La Circular 145

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista trimestral Número 145 abril-maig juny 2009 preu unitari 6,50 € subscripció anual 22 €

del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

2 La Circular

4Opinió

-Editorial -Bústia oberta

18 El Tècnic a

5 7 Notes del SCIC Monogràfic -25 anys de l’APPEC i premi a La Circular del SCIC -Visita del president de la Diputació de Barcelona -Treballem amb...

Manel Valdivieso

l’abast

19 Conversa

-Conciencia corporal i técnica de dirección coral -Un enfocament des de la Tècnica Alexander -Educar per tal de gaudir de l’hàbit del cant coral -Desenvolupament de la postura -Vint minuts de gimnàs cada matí per a directors de cor -Han dit

22 26 Parant l’orella Activitats de

Theodora Pavlovitch

-Hi ha una política cultural europea?

-Holanda i el cant coral -Cicle coral de St. Feliu de Llobregat

28 El racó dels

30 I ara...

llibres

juguem

amb...

Directors en forma

les corals

El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 145 maig 2009 Equip Editorial Maria Martorell (coordinació) Maria Mercè Argüelles Abel Castilla Martí Ferrer Núria Tura

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Redacció, administració i publicitat P. Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Fotografia Tel/Fax. 93 3104721 portada May / Zircus scic@scic.cat Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Dipòsit legal B - 12.122 - 2002 maig del 2009 3

publicats arreu i que podien interessar als directors de corals infantils; entrevistant persones que sempre ens han deixat alguna paraula interessant sobre el cant coral; demanant articles de fons i d’opinió que moguessin a la reflexió,...

Mentrestant, permeteu-me que agraeixi a l’Anna i a en Ramon Falcó el suport tècnic rebut al llarg del procés. Sense les idees de l’Anna Falcó i d’en Martí Ferrer aquest número de La Circular no hauria estat tal i com la teniu a les mans: moltes de les idees de partida Paral·lelament el format tam- són d’ells. L’APPEC també hi bé va anar canviant: del full té alguna cosa a veure, en tot ciclostilat (la Maria i la Maria plegat: el fet de participar en La Circular, número 145 Mercè us n’explicaran de tots el Postgrau en Periodisme de colors...) es va passar a diverRevistes que ha organitzat (en Fa unes setmanes La Circular sos fulls amb cobertes, després col·laboració amb la Universiva rebre un dels premis que es va començar a maquetar i tat Autònoma de Barcelona) va atorgar l’APPEC a diverses enviar a impremta, i avui som coincidint amb el seu 25è publicacions amb més de 25 aquí, presentant-vos un nou aniversari ha estat, en certa anys de trajectòria. disseny de format. mesura, un revulsiu per a la nostra revista. Gràcies a tots, La Circular del SCIC va comen- Un dels principals objectius doncs! çar, com el seu nom indica i d’aquest nou disseny és fer-vos com moltes vegades us hem més fàcil i agradable la lectura Núria Tura explicat, essent una circular in- de La Circular. Ens agradarà terna de la nostra federació. A saber si ho hem aconseguit, aquesta inquietud informativa rebent la vostra opinió i suginicial s’hi va afegir la vessant geriments al nostre correu formativa tot recollint textos electrònic scic@scic.cat

Editorial

països europeus com als d’ ultramar a EEUU o a l’Orient: a Shangai, Hong-Kong, Seul, etc. i això fa que l’intercanvi de relacions culturals Novament us he de felicitar per amb totes les organitzacions que la vostra circular que en aquesta usen el llenguatge de la música ocasió dediqueu, en part, a “els com a base d’entesa i de diàleg, es concursos de cant coral infantil”.

M’ha semblat molt bé obrir aquest situïn al mes alt nivell com a mostra debat per tal de conèixer opinions cultural d’aquests països, evitant i experiències i, a més a més, crear que els encontres es converteiuna atmosfera d’interès per als cors xin en exclusiu motiu de turisme, sense una bona preparació per ser infantils. ambaixadors culturals que aportin Les referències gràfiques i comen- riquesa a la cultura universal. tades sobre el Festival de Cantonigròs m’han semblat molt encerta- Novament moltes gràcies i enhorabona pel vostre esforç i constant des i us les agraïm. treball en pro de la música per als infants.

En començar, ara fa 27 anys amb el Festival de Cantonigròs, varem Una abraçada, sentir moltes opinions adverses als concursos corals en general, avui aquest és un fet estès per tot Josep M. Busquets el món amb gran profusió, tant als Monogràfic Els concursos de cant coral infantil

De l’autora d’ Al ball sense un badall Després de llegir, en anteriors Circulars, totes les impressions sobre els Juguem Cantant del curs passat, l’autora de la música de la cantata Al ball sense un badall ha enviat aquestes frases: Poc m’ho podia imaginar tot això quan vaig acceptar el repte! Han passat coses tan i tan boniques al llarg de tot aquest viatge a cavall dels badalls… I tot gràcies al munt de persones que han evocat la seva imaginació, el seu esforç, emoció i intenció en aconseguir l’excel·lència que es mereixen els menuts de la casa i fer, d’aquesta manera, que poguessin gaudir el màxim amb aquestes senzilles tonades amb regust de terra. Entre tots ho hem aconseguit! Ha estat genial i ho tornaria a repetir, sempre que pogués estar tan ben acompanyada, és clar!

Guida Sellarès

4 La Circular

Bústia Oberta

Notes del SCIC

25 ANYS DE L’APPEC I PREMI A LA CIRCULAR DEL SCIC

© Roger Rovira

Alguns extractes del què vaig dir a la Nit de les Revistes i altres reflexions han donat com a resultat aquest text.

L’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) ha celebrat els seus 25 anys durant tot l’any 2008. Diversos actes i exposicions s’han anant celebrant arreu del país, com la presentació del llibre Un País de Revistes, a l’Ateneu Barcelonès. Un llibre molt interessant perquè dóna un visió a la qual faig referència en uns paràgrafs més endavant. L’aniversari ha culminat en la Nit de les Revistes d’enguany, amb el lliurament de premis a diverses revistes, entre d’altres: Cavall Fort, la més popular, Editorial Gavarres; Cupatge; Time out; grup Enderrock ... L’acte es dugué a terme a les Reials Drassanes de Barcelona el passat 23 de gener.

Per començar vaig saludar les autoritats i tots els assistents i vaig aprofitar per felicitar-NOS pels 25 anys de l’APPEC. També vaig donar les gràcies a l’APPEC pel premi als més de 25 anys de publicació a La Circular del SCIC, premi que també va ser lliurat a les revistes Infogai, DiR i Els Marges, i per l’encert d’aplegar-nos que, pels temps que corren, ja és molt. Els vaig encoratjar a arribar als 50, tot trobant els camins adients. També vaig felicitar els organitzadors dels actes del 25è aniversari pel salt de qualitat, vist les altres edicions.

Abel Castilla, de l’equip de La Circular agraïnt el premi rebut a la Nit de les Revistes Vaig provar d’explicar què era el SCIC per a la gent que hi havia a l’acte i que segurament no el coneixia.Vaig incidir en el pes específic que ha tingut en la reconstrucció del nostre país posant accent en l’educació, l’intercanvi (de cultures o d’experiències) i la promoció de la música i del cant coral infantil en particular. La Circular ens ha ajudat en aquesta tasca, tot sent, pel què sabem, l’única revista mundial que parla exclusivament de cant coral infantil.

llengua. Esperem que no ens ho tornaran a prohibir!!

Vaig acabar dient que és aquesta particularitat i aquesta voluntat emprenedora de les associacions allò que pot fer gran un país.

Un país que, amb tot l’esforç que suposa, vol ser, en petit, tan gran com els altres i tenir, com deien les àvies, de tot i BO. Abel Castilla i Casamartina Redacció de La Circular del SCIC

Arribats a aquest punt vaig fer una petita dissertació sobre com és possible que una associació com la nostra i com altres de la mateixa dimensió puguin mantenir una publicació. Hi poden haver diferents raons.

Una, potser, és la necessitat de comunicar-se per millorar. Com en un país normal. L’altra raó és més aviat d’un país sense normalitat: publiquem allò que fem i en la nostra maig del 2009 5

VISITA DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA El passat 18 de febrer, vam rebre la visita de l’Excel·lentíssim Senyor Antoni Fogué i Moya President de la Diputació de Barcelona. En realitat la raó bàsica de la visita responia a una invitació feta per la Federació de Cors de Clavé (la secretaria del SCIC està situada en l’edifici d’aquesta federació), però va aprofitar l’ocasió per entrar, també, al nostre local. Venia acompanyat de membres del Departament de Cultura de la Diputació barcelonina i va ser molt cordial. Es va interessar per les nostres corals, per la

TREBALLEM AMB...

MANEL VALDIVIESO Aquest curs, el “Treballem amb…” s’ha dedicat a l’estudi de la cantata d’Antoni Ros Marbà i Miquel Desclot Un concert desconcertant amb Manel Valdivieso, qui l’ha dirigida en els concerts dels dies 9, 17 i 23 de maig a Barcelona en allò que ha estat la 42èna Trobada i alhora l’activitat “Un pont de cançons - el SCIC a l’Auditori”.

Les sessions “Treballem amb…” es dediquen a treballar repertoris concrets amb un director convidat, amb o sense un cor pilot perquè pugui aplicar-hi els exemples. Doncs bé, aquesta vegada al SCIC li va semblar útil centrar-la concretament en la cantata de la trobada per tal de fer-la més entenedora i facilitar la seva preparació amb els cors; també s’havia fet així quan es va muntar Tirant lo Blanc.

Manel Valdivieso no va entrar en gaires detalls sobre les dificultats concretes de ritme o d’afinació, ni del discurs de cada veu –potser tampoc hi hauria hagut temps– sinó que va fer cantar l’obra de dalt a baix, amb l’acompanyament de la 6 La Circular

procedència dels nois i noies, per les nostres activitats i per les nostres publicacions.Van quedar, amb el nostre Coordinador General, que convindrien una trobada que permetés una conversa més llarga on s’estudiessin les possibilitats de col·laboració.

En realitat, uns moments molt agradables que agraïm als nostres amics del Cors de Clavé.

Redacció

© M. Mercè Argüelles

Manel Valdivieso, Abel Castilla i Inès Borràs en un moment de la sessió de treball pianista Inés Borràs, tot analitzantla i donant pautes i indicacions generals de tempo, caràcter, matisos etc. per facilitar el treball posterior de conjunt. Segur que la sessió va acabar d’engrescar els directors a muntar una cantata tan bonica i divertida!

per dir-ho d’alguna manera, una partitura com qualsevol altra… Si més no, això devia ajudar, a aquells que no l’havien feta mai, a treure’s la por que pot fer trobar-se amb una obra tan important a les mans.

Una sessió, doncs, reduïda a un matí, però profitosa.

Cal dir, a més, que amb la seva acti- M. Mercè Argüelles tud decidida davant de la partitura Manel Valdivieso encomanava una mica la idea que aquesta obra és,

Directors en forma Dirigir una coral és un ofici. Un ofici que cada cop hi ha més gent que desenvolupa professionalment però que en tot cas s’ha de dur a terme amb professionalitat. I com totes les professions, la nostra té els seus riscos. La salut pot no ressentir-se’n si es dirigeix una hora a la setmana, però què passa amb aquells que ho fan 5, o 10, o 20 hores a la setmana? Una mala tècnica i uns mals hàbits poden passar factura en forma de tota mena de lesions i problemes de salut.

