la feina dels organitzadors de cada esdeveniment i la bona preparació, en la majoria dels casos, de les corals. La qualificació del conjunt d’actes inclosos dins del projecte Cors amb Cor va ser molt positiva (hi ha informació a l’anterior Circular, la 150).

Foto: M. M. Argüelles

novembre del 2010

7


JUGUEM CANTANT I TROBADES DEL CURS 2009-2010 Com dèiem en l’anterior Circular, publiquem en aquesta els textos sobre Juguem Cantat i Trobades-Taller que no vàrem poder incloure en l’anterior.

JUGUEM CANTANT Ponts Aquest any, a les extenses comarques de les Terres de Ponent, la Trobada del 37è Juguem Cantant s’ha repartit entre la ciutat de Lleida i la Vila de Ponts, a la comarca del Mig-Segre. Aquí, s’han congregat els grups de Petits de les corals d’Arbeca, Agramunt, Artesa de Segre, El Pont de Suert, Cervera i la vila amfitriona. Després d’assistir a la jornada, us fem el relat d’allò que hem vist i ens han explicat des de l’Escola Municipal de Música de Ponts que l’ha organitzada. Tot just a l’entrar a la Sala –sala de ball de gran capacitat per a molts dels actes festius de la vila– els infants assajaven les cançons amb delit, ben dirigits i acompanyats per un petit grup de músics instrumentistes. A l’espai de l’escenari, amb la tarima disposada per grades, lluïa una gran pancarta de colors virolats que anunciava l’acte del dia. Per

diferents llocs penjaven els animals i animalons que surten al text de les cançons. Podríem dir que el lema d’aquest J.C. seria “Els animalons i el bon temps”, que els infants festejaven amb les samarretes de colors.

Quina ha estat la vostra proposta musical com a coral amfitriona? De les set cançons que proposava el SCIC per als més petits, només dues teníen un acompanyament pianístic: “Mandonguilla de bestioles” i “El gat i la granota”.

Tots junts ens han cantat nou cançons a una veu, entre elles, Les formiguetes de Joan Llongueres que fins i tot coneixien algunes padrines Pensem que és important que els petits cantaires escoltin i visquin –de de Ponts... mica en mica– les harmonies que Però deixem que ens ho expliqui el embolcallen i sostenen un cant. En aquest sentit, hem optat per harmodirector de la coral “Brins d’espígol” de l’E.M. de Música, en J. Lluís nitzar i arranjar les cançons per a Guzman Antich, a qui hem pregun- un petit grup de cambra format per tat per l’enfocament d’aquest any: professores de l’Escola: clarinet (Marta Augé), viola (Sandra Garcia), violoncel (Cristina Esteve) i piano (Esther BresAquesta vegada, d’acord amb les có), a més de la participació singular altres corals de la demarcació, hem del “Bufasons” –en Xavier Lozano– tot estat dues les corals que hem ofert imitant el so dels diversos animalons la Trobada, subdividint el nombre de cantaires per tal de fer un treball més que surten a les cançons. acurat amb la mainada, de forma que el nombre ha quedat reduït a prop de També hem cregut oportú convidar una gran directora de corals infantils: 100 nens a Lleida, i 150 a Ponts. l’Eva Martínez Tomé de Barcelona, per dirigir el concert i fer una activitat específica de Jocs de tècnica vocal especialment adreçada als infants, paral·lela a l’assaig general. Alhora, aconseguim donar una unitat de criteri interpretatiu al conjunt de cançons del programa proposat. I pel que fa al cànon-sorpresa que cada any es canta per acabar el concert? Aquesta vegada n’hem fet un que parla de les plujes abundoses d’aquest any i comença “Pluges vénen i se’n van...”, la música del qual està basada en una fanfara dedicada al rei Martí l’Humà (del qual cel·lebrem el VI centenari!)

8 La Circular


Quin paper han jugat els pares i mares de l’Escola?

concert-espectacle Tubs del món de X. Lozano que meravellà infants i grans bufant tota mena d’objectes Uns s’han implicat més, tot ajudant(des d’una escala de mà fins a una nos amb la pancarta i la decoració bicicleta passant per ampolles, crosde la Sala. I els altres han servit els ses i tubs elèctrics...) i traient sons àpats d’esmorzar i berenar, o bé inversemblants de tots ells, inclòs han recitat els textos de les cançons l’Himne a l’Alegria tocat amb un pal durant el concert, just abans de cada Com que el concert era de migdia, de fregona! una d’elles. tot seguit els nens s’assegueren fent rotllana per grups, a dins i fora de La jornada va acabar amb l’alegria Per cert, la germana de la pianista, la la Sala per fer un dinar de pic-nic i de tots els participants, a més de la Marisé Brescó de Cervera, ens ha fet seguidament han sortit a passejar gent de Ponts que vingué a gaudirles siluetes dels animals... i les dones per l’horta de Ponts fins al nou Parc ne amb il·lusió. de l´associació DOMISE ens han del Segre situat vora el riu; després ajudat a fer la pancarta. Agraïm a tots d’una estona de jocs i descans, han Mariona Bonet ells la seva col·laboració. retornat a la Sala per gaudir del Un cop acabat el concert, els directors de les corals han estat obsequiats amb rams de flors oloroses del camp i d’altres objectes singulars fets per artesans de Ponts, i l’Ajuntment els ha regalat el llibre sobre el pintor modernista pontsicà: Antoni Samarra.

El Vendrell Diumenge 25 d’abril, 9 del matí: ha arribat el dia més esperat del curs per la nostra coral. Tot l’equip de pares, els guies que col·laboraven en aquesta jornada i els directors ens vam trobar al Teatre Àngel Guimerà per esmorzar, repassar els últims detalls i preparar la rebuda de les corals de la nostra demarcació. Quina il·lusió i quins nervis!

Un drac ben gros!

A partir de les 10 les corals van anar arribant: Xicoira de Piera, Gatzara i Verdums d’Igualada, Espinguet de Vilafranca, Rossinyols de Llorenç del Penedès, Petit Vailet de la Múnia,

Raïm de Sant Cugat Sesgarrigues, Rierol de Sant Jaume dels Domenys i els cantaires del Petit Estel d’El Vendrell, és clar. Un cop a dins del teatre vam començar l’assaig reglamentari i ens vam sentir tots junts per primera vegada. Quina energia! Vam assajar les cançons del programa comú, després de fer un escalfament vocal, i tot seguit la cantata que havíem triat per l’ocasió coincidint amb les dates: la Llegenda de Sant Jordi de F.Vila. A part d’algun ensurt amb els crits que havíem de fer quan vèiem el drac, l’assaig va anar molt bé.

Acabat l’assaig ens vam repartir en tres grups de cantaires i els grallers ens van acompanyar a diferents places del poble per començar les activitats. A la plaça Francesc Macià vam aprendre a ballar unes danses medievals, a la plaça Nova vam fer un taller de boles malabars i al carrer Major vam assistir a un assaig de teatre que estaven fent alguns mitjans de la nostra coral, precisament assajaven la Llegenda de Sant Jordi, però quina llegenda!!! La princesa era un policia, Sant Jordi cuiner... Això sí, el drac era un drac i ben gros. Quin esglai quan el Caramot d’El Vendrell va aparèixer entre la fumera. Després de passar per totes les activitat tots junt vam anar a la plaça de la Sardana on vam encendre bengales i tirar cebetes per donar la benvinguda als diables del Vendrell, les puces del Caramot i la Mulassa Feixuga que ens van fer una encesa tronadora. I cap a dinar a l’escola Àngel Guimerà. Pels que encara tenien piles, després de dinar el Rah-Mon Roma ens va fer cantar i ballar mentre d’altres descansaven. I a tres quarts de 4 ens vam vestir i pentinar pel concert i vam anar cap al teatre en autobús. Un cop a dins, asseguts a les grades darrera les cortines, mentre els pares entraven a la sala, vam conèixer els personatges de la Llegenda, el novembre del 2010

9


trobador emperrucat, el rei mudat, la princesa engalanada i Sant Jordi amb el cavall. A un quart de 6, quan tots els pares ja estaven asseguts amb el seu programa de mà i un punt de llibre que havien fet els cantaires més menuts de la coral per repartir en aquesta ocasió, el teló es va aixecar i vam començar el concert amb les cançons del programa comú: el grill, els estels de paper, mandonguilla de bestioles

i el gat i la granota. Tot seguit vam ensenyar als pares i als cantaires la cançó sorpresa.

carrer a berenar: coca i xocolata ens esperaven i mica a mica ens vam anar acomiadant.

I, finalment vam interpretar la Cantata de Sant Jordi. L’orquestra de xilòfons va començar a sonar, els personatges van anar intervenint i una cançó rere l’altra van anar fluint. En acabar, després d’agrair a tothom la seva feina i donar els records a les corals, vam sortir al

Quin dia tan emocionant!!!! Gràcies a totes les corals per haverlo compartit amb nosaltres. I fins al proper Juguem Cantant!!!! L’equip de directors d’El Petit Estel del Vendrell

TROBADES – TALLER Sant Jaume dels Domenys El passat dissabte 10 d’abril la Coral Rierol de Sant Jaume dels Domenys va ser l’encarregada d’organitzar una de les Trobades Taller del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Les corals convidades van ser Somiadors de Reus, El Petit Vailet de la Múnia,Ventijol de Castelldefels, Els Virolets de Palafrugell i la mateixa coral Rierol. La trobada va començar a les 10 del matí quan es va donar la benvinguda a totes les corals. Després es van fer dos grups. El grup de grans que va treballar durant tot el dia amb el director Pere Lluís Biosca a la sala de la Societat Cultural i Recreativa de Sant Jaume i el grup de mitjans que va treballar amb la directora Esther Doñate al gimnàs de l’escola CEIP Els Quatre Vents.

tarda i el grup de mitjans va fer jocs les corals d’assajar durant tot el matí i després fer un concert on el amb globus de colors i música. resultat és bo, val molt la pena i així Un cop finalitzada la sorpresa tots ha sigut a la Trobada Taller d’aquest els nens i nenes es van guarnir amb any a Sant Jaume. Tothom en va els uniformes per fer el concert on quedar molt content i esperem poder-ho repetir. Al migdia totes les corals van dinar es va ensenyar a pares i mares la a les escoles i després es va fer un feina feta durant el matí. El concert taller sorpresa pels dos grups. El va tenir lloc a l’Auditori Pau Casals Coral Rierol grup de grans va aprendre una can- del Vendrell i va ser tot un èxit. çó que es va cantar al concert de la L’experiència dels nens i nenes de

Sant Vicenç de Montalt Ja fa uns quants anys que l’Escola Municipal de Música l’Oriola es va inscriure al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Des de llavors, encara no havíem tingut l’ocasió d’embrancar-nos en l’organització d’alguna de les activitats proposades i coordinades pel SCIC. Aquesta vegada teníem l’ocasió de fer-ho en el marc de la 43a Trobada 10 La Circular

Taller, ja que, d’entrada, dels espais que es sol·licitaven per dur-la a terme en podíem disposar, perquè enguany l’escola de música s’ha ubicat en el CEIP Sant Jordi de la població i en coordinació amb aquest centre podíem disposar de diferents aules espaioses de l’escola, a més del Teatre del Centre Cívic que podia acollir el públic que potencialment

havia d’assistir al concert. Realment la tasca de preparació de l’activitat va ser àrdua i no va estar absenta de moments conflictius. Però el resultat de tot plegat va superar les expectatives que hi teníem dipositades.Volíem tenirho tot ben preparat. Per a l’ocasió, la nostra orquestra de l’escola va


Foto: A. Cornudella

en col·laboració amb la regidoria d’educació de l’ajuntament de la població, amb el CEIP Sant Jordi, i sobretot amb en Roberto, les Carmes, la Maica, en Pere i en Jordi, sense els quals no hagués estat possible tirar endavant l’activitat. En el concert vam poder veure algunes coreografies i escoltar cançons d’arreu preparades per a l’ocasió. El més valuós de tot va ser les ganes i la il·lusió amb què vam veure cantar tots els nens i nenes, nois i noies, i el record que encara tenen de l’activitat.

interpretar uns temes de benvinguda per als participants a l’activitat. Les corals assistents, que van ser Art-9 de Granollers, Contrapunt de Malgrat de Mar, Cor de Músic de Castelldefels, El Virolet de Barcelona, Montau de Begues i l’Oriola, venien molt predisposades a treballar el repertori que ja duien a punt. La Coral Brots d’Il·lusió d’Artesa de Segre va avisar a darrera hora de la seva absència. La feina que van dur a terme la Núria Batet, en Quim Bonal i en Pau Jorquera va ser molt

interessant i els nens i nenes ho van seguir amb molta il·lusió. Després d’una bona feina feta al matí i amb una petita parada per esmorzar, vam sortir a dinar al pati de l’escola. I a la tarda, després del taller sorpresa, vam sortir del CEIP per anar cap al teatre a fer el concert. En aquesta ocasió, tot fent una rua, alguns alumnes de l’escola de música també ens van acompanyar amb una “batucada” que convidava a la festa. L’activitat es va poder dur a terme

Malgrat la feina que comporta us animem a embarcar-vos en alguna ocasió, si podeu, en la preparació d’aquestes activitats. La sensació que ens queda, després de tot, és molt positiva i satisfactòria. Gràcies, per tant, al Secretariat per haver confiat en nosaltres en aquesta ocasió. Esperem també haver estat a l’alçada d’allò que n’esperaven. Escola Municipal de Música L’Oriola

ADÉU A MARCEL CORNELOUP L’estiu que hem deixat ens va dur la Va treballar en la fundació d’Europa notícia de la mort de Marcel Cor- Cantat, de la qual en va ser presineloup, després d’una llarga malaltia. dent. També ho va ser d’À Coeur Joie Internacional i va col·laborar en Marcel Corneloup va ser un dels la fundació de la Federació Internapares de la federació Europa Cantat cional per a la Música Coral. i una gran personalitat dins del món coral europeu, i en especial del Com a pedagog, és autor de llibres francès, de després de la Segona per a l’ensenyament de la música Guerra Mundial. que, en el seu moment, van significar una gran innovació i en els quals Havia estat professor d’un institut el cant, a classe, és considerat fonamental. Des del primer moment, va de segon ensenyament a Meknés col·laborar molt activament en la on va crear una Excel·lent coral, La Psalette du Maroc, formada per publicació dels cançoners À Coeur Joie, força dels quals estan dedicats residents francesos. al cant coral per a veus blanques. Pocs anys després de finalitzar Marcel Corneloup va tenir contacte l’esmentada Guerra Mundial, va començar la seva col·laboració amb constant amb el món coral català des del 1956 i va fer moltes amisCésar Geoffray, el fundador d’À Coeur Joie, una col·laboració que tats amb directors de cor catalans de la segona meitat del segle passat es va fer més intensa i definitiva quan Corneloup va retornar defini- i dels quals, malauradament, gairebé ja no en queden. tivament a França.

Corneloup amb Madame Geoffray. Foto cedida per À Coeur Joie

Coneixia bé el nostre país i durant força anys va tenir una caseta a la costa tarragonina, on venia amb la seva família. Els que vàrem tenir la sort de gaudir de la seva amistat i la de la seva esposa Jacqueline, no l’oblidarem. Maria Martorell

novembre del 2010

11


IV TROBADA D’EXPERTS EN CANT CORAL DE LA MEDITERRÀNIA Per quart any consecutiu, els dies 1, 2 i 3 del passat octubre, Barcelona ha acollit la Trobada d’Experts en Cant Coral de la Mediterrània. Aquestes jornades les han organitzades, conjuntament, l’Oficina per al Cant Coral de la Mediterrània d’Europa Cantat i el Moviment Coral Català.

La coral Claudefaula de Girona, que dirigeix Quim Bonal, va ser responsable de la part més important de l’acte: un magnífic concert que incloïa l’estrena de les cançons recollides en el volum X de la col·leció Patrimoni Coral XXI; vuit cançons tradicionals catalanes harmonitzades, dues cadascun, pels músics mediterranis Thomas Louziotis de D’entrada, és imprescindible felici- Grècia, Carlo Pavese d’Itàlia, Sara tar-los pel seu treball de preparació Shoham d’Israel i Edward Torikian i d’organització i per l’èxit que re- del Líban. presenta la presència d’un nombre considerable de països riberenys de La coral va aconseguir un gran èxit, la Mediterrània o de l’àrea d’influ- molt merescut per la seva bellesa de ència d’aquest mar. so, la seva justesa i la seva expressivitat i, d’una manera especial, per Unes Jornades que no podien tenir haver preparat les vuit cançons noun acte inaugural millor. Aquest acte ves en un temps mínim; és a dir, amb es va celebrar a la capella de Santa un esforç que cal agrair-los especiÀgata i es va obrir amb unes paalment. Per a Quim Bonal varen ser raules de salutació i benvinguda de les felicitacions efusives dels autors Martí Ferrer (president del Movipresents i de tot el públic en general. ment Coral Català), Sante Fornasier (president de la federació Europa Tot el dissabte i el matí del diumenCantat) i Ignasi Doñate (Director ge es varen dedicar al desenvolupaGeneral del Projecció Internaciment del programa proposat i, com onal d’Organitzacions Catalanes, passa en aquests aconteixements, Departament de Vicepresidencia de als retrobaments i intercanvis perla Generalitat de Catalunya). sonals entre els assistents.

El programa de treball contemplava dos grans temes: Joves i cant coral en l’àrea mediterrània i Cant Coral i comunicació. No tenim temps material per comentar com caldria el seu desenvolupament. Confegim aquestes ratlles la mateixa tarda del diumenge per tal que puguin aparèixer en aquestes pàgines, però podem dir que els ponents van acaparar l’atenció dels presents i, en alguns casos, van obrir nous horitzons i noves possibilitats de treball. Els organitzadors prepararan un resum de les ponències i de les particularitats que mereixin ser remarcades. Les comunicarem quan es publiqui. Ara com ara, només ens cal manifestar la nostra felicitació als organitzadors, als ponents i als assitents d’aquesta Quarta Trobada d’Experts en Cant Coral de la Mediterrània per l’aportació de reflexions, d’idees i de projectes que han presentat. Maria Martorell

Foto: A. de Casacuberta

12 La Circular


Les corals, més enllà de les cançons

Monogràfic

Ja fa temps, La Circular va dedicar un monogràfic als valors extramusicals del cant coral, especialment als seus valors educatius, els personals per a l’individu i els que beneficien el seu entorn. Ara ens hi hem volgut tornar a referir, centrant-nos, a més, en allò que les corals, i especialment les infantils, tenen de valuós per a la cohesió de la societat actual. Els articles que segueixen, de S. Cardús, X. Bonal. E. Bonal i M. Ferrer, incideixen en els valors de superació personal, treball de grup i feina ben feta que implica cantar en un cor, uns valors que avui en dia no semblen gaire populars, però que són practicats diariament per molta gent que canta a les corals –de qualsevol edat– del nostre país. També, i sobretot, insisteixen en allò que pot significar per a la cohesió social el fet que persones d’altres cultures s’hi integrin per compartir una activitat artística i lúdica que es revindica, a més, com a un dret universal. La redacció novembre del 2010

13


LES VIRTUTS EDUCATIVES DE LES CORALS INFANTILS Salvador Cardús i Ros Degà de la Facultat de Ciències S’ha dit molt, i molt ben dit, que el Polítiques i cant coral té una força educativa extraordinària perquè és capaç de Sociologia de mostrar de manera pràctica fins a la Universitat quin punt una bona dialèctica entre Autònoma de individu i grup no tan sols no cal Barcelona que vagi en detriment de l’un o l’altre, sinó que pot tenir un efecte multiplicador. Només l’autodomini i la disciplina individual posada al servei del grup pot aconseguir que el grup excel·leixi en els resultats i proporcioni a cadascú el goig d’haver estat protagonista d’un acte de gran bellesa i força expressiva. A mi m’agrada dir que el cant coral fa compatibles l’ascesi d’uns individus disciplinats amb la mística pròpia del plaer estètic, les dues cares que, en l’ideal, hauria de contenir tota manifestació cultural. Ara bé: crec que amb aquesta observació, ens quedem curts. El cant coral en general, i no cal dir-ho, les corals infantils en particular, són portadores encara de més qualitats educatives. Ja sé que som en temps de valorar, sobretot, els procediments, els processos, les actituds, les competències... Però és que el cant coral també té repertori, vull dir, contingut. I, en general, l’elaboració d’aquest contingut, i la decisió del repertori que es canta, és a mans cultes i sensibles, per la naturalesa d’una activitat gens donada a la facilitat i que ha quedat fora de les frivolitats tan habituals en altres terrenys de l’actual cultura popular.

