La Circular 142 by La Circular del SCIC

CIRCU LAR DEL SECRETARIAT DE CORALS INFANTILS DE CATALUNYA

trimestral · juliol/agost/setembre 2008 Preu unitari: 6,50 euros

[142] Subscripció anual: 22 euros

M onogràfic: Les publicacions del SCIC C onversa amb Bernat Vivancos N otes del SCIC:

Jornada de Treball, enregistrament i presentació del CD Acuitacantar 6, impressions sobre Un Pont de Cançons - El SCIC a L’Auditori,...

Editorial EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ, SI PERÒ NO El SCIC no rep del departament d'educació cap subvenció però aquest departament ens utilitza a nosaltres, el nostre treball i els nostres cançoners. Allò que volem denunciar té molt a veure amb el tema del monogràfic d'aquest número de La Circular però transcendeix a aquest. És obvi que el SCIC( i les corals que en formen part), durant molts anys i ara encara, és una institució de formació musical (si es vol no formal, però sense que en això hi estiguem tots d'acord). És un fet provat que els materials que edita el SCIC no només beneficien les corals del SCIC. Els nostres cançoners i cantates s'utilitzen en escoles, instituts, conservatoris i escoles de música. És normal que tot aquest reconeixement tàcit ens encoratgi a seguir treballant en aquesta línia. El que no és tan normal és que el departament del qual depenen totes aquestes institucions educatives abans esmentades no tingui envers el SCIC el menor reconeixement simbòlic i efectiu. I el que és digne de denúncia és que al cim s'aprofiti del nostre treball, ens expliquem: en un gest sense precedents en la història de la LOGSE, i suposem que com a mesura per emfatitzar el canvi que suposa la LOE, aquest any la Resolució (788/2008) que regulava la prova d'accés a grau mitjà de conservatori estipulava quines cançons havien de cantar els alumnes (en l'exercici que se suposa que avalua la pràctica de cant coral). No entrarem a analitzar què pot haver motivat aquest canvi (de deixar a lliure elecció de l'alumne-professor a proposar una llista oficial) ni a valorar la selecció (per més ganes que en tinguem).

El que es difícil de comprendre és que: 1.-de les tres cançons tradicionals catalanes se'ns proposi l'edició del TOCATIMBAL, sobretot quan el mateix departament les té editades i les pots baixar per internet, per no parlar tant en un cas com en l'altre de la qualitat i criteris de l'edició. 2.- que el Cant de Primavera de Mozart consti com a publicada en el Cançoner del Poble 1 (cançoner en el qual no la hi trobareu pas, cal cercar-la en el 3r cançoner del SCIC). 3.- 8 de les 11 cançons són o bé de cançoners del SCIC o bé dels cançoners que van fer desinteressadament la gent del SCIC abans que el SCIC existís (això vol dir Esquitxos i Canons d'ahir i d'avui). Com pot ser que totes les cançons escollides siguin fruit del treball editorial d'un moviment que no rep ajuda en el moment de l'edició dels cançoners? EL SCIC NO VOL CARITAT, només caldria que el Departament comprés un exemplar de cada cançoner del SCIC i del Projecte Coral XXI (a veure si la gent s'adona que hi ha altres cançons tradicionals a part de La Gata i el Belitre, La Dama d'Aragó i El Lladre) per a cada escola, escola de música i conservatori de Catalunya. Només que els comprés a preu de cost (sense pagar la feina que la gent del SCIC fa sense cobrar), gràcies a l'augment de tiratge de l'edició, els 300 exemplars que necessita el SCIC sortiren molt més econòmics. NO ENS SEMBLA QUE ESTIGUEM DEMANANT TANT.

La llista està formada per 11 cançons classificades en tres blocs (uníson, canons i a dos i tres veus).

Portada: Juguem Cantant a Piera (Foto: coral Xicoira)

[142] AGOST 2008

NOTES DEL SCIC 4/20 -81 Jornada de Treball per a directors del SCIC -Presentació del CD Acuitacantar 6 -Treballem amb...Elisenda Carrasco -Juguem Cantant 2008: 35è aniversari -Les “orelles” -Enregistrament de la cantata El timbaler del Bruc -Un Pont de cançons-el SCIC a L’Auditori -El SCIC al festival Europa Cantat Junior 5 -Cantada a Sant Cugat del Vallès -Cantata’m, Sabadell Sud canta -Rebel·lió a la cuina a Santa Coloma de Gramenet -Tras las huellas de la Loma Santa -Cantània -15è aniversari de l’ACEM -La XIV Trobada de corals de Secundària -II Congrès Català de la Música -La FOCIR renova junta -Ramon Casals i Muntada -El Tauler del SCIC

MONOGRÀFIC 21/28 Les publicacions del SCIC EL TÈCNIC A L’ABAST 29

CONVERSES AMB... Bernat Vivancos 30/34

Sumari La Circular [142] AGOST 2008

ACTIVITATS DE LES CORALS 35/39 -El més petit de tots a Lleida -Els Picarols de Barcelona visiten Mislata -Cicle coral a Sant Feliu de Llobregat -Vivències

DE CARA ENFORA 40 -Tot escoltant corals d’Aragó

EL RACÓ DELS LLIBRES 41/42 I ARA...JUGUEM 43 LES CANÇONS DE LA CIRCULAR pàgines interiors

EDITA Secretariat de Corals Infantils de Catalunya Pl. Víctor Balaguer, 5 08003 Barcelona Tel i Fax 93 310 47 21 scic@scic.net REDACCIÓ Maria Martorell Maria Mercè Argüelles Abel Castilla Martí Ferrer Núria Tura COORDINACIÓ Maria Martorell MAQUETACIÓ Núria Tura

-Projecte de formació de directors

DIPÒSIT LEGAL B - 12.122 - 2002

El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya rep el suport de:

El SCIC i la revista La Circular del SCIC no comparteixen necessàriament el criteri dels articles que vagin signats.

La Circular del SCIC

81 JORNADA DE TREBALL PER A DIRECTORS DEL SCIC obtingut en tots ells.

NOTES DEL SCIC

Seguidament es va encetar la participació dels directors que van tocar punts diversos: l'edat mínima dels cantaires (hi havia casos amb nens de tres anys…); el fet que les corals s'hagin de quedar un nombre de CDs equivalent a la meitat del nombre de cantaires de la seva coral … La presidència va recordar que hi havia un acord de l'Assemblea en aquest sentit, però que si el problema es tenia en compte en l'assemblea de l'octubre, es podrà discutir.

Enregistrant... (Foto: M.M.Argüelles) El diumenge 29 de juny, es va celebrar la 81 Jornada de Treball de directors del SCIC al Seminari Martí Codolar de Barcelona. La Jornada va estar presidida pel Coordinador General Antoni Gàlvez, per la secretària Txell Montserrat i per membres de l'Equip Tècic quan el tema tractat els concernia. Malauradament, i com acostuma a passar, l'assistència va ser més aviat migrada. En efecte hi eren presents corals que representen un 39% de les que integren el SCIC. Potser és encara una nota més negativa el fet que un 32% de corals no van dir res. La resta s'havien excusat. Però deixant a part aquesta nota negativa, durant tot el desenvolupament de la sessió la participació de tots els presents va ser molt intensa. Tant, que no crec que quedés ningú sense intervenir en un o altre tema. El treball es va iniciar amb un cànon dirigit per Laia de las Heras. Un cànon senzill que va ser com una felicitació als nostres cantaires més petits en motiu del 35è aniversari dels seus Juguem Cantant. Segons l'ordre del dia establert, es van anar tractant els següents temes:

Valoració del curs 2007-2008

[142] AGOST 2008

1-Moviment Coral Català; la qüestió està empantanegada, ja que després de la nostra baixa temporal i de la de la Federació de Cors Clavé, la reacció de l'actual junta no s'ha acabat de definir. El més urgent sembla ser concretar la continuació i funcionament de l'oficina d'Europa Cantat per als Països Mediterranis que Europa Cantat va confiat al MCC. Europa Cantat suggereix la celebració d'una reunió amb les federacions catalanes de cant coral, pertanyin, o no, al MCC. Es confia que aquesta presa de contacte podria ajudar a solucionar els problemes actuals i permetria continuar amb els projectes catalans i/o internacionals amb els quals existia compromís, així com els que puguin sorgir. 2-Juguem Cantant del 35è aniversari; En primer lloc, s'agraeix a l'Equip Tècnic tota la implicació que hi ha tingut. El seu treball ha fet possible la col·laboració molt directa del SCIC que ha proporcionat, a tots els Juguem Cantant, els músics i la direcció de la cantata (Al Ball sense un badall) que han assumit Anna Agudo, cinc vegades i Anna Valls les quatre restants. Tant l'una com l'altra han manifestat la seva satisfacció per aquesta tasca. La felicitació es va fer extensiva als organitzadors dels diferents Juguem Cantant pel bon resultat

Quant a La Circular, es va recordar que s'havia demanat a tots els responsables de Juguem Cantant una breu informació -text i fotografia- del seu. El resultat és que només s'han rebut les informacions de Piera i de Badalona. Potser, ara, n'arribarà alguna més. Si no és així, la informació sobre el 35è aniversari dels Juguem Cantant quedarà molt incompleta. La presència de la Guida Sellarès (autora de la música de la cantata) als Juguem Cantant ha estat molt ben valorada per tothom 3-Un Pont de Cançons: el SCIC a L'Auditori ; D'entrada la impressió general és que s'havia fet una bona feina i que el Pont de Cançons d'aquest any va ser un èxit tant per les obres escollides, com pels directors, el comportament dels cantaires, l'organització i els resultats musicals i humans obtinguts. Una vegada més cal felicitar l'Equip Tècnic per tot el treball de preparació i d'organització. Fora d'algunes petites observacions sobre el lloc on deixar les bosses dels nens i altres precissions d'aquest tipus, tot el referent al concert en si, va ser molt ben valorat. Es va fer esment d'una forma especial del treball de Martí Ferrer. Algú va dir que els seus cantaires no entenien com no els dirigia ell la cantata, ja que l'havia assajada… Es va remarcar la dificultat de dirigir un cor tan escampat cap als laterals. El Tècnic va respondre que per a pròximes edicions aquest aspecte es tindria en compte i que s'estudiava la possibilitat

de fer tres sessions en lloc de dues. A més es lamentava el fet que algunes corals que ho havien demanat no van poder ser a L'Auditori. Aquest tema estava molt relacionat amb el fet que va haver-hi pares que es van quedar sense entrades. És un problema recorrent; l'aforament és el què és. Cal estudiar solucions: actuar només un grup: petits, mitjans o grans, comprar les entrades les corals (limitant el nombre per família), fer tres sessions … Queda damunt la taula. 4- Treballem amb … ; Una vegada més tornem a topar amb la qüestió de l'assistència. Sap greu que d'unes sessions tan ben preparades per l'Elisenda Carrasco o pel SCIC no se n'aprofités més gent.. l'Elisenda va comentar el contingut d'un cançoner tan interessant com el publicat en ocasió de l'Europa Cantat Junior 4 de Vic, va donar mil recursos de cara a millorar els resultats en la tasca de direcció i en la formació personal i va fer una excel·lent demostració del saber fer en organitzar un assaig obert amb els seus cantaires de l'Escola Coral de l'Orfeó Català. Unes magnífiques jornades.

Conclusions de les Enquestes sobre Formació L'Equip Tècnic va explicar que s'havia rebut un nombre de respostes equivalent a un 33% de les corals del SCIC. Tot i l'escassa representació d'aquest nombre, les van analitzar i en van treure una sèrie de peticions i comentaris que els serviran per projectar de la millor manera

possible, les activitats de formació del curs 2008-2009 en el qual aquesta qüestió hi tindrà un paper rellevant tal com s'havia demanat. A les Jornades de Treball de l'octubre, s'anunciarà el programa concret i els resultats definitius de la consulta.