Monogràfic

Però com veureu en els articles que configuren aquest monogràfic, no es tracta només d’un problema que afecti a la persona que dirigeix. Uns mals hàbits i problemes posturals poden empobrir o embrutar el so del nostre cor, la precisió de les nostres inter-

© Íngrid Canturri

pretacions, etc. Fins i tot, en tant que director-exemple-per-als-cantaires, podem “encomanar” als nostres tota mena de vicis posturals. I és clar, uns bons hàbits, un gestos orgànics i una bona postura ens ajudaran a transmetre, d’un forma més precisa, les nostres intencions al cor, alhora que pot ser exemple a imitar pels nostres cantaires.

Preparant aquest monogràfic ens hem adonat que a l’entorn d’aquest tema o temes queden molts altres monogràfics per oferir-vos. Aquí teniu, doncs, la primera aproximació a una dimensió injustament obviada per la nostra revista. Esperem que sigui del vostre interès.

Martí Ferrer maig del 2009 7

CONCIENCIA CORPORAL Y TÉCNICA DE DIRECCIÓN CORAL Yiya Diaz Revisando nuestro trabajo para el postgrado de Cos-Art, y estudiando al director de coro, me he dado cuenta que hacía tiempo que estaba un poco alejada de la relación con el canto coral que tantas vivencias importantes me ha proporcionado, viniendo mi formación musical de un instrumento tan solista como el piano.

Mi primer contacto con el movimiento coral en Catalunya fue al llevar a mi hija a L’Esquitx. Mi amistad con Pilar Figueras me aproximó al Curso Internacional de Dirección Coral del Orfeo Lleidatà, donde me invitaron a participar como profesora de trabajo corporal. Seguramente en el año 1982 pocos cursos o ninguno ofrecían esta materia.

Ahí conocí a profesores de gran formación y tuvimos como alumnos a renombrados profesionales de la actualidad. Estuvimos allí 12 años.

Desde entonces me invitaron a trabajar el Método Cos-Art en corales importantes de Catalunya y del resto del país y Europa.

Tuve la suerte de participar en una propuesta tan interesante como la creación de la Escuela de Dirección Coral bajo la dirección del maestro Enric Ribó. Se trataba primero de trabajar el cuerpo, desde allí al trabajo de la voz y luego, a la clase de dirección.

La conciencia corporal como parte de la formación en la técnica de dirección. ¿Por qué se comienza con una

PEDAGOGÍA DEL CUERPO en un curso de dirección coral en épocas tan tempranas?

Evidentemente las personas que me invitaron a estas tareas tenían conciencia de que el instrumento en la dirección no es otro que el propio cuerpo.

Professora de piano i creadora del mètode Cos-Art

El músico-persona que debe transmitir su mensaje musical a través de gestos y movimientos Si esto es así, es necesaria en la formación del director de coro una educación psicofísica que le permita en todo momento y situación expresar y transmitir sus conocimientos musicales y la expresión de su mundo interior. El movimiento es intrínseco al ritmo interno latente en toda obra musical, por lo tanto es una vivencia a transmitir desde todo el ser (de la cabeza a los pies y las manos). Una vibración interna que el director, aún sin quererlo, transmitirá a la masa coral. Palestrina tiene swing, Bach tiene swing y por supuesto El Noi de la Mare y la polifonía catalana y española. La música viva-vivenciada tiene swing y si se le pone el ritmo interno psicofísico siempre el mensaje musical será interesante y transmitirá una experiencia vital. La música coral puede invitar a una reflexión interior o al festejo y al baile (lo pude comprobar con corales centroamericanas en un Congreso en Perú del FLADEM donde todo el público acababa bailando). La conciencia de la relación interna entre el pensa-

Apartedesusconocimientosmusicales, su preparación se parece más a la de un mimo o un bailarín.

8 La Circular

miento-imaginación-sentimiento y las manos, que deben transmitir un mensaje musical, se ha de educar.

El gesto debe emerger de una necesidad interna con libertad y se debe poder canalizar con placer en el gesto codificado. De estos gestos, la expresión de sus movimientos y la mirada, dependerá que sus objetivos musicales–expresivos se puedan concretar.

Aparte de sus conocimientos musicales, su preparación se parece más a la de un mimo o un bailarín. Las ideas musicales se tienen que convertir en gestos que las representen. Por una parte está su trabajo personal y por otra el conocimiento de técnicas de comunicación y de grupo, para liderar con firmeza y comprensión. Para que esto se cumpla hace falta que el entrenamiento psicofísico forme parte de la educación y mantenimiento del director de coro.

Cuando decimos la palabra psicofísico es porque creemos que el cuerpo expresa las emociones y que, si no hay autodominio, los nervios pueden destruir una buena preparación de concierto. Si no existe un entrenamiento corporal

El gran desafío de la educación es culturizar sin perder la unidad psicofísica con la que venimos al mundo. psicofísico hay un vacío en esta formación.

Puede que utilicemos con asiduidad la palabra conciencia o energía, por lo tanto es interesante aclarar los Método Cos-Art como educa- conceptos para nuestro trabajo: ción psicofísica para la adquisi- Concepto de conciencia: es darse ción de una técnica coral. cuenta. Darse cuenta de qué erroEl Método Cos-Art es el arte de res cometemos i poder corregirlos. trabajar el cuerpo, es un método Concepto de energía: es una fuerza pedagógico artístico que ayuda a en movimiento. La influencia de la tomar conciencia de cómo desaconciencia sobre el cuerpo perrrollar hábitos correctos en toda mite canalizar la energía creadora. actividad humana.

Conciencia del desplazamiento de una fuerza de tipo eléctrico En una sociedad acelerada donde la demanda de actividad retira a Psicofísico: Quiere decir que toda la persona de sí mismo, violentan- acción involucra un deseo y por lo do su ritmo interior, el Método tanto una emoción. La evidencia de Cos-Art rescata la conciencia de la que la audición interior se expresa interioridad y el estado primigenio en un cuerpo interior permite conde disposición creativa (EDC) y la tactar con la propia interioridad. percepción de un tiempo necesario para toda actividad artística.

ENTRENAMIENTO Debe ser parte de la formación Retornar a uno mismo, habitarnos, musical.Para adquirir un estado de retornar a nuestra interioridad, conciencia, antes de un concierto rescatar el placer del transcurrir es necesario un entrenamiento psidel tiempo como la música misma, cofísico; como se entrena para afies un elemento de salud. Si no hay nar, se entrena para comunicar con conexión con uno mismo no hay uno mismo y poder reproducir ese individualidad que se exprese. El lugar conocido. Si el movimiento cuerpo-persona se convierte en el repetitivo está bien hecho y se reacuerpo per-sonare. liza con los descansos necesarios, no debe producir dolor. Recurrir a Según desde qué lugar dirige el la sabiduría del cuerpo. director de una coral y desde qué lugar logramos que trabajen sus Mientras nos construimos como integrantes, se convertirá en una músicos nos construimos como actividad que redunde en el fortale- personas y tenemos más recursos cimiento o en la desvalorización de para la vida. La buena enseñanza la personalidad. musical puede ayudarnos a crecer más fuertes y sensibles; mal hecha El gran desafío de la educación puede crear muchas inseguridades es culturizar sin perder la unidad y patologías. psicofísica con la que venimos al mundo.

Respetar la estructura básica de personalidad para estar bien con Una forma especial de trabajar uno-mismo.Valorar el tiempo; la el cuerpo. No forzarlo, habitarlo música es un arte de tiempo. El con sensibilidad y comunicar con placer del tiempo. fluidez. El cuerpo de la experiencia.

En el arte, la experiencia prevalece Las dificultades más comunes sobre el concepto. en la dirección coral estan rela-

cionadas con: columna vertebral, nervio ciático, cervicales, rodillas, pantorrillas, migrañas, pies, falta de flexibilidad en las articulaciones.

Proceso para desarrollar el autodominio Tomar conciencia de nuestra unidad psicofísica. Serenando el pensamiento nos identificamos con el cuerpo.

Una mente serena que retrotrae a una interioridad conectada a la lengua es lo que permite la unión interior con las manos y los pies.

El autodominio se garantiza con el entrenamiento. Desde un lugar profundo del pensamiento se despierta la conciencia que permite liberar la articulación de la mandíbula y la atlantooccipital que conecta con todo el cuerpo. Un pensamiento con tiempo rescata el tiempo. El silencio para el reencuentro, la introspección, produce un efecto de gran energía. No se debe alterar ni acelerar el pensamiento. Se necesita paz para expresarse. Realizar movimientos con la boca y la lengua.

Conciencia de la posición de pie Tener conciencia de las posiciones correctas es tener técnica.

Conciencia del centro de gravedad en el bajo vientre que permite una buena conexión con los pies sin apretar las rodillas. Apretar las rodillas hacia atrás produce lumbalgias a muchos directores de coro. La conexión del centro de gravedad con los pies, permite la liberación de los brazos con un movimiento de suspensión, evitando las tensiones en los hombros.

Conciencia del eje de la columna que se proyecta hacia los pies y hacia arriba sosteniendo el tronco.

Aquí es importante practicar el movimiento por fuerzas que se maig del 2009 9

oponen. Le dará mucha libertad y fluidez, al principio, despegando lo menos posible los pies del suelo.

Esto ayuda a comprender que del centro de gravedad en el bajo vientre y la energía de los muslos depende la soltura y la suspensión de los brazos. Es importante percibir la elasticidad del cuerpo y la suspensión.

El cantante emite mediante sonidos-voz su interioridad.

El director, al conectar con la música y vivirla en su organismo, debe transmitirla despertando lo mismo en otras personas.

Debe aprender a proyectar la energía por manos y dedos, pudiendo crear un vínculo con los cantantes para comunicar el objetivo musicalexpresivo que desea.

Conciencia de la importancia de crear un vínculo en espacio entre el director y el coro.

Habitar ese espacio forma parte de la expresión sonora.

Una de las características esenciales de la dirección es la comunicación no verbal que se produce entre el director y el coro.

Es necesaria una emanación constante comunicativa del director hacia los cantantes. Tener en cuenta la importancia de la mirada para la comunicación de los objetivos musicales-expresivos. El entrenamiento permitirá el desarrollo de la conciencia de la unidad individual unida a la conciencia grupal. También creemos que el director de coro debe poder controlar además de la emisión de la voz, la posición de pie o sentados de su grupo.

Cuando el estudiante de dirección se siente bien consigo mismo y con su grupo, se debe realizar la didáctica del concierto.

Se debe realizar esta práctica para estar bien con uno mismo antes del concierto, aceptando el riesgo y desarrollando la capacidad de entrega. Cuanto más nos aceptamos a nosotros mismos, más podemos entregarnos al momento con alegría y disfrute de un arte tan maravilloso como la música.

10 La Circular

UN ENFOCAMENT DES DE LA TÈCNICA ALEXANDER Mireia Mora i Griso Quan un director dirigeix davant el cor, els cantaires no només perceben el moviment i gest de les seves mans, braços i cara sinó que reben informació de la coordinació de tot el seu cos en global. El que el director vol comunicar es reflecteix en el moviment (o no moviment) que s’expressa en tot el seu cos.

Observant un alumne de direcció que cada cop que feia un “levare” les espatlles pujaven i el cap es movia endavant i avall vèiem que aquest moviment –fruit de tensar una sèrie de muscles de forma inconscient i innecessària– estava creant-li primerament desgast i cansament i en segon lloc una interferència en el que volia comunicar, ja que eren moviments que no tenien cap relació amb la música.