No sóc prou competent per fer afirmacions taxatives, però crec que, si més no la tònica general, és que les músiques i les lletres de la pràctica coral solen tenir una qualitat mitjana més que alta. De manera que als aprenentatges associats al procés mateix d’interpretar música en grup, s’hi afegeix el contacte amb poetes antics i nous, i amb les músiques tradicionals, clàssiques i novíssimes, sempre de qualitat provada. I, entre les virtuts d’un procés que disciplina la voluntat i alhora fa créixer la solidaritat del grup, i uns repertoris que ens acosten a allò que la humanitat ha fet de més admirable i universal, afegiu-hi també les competències comunicatives que es desenvolupen en posar tot l’esforç al servei d’un auditori que n’ha de rebre el resultat. El silenci, l’entrada en escena i l’ocupació de l’espai, la disposició corporal, l’expressió de la cara i la direcció de la mirada, l’acceptació agraïda dels aplaudiments en reconeixement del treball ben fet... són algunes de les dimensions que solen ser treballades de manera sistemàtica i que proporcionen uns hàbits transportables a tantes altres situacions d’alta tensió comunicativa. No em sembla menor una altra característica pròpia de les corals infantils: el marc social que les empara.Vull dir que, també en termes

La coral infantil transcendeix el món estricte de la música i es projecta cap a un tipus d’experiència associativa cívica i integradora d’un valor incalculable 14 La Circular

generals, aquesta és una d’aquelles activitats darrera de les quals hi ha persones entusiastes, generoses, compromeses, en definitiva, convençudes del valor de la feina que fan. Si l’activitat es fa en el marc escolar, això suposa un plus d’organització i dedicació per part del mestre responsable. Si es fa en un entorn associatiu, llavors solen ser els pares qui també afegeixen aquest convenciment a l’activitat dels fills. I encara per no parlar d’aquelles experiències que busquen valors afegits al cant coral, com ara l’expressió d’uns ideals religiosos o cívics comuns, o el fomentar l’intercanvi entre antics i nous ciutadans que necessiten refer els seus vincles de confiança en una societat que més aviat provoca recels. En tots els casos, la coral infantil transcendeix el món estricte de la música i es projecta cap a un tipus d’experiència associativa cívica i integradora d’un valor incalculable. Finalment, encara vull fer una darrera consideració sobre les corals infantils. Totes les virtuts educatives de les que són portadores, no exigeixen cap exercici retòric en forma de defensa de valors abstractes exteriors a elles mateixes. És la pràctica del cant coral, la disciplina que imposa, els continguts que mostra, les actituds dels qui les dirigeixen, tot allò que transmeten a qui els escolta, la que és en ella mateixa virtuosa. Per dir-ho així, la coral infantil no cal que es justifiqui: que canti! Sé que hi ha moltes altres practiques que tenen valors educatius parcials extraordinaris. Però els sóc ben franc i no em sembla que exageri gens: no se m’acut cap altra experiència com la de les corals infantils que exerciti totes les virtuts educatives imaginables.


EL CANT CORAL I LA COHESIÓ SOCIAL Xavier Bonal Professor de Sociologia de la Universitat Un país que canta és un país amb bona mostra, quan apleguen a la més possibilitats de cohesió social. Autònoma de vora de 5.000 nens i nenes de tot Barcelona Aquest axioma, que pot semblar Catalunya. Les millores progressiexcessiu, no ho és tant si ens fixem en els valors socials que incorpora el fet de cantar en grup. Com qualsevol altra activitat artística i cultural, el cant coral constitueix una expressió amb un elevat poder simbòlic. Cada país canta especialment les seves cançons tradicionals, el repertori que s’ha anat acumulant generació rere generació i que simbolitza l’orgull i l’estimació per la pròpia cultura, per una música que reforça la identitat a través de compartir lletres i notes. Cantar les cançons “de sempre” reforça així els lligams entre les persones que comparteixen arrels i experiències i fa que emergeixin emocions implícites en aquestes experiències. No és casual que aquells pobles que han viscut situacions d’opressió, de discrimació o d’anul·lació cultural siguin sovint pobles amb una rica tradició de música coral i en els quals el cant coral esdevé un ritual simbòlic molt present en les celebracions nacionals. Des d’aquest punt de vista, el fet de cantar en grup esdevindria per si mateix un mecanisme de reforç endogàmic per compartir art en la comunitat, entre aquells que senten el mateix que jo quan canten i que han viscut experiències semblants. Però la cohesió social que incorpora el cant coral va molt més enllà del reforç de l’endogrup. Al nostre país, el cant coral ha constituït històricament un mecanisme de socialització fonamental. A pocs pobles no es compta amb una coral infantil, i són molts els infants que a Catalunya participen del moviment coral. Les trobades generals del SCIC en són una

ves –per bé que incompletes– en la formació musical dels mestres han permès també que cada vegada a les escoles es canti més i millor. I noves iniciatives, com la Cantània, impulsada des de fa més de deu anys pel Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona, confirmen que el cant coral ha esdevingut una pràctica comú entre les activitats complementàries i extraescolars i que gaudeix d’una molt bona salut a Catalunya. El més destacable de la socialització en l’entorn coral, però, no és en tot cas la qualitat vocal dels que canten, sinó els valors implícits que s’oculten darrera de cada assaig i de cada concert. Cantar en una coral, o participar d’un esdeveniment de cant coral, exigeix disciplina, esforç, solidaritat, respecte, motivació. El caràcter lúdic del cant no exclou l’exigència del compromís d’assistir als assaigs, per coherència i per respecte als altres cantaires, i obliga a un esforç individual per aconseguir un resultat col·lectiu. En temps en els quals predomina l’individualisme possessiu i l’accés fàcil a formes de gratificació relacionades amb el consum, el cant coral esdevé una gratificació relacionada amb la inversió col·lectiva.

Aquesta és una característica fonamental que avui atorga al cant coral un valor social incalculable. En moments en els quals els pares i mares inverteixen fortament en les activitats extraescolars dels fills, el cant coral constitueix una activitat extraordinàriament barata, sobretot si es compara amb altres activitats lúdiques o artístiques. És, en aquest sentit, un acte radicalment democràtic: cada infant disposa de la seva pròpia veu, i de manera gratuïta o quasi gratuïta té al seu abast una coral en la qual poder participar. La facilitat en l’accés permet la participació i el contacte entre infants de diverses procedències socials, trencant així la ignorància que resulta de la endogàmia social i enfrontant els infants a una activitat en condicions d’igualtat (cadascú va a l’activitat amb la seva veu). I és aquí on s’endevina el gran potencial de cohesió social del cant coral, ja no a través del reforç de l’endogrup, sinó a través de facilitar la barreja social i cultural dels infants, d’acostar procedències i mons diferents que es descobreixen pròxims a l’hora de cantar. El descobriment de la proximitat en l’heterogeneïtat fascina als nens, sovint de manera inconscient. Sense gairebé adonar-se’n descobreixen l’altre compartint el mateix objectiu. He vist sovint grups de

Cantar en una coral o participar d’un esdeveniment de cant coral, exigeix disciplina, esforç, solidaritat, respecte, motivació novembre del 2010

15


XAMFRÀ: UN PUNT DE TROBADA MUSICAL Ester Bonal i Sarró

mitjans satisfets col·lectivament després de fer un bon concert, nens emocionats amb les visites de nens d’altres corals amb qui fan intercanvis, nens i nenes orgullosos i còmplices per haver participat en una trobada general al Palau dels Esports dirigits per un director reconegut. Viure aquestes experiències cohesiona i enriqueix, i fa desplegar als infants una sensibilitat especial per observar, acceptar i aprendre de l’altre. Per això cantar és també una pràctica pedagògica fortament intercultural. Les cançons de les altres cultures no només poden ser enteses, sinó que també poden ser sentides com elements que atorguen a l’altre identitat i emocions. I evidentment, resulta molt més fàcil acceptar l’altre no només des de la comprensió racional, sinó també des del reconeixement sensorial i l’empatia emocional. Són molts els països avui preocupats pels símptomes de descohesió social, i més enllà d’això per la presència de conflictes socials i racials que fragmenten internament les societats. Sovint els polítics infravaloren el potencial de l’art i la cultura com a instruments que van més enllà de l’entreteniment, com a autèntics catalitzadors de nexes socials que, si bé per si mateixos no poden acabar amb la fragmentació i les desigualtats, sí poden constituir pilars de generació de comunitat en entorns fortament mancats de referents col·lectius. Farien bé corregir aquest error i apostar, entre altres coses, per un país que canti.

16 La Circular

Professora de Pedagogia Musical a l’ESMUC

L’experiència que es descriu a continucaió és un projecte de la Fundació l’ARC Música, entitat radicada a la ciutat de Barcelona que, des de fa 40 anys, està dedicada a l’educació musical i artística d’infants i adolescents. En aquestes ratlles, parlem de la seva tasca al barri d’El Raval de Barcelona. Aquest barri, que té els seus orígens en els ravals de la ciutat fora de les seves muralles, és avui un dels barris del centre històric de Barcelona que segueix acollint molts dels nou vinguts arribats de molt diverses procedències. El projecte de Xamfrà és fer possibles encontres multiculturals i multiètnics per mitjà de la música i de les arts escèniques. Aquestes característiques es basen i troben la seva raó de ser en una sèrie d’experiències prèvies, dutes a terme, en el context del barri, amb els joves que hi viuen.

la música com una assignatura obligatòria. Aquest grup Orff va participar en un projecte de col·laboració amb la coral infantil La Nau de Sant Pol de Mar i un grup de joves de l’Esbart Dansaire de Sant Cugat. Aquests tres grups van treballar conjuntament l’espectacle Digues a algú que existeixo, a base de cançons, jocs i danses infantils. Tot això, amb el propòsit de provocar una reflexió sobre tots aquells nens i nenes que, pels motius que fossin, quedaven exclosos de viure plenament la seva infantesa. Es varen fer cinc representacions i amb els fons recollits es va iniciar un centre infantil al carrer Mozambic del Raval.

Des del punt de vista contextual, el barri del Raval concentra, com hem dit, un veïnatge format per A partir d’aquestes experiències, gent de procedències molt diverses. ens vàrem plantejar la necessitat D’una banda, hi ha famílies que des de donar continuïtat a un contacte, de fa moltes generacions viuen en que valoràrem molt positivament, aquest barri –un dels més antics de entre nens i nenes d’edats, naciola ciutat– que per diferents motius, nalitats, context socio-econòmic... en el trancurs dels anys ha rebut molt diferents, amb tot allò que su- immigrants procedents de tot posa de coneixements, de valoració l’Estat (sobretot en la dècada dels i d’acceptació mútua. 60 del passat segle) i, més endavant, de tot el món (a partir dels anys 90 Durant el curs 2001–2002 es va del segle passat). Al mateix temps, formar, a l’IES Miquel Tarradell del la situació del barri, al centre de barri, un grup extraescolar d’insla ciutat, fa que s’hi concentrin trumental Orff, integrat per nois moltes entitats de tipus cultural, i noies del segon cicle de Secunturístic, lúdic... A més, les darreres dària i de Batxillerat que, segons remodelacions urbanístiques van el currículum reglat, ja no tenien modificant-ne la fisonomia i fan que


El reconeixement social de l’esforç acaba per ser una peça clau per a l’autovaloració, tant dels individus com dels col·lectius i, de retop, del centre i del barri a la ja tan diversa tipologia dels seus habitants, s’hi afegeixi gent jove (sovint provinent de la burgesia catalana) que lloga o compra vivendes en aquesta zona.

que respecten i deixen lloc a totes les capacitats i ritmes del progrés individual dels seus membres.

ajuden a créixer i a fer realitat el resultat del col·lectiu. Un resultat col·lectiu que només s’aconsegueix amb el comprimís i el teixit d’esforAllò que es pretén és usar la músi- ços individuals. Un resultat que, a ca i les arts escèniques per facilitar més a més, es presenta públicament Totes aquestes diferents realitats el coneixement personal i col·lectiu, als veïns del barri i d’altres barris i humanes que conformen El Raval, el contacte entre els nois i noies, localitats. massa sovint esdevenen impeneel foment de la cooperació i la trables entre elles i conformen un satisfacció personals per les tasques El reconeixement social de l’esforç mapa social, cultural i humà amb fetes. Treballar seguint aquesta línia acaba per ser una peça clau per a parcel·les normalment estanques fa que el compromís i el rigor, d’una l’autovaloració, tant dels individus i molt poques vegades caleidospart i el respecte i l’acceptació de com dels col·lectius i, de retop, del còpiques. Quan aquestes realitats tots, per una altra, acabin per con- centre i del barri. entren en contacte, moltes vegades vertir-se en necessitats, perquè es provoca indiferència, descon- sense aquestes actituts els porjec- Al mateix temps que demana discifiança i fins violència. plina i comprimís, el projecte comú tes col·lectius no funcionen. ajuda a sentir-se part d’un col·lectiu, El conjunt d’aquestes realitats ens Per mitjà d’aquests llenguatges a desconectar-se de situacions ha conformat els fonaments ideolò- (música vocal i instrumental, dansa, dures que sovint toca viure. Permet gics i metodològics de Xamfrà. aprendre a relacionar-se i a comteatre...) que són els elements motivadors, col·lectius i compartits partir, a resoldre o a tractar els En conseqüència, la utilització dels i la via d’accés a les emocions i a conflictes que la convivència comllenguatges artístics d’una manera porta o que poden sorgir davant de la seva manifestació, es teballen coral –paraula que implica l’aporla divergència i de la diversitat. els projectes artístics que permetació individual al procés col·lectiu ten que els nois i noies gaudeixin i cooperatiu– és el principi metod’unes vivències on la seva partidològic que regeix les activitats de cipació i aportació individuals els Xamfrà. Per tot això, el funcionament de Xamfrà es basa en el principi del treball coral entès en el sentit més ampli de la paraula i on el treball i la contribució de tots i cadascun dels participants en els tallers és molt important. Per a mi, el treball coral és un bon paradigma del treball cooperatiu en el qual un bon resultat només és posible si “hi són tots”. Xamfrà compta, entre altres projectes, amb una coral infantil i una de mares. Ambdues es troben en procés de consolidació i, poc a poc, van creixent. Les sessions de treball són sempre amb grups que fan música, dansa, moviment i teatre col·lectivament i novembre del 2010

17


La pràctica coral un dret i un motor per al canvi Martí Ferrer i Bosch Director de cors i orquestres al L’home i la societat tenen el gran repte de millorar; si millorem com Conservatori a grup, cada un de nosaltres també de Tarragona ho fa i se’n beneficia. La qüestió és i President com el cant coral, com els agents del Moviment implicats en el cant coral a CataluCoral Català nya (el que representa el Moviment Coral Català) pot contribuir a millorar la societat i les condicions de vida de cada persona.

Aquesta és la gran qüestió i des del meu punt de vista aquesta ens obre les portes a dos grans reptes. D’una banda, la pràctica del cant coral com a eina per a la cohesió i inclusió social. I de l’altra, el cant coral com a eina per a l’enriquiment personal, com a experiència personal font de plaer, d’aprenentatge, de salut i creixement. Això és: el cant coral com a dret universal.

El cant coral: una eina per a la cohesió i la inclusió social. Intuïtivament tots percebem que el cor i la pràctica del cant coral són un espai i un recurs ideal per a la creació de teixit social, de grup humà més enllà de l’aspecte musical. Aparentment sembla que el cor pot ser un agent aglutinador d’una comunitat (poble, barri, col·lectiu, etc). És un espai plural en el qual l’individu pot aportar, a més de la seva veu, elements de la seva cultura (de classe, d’origen geogràfic, etc.) per a ser gaudida per tot el grup.

El cor pot ser un espai on les diferències entre iguals (és a dir entre cantaires) desapareguin en el moment de cantar. On les persones només són considerades per la seva condició de cantaire, per les seves qualitats com a cantaires i no per la seva classe social, país d’origen, edat, habilitats o discapacitats físiques o psíquiques, creences religioses, afiliacions polítiques, orientacions sexuals, etc. Per cantar només compta la seva veu, les altres diferències poden ser obviades en el pitjor dels casos i segurament seran font d’enriquiment col·lectiu en el millor.

El cant coral: un dret universal L’altre gran repte és garantir el dret universal a cantar: als qui poden cantar bé i als qui no, i fins i tots als qui no poden cantar en absolut. Cantar és una experiència beneficiosa a molts nivells (culturals, físics, mentals, espirituals, etc.) i cal donar accés a tothom a aquest beneficis.

Veure-ho clar ens pot ajudar, si cal, a entendre que garantir la universalitat del dret a cantar a Catalunya és una necessitat real de País. Una necessitat de País a la que cal fer front de forma conjunta i que troba en el Moviment Coral Català l’eina necessària i en l’actual junta l’interés per treballar-hi.

La resposta del Moviment Coral Català al repte

Des d’aquest punt de trobada de tots els agents implicats en el cant coral a Catalunya que és i vol ser el Moviment Coral Català, i des de la seva decidida voluntat de servei Però no siguem ingenus. No totes al País que sempre ha tingut; atesa les corals podran ser espais d’inclu- l’evidència d’una necessitat i interès sió de gent que no pot cantar i és creixent per part de la societat; i per això que cal garantir l’existèn- atesa la voluntat de l’actual junta de cia de cors per a tots els perfils de plantar cara a aquest gran repte; el cantaire i cal garantir-ne la màxima Moviment Coral Català crea una qualitat. cita anual per aprofundir i treballar en tots aquests aspectes. Hem d’assumir individualment i col· lectiva que el pas del temps, alhora Aquesta cita anual és la Conferència sobre Cant Coral i Inclusió que en l’edició d’enguany dedicarem a analitzar les possibilitats i experiències d’inclusió social d’immigrants a través de la pràctica del cant coral. El 2009, a Catalunya, un 16% de la població tenia nacionalitat estrangera i en 77 municipis superava el 22% de la població

Tenim dos grans reptes: la pràctica del cant coral com a eina per a la cohesió i inclusió social i el cant coral com a dret universal. 18 La Circular

que ens enriqueix i ens fa savis, també ens discapacita (en major o menor mesura tots perdem visió, audició, mobilitat, habilitats vocals i d’altres menes...). És a dir, que tots nosaltres, en un moment o altre i en un grau o altre, patirem d’alguna limitació i no per això, probablement, voldrem deixar de cantar i de cantar bé, de cantar el millor possible.