Presentació el curs 2008-2009 A les Jornades de Treball del començament de curs (dies 18 i 19 d'octubre) es donarà el programa pràcticament complet de les activitats del curs. Seguint un ordre cronològic aquest programa seria: 1-Assemblea General d'Europa Cantat; els dies 14, 15 i 16 del pròxim novembre se celebrarà al País Basc l'Assemblea d'Europa Cantat. El tema central de treball serà "Innovació en el món del cant coral infantil", al qual Europa Cantat vol dedicar una atenció especial. Tant per l'interés del tema com per la proximitat geogràfica d'aquest esdeveniment, serà interessant que el SCIC hi tingui una presència important. Es donaran a conèixer els detalls així que es tinguin. 2-Juguem Cantant; El programa comú per als petits estarà contingut al volum 8 del Patrimoni Coral XXI que s'està fent. Contindrà cançons adients per als petits amb acompanyaments instrumentals fàcils de realitzar per les corals. 3-Mitjans i Grans: La proposta per a aquests grups pot anar molt lligada al fet que DINSIC edita Un concert desconcertant d'Antoni Ros Marbà amb partitura d'orquestra inclosa. Tot i que el mun-

tatge és complicat, potser es podria pensar en aquesta obra per al Pont de Cançons. Encara hi ha molta feina per fer i, per tant, no es pot precisar quin serà realment el contingut dels concerts a L'Auditori ni si hi intervindran mitjans i grans o només grans. Hi ha molts esculls abans d'arribar al projecte definitiu. Quant a la resta de programa comú, estarà format per cançons contingudes al Cançoner 8 del SCIC dedicat a harmonitzacions, per a dues i tres veus blanques de cançons tradicionals d'arreu, fetes per Ernest Cervera i escampades en petits cançoners exhaurits i en manuscrits de l'autor. Quant al tipus de trobada per als qui no actuïn al Pont de Cançons, encara no se n'ha decidit el tipus. 4-Fem òpera: El baríton Xavier Mendoza presenta un muntatge de l'òpera de Telemann El mestre de Música, i l'ofereix a aquelles corals que els pugui interessar participar-hi en la part destinada a cors infantils. Abans de donar per finalitzada la 81 Jornada de Treball del SCIC, Antoni Gàlvez anuncià dues activitats del SCIC, una present i l'altra futura. La primera es refereix a la participació de 130 cantaires de corals del SCIC a l'Europa Cantat Júnior 5 de Nevers, on cantaran -com a Cor del SCIC- El Timbaler del Bruc. La segona seria una activitat per al 2010. Es tractaria d'organitzar un festival Hearts in Harmony dedicat a activitats musicals (cor, dansa …) per a grups d'infants i joves sense tenir en compte les seves condicions físiques ni psíquiques, com un mitjà d'integració. Aquest any el festival s'ha celebrat a Tröndheim (Noruega) i la propera edició, el 2010, es proposa celebrar-lo a Barcelona. Després d'un Bon estiu! a tothom, s'ha donat per finalitzada aquesta Jornada. Maria Martorell .

Un Juguem Cantant (Foto: El Virolet) La Circular del SCIC

PRESENTACIÓ DEL CD ACUITACANTAR 6 perar els encàrrecs del Secretariat al llarg de la seva història" explicava el seu representant; "el disc és una ocasió per als nens i nenes de conèixer el nostre patrimoni musical", continuava. La poeta i novel·lista, Núria Albó, autora d'El Timbaler del Bruc" i també present a l'acte, va destacar la importància de fer cantar els nens remarcant que"és una de les armes perquè el nostre llenguatge, la nostra cultura, no desapareguin".

NOTES DEL SCIC

(Foto: M.M. Argüelles) El passat 14 de març, es va presentar el CD del SCIC Acuitacantr 6. L'acte es va celebrar a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona que va donar tota mena de facilitats. Al lloc web d'aquesta entitat s'hi ha publicat la següent nota sobre aquest acte: El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya va presentar ahir,a la seu d'Òmnium Cultural, el disc "Acuitacantar 6" que inclou dues cantates per a nens i nenes: El Timbaler del Bruc (Manuel Oltra i Núria Albó) i Al Ball

sense un Badall (Guida Sellarès i Miquel Desclot). El Coordinador General del SCIC, Toni Gàlvez, va voler remarcar la "gran salut" del Secretariat al llarg dels 41 anys d'experiència que porta a l'esquena, tot definint els tres objectius bàsics de l'entitat: el sentit d'unió de les corals i l'organització de trobades per als seus associats, la formació dels directors i cantaires i la recuperació, innovació i creació de nou patrimoni musical."El SCIC ha editat aquest sisè compacte Acuitacantar amb la voluntat de recu-

Tot seguit, Miquel Desclot, autor d'Al ball sense un badall i Guida Sellarès, encarregada de posar música a la cantata, van explicar la història i procés de creació de l'obra, destacant la "gran feina que hi ha al darrera i la satisfacció de veure el resultat final". A la mateixa sala d'actes d'Òmnium, es van poder escoltar uns fragments, tant d'El Timbaler del Bruc com d'Al ball sense un badall i, a continuació, uns nens i nenes de tres corals infantils van acomiadar la presentació amb una actuació que, sens dubte, va evidenciar el bon moment en què es troba la música coral catalana". La Redacció

TREBALLEM AMB...ELISENDA CARRASCO

(Foto: A. Gàlvez)

[142] AGOST 2008

Dissabte i diumenge, 12 i 13 d'abril, vam assistir al "Treballem amb... Elisenda Carrasco". La veritat, un plaer! Aquest "treballem" era ja molt esperat, feia gairebé uns tres anys que es buscava data per fer-lo i mai no coincidien les agendes. Finalment es va trobar un cap de setmana on l'Elisenda ens vindria a presentar el cançoner que havia fet per al Cant Comú (Open Singing) de l'Europa Cantat Junior 4 que es va celebrar a Vic l'any 2005. Feia temps que alguns ja el teníem a les mans però no ens havíem entretingut a remenar-lo gaire tot esperant el dia que ens el presentés ella en persona. I ara ja ho podem dir: és un cançoner molt ben pensat, les cançons estan escollides amb

molt de gust, són com petites perles. Vam començar la sessió de dissabte a la tarda parlant i posant en comú què era la VEU i quins elements se'n derivaven. De la conversa en va sortir tota una pluja d'idees: so, afinació, vocalització, comunicació, connexió, emoció... i moltes d'altres paraules totalment relacionades entre si. Ens vam adonar un cop més que la veu és un instrument, sí, però lligat estretament amb l'ànima i les emocions. Després d'això l'Elisenda ens va proposar diferents exercicis per escalfar la veu: exercicis d'aire, de so i de tècnica vocal. Amb alguns dels exercicis de so vam utilitzar unes pilotes on cadascuna era un so, ens les anàvem passant i així treballàvem el legatto, la continuïtat del so, escoltar altres sons que sonaven al mateix temps; o d'un acord n'havíem de cantar només una nota i escoltar què feien els del nostre costat. Amb aquests exercicis podíem entreveure com l'Elisenda fa treballar als seus cantaires, de manera indirecta, l'autoescolta, escolta

dels altres, l'afinació, la comunicació... i a nosaltres ens va anar donant petits trucs que de ben segur ens ajudaran en el nostre dia a dia amb els cantaires. I és que l'Elisenda és una d'aquelles mestres que penses "mira com ho fa!, quan treballi amb la meva coral això ho provaré" perquè tot rau en l'aparent senzillesa de les coses. L'Elisenda té la facultat de ferho tot molt fàcil i encomana i transmet molta energia i seguretat, sense deixar de banda l'exigència i el rigor en el treball. Sap en tot moment què i com ho vol perquè ho sent i ho viu molt intensament. Això ho vam veure clarament diumenge al matí quan vam fer una sessió treballant amb un dels cors infantils que dirigeix, el cor infantil de l'Orfeó Català. S'observava, amb l'aparença del "tot és fàcil i tot es pot fer", que estableix una gran connexió amb els cantaires i el so que n'obté és bonic, natural, sense esforç però ple de riquesa sonora i sobretot de treball.

Creiem que amb la manera de treballar de l'Elisenda, els cantaires no són només instruments que sonen i ja està, sinó que hi ha alguna cosa més... potser és l'ànima, o les emocions que ens envolten? No està només dirigint el cor, sinó que l'està fent, l'està construint, ella n'és una part més i això es veu perquè s'hi implica al màxim. Ja veieu que aquest cap de setmana va ser molt més que una descoberta de repertori i com va dir la mateixa Elisenda a la presentació del cançoner d'Europa Cantat Júnior 4 a Vic... "I recordeu: canteu amb el cap i sempre des del COR!"; és des d'aquest cor que va arribar a tocar la fibra de tots els que vam tenir la sort de poder assistir a aquest Treballem amb... Lídia Rafanell de Xic Estel de Vilasar de Dalt i Gemma Ruiz de La Nau de Sant Pol de Mar

JUGUEM CANTANT 2008: 35è ANIVERSARI Estava projectat publicar, en aquesta Circular, informació i fotografies dels Juguem Cantant celebrats abans de la data de termini de recepció d'originals. Comprenem que tothom té molta feina, perquè a tot allò que representa un Juguem Cantant s'hi suma final de curs i altres activitats pròpies de cada coral. Només hem rebut informació del Juguem Cantant de Piera i del de Badalona amb temps suficient per poder-ho publicar. Els en donem les gràcies.

Esperem que el pròxim número pugui presentar una visió, el més completa possible, de què haurà estat aquest 35è aniversari amb estrena de cantata, feta amb el màxim de recursos, que el SCIC els ha proporcionat. La Redacció

PIERA, 17 de maig de 2008 Per fi havia arribat el dia 17 de maig, dia de la trobada del XXXVè JUGUEM

Juguem Cantant a Piera (Foto: coral Xicoira)

CANTANT de la demarcació de l'Anoia, l'Alt Penedès i el Baix Penedès a la nostra vila de Piera. De bon matí ja estava tot preparat per poder acollir els cantaires de les corals El Petit Estel d' El Vendrell; El Petit Vailet de La Múnia; El Raïm de Sant Cugat ses Garrigues; Els Verdums i Gatzara d'Igualada; La Petita Terpsícore de Sant Quintí de Mediona; L'Espinguet de Vilafranca del Penedès; Rierol de Sant Jaume dels Domenys; Rossinyols de Llorenç del Penedès i Xicoira de Piera. Vam ser rebuts al Pavelló "El Prat" de Piera pel grup d'animació "Els Pedaços" i, tot fent una mica de ballaruga i cantant, vam anant-nos col·locant a les grades per tal d'assajar pel concert de la tarda. L'Anna Agudo ens va fer vocalitzar i... som-hi, cap a assajar la cantata "Al ball, sense un badall". Aquí, va començar la descoberta per part dels menuts de l'escenari engalanat com d'embalat de Festa Major i dels instruments que els anava ensenyant l'actriu pierenca i antiga cantaire de la coral, dels músics amb els instruments... i de l'autora de la música la Guida Sellarès. La Circular del SCIC

NOTES DEL SCIC

Després d'assajar, i sense encantar-se gens ja que començava a caure un ximxim persistent, tot seguint el tractor amb el grup d'animació varem anar fins al CEIP Les Flandes. Allà varem fer 12 grups i hi teníem preparats 12 jocs: el mocador, les xeringues, el circuit de patinets i motos, la xarranca, els mil gots, el "memory", el de les sabates, el de menjar "donettes", el menjaboles, el de fer gols, el 123 pica - paret i el de fer un mòbil en forma de serp de record de la nostra trobada. Seguidament varem dinar per corals al mateix gimnàs on vam fer tots els jocs, ja que seguia plovent. Tot seguit, el grup "Els Pedaços" van seguir fent-nos cantar i ballar i ... cap a posar-se ben macos pel concert i ... com que continuava plovent, amb cotxes varem tornar al Pavelló on ja ens esperàvem els pares, avis, tiets... i amics. Havia arribat l'hora de la veritat! La presentació de la Coral Xicoira i uns parlaments de l'Alcaldessa i de Txell Montserrat com a representant del SCIC van servir de preàmbul a les cançons Un cargolet; El cervató; La bella dorment; Olles, olles; La pastoreta i... la cantata de Festa Major Al ball, sense un badall. El pavelló estava ple i el públic, incondicional, va cantar la cançó sorpresa i va gaudir d'allò més. El dia s'acabava i, a la sortida , ja ens esperava el berenar de coques i xocolata que havien preparat les famílies de la coral i que tothom qui va voler en va poder menjar. També es varen repartir unes bosses ben plenes de regals i el mòbil de la serp en record de XXXVè Juguem Cantant a la Vila de Piera. Des d'aquí, la Coral Xicoira volem donar les gràcies a totes les corals participants, a l'Anna Agudo i els músics, a la Guida Sellarès per honrar-nos amb la seva presència, al pianista Xavier Miró, a l'actriu Elisabet Vallès, al Mn. Ramon M. Bosch autor dels decorats i a la Parròquia de Santa Maria de Piera, al SCIC i a tothom que ha fet possible aquest Juguem Cantant, des de les institucions i entitats locals, a les empreses i particulars, a tots els col·laboradors i... en especial a tots els guies, pares, mares, directors i cantaires de la Coral Xicoira i la Coral Tríola. A tots, moltes gràcies i a reveure! Coral Xicoira