Un altre exemple que és força freqüent és que el director tensi les cames excessivament i forci els genolls endarrere. Això li causa una fixació a les cames i, com a compensació, una tensió excessiva a la part lumbar de l’esquena que interfereix en el seu moviment lliure i finalment fa que la part de dalt del tors es mogui amunt i avall quan els braços també ho fan.

Llicenciada en música i professora de tècnica Alexander especialitzada per a músics.

Professora durant deu anys als cursos internacionals de direcció d’orquestra a càrrec d’Antoni Ros Marbà, és professora de tècnica Alexander a l’Esmuc i directora del cor Babel de l’EOI de Barcelona.

Tots aquests moviments automàtics causats per tensions habituals i automàtiques distreuen al cantaire del gest que sí que té relació amb allò que el director vol que s’expressi musicalment.

Allòqueeldirectorvolcomunicar esreflecteixenelmoviment(ono moviment)ques’expressaentotel seu cos.

Amb la tècnica Alexander s’aprèn a deixar d’activar aquestes tensions innecessàries de manera que no interfereixin en el moviment natural i el cos es mogui lliurement en la seva globalitat, en equilibri i coordinació i sobretot en relació a la música.

Podríem dir que la manera com el director de cor està “usant-se” a si mateix tant físicament com mental, quan està en activitat, afecta la seva capacitat de comunicació d’allò què vol que soni musicalment i afavoreix l’aparició de possibles lesions, dolors o malestars derivats de forçar el cos d’una manera per a la qual no està dissenyat i sovint de forma repetitiva.

Per allò que he pogut observar com a músic que ha estat dirigit en orquestres i cors, com a professora de tècnica Alexander per a directors i com a directora de cor aficionada, penso que les següents competències són necessàries per a una bona eficàcia a l’hora de dirigir un cor: -La claredat de la intenció musical (coneixement previ de la partitura i escolta interna clara de com un vol que soni).

-La claredat del gest, tant de braços com de tota la resta del cos en relació a la intenció musical.

-La capacitat d’atenció (percepció del so, dels cantaires, de l’entorn, percepció interna del propi cos, de la pròpia coordinació, respiració...).

-La capacitat i llibertat corporal d’ajustar les instruccions al moment present segons allò que sona en la realitat (cantaires, acústica, tempos, incidències…).

Per tal d’aconseguir-ho, crec que la tècnica Alexander és de gran ajuda com a eina de reeducació psicocorporal per adquirir un control

constructiu de l’ús del propi cos en l’aprenentatge de totes aquestes competències.

En aquest sentit, els aspectes que penso que poden millorar amb la tècnica Alexander són: La percepció del propi cos.

Aprendre a deixar anar tensions musculars no necessàries.

Permetre el moviment intern i la vivència de la música a través del cos.

La reeducació dels hàbits posturals, de moviment, coordinació i equilibri en activitats tant de l’àmbit quotidià com de la feina del director de cor.

Adquirir consciència i control constructiu del propi cos a l’hora de dirigir, parlar, cantar, comunicar.

Millorar la capacitat d’atenció i concentració.

Adquirir un millor rendiment i qualitat en qualsevol procés d’aprenentatge per permetre fer sorgir el propi talent.

Desenvolupar un bon ús de la veu i de la respiració.

Aprendre coneixements bàsics de com el cos està dissenyat per funcionar amb la major eficàcia i naturalitat possible.

Prevenció i recuperació de lesions.

Assolir confiança i presència davant el cor i a l’escenari.

L’aprenentatge de la tècnica Alexander es fa en classes individuals. Això és perquè cada persona utilitza uns patrons i hàbits de moviments diferents i perquè els processos i interessos de cada persona són individuals. Crec que aquest aprenentatge es pot comparar a quan s’aprèn un instrument musical: classes setmanals regulars durant un període de temps. En aquest cas allò que s’aprendria és a utilitzar el propi cos i ment en les activitats del dia a dia i en activitats específiques com dirigir, parlar o cantar.

mireia@tecnicalexander.net Bibliografía recomanada sobre tècnica Alexander GELB, Michael. El cuerpo recobrado. Introducción a la técnica Alexander. Barcelona, Ed. Urano, 2006.

ALCÁNTARA, Pedro de. Indirect procedures, a Musician’s Guide to the Alexander Technique. New York, Oxford University Press Inc., 1997.

Bibliografía recomanada sobre temes relacionats GREEN, Barry and GALLWEY, Timothy. The inner game of music.

Doubleday , 1986.

McCALLION, Michael. El libro de la voz. Barcelona, ed. Urano, 2005.

CONABLE, Barbara. What every musician needs to know about the body. USA, Andover press, 2000.

HERRIGEL, Eugen, Zen en el arte del tiro con arco. Buenos Aires, Ed. Kier. 1959 Webs sobre Tècnica Alexander per a músics www.tecnicalexander.net/musics www.alexandertechnique.com/ musicians www.alexandercenter.com/pa www.pedrodealcantara.com/

maig del 2009 11

EDUCAR PER TAL DE GAUDIR DE L’HÀBIT DEL CANT CORAL Montserrat Martorell i Fabregat L’experiència del cant produeix efectes benèfics en els éssers humans fent sorgir amb facilitat una sensació d’alegria i benestar profunds, entre altres bones emocions.

Encara més, si aquesta activitat es realitza en grup. El grup de cantaires i el seu director/a poden arribar a gaudir d’aquestes emocions i experimentar-les, donat que, els nens, de manera natural, es senten captivats per aquesta activitat i connecten amb facilitat. Això si... si aconseguim que centrin la seva atenció, tant individualment com tot el grup.

Els nens, actualment, estan sotmesos a una gran quantitat d’estímuls (sobretot audiovisuals: televisió, vídeos, cinema, consoles, messenger..) des dels quals reben molts impactes que els fan estar molt desperts i/o reaccionar molt ràpidament.

Però, a causa de l’acceleració de les respostes, aquestes són efectuades sense reflexió, mantenint un caràcter bastant superficial. Això fa que els nens s’ habituïn a fer un mínim esforç i a obtenir resultats immediats i vistosos, perdent, també, el sentit relacional de les activitats.

Davant d’això, la feina dels docents en general està en clar desavantatge, perquè per obtenir resultats, els hi demanem que parin una mica d’atenció, que facin un esforç de memorització, de constància i, evidentment, de reflexió; perquè educar requereix un compromís i una complicitat major, anant molt més enllà de la immediatesa.

Aconseguir en els grups de nens/es la predisposició necessària per poder treballar hauria de ser un dels primers objectius, tenint en compte que, finalment, estem parlant de cossos que estan alterats (excitats) i que els cal tranquil·litzar-se per poder obrir altres canals de percepció més adients per al treball.

Nosaltres hem de proporcionar-los 12 La Circular

professora d’Educació les eines necessàries per aconseCorporal als guir-ho.

ConserHem de reflexionar sobre quins vatoris de són els nostres recursos persoTarragona nals, els reals, conjuntament amb i Sabadell, la formació adquirida. Quines son llicenciada aquelles coses que ens han arribat en Antroben endins i que repetim perquè sabem que ens donen resultat, pologia i en recordar els desitjos que ens han formació en guiat per arribar on som i veure tècniques com tot aquest bagatge personal de el podem transformar en material pedagògic. Hem de tenir en compte consciència que els nostres alumnes s’adonaran corporal, ràpidament de si tenim o no assolit (Mètode allò que volem fer-los aprendre.

Cos-Art).

En aquest sentit tenim també una avaluació continuada.

Podem fer inventari de normes bàsiques, senzilles però ben explicitades i ineludibles, recordant-les tot sovint. Per exemple: formes de comportament en el grup, respecte, silenci, atenció a l’adult, en resum, una sèrie de condicions que ens ajudin a tots a obtenir uns mínims per poder treballar.

Tanmateix, una qüestió molt senzilla és reflexionar sobre el cos, donat que és el nostre instrument per cantar i que, com amb qualsevol instrument, perquè soni bé hem d’aprendre quina és la millor manera de tractar-lo, com es prepara i què s’ha de fer per obtenir qualitat de so, tant individualment com del grup.

Una bona forma d’ iniciar les sessions seria fent exercicis de respiració, drets o asseguts (sense parlar) i focalitzar l’atenció en el “tempo” de la respiració. És a dir, que els alumnes estiguin pendents de comptar un nombre determinat de segons durant la inspiració i, el mateix nombre, durant l’expiració.

Podem començar per 4 o 6 segons,

tenint en compte les edats i l’hàbit que tinguin els alumnes de fer exercicis de respiració. Sempre hem d’ iniciar l’experiència on l’alumne es senti més còmode i assolir cada estadi amb satisfacció. La inspiració es realitza pel nas i l’expiració es fa per la boca, bufant com si anéssim a xiular i mantenint la continuïtat de l’expulsió de l’aire sense arribar a l’ofec. Realitzar seqüències de quatre o cinc respiracions. Descansar uns moments i tornar-hi.

Quan tenen una mica d’experiència es comença a allargar l’expulsió dos segons més fins adquirir altre cop la comoditat i tornar a allargar-ho, fins arribar a doblar el nombre de segons de l’expiració respecte a la inspiració. Més endavant es pot introduir la reducció del temps de la inspiració, les apnees, moviments concrets de zones respiratòries, etc. assolint un bon domini de la capacitat respiratòria. A més dels beneficis directes per a la feina, amb aquestes pràctiques, podem aconseguir rebaixar el grau d’excitació col·lectiva i predisposar els alumnes a treballar.

Mentre es realitzen els exercicis, poden anar incorporant la cons-

Depenem, bàsicament, de la columnavertebral per treure millor rendimentdequalsevol activitat.

ciència del recorregut intern que fa el moviment respiratori que ha arribar fins al ventre i torna a sortir (posant les mans al ventre). També destensar la cara, tot fent especial atenció a les mandíbules, la llengua, les galtes i els llavis, entenent que busquem una cara lliure de tensions (aparentment inexpressiva) i que estarien disposats a expressar el màxim amb la veu. Aquesta és una feina individual i no es pot fer xerrant.

Hi ha exercicis de respiració per rebaixar el to general i, a partir d’aquí, altres per preparar el circuït de la veu i el cant. Si aconseguim que cada un dels cantaires es connecti amb si mateix podrem, en conseqüència, fer que puguin arribar a formar un grup, on cada un d’ells conservi la seva individualitat i a la vegada harmonitzar (fondre’s) amb els altres.

Adquirir una posició equilibrada és necessari per cantar. Hem de fer notar als nois i noies que la vertebració del cos ens ve donada per la columna que regeix, des del mig, les quatre extremitats i que sustenta el cap. Depenem, bàsicament, de l’estat de la columna vertebral per

treure millor rendiment de qualsevol activitat que realitzem. Així doncs, si la nostra columna no té el costum de ser el suport del cos, es despenja i perd la projecció cap amunt amb la qual cosa s’incrementa l’esforç que fa el cos per cantar i redueix les possibilitats de desenvolupar el potencial que tenim. També les possibilitats de vibració són menors (el cos sencer com a caixa de ressonància) i les veus perden qualitat.

s’haurà modificat i, en aquesta nova posició, el cos es convertirà en un receptacle des del qual, fàcilment, gestionarem l’emissió de la veu i descongestionarem l’esforç del coll i del pit.