Per cantar només compta la seva veu, les altres diferències poden ser obviades en el pitjor dels casos i segurament seran font d’enriquiment col·lectiu en el millor. (sense prendre en consideració els Les edicions dels anys 2012 a 2013 corrents migratoris entre comuni- de la Conferència sobre Cant tats autònomes). Coral i Inclusió que organitza el Moviment Coral Català han estat Els propers 26 i 27 de març a seleccionades per formar part del Barcelona es celebrarà aquesta projecte europeu coordinat per Conferència oberta a directors l’European Music Council batejat de corals, professors i mestres de amb el nom MuST (Music and música, musicoterapeutes, gestors i Social Task). MuST opta a una de les gerents d’entitats corals i culturals. Subvencions Europees del prograDurant un cap de setmana tindrem ma de la Unió Europea “Culture ocasió de conèixer experiències de 2007-2013” i compta amb més de cors inclusius (de Catalunya i de 13 partenaires arreu d’Europa. fora), sentir concerts de corals amb projectes d’inclusió d’immigrants, aprendre i adquirir recursos de ponents (directors de cor, sociòlegs, antropòlegs, etc.) que estudien i experimenten en aquest àmbit. Fins a final d’any podeu presentar propostes de ponències i concerts. Si heu dut a terme una experiència o projecte d’inclusió d’immigrants o nouvinguts a la vostra coral, aquest és un bon marc per presentar-ho en forma de comunicació o de concert. Podeu fer arribar la vostra proposta a mcc@mcc.cat La verdadera naturalesa del cant coral demana dels seus participants Per els propers anys les edicions es saber-se entendre els uns amb els centraran en: altres. Tot i que el sol fet de cantar junts ja pot proporcionar molta sa2012 – Tercera edat i intergenetisfacció –i inclús alegria–, demana, a racionalitat: el 22% de la població més, que cada participant reconegui catalana té més de 60 anys i el i s’adapti a les altres persones amb percentatge anirà en augment els les quals canta. propers anys. L’ideari de tota coral, la “veu” que 2013 – Discapacitats psíquiques i els seus membres tenen dins de dificultat d’aprenentatge: representa l’organització, l’atmosfera que es crea als assaigs i molts altres factors una població de més de 123.000 contribueixen a la identitat, a la catalans només comptant discapaciconciència interactiva i a la sensitats psíquiques i malalties mentals. bilitat que es desenvolupen en els membres del grup. 2014 – Presos i expresos: la inclusió d’aquelles persones que han Susan Knight estat excloses de la societat i per la societat. Catalunya té una població penitenciaria de més de 10.700 habitants.

han dit

Un poble que canta, és un poble que viu. Gabriela Mistral Per què és important que els nens cantin? La resposta és en la veu de cada nen que canta. La millor manera de renovar el nostre món és educar els joves ciutadans que canten, concedir-los el seu espai, respectar-los, fer que es vagin formant com a persones responsables: que sàpiguen, el dia de demà, construir una societat on puguin viure tal com ho han fet mentre cantàven al cor. Carlo Pavese

novembre del 2010

19


Curs de direcció de cors infantils del SCIC, 2010-2011 “Des de la seva creació, ara fa 44 anys, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) ha cregut en la formació dels directors i directores dels cors infantils federats. Cada any ha organitzat amb molt d’èxit seminaris de pedagogia, descobertes de repertori, assaigs oberts amb cors d’alt nivell… Però enguany vol fer un pas endavant presentant aquest nou curs de direcció, que té l’objectiu de vertebrar la formació en cant coral infantil que oferta el SCIC. Al llarg de quatre caps de setmana, els alumnes podran treballar diferents aspectes de la direcció coral enfocats a la seva aplicació amb cors infantils. És per això que el professorat i ponents de xerrades tenen una gran experiència en el camp de la direcció i la pedagogia.També és molt important el treball pràctic i és per això que els alumnes disposaran de sessions amb un cor pilot. Aquest curs, obert a totes les persones que treballen la música amb nois i noies, també permet inscriure’s a sessions o xerrades concretes. Estem segurs que aquesta proposta formativa tindrà molt d’èxit i esperem que aquest sigui el primer curs de molts propers”. Així presenta Toni Gàlvez i Carceller, fins octubre 2010 Coordinador General del SCIC, aquest primer curs de direcció, que se celebrarà els dies: 11 i 12 de desembre 2010 12 i 13 de febrer 2011 5 i 6 de març 2011 2 i 3 d’abril 2011. i que s’estructura en tres mòduls de diferent contingut i nivells. Els professors en són Jaume Sala, Ester Bonal, Josep Vila i Jover, Pere Lluís Biosca, Gemma Tatay i Mireia Barrera. Podeu trobar tots els detalls a la web del SCIC, www.scic.cat

EL TAULER DEL SCIC

20 La Circular

African Children’s Choir (Cor Infantil Africà): el camí cap a una vida millor per a milers d’infants. La música s’ha posat des de fa molt temps al servei de moltes bones causes. El concert del Cor Infantil Africà (ACC) a Campbell River el 9 de juliol, va representar un suport per a una d’aquelles causes que valen més la pena. “Que la gent vingui i vegi esperança en uns infants que han viscut desesperançats tota la vida”, diu Tony Were, el director del cor.

La FORMIGA QUE A MAÓ El passat 3 de setembre s’ha interpretat a Maó la cantata Transatlàntida a càrrec dels mateixos intèrprets que l’havien cantada a Ciutadella: la coral Escolania de Ciutadella i l’Orquestra de Cambra de l’Illa de Menorca, solistes i narrador. Una molt bona notícia i una felicitació als intèrprets...


Foto: D. Ruano

Albert

Guinovart Conversa amb...

Pianista-compositor-professor, o bé compositor-pianista-professor... feu les combinacions que vulgueu, es miri com es miri, Albert Guinovart és un músic polifacètic a qui agraden els reptes. A nosaltres ens ha interessat especialment la seva faceta de compositor, principalment pel seu treball d’aprop amb un parell de corals infantils catalanes, i ens ha encuriosit la bona acceptació de la seva partitura per al Cantània 2009, que amb un aire una mica de “musical” recorda que és també l’autor de Mar i cel, el musical català més popular. L’Albert també fa altres tipus de música; bàsicament, li agrada fer música, fa la música que li agrada i vol que la seva música agradi. Què hi pot haver de més honrat en un compositor? Tot això, i més coses sobre els infants i la música, vam comentar-ho en una conversa molt agradable a casa seva aquest estiu. novembre del 2010

21


Albert Guinovart Va néixer a Barcelona el 1962 i va fer-hi els estudis musicals, que va prosseguir a Londres amb Maria Curcio, de qui fou assistent. Ha guanyat diversos concursos nacionals i internacionals de piano i composició i ha ofert concerts a molts països d’arreu del món. Com a intèrpret ha enregistrat nombroses obres i ha col·laborat amb moltes formacions sota les batutes dels directors més reconeguts. Paral·lelament va col·laborar durant vuit anys amb la soprano Victoria de los Ángeles. L’Albert és el creador dels musicals Mar i Cel i Flor de nit, produïts pel grup teatral Dagoll Dagom. Són molt conegudes també les seves creacions musicals per a pel·lícules i per a diverses sèries de TV3. A part la seva producció comercial, ha escrit i estrenat obres per a piano, conjunts de cambra, orquestra simfònica i grups corals, com ara les cantates Els fills del segle per al 10è aniversari de Corals Juvenils de Catalunya i l’any passat Arion i el dofí per al Cantània 2009. Des del 2002 és professor d’Orquestració i Composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Actualment combina les facetes de compositor i pianista.

Algú de casa teva devia decidir que estudiessis música... Va ser més aviat per casualitat. Teníem una veïna que feia classes de piano a la meva germana. Jo era un nen molt quiet i un dia la mare li va comentar “Sembla que el nen s’avorreix...” i ella va suggerir “...doncs que vingui a casa i s’esperi mentre la seva germana acaba la classe”. I allò del piano de seguida em va agradar, als quatre anys ja anava a classes amb aquella professora.

Sempre m’ho van facilitar tot perquè pogués estudiar música però sense cap pressió, vaig decidir-ho lliurement.

feia en l’entorn en què em movia no m’interessava, per això m’havia centrat en la meva carrera com a pianista. Fins que un bon dia, mentre passava les festes de Nadal a casa, em va trucar una amiga Quins estudis oficials vas fer? Vaig continuar amb la mateixa pro- de Dagoll Dagom. Havien fet el Mikado i volien muntar un altre fessora, Maria Carme Champsaur, examinant-me dels primers cursos musical en català que pogués ser important. Els calia un compositor com a alumne lliure, després vaig matricular-me al Conservatori Mu- adequat i per això havien organitnicipal i allà vaig acabar la carrera. zat un concurs. Em va proposar de participar-hi i em va donar dues Posteriorment vaig anar a classes de perfeccionament a Londres amb peces. Jo les vaig musicar, les vaig presentar i me’n vaig tornar a Maria Curcio, una gran pedagoga. Londres. Al cap d’un temps em van Així doncs, eres un nen prodigi! trucar dient-me que havia guanyat! Més o menys, però els meus pares Quan i com vas començar a Vaig decidir tornar i treballar en el compondre? conscientment van defugir aquesSempre m’havia agradat el món de musical, que va ser Mar i Cel. Era ta possibilitat, perquè molts nens l’any 1988. prodigi es queden en això i res més. la creació. Però la música que es

Concert amb la Cobla Sant Jordi al Palau de la Música Catalana. 22 La Circular


Mar i cel és molt bonic i va ser un gran èxit. No et van ploure de seguida encàrrecs similars? Doncs no... una cosa no porta necessàriament a l’altre, aquí no és com a Amèrica! És difícil que et truquin a la porta amb ofertes, ets tu qui hi ha d’anar al darrere! No em puc queixar dels encàrrecs que rebo, però han anat venint de mica en mica. Ara bé, allò em va decidir a anar combinant les dues activitats: la composició, perquè veia que tenia un públic potencial, i la interpretació de piano. Des de llavors he anat fent totes dues coses.

Comparant la teva activitat de compositor amb la de pianista, quin diries que és el teu percentatge de dedicació a cadascuna? Gairebé meitat i meitat. Amb els anys potser m’he anat dedicant més a compondre, però estudio el piano contínuament i faig molts concerts i recitals. La composició sembla més “mediàtica” o que té més difusió, mentre que el recital de piano només el sent el públic que t’ha anat a escoltar.

Com a pianista, sovint estrenes composicions pròpies... Interpretant les teves pròpies comHas estudiat mai cant? Has posicions ets únic, és clar; tocant alcantat mai en un cor? tre repertori molts altres pianistes No, mai...Vaig començar la música també ho fan molt bé i naturalment de molt jove i vaig fer tot el solfeig no et distingeixes tant. Però mai no amb veu blanca. Ni abans ni després he volgut deixar d’estudiar i tocar de mudar la veu no vaig entrar a un repertori pianístic ben ampli, cap cor perquè en el meu entorn perquè la meva música s’enriqueix ningú hi anava i no se’m va oferir amb el contacte continu amb la dels aquesta possibilitat. De vegades, grans autors. Se n’aprèn molt anaquan ensenyo les partitures d’un litzant bona música i el repertori de musical o les repasso amb els piano és tan extens que no deixes intèrprets m’adono que les hauria mai d’aprendre’n. de cantar i em trobo en un autèntic problema perquè és un instrument Compons més per a adults, que no domino. per a nens, per a orquestra...? Quina part diries que dediques Malgrat això, has escrit cana la música per als nens? çons molt boniques! Mai no ho he pensat... Faig de tot, He fet dues òperes, musicals, obres no m’agrada l’especialització. Per corals per a veus blanques i per a a nens he compost força coses, cor mixt... i tothom les canta sense potser un 15 o un 20% del total. problemes. Suposo que és perquè Curiosament, una obra com Mar i jo ho canto tot en el meu interior. Cel, que a priori no és per a nens, a També com a pianista em diuen ells els agrada molt. que “canto” molt, sempre tinc la melodia molt present. La meva Les cançons sobre els poemes música sempre busca la melodia, la del Bestiolati de Miquel Deslínia del cant. clot, que va estrenar el cor infantil Amics de la Unió de A més, has acompanyat molts Granollers, van ser un encàrcantants... rec? D’on van venir? ...entre ells Victoria de los ÁngeUns any enrere, l’ACEM (Associació les, durant vuit anys i en més de Catalana d’Ensenyants de Música) cent recitals per tot el món! Va em va encarregar la música per a ser una gran experiència! L’havies un acte al Palau Sant Jordi on celede seguir perquè ella improvisava, braven el 15è aniversari. Hi particanviava respiracions... amb ella cipaven 4000 alumnes.Vam solucien vaig aprendre molt. També he onar bé la música per als diferents acompanyat puntualment Maria conjunts instrumentals, però la maBayo, Barbara Hendricks, Juan joria dels alumnes, uns 1000, eren Diego Florez i altres. I molt lieder. pianistes... Per una banda, no podien M’agrada l’òpera, l’oratori... el món pas instal·lar-hi 1000 pianos; per l’alvocal m’interessa molt, tot allò on tra, com fer una música de conjunt intervé la veu em fascina. per a tots ells? Per això vam pensar

Foto: A. Bujons

que els pianistes cantessin.Vaig fer-los quatre cançons a dues veus sobre uns poemes del Bestiolari de la Clara que Miquel Desclot m’havia passat. Quan, més endavant, el cor infantil Amics de la Unió va voler muntar tot un espectacle-concert amb música meva, els vaig proposar de desenvolupar el treball sobre aquells poemes.Vaig modificar les quatre cançons primeres perquè fossin a tres veus, n’hi vaig afegir de noves i en va resultar un grup de 16 cançons. I per a veus mixtes? El Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal va cantar unes nadales teves... Les havia fet per al Cor Jove de l’Orfeó Català quan el dirigia Conxita Garcia. Són dotze nadales i uns villancets castellans per a cor i orquestra, una hora de música. En vam fer un CD. No s’havien cantat més i quan Pablo Larraz, alumne meu, em va demanar alguna obra per a l’Albada, que ell dirigeix, li vaig passar aquestes nadales. Ara també les prepara la coral Cantiga, de Barcelona. Jo crec que les harmonitzacions de cançons tradicionals, si volem que es cantin, han de ser com aquestes teves nadales, fresques, divertides... sinó, no ens queixem que no interessin als joves, que quedin en un calaix! Sí, segons com hi ha el perill que les novembre del 2010

23


trobin “quiques”, les versions corals s’han d’anar actualitzant. D’aquí a cinquanta anys els meus arrangements estaran antiquats, espero i desitjo que llavors algú altre en faci de nous!

la planificació general de l’obra, per exemple canviant una cançó d’un acte a un altre, decidint el leitmotiv, etc.

També has fet molta música per a la televisió... Com et trobes més còmode, Darrerament no tanta. Sí que vaig component una obra de nou fer la d’algunes sèries molt popuo harmonitzant una cançó lars, per això ara hi ha qui es pensa popular? que la música de totes les sèries és M’interessen sempre reptes difemeva! No és així, naturalment van rents. M’ho vaig passar molt bé, per canviant de compositors. També he exemple, harmonitzant El cant del fet música per a pel·lícules. Allò que Ocells amb variacions geogràfiques: sempre vigilo és que qualsevol tipus una variació andalusa, una de rode música sigui ben feta i interpremanesa, una d’agentina... la melodia tada amb els mitjans necessaris, popular en versió de cada país. Una no em fa res invertir en una bona cosa així m’agrada molt de fer. orquestra, per exemple.Vull que qui escolti música meva pugui dir Sobre un text donat, costa “quina música més bonica!” menys trobar les idees musicals adients, oi? Explica’ns la teva experiència És clar, perquè ja et situes en un amb la cantata Arion i el dofí punt intermedi. El text et sedueix que vas fer per al cantània i et diu l’aire que ha de tenir la 2009. música: ja tens un punt de partida. Aquest és un projecte que s’ha fet Compondre música abstracta, una molt gran i que em sembla boníssonata, un quartet, és crear des de sim, perquè obre les portes a la zero; la creació pura i és més cos- sensibilitat, a l’amor a la música a tosa. Però és un repte que també nens que en principi no en tenen m’agrada! coneixement perquè només fan música a la classe de música de l’esI en el cas dels musicals? cola. Per a mi va ser una cosa molt Per a Mar i Cel m’anaven donant el especial.Vaig tocar a moltíssimes Amb Victoria text inacabat, l’anaven modificant funcions i vaig poder viure el conde los Angeles i la música s’hi anava adaptant... tacte directe amb els nens, veure a la Basílica En els musicals que he fet ha sigut les seves reaccions, sentir aquesta d’Assís. sempre així. Jo també participava en comunió que crea la música, que és

incomparable, no hi ha res més que ho aconsegueixi. I veure que la teva música és el vehicle de tot això és una gran satisfacció. Val a dir que aquesta cantata va agradar molt, potser perquè té aquest punt de musical que “enganxa”... M’havien passat gravacions de totes les altres cantates, cosa que em va ser molt útil. Algunes em van semblar una mica dures, però respecto molt la idea de cada compositor. Jo penso molt en quin servei ha de fer l’encàrrec, en aquest cas m’imaginava en el lloc dels nens, pensava què em faria il·lusió cantar i preparar durant tot un curs si jo fos d’ells. Per a mi era bàsic que es divertissin. Per a nosaltres, la música té transcendència, misticisme... però molta gent amb la diversió ja en té prou, i crec que això no és menyspreable, que la música diverteixi ja és molt important. A Arion i el Dofí hi havia de tot, algunes cançons més emotives també... Però la meva idea principal era que als nens els quedessin ganes de fer-ne una altra, que no pensessin “uf, no puc més!”... Per això vaig voler que el tema fos una història simple amb un argument i sense pretensions d’alliçonar. El text el era de David Nel·lo. Amb l’Assumpció Malagarriga havíem considerat temes diversos (l’ecologia, la guerra, l’exili...), però em venia més de gust explicar una mena de conte i aconseguir senzillament que tothom s’ho passés bé! I crec que es va aconseguir. Què més has fet, per a nens? Per al Cor Vivaldi vaig compondre la cantata de nadal Els pastorets. També una Missa Brevis per a veus blanques, que van enregistrar en un CD juntament amb una obra de Salvador Brotons. Has treballat mai component l’obra en contacte directe amb un cor? Sí, amb dos cors i dos directors molt diferents, l’Òscar Boada, del Cor Vivaldi de Barcelona, i en Josep Vila Jover, del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers. Són dos directors que no s’assemblen gaire de caràcter, però tots dos treuen

24 La Circular


partit del seu cor amb la mateixa efectivitat. Jo ho vaig enfocar amb esperit obert i dúctil, acceptant sempre els seus suggeriments perquè són ells qui saben tractar els nens i coneixen els seus límits.

En una sessió de Cantània.

Explica’ns l’experiència Amb el Cor Vivaldi, quan vam fer Els Pastorets, en els assaigs veia com anaven aprenent el material i m’orientava sobre què més podien fer. Em vaig quedar molt parat, tenen una disciplina de treball enorme, assagen cada dia i els hi pots demanar qualsevol cosa! L’Òscar m’animava a incloure-hi dificultats, totes les que volgués. De vegades em donava indicacions de possibles canvis i el cor responia com un de professional o encara millor. Amb els Amics de la Unió i el Bestiolari va passar el mateix. Anava als assaigs perquè, a més, jo els havia d’acompanyar en els concerts. Vaig incloure a les harmonitzacions alguns passatges que em semblaven molt difícils i ho feien tot! I de memòria! Com que jo no tinc pràctica coral, sempre em meravella la manera com els nens i joves poden cantar de memòria, sobretot les veus que no fan la melodia, no

tindrà la música diguem-ne culta? Veient allò que escolten i agrada a la gran majoria de nens i joves, semblaria que la “gran música” pot acabar sent només per als grans... Això és molt difícil de preveure. La meva impressió, i per això faig En què treballes, ara? la música que faig i especialment Sempre faig moltes coses alhora. quan és per a nens, és que cal Aquest estiu al festival de Torroella despertar l’interès amb la diversió. de Montgrí he estrenat una obra Això amb els nens és especialment per a piano a quatre mans en hoimportant. Si un nen s’ho passa bé menatge a la meva professora Maria amb la música –del tipus que sigui, Curcio, que hi feia cursos, amb un la que li agradi, la que sigui adecol·lega que també n’era alumne. quada a cada moment– cal confiar També he tocat a Girona, hem fet que ja anirà descobrint-ne més al festival de la Porta Ferrada un per ell mateix, tal com ho hem fet concert per a piano, clarinet i ortots, i que arribarà perfectament a questra de corda... Ara he d’escriu- escoltar Wagner i Brahms... Jo no re un concert per a piano i banda, hi tinc experiència però crec que encàrrec de la Banda Municipal, i l’interès no es pot forçar, l’afició tinc pendents alguns arranjaments i només vindrà pel gaudi, això és altres coses que em demanen. molt important. Nosaltres els hem de donar les armes posant-nos a la Algun encàrrec pendent de seva pell, pensant en allò que el nen música per a nens? vol i sense baixar el nivell. Ara mateix no. Tinc feina per endavant... Quan l’acabi ja decidiré què I si cal transigir en el nivell per aconseguir-ho? més vull fer. El criteri l’ha de tenir l’educador. Ell Fora del nostre ambient coral, ha d’aconseguir que el nen tingui quina supervivència creus que ganes de tornar-hi, evitar que pugui ha de ser gens fàcil! Com a compositor, és una experiència que em va agradar molt perquè, si el moment del concert és sempre emocionant, també ho és molt veure com de mica en mica tot va encaixant i l’obra va quallant.