[142] AGOST 2008

Conte dedicat al 35è Juguem Cantant de Piera La Núria és una nena a qui li agrada molt cantar. És molt tímida, però tot i així canta en una coral; i aquest dissabte anirà a cantar al 35è Juguem Cantant; que aquest any es celebra a Piera. El temps passa volant; arriba el dissabte i... -Ui, no me'n recordo de les cançons, anem a repassar!!! Mmm... A veure... Ah sí ja me'n recordo! És... Amb manxa de ferrer i amb dits de rellotger, ballar al mig de la plaça és el que em fa més traça... Mmmm... em sembla que no és així, o sí; és igual, passem a la següent cançó... Que diu... D'acord! Diu així: Filla gran de la mandola no he sortit gaire estudiant a mi doneu-me tabola amb un estudiantet bergant, a mi doneume tabola amb un estudiantet bergant. Ui, haig de marxar!!! I després d'haver repassat una mica, la Núria se'n va al lloc on havia quedat tota la coral. Pugen a l'autocar i marxen. Arriben a Piera i els acullen molt bé, després esmorzen; a continuació, juguen, dinen; i... ara es troba enmig d'uns 100 o 200 cantaires a la recta final del dia, quasi al final, al concert. La Núria està molt nerviosa i es pensa que el concert sortirà una patata; no és l'única que s'ho pensa, quasi tots els nens i nenes s'ho pensen de tan nerviosos que estan. Però... no serà així!!! Perquè tots els directors i tot el públic donen molts ànims a tots els menuts que canten. I entre el somni i la realitat, ves per on!, però aquest conte ja s'ha acabat Elvira del Pozo i Tomàs Cantaire de Xicoira de Piera

Una impressió del Juguem Cantant de Badalona Volíem que plogués, però tampoc calia que fos precisament a Badalona ni aquell diumenge...! El cas és que, després de fer cua sota els paraigües, tothom va cabre perfectament al pavelló La Plana i el concert va transcórrer feliçment. No es tracta de fer elogis exagerats ni de ser triomfalista, ja es parlarà més àmpliament dels Juguem Cantant d'enguany i es faran les reflexions que convingui.

Però, havent organitzat trobades anteriorment i coneixent aquella inevitable sensació de "ai, ai... què passarà??", em ve molt de gust, aquesta vegada com a simple espectador, felicitar cordialment els responsables i directors pel resultat del concert. Se n'han sortit molt bé! Molt adequada la sonorització, cosa difícil en un poliesportiu i més aquesta vegada amb els so estrident característic d'alguns dels instruments tradicionals. Els nens s'ho sabien tot i van estar tota l'estona molt atents als directors. Cal dir que tant l'Abel Castilla dirigint les cançons dels nens i després la cançó sorpresa, com la directora de la cantata, que aquell dia va ser l'Anna Agudo, van fer-se entendre perfectament, amb els recursos adequats, i en conseqüència els nens els van seguir i la qualitat musical va tenir un nivell molt apreciable. Els narradors van fer molt bé el seu paper (em va agradar molt la narració no exageradament emfàtica, força natural, que van fer) i també els curiosos personatges que feien de presentadors. Als músics se'ls veia molt implicats, especialment la Guida Sellarés, autora de la cantata, animant a tothom amb la pandereta en el moment de la rumba... Com que l'alegria i l'energia positiva s'encomanen, el públic també hi va participar picant de mans, s'hi va divertir, i va acabar reclamant unànimement un segon bis... Tot plegat, una feina ben feta, amb coneixement dels nens d'aquesta edat, d'allò que els pot interessar i de fins on poden arribar. Crec que és molt bonica i molt important la feina dels grups de Petits de les corals del SCIC, i actes així demostren que hi ha gent que ho fa amb ganes, amb dedicació, amb afecte cap als nens, amb coneixement i amb eficàcia. De vegades tot això hi és però les coses no van tan bé que haurien d'a-

A Badalona (Foto: A. Castilla)

nar. Aquesta vegada, la meva impressió és que sí! Repeteixo, doncs, la felicitació per a tots els qui hi han intervingut i que han treballat per fer-ho possible. M. Mercè Argüelles

Juguem Cantant a Badalona El diumenge 25 de maig vaig ser al Juguem Cantant de Badalona. De la part del juguem no en puc parlar, vaig haver de marxar després del Cantant. Malgrat això, pel què em van dir, aquesta part va anar molt bé. Vaig arribar abans de les 9h del matí i ja estava tot preparat. Hi havia un desplegament de gent treballant digne d'una gran ocasió, tothom molt servicial i tre-

ballant amb moltes ganes: guies, muntadors, tècnics de so, en fi; no hi faltava de res! Una bona organització que no va deixar res a la improvisació. Tot va ser cuidat fins a l'últim detall. La pluja va provar de posar la " nota desafinada". No se'n va sortir, però! Potser sí que el públic la va haver d'entomar mentre acabava l'assaig; tanmateix, després, van tenir la recompensa d'un bon concert. A dins, al poliesportiu, hi havia màgia, no es podia trencar. L'Abel i l'Anna van aconseguir, amb el seu saber fer, crear una comunicació fantàstica: els cantaires estaven entusiasmats i ben ficats dintre de les cançons que estaven cantant. Tota la feina de setmanes i setmanes de preparació, tots els esforços, van ser

recompensats en escoltar les cançons i la cantata, i veure les cares de satisfacció dels petits cantaires. L'assaig va ser fantàstic, es va treballar molt bé, i la màgia va unir els directors amb els cantaires. I aquesta màgia no es va trencar fins el final. Vaig gaudir de l'assaig, i no cal dir del concert. Bona feina i felicitats a tots! Rosa Maria Garriga Cap Comarcal del Barcelonès

LES “ORELLES” cuitacantars, i trobar un "vocabulari" comú que ens fos àgil d'entendre en el moment de la gravació. Imagineu: -és bona? -Mmmm.., a veure, com t'ho diria... No hi podien haver moments com aquest en un cap de setmana on cada minut comptava.

(Foto: M.M. Argüelles) Va ser en Toni Gálvez qui em va trucar i em va proposar de fer d'"orelles" de l'enregistrament del "Ball sense un badall". Era coneixedora del projecte, vaig sentir la cantata a les jornades de Treball i em va encantar des del primer moment per la frescor i varietat que oferia. L'obra m'agrada i la conec, primer punt a favor per acceptar l'encàrrec. El següent punt a favor eren les persones que hi estaven implicades. La il·lusió de la Guida i l'Equip Tècnic pel projecte es respiraven i s'encomanaven. I qui dirigeix l'enregistrament? Doncs en Pau Jorquera, que ha fet també part de l'instrumentació i hi he treballat a El Virolet i en projectes diversos i amb qui no tenia cap dubte que ens entendríem, coneixent ja el seu rigor i empenta per la feina.

I què significa ben bé fer d'orelles? Doncs estar tota l'estona dins de la cabina amb el tècnic de l'enregistrament, en David Casamitjana i en Ferran Conangla, i anar dient a en Pau (el director que té davant seu un centenar de nens ) si el què està ja gravat és prou "bo" per editar-ho o cal repetir-ho de nou, del compàs tal fins a l'altre. Coneixedora de les meves limitacions en alguns aspectes tecnològics, cal dir que l'ajuda d'en David i en Ferran va ser d'agrair, en tot moment tenien l'explicació adequada i amable. Per estar preparats pel dia de l'enregistrament en Pau i jo vam buscar una tarda per escoltar altres enregistraments d'A-

Un cop allà el que no m'esperava era que tots els cantaires sentirien el meu comentari pels altaveus, no volia fer comentaris desencoratjadors (recordem que són mitjans), però vam trobar la manera. Vam haver de "fer passejar" els directors entre els nens perquè se sentien borinots en el moment d'enregistrar... Alguna coral portava borinots (perdoneu la claredat) per fer-los cantar a l'assaig i després fer-los callar al moment de gravar, a d'altres els costava controlar-los... en fi, el tema ens va fer patir, i la veritat és que al moment de fer la tria de preses i l'edició encara vam penedir-nos de no haver estat més expeditius en algun moment. Un cop enregistrada la part musical, diumenge a la tarda vam gravar la narració, amb la Carme Canet i en David Pintó, dos professionals que van saber trobar una varietat de registres impressionants per donar vida a tots els instruments que van al ball de Festa Major. Acabat el diumenge teníem a les nostres mans tot el material... ara toca triar d'entre totes les preses... Vam quedar amb en La Circular del SCIC

Pau tres o quatre llargues tardes i finalment vam enviar la tria al Ferran perquè pogués fer-ne l'edició: la primera frase de la presa 4 l'enganxem amb la segona de la presa 1 però amb el final de la 8... el puzzle és considerable. Amb un dijous i un dissabte a l'estudi d'en Ferran vam poder enllestir el màster: primer l'edició ben feta i després ajustar balanços, on vols més mandolina, a la dreta, a l'esquerra, pugem més les veus, hi posem" reverb", òndia, un borinot!, no sento la flauta, es pot apu-

jar aquest final caladet? Ai, aquí s'accelera... La veritat és que la tècnica fa meravelles. Gràcies Ferran! I ... sembla que ja tenim el disc: l'energia dels mitjans, la varietat d'instrumentació i balls i la riquesa en la narració segur que no faran tirar cap tomàquet al CD...

Les corals que van enregistrar Al Ball sense un badall van ser: Coloraines de Barcelona, Cor Sant Esteve de Castellar del Vallès, La Nau de Sant Pol de Mar, Virolet de Barcelona i Xicalla de Vic.

Marta Rodoreda Directora d'El Virolet

ENREGISTRAMENT DE LA CANTATA EL TIMBALER DEL BRUC

NOTES DEL SCIC

per cent el compromís adquirit, dic "gairebé" perquè el dia de l'assaig encara teníem algun passatge que calia acabar de consolidar i memoritzar, però el dia de l'enregistrament els deures estaven tots fets. En l'assaig del dia 24 de febrer vam començar fent uns quants exercicis de desvetllament i escalfament vocal (sempre interessants per posar-nos a to, sobretot els que havíem matinat), i es va iniciar l'assaig, dirigit per Martí Ferrer i amb acompanyament de piano. Va ser tot molt àgil i això va permetre acabar-lo més aviat del previst. (Foto: M. Cubeles) El passat diumenge, 9 de març, es va fer l'enregistrament de la cantata El timbaler del Bruc amb música de Manuel Oltra i text de Núria Albó. La cantata havia estat estrenada en el trentè aniversari del SCIC ( l'any 1997), també acompanyada per la cobla Sant Jordi i dirigida per Pep Prats. Enguany s'ha cregut oportú recuperar-la amb motiu de la commemoració del dos-cents aniversari dels fets esdevinguts durant la guerra del Francès (1808) i cantar-la en el "Pont de Cançons" a L'Auditori de Barcelona, i també fer-ne l'enregistrament. La gravació es va portar a cap a la Sala Ibèria de Sant Feliu de Llobregat. Abans de l'enregistrament hi va haver un assaig per conjuntar totes les corals, el diumenge, 24 de febrer, a l'escola Orlandai de Barcelona. Les corals inscrites van ser: Cor de Músic de Castelldefels, Cor de veus blanques de Terrassa, Cors Alegres