De la mateixa manera, els braços són la continuació, en sentit lateral, de la zona del tòrax, que treballa per respirar i per aguantar des de la base el coll i el cap. Cal treballar la integració dels braços en el cos, per alliberar al tòrax de l’esforç La continuació natural de la colum- d’aguantar-los i perquè així no na, pel que fa a la subjecció, són les interfereixin en la respiració ni mocames i els peus, i dependrà de la difiquin la posició del coll, mentre, posició que tinguin aquestes zones si cal, els cantaires subjecten les del cos perquè ens recolzem millor partitures sense cansar-se. o pitjor. Cames i peus paral·lels, amb separació corresponent a les Totes aquestes petites coses són crestes ilíaques totrecolzant-se bones d’anar introduint en els uniformement per tota la supergrups perquè faciliten la consciència fície de la planta del peu; aquest dels participants i ens permeten seria l’esquema bàsic. Però hem créixer a tots plegats. Sense intrande percebre com estan les cames sigències, però amb fermesa, podem dels cantaires ja que tot sovint els anar construint una bona base genolls tenen tensió (clavats cap a educativa, sobre la qual tots podem darrera) i condicionen la posició de gaudir dels excel·lents resultats la columna i del moviment respid’aquestes activitats i de les relaciratori. Caldria fer-los adonar que ons i experiències enriquidores que flexibilitzant les tres articulacions generen. de les cames (malucs, genolls i turmells) trobarem que la nostra pelvis © Assumpta Burgués

maig del 2009 13

desenvolupament de la postura Kenneth H.Philips La veu cantada és un instrument de vent; depèn de l’aportació d’aire per produir el so. Tanmateix, molts cantants no donen prou importància a la respiració ni als problemes que pot produir si no es gestiona correctament. Una bona gestió de la respiració és el fonament per a una bona tècnica vocal, i el bon ús de la respiració comença amb una postura correcta.

habitual veure espatlles arrodonides, estèrnums enfonsats i caps cots. La partitura s’ha d’aguantar prou amunt perquè el cantaire vegi el director just per sobre del full i només abaixi la mirada cap a la partitura quan calgui. Quan cal moure el cap amunt i avall, del director a la partitura, vol dir que la partitura es té massa avall.

Una bona postura per cantar comQuan els cantaires no tenen una porta una actitud alerta i disposta. bona postura –drets o asseguts- no El cos no ha d’estar tens ni totalpoden respirar suficientment per ment relaxat sinó mantingut en una donar suport a la veu. En els cansituació intermèdia, igual que un taires, el cos és l’instrument i s’ha gimnasta a punt de fer un exercici. d’usar de tal manera que potenciï S’ha d’estar solt, però alerta. al màxim la producció de la veu.

Les set característiques de la bona Serveix de poc exigir constantment postura per cantar són: als cantaires una bona postura. So1. Els peus a terra, separats còmo- vint la mantenen un moment però dament, un peu lleugerament més tornen ràpidament a una posició endavant que l’altre, el pes distribuït descuidada, a no ser que es convercap a la planta de cada peu. teixi en un hàbit. I això s’aconse2. Els genolls lleugerament relaxats, gueix practicant els elements de la els malucs una mica baixos bona postura durant l’escalfament.

3. La columna vertebral ben dreta Una estoneta d’exercicis posturals 4. Les espatlles cap enrere i avall al començament de cada assaig, 5. L’estèrnum elevat especialment si són cantaires amb 6. El cap dret i ben anivellat poca experiència coral, tindrà resul7. Les mans i els braços caiguts als tats per a tota la vida. (...) costats del cos.

Pot ajudar dir als cantaires: “les ore- Exercicis posturals lles sobre les espatlles, les espatlles Els exercicis d’estirament fan sobre els malucs, els malucs sobre moure els músculs i van bé per els genolls”, això ajuda a col·locar preparar el cos per cantar. Els bé el cos. metges recomanen fer estiraments

diàriament perquè és sabut que esLa postura asseguts és similar a tirar-se és beneficiós per a la salut. la d’estar drets, excepte que per Als cantaires més grans i als adults cantar cal seure a la part de davant se’ls hauria d’ensenyar a estirar-se de la cadira amb les mans a la falda. abans de començar l’escalfament; Si bé, d’inici, els cantaires protesta- cada persona es posa dreta i ho fa ran d’haver de seure endavant a la com li resulti més còmode i li vagi cadira, aviat s’adonaran que aquesta més bé. Amb els nens més petits és la posició que més ajuda per val més seguir una rutina o una cantar. sèrie de moviments per fer junts.

Aquestes sèries de moviments El fet d’haver d’aguantar la partitura haurien d’incloure un mínim de sovint modifica la postura i fa que quatre exercicis dedicats a estirar la es canti amb menys projecció, és columna vertebral, afluixant cames i 14 La Circular

Extret del llibre Directing the Choral Music Program Oxford University Press, New York 2004

braços, relaxant les espatlles i aixecant el cap. Els estiraments s’han de fer lentament per tal de no forçar cap múscul.

La finalitat dels estiraments no és entrar en activitat físicament, sinó obrir el cos i deixar-lo en una posició que condueixi a cantar bé. No cal que durin més d’un minut a cada assaig i així no ocuparan gairebé res del temps dedicat a l’escalfament abans de començar l’assaig.

Indicacions que el director por fer servir per recordar les normes posturals al cor: l Seure endavant de la cadira: avançar les dues mans amb els palmells cap amunt, com demanant alguna cosa. Els alumnes respondran avançant cap al davant de la cadira i amb el cos dret l Seure enrere per descansar: avançar les dues mans ensenyant els palmells, com dient “pareu!”.

Els estudiants respondran tirant-se enrere i relaxant-se a la cadira l D’asseguts a drets: mans endavant amb els palmells cap amunt, feu un moviment circular cap amunt amb les dues mans amb una breu pausa en arribar a dalt del cercle; llavors feu un petit impuls amunt i els cantaires es posaran drets. l De drets a asseguts: mans endavant amb els palmells cap avall, feu un moviment circular també amunt, breu pausa i lleuger impuls avall i els cantaires s’asseuran. l Recordatori que s’han de quedar drets: avanceu una mà amb el dit polze amunt.

Vint minuts de gimnàs cada matí per a directors de cor Kurt Thomas Vet aquí un programa d’exercicis diaris per a directors de cor que, aplicat amb regularitat i exactitud, gràcies a l’alternança d’exercicis de relaxació i tensió i exercicis que treballen els diferents grups musculars, ens preparen per estar en condicions per realitzar qualsevol tipus d’impuls, de distensió, de tensió i força, sempre amb la finalitat d’un viva tècnica de direcció. És recomanable portar a terme, en primer lloc, els exercicis que treballen l’impuls i la distensió (núm.

1, 5, 6, 8, 10, 11, 12) i, a continuació, afegir gradualment els que treballen la tensió i la musculatura (2, 3, 4, 7, 9) fins aprendre el cicle complet i poder portar-lo a terme, a partir d’aquest moment, com a gimnàstica matinal diària. Una vegada superada la fase de “l’adoloriment muscular”, la pràctica d’aquests exercicis, que mirarem de dur a terme, per descomptat, a l’aire lliure o al menys davant d’una finestra oberta, ens proporcionaran tota la força, l’energia pel treball i l’alegria de viure.

lateralment i amb els palmells de les mans mirant cap amunt) quatre vegades cap endarrere alhora que un xic amunt mentre s’inspira; després es fan anar quatre vegades endarrere alhora que cap avall (sempre amb els palmells de les mans cap avall però aquesta vegada amb els braços plegats sobre els colzes) de manera que els polzes queden a l’altura del pit. Expirar al mateix temps.

Extret del llibre Lehrbuch der Chorleitung Breitkopf & Härtel, Wiesbaden 1991

3. Reforçament dels músculs abdominals. En posició supina, amb les mans als malucs, descriure lentament, en l’aire, amb les dues cames estirades fins a la punta dels peus, grans cercles simètrics. Fer-ho cinc vegades des de l’interior cap a l’exterior i cinc vegades a l’inversa.

4. Enfortiment dels músculs dels braços. Flexions sobre els braços: recolzats sobre les mans obertes, farem deu flexions lentes amb el cos dibuixant una recta des de la nuca als peus. Inspirarem en pujar i expirarem en baixar.

5. Exercici dels diferents metres. De dos compassos en dos compassos, es fan amplis moviments sempre en un postura molt relaxada (parant molta atenció a la possible tensió de les cames) i, a continuació, amb el cos en tensió (amb els talons junts) es bat 1.Relaxació total. Fer carrera de el compàs de forma molt rítmica fons o saltada. Si s’opta per la sego- (staccato). na, que sigui amb el tors lleugerament corbat cap endavant i tocant 6. Alternança entre la relaxació amb els talons la part inferior de i tensió. S’estenen lateralment els l’esquena; també es pot fer amb una braços, amb la musculatura molt postura recta gairebé tocant amb tensa i, a continuació, es destensa i els genolls el pit. Cal deixar sempre es deixa caure els braços compleles espatlles relaxades i els braços tament relaxats. Posteriorment fer lliures. el mateix moviment amb els braços estirats cap endavant i, finalment, 2. Assoliment de la tensió del amb els braços estirats cap a dalt i braç. Sempre d’una forma alterna- de puntetes. Es deixa caure el cos da, es porten els braços (estirats completament relaxat en posició Abans, durant i després dels exercicis descrits és absolutament aconsellable fer-ne algun de respiració, podeu utilitzar el llibre de Leo Kofler Kunst des Atmens, llibre de referència sobre l’art de la respiració.

© Íngrid Canturri maig del 2009 15

ajupida. Inspirar en la fase de tensió 11. La relaxació dels braços. i expirar en la relaxació.

Inclinar el bust cap al costat i lleugerament cap endavant, primer a la 7. Exercici dels músculs de les dreta, deixant el braç dret penjant: cames. Amb els braços relaxats moure el bust de manera que el cap endavant, flexionar els genolls braç penduli lliurement. Fer el maen quatre o cinc moviments, llavors teix però cap a l’esquerra. es remunta fins a la meitat, es torna a flexionar les cames, i així suc12. L’exercici i la relaxació cessivament. Ens aturarem a cada d’impuls a tot el cos. Es pren posició inspirant i expirant tranquil· una posició d’inici amb les cames lament cada vegada. Després, fer separades i els braços aixecats alguns salts àgilment deixant els amunt. Llavors, sense doblegar els braços lliures. genolls, ens inclinarem cap endavant (amb el bust relaxat) i deixarem 8. La relaxació del bust. Amb que els braços oscil·lin endavant i el bust i els braços completament endarrere entre les cames. Durant relaxats, els genolls distesos i les l’oscil·lació endarrere ens posacames unides, es toca unes quinze rem de puntetes. Quan els braços vegades amb la punta dels dits de la tornaran de nou cap endavant, és a ma el terra. Amb les cames lleuge- dir quant el bust està mig aixecat, rament separades, tocar amb els es pleguen una mica els genolls palmells de les mans el terra (entre (ràpidament) i, en tornar-los altre les cames i possiblement molt en- vegada a la posició inicial, s’impulsa darrere) una quinzena de vegades. molt enèrgicament el bust i els Aquest exercici deixa l’esquena braços cap amunt, tornant a la primolt relaxada. mera posició. Tornarem a començar l’exercici tot seguit i el repetirem 9. Exercici dels músculs abdo- unes 12 vegades. Hem d’aconseguir minals. En posició supina, amb els un gran i unificat moviment oscil· peus bloquejats sota un armari o latori. Expirarem mentre baixem el altre objecte, s’aixeca i baixa lenta- bust i inspirarem en alçar-lo. ment fins a vint vegades seguides el bust, amb els braços creuats darrere el clatell. Arquejar l’esquena! Expirarem sempre quan es puja i inspirarem quan baixem.