novembre del 2010

25


pensar “això no m’agrada, no tornaré a l’assaig”. Col·laborant els compositors i els educadors hauríem de saber situar aquest límit. Està clar que no s’ha de baixar de la ratlla del bon gust, tot i que ja sabem que això és un terme subjectiu... Segurament també és una qüestió de repertoris Sí, és important no tancar-se en banda, obrir-se a nous repertoris. De la mateixa manera que es fan arranjaments de cançons tradicionals, se’n poden fer d’altra música que a ells els agradi. Si allò que ens fa por és caure en la “música de consum”, pensem que avui en dia no és com abans, ara el consum va tan ràpid que sovint en tres mesos obliden allò que tan els agradava. Insisteixes, doncs, que hem d’arribar als nens per la diversió Hem de fer que estimin la música perquè s’ho passin bé fent-la. Quan es facin grans ja hi trobaran altres al·licients, tot allò que conté la música de mística, transcendència, reflexió, passió... coses amb les quals pot divertir-se molt un adult. Però de nen, la música és com una casa amb moltes finestres: si n’obres una i dius “que bonic!”, et ve curiositat per obrir-ne d’altres de mica en mica... sempre que ningú no et tanqui la primera finestra al nas amb males maneres! Cosa que faríem si no anéssim en compte de no avorrir. Coneixes la feina de les federacions corals? La federació de Cor Joves em va fer un encàrrec per al 10è aniversari l’any 1993, va ser la cantata Els fills del segle, amb lletra de Miquel Desclot. Es va estrenar al Palau Sant Jordi amb l’OBC, dirigits per Salvador Brotons. El tema era la guerra de Bòsnia; en tractar-se de joves hi podíem tocar un tema més compromès. En aquesta edat tot es fa amb molta il·lusió i sinceritat i va ser molt bonic, encara trobo gent que hi va cantar i ho recorda. No he treballat mai amb el SCIC ni per als vostres nens, però tinc notícia de les vostres trobades i sé que heu estrenat cantates, conec una 26 La Circular

mica la vostra feina amb les corals infantils i la valoro molt. Alguna anècdota que recordis especialment? Moltes! Una d’emotiva del Cantània. Quan acabàvem els concerts, els músics i el director ens quedàvem xerrant a l’Auditori, comentant com havia anat, etc, mentre els nens anaven sortint. Molts nens i professores ens felicitaven. Un dia, un noi molt grandot se’m va encarar tot seriós i em va dir “Tu eres el compositor de ésto?” jo que contesto “si...” i vaig pensar ai, ai... I diu “Me dejas que te dé un abrazo?” “hombre, claro!” i em va fer una gran abraçada. M’estava dient “m’ho he passat tan bé que necessito abraçar-te”, va ser molt bonic. Realment, totes aquelles representacions, que en vam fer un

munt, van ser per a mi una experiència irrepetible, dels moments bonics de la meva vida. El grup de músics i actors que hi vam intervenir van viure aquells moments de conjunció màgica que no sempre es donen. Vols dir-nos alguna cosa més? Només que valoro molt la feina de les corals infantils. És sensacional veure nens i nenes que juguen, fan esport, fan la vida normal de la seva edat i alhora són capaços de dedicar unes hores a la setmana a assajar amb disciplina i convenciment, que s’ho saben passar bé cantant. Sens dubte és mèrit dels directors. Si hi ha un sector de la societat que ho aconsegueix vol dir que anem pel bon camí! M. Mercè Argüelles

Foto: D. Ruano


El Tècnic a l’abast

BUIDAT DE LES ENQUESTES DE VALORACIÓ DEL CURS 2009-10 A part de fer unes vacancetes, creiem que ben merescudes, aquest estiu, l’Equip Tècnic hem fet una lectura de les enquestes rebudes per tal de fer-ne un buidatge i una anàlisi de cara a millorar en l’organització de les properes Trobades. El buidatge

és força generalitzat i només de les activitats que han realitzat totes les corals, és a dir Trobades Taller i Juguem Cantants. En cas que algú en volgués informació més detallada es pot dirigir directament a l’Equip Tècnic.

TROBADES TALLER Dades generals sobre les trobades taller del 2010 El nombre d’enquestes rebudes és el següent: De les 75 corals que havien de participar en les Trobades Taller han respost les enquestes 29 corals, és a dir un 39% que desglossat per demarcacions és el següent: Barcelonès: 8 enquestes de 19 corals (42%) Eix Llobregat: 4 enquestes de 7 corals (57%) Penedès, Anoia...: 6 enquestes de 9 corals (67%) Tarragonès: 1 enquesta d’11 corals (9%) Terres de Ponent: 3 enquestes de 10 corals (30%) Gironès, Osona...: 5 enquestes de 10 (50%) Maresme,Vallès Oriental: 3 enquestes de 6 corals (50%) Vallès Occidental: 0 enquestes de 2 corals (0%)

Nombre de Trobades Taller: 10 (St. Jaume dels Domenys, Igualada, Terrassa, Girona, Barcelona, Cervera, Calella,Vic, St. Cugat Sesgarrigues, St.Vicenç de Montalt) Directors convidats: 18 David Azurza, Núria Batet, Mireia Besora, Pere-Lluís Biosca, Òscar Boada, Ester Bonal, Quim Bonal, Pilar Casals, Eulàlia Casso, Abel Castilla, Esther Doñate, Glòria Fernandez, Junkal Guerrero, Pau Jorquera, Pep Prats, Rosa Puig, Marta Rodoreda i Jaume Sala. Tallers de Mitjans A: 7 Tallers de Mitjans B: 11

Tallers de Grans A: 4 Tallers de Grans B: 9 Tallers de Grans C: 1

Corals participants i enquestes rebudes:

Mitjans

Grans

Cors inscrits

St. Jaume dels Domenys

A

B

4

0

0%

Igualada

A,B

A,B

7

4

57%

Terrassa

A,B

A,B

8

2

25%

Girona

A,B

B

10

2

20%

Barcelona

A,B

B,C

8

3

37,5%

Cervera

A,B

B

10

4

40%

Calella

A,B

6

4

66,7%

Vic

A,B

B

10

5

50%

St. Cugat Sesgarrigues

B

B

5

1

20%

St.Vicenç de Montalt

B

A,B

7

4

57%

75

29

38,7%

Trobada-Taller

Tallers

Total

Enquestes rebudes

%

novembre del 2010

27


1.- Participació Com ja es va comentar en les Jornades de Treball de juliol, cal remarcar que a part de les davallades de nombres de cantaires en què ens trobem any rere any, enguany hi ha hagut corals senceres que no han assistit a la Trobada Taller. L’Equip Tècnic valora aquest fet de forma molt negativa ja que cada Trobada Taller es munta especialment per a les corals inscrites; no per a corals neutres sinó per a corals concretes i basant-se en números de cantaires determinats. És evident que el fet que una coral sencera no hi assisteixi, desmunta la feina de moltes persones i de moltes corals i, per tant, demostra una actitud molt poc respectuosa; i encara menys quan no s’avisa, o es fa el dia abans. Aquesta davallada tan important en el nombre de cantaires participants va causar nombrosos canvis sobtats, alguns el mateix dia de les Trobades Taller, com, per exemple, haver d’ajuntar alguns grups per manca de cantaires o bé haver de canviar corals de Taller.

i se’n destaca la importància de poder mostrar la feina feta en una sala pensada per a fer concerts. Aprofitem l’avinentesa per felicitar i agrair, des d’aquí, totes les corals organitzadores pel seu esforç i acolliment.

3.- Aspectes Musicals La valoració sobre aquesta modalitat de Trobada ha estat majoritàriament positiva. Seguidament us desglossarem alguns punts que pensem que cal remarcar o comentar. Quant a la opinió sobre el repertori dels tallers i la vostra tria, ha estat molt positiva. Només fer constar que hi ha hagut força corals que a part del repertori del seu taller també han treballat repertori d’altres tallers.

Pel que fa als directors convidats, hi ha més diversitat d’opinions però en general són força positives i moltes van acompanyades de felicitacions al treball De les corals que han respost les enquestes i han as- realitzat, o bé d’elogis i agraïments per haver pogut sistit a la Trobada en podem extreure que hi va haver comptar amb el seu treball i bon fer. Cal posar en una assistència del 80% dels cantaires i que el 20% relleu, també, la valoració positiva que es fa del fet que no hi va assistir va ser per coincidència amb altres que un cor tingui l’oportunitat de treballar amb altres activitats, motius familiars o malaltia. Cal destacar que directors. En alguns casos es creu que els cantaires se en alguns casos, malauradament, hi va haver manca sabien molt bé les cançons i que durant el taller no d’interès i compromís per part de les famílies. se’n va treure prou suc; en d’altres, en canvi, hi havia algun cor que no portava el repertori prou après. Alguns cors, malgrat la seva valoració global positiva, lamenten el fet que faltessin cors o cantaires, ja que va dificultar més el treball degut a què el grup va quedar Pel que fa als aspectes organitzatius, les valoracions que es fan generalment són positives. Els horaris s’han poc nombrós. trobat correctes i els espais, tant dels assaigs com dels La valoració dels Tallers sorpresa també és força diconcerts, han estat ben valorats. En algun cas la sala d’assaig no s’ha trobat prou acollidora i en d’altres es versa. Potser es pot dir que en general es valora molt valora molt positivament poder cantar en un auditori positivament el fet de l’existència d’aquest taller, però el que queda més discutit és el contingut i el seu encert. Es veu interessant el fet que el director no sigui el mateix que han tingut durant la Trobada Taller. Algunes corals comenten que el contingut d’aquest taller hauria de ser més divers, és a dir, que no fos aprendre una altra cançó i que potser podria aprofitar-se per mostrar també aquest treball en el concert. D’altres corals diuen que caldria que els tallers fossin menys seriosos i que haurien de procurar ser musicals

2.- Organització

28 La Circular


però més lúdics; i potser distingint els grups de mitjans i els de grans, ja que en alguns casos els tallers no eren adequats a l’edat dels cantaires. Com a equip tècnic pensem que és interessant mantenir aquest tipus de taller en aquestes trobades i que en properes edicions potser s’ha de treballar i/o vetllar aquest aspecte amb els directors convidats. Pel què fa al concert, gairebé tothom ha trobat que és un bon incentiu per als nens, ja que és on mostren el resultat del treball fet al llarg del dia i del curs, malgrat que alguna coral cregui que el concert en aquest tipus de Trobada pot ser prescindible. En general el resultat dels 10 concerts ha estat força bo, amb totes les excepcions que vulgueu; en alguns s’hi ha reflectit més el treball del matí i en d’altres no tant. En alguns casos el cansament dels cantaires i la desconcentració que això comporta n’ha estat la principal causa.

Com a Equip Tècnic, la valoració general que fem de les Trobades Taller també és força positiva. Estem contents tant dels resultats musicals obtinguts com de les valoracions que se n’han fet ja que pensem que és un tipus de trobada que malgrat que pugui semblar senzilla, té una gran complexitat d’organització. Buscar 10 llocs on es puguin realitzar com a mínim dos o tres tallers, directors convidats prou interessants que tinguin disponibilitat de dates, repartir totes les corals segons el repertori que han escollit, les places ofertes en les diferents trobades i que les veus quedin equilibrades... no és tasca gens fàcil. Pensem que, una vegada més, les hores dedicades no han estat en va; al contrari, la feina feta per les corals, els organitzadors i els directors convidats ha estat molt bona i pensem que els cantaires i també els directors n’hem extret una molt bona experiència i això és importantíssim.

JUGUEM CANTANT Dades generals sobre els juguem cantants del 2010 El nombre d’enquestes rebudes és el següent: De les 71 corals que van participar en els Juguem Cantants han respost les enquestes 38 corals, és a dir un 53% que desglossat per demarcacions és el següent: Barcelonès: 16 corals/han respost 6 corals= 37,5% Eix Llobregat: 7 corals/ han respost 4 corals= 57% Baix Penedès: 9 corals/ han respost 5 corals = 55,5% Tarragonès: 9 corals/ han respost 3 = 33% Terres de Ponent: 13 corals/ han respost 5 corals = 38% Gironès, Osona: 9 corals/ han respost 6 = 67% Maresme,Vallès Oriental: 6 corals/ han respost 5 = 83% Vallès Occidental: 3 corals/ han respost 0 corals = 0% Es van celebrar 8 Juguem Cantants, un per demarcació excepte la demarcació de Terres de Ponent que en va celebrar dos i les demarcacions del dos Vallès que es van unir per celebrar un sol Juguem Cantant.

Lloc del Juguem Cantant

Demarcació

Data

Barcelona

Barcelonès

17 d’abril

Berga

Eix Llobregat

18 d’abril

Centelles

Gironès, Osona

18 d’abril

El Vendrell

Baix Penedès

24 d’abril

Lleida

Terres de Ponent

25 d’abril

Matadepera

Maresme,Vallès Oriental i Vallès Occidental

25 d’abril

Tarragona

Tarragonès

16 de maig

Ponts

Terres de Ponent

30 de maig

novembre del 2010

29


1.- Aspectes organitzatius Pel què fa a les informacions rebudes, la majoria de corals les han trobat suficients i entenedores, amb algunes excepcions que contràriament creuen que no han estat suficients i que s’han rebut o amb el temps molt just o massa tard. Quant a la valoració dels locals (assaig, concerts, dinar, tallers...) només una coral ha valorat negativament aquest aspecte, les altres ho han valorat generalment de manera positiva. En algun cas la pluja va jugar una mala passada a l’hora de dinar i en les activitats posteriors, que es feien a l’aire lliure, però l’organització ho va poder arreglar força bé.

cantar els més petitons sigui una tasca senzilla, cal una bona formació tan musical com pedagògica. Els concerts es valoren força bé, en general s’hi reflecteix el treball fet durant l’assaig però sobretot el que s’ha realitzat al llarg del curs. Cal anotar la gran dificultat que suposa fer mantenir l’atenció a cantaires de 3 i 4 anys durant un concert després de tota una jornada de treball i joc. Una vegada més, torna a quedar sobre la taula què passa amb aquests cantaires tan petits. Com a Equip Tècnic pensem que no és bo pels nens i nenes d’aquestes edats participar en un Juguem Cantant ja que els suposa un esforç massa gran i el tipus d’activitat que se’ls demana no està pensada per a ells. Som conscients que cada vegada hi ha més corals que, per la seva organització, tenen cantaires d’aquestes edats; en tot cas, caldrà parlar de si cal incloure d’alguna manera aquesta franja d’edat de cantaires.

La valoració dels horaris no ha estat tan unànime. Hi ha hagut corals que han trobat que l’espai de lleure de després de dinar i d’abans del concert era excessivament llarg, d’altres que l’estona d’assaig dels tallers era massa justa, d’altres han comentat que potser no calia No voldríem acabar aquesta valoració sense expressar fer assaigs parcials i que amb l’assaig general n’hi havia el nostre agraïment a totes les corals i poblacions que suficient. han acollit tots els Juguem Cantants d’aquest curs. Un any més, els grups de petits han pogut gaudir d’una diada pensada exclusivament per a ells. Com a Equip Tècnic, pensem que l’autonomia de cada demarcació Intentar resumir les diferents opinions no sempre és en l’organització d’aquestes trobades és positiva, ja fàcil i menys tenint en compte les múltiples diferències que promou la diversitat d’activitats, de repertori, de entre els diferents Juguem Cantants, però procurarem directors, de propostes... i al mateix temps fomenta la fer-ho el màxim d’acurat possible. cohesió de la demarcació. Pensem, també, que és important fomentar els grups de petits ja que són la base El repertori va ser força variat, fet que ha comportat de la majoria de les nostres corals. Per aquesta raó opinions ben diverses. En alguns Juguem Cantants s’ha continuarem treballant i insistint per trobar o encarreinterpretat cançons comunes i després una cantata; gar nou repertori i formar als directors per tal que el en altres casos només una cantata; d’altres han cantat treball amb els més petits sigui cada vegada més ric. cançons del programa comú enllaçades amb un text escrit per a la ocasió; en algun dels Juguem Cantants Equip Tècnic del SCIC no s’han utilitzat cançons del programa comú. No tothom es va sentir còmode amb el repertori, en força casos es comenta que no va ser adequat a l’edat dels cantaires (cal dir que en força Juguem Cantants hi havia cantaires de 3 i 4 anys, aspecte que comentarem més endavant). D’altra banda, també cal dir que moltes corals van trobar el programa comú dels petits força adient i interessant i l’han utilitzat en diverses ocasions.

2.- Aspectes musicals

Pel que fa als directors, majoritàriament es valoren positivament; tant pel seu treball amb els nens, com per la manera de connectar amb ells. En algun cas es comenta que el treball va ser fluix i que el director no va estar a l’alçada de la situació. Cal tenir present que el fet que el repertori dels grups de petits sigui més senzill no implica que fer 30 La Circular


Cors amb Cor

L’ANDREA A L’ESQUELLERINC Tot va començar a la cantonada del carrer Trinquet amb Caponata, de Barcelona. Anava amb l’Andrea de camí cap a casa i em vaig trobar a una amiga de la família, la Roser La Torre, que em va començar a parlar de l’Esquellerinc. En un primer moment em va sonar tot una mica estrany perquè a casa no venim d’una cultura de música ni de corals, però al mateix temps, tot plegat semblava atractiu. L’Andrea, per a aquells que no la conegueu, té una discapacitat del 75% amb una afectació motriu que no li permet, de moment, caminar. Té discoordinació motora i afectació visual; tot això fa que necessiti sempre assistència personalitzada per a la seva vida diària. Per altra banda, cognitivament no està tant

afectada, és capaç de parlar i de mantenir una conversa, és irònica, divertida i feliç. Quan era un nadó, escoltar música la relaxava molt i per tant sempre ha estat una pràctica habitual a casa tenir música de fons: era i és la millor manera d’activar l’Andrea. Potser per això, una de les habilitats destacades de l’Andrea des que era molt petita era i és la bona oïda i l’entonació; és a dir que la proposta de la coral, per diversos motius, ens va semblar una opció molt encertada. Aquest any serà el quart que l’Andrea forma part de l’Esquellerinc i està sent una experiència molt gratificant tant per ella com per a nosaltres. De totes les activitats

que fa l’Andrea, aquesta és l’única on, sense dependre de l’ajut d’una altra persona, és una més i sent que forma part d’un col·lectiu. Els efectes positius que això aporta al seu interior no es poden descriure amb paraules. Aprofitem l’avinentesa per expressar el nostre agraïment a tots aquells que formen part de la coral, que han apostat per donar-li més oportunitats i fer que sigui una coral inclusiva, oberta a totes les persones, permetent que els beneficis de la música i el cant estiguin a l’abast de tothom. Amb molt d’afecte, Pares de l’Andrea

CORS AMB COR i ELS CORS ALEGRES DE VALLS ell s’aixecava de cop i volta, durant l’assaig, per fer alguna pregunta fora de context. No es relacionava amb els altres companys i quan ella donava algun exemple havia d’anar amb molt de compte perquè ell no ho entenia com una cosa abstracta, sinó com una realitat. El Guillem té el Síndrome d’Asperger, la característica principal d’aquest transtorn és la dificultat per a la interacció social, sobretot amb els altres nens. Quan va començar a cantar a la coral de petit, l’Imma, la seva directora, ens explicava que no va ser gens fàcil:

li hem vist l’evolució amb el temps, sabem que per a ell la coral ha estat i és un espai on compartir, jugar, aprendre, reconèixer l’emoció d’un concert, de cantar una cançó que li agrada...

La Candela té, per un problema durant el naixement, una discapacitat Ara en Guillem té 15 anys. Aquest motriu que li afecta sobretot una és el darrer any que cantarà a la cama i és per això que porta una coral infantil i és un més del grup. fèrula que l’ajuda a l’hora de camiHa millorat la seva interacció nar. També té associat un problema amb els altres tot i el transtorn. Li en la parla i això fa que cantar sigui encanta cantar, tocar el piano, fer un gran recurs per tal de millorar sortides i intercanvis i nosaltres que la dicció i l’adquisició del llenguatge. l’hem vist créixer i fer-se gran, que Ella és una nena més al grup de novembre del 2010

31


mitjans, canta, balla i fa totes les activitats com la resta. Puja i baixa sola les escales, més lenta que la resta, però sempre hi ha algun company que l’acompanya.

un símbol d’inclusió, on tothom hi té cabuda. Tots els nostres cantaires, dia rere dia, fan del cant coral un nexe d’unió, fan d’aquest petit gran projecte una realitat.

