pianista resolgués la dominant del final a la tònica inexistent. Ep, i quin dinar i quins cafès a la pausa. Gràcies Quim, Glòria i l’Equip de pares de Claudefaula! I gràcies a l’Equip Tècnic per poder-vos ajudar, als cantaires per la seva veu i frescor i als directors per la seva ajuda inestimable. Abel Castilla Exdirector de L’Esquitx
IGUALADA Tot i la complexitat d’organitzar tants nens, va ser una trobada ben gestionada i en tot moment em vaig sentir recolzada pels organitzadors, SCIC, i el pianista que vaig tenir durant tot l’assaig. Les peces de Grans B eren: Aquí dalt de la muntanya; harm. Junkal Guerrero Cançó rítmica amb hemiòlies on les dues veus demanen a la seva mare que els deixi anar a ballar, però és molt graciós de veure les diferents personalitats de cadascuna: la primera veu ho demana amb un salt ascendent de 4a, com si li demanés amb un crit, així els nens ho van cantar amb un caràcter més impositiu, i en canvi la segona té corxeres ascendents i descendents com si ho estigués demanant amb un “vaaaa” d’aquells insistents on les mares acaben cedint només perquè calli d’una vegada. A la segona part, els nens acompanyen les veus amb percussions corporals.
boca closa. Al final, l’home troba la solució a tantes transformacions que acaben amb la dona malalta: “Val més que Déu ens casi fora de patir tant”. Mon pare i la mia mare; harm. Eva Ugalde És una cançó alegre i rítmica que ens va costar de quadrar ja que té un ritme coix 5/8 i això dóna certa inestabilitat als nens que la canten. És la història d’una noieta a qui el seu mestre li demana per casar-s’hi. La peça està plena de “mes ai”, “Sant Gerimoni”, que amb el ritme enèrgic em fa pensar que són expressions que diu la noia, escandalitzada per la situació.
En aquest tipus de treball concentrat en unes hores, és necessari que tots els nens hagin treballat bé les peces en els seus assaigs, però el que és més important és que Si tu te’n fas la lluna; harm. Xabier les corals siguin prou “humils” per Sarasola saber triar el grup que els pertoca Una cançó bressolada on el text i no posar-se en nivells més elevats, ens parla de la típica història de perquè així condicionen el bon l’home que vol aconseguir la dona i funcionament del taller. ella s’escapoleix, però d’una manera En el meu cas, vaig tenir davant molt original, ja que ell li diu que es unes corals ben preparades per al convertirà en núvol per tapar-la i nivell que les peces exigien, i això ella que es farà anguila. I tot jugant va fer que el treball del taller fos amb transformacions diverses, satisfactori. Felicitats per als seus l’home la persegueix i ella sempre directors!. aconsegueix fugir. En mig de la peça tenim un reciGlòria Fernàndez Directora de Mitjans de l’Orfeó Català tat, que van llegir dues noies molt eixerides, acompanyat pel cor en 34 La Circular
BARCELONA I TERRASSA Enguany vaig tenir la sort de treballar com a director convidat a les trobades del SCIC a Terrassa (Grans A) i Barcelona (Grans C), i haig de dir que va ser un plaer. Vaig trobar que el plantejament del repertori harmonitzat o compost per gent del País Basc era molt interessant, amb obres de tot tipus (líriques, rítmiques, alguna amb dificultats importants) especialment boniques, i estic segur que els nois i noies pensaven el mateix perquè van treballar amb molt d’interès. També penso que en general les van portar molt ben preparades pels seus directors, de manera que la feina d’assaig va ser molt profitosa. En el taller de les dues trobades ens vam divertir improvisant sobre els populars temes brasilers del Indis Krao (Marcos Leite), i van servir de contrapunt a la feina més severa del repertori comú. Tinc la impressió que la jornada va ser profitosa per a tots i que la canalla es va divertir; jo, almenys, puc dir que vaig viure dues jornades molt gratificants a tots els nivells: moltes gràcies a l’equip del SCIC, als directors i, sobretot, als cantaires! Pep Prats Director de la Coral Cantiga