10. Exercicis de tècnica de direcció. Batre les figures bàsiques; practicar ritardandos i accelerandos; finalment es pot practicar 3 contra 2 i 6 contra 4.

16 La Circular

© Íngrid Canturri

Han DIT

Actitud corporal del director i del cantaire El director, amb la seva actitud, ha de comunicar als seus cantaires relaxament, confiança i aplom. El cos ha de descansar amb flexibilitat sobre la pelvis i les espatlles caigudes, en posició de repòs, han d’estar ben relaxades. Director i cantaires han de tenir ben clara la idea que és amb el cap que es dirigeix o es canta, i que tot enduriment muscular pertorba la

EL TAULER DEL SCIC

transmissió enèrgica dels centres de comandament del cervell als braços i mans del director o a l’aparell fonètic dels cantaires, i que aquest enduriment influencia negativament el resultat artístic de la interpretació. Cal tenir consciència de l’absoluta influència del director sobre els cantaires, influència que és decisiva en tots els aspectes: sensibilitat, il·lusió, desig de superació, etc.

La posta a punt implica tot el cos, no només els òrgans fonedors. Donat que és impossible cantar bé si el cos està tou, al començament d’un assaig cal preparar la tonicitat de la postura vertical. Una bona preparació alterna els períodes de mobilitat muscular –que produeix escalfor- amb d‘altres més calmats d’estiraments i de mobilitat articular que eixamplen els moviments.

Enric Ribó

Geneviève Matchand

LES RATES DE HAMELN, EL FLAUTISTA I EL SCIC

NOTÍCIA SOBRE LA CIRCULAR DEL SCIC

Segons hem sabut, aquest any es compleixen 725 anys de la invasió de rates que realment va sofrir la ciutat alemanya de Hameln.

D’aquest fet en va néixer la història del flautista i, precisament aquest any, la ciutat ha sofert una altra plaga com aquella, tot i que sembla que no s’ha comptat amb cap flautista màgic per fer fora les rates.

Per aconseguir-ho, aquesta vegada s’han emprat altres mitjans.

Al número 6, corresponent a l’any 2008, de La Revista de les Revistes que publica l’APPEC hi ha la següent nota sobre el número 143 de la nostra Circular: “Amb motiu de la celebració de l’Assemblea d’Europa Cantat (entitat a la qual pertany el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i amb la qual col·labora activament), II SIMPOSI INTERNACIOs’ha fet un número especial de NAL DE PUBLICACIONS La Circular del SCIC. El contingut PERIÒDIQUES DE CANT d’aquest número està dedicat molt CORAL Recollim aquesta notícia perquè especialment al cant coral infantil justament aquest any 2009, fa arreu d’Europa. A més, com en cada El II Simposi Internacional de Publi- quaranta anys, el 1969, que es va número, La Circular del SCIC es fa cacions Periòdiques de Cant Coral celebrar a Barcelona la tercera ressò de totes les activitats de les se celebrarà, a Barcelona, el setem- Trobada del SCIC durant la qual es corals de tots els Països Catalans.” bre del 2010. L’organitzarà el SCIC va interpretar per primera vegada tal com va fer amb el I Simposi l’any una cantata, en lloc de dues o tres Agraïm a l’APPEC aquesta atenció 2001. Quan es vagin tenint detalls cançons cada coral. a la nostra revista. sobre dates exactes, programa i altres aspectes, els anirem anunciant. I aquesta cantata va ser, precisament, El Flautista de Hameln del compositor alemany Gunthar Kretzmar i que la Fina Rifà va dibuixar tan bé. Coincidències!

maig del 2009 17

El Tècnic a l’abast

LES VEUS MISTERIOSES ENAMOREN GIRONA A l’hora de perfilar les activitats d’aquest curs, l’equip tècnic ja es plantejava commemorar, des del SCIC, el 10è aniversari de la mort de M. Àngels Anglada. Aquesta escriptora vigatana, molt vinculada a les terres empordaneses, sempre va demostrar un gran afecte per al SCIC; va escriure el text de la bella cantata El Bruel de l’Estany, amb música d’Enric Ribo. El Bruel de l’estany es basa en una deliciosa llegenda dels aiguamolls de l’Empordà i es va estrenar a la Trobada General del curs 1982-1983.

Ens fa molta il·lusió poder-li dedicar aquest record.

Per això vam pensar en un concert d’homenatge, on es cantessin obres amb textos seus. El concert, celebrat el 17 de maig, va constar de diverses cançons tradicionals editades en el volum 8 de la col·lecció Patrimoni Coral XXI, la Cançó de primavera (amb text de Maria Àngels i música de Maria Dolors Bonal) i la cantata Les Veus Misterioses (amb text de Maria Àngels Anglada i música de Josep Baucells).

Maria Angels Anglada (1930-1999)

comarcal), director de Claudefaula de Girona i Enriqueta Anglada (molt vinculada al SCIC des dels inicis), directora del Cabirol de Vic.

Així doncs, aquesta 42a Trobada, el SCIC ha presentat dues activitats diferents, que esperem que siguin molt profitoses per a tothom.

Com que al Pont de Cançons d’enEquip Tècnic del SCIC guany a Barcelona s’hi interpreta Un Concert Desconcertant, on els mitjans no canten tots els números, Volíem que l’activitat fos fora de vam pensar que, en aquest concert Barcelona, i com que la Maria Àngels estava molt vinculada a les ter- d’homenatge a M. Àngels Anglada, res gironines i osonenques, el con- havien de ser ells els protagonistes.

I aquest és un altre motiu pel qual cert s’ha fet a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona. A més, els s’ha escollit la cantata de Les Veus encarregats de dirigir també seran Misterioses. Cal remarcar que diverses corals de la demarcació s’han persones de la demarcació: Quim Bonal (acabat d’estrenar com a cap apuntat al projecte.

18 La Circular

Entre sessió i sessió del passat simposi d’experts corals de la Mediterrània de Barcelona, al qual la Theodora va assistir representant la IFCM, vam trobar una estona per canviar impressions amb ella sobre el cant coral infantil i la situació actual en el seu país. Segur que moltes preguntes van quedar al tinter… si tenim ocasió, ampliarem els comentaris i opinions que ara us oferim.

Theodora

Pavlovich Theodora Pavlovitch (BG) és professora de direcció coral i directora artística del Cor Nacional Mixt del Conservatori Nacional de Música i de la Universitat de Sofia. També és la directora del Cor de CambraVassil Arnaoudov de Sofia i va dirigir les sessions d’hivern 2007-2008 del Cor Jove Mundial (World Youth Choir).

Conversa amb...

Actua regularment com a tècnica en diversos esdeveniments corals. Actualment és laVicepresidenta de la Federació Mundial per a la Música Coral (IFCM). maig del 2009 19

Quina importància dones al cant coral infantil?

Per a mi, que els nens cantin és molt important. Primer, perquè cantar és la manera més fàcil d’aconduir els nens cap a l’art.

Poden aprendre a apreciar i a practicar moltes arts, però la música és especial perquè la tenim dintre nostre. La música és l’eina més important per a la seva educació, per transmetre als nens valors positius i idees, per donar-los una manera adequada d’enfocar la vida. És per això que és molt important que cantin. Generalment els nens tenen por de cantar sols, això forma part de la naturalesa humana, passa a tot arreu, a tots els continents i a tots els països. Per tant, és molt més fàcil fer-los cantar en un cor.

Quan els tens al cor, allò que costa més és trobar maneres de fer que cada vegada cantin millor i fer-ho de manera que sigui interessant per a ells...

Si, aconseguir que cantin bé no és fàcil... però s’ha de fer! Em sap greu quan veig un cor de nens que canta amb mala preparació, sense musicalitat, sense entrenament de les veus, sense saber res de l’estil de música que estan interpretant.

Em resulta decebedor, però –mols més important!- també els decep a ells, i això no és bo perquè si els decebem marxaran. Has de fer un repertori interessant i donar-los bones condicions per cantar, crear un bon ambient al voltant seu.

Potser els directors hauríem d’estar més preparats?

I tant, és molt important que els directors de cors infantils i grups vocals estiguin molt ben preparats, això acostuma a ser també part del problema. Normalment, qualsevol professor de música podria ser un bon director, però de vegades no s’adonen de com és d’important el fet de cantar junts o bé no tenen una visió clara de com engegar un cor, o com desenvolupar-ne un que ja existeix. Això és el que ara treballo amb els meus alumnes.

Ensenyo Pedagodia Musical a la universitat, els meus alumnes són futurs pedagogs. Tinc dos grups diferents, un és de gent que seran directors de cor, de qualsevol edat; de fet, alguns exalumnes meus ja treballen amb cors infantils. En un altre grup, el més nombrós, tinc unes 40 persones que suposadament seran professors de música; jo els haig de donar els coneixements perquè sàpiguen muntar un cor i fer-lo treballar perquè sigui bo, tan bo com sigui possible –vull dir arribant a un nivell realment alt- i naturalment això demana molta preparació, molts coneixements.

Al simposi d’experts en cant coral de la Mediterrània que es va fer el desembre passat a Barcelona, ens vas fer sentir un exemple d’un cor infantil cantant música experimental...

He de dir sincerament que era una

© M.M. argüelles

© Dolf Rabus

20 La Circular

gravació antiga. Era el cor que dirigia la meva mare, que era directora de cor. Però qualsevol persona por fer cantar el que anomenem música contemporània, encara que potser no tan experimental com aquella.

De nena vaig cantar aquest tipus de música, per això ara no em representa cap problema, em resulta natural perquè ve des de la meva infantesa. I altres persones de la meva generació que no són músics també poden escoltar i entendre aquest tipus de música perquè igualment els ve de la infantesa, va formar part de la seva educació.

Vols dir que amb els nens no ens hem d’acontentar amb simples cançonetes, encara que sigui a classe, com a part de la música que fan a l’escola...

Estic totalment convençuda que fer bona música és un bon sistema pedagògic. No comparteixo l’opinió d’aquells que diuen “Jo sóc pedagog, no músic, per tant jo els educo però no cal que faci bona música, amb els nens”. Però les dues coses van juntes, per ser un bon pedagog has de fer bona música, has de fer que els nens coneguin, cantin i estimin la música bona de qualsevol tipus.

Molts adults no entenem prou aquesta música i per tant no gosem fer-la amb els nens.

Però aquesta és la música del seu temps, a més, si el director

la pot fer, ells també. Els adults hem de fer l’esforç.

Sí, els nens tenen la mentalitat molt oberta i si els fas confiança faran tot el que tu vulguis que facin. De fet, això passa amb tothom. De totes maneres, s’ha d’anar amb molta cura per no sobrecarregar els nens, perquè ja van sobrecarregats estudiant llengües, amb els ordinadors, fent moltes activitats diferents, fent esport... els nens d’avui dia no són com érem nosaltres. Per tant, el director ha d’anar amb cura.

dels nens és molt i molt important.

I si la cosa funciona, el grup es convertirà en un bon grup, perquè els nens també posaran en joc les seves habilitats i donaran suport al director. Ho he vist en alguns cors, quan els cantants donen suport al director, el director es fa més fort, llavors realment ho comparteixen tot. Això és fonamental.