Com la Candela i en Guillem, pels Cors Alegres han passat i passaran molts nens i nenes amb ganes de cantar i passar-s’ho bé. La coral és

Tots som especials a la nostra manera, perquè no hi ha cap ésser humà estàndard o comú. Tots som diferents. Alguns hem perdut la

capacitat de fer servir una part del nostre cos a causa de malalties o d’accidents. Però això no té importància; només és un problema mecànic. Allò que és veritablement important és que “conservem l’esperit humà, la capacitat de crear”, com diu Stephen W. Hawking. Cors Alegres de Valls

M’AGRADA ANAR A LA CORAL Bé gent, em presento: Em dic Laura Vaig a la coral des que tenia 3 Mitjans Martí.Visc a Llorenç del anyets i sempre hi he anat molt Penedès i m’agrada anar a cantar a contenta. la coral Rossinyols del meu poble. M’agrada molt cantar. Jo sóc una noia amb la Síndrome de Down i no tinc cap problema ni Amb la coral fem trobades amb per aprendre’m les cançons, ni per altres corals de Catalunya, fem fer les danses, ni per fer les acti- tallers i també fem intercanvis. vitats que fem. Ara tinc 15 anys. La Vam fer intercanvis amb Barcelona, nostra directora és la Roser, que Igualada... i una coral del País Basc! canta súper bé i que tot el curs Ara fa 2 anys vaig anar a Nevers passat ens va ensenyar cançons (França) amb els nois i noies de la noves, com per exemple: Si tu te’n coral Rierol perquè la Rosa, la seva fas la lluna, La dama de Mallorca i el directora, ens va convidar a uns Tutiramai. quants cantaires de la nostra coral. M’ho vaig passar súper bé. La Marina, que és una altra directora i que també canta bé, ens Fem un concert per Nadal i un a va ensenyar el Xumbala i altres final de curs i m’agrada molt perquè cançons. Totes les directores que he m’ho passo bé i tots els altres tingut des que vaig començar són cantaires també. El dia que fem el molt maques. concert és com un dia de festa!!

Gràcies a la coral he fet amics i amigues. Gràcies a la coral he après cançons. Gràcies a la coral he millorat la meva veu. Gràcies a la coral estimo la música. Gràcies a la coral he anat a molts llocs a cantar i a fer tallers. Gràcies a la coral he conegut a nens i nenes nous. Gràcies a la coral he conegut a moltes directores. Gràcies a la coral he estat feliç. M’agradaria que hi pogués anar durant molts anys. Visca la coral Rossinyols!!!!! Laura Mitjans Martí

AULA DE MÚSICA A TEMPO DE SABADELL I LA INCLUSIÓ Des del moment en què el Secretariat ens va presentar el projecte “Cors amb Cor” a les jornades de Treball de l’octubre del 2009, ja vàrem començar a donar-hi voltes.

No acabàvem de veure clar com podíem fer la inclusió de noies i noies amb discapacitat, sense trencar la dinàmica dels assaigs de les nostres corals i, per altra banda, no discriminar deficiències o A l’Aula de Música A Tempo hi ha discapacitats pel sol fet d’adequar alumnes amb necessitats educatide forma notable aquest ritme. No ves especials, però es treballen de sé si m’explico. Allò que no volíem forma individual o, si el seu grau de era trobar-nos amb uns pares il· discapacitat ho permet, s’adapta el lusionats perquè el seu fill cantés en una coral i que la seva discapacitat seu aprenentatge al d’un grup de fos tant gran que no el poguéssim treball. incloure en el projecte. Partint de 32 La Circular

la base que hi ha moltes menes de discapacitats (visuals, motores, conductuals, síndromes de down...) i, algunes, amb molts graus, no volíem de cap manera dir: tu sí i tu no. És curiós com sovint les propostes, els projectes, les col·laboracions... es van gestant de forma natural, espontània, sense forçar, sense fer una gran planificació... gairebé com si fos un bolet. Conec des de fa temps la Mavi,


mestre d’educació especial del Francesc Bellapart i mare d’una alumna de l’Aula de Música. Pocs dies després de les Jornades de Treball va demanar-me repertori de cançons d’arreu del món per treballar amb els seus alumnes. Aquest va ser el punt de partida per començar el projecte “Cors amb Cor” a Sabadell. Des del primer moment jo volia que aquest projecte arribés a nois i noies que tinguéssin unes problemàtiques prou importants perquè els fos molt difícil poder participar i relacionar-se en activitats “normalitzades” fora del seu centre. Poder fer un treball amb nois i noies amb retard mental lleu i moderat ens permetia fer arribar la música a un col·lectiu més desafavorit i amb menys oportunitats de participar ens projectes com aquest. A la Lola, mestre d’educació especial del Xaloc, no la coneixia. La primera escola d’educació especial a Sabadell (ja fa molts anys) va ser precisament Xaloc i era de justícia fer arribar la proposta a la direcció del centre. Tots dos equips directius van rebre el projecte amb moltes ganes. I després d’una petita reunió vàrem començar la feina. El plantejament era treballar cada centre per separat dins del seu horari lectiu i fer trobades un cop al mes amb els tres grups vocals. No només volíem fer un treball musical, sinó el que preteníem era fer una inclusió. Per tant, a més a més de la feina, volíem compartir una estona d’esbarjo. Després de les vocalitzacions i una bona estona de treball, sortíem al pati per esmorzar i jugar tots plegats. I després dels jocs i amb la panxa plena, treballàvem una estoneta més abans de marxar cap a casa. Els centres d’educació especial van triar els nois i noies que formarien part del grup coral. El criteri era que a més d’aquells que pel seu grau de discapacitat hi podien

cantar (alguns només cantaven les síl·labes finals), inclouríem altres que tinguessin una vivència musical molt activa (ja fos portant obstinats rítmics o pulsacions amb instruments de percussió indeterminada). Molts dels nois i noies dels centres d’educació especial tenen dificultats en la parla; però s’ho passen molt bé amb la música.

ses discapacitats amb una formació que els permet tocar flauta, guitarra, acordió, teclat, percussió i veu. Ells varen acompanyar, juntament amb la formació de Dani, algunes cançons i sols van tocar la que va servir per tancar el concert.

El projecte Cors amb Cor, a Sabadell ha estat un repte a les quatre entitats que hi han col·laborat: Necessitàvem que les cançons Bellapart, Xaloc, el “Cracs” d’Andi i tinguessin un acompanyament ins- l’Aula de Música A Tempo. Un repte trumental. I volíem que fos prou ric que creiem haver aconseguit perperquè el resultat tingués el màxim què hem cregut des de el primer de qualitat. Per això, vàrem buscar moment en el projecte, els nois i que ens féssin arranjaments de les noies l’han gaudit, els pares i mares cançons. Daniel Carbonell va crear s’hi han abocat, hem trobat gent uns arranjaments molt atractius i es que ens ha donat suport... i perquè va encarregar de buscar la formahi havia molta il·lusió. ció musical que els acompanyaria: clarinet, trompeta, banjo, guitarra i No tot són flors i violes. També bateria. ens hem emportat sorpreses i hem hagut de lluitar molt per poder Hauríem volgut enregistrar les tirar-lo endavant. I, com podeu imaparts instrumentals per facilitar ginar, sempre hi ha pel mig el tema la feina de les mestres d’educació econòmic. Tot i que el suport de especial i perquè els nois i noies de mestres especialistes, mestres de Bellapart i Xaloc es familiaritzesmúsica i directors ha estat voluntasin amb les estructures musicals i ri, s’havia de trobar l’auditori per al els acompanyaments; però no va concert i poder pagar les despeses ser possible, no ens arribaven els dels músics i els arranjaments. diners. Volem donar les gràcies al SecretaI per acabar-ho d’arrodonir i fer riat de Corals Infantils de Catalunya encara més enriquidor el projecte, i a l’Ajuntament de Sabadell per la vam tenir el privilegi de comptar, a seva col·laboració. I a Catalunya Ràmés d’uns músics molt especials, els dio i al Diari Sabadell per la difusió “Cracs” d’Andi; un grup instrumen- que n’han fet. tal format per sis joves amb divernovembre del 2010

33


Gràcies a tot el suport humà i d’entitats, quaranta cinc nois i noies de les escoles d’educació especial de Sabadell, citades abans, vàrem poder oferir el passat 5 de juny un concert de Cant Coral obert a la ciutat, al centre cívic de Can Balsach, acompanyats per músics professionals i pel grup instrumental els “Cracs” d’Andi.

Aquesta iniciativa ha fet realitat tensitat amb què tots han participat, aquesta acció d’una forma diferent, la felicitat que desprenien les seves amena i divertida. cares, els seus gestos...

Ha estat una experiència molt enriquidora. Tots hem après molt. Els nois i noies sense discapacitat, el respecte a la manera de funcionar de les persones amb discapacitat, el seu ritme d’aprenentatge, entendre les seves limitacions, el compromís que tenen envers als altres... I sobre Hem aconseguit l’objectiu que tot valorar l’esperit de superació ens vàrem plantejar per al projecte: apropar als nois i noies amb que han mostrat dels nois i noies discapacitat a un entorn normalitzat de les escoles d’educació especial. tot utilitzant com a eina la música, Els nens i nenes de Xaloc i Bei més concretament el cant coral, alhora que ens ha permès treballar llapart a través d’aquest esforç i valors com tolerància, participació, d’aquest esperit de superació fan que millori la seva autoestima. La convivència i solidaritat. mirada sobre ells mateixos canvia A les escoles d’educació especial i això provoca en les famílies i en la societat fer caure barreres que s’ha viscut l’activitat de cant coral com una manera d’ajudar a formar abans semblaven infranquejables. nois i noies competents a nivell social, ja que com a ciutadans de ple Per a nosaltres, l’equip de mestres dret han d’aprendre a participar en i directors, la satisfacció de veure la complicitat i les relacions, encara aquesta societat i a gaudir del seu que fossin petites, que es van estemps d’oci. tablint entre ells i la de fer realitat La societat ha de fomentar la aquesta inclusió per la qual hem de inclusió de forma natural i activa. lluitar tots plegats. La il·lusió i la in-

Quant a la vessant musical el resultat ha estat molt bo i ric, gràcies a un repertori molt ben triat i als arranjaments musicals que va fernos Daniel Carbonell. L’èxit i la valoració per part de mares, pares i familiars ha estat increïble. Tothom estava molt content. I al llarg d’aquest temps hem viscut moments molt emotius, com quan mestres i músics van regalar als cantaires i als Cracs d’Andi una flor, en acabar el concert. Tot plegat ens encoratja, a totes les entitats, a donar continuïtat al projecte i a establir col·laboracions entre elles i amb altres. Un record que esperem sigui molt viu en tots i que el puguem anar continuant i fent créixer any rere any. Montserrat Farràs Aula de Música A Tempo

Activitats de les corals

UN CONCERT EN FAMÍLIA El concert de Sant Lluís (21 de juny de 2010) de les corals dels Lluïsos de Gràcia, de Barcelona, va ser un excel·lent exemple de la feina que fan les “famílies” del nostre món coral; és a dir, les entitats que, reconeixent els valors educatius, culturals i lúdics del cant coral, comencen formant els infants en un cor infantil i els donen la possibilitat de seguir 34 La Circular

cantant en altres cors de la mateixa adults de casa anar també a la coral entitat quan es van fent grans i, si ho i donar-hi importància, fins i tot fan volen, al llarg de la vida. concerts juntament amb els pares o els germans. Així, cantar esdevé per A més dels valors educatius que té a ells una activitat normal i habitual. per a un infant el fet de participar En conseqüència –i suposant, és en un cor (ja sigui d’escola, d’escola clar, que el director del cor infantil de música, de barri, de parròquia...), hagi tingut prou traça per fer que en els cors infantils d’aquestes enti- s’hi interessin– és més probable tats els nens veuen els germans i els que aquests nens conservin de


grans el gust per cantar en un cor; i el cant coral, com sabem tots els qui el practiquem, és la manera més accessible a tothom de fer música en comú i de gaudir-ne.

que fos un concert “amb Gràcia”, cosa que es va reflectir en els comentaris i breus escenificacions que enllaçaven l’actuació d’un grup amb la del següent a manera de fil conductor. El repertori de tots els cors Si, a més, l’entitat en qüestió té bona era volgudament fresc i informal i cura de la qualitat del cant que s’hi el concert va acabar amb un cant practica, tant pel que fa a la formació comú molt d’acord amb el tarannà vocal com als repertoris, la família general del concert: la coneguda coral esdevé globalment una eina adaptació de La Trinca de la cançó per contribuir a la formació de tots Festa Major. els seus membres, de l’edat que siguin, alhora que reforça la cohesió El Virolet, ara mateix una de les social i cultural de l’entorn en què corals més nombroses del SCIC, es mou, del barri, del poble... ha estat dirigit el curs 2009-2010 per un equip també nombrós: Anna A Catalunya tenim molts i bons Agudo, Jan López, Laia Nieto, Laia exemples d’entitats així; en aquest Pedrol, Magalí Sala, Berta Junqué, cas concret, parlem d’una de les Clara Prats, Marta Cordomí, Pablo que estan formades per cors no Larraz i Marta Rodoreda. Han bateprofessionals, “famílies corals” jat els grups dels més petits com a que per Nadal, per final de curs Flautes Travesseres (3-4 anys) i els o en alguna festa significativa, es petits com a Kazoos, després venen reuneixen en un concert conjunt. Mitjans I, Mitjans II i Grans. Com És sobretot com a exemple de la tenen per costum, van enllaçar tasca educativa i social d’aquestes l’actuació de cada grup amb una entitats, autènticament transgene- cançó comuna amb el grup següent, racionals, que comentem aquest cosa que exigeix bona coordinació concert. i complicitat per part de l’equip de directors. També com en anys El de Sant Lluís és el concert que anteriors, van acomiadar amb un fan juntes cada any les cinc corals obsequi les noies més grans que dels Lluïsos de Gràcia: el Virolet, passàven al cor juvenil Sinera. Sinera, La Fuga, Cantiga i Vent del Nord. Entre tots, cobreixen Aquest any s’acomiadava també una franja d’edat que va des dels Clara Prats, després de força anys 3-4 anys fins gairebé els 80, amb cantaires que en molts casos han passat successivament per més d’un dels cors com a cantaires, col· laboradors o directors.

de col·laborar molt activament en els cors de la casa; una col· laboració que va començar de nena cantant al Virolet, després a Sinera i a Cantiga i posteriorment dirigint Virolet i Sinera. I també ho deixava Laia Pedrol, cantaire de Cantiga i directora força anys del Virolet. Des del SCIC, en el qual totes dues han treballat molt i bé com a membres de l’Equip Tècnic i en tot allò que ha calgut, els desitgem molta sort! S’acomiadava també Jordi Canals, fundador i director de la coral La Fuga; uns comiats emocionats per part d’ells i de tots els presents. És un goig presenciar concerts com aquest, organitzat amb il·lusió i “bon rotllo” per part de tothom. Cal felicitar tots els directors, començant per Pep Prats qui ha estat sempre un ferm impulsor de la vida coral de l’entitat i, especialment, del cor infantil (un amor correspost... només cal veure’l amb els nens!), i felicitar també tots els cors per mantenir tan encertadament allò que dèiem abans: els valors educatius, culturals i lúdics del cant coral. Que per molts anys segueixin treballant amb semblant vitalitat. M. Mercè Argüelles

Tot El Virolet Foto: Cesc Rovira

Això fa que el concert sigui també un acte familiar en el sentit estricte perquè, a part amics i coneguts, molts dels assistents estan emparentats en diferent grau amb un cantaire de les corals... o amb dos, amb tres, o amb més, com ho estan entre ells alguns cantaires dels diversos cors. I en el cas de Lluïsos, una entitat molt arrelada a Gràcia des de fa més de 150 anys, els cantaires en són socis i més d’un d’ells és actiu també en altres seccions (bàsquet, teatre, guitarra, excursionisme...). Cada any es fa càrrec de l’organització del concert un cor diferent. Aquesta vegada era Cantiga.Volien novembre del 2010

35


INTERCANVI AMB EL CORO JUVENILE DE TORRES VEDRAS (PORTUGAL) Els dies 9, 10 i 11 d’abril la coral Art-9 viatjà a Lisboa i a Torres Vedras, un poblet situat a 50 km de Lisboa. El primer dia vam visitar Lisboa i el segon dia, a les 9 del matí un bus de Torres Vedras ens va venir recollir a l’alberg de Joventut on ens estàvem i ens traslladà fins allà. Els nostres amfitrions ens esperaven en el local del “Coro”, on també hi ha entitats de ball; un lloc molt antic. Després d’acompanyar-nos en una visita pel poble, que té un bonic “Castello”, ens van portar a un parc on pares i mares de la coral ens havien preparat un dinar fet per ells: espectacular!!... per aprimar-se!! Ens havien organitzat un concert a l’església del poble, així que un

cop acabada la missa, fem el nostre concert on interpretem diverses cançons en català i alguna en portuguès. El Cora Juvenile ens va interpretar una cançó de benvinguda i al final vam cantar dues cançons conjuntament: una proposada per ells, Dorme, dorme meu menino i l’altra per nosaltres L’hereu Riera: totes dues a tres veus. Fantàstic!! Després ens conviden a sopar a un restaurant i tornem a Lisboa en bus, plens d’obsequis i d’amistat. Amistat que segurament seguirà i permetrà que el pròxim curs vinguin a Granollers.

Barcelona amb avió. Bons records, bona música i moltes ganes de retrobar-nos. Coral ART-9 de Granollers

L’endemà, últim dia, vam visitar una mica més Lisboa: el Castell, etc i tornem cap a

L’ARC A HOLANDA Impressions d’una cantaire Quan vam arribar vam esperar l’autocar i vam anar a Madurodam. Després, quan vam baixar de l’autocar vam veure totes les famílies que ens acollirien a casa seva. Se’ns van emportar en parelles (les parelles que haviem escollit nosaltres) i ens van ensenyar el lloc en què hauriem de passar els propers cinc dies.Vam estar una estona amb les famílies i després ens en vam anar a sopar a les set de la tarda!!!!!!!!!!!!!!!

Cada dia, la mare de la família holandesa ens despertava a les set del matí i ens n’anàvem on ens esperava l’autocar per visitar més coses d’Holanda. Va haver-hi dos dies que vam fer concert. El primer va ser més curt i hi havia molt poca gent escoltantnos. El segon concert va ser a un lloc molt més gran i amb totes les famílies holandeses escoltant-nos. A diferència de l’altre concert, en aquest els nois holandesos van cantar també i ho van fer realment bé.

Paraules d’una mare de l’ARC Sortir de l’ou, viatjar per conèixer, conviure per respectar, compartir per apreciar, veure i sentir per aprendre a mirar i a escoltar, tot fent música cantant. Una experiència per als nostres fills que els ajuda a créixer i que els pares valorem molt positivament. Moltes gràcies per aquesta oportunitat. Sempre guardaré el record de l’arribada a l’aeroport! Míriam (mare de Maria Cobo)

L’últim dia abans d’anar-nos-en cap a Barcelona estàvem molt tristos; però per acomiadar-nos les dues corals vam preparar un sopar (que el vam fer molt aviat) tots junts a l’escola dels holandesos.Va estar molt bé i, a més a més, així ens vam poder despedir dels nostres amics holandesos.

Diàleg entre dues famílies La família Van Nunen diu: “És molt bonic veure com la música uneix gent de diversos llocs del món...”

i la família Mogas-Ribas respon: “Sí, realment és emotiu que els En conclusió, ens ho vam passar joves es trobin tot fent música en molt bé i vam practicar l’anglès. comú”.