10 [142] AGOST 2008

de Valls, Gatzara d'Igualada, L'Esquellerinc de Barcelona, Nostra Senyora de Lourdes de Barcelona, Rierol de Sant Jaume dels Domenys, Shalom de Lleida i Veus del Brusi de Barcelona. La participació en una activitat com aquesta és, evidentment, molt interessant per a les nostres corals, malgrat alguns petits inconvenients, com haver de matinar (els que venim de més lluny), modificar la programació del curs, fer algun assaig de més… però jo crec que tot això passa a un segon terme per tot el que té de positiu, per l'experiència de tot allò que comporta un enregistrament: l'estímul d'assolir uns coneixements extres en poc temps, el sentit de responsabilitat amb el compromís adquirit, la incògnita i la curiositat del procés de gravació, l'atenció que hem de posar per a la bona marxa del treball, donar el màxim de cadascú en tot moment, etc. Val a dir que totes les corals vam complir gairebé al cent

Després de dinar i abans d'agafar l'autocar cap a Lleida, encara vam fer una petita volta turística pels carrers de Sarrià, vam comprar uns quants bunyols de Quaresma a la pastisseria Foix i vam aprofitar l'ocasió per conèixer una mica de cultura literària dels poetes catalans. A les quatre reprenguérem el viatge cap a la Terra Ferma amb les butxaques plenes de recomanacions, les que calia millorar. Ens va quedar, però, la incògnita de com sonaria amb la cobla. El 9 de març era el dia clau per al desenvolupament de la tasca feta, les recomanacions eren poques: calia portar una ampolla d'aigua individual, no es podia fer soroll, estaríem molt atents, l'actitud seria molt positiva, etc. Totes les corals vam ser puntuals. Arribàvem amb moltes preguntes: Com anirà? Què farem? Les incògnites es van respondre de seguida. En primer lloc, la cobla Sant Jordi (reforçada per una trompeta més i dos percussionistes) ja havia fet el seu enregistrament i cantaríem damunt de la seva gravació. La pregun-

ta era: serà més fàcil o més difícil?, i va ser fàcil. La Mireia Barrera va dirigir la gravació i val a dir que els nens i les nenes no la coneixien, però de seguida els va captivar en la primera presa de contacte amb les vocalitzacions, jugant amb ells amb agilitat i dinamisme, desvetllant els cossos adormits i emmandrits pel viatge. Es va començar la gravació amb el so de la cobla de fons que ajudava molt a partir de la força tímbrica que projecten els seus instruments i les harmonies tan ben encertades que ens dóna el nostre gran compositor Manuel Oltra. A mig matí es va oferir un esmorzar a tothom i vam carregar les piles per seguir amb dinamisme el què la Mireia anava planificant. A les dues del migdia ja es va acabar, i allò que en un principi s'havia previst que podia ser bastant llarg, va ser fàcil i lleuger. A les quatre (després de dinar els entrepans corresponents) vam tornar amb autocar cap a Lleida, contents per haver viscut una experiència nova i satisfets per una feina ben feta i amb el missatge viu i vibrant en el nostre pensament del final de la cantata: Oh, guerra dolenta! No tornis pas mai. Que els homes aprenguin A ser bons germans. Activitats com aquesta són importants pel que fa a l'educació dels valors, massa oblidats en la nostra societat actual. Cal que continuem endavant, la música i el cant coral poden ser un mitjà fantàstic en aquest sentit. Enhorabona i fins aviat! M. Carme Valls Farràs coral Shalom de Lleida

(Foto: Cors Alegres de Valls)

Impressions d’uns cantaires Després d'una hora i mitja de viatge, vam arribar a Sant Feliu de Llobregat, a la Sala Ibèria. Vam tenir uns minuts per menjar i descansar del viatge i seguidament ens vam posar a assajar. Ens dirigia la Mireia Barrera, que va començar amb un escalfament lleuger i després amb la cantata El Timbaler del Bruc. A primera hora del matí estàvem força adormits i les veus no sonaven del tot bé, però després d'un descans i d'esmorzar magdalenes i suc de fruita ens començàvem a despertar, i tornem-hi! Primer assajàvem una cançó i quan estava bé la gravàvem les vegades que convinguèssin. La Mireia era molt agradable amb tots nosaltres. Els tècnics de so eren perfeccionistes però simpàtics. La Mireia era també exigent amb algunes coses: per exemple es notava la diversitat de dialectes a l'hora de cantar, i als de Barcelona els costava dir la neutra i la doble ela. Hi havia alguns cantaires que pensem que potser no estaven ben preparats per

gravar, ja que es distreien o feien sorolls, i només que se sentís un soroll ens ho feien tornar a gravar. També ens va sorprendre que el dia de l'assaig a Barcelona, en Martí -el director de l'assaig - va insistir en dir les tes i les esses finals, i el dia de la gravació la Mireia no ens ho feia fer. Finalment vam acabar a quarts de quatre molt cansats, i vam anar a dinar a una plaça gran i tranquil·la, i seguidament vam pujar a l'autobús per tornar cap a casa. Per a nosaltres va ser una estona molt diferent perquè no havíem gravat mai. Tot i ser la primera vegada que cantàvem, no estàvem gens nerviosos. Pensem que vam cantar prou bé, ja que vam acabar abans d'hora. Va ser una experiència interessant que esperem tornar a repetir! Grup de Grans de la coral Cors Alegres de Valls

UN PONT DE CANÇONS-E EL SCIC A L’AUDITORI 17 I 24 DE MAIG DE 2008 Aquest curs el contingut del programa ha estat un homentage al compositor Manuel Oltra, homenatge senzill però molt cordial i sincer. Es van cantar sis cançons tradicionals catalanes, harmonitzades per Oltra i per dos dels seus deixebles (Antoni-Ernest Sebastià i Xavier Pastrana) i la cantata per a cor infantil i cobla El Timbaler del Bruc (música de Manel Oltra i lletra de Núria Albó).

Les cançons van ser dirigides per Martí Ferrer i la cantata per Mireia Barrera, amb cobla Sant Jordi-Ciutat de Barceloan i Enric Arquimbau com a narrador. Dues excantaires ens han fet arribar les seves impressions del concert. En la pròxima circular s'hi publicaran les impressions dels dos directors, informació gràfica i les notes sobre aquest Pont de Cançons, que esperem.

El Timbaler del Bruc Aquest cop era diferent. No era la nena a dalt de l'escenari, sinó que era una espectadora més, era una de les moltíssimes persones que omplíem la sala. No era a l'ingent Palau Sant Jordi, sinó que era a l'acollidor Auditori. I no m'ho mirava a través dels ulls d'una mare, un pare, una àvia, un avi, una cosina o un cosí, sinó que jo m'ho mirava com una germana, però sobretot com una excanLa Circular del SCIC

l'altra banda. I amb un cop de sort, perquè arribava a L'Auditori amb una de les quatre darreres entrades que s'havien esgotat. El repertori prometia: un homenatge al gran músic i compositor Manuel Oltra. El programa de mà il·lustrava dues parts. A la primera, sis cançons tradicionals catalanes, harmonitzades pel mateix Oltra i per dos dels seus deixebles, Antoni-Ernest Sebastià i Xavier Pastrana. A la segona, la cantata El timbaler del Bruc, amb música de Manuel Oltra i text de Núria Albó.

(Foto: Assumpta Burgués)

NOTES DEL SCIC

taire d'El Timbaler del Bruc, ara ja fa uns deu anys. Qualsevol concert és sempre un plaer per als cinc sentits, i així va ser. Tot i ser un dissabte al matí, els meus sentits no van tardar gaire a despertar-se. Quan les primeres notes van començar a sonar, un grapat d'emocions sorgiren del meu cos de forma inesperada i incontrolable. Em venien al cap un munt de records passats amb la coral. La vista va ser la més matinera. Com s'alegrava veient tots aquells nens i nenes a dalt de l'escenari! El que tenia davant era l'esforç de tot l'any preparant aquest concert, però també era el temps passat tots junts, temps per aprendre, temps per a trobades i excursions, temps per a llargues xerrades, temps, sobretot, per fer grans amics i amigues. L'oïda se sorprenia quan, en escoltar les cançons, la lletra em venia al cap sense cap problema. Pensava que havien caigut oblidades pel pas del temps, però em vaig adonar que restaven al fons d'un calaix, llestes per sortir en qualsevol ocasió. I així, a poc a poc, vaig recuperar el pentagrama i amb l'ajuda del cor, sorprenentment, vaig recordar fragments de la segona veu! Va ser llavors quan el tacte va despertar-se d'un bot. Un cop de colze del meu pare em va fer baixar altra vegada a la butaca. Sense jo ser-ne conscient, estava cantant en veu baixa el que havia après uns anys abans a la coral. Quants assajos! Alerta al director, ara més fort, ara suau, vinga aquestes segones!

12 [142] AGOST 2008

L'olfacte i el gust van ser els més dormilegues. Eren els més difícils de despertar però també hi van ser presents. No eren visibles però es podien percebre. Es notaven els nervis d'abans de començar el concert, les ganes de saludar als pares per indicar-los el lloc que t'havia tocat, les entrades a temps, el to, i al final, la típica onada, tal i com jo l'havia fet al Palau Sant Jordi! Eren les mateixes sensacions, impossibles de fer desaparèixer dels concerts. Em vaig adonar que els directors havien aconseguit el seu propòsit, transmetre'm el gust per la música, gaudir-la i fer-la gaudir als altres. Ara que m'ho miro amb certa distància, m’adono dels valors que la coral m'ha transmès i em sento afortunada d'haverne estat part. La coral és música, compromís i educació, però sobretot diversió, companyonia i amistat. Se'm feia molt estrany seure a l'altre costat, jo volia saltar a l'escenari! Maria Elvira de Bolós i Julià Excantaire de la coral Saba Nova de Girona

El Timbaler del Bruc, l'experiència des del públic El 17 de maig vaig llevar-me amb la il·lusió de poder assistir a un concert dels nens i nenes del SCIC. En fa molts, de concerts, que sempre havia estat entre els nens, com a directora, però aquesta vegada, ho veuria des de

Quan vaig entrar a la sala gran de L'Auditori faltaven deu minuts per l'inici del concert. Em vaig quedar impressionada del goig que feien aquells 750 nens que ocupaven tot l'escenari i part de l'espai del públic. Les cadires dels espectadors també estaven totes ocupades, sobretot de pares i familiars dels nens i nenes, localitzant-los ara que encara podien saludar i fer fotos sense destorbar. El Coordinador General del SCIC va presentar el concert mentre públic i nens se l'escoltaven, conscients de la gran fita que suposa "unir esforços i presentar un treball en comú", com va dir Antoni Gàlvez en definir l'esperit del Secretariat. Quan el director de les cançons, Martí Ferrer, va sortir a l'escenari l'expectació era màxima. Silenci absolut abans que comencés a sonar En Pere Gallerí. Se'm va posar la pell de gallina. El públic escoltava amb atenció la melodia que entonaven els mitjans. Si tancaves els ulls no semblava que fossin tants nens, perquè anaven tots a la una, seguint al director, que havia de fer grans esforços per mirar-los a tots. I així també durant Els traginers, La gata i el belitre, Muntanyes del Canigó, Els funerals del porc i Ball Rodó. Quan els grans s'hi afegien amb segones i terceres veus el resultat musical era riquíssim. En definitiva, una excel·lent primera part. Els espectadors varem poder participar del concert amb la cançó sorpresa abans que comencés a sonar la Cobla Sant Jordi que acompanyava la cantata El Timbaler del Bruc. El plat fort del concert el dirigia Mireia Barrera. A casa, pares i familiars ja havien sentit a parlar del timbaler. Entre el públic es murmurava sobre el contingut de l'obra: "Va de

d'aquells que els toca viure-la, és bo que els nens tinguin consciència del què significa. Per això, en paraules de Núria Albó, el text insisteix "en l'angoixa que causa la guerra, en la bellesa de la pau, però també en la necessitat de defensar la pròpia terra i les pròpies llibertats." La música de El timbaler del Bruc, amb la seva força i rigor, transmet aquest missatge, que de ben segur ha quedat gravat en la ment i el cor dels cantaires, gràcies a aquesta inoblidable experiència, de la mateixa manera que em va quedar gravat a mi. (Foto: Assumpta Burgués) la guerra", "Pel que he sentit m'ha semblat cruel, fins i tot una mica violenta", comentava la gent. Però el missatge va quedar més que clar: "Oh guerra dolenta no tornis pas mai. Que els homes aprenguin a ser bons ger-

mans." Jo vaig cantar a l'estrena de la cantata al Palau Sant Jordi ara fa poc més de deu anys, quan encara era cantaire del SCIC, i recordo la mateixa polèmica. Avui, que la guerra segueix existint al món, tal com descriu la cantata, "enduent-se vides i fent amarg el pa"

Felicitats al SCIC per aquest magnífic concert, a tots els nens i nenes i als seus directors i directores per la feina feta, i que els desitjos de pau que heu transmès en aquest concert siguin sempre presents en tots nosaltres. Marta Narberhaus Excantaire i directora de Coloraines

EL SCIC A L FESTIVAL EUROPA CANTAT JUNIOR 5 Del 12 al 19 de juliol, se celebra a Nevers (França) el Festival Europa Cantat Junior 5. El SCIC hi serà representat per les següents corals: Cors Alegres de Valls, El Rierol de Sant Jaume dels Domenys, Escola Coral Vicente Gaos de València, Gatzara d'Igualada, La Nau de Sant Pol de Mar, Nostra Senyora de Lourdes de Barcelona, Nova Cervera de Cervera, Petits Cantaires de l'Orfeó de Sants de Barcelona, Xaloc de Torredembarra, Xicalla de Vic i Xicoira de Piera.