Quan vas començar a fer música coral?

N’he fet sempre! Vaig començar a cantar als sis anys. També he fet Hem sentit cors infantils excel· piano, però el piano mai no ha lents.... format part de la meva vida, només ... i això prova que es pot fer! Els ha estat una eina, un instrument i cors infantils poden assolir un prou. La meva mestra de piano al nivell molt alt. Per exemple, un dels conservatori sovint em deia: “Tomés famosos és el cor Tapiola, de ques el piano com si dirigissis un Finlàndia, que ha encarregat molta cor...”. Sóc enginyera de so, aquest música, les obres més avençades va ser el meu primer títol, però que pots trobar actualment en el d’alguna manera porto el cant coral repertori infantil van ser escrites a la sang, com la meva mare; ho fan per al Tapiola. I aquestes obres la tradició i la meva llarga experidesprés han arribat a altres cors ència. Per això em vaig graduar en que també les han cantades. Té a direcció coral i ara és la meva vida. veure amb els gustos, la preparació i l’habilitat del director. Això és el Vas tenir sort que quan eres que vull dir, que els directors han petita la música tingués tanta d’estar més ben preparats, llavors importància dintre del sistema cap tipus de musica no els és un educatiu del teu país! problema.

Doncs sí, sóc totalment un producte de l’excel·lent sistema educatiu Tornem, doncs, allà on havíem que tenia el meu país en els meus començat: el director és l’ele- primers anys. La majoria dels direcment fonamental tors de Bulgària, els de la meva geEl director és el motor, és el cervell neració, vam créixer dintre d’aquell i el cor del grup, el director ho ha sistema i vam formar part de cors de ser tot, i especialment en el cas infantils, per això sabem tan bé què

© Ko Matsushita

hi passa.Vam rebre una educació addicional, és clar, de nivell superior; però fem música amb tota naturalitat perquè quan hi has crescut sorgeix d’una manera natural…

Ens vas escriure un article molt interessant sobre l’evolució del cant coral infantil a Bulgària. Pots explicar-nos ara alguna cosa més de la situació actual? Es canta a les escoles?

Hi ha gaires cors infantils?

Com és el nivell? Teniu federacions corals i com funcionen?

Els nens canten cada vegada menys a l’escola perquè dissortadament l’educació musical a Bulgària ha anat en una direcció equivocada: massa teoria i massa poc cant. Però als nens búlgars encara els agrada cantar en corals fora de l’escola.

Avui dia, encara els millors cors de Bulgària són infantils. Aquests cors participen en festivals internacionals i competicions amb gran èxit. Cada ciutat del país té, al menys, un cor infantil i molts d’ells són realment bons. No tenim cap federació a part per als cors infantils, la majoria pertanyen a la Unió de Cors Búlgars, que agrupa gairebé tots els cors de Bulgària.

Els teus alumnes seran educadors musicals. Com veus el seu futur?

Sempre sóc optimista! Però el problema, al meu país, és que dirigir cors ja no es una feina professional reconeguda i apreciada com abans; a més, s’han eliminat molts llocs de treball, així que els meus alumnes no saben si trobaran feina, aquest és el principal problema. Hauríem de trobar la manera d’establir un sistema nou. Jo durant força anys vaig dirigir professionalment, era la feina que feia, però des de fa un temps ja no ho faig; ara la meva principal ocupació és l’educació dels meus alumnes al Conservatori Nacional i a la Universitat de Sofia.

Allà hi tenim bons cors i els alumnes estan treballant molt per preparar-se bé. Hauríem de saber crear llocs de treball suficients i projectes professionals per a aquesta nova generació, noves oportunitats per a la gent jove.

M. Mercè Argüelles maig del 2009 21

Parant l’orella

La Unió Europea, i especialment la Comissió, és vista sovint com una maquinària sense cervell que serveix per regular els estàndards dels cogombres, l’etiquetatge de la sidra o el tamany dels paquets de cafè. Fins i tot quan moltes d’aquestes directives innecessàries ja han estat retirades, resta la mala impressió que la Unió Europea es fica en temes que no són de la seva competència.

Sabent això, com pot la UE promoure una política cultural europea si, segons el principi de subsidiaritat, aquesta és una competència dels Estats membres? És més, en sistemes federals com els d’Alemanya o Àustria, la cultura és competència dels governs federals. Pot i no ha d’existir, doncs, cap tipus de política cultural europea?

En cerca d’una identitat europea, sovint es fa referència a la cultura com un factor de connexió; més exactament, es diu que la diversitat cultural europea és un factor de connexió, coincidint amb el lema de la UE: “unitat en la diversitat”. El president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, també insisteix en l’important rol de la cultura per a Europa: en el seu discurs inaugural de la primera Conferencia a Berlín, va dir “La UE ha arribat a un punt històric en què la seva dimensió cultural ja no es pot ignorar”.

L’article 151 del Tractat d’Amsterdam introdueix la cultura com una activitat de la UE: “La Comunitat tindrà en compte, en les seves actuacions, els aspectes culturals, sobretot per tal de respectar i promoure la diversitat de les seves cultures”.

22 La Circular

HI HA UNA POLÍTICA CULTURAL EUROPEA? Fins i tot, actualment, la Comissió Europea té el seu programa de promoció cultural i té en la persona de Barroso un advocat de les arts i la cultura. Però no va ser fins al maig del 2007 que la Comissió Europea no va adoptar la primera estratègia per a una política cultural, en la seva comunicació Agenda Europea per a la Cultura en un món globalitzat. Malgrat que la comunicació evita l’expressió “política cultural” aquesta és la preocupació central: com pot, i com hauria de ser, una política cultural europea?

Els tres objectius principals que una tal política hauria d’incloure són:  La promoció de la diversitat cultural i el diàleg intercultural  La promoció de la cultura com a catalitzador de la creativitat, en el marc de l’Estratègia de Lisboa  La promoció de la cultura com a element vital en les relacions internacionals de la Unió.

Quan, el novembre del 2007, el Consell de la UE (Consell de Ministres) va adoptar aquesta Resolució, va acordar un pla de treball de tres anys per poder complir els punts d’aquesta agenda. Per al període 2008-2010 es van fixar aquests objectius específics:  Millorar les condicions de mobilitat dels artistes i professionals del camp cultural  Promoure l’accés a la cultura, en particular mitjançant el patrimoni cultural, el multilingüisme, la digitalització, el turisme cultural, les sinèrgies educatives, especialment en l’educació artística, millorar la mobilitat de les col·leccions d’art;

Simone Dudt va estudiar Ciències Culturals a Hildesheim, Alemanya, i a Marsella, França, i es va especialitzar en Art i Música. Ha treballat en els programes educatius de diversos museus i escoles de música; ha estat Acadèmica Assistent a la Universitat de Hildesheim i Assistent del Consell Musical regional a Hannover.

Actualment és vicesecretària general del Consell Europeu de la Música, directora del seu projecte d’intercanvi de tradicions “ExTra!” i també n’és la representant a les plataformes culturals de la Unió Europea.

 Desenvolupar dades, estadístiques i metodologies en el sector cultural i millorar la seva compatibilitat;  Maximitzar el potencial de les indústries culturals i creatives, especialment les dels SMEs.  Promoure i implementar la Convenció de la UNESCO sobre Protecció i Promoció de les Expressions de Diversitat Cultural.

En la seva última reunió, el 20 de novembre de 2008, el Consell de Ministres va adoptar conclusions sobre “la promoció de la diversitat cultural i el diàleg intercultural en les relacions externes de la Unió i els seus Estats membres”. En aquestes conclusions, el Consell fa una crida als Estats membres perquè reforcin el rol de la cultura en el marc de les seves polítiques exteriors. La cooperació amb tercers països en el camp cultural també s’hauria de promoure i reforçar. També s’hauria d’intensificar la col·laboració entre la UNESCO i el Consell Europeu amb organitzacions internacionals amb importants competències culturals.

El Consell es refereix explícitament a la Convenció de la UNESCO per a la Diversitat Cultural (celebrada el 2005) la ratificació i implementació de la qual continua sent la preocupació principal. Allò que s’hauria de remarcar especialment és la crida als Estats membres a fi que reconeguin el caràcter específic de la cultura –les activitats, els objectes i els serveis culturals- i que sempre tenen una naturalesa dual: econòmica i cultural. Això és molt significatiu en el cas dels acords bi o multilaterals en els quals el caràcter especial de la cultura cal que sigui protegit, en contraposició al marc del GATS (Acords Generals sobre la Comercialització de Serveis) en el qual la cultura pot ser considerada com una mercaderia. Només aquells que promouen i protegeixen el patrimoni cultural propi poden preservar la seva diversitat cultural. En aquestes conclusions, el Consell Europeu també remarca el fet que la cultura pot ser una força motora per al desenvolupament.

Per promoure el compliment de

l’Agenda, el Consell proposa que es El Consell Europeu de la Música reforcin les activitats següents: participa en totes tres plataformes; una de les tasques principals de  La cooperació amb tercers les quals és formular recomanapaïsos en activitats culturals cions adreçades a les institucions  La promoció internacional polítiques. d’activitats, objectes i serveis Paral·lelament, els Estats membres culturals europeus (s’assenyalen han creat grups de treball sobre especialment el sector audiovisual i “Mobilitat dels artistes”, “Mobilitat la mobilitat d’artistes i professionals de les col·leccions”, “Potencial de de la cultura fora de la Unió) les indústries creatives” i “Sinèrgies  El multilingüisme (aprenentatge entre cultura i educació”. de llengües, traducció i coneixeLes recomanacions de les plataforments interculturals) mes es presentaran al “Fòrum de  La mobilitat de la gent jove la Cultura 2009” que se celebrarà (educació cultural i artística, accés a del 28 al 30 de setembre a Brussel· les expressions artístiques en tota les. Serà una ocasió per posar en la seva diversitat) pràctica el diàleg entre el sector i el  La protecció del copyright i els camp de la política. drets que hi estan relacionats i la prevenció i lluita contra la falsifica- En el marc de l’Estratègia de Lisboa, ció i la pirateria a nivell internacies dóna a la cultura una alta cononal sideració en el conjunt del procés  La protecció, conservació i polític dintre i fora de la UE. Això promoció del patrimoni cultural, també queda clar en el corrent que, tangible o intangible. regularment, promou la implicació de la cultura amb altres àrees de la Cal desenvolupar més els diferents política. mètodes i instruments de treball.

Allò que es desitja especialment és Una política cultural europea que que els artistes, els professionals de es desenvolupi en estreta col· la cultura i la societat civil s’involaboració entre els Estats membres lucrin explícitament en el deseni d’acord amb el principi de subsivolupament d’una política cultural diarietat és essencial si Europa vol externa. També es desitja que els preservar la seva riquesa cultural. mitjans de finançament potencials Aquesta no hauria de ser una tasca s’adrecin cap el sector cultural; només dels Estats membres, sinó cal facilitar el protocol per a les que s’hauria d’emprendre de forma propostes i ha de ser possible un comuna, complementària i coopesuport a llarg termini. El Consell vol rativa. La Unió Europea va néixer, aprofitar l’experiència dels Estats en principi, com una comunitat membres, especialment per crear econòmica, però Europa és sobresinèrgies. tot una comunitat cultural. Un dels seus pares fundadors, Kean Monnet, Un instrument per implementar va dir: “Si tingués una nova oporl’Agenda Europea de la Cultura tunitat per fer la integració política és el “diàleg estructural” amb el d’Europa, començaria per la cultura sector cultural. Tot Inspirant-se en i no per l’economia”. la Plataforma Rainbow per al Diàleg Intercultural (creada el 2006 per la Publicat per primera vegada en el Musikforum 01/2009 Fundació Cultural Europea EFAH Per cortesia de Schott Music, Mainz.