36 La Circular


VIATGE A PÉCS, relat des de l’avió de tornada. Ja tornem. Estem a l’avió que ens porta de Munich a Barcelona (primer ens ha portat de Budapest a Munich). Estem petats. Durant aquests dies ha costat trobar estones per escriure. Ara, a l’avió, les imatges, anècdotes i tot el que hem estat vivint, es succeeixen en un aiguabarreig com de somni. Abans que s’esborrin del pensament (que costarà molt) ho deixem per escrit: Durant aquesta setmana Pécs s’ha convertit en una mena de ciutat festiva, on música i cultura han sortit al carrer. Els matins, al taller “Songs of angels”, els assajos són llargs però interessants. A les tardes fem descoberta, coneixences, concerts... L’allotjament que ens ha tocat (Kodály Zoltán Hostel), una residència d’estudiants, no era ni de tres ni de dues ni gairebé d’una estrella: edifici vell, neteja justa, dutxes molles i WC poc brillants. Però la música que hi hem muntat ha esvaït les

primeres males impressions. Hem compartit veus amb nens i nenes, nois i noies de Xipre, Tai Pei, Bèlgica, Hongria i això ha estat un plaer.

no, moltíssima música. No ha tingut en cap moment la debilitat ni la necessitat de fer cap cosa extraordinària per captar l’atenció dels cantaires: inicia els assatjos dient Cadascun d’aquests països ens ha bon dia, fent una vocalització, cada aportat un punt de la seva cultura: dia igual, de tres vocalisos diferents, - xinesos: endreçats, obedients, amb els nens i nenes asseguts a la silenciosos cadira. Ha donat les pauses que ha - belgues: les seves veus. També la cregut necessàries en cada moment seva supèrbia i cada dia, en funció de la resposta - hongaresos: les seves meravelloses que ha anat rebent dia a dia, sabent veus i la llengua, la seva senzillesa que com més enllà de la setmana i educació. El respecte per a la més cansats estan/em tots plegats. música. Però la dinàmica d’assaig ha estat - xipriotes: la seva alegria, calidesa la clàssica, de: llegim primera veu, mediterrània, generositat. llegim segona i ajuntem. Llegim tercera i afegim segona. Tots junts. Amb tots ells hem après molta música, molta disciplina d’assaig. I això amb un repertori que no és Nosaltres hem aportat l’alegria, la gens fàcil (i menys per nosaltres innocència i candidesa dels més jo- que tot el més difícil que hem fet ha ves. Hem enamorat xipriotes i hem estat El petit japonès a dues veus). endolcit hongaresos... Però els i les nostres cantaires, tot i trobar feixucs els primers assajos, Ha estat una experiència fantàsn’han tret un meravellós record. tica! El director, Férenk Tóth, un Aquest és el repertori que hem home gran, seriós, afable amant dels treballat, tot de Zoltán Kodály: nens i nenes i de la música, ens ha Angyalok és Pásztorok, Ave Maria, Esti transmès molta calidesa, humanitat, Dal i Harangszó. tranquil·litat i ens ha ensenyat, com

novembre del 2010

37


Una anècdota: Un dia tot visistant un castell, mentre esperàvem per entrar, i per distreure la nostra canalla, els vaig proposar de preparar la cançó, catalana de L’àngel i els pastors ja que en el taller feiem Angyalok és Pásztorok hongaresa. Els vaig fer la broma que ho hauríem de cantar davant de tota la resta de cantaires. El que no sabíem en aquell moment és que l’endemà ho hauríem de fer de veritat, ja que el director va demanar a cada coral (per tal de conèixer-nos i escoltar el deix de cada país) que preparéssim una can-

molt el dia del concert: dubtàvem del comportament dels nostres cantaires (l’estar-se quiets i atents Total, que, davant de 150 nens i nenes,directors i directores, i des- no acostumava a ser el seu fort): van estar de 10! Quin goig que feprés d’haver introduït primer què és i qui som Catalunya i els catalans, ien cantant enmig de totes aquelles veuarres!!!. i després la cançó, comparant-la amb la que treballàvem al taller, els Estem molt i molt contents 6 nens i nenes de la ex-coral “El Raïm” més la Cèlia i l’Oriol de Tor- d’aquesta experència. La recomaredembarra, vam cantar els Pastorets nem a tothom i la intentarem tornar a fer així que ens sigui possible. de la muntanya... Tot un èxit. çó popular del país d’on veníem.

Una altra anècdota: la Maria i jo, directores i tots els pares i mares que ens acompanyaven, vam patir

Montse Terrades, directora.

BONN Durant els dies 7 a l’11 de juliol, les corals L’Esquitx i Gymúsic de Barcelona, vam tenir l’ocasió de participar al Festival Youth Choirs in Movement II, a la ciutat alemanya de Bonn. Per a nosaltres ha estat una experiència carregada de sorpreses i d’idees noves, sobretot a l’hora de treballar el cant coral relacionat amb el moviment. Hem pogut comprovar com el moviment pot ser un bon suport per a la veu i com és possible que els cors interpretin repertoris més propers al pop o al rock amb una qualitat excel·lent.

Sota la protecció de Beethoven

7 de juliol

Ens vam llevar d’hora al matí i vam quedar tots a l’aeroport, els nois i noies de l’Esquitx i de Gymúsic. Vam agafar l’avió cap a les 8h. Tots estàvem nerviosos per arribar-hi. Al cap de 3 hores ja hi érem, havíem Aquí teniu una petita crònica del nostre viatge escrita per dues cantaires. arribat a Düsseldorf, però encara ens faltava agafar un tren que ens Laia de las Heras i Erola Ramis portés a Bonn. Directores de l’Esquitx i de Gymusic

El primer que vam fer, va ser un bon dinar al parc de la universitat. Seguidament, vam anar cap al Brückenforum, on vam conèixer les famílies que ens acollirien, i al cap d’una estona d’estar amb ells, algunes corals van inaugurar el festival amb un concert. Després vam anar cadascú a casa de la seva família d’acollida.

8 de juliol Ens vam trobar a l’escola dels nens de la nostra família d’acollida, vam assajar algunes cançons i ens vam dirigir cap al taller, que es feia en una residència de la 3a edat. El nostre taller es deia Singing and Meditation i treballàvem amb un director que era de mare japonesa i de pare alemany, es diu Yoshi Kinoshita. Compartíem el taller amb una coral d’Israel i una altra de Bulgària. Fèiem escalfaments divertits i jocs 38 La Circular


9 de juliol

de cant. Ens va ensenyar una cançó a quatre veus, Touching, i després Silere et Audire, i en vam aprendre la Al matí vam anar al taller del Yoshi i coreografia. vam parlar sobre la meditació.Vam treballar el ball i el cant del Silere et A la tarda vam anar a fer un Audire, vam assajar com ho faríem el concert on totes les corals que hi dia següent al concert i vam anar a havia a Bonn cantaven alguna cançó. la vora del riu Rin a practicar-ho. Nosaltres vam cantar Si tu te’n fas la lluna. Estàvem una mica nerviA la tarda, vam anar a un hotel molt osos. L’escenari era molt gran, hi bonic, amb molta classe, on vam fer havia molta més gent de la que ens el concert de les cançons catalanes: imaginàvem... encara que no ens en Si tu te’n fas la lluna, Mon pare i la recordem gaire perquè tota l’esto- mia mare i Aquí dalt de la muntanya. na miràvem la Laia, la directora de La sala on vam cantar feia una mena Gymúsic. Ens van venir a veure les d’eco, i hi havia un piano de cua. nostres famílies d’acollida, i com I com sempre, altres corals van sempre, després vam marxar cap a cantar unes cançons boniques i dila nostra casa. vertides... però les nostres cançons eren millors!!!! Després vam tornar a la casa d’acollida.

10 de juliol, concert final L’últim dia al matí, vam anar a assajar el Silere et Audire i el Touching, ja preparats per fer el concert. A la tarda, es va fer el concert final, on cantaven tots els tallers, i on nosaltres vam cantar amb els cors d’Israel i de Bulgària. Cada taller anava d’un tema diferent, però tots van ser molt macos i divertits. En acabar el concert, en Yoshi va voler que ens retrobéssim per cantar junts una última vegada una de les cançons que haviem après amb ell. Va ser un comiat molt bonic. Joana Sala i Joana Olivés (cantaires de l’Esquitx)

CANTEMUS: GIRONA-NYIREGYHÁZA-GIRONA Vuitena edició del festival. Del 16 al 21 d’Agost, 2010 A més dels dotze minuts que s’han de dur per a la competició, el Festival pedagògic de Nyieregyháza demana que portis vint minuts de polifonia sacra, deu minuts de música popular i cinc minuts de música lleugera. També un cant comú que inclou tres peces de dificultat alta. Aquest any: Cantemus de Bárdos, Jubilate Deo de Kócsâr i Felkelt a Napunk, himne tradicional sobre el rei Itsvan d’Hongria.

realitzat el primer dia. A nosaltres, per sort, ens va tocar els darrers. Enmig de nervis i un xic d’histèria, el cor Claudefaula va interpretar les cinc obres que duren 12 minuts. El resultat va ser prou satisfactori.

obres del cant comú i després cada cor és cridat, per sorteig, i canta una cançó lleugera, divertida i desenfadada. A continuació, els diuen el diploma obtingut. Per acabar, una festa molt grossa a l’escola de primària on es ballen balls populars i es donen gelats, galetes i un sopar fred per a tots els cors.

El concurs es fa al gran vestíbul de l’escola de primària de la ciutat. La família coral Cantemus organitza tot el festival amb vocació, entrega i El festival és pedagògic, atractiu i amb absolut ordre i disciplina. d’un nivell molt alt. És enriquidor anar-hi perquè coneixes altres Només arribar, és un no parar. Són La competició és interessant perquè maneres de fer i es pot comparar la tantes les activitats i compromisos és una manera d’avaluar el nivell en nostra realitat coral amb la d’altres a complir que tens poc temps fins què està el teu cor. El jurat, que és cultures. i tot per dormir. El segon dia vam internacional, puntua les diferents Els gironins cantar a una església situada a 30 obres. Així cada cor obté una puntu- Coral Claudefaula, de Girona amb Z. Kodaly Km de la ciutat i vam compartir el ació final sobre 100 que determina concert amb dos cors hongaresos tres diplomes de nivells de dones i un cor infantil xinès. diferents: bronze, plata i or. Hi ha premi per tothom, L’endemà, es va fer un concert a de manera que no s’estala plaça major de Niyeregyháza i bleixen rivalitats i tothom tots els cors van cantar cinc minuts és amic de tothom. És bode música popular. És la festa del nic perquè els nens s’han folklor. El públic, assegut a la plaça, fet amics d’altres nens de vota aquell cor cor que l’ha comtot el món. mogut més i el dia de la cerimònia Tot acaba amb la cerimòfinal aquell cor és premiat. nia de cloenda on hi ha El quart dia és el de la competition, el repartiment de premis. els 16 cors seleccionats actuen per Primer canten tots els rigorós ordre segons el sorteig cors junts dues de les novembre del 2010

39


Cor de Músic, desè aniversari L’acadèmia Cor de Músic de Castelldefels ha fet el seu desè aniversari, el passat 27 de juny. Per molts anys!

tradicional català, els grans ens varen interpretar diverses obres, entre elles Stabat Mater de Pergolessi, acompanyats d’una orquestra de cambra. Per acabar, la Coral de Pares Per celebrar aquest aniversari, les de l’escola, acompanyats també de corals de l’escola varen preparar un l’orquestra, es concert de cant coral. van atrevir amb el Glòria de Les corals de mitjans varen cantar Vivaldi. un parell de cançons del repertori

Desitgem que continueu així i que sigui per molts anys més! Coral Cor de Músic, de Castelldefels

LA CORAL GATZARA HA FET 40 ANYS !! Inscrita al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) des del seu inici, ha donat la possibilitat als nens i nenes del barri d’HortaGuinardó de Barcelona de gaudir del cant coral, de la música i dels valors humans que això comporta. Han passat els anys i moltes generacions han cantat a la Gatzara des que la va fundar Carme Mensa. La coral va anar fent camí juntament amb l’Escola de Música del Guinardó i actualment està vinculada a l’Escola de Música Pausa.

primer dels quals va ser recuperar la cantata El drac de Sant Llorenç d’Antoni Fabrés, revisada i arreglada pel compositor Antoni Gibert expressament per a nosaltres. Aquesta cantata es va interpretar, juntament amb l’Orquestra Renaixença d’Horta-Guinardó, al Foment Hortenc del barri d’Horta.

Un altre dels projectes d’aquesta celebració va ser l’organització, juntament amb la Coral Bogatell, del Juguem Cantant del Barcelonès. Per a aquest concert, l’escriptor Albert Güell ens va escriure un Per celebrar aquest aniversari s’han conte que va unir totes les cançons fet un seguit d’actes i concerts, el del repertori comú i els professors

de l’Escola de Música Pausa hi van posar la música. Les activitats van continuar amb un concert-intercanvi entre la Coral Gatzara i la Coral Bogatell, que van interpretar la cantata El petit príncep, acompanyats per un conjunt instrumental de l’Escola de Música Pausa, un audiovisual i, com a narradora, l’actriu Núria Clemares. Una actuació de la Coral Gatzara a la Parròquia de Sant Antoni de Pàdua del barri de la Font d’en Fargas, va concloure el programa d’actuacions previstes per celebrar aquest aniversari. Molts directors i directores han passat per la coral i hi han deixat la seva empremta i el seu record. Res no hauria estat possible sense ells. Així doncs, moltes gràcies a tots aquests directors i directores, a tots els cantaires i a tothom que ha confiat en nosaltres durant aquests 40 anys. Felicitats, Coral Gatzara! Pep Farrè Magda Güell

40 La Circular


30 ANYS DE LA CORAL XALOC DE TORREDEMBARRA el compositor i músic Guillem Anguera i Just i l’escriptora torrenca Rosalia Ciuró i Marquès, els quals han retrobat el folklor català, el cant coral i petits detalls de formes musicals més actuals.

dels petits de la casa, les seves cares eren poesies, estaven meravellats per tot allò que succeïa al seu voltant. Un concert amb gran èxit, com mai no havia ofert aquesta coral.

La Cantata va ser estrenada en un Concert Extraordinari celebrat En motiu d’aquest aniversari, la Xa- el passat diumenge 20 de juny a loc ha organitzat diverses activitats Torredembarra. El concert va estar ple de moments especials per a culturals, cursos de musicoteràtothom; des del fundador de la pia, percussió corporal... i alguns Xaloc a la vintena de directors que concerts. Un element a remarcar han format part d’ella, ex-canatires ha estat l’enregistrament de la Cantata Un Estiu al Castell encarre- que gràcies a haver cantat a la coral gada i composta expressament per s’han convertit en músics, directors... fins als cantaires més petits, a l’ocasió. que tot just acaben de descobrir el plaer de cantar. Tot plegat, més Cal esmentar que aquesta no és de 500 persones esperant l’estrena la primera cantata que la Xaloc encarrega per a un aniversari; pels d’Un estiu al Castell. seus 20 anys van estrenar Allò que no podia ser, amb música de Xavier Durant el concert cal destacar la felicitat que els cantaires van mosSans i lletra de l’escriptora Fina trar en tot moment. Remarquem Anglès. l’emoció dels cantaires adolescents veient les cares d’admiració dels Els encarregats de donar vida a la Cantata del 30è aniversari han estat seus amics i el retrat més tendre

Per acabar aquest any de celebració, la Xaloc participarà en el Concert de Nadal que organitza la coral d’adults de la mateixa població, la Coral Santa Rosalia, i l’orquestra Camera Musicae amb l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns i un recull de cançons nadalenques catalanes i americanes.

Durant el curs passat, 2010-2011, la Coral Xaloc de Torredembarra ha estat d’aniversari: ja han passat 30 anys des de la seva formació. Actualment continuen amb una cinquantena de cantaires i amb moltes ganes de celebrar molts més aniversaris.

Estrenant la cantata

Els directors de la Xaloc volem agrair l’esforç de tothom que ens envolta durant tot el curs i l’any, al SCIC perquè vetlla per totes les corals tant siguin petites o grans i per totes aquelles persones que s’estimen el món coral. FELICITATS XALOC I PER MOLTS ANYS! Francesc Aguilera i Mireia Boix.

25È ANIVERSARI CORAL XICOIRA DE PIERA L’any 1985 Jaume Fons, Maria Escolà i Montserrat Escolà van iniciar el camí de la Coral Xicoira. Per aquest camí hi han passat moltes persones: nens i nenes, directors i directores que han gaudit en assaigs, concerts, trobades, viatges... amb la música. Pares i mares que han cregut en el

cant coral com una eina en l’educa- cadascuna d’aquestes persones ha ció dels seus fills. fet que la coral esdevingués un lloc viu a Piera, obert a tothom; cadasCadascuna d’aquestes persones ha cuna d’aquestes persones ha fet col·laborat en fer del cant coral un que la coral fos una realitat durant mitjà a través del qual es transme- aquests 25 anys. ten uns valors, unes tradicions, una cultura, una llengua... des del lleure; I ara estem d’aniversari! novembre del 2010

41


I en el record, un de ben especial per la Maria que tant es va estimar la coral. Ella hi va ser des dels inicis, va treballar i Per celebrar-ho, el passat 29 de maig vam organitzar un sopar en el se’n va anar. Hi va deixar, però, la seva emprempta qual ens hi vam aplegar més d’un per sempre. centenar de persones: cantaires, ex-cantaires, directors, ex-directors, pares, familiars i amics. Tots plegats La Coral Xicoira va coens ho vam passar d’allò més bé re- mençar a caminar l’any cordant anècdotes,cantant i ballant, 85 i ara, 25 anys després segueix fent-ho amb el dins una vetllada festiva. mateix esperit i amb les ganes que sigui... Si fem balanç, és molt positiu: més de mig miler de persones han PER MOLTS ANYS! passat per la coral en aquests 25 anys. Piera n’ha pogut gaudir com a Coral Xicoira poble amb la seva gent. I els aniversaris són un moment bonic de celebració, de balanç i de record.

30 ANYS DE LA XICALLA! L’any 1980 sorgia a Vic la coral Xicalla, una coral infantil que havia nascut en el barri de Sta. Anna, amb la intenció de recuperar l’antiga tradició de les caramelles, desapareguda durant el franquisme, i que pocs anys després es consolidaria gràcies a la direcció de Pere Sellarès.

pant activament dins dels 17’s.

Al llarg d’aquests 30 anys la Xicalla n’ha viscut de tots colors, ha cantat arreu dels Països Catalans, ha fet intercanvis per tot Catalunya,València, Mallorca, País Basc... ha encarregat cançons i harmonitzacions, ha participat en les trobades del SCIC i en alguns dels enregistraments La Xicalla, ja des d’un bon inici, va dels Acuitacantar, va col·laborar en entrar a formar part del SCIC, fet l’organització de l’Europa Cantat que va fer que les seves activitats Júnior de Vic i va participar en l’Euanuals s’ampliessin i enriquissin notablement. Cal dir que la implica- ropa Cantat Júnior de Nevers. ció de la coral amb el Secretariat ha estat sempre molt important, tant Enguany, dins el marc del 30è organitzant trobades comarcals, Ju- aniversari hem format part de guem Cantants, cursos de direcció, l’organització de la Trobada Taller intercanvis, concerts,... com partici- del Secretariat que es va fer a Vic i hem realitzat un intercanvi a la Catalunya Nord, concretament amb la Coral de Thuir. Teníem clar que per celebrar aquest aniversari ens calia completar els Països Catalans, ja que en aniversaris anteriors havíem anat 42 La Circular

al País Valencià i a Ses Illes.Val a dir que l’experiència va ser tot un èxit, ja que tant a Vic com a Thuir l’acolliment per part dels cantaires i les famílies va ser més que excel·lent i no diguem els concerts, tot un luxe! Ja que vam cantar a l’església del Monestir de St. Pere de Casserres i dins les coves de les Canelettes a Vilafranca de Conflent, un auditori del tot curiós amb una acústica immillorable i que de segur recordarem per la seva bellesa i espectacularitat. A més, no tothom té l’oportunitat de cantar sota terra! La Xicalla és, doncs, una coral amb un gran bagatge, que al llarg de la seva petita però gran història ha volgut anar més enllà del simple fet de fer cantar. La cançó ha estat l’eina que li ha permès traçar llaços d’amistat entre cantaires, famílies, pobles... sempre tenint clara la pertinença al país tot fomentant les seves cançons i la llengua. La Xicalla ha estat i continua essent la casa de tots els que ens sentim xicallaires, als quals agraïm la feina feta, les experiències viscudes i apreses i els bons moments. Roser Pugès Xicallaire fins a la medul·la! excantaire i directora de la Xicalla


QUAN EL CANT CORAL ESDEVÉ UNA FORMA DE VIDA, ÉS QUAN REALMENT JA HAS ENTRAT DINS LA MÀGIA D’ALLÒ QUE SUPOSA CANTAR EN GRUP Sempre és un plaer poder comptar amb un espai a la Circular; és una oportunitat que la nostra revista ens brinda per fer saber i compartir les activitats, els projectes i les vivències dels nostres cors. Aquesta vegada la Coral Els Virolets de Palafrugell, us convidem a participar i crec que no és excessiu, si us dic que la invitació serà precisament participar d’algunes de les experiències d’aquest darrer curs 2009-2010 tot llegint aquest article que l’escrivim des de la satisfacció d’haver fet una bona feina, que ens ha fet créixer en el camí del cant col·lectiu i des dels bons resultats obtinguts a les fites proposades que ja s’han dut a terme. L’Academie de Musique de Watermael-Boistfort de Brussel·les, ens va convidar a fer dos concerts a l’església de la Sainte Croix i a la Maison Haute de la capital belga

la passada primavera 2010. Això podria ser un diari de viatge, però no ho serà. Serà precisament, explicar que el treball que realitzem dia a dia, no pot ser un cantar per cantar sense objectius, sense mirar endavant, sense voler millorar i fer un pas endavant per aconseguir superar-nos i que l’estímul, encara que demani treball, exigència i sobretot esforç sigui pres amb alegria i sense defalliment que el ja anomenat esforç comporta.

als nostres concerts i que tenen una debilitat ja sabuda amb els cantaires, sinó pel públic, professionals i gent aliena al propi cor; quan això succeeix és quan s’entén el perquè de tot plegat.