Aquestes corals formaran el Cor del SCIC que, en aquesta ocasió cantarà El Timbaler del Bruc de Manuel Oltra i Núria Albò, dirigit per Rosa Rafecas, en la versió de piano a quatre mans i percussió. Tal com és habitual als festivals d'Europa Cantat, dintre del programa general hi ha una Ruta d'estudi per als directors assistents amb coral o sense. La Ruta d'Estudi (Study Tour) consisteix en l'assistència als diversos tallers per observar el treball que s'hi fa, conduïts per la persona responsable d'aquesta activitat i

amb la possibilitat de parlar amb els directors dels tallers i amb altres persones competents en el tema del cant coral infantil. Esperem i desitgem que tant els cantaires com els directors que aniran a Nevers gaudeixin d'aquest Europa Cantat Junior, de manera que els serveixi d'esplai i els permeti enriquir-se amb un treball enriquidor en molts aspectes. Quan tornin ens explicaran la seva experiència. La Redacció

ALTRES ESDEVENIMENTS RELACIONATS AMB EL CANT CORAL INFANTIL A CATALUNYA Cantada a Sant Cugat del Vallès Aquest curs, com cada any, hem preparat una cantata amb tots els nens i nenes de segon curs de primària de les escoles públiques de Sant Cugat del Vallès. Aquesta vegada ha estat Rebel·lió a la cuina, d'Antoni Miralpeix, una simpàtica història amb cançons, acompanyament

de piano i percussió amb estris de cuina, tot lligat pel relat que expliquen els narradors. També van ser interpretades cinc cançons, per celebrar el cinquè aniversari d'aquestes trobades; una cançó de

cada una de les cantates anteriors, que van tenir molt bona acollida. Les cançons van ser: La lluna de la ciutat de La Ciutat i la Lluna, Som la colla d’ El follet valent d'El follet valent, La tortuga de La tortuga boteruda i Renoi quin joc! d'El ratolí electrònic. La Circular del SCIC

músics, programes, narradors, etc. que es necessiten. La coordinació i direcció corren a càrrec de Roser Mejias, professora de música d'una de les escoles. El concert es va celebrar a l'Auditori, i va ser un èxit, que va demostrar clarament el treball realitzat per part de tots. Valorem molt positivament aquesta activitat per la gran experiència musical que representa per a tots els participants.. Els especialistes de música de totes les escoles públiques de Sant Cugat ensenyem totes les cançons, cadascú a la seva escola, i uns dies abans del concert, fem

Cristina Felip CEIP Pins del Vallès

un assaig per posar-ho en comú. Tota l'organització del concert es prepara per mitjà d'un grup de treball que es reuneix periòdicament per parlar dels

Cantata’m, Sabadell Sud canta!

NOTES DEL SCIC

cia es va proposar organitzar, el curs 2007-08, una trobada coral on hi participés tot el barri: l'institut, les escoles i les entitats. Al mes d'octubre es van iniciar les reunions, calia organitzar-ho tot, començant per les cançons que volíem cantar, passant pel disseny de les samarretes, esmorzars, assajos, músics, teatre… fins arribar a la solució per al desplaçament de més de 1000 alumnes que assistirien al concert.

Els passats 14 i 15 de maig, uns 300 cantaires de la zona sud de Sabadell van celebrar una trobada coral molt especial. Val a dir que la zona sud de Sabadell es caracteritza, en general, per un alt índex d'immigració, població d'ètnia gitana i sovint nombroses intervencions per part de Serveis Socials. La proposta de realitzar una trobada coral en aquest territori i d'aquestes dimensions resultava innovadora per una banda, però arriscada per l'altra. Infants, adolescents i gent gran del barri anirien a cantar al teatre més gran de Sabadell, sent ells els protagonistes. El Pla Educatiu d'Entorn (PEE) de Sabadell Sud va promoure aquesta iniciativa a la qual van participar cinc grups (entre entitats i centres educatius) del barri d'Espronceda- Campoamor.

14 [142] AGOST 2008

Els cantaires van ser els alumnes de Cicle Superior del CEIP Joan Sallarés i Pla i del CEIP Espronceda (Centres d'Atenció Educativa Prioritària), alumnes de l'IES Ribot i Serra, l'escola concertada Ramar i la coral d'adults del barri "Arcoiris". A aquesta iniciativa, encara que a primer cop d'ull no ho pogués semblar, el SCIC també hi va posar el seu granet de sorra. El curs 2006-07 el CEIP Espronceda va participar i organitzar el 34è Juguem Cantant del Vallès Occidental. Per a dur-lo a terme hi va haver una gran implicació per part de les famílies, dels cantaires (alumnes de P5, 1r i 2n), dels alumnes de 5è i 6è com a voluntaris, dels mestres, vam rebre l'ajuda de l'escola de Música A tempo de Sabadell, del PEE, etc. La trobada va ser considerada un èxit i en conseqüèn-

Hi va haver una gran implicació per part del barri, els alumnes del mòdul d'animació socio-cultural de l'IES es van proposar com a presentadors i constructors del relligam de cançons, voluntaris per fer els berenars, esmorzars i el què calgués, el centre cívic del barri per fer-hi l'assaig general, un jove de l'esplai com a dissenyador del cartell, mestres acompanyants, reunions de directors... Finalment, després de molts esforços per part dels centres educatius, mestres, equips directius, mestres de música i famílies, el concert podia començar, ja estava tot organitzat! L'estructura del concert va ser la següent: cada coral va cantar dues cançons i finalment en vam fer dues de conjuntes. I és que el repertori va ser d'allò més variat: des de cançons tradicionals com La cançó del lladre amb un toc rumbero, o una peça del musical Cats, a la cançó camerunesa Maketututuepapa, passant per la Tarara lligada amb Els fadrins de gorga, L a cançó del xai" de la cantata El petit príncep o el Jo vull jugar de la

Guida Sellarés (compositora de la cantata infantil Al ball sense un badall, que ha estat encàrrec per a la celebració del 35è Juguem Cantant d'enguany) i fins i tot La vida es bella de la cantant Noa. Per altra banda les cançons conjuntes van ser el cànon Tot en la terra i una cançó sud-americana El pan, un crit al dret a viure dignament sense patir fam. Com podeu veure va ser un repertori divers cantat per gent diversa, diferents llengües, ritmes, melodies, colors, edats,

cultures... Una proposta interessant i sobretot actual, ara que més que mai s'està parlant dels centres educatius "gueto". El concert, al qual van poder assistir els familiars dels cantaires en la primera representació i els alumnes dels centres educatius en la segona, va complir les expectatives i els objectius proposats. Hi va haver moments molt emocionants cantant i fins i tot ballant break amb el

Jo vull jugar... L'ambient entre els diferents cantaires va ser molt positiu i obert, els nervis i l'alegria eren a flor de pell. Però sobretot, en acabat, la satisfacció de saber que entre tots havíem fet funcionar aquell projecte. Va ser...una experiència molt repetible, gràcies a tots/es els/les que van ajudar a construir-la. Anna Agudo Llobera Equip Tècnic

Rebel·lió a la cuina a Santa Coloma de Gramenet com el ritme, l'oïda, l'educació de la veu... fins a l'aprenentatge d'actituds necessàries per a la convivència, com aprendre a escoltar, a treballar en grup, a respectar l'altre... La cantata que van interpretar, Rebel·lió a la cuina d'Antoni Miralpeix, és un conte amb cançons que ens recorda la importància de menjar de tot per estar ben alimentats i poder gaudir d'una bona salut i ho fa d'una manera divertida i original, donant veu als estris de cuina.

El Coordinador del Grup de Treball del Centre de Recursos Pedagògics de Santa Coloma de Gramenet ens ha enviat aquesta nota sobre la seva activitat de final de curs. Fa il·lusió veure que les audicions de la nostra " Cuina" es van escampant sense polèmiques culinàries. El passat 21 de maig vam assistir al concert que van oferir l'alumnat i el professorat que ha format el grup de treball de música de Santa Coloma de Gramenet aquest curs 2007-2008: CEIP Banús, CEIP Lluís Millet, CEIP Primavera, CEIP Jaume Salvatella, CEE Josep Sol.

El professorat d'aquests centres s'ha anat reunint al llarg del curs per treballar conjuntament, tant els aspectes musicals com els aspectes organitzatius d'aquest concert. L'objectiu era organitzar una activitat que permetés apropar els infants a la música i donar-los la possibilitat de gaudir del plaer de cantar junts i convertir-se en veritables intèrprets d'una obra musical.

En aquest concert, a més de les corals, vam comptar amb un bon director, l'Abel Castilla, un bon pianista, en Javier Hernando, i uns excel·lents percussionistes, els alumnes de 6è del CEIP Banús. Volem agrair a l'IES Puig Castellar que ens hagi cedit la seva sala d'actes i també agraïm la col·laboració de l'escola de Música de Can Roig i Torres, i la de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Fins el curs vinent!

Poques activitats ofereixen tantes possibilitats educatives com la música i, en concret, el cant coral: des de l'aprenentatge d'aspectes estrictament musicals,

Francesc Rovira

Tras la huellas de la Loma Santa A principi del passat mes d'abril, l'orquestra i cor de San Ignacio de Moxos (Bolívia) formats per adolescents, en la seva gira per Europa, van fer dos concerts a Barcelona: un al col·legi Sant Ignasi i l'altre a l'església de Santa Maria del Mar. El conjunt, dirigit per Raquel Maldonado, està format per 19 nois i noies adolescents, estudiants d'una escola de Música a l'Amazònia boliviana. Aquesta escola va néixer fa 12 anys, amb el

suport de la UNESCO, amb la intenció de preservar la tradició musical iniciada amb l'arribada dels jesuïtes a aquella zona, fa 400 anys. El resultat d'aquest projecte ha estat impressionant. En primer lloc, va ser una sorpresa el nivell musical del conjunt. Els nois i noies son capaços de tocar, amb domini, diversos instruments de vegades totalment diferents. Així, durant el concert ens va sobtar veure els instrumentistes canviar d'instrument de corda per un altre de vent o els components del cor, seure per

tocar el violí, la flauta o l'orgue a les peces sense cor. Ens van oferir el programa Tras las huellas de la Loma Santa, un recull de peces dels segles XVII i XVIII, quasi totes anònimes, trobades a les missions jesuítiques de Moxos i Chiquitos. La major part de les obres tenien un caràcter religiós. Des de senzilles nadales en castellà o italià a complexes composicions en llatí com un Beatus vir de Domenico Zipoli, una de les poques peces de les La Circular del SCIC

música- i han arribat als nostres dies com si de material sagrat es tractés. Tot aquest material recopilat anant de casa en casa i digitalitzat, després, amb l'ajuda de l'ONG "Taupadak" del País Basc, els ha permès "refer" melodies i textos totalment deformats per la transmissió oral de la música, per a ells popular, que era, curiosament, de l'època jesuítica. És difícil, també, per a la nostra societat moderna, imaginar una melodia popular que sobrevisqui, probablement amb una lletra ja sense sentit, tres o quatre-cents anys.