- Fòrum Europeu de les Arts i el Patrimoni), la Comissió Europea ha iniciat dues plataformes més (L’accés a la Cultura i El Potencial de la Cultura i les Indústries Creatives) per afavorir un diàleg estructurat entre el sectors cultural i polític (les institucions de la UE i els Estats membres).

maig del 2009 23

HOLANDA I EL CANT CORAL Wilma ten Wolde

La vida coral a Holanda El cant coral és molt popular a Holanda on hi ha molts cors d’adults.

Però no n’hi ha tants de joves ni d’infants. Hi ha dues escolanies, les de les catedrals d’Utrecht i de Haarlem; també hi ha cors infantils que depenen d’escoles de música i cors de nens o de joves organitzats de forma independent pels mateixos directors.

Cors Nacionals La Netherlands Vocal Talent Foundation (Fundació Holandesa per al Talent Vocal) organitza els cors nacionals d’infants i de joves, amb suport econòmic del Ministeri de Cultura. N’és l’espònsor Sir Simon Rattle, director titular de l’Orquestra Filarmònica de Berlín. El propòsit de la Fundació és oferir als joves talents de tot el país la possibilitat de preparar-se –seriosament, però amb joia!- en matèries com cant, llenguatge musical, teoria, cant coral, cant en grup de cambra i formació musical en general. Els cantants són seleccionats mitjançant audicions.

A Holanda hi ha tres cors nacionals: Netherlands Youth Choir (Cor Jove), cor de noies de 16 a 29 anys Netherlands Children’s Choir (Cor Infantil), veus iguals integrat per nens i nenes de 10 a 16 anys Netherlands Boys’ Choir (Cor de Nois), integrat per nois des de 9 anys fins el canvi de veu.

24 La Circular

Per als més petits hi ha una Classe de Joves Talents i un Cor Preparatori on canten fins que estant a punt per entrar al cor de concert.

El 2010 començarà a funcionar un cor mixt.

Se’n cuida un equip de mestres, directors, professors de cant i un preparador de “Veu i forma física”.

El baríton David Wilson-Johnson és el nostre professor de cant convidat.

Cor Holandès Infantil i Cor Holandès de Nois Un equip de professors dóna classes als cantaires un cop a la setmana, a nou localitats diferents arreu d’Holanda. Aquestes classes setmanals són la part més important del programa educatiu. La majoria dels professors han format part del cor Nacional Jove, per tant, tenen un bagatge coral sòlid, i han acabat els seus estudis al conservatori. La Fundació els dóna preparació específica perquè puguin fer aquestes classes.

Els cors es reuneixen una vegada al mes durant un dia o un cap de setmana per assajar junts, és llavors que entren en escena els directors de cor.

Els cors estan organitzats per nivells. Per passar a cada nivell superior, els nens o nenes han de fer un examen d’oïda, repertori i teoria.

Reconeguda internacionalment com una eminent experta en cant coral infantil i juvenil, Wilma ten Wolde sovint fa classes magistrals al seu país i a arreu del món. Ha estat professora de Sensibilització Auditiva i de Cant Coral al Real Conservatori de La Haia. És la directora principal dels cors nacionals holandesos Infantil, de Nois i de Joves, i la directora artística de la Fundació Holandesa per al Talent Vocal.

Cor Holandès Jove És un cor femení format per estudiants de conservatori. No totes les noies estudien cant; també n’hi ha que fan instrument, o direcció de cors, o magisteri musical, i fins i tot n’hi ha que simplement els agrada cantar i tenen prou condicions per fer-ho. La majoria han estat membres del Cor Nacional Infantil. En el Cor Jove ja no es fan classes setmanals sinó que cada membre prepara les partitures a casa i el cor es reuneix un cop al mes durant un dia o un cap de setmana per treballar el repertori. Un dels objectius del Cor Jove és iniciar les noies en el camí professional i així mentre estudien al conservatori poden aprendre la professió de cantant de cor, ja que a Holanda hi ha cors professionals com el Netherlands Chamber Cor (Cor de Cambra d’Holanda), el Netherlands Radio Choir (Cor de la Radio Holandesa) i la Cappella Amsterdam, que necessiten amb urgència gent ben formada.

Cada any s’invita un especialista reconegut perquè treballi un projecte amb el Cor Jove.

Fins ara, han estat: Harold Lenselinh (Holanda) – Repertori popular (Ward Swingle, etc.)

Daniel Reuss (Holanda) – Repertori francès (Caplet, Milhaud, Schmitt) Eric Ericson (Suècia) – Lliçó magistral (2004) Iván Fischer (Hongria) – Obres de Zoltán Kodály (2004) Iván Fischer (Hongria) – Obres de

Matthias Kadar (2006) Eric Ericson (Suècia) – Enregistrament d’un CD i un concert (2006) Kaspars Putnins (Letònia) – Lliçó magistral (2008) Actuacions Els cors interpreten música clàssica de tots els estils i èpoques i actuen en diversos cicles i programacions de concerts. De vegades els cors canten junts, però normalment cadascun d’ells té la seva vida independent.

Els cors són invitats a actuar amb les orquestres holandeses com la Royal Concertgebouw i la Filharmònica de Rotterdam. Així, els cors han tingut l’oportunitat de cantar amb grans directors com Matislav Rostropovitch,Valery Gergiev, Bernard Haitink, Nikolaus Harnoncourt, Iván Fischer i Sir Simon Rattle.

El Cor Jove Holandès ha estat invitat a cantar Vivaldi amb l’orquestra Barroca de Venècia i Andrea Marcon (maig/juny 2009 a Paris, La Corunya, Baden Baden i Amsterdam) i a cantar Bartók and la Filharmònica de Berlín (Octubre 2009).

També han fet enregistraments en CD i per a la ràdio i la televisió.

Les arrels per esdevenir músics independents!

Quines són les bases, les arrels, per fer cantar infants i joves? Per on comencem, com comencem, amb quin repertori, quines habilitats necessitem com a directors?

Això és el que us puc dir: - La nostra filosofia és ensenyar els cantaires (fins i tot els més joves) de tal manera que es desenvolupin més i més com a músics independents. Ells gaudeixen amb el procés, són feliços! Donar-los confiança és molt important!

- Canteu només música de qualitat!

- Creeu una bona actitud física!

- Si feu servir moviments, feu-ho de forma que contribueixin a millorar la qualitat d’allò que canteu.

- Durant els assaigs i les classes és important que arribeu el més aviat possible a una integració orgànica de tots els aspectes, com són el treball de la veu, el solfeig o lectura musical, el repertori, la teoria. Per exemple: a les classes de solfeig, evidentment l’interès principal rau en la lectura de la partitura, però els professors també han de tenir cura que els

cantaires usin la veu d’una manera saludable i solfegin amb musicalitat.

El solfeig també és música! Si els vostres cantaires desafinen quan solfegen, la causa pot ser que no canten rítmicament. Una altra raó pot ser que el tempo és massa lent i la música no flueix, per tant, els cantaires perden energia.

- Si algun aspecte d’una obra nova és molt difícil per al vostre cor, és molt útil aïllar aquest aspecte. Si heu de muntar una peça nova com Quickening de James McMillan, el millor que podeu fer és començar treballant el ritme. Introduïu i practiqueu primer esquemes rítmics extrets de la partitura; els ritmes funcionen com el solfeig i seran una bona preparació per enfrontar-se a la nova peça. En el cas del War Requiem de Britten, és millor començar amb el material melòdic. La millor manera d’assajar el primer número dels Friday Afternoons, de Britten, és començar directament pel text de la cançó, perquè en aquesta composició Britten utilitza el ritme del text parlat.

Us desitjo èxit amb els vostres cors!

SANT FELIU DE LLOBREGAT - 2n CICLE CORAL Quan vaig llegir el programa del cicle coral de St. Feliu del Llobregat d´enguany, em vaig proposar no deixar-me perdre el primer concert.

El dia 1 de març hi actuava el Cor infantil Amics de la Unió de Granollers, que no havia vist ni escoltat mai però del qual tenia algunes bones referències. Aquest cor va néixer l´any 1996 dins l´Éscola de Música de la Societat Coral del mateix nom. Aquesta Entitat està dedicada, des de 1877, a la promoció i difusió de la música coral. El Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers està integrat per quaranta nois i noies d´entre onze i disset anys i el dirigeix Josep Vila Jover.

Malauradament, no vaig poder arribar a la primera part del concert, en la qual havien cantat obres de compositors europeus majoritàriament del segle XX. Ara bé, només amb la segona part m´ho vaig passar molt bé, igual que tot el públic, que va sortir entusiasmat. Les obres interpretades en aquesta segona part van ser: dues cançons africanes de ritme viu i encomanadís, cantades amb molt de gaudi.Van seguir tres cançons del compositor granollerí Josep Mª Ruera (1900-1978), recuperades pel director Josep Vila Jover. Seria molt bo tenir-les a l´abast per donar-les a conèixer i així ampliar més el repertori de cançons catalanes a veus blanques. Finalment van cantar

maig del 2009 25

un grup de cançons molt brillants i amenes, (Ihauteri Habanerak de D. Azurza, Himn to freedom de O. Peterson, Trish-trash polka de J. Strauss i Niska Banja, tradicional SerbiaNick Page), alegres, divertides i cantades amb molt rigor i brillantor.

Per acabar van fer un “bis” molt interessant: la cançó popular catalana La filadora harmonitzada pel germà del director, Joan Vila Jover, amb ritmes moderns, molt atractiva i engrescadora.

Els nois canten amb molta comoditat i entrega, amb un so natural, flexible i sense afectacions.

Josep Vila Jover és bon músic, té una direcció molt expressiva, es comunica molt bé amb els cantaires i es nota que és tan feliç com ells interpretant les cançons.

amb expressions gestuals molt ben treballades i aconseguides, subratllant el sentit i l´estil de les cançons que interpretaven.

En fi, recomano que quan tingueu ocasió d´escoltar i veure el Cor infantil Amics de la Unió de Granollers, no us ho perdeu. Per molts anys!

La col·laboració del pianista David Gómez, excel·lent, amb bona sintonia amb el director i el cor. Els Maria Drets cantaires acompanyaven les cançons

Activitats de les corals

INTERCANVI I JORNADA DE TREBALL DELS PETITS DE LES CORALS D’OLIANA, PONTS I AGRAMUNT

dels Brins d’Espígol de Ponts van ser acollits pels de la Coral Infantil d’Oliana. Els cantaires del Bon Cant d’Agramunt es van afegir a la festa el diumenge, ja que en tenen una bona colla de molt petits.

En aquesta experiència també vàrem tenir directora convidada, la Núria Francino (incansable... un 10!!!).

El programa de l’activitat va ser intens. El dissabte assaig de 5 a 8 de la tarda amb berenar, el diumenge assaig de 10 a 13, amb esmorzar, El passat 7 i 8 de març de 2009, desprès visita a l’entorn d’Oliana es va celebrar a Oliana un “Petit i al seu Pou de Gel, seguidament Juguem Cantant”, amb les corals infantils d’Oliana, Brins d’Espígol de dinar comunitari al Pavelló Polisportiu (un lloc a tenir present) i Ponts i Bon Cant d’Agramunt. finalment a 2/4 de 5 de la tarda, concert al mateix Pavelló.