La presentació en públic, la forma de saber estar, de saber comunicar cantant, de voler mostrar la feina feta i per damunt de tot, manifestar que mentre es canta és gaudeix, aquest és un objectiu molt important bonic i necessari de fer arribar La tria del repertori és molt impor- al públic present. tant, ha de ser escollit amb criteri tenint en compte el cor i saberLa responsabilitat i el compromís lo presentar i ensenyar amb una a participar sempre dels assaigs i pedagogia acurada on no hi manqui el fet de saber que un cor és una l’exigència i el rigor. sola veu i que no pot faltar ningú, ja que cadascú és necessari, els torna Els cantaires volen cantar bé, els més respectuosos i ells mateixos agrada que pels resultats siguin s’exigeixen més. Si no hi ha rigor, el felicitats i no només per pares i col·lectiu se’n ressent. Si per algun familiars, que sovint són els que van motiu, encara que justificat, algú

Els Virolets a Brussel·les

novembre del 2010

43


no assisteix, ja sigui als assaigs o als concerts, fa que es sentin malament i ells mateixos corregeixin la seva actitud. La manca de compromís individual repercuteix en el col· lectiu. Cal que es facin responsables d’ells, en benefici dels altres. Si això s’aconsegueix, el cor ha crescut i si són capaços d’aprendre dels errors, es crea un vincle molt estret entre els cantaires que fa que es mostrin més madurs. L’exigència i el gust per fer les coses millor cal que parteixi d’ells mateixos. La crítica constructiva davant els resultats i l’escolta individual i col· lectiva els porta a millorar sensiblement cap al bon fer i bon ser. Se’ls ha d’ensenyar a estimar allò què fan, per què ho fan, com ho fan per, així, estimar-se i valorar aquell esforç que s’ha anat recordant sovint i que sembla no estar gaire de moda.

de dins i foren uns moments tan emotius i forts que les mateixes directores: la Meritxell, la Clàudia i jo en sorprenguérem. Bravo Virolets, així es fa! Val a dir que els dos concerts foren un èxit total i tornàrem a casa amb les piles ben carregades i les ganes de continuar treballant per davant. Al mes de maig vàrem cantar al festival de primavera “Temps de flors” de Palafrugell, un concert en un pati interior de la Vila, íntim i recollit, però diferent dels espais belgues.

Al cap de poc temps, ens va arribar la invitació de ser els “teloners” de la Coral de Sant Marc de Lió, altrament anomenada “Los chicos del coro” en l’obertura del Festival de Música Jardins de Cap Roig a Calella de Palafrugell. Ens va fer molta il·lusió i molt de respecte. Què direm? Podem fer-ho? Com El feeling entre els cantaires i els que creiem en els cantaires i en la directors o directores, és impresfeina que estaven fent, la resposta cindible. Han de creure i sentir-se fou afirmativa. Ara sí que era un guiats, segurs, valents i amb compli- repte! citat. S’han de sentir còmodes i al mateix temps provocats a fer-ho el El dia 2 de juliol, en un marc millor possible, només d’aquesta preciós, la platja del Port-Bo, a manera els resultats seran òptims. 2/4 d’una del migdia vàrem fer les proves de so. Queia un sol que et Ens podeu dir, i bé, què té a veure posava a prova, al concert de les amb els concerts a Bèlgica? Doncs, 6 de la tarda, no en faria tant. Dalt té a veure perquè un dels objectius d’un escenari grandiós, d’esquena era, aquesta vegada, no viatjar per al mar, mirant les voltes de Calella, viatjar, sinó fer-ho per mostrar el un piano de cua blanc i Els Virolets; que s’havia treballat. Aquest fou amb ordre, concentrats i consciel motiu inicial. No sabíem quin ents que era una altra experiènpúblic trobaríem, no coneixíem cia, varem ocupar l’escenari amb els altres cantaires, el viatge en pantalons texans, brusa de mariner autocar ens preocupava molt (és la ratllada i espardenyes blanques. El manera més econòmica i assequi- nostre uniforme de sempre. Feia ble per a tots) ja que sense passar sol i vent, a casa nostra sempre pel llit teníem el primer concert. bufa o l’un o l’altre, i les primeres Un munt d’incerteses que sempre notes ja varen tranquil·litzar-nos incomoden. A l’hora del concert, la una mica. El cuquet, no cal dir que son es va apoderar de tots i com el teníem, però com que vàrem que érem els darrers en actuar, comprovar que sonava bé i entre per allò de donar pas als convidats, ells es sentien bé i el piano també, mentre els altres cantaven els ulls de seguida la confiança es va impoes tancaven sense voler. Però va sar. A la darrera cançó es sumaren sorgir el miracle en relació a tot Els Virolets mitjans. Realment allò expressat anteriorment: al fou molt emotiu, interessant i el moment d’escalfar la veu, es va fer resultat molt satisfactori. Contents amb energia i vivacitat, amb una i amb el convenciment d’haver-ho cançó que ens agrada i que no can- fet bé, cap a les grades. Ara tocava taríem, però va posar-nos a tots i escoltar i esperar la coral francesa, totes a lloc. La feina feta, va sortir per cantar conjuntament Vois sur 44 La Circular

ton chemin, del film Les choristes. Les cares de cadascun parlaven soles. Els nens i nenes de Lió amb faldilles i mitges blanques o pantalons, camisa blanca i pullover, pobrets! Varen pujar a l’escenari. Correctament col·locats, molt atents i preparats per al concert. Les cançons de la pel·lícula que els va donar fama, foren les primeres en fer-se sentir i seguiren un repertori en gran part de música religiosa amb alternances de cor i solistes. El públic molt entregat i admirant les veus ben col·locades d’aquest cor infantil acostumats a cantar a diferents escenaris, feren les delícies de tothom, tot i que potser la calor i la durada, els va jugar alguna mala passada. El cant comú, fou la cloenda que va fer posar drets als més de 600 assistents. Les felicitacions rebudes per part de tothom es varen fer presents. Una llàstima fou que no hi va haver maneres d’intercanviar ni paraules, ni molt menys opinions, ni amb els nens francesos ni amb el seu director. Estaven completament al marge, havien fet la feina. Per als Virolets, l’experiència molt bona! El dia 23 d’agost Els Virolets, han cantat la primera part del concert de Santa Rosa juntament amb la Coral Nit de Juny. Només un assaig abans del concert i un concert impecable. L’atenció, les ganes de mostrar com saben cantar i el record de la feina feta els va fer sentir recompensats i contents. El públic va remarcar la bona qualitat vocal i el gaudi en la interpretació. L’Ajuntament de Palafrugell els ha convidat per a la Diada d’enguany. Crec que no calen més paraules. Cal continuar treballant! I com a directores encoratjar-los a seguir endavant, perquè creiem que aquest és el camí. La màgia s’ha fet present amb esforç i constància. Rita Ferrer i Miquel Directora de la coral Els Virolets. La direcció és compartida amb les professores:

Meritxell Mallol i Claudia Patricia


COMENTARI SOBRE EL CONCERT DEL 30è ANIVERSARI DE LA CORAL INFANTIL XEMENEIA AMUNT Aquest any la coral Xemeneia Amunt (del Poble Sec, Barcelona) ha celebrat els seus 30 anys! Vaig poder escoltar amb molta emoció un concert molt entranyable. Era un concert en el qual s’incloïen tots els grups de la coral, que anaven participant, segons la peça, un grup o un altre o tots junts.Van enfilar un seguit de cançons molt boniques que cantaven en diferents situacions, com si fos al pati de l’escola, al carrer, d’excursió... El fil conductor va estar narrat per una mare de la coral. A Xemeneia Amunt el paper dels pares sempre ha tingut un pes molt important. Ja des dels inicis

la junta de pares ha treballat molt amb l’equip de direcció. Aquest treball, que fa sentir que és més que una coral, ha sigut sempre molt especial. M’agradaria des d’aquest petit escrit poder agrair a totes les famílies que han participat al llarg d’aquest 30 anys per al bon funcionament de la coral. A Xemeneia Amunt alguns anys han sigut durs perquè ens hem quedat sense local, èpoques que hem tingut pocs cantaires... bé, suposo que ens han passat moltes coses que han passat a moltes altres corals, però l’equip de la junta de pares sempre ens ha fet molt costat.

salut, l’Anna Batlle li ha donat una empenta que fa il·lusió de veure. Es nota en tots els concerts l’entusiasme dels cantaires i de les famílies. A més a més també el resultat musical és acurat i a la mida del grup. No pateixes quan els escoltes perquè canten allò que poden cantar bé sense perdre de vista un esforç i millora que es nota concert a concert.

La coral avui gaudeix de molt bona

Directora del 1986-2006

Felicitats Xemeneia!! Per molts anys puguem anar celebrant aniversaris. Isabel Amat

Foto: M. M. Argüelles

novembre del 2010

45


Parant l’orella

L’EXPERIÈNCIA TRANSATLÀNTICA AL CONSERVATORI DE RIBA-ROJA DE TÚRIA “Aquesta és, en efecte, la història d’una formiga, tot i que hauria pogut ser molt bé la d’una fulla o la d’una pedra”. Així comença la Cantata Transatlàntida, amb música de Baltasar Bibiloni i text de Miquel Desclot, que el passat 7 de juny van interpretar, amb motiu del concert de fi de curs, quasi 200 alumnes del Conservatori Professional Municipal de Música de Riba-roja de Túria (Camp de Túria,València). Pensada per a cor, orquestra i narrador, era l’obra perfecta per a assolir l’objectiu del conservatori: oferir, per al concert de tancament del curs 2009- 2010, un concert d’una sola actuació, on participarà la major número possible d’alumnes del centre. Després de molts mesos de treball dins i fora de l’aula i amb una bona organització des del principi, s’aconseguí oferir al públic un concert on participaren tots els

46 La Circular

cors del conservatori, des dels més menuts de 6 i 7 anys (que conformen les línies no oficials de cor), passant pels cors d’ensenyances elementals, el cor d’ensenyances professionals i els alumnes de cant, que actuaren com a solistes. Tots ells acompanyats per l’orquestra d’ensenyances professionals i per la veu d’una experta conta-contes com a narradora. Per donar cabuda a tots els participants calgué assignar cadascuna de les 10 peces que conformen la cantata als diferents grups, deixant els fragments més fàcils per als més menuts i els més complicats per al cor de majors o, fins i tot, assignant alguna peça a les 6 alumnes de cant. D’aquesta manera es dotava el concert de més diversitat i es garantia que cada alumne tinguera un paper en consonància amb el seu nivell, en el qual se sentirà còmode, desenvo-

luparà les seues habilitats i gaudirà de l’experiència. Per exemple, el Pròleg i el Cant final evidentment, la canten tots els cors perquè són el principi i el colofó final. Però la Cançó del cargol queda molt bé si la canten només els hòmens del cor de professional i en la següent, la Cançó de la llagosta, contesten les dones de professional. El Duet de formigues el feren un duo de sopranos, alumnes de cant. Els més menuts s’ho passaren bomba cantant A Amèrica o, la seua preferida sense cap dubte, Hèrcules a Gibraltar. No és casualitat que el cor s’haja convertit en l’eix principal d’aquest tipus d’audicions. Al Conservatori de Riba-roja estem convençuts dels beneficis que aporta a l’alumnat d’un conservatori cantar en un cor. Als conservatoris formem instrumentistes, però principalment, formem músics. Totes les assignatures

Cristelle Pleyers Coordinadora de l’activitat coral al Conservatori de Riba-roja de Túria

El concert, un projecte col·lectiu


del currículum són importants per a la formació integral d’un músic, però potser el cor ho és especialment, ja que es considera el vincle entre els coneixements teòrics i els pràctics. A més, és l’assignatura on coïncideix més alumnat de les diverses especialitats instrumentals. El projecte educatiu i la Programació General Anual del Conservatori de Riba-roja estan concebuts des del convenciment que una àmplia activitat coral, ben coordinada i estesa a tots els nivells de la formació musical, pot aportar un important valor afegit a l’educació que tradicionalment no s’ha contemplat als projectes educatius dels conservatoris pel fet d’estar orientats a formar intèrprets més que músics. Convençuts de la importància que ocupa el cor en la formació d’un músic, al llarg dels últims anys, a banda de la preparació del concert de fi de curs, des del Conservatori de Riba-roja s’han impulsat tot un conjunt d’activitats corals no oficials dirigides a alumnes de totes les edats: Els Cors I i II, per a alumnes de 6 i 7 anys respectivament, conformen la línia d’ensenyances no oficials de cor. Per al cor d’ense-

nyances professionals preparem els Intercanvis Corals entre conservatoris i a més organitzem El Taller de Cor, a punt de celebrar la seva quarta edició, dirigit a joves d’entre 10 i 18 anys interessats en el cant i que desitgen formar part d’una agrupació coral durant una setmana, malgrat de no ser estudiants de música al conservatori. Per últim, el projecte més recent: el Cor Escènic, que és un cor estable format per joves de 16 a 35 anys on afegim posta en escena al cant coral i que es va presentar al públic el passat 29 de maig al fòrum de la FNAC.

beneficis. En primer lloc, aprofitem al màxim els avantatges que aporta la música coral. El concert unitari i la preparació conjunta converteixen les audicions en projectes de centre. Aconseguim una imatge més professional, en demostrar que el centre és capaç de dur endavant projectes col·lectius d’aquestes dimensions. Ensenyem i fomentem el treball en equip amb un objectiu comú i musicalment ambiciós: el concert. A més, aquest tipus d’activitats esdevenen un element d’unió que aporta consistència a la comunitat educativa.

La nostra experiència demostra no només que és possible, sinó també que és necessari que la música coral ocupe un lloc destacat als conservatoris, que les tradicionals audicions de les especialitats instrumentals coexistisquen amb la música coral.

Si, a més, elegiu com nosaltres la cantata Transatlàntida no quedareu decebuts. A nosaltres els mestres, als més menuts, i als no tan menuts, ens ha agradat moltíssim. Un material d’aquesta qualitat, tan musical com literària, ens ha fet molt agradable el treball. Tot l’esforç d’aquestos mesos ha valgut la pena, encara que només fora per conéixer la història de Que, una simple formiga que ens ha ensenyat tant.

Des d’ací animem altres centres amb les mateixes característiques a preparar projectes col·lectius d’aquest tipus per a ocasions especials com el concert de Nadal o el Gràcies Que, gràcies Bibiloni, gràcies concert de fi de curs. Són molts els Desclot!

FESTIVAL DE CANTONIGRÒS 2010 Maria Drets Com cada any, i ja en fa 28, el passat es fa en darrer lloc: el concurs havia gària, Rússia, Grècia, Holanda, Corea, 18 de juliol la població de Cantoni- començat el dijous i des d’aquell dia Taiwan i la Xina. Llàstima que en i Muntada

El cor guanyador Foto: M. M. Argüelles

gròs es va omplir de música, colors, cants, danses i jovent de diferents països. La gent del SCIC van ser-hi diumenge al matí per ser presents a l’actuació de les corals infantils, que

aquesta edició no hi hagués cap cor infantil de Catalunya. Precisament en un any en què, molt encertadament, l’obra obligada era una melodia tradicional catalana, Muntanyes regaTal com ja hem pogut apreciar en lades, harmonitzada per Antoni Ros anteriors ediciMarbà; una harmonització que havia ons del festival, fet anys enrere per encàrrec del és remarcable SCIC. Tan de bo cada any s’escollís la participació i una cançó nostra com a obra obligal’esforç de molta gent del poble i de da per tal que les corals participants la comarca que de poguessin anar coneixent i apreciant el nostre ric patrimoni popular i manera voluntària aporta el seu tradicional, o bé una obra original temps, dedicació, d’autor català, cosa que incentivaria il·lusió i moltes ho- la creació de repertori nou. res de feina perquè El primer i el tercer premi van cortot funcioni. respondre a dues corals asiàtiques, el Hangzhou Aiyue Tianshi Choir, Els cors infantils provenien de Bul- de la Xina i el Taipei Fuhsing Private s’havien anat succeïnt, a l’escenari, els grups que competíen en altres categories.

novembre del 2010

47


School, de Taiwan. En totes dues corals es podia apreciar una emissió de veu molt clara, unes interpretacions delicades i una gran disciplina de grup; als nostres ulls, unes característiques que reflecteixen trets coïncidents d’aquestes cultures. El segon premi es va atorgar al conegut cor Domino d’Opava, República Txeca, amb unes veus que ens van semblar d’una sonoritat poc velluta-

da i una interpretació correcta però no gaire expressiva. Com és lògic, no es pot esperar que cada any hi hagi a totes les categories en competició la mateixa participació pel que fa a quantitat i qualitat. Allò que sí que convindria, si fos possible, seria millorar la gratificació que es dóna als premiats; realment, soprèn a l’oient profà la seva migradesa econòmica, despro-

porcionada tan als mèrits com a la despesa econòmica que segurament en molts casos reporta el desplaçament del grup. Felicitem els organitzadors pel seu entusiasme de molts anys per oferir al món coral i dansaire uns dies per conviure i compartir cants i danses de països tan diversos en un marc tan pintoresc i acollidor.

EL COR MUNDIAL DE JOVES A BARCELONA Gerard El World Youth Choir va cloure, el d’idiomes al darrere, tot especialRamos Pardo passat dia 25 de juliol, a casa nostra ment dissenyat per a l’ocasió. la seva gira d’estiu per Espanya després de cantar a Tenerife, Las Palmas de Gran Canària, Sant Sebastià, Burgos i Ciutadella, amb un concert que s’iniciava amb La revetlla de les llengües, organitzada per Linguamón - Casa de les Llengües a l’interior del recinte de l’antiga fàbrica de Can Ricart, futura seu de l’organisme, al barri del Poblenou, Barcelona. La vetllada fou presentada en un escenari insòlit, un entarimat a l’aire lliure amb graons de color fúcsia ben llampant, i unes quantes desenes de globus pintats amb noms

davant les indicacions de Rasmussen, sinó que també van deixar demostrar als cantaires les seves qualitats El World Youth Choir va presentar com a actors i solistes individualun programa amb dues parts marment. Un arranjament del lied Våren cadament contrastades, fent honor del conegut compositor E.Grieg va a la seva internacionalitat i segons la donar un punt de dolçor romàntica procedència dels seus dos directors, a la primera part. La primera part, sota la direcció del norueg Ragnar Rasmussen, director Sota la direcció de Josep Vila i del Cor Nacional de Joves de Noru- Casañas, la segona part recollia ega, constava de música de composi- diverses obres de música meditors escadinaus contemporanis com terrània, de compositors del segle T. Jennefelt o M.Heiniö, obres molt XX i contemporanis de la Penínvistoses i exigents, algunes plenes sula Ibèria, les Illes Balears i el d’efectes, que no només van posar Nord d’Àfrica, i l’estrena de l’obra en evidència l’alt nivell vocal i musi- Després de Francesc Gasull amb cal del cor, que va mostrar una gran text d’Enric Casasses, especialment seguretat, concentració i eficiència ecarregada per al World Youth Choir 2010. Malauradament, aquesta segona part no va ser tan lluïda. El cor s’enfrontava a un repertori més descriptiu i delicat, no tan vistós, que no va abordar amb tanta musicalitat ni tan bona resposta davant les indicacions del director. Val a dir que també es va trobar a faltar un treball de dicció més acurat en els textos, sobretot en llengua catalana, que eren completament inintel·ligibles, a diferència de l’excel·lència en la pronunciació dels textos en anglès de la primera part.

© fernando bagué/Linguamón

48 La Circular

Tot això fa pensar que tot i el bon nivell musical dels integrants del cor, el repertori triat era una mica massa extens i ambiciós, i que tot


i la bona rebuda per part del públic del repertori contemporani propi (escadinau i mediterrani) no haguria estat pas de més la inclusió d’almenys una obra d’algun dels grans compositors del segle XX (Stravinsky, Poulenc...) enlloc d’alguna de les anteriors, i probablement el concert hauria agradat encara més i no hauria decaigut gens. Cal dir també que, tot i l’excel·lent tasca de sonorització dels tècnics, l’acústica a l’aire lliure va desafavorir una mica el recital.

© fernando bagué/Linguamón

L’últim concert, a Can Ricart

Tot plegat, el concert i l’actuació ‘300 llengües a escena’ dirigida per Joan Ollé, van donar emotivitat i festa a una revetlla de les llengües amb una clara crida al diàleg entre les cultures. Al final, els globus pintats amb noms d’idiomes van pujar lliures cap al cel.