NOTES DEL SCIC

quals es coneix l'autor. A part de les obres sacres, van cantar i escenificar algunes peces natives i van acabar amb una espectacular processó caminant entre el públic amb vistoses plomes al cap. Però allò que potser va sobtar més, des del punt de vista musical, van ser dues peces instrumentals amb un so molt proper al més pur estil barroc italià. Només, de tant en tant, en algun moment la instrumentació canviava tant que de sobte recordaves que no estaves escoltant Vivaldi. Un altre aspecte a considerar, quan s'escolta aquesta música, és l'entorn "social" en què es va crear. Estem acostumats a sentir la música clàssica a les sales de concerts i és molt sorprenent imaginar-la sonat, fa segles, al mig de la selva i més si tenim en compte que les condicions de vida imposades pels colonitzadors espanyols i portuguesos eren molt properes a l'esclavatge. Els jesuïtes va respectar els indígenes. Un

respecte imprescindible per viure i, ja que parlem de música fa estona, també per fer música. Així, la música i la divinitat eren molt properes, factor que donava a la música una importància més profunda que no pas aquí, a Europa. Aquest sentiment de dignitat s'apreciava en l'orquestra de San Ignacio de Moxos: l'actitud serena dels nois i noies a l'escenari, la combinació dels elements autòctons amb els "europeus" portats per la música que escoltàvem, els vestits, la processó final. Tot semblava dir: "potser ens han canviat la identitat que teníem però això és el què som, sense jutjar ningú". Un altre element valuós de la visita dels nois de Bolívia és que hem pogut conèixer la fascinant tasca de recuperació de milers de partitures perdudes, conservades al llarg dels segles gràcies al respecte que els indígenes sentien per elles. Quan començaven a fer-se malbé, les copiaven -fins i tot sense saber llegir

Parlem una mica del títol del concert: Tras las huellas de la Loma Santa". Aquest llocs anomenat "Loma Santa" és un paradís mític, un lloc sagrat anunciat pels xamans a finals del segle XIX per defensar-se d'una nova invasió, la dels qui volien explotar les seves riqueses naturals que van, una altra vegada, esclavitzar o fer marxar els indígenes del seu territori. La idea de la "Loma Santa" continua vigent avui dia i algunes persones han fet de la seva recerca llur objectiu espiritual i caminen, de vegades anys, en peregrinació. Un concert, en darrer terme, que desperta l'admiració de tots aquells que tenen la sort d'escoltar-lo. Per la interpretació dels nois, per la tasca de recuperació de les partitures i per fer conèixer a Europa una cultura de la qual ben poc en sabem; mai no ha estat explicada pels protagonistes. M. Jesús Mustieles Cantaire de Forum Vocal Nota: El concert està gravat en un CD que es pot demanar a: tonopuerta@yahoo.es

Cantània

Cantània 2002 (Foto: L’Auditori)

16 [142] AGOST 2008

El projecte Cantània l'organitza cada curs el Departament d'Educació de L'Auditori de Barcelona dintre del projecte més ampli L'Auditori Educa, actualment va destinat a totes les escoles de Catalunya. Diem actualment perquè tot i que ja fa vint anys que Cantània funciona, es pot dir que Barcelona, representada per diverses entitats com l'Ajuntament (Departament de Cultura), l'Orquestra Municipal (ja des de l'època del mestre Toldrà) i les Joventuts Musicals, van introduir, en molts dels concerts especialment pensats per a escolars que organitzaven, el fet de cloure l'audició, sempre comentada, amb una o

més cançons interpretades pels assistents que l'aprenien allà mateix. I tot això, amb el català molt present, en uns moments no massa propicis per a la nostra cultura; els anys 50 i 60 del segle passat. Per als qui hem tingut la sort de viure tot això en primera persona, com a mestra d'escola primària, és una satisfacció -i fins una emoció- veure que la cadena no s'ha trencat. Hem estat tossuts, una característica ben nostra i que uns anys difícils ens van reforçar. El departament de Música de l'IMEB, primer, i ara L'Auditori de Barcelona i sempre sota la direcció d'Assumpció Malagarriga han pogut engrandir l'activitat i fer-la arribar no sols a Barcelona, sinó a tot Catalunya i, aquest any, arriba fins a Madrid, gràcies a un conveni amb la Universitat Carlos III. Efectivament, fa vint anys Cantània estava pensada per a les escoles municipals de Barcelona, després es va ampliar a totes les escoles de Barcelona i, actualment a les escoles de tot Catalunya. Les xifres impressionen. Aquest any, a Catalunya hi hauran participat uns 18.500 alumnes dels cicles mitjà i superior d'Educació Primària de 490 escoles repartides per tot el país. En total es faran 34 concert. 17 a L'Auditori

de Barcelona i els altres 17 a Granollers, Mataró, Vilafranca del Penedès, Olot i Manresa. L'activitat consisteix en fer l'encàrrec d'una cantata (potser caldria canviar aquest terme per "conte musical" en el cas que ens ocupa i en molts d'altres) a un escriptor-poeta i a un músic del nostre país. Amb els anys que han passat el material encarregat representa un arxiu molt notable. Quan l'obra està a punt, es busca una coral que vulgui fer l'esforç d'enregistrar-la amb la suficient anticipació perquè els professors de música que l'han d'ensenyar la coneguin amb temps. Algunes vegades aquest servei l'han fet corals del SCIC, aquest any L'Arc de Barcelona. Els professors es reuneixen tres vegades amb el Servei Educatiu per preparar el treball de comú acord. I ja només falta el concert! De veritat que sempre impressiona veure L'Auditori amb aquella munió de mainada - per a molts és el primer contacte amb una gran sala de concerts- amb tantes ganes d'interpretar l'obra.

mental. La dirigeixen, alternativament, Elisenda Carrasco i Josep Prats. Des de fa uns anys, es dóna molta importància a allò que podríem denominar efectes escènics: gesticulació, petits tocs de vestuari i realitzacions manuals adients a l'obra i efectes lluminosos. D'aquest aspecte se n'ocupa Ignasi Tomàs. Tot plegat ens va permetre escoltar i veure la història d'un motí a bord d'una nau pirata que esclata per culpa d'un lloro... Dit així, pot semblar tot fàcil, però els que coneixem per dintre què vol dir embarcar-se -i no en una nau pirata- en un projecte com aquest sabem què representa per als organitzadors de l'acte i els responsables de la mainada. Aquests responsables no s'ofendran, espero, si goso dir-los que aquesta vegada em va fer por que l'escenografia no ens faci perdre l'última raó del muntatge: fer cantar els nostres nens i aconseguir que ho facin el millor possible i s'entusiasmin amb la música i, en especial en la coral, amb tot el bagatge educatiu i formatiu que representa.

Aquest any es tractava d'una cantata El motí, escrita pel poeta Josep Pedrals i el músic Josep Vila i Casañas per a cor infantil, narrador-solista i conjunt instru-

Maria Martorell i Codina Mestra i exdirectora de la coral infatil L'Esquitx

15è aniversari de l’ACEM sonorització i un bon ritme en el desenvolupament de l'acte -sense sensació de presses- no s'han de descuidar mai i a fe que aquest no va ser el cas d'aquella tarda.

(Foto:ACEM) El passat 29 de març l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM) va celebrar el seu 15è aniversari amb un concert al Palau Sant Jordi de Barcelona, al qual hi van participar 4000 alumnes d'escoles de música de 68 localitats del nostre país. Per començar, vagi per endavant la nostra més sincera felicitació per la vetllada a la qual varem assistir. Només d'entrada, veure aquella munió de nois i noies

ordenament col·locats, vestits amb samarretes vermelles els de la secció de percussió, verdes els de corda, grocs els de vent i blaus els components del cor, més els vermells i negres els de dansa, ja produïa respecte i emoció alhora... I aquest aspecte és més important del què pugui semblar: ordre -no sense alegria- i una cura molt esmerada de tots els elements no pròpiament musicals com són la il·luminació, la megafonia, la

Al programa, dirigit per Salvador Brotons s'hi va interpretar la música que Albert Guinovart havia escrit expressament per a aquesta ocasió. En les parts cantades, els textos eren de Miquel Desclot. Tot plegat duia per títol Els quatre elements i la successió de les diverses parts va ser: 15 anys bufant ; secció de vents i dansa Foc; secció de percussió Gripau i Rossinyol; secció de veus Rondó per 15 anys de corda; secció de corda Aire: secció de vent Paràfrasi sobre els quatre elements ; instruments tradicionals Aranya i Llop; secció de veus Terra; secció de corda 15 anys picant: secció de percussió Els quatre elements; tots els participants. Els qui estem avesats a organitzar actes La Circular del SCIC

musicals per a nombres respectables de nens i nenes, nois i noies, sabem de què són capaços i quina capacitat tenen de lliurar-se en cos i ànima a demostrar tot allò que han preparat, però aquesta vegada hi havia la dificultat afegida de comptar amb grups molt diferenciats: cors, dansa i instruments i, a més, aquests últims dividits en seccions... Doncs bé, musicalment parlant, el resultat fou més que remarcable i al mateix nivell del resultat podríem dir-ne humà i de saber estar d'aquella jovenalla. Ens vàrem unir, amb els pares, mares, parents i amics, a aplaudir-los a ells, als seus professors i a tots els qui varen fer possible un acte com aquell.

I per a nosaltres hi havia encara un aspecte, que podíem apreciar bé tots els qui fa molts anys ens varem llençar amb il·lusió i amb un punt d'interrogant a iniciar unes vetllades destinades a fer conèixer i a potenciar allò que era capaç d'aconseguir el cant coral infantil col·lectiu. Com podíem somniar amb una acte com el de finals de març si a casa nostra les escoles de música es devien comptar amb els dits de les mans, sense parlar dels mètodes que segurament s'hi empraven! Quant de camí s'ha fet!

les haurien de comprendre, potenciar i encoratjar. Hem patit tant d'incomprensió en aquest aspecte tan transcendental per a la formació dels nostres infants i joves! La vetllada Tots als Palau Sant Jordi organitzada per l'ACEM hi hauria de contribuir. Tothom hauria d'haver quedat tocat! Déu ho faci! Maria Martorell

Tan de bo que tots aquests esforços trobin ressò en aquelles institucions que

NOTES DEL SCIC

La XIV Trobada de corals de Secundària de secundària que hi participaven Es van distribuir en 14 espais diferents, entre auditoris i sales d'actes d'escoles, per a la realització del cant individual de dues peces cada coral. Aquests miniconcerts es van iniciar aproximadament a tres quarts de deu del matí. Després tingué lloc el Concert de Cloenda a Fira Sabadell, un espai ideal per a encabir tanta criatura, però deficient des del punt de vista acústic.

(Foto: AEMCAT) El passat 16 d'abril es va celebrar a Sabadell la catorzena edició de la Trobada de Corals de Secundària. Aquest esdeveniment anual es celebra des que el 9 de maig de l'any 1992 tingué lloc la primera trobada a l'IES Sant Josep de Calassanç de Barcelona. Des de llavors, han estat seus de la trobada Barcelona en quatre ocasions, Sant Boi, Igualada, Reus, Lleida, Terrassa, Tarragona, Girona, Tortosa, Granollers i Sabadell. En aquella primera ocasió van participar-hi 19 corals i al llarg del anys la participació ha anat creixent fins arribar a 70 corals enguany. Allò que es pretén amb aquestes trobades, segons la Comissió Organitzadora és: -Promocionar la música (el cant coral) en els centres d'ensenyament secundari. -Potenciar un ambient d'amistat. -Relacionar els joves entre ells. -Intercanviar experiències musicals i pedagògiques, etc.