Els objectius d’aquesta iniciativa eren diversos: per una banda El programa va consistir en una utilitzar la feina feta pels petits presentació de cadascuna de les cantaires i els seus directors, i corals dirigida per les seves resdonar a conèixer una mica més la tasca que realitza el SCIC des de fa pectives directores: Oliana i Ponts, Cristina Esteve, i Agramunt, Anna molts anys adreçada al cant coral, a la cultura i al país. Per altra banda Baltral, i un cant comú dirigit per iniciar els menuts en l’experiència Núria Francino, amb cançons del de l’acolliment, ja que els cantaires Programa Comú del SCIC. L’altra 26 La Circular

part del concert va estar dedicada a la Narcisa Freixes, de la que es va fer una presentació de la seva trajectòria com a pedagoga compromesa amb la feina adreçada als nens.

Tot plegat una experiència fantàstica per a tots, amb una molt bona acollida per les famílies d’Oliana i per la població en general.

Benjamí Audet i Cristina Esteve

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA COM A COR PILOT

© Vicens Martín

El passat 24 de gener de 2009, la coral de grans de Musicant vam anar a un curs per a directors de coral a fer de cor pilot.

Vam entrar a una sala força gran, on hi havia les cadires, a les quals havíem de seure, col·locades en forma de semicercle. I davant nostre seien tots els aprenents de director. Hi havia bastants aprenents, però només uns 5 o 6 ens van dirigir. La majoria eren noies.

La primera en dirigir-nos va ser una noia. Havia de dirigir una cançó que no coneixíem, així doncs, prèviament ens la va ensenyar. Més tard, altres aprenents ens dirigiren cançons que ja coneixíem.

Quan havíem cantat un tros de

© Assumpta Burgués

la cançó, els dos professors, que observaven com ens dirigien, ens feien fer una pausa i li feien veure a l’aprenent què era allò que havia fet bé, i quins aspectes s’havien de corregir.

Va ser divertit, alhora que també ens va ajudar a aprendre coses sobre la direcció de corals: moviments, etc.

Quan no ens havia de dirigir ningú més, vam acabar amb un petit concert de tres o quatre cançons.

També va venir una coral de joves a cantar.

Finalment, ens van convidar a un berenar i vam marxar.Va ser una experiència molt divertida, alhora que educativa.

Cantaires del grups de Grans de Musicant

QUÈ FAN, LES CORALS? La Circular és, també i molt especialment, un mitjà de comunicació entre corals. Per això les informacions de les seves activitats són un element fonamental del seu contingut.

L’activitat d’una coral pot ser molt útil per a altres. Per això, esperem rebre notícia escrita i gràfica d’allò que feu. No cal que us ho demanem...

Envieu les vostres informacions a scic@scic.cat tot indicant “per a la Circular”.

maig del 2009 27

El Racó dels Llibres

LA DÉCIMA SINFONÍA Joseph Gelinek Plaza & Janés, juny 2008 Després de l’èxit de la seva novena simfonia, va compondre Beethoven la desena? No ho dubta pas l’autor del llibre -un musicòleg espanyol que amaga el seu nom sota el d’un virtuós pianista coetani de Beethoven- basant-se en la correspondència que s’ha conservat del músic i en uns esborranys manuscrits d’allò que en podria ser el primer temps.

Al voltant d’aquesta idea, basteix una novel·la d’intriga que va incrementant el seu ritme a mesura que avença la narració.

EL SO DE LA VIDA El poder de la música Daniel Baremboim Edicions 62, Barcelona 2008 Col·lecció: Llibres a l’Abast Aquest llibre és d’aquells que et farien aturar a cada moment per rellegir i interioritzar la majoria de les pàgines que van passant…

Almenys això és el què em passava a mi quan en feia una primera lectura, perquè no desisteixo de fer-ne, almenys, una segona.

En primer lloc, cal tenir ben present que Daniel Baremboim quan titula el llibre El so de la vida, es refereix, segurament, a la seva vida, però L’autor mostra coneixements de això no vol dir que en moltes música i més concretament de les ocasions no puguem passar els seus obres beethovenianes, però l’ inte- conceptes i les seves sensacions a rès no rau en aquest aspecte sinó les nostres pròpies vivències. En la en el desenvolupament de la intriga, presentació, l’autor diu: “La música que no deixa de seguir-se amb dóna sentit a l’existència humana. interès perquè té tots els ingrediÉs per aquest motiu que he escrit ents del gènere. En efecte, segons la aquest llibre: no per als músics, sinó moda iniciada amb El codi Da Vinci per als que senten curiositat pel i molt cultivada darrerament, hi món interior”. trobem la recerca del valuosíssim i misteriós original, escenes retros- Després d’una vida dedicada a la pectives d’allò que hauria estat la música i a la realitat que l’ha envolvida de Beethoven i fins i tot un tat, des de la infantesa, Barenboim assassinat truculent amb la corres- ha fet seva aquesta idea –realitat ponent investigació. per a ell, i per a molts- i ens la sap transmetre amb la força de la seva En definitiva, una lectura que no us humanitat i del gran coneixement ha de fer deixar cap feina, però que del món de la cultura, no solament serà entretinguda en moments de la musical i de la realitat social i lleure. política que li ha tocat viure.

Penso que m’he trobat davant d’un M. Mercè Argüelles llibre que ha tocat vivament les meves fibres més sensibles i, per tant, no el puc comentar d’altra manera que no sigui amb la meva impressió personal.

I crec, sincerament, que una gran part d’aquesta impressió es deu a la traducció al català que n’ha fet Joan Puntí. Seria molt difícil resistir la lectura fins al final del llibre, si no fos així.

Maria Martorell

28 La Circular

PALAU INSÒLIT Pere Artís i Antoni Bassó (il.)

Editorial: DINSIC publicacions musicals, Barcelona 2008 Col.: Calaix de Música. Núm 5 La lectura d’aquest llibre, permet veure i viure el Palau de la Música Catalana de Barcelona des d’un angle poc, o gens, conegut. Aquesta és la presentació que en fa l’autor: Des d’aquell rigorós article de David Mackay, del 1962, sobre el Palau de la Música publicat a Cuadernos de Arquitectura s’ha anat conformant una notable bibliografia en relació a l’obra màxima de Domènech i Montaner, des del punt de vista estètic i històric.

Aquest treball de recopilació, Palau insòlit, és fruit de la memòria escrita i de l’aportació oral de molta gent de la institució.

lles i al servei de visites guiades, que en contacte amb un públic heterogeni i nombrós, aporten un programa bigarrat i divers. S’hi fan present la confiança, la desorientació, el sentit hilarant de moltes consultes (a voltes, inversemblants), la consciència de país, l’orgull lingüístic, la confusió entre espai i temps. I tot això sense distinció de protagonistes (nacionals o estrangers). És, doncs, un petit “microcosmos, és a dir, un tros de vida, que per ser del Palau, esdevé entranyable per a molta gent de Barcelona i de tot Catalunya.

L’autor vol creure que aquest llibret posarà un contrast d’humor a tots els fins ara publicats i espera que pel seu contingut i naturalesa susciti sovint en el lector el somriure o la rialla franca.

El 2008 es commemoren 100 anys de la inauguració del Palau. I el 1998 es commemorà el centenari de l’Orfeó català. Les seves trajectòries, de prestigi europeu, han estat i són molt conegudes; en canvi La primera part, la compresa entre l’entramat de la vida de cada dia és la fundació de l’Orfeó i la inaugumolt desconeguda tot i que es pot ració de la remodelació del Palau fer una antologia de les anècdotes (1989), prové majoritàriament de que s’hi ha donat al llarg del temps; les referències escrites contingudes això és el que vol ser aquest petit als llibres d’actes de l’entitat i als llibre: un contrapunt als altres voarxius diversos. lums publicats de caràcter històric o tècnic.

La segona part és originada per les informacions transmeses pels qui És una mirada amable al dia a dia actualment estan en contacte consdel Palau sense pretensions sociotant amb el públic. La rutina del dia lògiques, encara que –quan s’escaua dia, amb totes les sorpreses que hi són fetes al·lusions pertinents. es donen a la recepció, a les taquiA diferència dels llibres fins ara publicats, s’hi comenta el Palau des d’un vessant desconegut per la ciutadania.

NOVES ENTRADES A LA NOSTRA PARTITUROTECA ABESBATZENTZABO XII. KOMPOSIZIO TXAPELKETA B.A.E. “bbk.ren Sari Nagustia” (Elizako Musika)

LLIBRES ENTRATS PALAU INSÒLIT Autor: Pere Artís Benach (text) i Antoni Bassó (il·lustracions) Editorial: DINSIC Publicacions Musicals, 2008 Obsequi de l’editorial UN PAÍS DE REVISTES Historia dels magazins en català Coordinació: Carme Ferrer Pavia Edita: APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), Barcelona 2008 Obsequi de l’APPEC PRESÈNCIA DE CATALUNYA I- La Terra Publicacions dels “Serveis de Cultura al Front” – 1938 Edició facsímil del 2008 Obsequi de la Direcció General de Projecció Internacional d’Organitzacions Catalanes – Generalitat de Catalunya MÚSICA Y PALABRAS Cartas escogidas de los grandes compositores Autor: Rafael Esteve Edita: Océano Grupo Editorial, Barcelona 2001 EL MUNDO EN EL OIDO El nacimiento de la música en la cultura Autor: Ramón Andrés Edita: Acantilado-Quaderns Crema SA, Barcelona 2008 Ave Maria de David Hurtado Valles Aintza de Andrew J.P.Keelan Pater noster de Francesc Teixidó Ponce

XII CONCURSO DE COMPO- Obsequi de la federació de Cors POSICIÓN PARA COROS B.A.E. de Bizkaia (Bizkaiko Abesbatzen “Gran Premio BBK” (Música Sacra) Elkartea) Obres per a veus blanques a tres veus maig del 2009 29

I ara.. juguem SIDOKU

SALT D’INSTRUMENT Ho afirma un dels instruments de l’orquestra, en aquest desconcertant concert..

ANAGRAMES MUSICALS Troba 10 mots musicals, només cal ordenar correctament les lletres

Olles, olles (Cançó tradicional catalana)

SOLUCIONS DELS JOCS DEL NÚMERO ANTERIOR

La pastoreta

Balcó

_____

Toques rar...

_________

Si, talòs

_______

Opina

__ ___

Atufa’l

______

Oliva

_____

Volien col

_________

Rau girat

________

Emporta’t

________

Mil bates

________

Les cantates de la 42ena Trobada A – 2, B – 1, C – 2, D – 4, E – 1, F – 4, G – 3 Instruments desconcertats 1 – VIOLÍ, 2 – FLAUTA, 3 – VIOLA, 4 – OBOE, 5 – VIOLONCEL 6 – CLARINET, 7 – CONTRABAIX, 8 – FAGOT, 9 – TIMBALES, 10 – ARPA, 11 - TROMPA, 12 – TROMPETA, 13 – TROMBÓ, 14 - TUBA

30 La Circular

Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas

maig del 2009 31

Els Picarols

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC

Cantau, cantau, cors que estimau, cantant s’adorm la pena; cantau, cantau… cantant reviu la pau.

El SCIC és membre d’Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR i rep el suport de:

Maria Antònia Salvà Maria Antònia

1869 – 1958) Salvà 1869 – 1958)