XIV CURS DE DIRECCIÓ CORAL I TÈCNICA VOCAL A SEGÒVIA Aquest estiu el 21 d’agost tota una colla de catalans vam fer cap a Segòvia per assistir al curs de direcció que organitza la Coral Àgora: Roser Esteban, Mireia Besora, David Gracia, Laia de Las Heras, Ariadna de Casacuberta, Magalí Sala, Daniel Tarrida, Laia Pedrol, Mercè Pérez i Teresa Maria Solé. El curs estava estructurat en tres nivells de direcció (iniciació, mig i avançat) i en aquest últim nivell es comptava amb la coral Àgora com a cor pilot. Els professors enguany van ser Néstor Andrenacci, Pep Prats i Johan Duijck. Després hi havia una modalitat d’infantil amb l’Escolania de Segòvia de cop pilot, i amb Basilio Astúlez, Ester Bonal i David Azurza com a professors. Finalment hi havia una modalitat de tècnica vocal que aquest any comptava amb Margarida Lladó i Sara Matarranz. A les tardes també hi havia uns tallers de veus iguals i un taller d’improvisació. Des del dia 22 al 29 vam estat submergits en la música, els compassos, els assajos, la tècnica vocal... i tot plegat va concloure amb un concert

que vam fer l’últim dia a l’església de San Juan de los Caballeros. Allí, tant l’Escolania de Segòvia com la Coral Àgora van interpretar les obres treballades al curs, el taller de veus femenines ens va presentar la seva feina i després tots junts vam interpretar el cant comú que havíem treballat cada tarda: Alma redemptoris Mater de Joseph

Jongen dirigits per Johan Duijck, el Kyrie i l’Agnus Dei de la Missa en Re Major d’Antonin Dvorák, dirigits pel Pep Prats i Volver de Gardel i Abendlich schon rauscht der Wald de Fanny Hensel de la mà de Néstor Andrenacci.

Teresa Maria Solé i Mercè Pérez

Els que ens vam inscriure en el Alguns profesnivell 2 de direcció vam estar treba- sors i alumnes Foto: J. Pérez Molina

novembre del 2010

49


llant amb Néstor Andrenacci i Pep Prats obres de caire ben divers, des dels Quatrains valaisans de Darius Milhaud, al Jesos de mi corazón de Gaspar Fernández, passant per un espiritual negre, una Chacarera santiagueña, el Cantares de Serrat o el Man that is born de Henry Purcell. Cada matí, quan arribàvem al Conservatori fèiem un escalfament vocal ben dinàmic a l’aire lliure. Cada dia un dels professors ens feia una proposta diferent de com començar un assaig. Després ens separàvem per nivells i anàvem a classe de direcció. Ha estat un treball ben interessant tant amb el Pep com amb el Néstor, hem discutit de gest i de música a partir de les propostes que feien els companys a l’hora de dirigir ja que tots érem de procedència ben diversa i les nostres experiències eren ben diferents. Hem reflexionat molt sobre com i perquè prenem una decisió tant a l’hora d’interpretar com de treballar en un assaig una peça. I això és una de les coses que hem trobat

més interessant del curs, perquè de vegades estem molt preocupats pel gest, que també és molt important, i ens oblidem de la resta.

A les tardes participàvem als tallers de veus iguals amb l’Ester Bonal i el Basilio Astúlez, que ens van fer cantar obres de Pep Vila, Anúna entre d’altres. Vam poder fer A les tardes teníem sessions de un treball vocal molt bo així com tècnica de direcció, d’anàlisi de les veure com porten un assaig dos partitures i de com preparar un magnífics directors com son l’Ester escalfament vocal. I finalment acai el Basilio. A banda d’aquestes bàvem el dia amb un assaig del cant sessions també vam tenir l’oporcomú, on seguíem aprenent veient tunitat d’assistir a l’assaig de David Azurza amb l’Escolania. els nostres mestres treballar. En la modalitat de direcció de cors infantils, que es va iniciar el curs passat i on també alguns de nosaltres hem participat enguany, l’organització de la setmana ha estat una mica diferent. Al matí fèiem una primera part de xerrada sobre diversos temes de l’assaig, per exemple com preparar una partitura, el tipus de repertori segons el cor, els problemes vocals d’alguns cantaires, la dinàmica d’assaig... La resta del matí comptàvem amb l’Escolania de Segòvia per a treballar direcció amb el cor pilot.

Volem destacar la qualitat del professorat en totes les modalitats. Són professionals que et donen tots els seus recursos a l’hora d’ensenyar, que saben transmetre, comunicar i fer arribar la seva visió de la direcció coral i que fan que una setmana tan intensa es torni fluïda i passin les hores volant! Ha estat un curs molt intens, amb un molt bon ambient de treball, en una ciutat encantadora on la convivència amb els companys ha estat genial, us ho recomanem!

20 ANYS DE MÚSICA; COR INFANTIL SANT CUGAT - AULA DE SO Maria Mercè Argüelles i Maria Martorell

Fa 20 anys va néixer, a Sant Cuat del Vallès, la Coral Infantil Sant Cugat que dirigeixen Elisenda Carrasco i Oriol Castanyer.

parable del claustre i l’esgésia del monestir de Sant Cugat. En efecte, en una primera part, al claustre, s’hi va dsenvolupar la sessió “oficial” d’obertura d’aquest any commeAl voltant seu s’han anat formant moratiu, a la qual van participar aul’Aula de So, un cor de noies, un toritats i personalitats especalment cor de nois i altres iniciatives i enti- invitades i, seguidament, va comentats de carácter musical i cultural. çar un concert sota les voltes de l’imponent església. La Coral Infantil Sant Cugat s’ha anat fent un lloc important en el Al concert hi van participar la Comón musical i en especial del coral, ral Infantil Sant Cugat, la coral de tan dintre com fora del nostre país. noies Aglepta i la coral honganresa i ha portat la seva música a molt Cantemos que els cantaires de Sant diverses ciutats i contrades de més Cugat havien visitat aquest estiu. enllà dels nostres límits. Però també ha tingut ocasió de rebre, a la seva Un magnífic concert que va meciutat, conjunts vocals de molt bon réixer les felicitacions efusives del nivell. públic. El dia 4 del passat mes de setembre, la Coral Infantil Sant Cugat va inciar les activitats de celebració del seu vintè aniversari en el marc incom-

50 La Circular

Felicitem ben de cor la Coral Infantil de Sant Cugat i li desitgem un magnífic any d’aniversari i un esplèndid futur.


PUNT DE PARTIDA: JORNADES DE PEDAGOGIA MUSICAL A L’ESMUC El passat mes de maig es van celebrar a Barcelona Punt de Partida: I Jornades de Pedagogia Musical a l’Esmuc. Entre els dies 14 i 16 de maig, l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya) es va convertir en un espai per compartir experiències, de debat i d’aprenentatge per als aproximadament 140 estudiants i professionals de l’educació musical que s’hi van reunir, alguns d’ells provinents de les Illes, el País Basc i Galícia. Les Jornades van ser organitzades per estudiants del Departament de Pedagogia de l’ESMUC que pretenien reunir persones interessades en l’educació musical de tants camps com fos possible: escoles de primària, instituts, escoles de música, conservatoris, escoles superiors de música, universitats, serveis educatius, directors/es de corals, projectes de música i comunitat... i crear un espai on compartir inquietuds i aprendre uns dels altres. Les Jornades no es van centrar en cap tema en concret per poder acostar tothom i obrir finestres als camps més diversos. Les activitats es van organitzar en diferents seccions que es van anar succeint al llarg dels 3 frenètics dies de jornades: Els Tastets van ser espais per fer una petita degustació de propostes didàctiques. Les van dirigir Agustí Martínez – Soundpainting: improvisació dirigida; Elia Bernat Royo – Moverse tiene sentido: exploració, improvisació i composición en movimiento; Eulàlia Casso Samsó – La pedagogia Willems i Edurne Vila, Joan Vayreda i Montse Jorba – La pedagogia de grup a la pràctica. Els DeBat a Bat, van ser els moments de debat on sempre es va intentar crear grups no massa grans perquè tots els participants poguessin intervenir-hi. Els debats duien els següents títols: el futur del llenguatge musical, la formació del professorat, la pedagogia de grup al detall i règim general, l’instrument

A part d’aquestes activitats, i per a aquells que encara en volien més, després de dinar els assistents tenien la possibilitat de fer un petit cinefòrum sobre el documental Two Million Minutes: A Global ExaminatiPer als Connecta’t l’equip organitza- on i diumenge al matí es va fer la dor demanava la col·laboració de presentació del llibre Didàctica de la tot aquell qui tingués una experimúsica en la educació secundaria de ència, projecte... per explicar. Hi va Josep Lluís Zaragozà. haver un espai per a pòsters, un altre per a vídeos i un altre per fer L’equip organitzador va valorar comunicacions. Es van presentar molt positivament les Jornaprojectes de procedències i formats des: han acomplert l’objectiu de molt diversos: des de presentació crear un punt de trobada i d’obrir de materials didàctics fins a profinestres a la reflexió i a l’interjectes d’investigació universitària, canvi. Durant les jornades s’ha passant per projectes d’Escoles de pogut percebre molt d’interès per Primària, Escoles de Música encareplantejar-se i millorar molts asrats a la Música i a la Comunitat. pectes de la pedagogia musical del país i esperem que hagin estat això: En totes les activitats exposades un punt de partida que no es quedi fins ara, els assistents havien d’esaquí. El treball en equip entre tots collir alguna opció; el gran grup es els estudiants organitzadors ha dividia en grups més petits per rea- estat una escola fantàstica. Per a litzar les activitats. Les seccions que properes edicions ens hem adonat comentem a continuació estaven que la graella estava molt carrepensades per a tots els assistents: gada i que sovint els assistents es veien obligats a escollir quan En els Pren nota, Boris Mir i haurien preferit ser a tot. També Francesc Imbernon van exposar per a properes edicions han quealgunes idees sobre els nous reptes dat encara molts temes per tocar i que la pedagogia i els pedagogs han encara més per aprofundir-hi. d’assumir de cara al futur. Les segones jornades encara no Cada dia, abans d’acabar la jornada, tenen data, però ja podeu anar preels assistents van poder gaudir d’un parant projectes i experiències! concert ben diferent: divendres “Ara va de bo” amb el seu especSi voleu més informació sobre el tacle Viatge per la Mediterrània; que va passar a les Jornades podeu dissabte l’alummne de l’ESMUC visitar: www.jornadespedagogia.tk Agnès Ferrando va presentar el seu Projecte Final: La Capsa de joguines, basada en l’obra de Claude Debussy i diumenge al migdia els assistents van poder escoltar la Sant Andreu Jazz Band formada per alumnes de l’EMM de Sant Andreu de Barcelona. musical i les noves tecnologies a l’aula. Per dinamitzar-los es va comptar amb la col·laboració de diferents convidats amb experiència en els diferents temes.

Estel·la Broto, Agnès Ferrando, Dani Medina, Eli Pujol i Erola Ramis Comissió Impulsora de Punt de Partida: I Jornades de Pedagogia Musical a l’ESMUC

novembre del 2010

51


El Racó dels Llibres

TIA–IA–IÓ Cançoner i CD Autor: Margarida Barbal i Rodoreda i Carles Martínez i Prat (recopiladors) Editorial: DINSIC Edicions Musicals, Barcelona, 2010 Col·lecció: Esplai XXI, núm. 6 En la presentació d’aquest recull, hi llegim: En aquest recull hi trobareu 25 cançons, jocs i danses populars o popularitzades senzilles i lúdiques, moltes de les quals van ser editades en els entranyables cançoners de la col·lecció Esplai durant les dècades dels 60 – 80. Diuen, també, que el treball dels autors amb monitors de grups infantils i/o juvenils d’esplais, caus escoltes i d’altres grups, els ha fet adonar de la manca de material català dedicat a cançons que tanta falta fan per acomplir el seu treball amb eficiència i amb resultats gairebé immediats. La cançó és una eina insubstituïble que contribueix a la formació en la relació humana entre aquells que canten junts. Com que aquestes ratlles han de ser breus, aquest aspecte el deixem aquí. La falta d’un material editat per substituir i ampliar el de la col· lecció Esplai de què parlen els autors, els va moure a editar aquest recull. El resultat és aquest calçoner, molt ben editat, il·lustrat amb unes fotografies molt boniques i acompanyat d’un CD que pugui engrescar i ajudar els futurs usuaris. Per tot plegat, felicitem els seus autors i els desitgem que el cançoner tingui la repercussió que es mereix. Només ens permetríem fer-los una petita observació: en una revisió, potser més ràpida de com hauria calgut, ens ha semblat que hi ha caçons transcrites en una tesitura força baixa respecte de les veus que les hauran de cantar. Amb tot, com que són cançons per aprendre de viva veu, en ensenyar-la, cadascú la cantarà al to que cregui més convenient. Maria Martorell

52 La Circular

NOCTURNS Autor: Kazuo Ishiguro Editorial Empúries Col·lecció Anagrama, Barcelona 2010.

Es tracta de cinc novel·les breus del japonès afincat a Anglaterra K. Ishiguro, intependents però que formen una mena de cicle, ja que l’última té relació amb la primera i tanca el cercle: “com un concert que exposa els temes en el primer moviment, els combina en els següents i els resol en l’últim”, diu la contraportada. Són uns relats una mica estranys dels quals tots els protagonistes són músics o estan relacionats amb la música: un guitarrista txec que toca a l’orquestra d’un cafè de la Plaça de Sant Marc de Venècia i un excantant de balades americà; un saxofonista de jazz de segona fila i una cantant de moda que s’ha fet una operació de cirurgia estètica; un cantautor incomprès i una parella que aprecia les seves cançons; una violoncel·lista amb un do especial i un de més jove amb grans ambicions... etc. Tots els personatges tenen en comú la sensació de desarrelament i el fet que confronten les promeses de la joventut amb els desenganys del temps; una característica, segons sembla, de la literatura d’aquest autor. Però aquests elements, que hi planen constantnent, no en fan pas una lectura trista. La narració té un bon ritme (potser amb excepció de la segona història), els personatges estan ben dibuixats i les situacions en què es troben són sorprenents i de vegades fins i tot divertires. Només diria (és una opinió personal, naturalment) que l’interès de la narració sembla portar a algun tipus de desenllaç... que mai no arriba i això s’hi troba a faltar. Hem de suposar que així ho ha volgut l’autor... M. Mercè Argüelles


Un acto de libertad – Charlando con Antoni Ros-Marbà Autor: Anonio Madigan Editorial: Ediciones Autor, Madrid 2008

Aquest llibre no és només un llibre d’entrevistes, però tampoc un llibre sobre direcció o per directors. És tot això i molt més. Els qui hem tingut la sort de comptar amb el mestratge d’Antoni Ros-Marbà hi trobem transcrits molts dels aprenentatges que en els seus cursos hem pogut fer. Però com deia no és només un llibre per directors. És un llibre per a melòmans i per aquells que es vulguin apropar a la figura de la direcció, al compositor, al músic i a l’home que és Antoni Ros-Marbà. Lectura profitosa per a tots aquells que vulguin conèixer el pensament del compositor del Tirant lo Blanc, del Concert Desconcertant i de la cantata que els cantaires del SCIC estrenaran el 13 de maig de 2012 en motiu del 45 aniversari del SCIC. Martí Ferrer

REVISTES REBUDES AQUATREVEUS, FCEC Barcelona, època V, núm. 31 ARRUIA Bel Horizonte, del núm.: 555 al 558 ATENEUS Barcelona, núm. 2 LLIBRES ENTRATS EXPLICA’M UNA CANÇÓ 20 Tradicionals catalanes Autor: Jaume Ayats Editorial: Rafael Dalmau, Editor Barcelona 2009 Col·lecció: Toc de Gralla ENTRADES A L’ARXIU MUSICAL MUSICA D’ARAN Autors: Carles Pellejero, Dolores Español i Mentxu Uroz (il· lustracions) Editorial: Conselh Comarcau dera Val d’Aran, Departament de Cultura de la Generalitat i Centre de Normalisacion Lingüística dera Val d’Aran Obsequi de Lúcia Mas REPERTORI MUSICAU ARANÉS Danses, cançons, nadalets e imma arabesi Autors: Seminari “Repertori musicau aranés” Editorial: Conselh Generau d’Aran Obsequi de Lúcia Mas DEU DUETS POÈTICS Veu i piano Autor: Petr Eben (música),Vitezslav Nezval (poemes) i Josep Vigo (adaptació al català), 1995 i 2010 sobre l’edició de Praga del 1982) Editorial de l’original: Panton Praha (1982)/Schott Music CANÇONER Sis cançons corals catalanes Versió en català i en anglès Autor: Xavier Puig per la selecció i pròleg Editorial: Setmana Cantant de Vic i altres,Vic 2010

BUTLLETÍ DEL CCM Barcelona, núm.:43 i 44 DES DEL NORD Barcelona, núm. 52 DOCUMENTS & NOTES MCC i Oficina de Cant Corals de la Mediterrània Barcelona, núm 01 EL MCC Informa Barcelona. núm. 5 ESCOLA CATALANA Barcelona, núm. 464 EUROPA CANTAT magazine Bonn, núm. 02/2010 FORMACIÓ EN EL LLEURE EDUCATIU Barcelona, estiu 2010 INTERNACIONAL.CAT FOCIR Barcelona, estiu 2010 INTERNATIONAL CHORAL BULLETIN-IFCM Rimini, vol. XXIX, núm.3 KANTUZ Tolosa, núm. 91 L’AURORA Federació Cors Clavé Barcelona, núm. estiu 2010 LA REVISTA DE LES REVISTES – APPEC Barcelona, núm 12 STEMBAND#6 Anvers, núm. 6 VIBRACIONS Barcelona, núm. 186

novembre del 2010

53


I ara... I ara...juguem BARREJA INSTRUMENTAL

juguem

Trobeu-hi 14 instruments d’una orquestra simfònica.

C

L

E

C N O L O

T O V

I

R O N A

O L I

I

V

A B U T

P W O S

E

O X Z T Ñ A Y

E

J

N

M O G

A H

I

T

I

R

B G B U

L

A

P

F

R

F

B Q P

L

A R

E M A K

T O Y M V O A R

I

O T

R O M P

L

J

A O L

X A T G L A

I

F

V X

SIDOKU FA

SOL DO FA

DO

SI

Ens hem tornar a fer un embolic amb els noms d’algunes corals del SCIC!... Aparelleu bé les dades de les dues columnes i trobeu els noms reals:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

MAR SABA XEMENEIA EL PETIT TIC NOSTRA SENYORA NOU CLAU ESCOLA CORAL COR INFANTIL BROTS BON BRINS

D’IL·LUSIÓ AMUNT NOVA VICENTE GAOS DE MÚSIC MISERICÒRDIA ESTEL DE NOTES TAC D’ESPIGOL CANT DE SOL HORITZÓ DE LOURDES

RE

SOL

FA

C

NOU GARBUIX CORAL

LA LA

SOL LA FA

FA

SI

ON ANIREM A PARAR... Moral – modal – mòdul – modus – – modes – podes – podis – – sonis – sonic – tònic

FA SOL

RE

SOLUCIONS DELS JOCS DEL NÚMERO ANTERIOR

MI

Sant Josep i la Mare de Déu (Cançó tradicional catalana)

SI

Vocals fugades Música que no has d’escoltar, que la pagui un altre. On canten galls no hi canten gallines Qui mal canta és qui més canta.

Secció a cura de M. M. Argüelles AutorLa Sidoku: D. Puertas 54 Circular

a b c d e f g h i j k l m n


La Circular Revista de cant coral infantil Actualitat Repertori Articles de fons Monogràfics Entrevistes ...i molt més...

Subscriviu-vos per 22€/any (4 números)

us regalarem dos números de la revista publicats anteriorment i rebreu puntualment La Circular a casa vostra, amb el suplement, un cop l’any, de la revista Xibricú de franc! Envieu-nos les vostres dades a scic@scic.cat o truqueu al telèfon de secretaria 93 3104721 novembre maigdel del2010 2010 55 3


Fotografia: Cesc Rovira

La cançó neix tota sola i se’n vola cap al cel i a les estrelles

Joan Maragall (1860-1911) Joan Maragall (1860-1911)

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, d’Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

Profile for La Circular del SCIC

La Circular 151  

Revista de cant coral infantil. octubre-desembre 2010

La Circular 151  

Revista de cant coral infantil. octubre-desembre 2010

Advertisement