18 [142] AGOST 2008

És inevitable, en parlar de la Comissió Organitzadora, fer esment d'en Constantí Sotelo, veritable alma mater de la Trobada, l'impulsor del projecte i present en totes les comissions des que s'inicià el projecte. Enguany compartien amb ell les tasques d'organització Conxita Mayós, Mireia Datzira, Pilar Carasa i Tomeu Janer un altre històric de l'organització. El Departament d'Educació, a través de la Direcció General d'Ordenació Educativa, posa totes les facilitats a aquesta Comissió Permanent per tal que es reuneixi concedint espais, dies de permís, etc. També, a nivell d'organització cal destacar la tasca dels ajuntaments de les ciutats on se celebra la trobada i les escoles i instituts locals, habilitant espais per als esdeveniments de la trobada, aportant els voluntaris i voluntàries que acompanyen les corals visitants durant els desplaçaments que s'han de fer per la població, etc. Enguany tocava a Sabadell acomodar els vora 3.000 cantaires dels 70 centres

A les dotze del migdia estava previst l'assaig general de les peces que s'interpretarien en aquest concert; lògicament, per tot el que comporta el desplaçament i acomodament de 3.000 persones, tots els esdeveniment que esmentaré ara van tenir lloc amb retard, de tal manera que al final del procés el retard acumulat era ben bé d'una hora. A la una estaven previstos els parlaments per part d'Ernest Maragall, conseller d'Educació, Manel Bustos, alcalde de Sabadell i Constantí Sotelo. Lamentablement, aquests discursos van resultar inintel·ligibles a causa de les deficients condicions acústiques del local. De totes maneres no crec que guanyessin en interès al discurs de Sotelo de l'any anterior a Granollers, que va aprofitar l'ocasió per llençar una andanada contra la reforma educativa que s'ha començat a aplicar aquest curs, reforma per la qual se suprimien els crèdits variables de Música, que és d'on es nodrien la majoria de corals de secundària. De totes maneres, vist l'alt nivell de participació d'enguany, no sembla que l'aplicació de la LOE hagi sentenciat a mort, precisament, la trobada.

El Concert de Cloenda anava a càrrec de totes les corals, acompanyades per una orquestra i un cor format per elements de l'IES Fort Pienc de Barcelona, l'IES Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, professors i professores participants al curset Aprenguem a Cantar i alumnat del Conservatori de Música de Sabadell. El repertori fou el següent: Va pensiero, el cèlebre cor de l'òpera Nabucco de Verdi, triat per a commemorar el 400 aniversari del naixement de l'òpera. Conduí la interpretació en Frederic Oller, director del cor pilot del Conservatori de Sabadell. Sàpigues, company, del sabadellenc Josep Vila i Casañas, sobre un poema de Pere Quart, molt adient per la seva temàtica (ve a ser un elogi de l'educació i de l'esforç de superació personal). Obra

composada per a l'ocasió, en Pep Vila va saber confegir una peça assequible per als intèrprets a qui anava dirigida, amb certes ressonàncies de banda sonora de sèrie americana dels anys 70. En aquesta estrena es va comptar amb la presència de la filla del poeta, Sílvia Olivé, no així del compositor. Jo sóc el teu amic, d'Els Pets, dirigida amb entusiasme per Andrea Escalada que, malgrat estar lesionada en un genoll, va conduir la peça amb molt de swing. Els segadors, en harmonització d'Emili Guanyavents, dirigida per Tomeu Janer. El cant de la trobada, himne d'aquest esdeveniment composat per en Constantí Sotelo, que dirigí personalment la peça. Visca! L'hora dels adéus, en harmonització de Constantí Sotelo.

En finalitzar els càntics, cap a les tres de la tarda, els participants a la Trobada es van desplaçar a la Bassa de Sant Oleguer per tal de fer el dinar de germanor. Es va habilitar un esplèndid càtering per als directors de les corals i alumnat voluntari de l'organització; lamentablement (i crec que no ha estat així en totes les ocasions), els cantaires es van haver de dur el dinar de casa i es van haver de conformar amb una ampolleta d'aigua. I amb el dinar conclogué la XIV Trobada de Corals de Secundària. Sembla ser que la quinzena se celebrarà a Barcelona; esperem que l'èxit de participació sigui similar al de Sabadell. Rafael Aragonès Professor de música de l'IES Badia del Vallès

II Congrés Català de la Música Els passats dies 8, 9 i 10 de maig es va celebrar, a Barcelona, el II Congrés Català de la Música, organitzat pel Consell Català de la Música. El SCIC va assistir a totes les sessions que va poder, sobretot a les relacionades amb cant

coral i amb educació. Quan es rebi la publicació amb les ponències i les comunicacions, en farem una anàlisi i unes reflexions més completes. De moment, ens queda felicitar els organitzadors pel bon desenvolupa-

ment del congrés i per l'èxit de participants - ponents i simples congressistes que van aconseguir. La Redacció

La FOCIR renova junta Prop d'una trentena d'entitats catalanes formen part de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes que va néixer el 1995 (el SCIC en forma part des del 2001) i que enguany renova el seu projecte per esdevenir un referent en matèria d'internacionalització de la societat civil. La seva missió és facilitar la participació internacional de la societat civil catalana i contribuir a superar les traves que sovint existeixen. A l'assemblea del passat 6 de març, es va aprovar la constitució de la nova junta presidida per Mònica Sabata de Lenguapax-Centre UNESCO de Catalunya i completada amb vuit persones que representen diferents entitats catalanes com l'Institut d'Estudis Catalans, la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge i la Jove Cambra Internacional, entre altres. A més, es van presentar els tres objectius principals que hauran de ser la base del treball i les actuacions de la FOCIR. Són aquests: 1- fer de la nova FOCIR un centre d'estudis, un punt d'informació i un servei

d'assessorament per a la internacionalització 2- estimular i proporcionar recursos per a la participació de les entitats catalanes a l'escenari internacional 3- estudiar la contribució del teixit associatiu català a les relacions exteriors de Catalunya i a l'agenda global, tot consolidant la FOCIR com un referent en matèria d'internacionalització del teixit associatiu del país. L'assemblea va acabar amb un cordial agraïment al president sortint, Arcadi Oliveres, al qual es deu, en gran part, aquesta revitalització de la FOCIR. Juntament amb l'acta corresponent a l'esmentada assemblea, s'ha rebut una carta de salutació de la nova presidenta, de la qual en reproduïm uns paràgrafs: Em plau adreçar-me a vosaltres per transmetre-us la il·lusió i les ganes de treballar que tenim tota la Junta en aquest projecte de renovació de la FOCIR, que ha d'esdevenir un centre d'estudis i un punt d'informació i serveis a les entitats. Els reptes són estimular i proporcionar recursos a la participació

de les entitats catalanes a l'escenari internacional, donar suport i estudiar la contribució del teixit associatiu català a les relaciones exteriors de Catalunya (paradiplomàcia) i a l'agenda global i, en definitiva, ser una plataforma referent en el camp de la internacionalització del teixit associatiu català. Per això, en breu, reprendrem el funcionament del butlletí i la renovació del lloc web i desenvoluparem altres materials de comunicació. (…) Finalment, no voldria acabar aquesta carta sense abans agrair la feina feta a la Junta que ens ha precedit i, especialment, a Arcadi Oliveres qui amb el seu entusiasme i comprimís em va convèncer a implicar-me en aquest projecte" El SCIC confia que les tasques que la FOCIR reprèn amb il·lusió tinguin els seus merescuts resultats i contribueixin al major i millor coneixement del nostre país. La Redacció

La Circular del SCIC

Ramon Casals i Muntada La teva tasca, sempre altruista, no ha tingut mai un no com a resposta i han estat moltes les entitats que han pogut comptar amb el teu ajut i mestratge. Entre les darreres la Coral Pontsicana de Ponts, La Coral Infantil Brots d'Il·lusió, Les Caramelles la Dàlia Blanca i l'Orfeó Artesenc d'Artesa de Segre, La Coral Infantil Bont Cant i la Coral d'Avui d'Agramunt i la Coral Joia de Maig d'Anglesola.

NOTES DEL SCIC

El SCIC lamenta la pèrdua d'un company de tants anys, que va fundar i dirigir les corals infantils Bon Cant i Brots d'Il·lusió, i s'adhereix a les paraules que s'han rebut des d'Agramunt. En nom dels molts cantaires que coneixíem i estimàvem a en Ramon, aquestes paraules de regraciament. Moltes gràcies, Ramon, per ser un sembrador incansable de gust musical en bona colla de cantaires de les terres lleidatanes.

Moltes gràcies, Ramon, per ser com eres. Rigorós en molts aspectes, des de la puntualitat fins a l'exigència de la peça ben executada. Moltes vegades, et servies més de la mirada i el gest que de les paraules, però, quan calien, eres decidit a utilitzar-les en pro dels valors i les conviccions. Moltes gràcies, Ramon, per deixar-nos formar part d'un espai important del teu món: el de la música coral (tan teu i ara també tant nostre).

tenors i finalment els baixos es van pastant fins aconseguir el petit miracle de l'harmonia i el goig de cantar. Aquests moments no els veu ningú, però són tant especials que no s'esborren mai. No els oblidarem mai. A la sala dels concerts, tot és més formal. Tots estem més neguitosos però sabíem que podíem confiar els uns amb l'altre i, tot anava força bé. En sortien bons concertets, com deies. Alguns els havíem fet molt lluny, en terres d'altres cultures. Del menjar no en parlem, però el bon ambient de companyonia i de convivència ens ha omplert interiorment. Quantes vegades no n'hem parlat i recomanat anècdotes. Moltes gràcies, Ramon, per compartir tants moments també amb la teva família (la Lídia, el Jordi i l'Ovidi) que també ens l'hem feta una mica nostra. Que tinguis un dolç repòs. T'estimem. Ets viu en tots nosaltres.

Els assajos han estat sempre el més important. En l'espai íntim de la sala d'assaig, director i cantaires es van acoblant. Primer la veu de les sopranos, després la de les contralts, tot seguit els

EL TAULER DEL SCIC ANIVERSARI Des de Lleida ens comuniquen que aquest mes de maig s'ha fet la presentació dels actes de celebració del 50è aniversari de la Coral Infantil de l'Orfeó lleidatà. Com a acte més importatn remarquen la representació de l'òpera urbana Grafiti ( música de Pedro Pablo i lliEL TIMBAL RESSONA ... Sabem que el timbal d'El Timbaler del Bruc ha ressonat en força indrets de Catalunya. Ens agradaria que La Circular del SCIC reflectís el seu ressò. Per això, demanem a totes les corals que han cantat El Timbaler del Bruc en algun concert (a part del de L'Auditori de Barcelona) que enviïn les respostes a aquestes preguntes: -On s'ha celebrat el concert ?

20 [142] AGOST 2008

bret d'Albert López Vivancos i d'una òpera barroca protagonitzada per nens. Ja en tindrem més informació. De moment, el SCIC els envia la seva felicitació i el seu desig que els actes siguin un èxit.

-Quin dia s'ha celebrat ? -Quines corals hi han participat ? -Qui ha dirigit ? -Amb quin acompanyament instrumental s'ha comptat? Necessitem les respostes a scic@scic.cat tot indicant "per a La Circular", abans del 30 de juliol, però millor si es reben abans. Moltes gràcies !

82 Jornades de Treball del SCIC Tindran lloc els dies 18 i 19 d’octubre de 2008. Assenyaleu-ho a les vostres agendes!

MONOGRÀFIC

LES PUBLICACIONS DEL SCIC

El monogràfic que us presentem avui és un repàs dels diferents fronts del què en podríem dir política editorial del SCIC. Com tot en la nostra federació ha crescut lentament, sumant esforços de tots els individus que han passat pels òrgans de gestió del SCIC. Tots aquests fronts han anat madurant i adaptant-se segons les possibilitats i les ganes de col·laborar d'altres entitats i empreses. No és, però, un monogràfic cofoista. El repàs inclou autocrítica i propostes de millora i això evidencia que encara hi ha molta il·lusió i ganes de treballar. Hi ha una pregunta que potser no ens fem prou sovint, com hem arribat a aquest punt? Com és que una federació té tants projectes editorials vius? El que entra dins els límits de la normalitat és que tinguem una revista. Moltes entitats en tenen i està clar (o no) que té una funció de cohesió, formació, comunicació exterior, etc... Però perquè el SCIC edita cançoners, cantates, Cd's, etc.? La resposta ens porta a l'essència fundacional del SCIC. El SCIC edita tot això perquè si no ho fa el SCIC no ho fa ningú. Desenganyem-nos, tot el que fa i ha fet el SCIC ho ha fet i ho segueix fent perquè no ho fa ningú altre. En un país normalitzat les editorial editarien i les discogràfiques farien CD's, també de música coral infantil. Falta molt perquè això canviï? Que farà el SCIC quan s'esdevingui la normalització cultural del país? No cal que patim, de feina n'hi ha molta per fer i si algú fes el que fa el SCIC el SCIC podria bolcar totes les seves energies i il·lusions en nous projectes, en noves necessitats. De moment seguirem editant, encarregant i gravant CD's i fent-ho cada cop millor. Queda molt repertori per editar, català i en català. Hi ha moltes obres i adaptacions inèdites. Hi ha moltes col·leccions que de moment només són idees editorials que gent del SCIC té al cap i portarà a terme. Queda molta feina per fer, estiguem tranquils. Martí Ferrer i Bosch

La Circular del SCIC

MONOGRÀFIC:

LES PUBLICACIONS DEL SCIC Les edicions del SCIC: una reflexió

Núria Tura Equip de La Circular

MONOGRÀFIC

La realitat és que el SCIC edita publicacions periòdiques: La Circular, els Cançoners del SCIC, els diversos volums del Patrimoni Coral XXI o els enregistraments àudio i audiovisuals com la col·lecció Acuitacantar. Tradicionalment, la majoria d'aquestes publicacions s'han fet realitat a través de la figura de la coedició i això significa en la majoria de casos que el SCIC proporciona el material per publicar (es fan els encàrrecs corresponents als compositors o es fan els reculls de partitures) i que l'editorial amb la qual es coedita (DINSIC o CLIVIS, bàsicament) hi posa el disseny, el maquetador, la impressió i la distribució. Però analitzem cada publicació per separat i ens trobem que: - cançoners: el SCIC paga la meitat del cost de tot el procés editorial i la distribució, a més de posar-hi la feina de la selecció i tria de material. Els ingressos del SCIC corresponen al percentatge com a minorista dels cançoners que el SCIC ven i el percentatge acordat amb l'empresa editora sobre el benefici de l'edició, és a dir, de les vendes que es fan a les botigues quan els costos ja estan coberts. - cantates: el funcionament econòmic és el mateix que amb els cançoners però, en aquest cas, el SCIC assumeix el cost de l'encàrrec. - Patrimoni Coral XXI: aquesta col·lecció té un status especial ja que no significa cap cost de producció pel SCIC (vegeu l'article dedicat a aquesta col·lecció en aquest mateix monogràfic). Des del SCIC el que es fa és triar el leit-motiv de cada volum i decidir els compositors a qui es fan els encàrrecs. - Acuitacantar: vegeu l'article corresponent, només destacar que, ara per ara, la marca Acuitacantar pertany al SCIC i que el darrer volum s'ha produït i editat completament des del SCIC. És a dir, el SCIC n'ha assumit tots els costos, tota la gestió i distribució. Perquè s'ha fet així i quins avantatges i

22 [142] AGOST 2008

inconvenients té la coedició? Doncs en principi hauria de ser una situació còmoda perquè cadascú s'encarrega d'un àmbit, el SCIC del musical (en funció d'allò que els equips del SCIC creuen necessari en cada moment) i l'empresa editora de la producció. Les empreses editores tenen a mà il·lustradors, maquetadors, correctors i gestionar això des del SCIC voldria dir hores de feina i no hem d'oblidar que el SCIC està gestionat per voluntaris. Si hi ha una bona entesa amb l'empresa editora, i normalment ha estat així, des del SCIC es pot controlar força el resultat final del producte, pactant dissenys i participant en la correcció de galerades. Inconvenients? Els escassos beneficis, i fins i tot pèrdues que s'han hagut d'assumir en alguns casos, que probablement es podrien evitar amb una gestió més eficient dels costos i de la distribució. El SCIC no és una empresa i el seu objectiu no és fer diners. Fer encàrrecs i editar-los per poder treballar amb comoditat, oferir la possibilitat a les coral federades de participar en enregistraments, contribuir a la recuperació del patrimoni coral tradicional i dotar aquest de noves harmonitzacions, tot això si que són objectius del SCIC en la mesura que enriqueixen tant el patrimoni coral com les seves corals. Però si

aquestes activitats generen pèrdues econòmiques hi haurà un moment que no es podran continuar fent i és per això que cal que els diferents equips del SCIC, amb la Coordinació al capdavant, vetllin i procurin per una gestió dels recursos, econòmics i humans, el més eficients possibles. I aquí és on es pot arribar al plantejament del SCIC com a editorial. Què voldria dir tenir unes "Edicions del SCIC "? Doncs econòmicament que el SCIC assumiria tots els costos i tots els beneficis, que el SCIC hauria de vetllar per una correcta distribució de les seves edicions: per entendre'ns, que qualsevol mestre o professor sabés que existeixen les cantates, els cançoners i els enregistraments de les cantates del SCIC i que els pogués trobar fàcilment. Això ara mateix no és així. Per altra banda, el SCIC, com a entitat editora, possiblement podria accedir a ajudes públiques a l'edició. Més esforços, més feina, però a canvi que les edicions del SCIC siguin conegudes i es puguin adquirir fàcilment, amb l'objectiu de tenir una activitat editora continuada? Hi ha solucions, segur, però en qualsevol cas aquestes han de ser humanament i econòmicament sostenibles.

les cançons de La Circular n.23 Cançó sorpresa 2008

Autor: Albert Galcerà

Les cançons de La Circular núm.23 -1-

Bóia, bóia, binha Arranjament: Fernando Lopes-Graça

Les cançons de La Circular núm.23 -2-

Les cançons de La Circular núm.23 -3-

Comentari a la cançó sorpresa 2008 Bé, el fet és que l'Equip Tècnic em va proposar de fer la cançó sorpresa d'enguany. Quina responsabilitat!!! La cançó es canta a tots els Juguem Cantant i al Pont de Cançons de L'Auditori: quasi res. Em vaig plantejar que hi havien d'aparèixer els dos temes principals del curs, el Timbaler del Bruc i Al ball sense un badall, perquè tots els cantaires del SCIC se la fessin una mica seva. A més, havia de ser cantada per molts cantaires i pel públic, o sigui una gentada de gent cantant alhora i sense "liar-la molt". I no la compliquis gaire, que l'hem d'aprendre en cinc minuts. Unes premisses bàsiques a l'hora de pensar el com i el perquè. L'opció que vaig triar és la forma de cànon a tres veus amb quatre obstinats. D'aquesta manera crec que es pot emmotllar a les diverses formacions corals, vocals… que es tinguin. Què vull dir? Doncs que en un principi hi ha set veus: tres a cànon i quatre fent els obstinats. A partir d'aquí es pot fer i desfer: 2 veus a cànon i 2 veus fent els obstinats, 3 veus a cànon i 3 veus fent obstinats, 3 veus a cànon i 2 veus fen els obstinats, es pot cantar només el cànon a 3 veus, bla, bla, bla… és com muntar-se el menjador d'Ikea: depenent de l'espai que tinguis poses i treus al teu gust; depenent de les veus de què puguis disposar fas i desfàs al teu criteri. Espero que hagi agradat als cantaires (públic inclòs) i als directors/es. Aprofito per donar les gràcies a l'Equip Tècnic i al SCIC per encarregar-me la Cançó Sorpresa 2008 i pel treball que estan fent. Moltes Gràcies!!! Albert Galcerà Oliver Coral Somniadors de Reus

Comentari a Bóia, bóia, binha Aquesta és una cançó popular portuguesa que pertany al cançoner que Fernando Lopez-Graça va publicar a Prelo-Barcarola i que porta per títol Cançôes e rondas infantis. Es tracta d’un recull de 13 cançons, amb arranjament per a una veu i piano, que ens ofereix una aproximació al cançoner popular portugués. Els acompanyaments compaginen simplicitat i eficàcia.

Les cançons de La Circular núm.23 -4-

MONOGRÀFIC:

LES PUBLICACIONS DEL SCIC Cançoners, cantates...

Eulàlia Casso Directora de la coral Musicant de Barcelonar cades amb l'editorial DINSIC, que es confecciona amb les cantates que el SCIC ha encarregat per ser estrenades a les Trobades Generals. D'aquestes n'hi ha nou de publicades. A més hi ha dues cantates d'autor no català que el SCIC ha traduït i cantat. 3.La col·lecció Patrimoni Coral XXI és el recull de les cançons populars catalanes harmonitzades per músics i compositors. Set volums són els que s'han editat, a través d'un conveni entre el SCIC, la Generalitat i CLIVIS. Sobre aquest important tema, trobareu un article en aquesta mateixa secció.

Foto: J. Ramírez

El SCIC s'ha caracteritzat per la recerca constant i incansable de nou repertori que permetés dotar de bon i interessant material els directors de les corals que en formem part. Un exemple d'això és el Programa Comú que cada curs es presenta a les Jornades de Treball. D'aquesta tasca se n'ocupen, principalment, els membres de l'Equip Tècnic. La seva feina en matèria de repertori podria acabar aquí, però això seria així si entenguéssim que les cançons són un material fungible que cal reposar un cop s'ha fet cantar una vegada. Lluny d'això el SCIC, des de sempre, s'ha plantejat la recerca del repertori com una eina que serveixi per alimentar els recursos de les corals segons sigui el seu moment musical, vocal, o fins i tot per la quantitat de cantaires que tenen. I perquè aquest material no es quedi en uns dossiers més o menys ben enquadernats, com actualment són els programes comuns, fa 10 anys que el SCIC es va començar a plantejar la necessitat de publicar. I això volia dir entrar en contacte amb editorials existents per produir una sèrie de publicacions, en coedició, amb una periodicitat variada però constant. Però encara hi havia més raons.

D'una banda, els dos primers cançoners del SCIC s'havien esgotat, d'altra banda a l'arxiu musical SCIC s'hi havia recollit una quantitat extraordinària de partitures però, malgrat que es van fer alguns intents, no era possible organitzar un servei de consulta directa i fàcil per a les corals i per al públic en general, sobretot mentre el SCIC no va disposar d'un local únic on poder centralitzar totes les seves funcions. A més de les partitures senzilles de cançons, les cantates encarregades directament pel SCIC i d'altres encarregades per les pròpies corals, també començaven a ocupar el seu espai en els petits prestatges del local. Tot això i propostes com la de demanar regularment a diferents músics del país l'harmonització de cançons populars poc o gens conegudes de l'Obra del Cançoner Popular i d'altres, van portar el SCIC a plantejar-se molt seriosament el tema de les publicacions que ha quedat focalitzat en tres grans blocs: 1. Els cançoners del SCIC, que ja han arribat al 7è i s'editen amb l'editorial CLIVIS. El repertori que s'hi publica surt bàsicament dels programes comuns utilitzats en diferents cursos. 2. La col·lecció del les cantates copubli-

Però el SCIC no només té sentit pels seus membres sinó que és un referent de primer ordre per a tot el món coral de Catalunya. Tothom que fa cantar la canalla de les corals no dependents de cap centre d'ensenyament, els alumnes de primària i de secundària, els components dels grups d'esplai o dels agrupaments escoltes... necessita disposar de noves composicions, noves adaptacions, noves harmonitzacions. Els Departaments de pedagogia de les universitats, els especialistes de l'escola ordinària siguin d'educació infantil, de primària, fins i tot de secundària es nodreixen d'una manera molt important de les publicacions del SCIC. Aquesta és una mica la història que jo he viscut amb les cançons, els cançoners i les cantates del SCIC i desitjo que continuï endavant perquè treballar sobre un cançoner sempre és molt millor que bellugar-se amb papers.

La Circular del SCIC

MONOGRÀFIC:

LES PUBLICACIONS DEL SCIC Patrimoni Coral XXI

Martí Ferrer Director

MONOGRÀFIC

(amb finançament municipal, comarcal o de diputació) harmonitzacions de cançons tradicionals de la comarca a compositors de la comarca o, precisament, de fora de la comarca? Tot això ho permetia el fet que el projecte era per a "petits" fascicles anuals. En cada cas i segons les necessitats del SCIC i d'acord amb les seves activitats s'han fet 7 volums, els uns temàtics (Nadal, Mar i Muntanya, Entorn a Manuel Oltra), altres per edats (per a petits, per a mitjans i grans), altres segons l'acompanyament (a cappella, amb quartet de fusta, amb piano). Crec que el format flexible dona molta comoditat al SCIC i a l'Equip Tècnic de torn per poder treballar segons els seus criteris.

Foto: N. Tura

De vegades queda malament que un pare critiqui en públic els seus propis fills, en aquest cas segur que tothom em perdonarà, entre d'altre raons perquè seré constructiu. Abans, però, farem cinc cèntims d'història. El Patrimoni Coral XXI (PCXXI) és un projecte que va néixer el 2001 però que es va concebre el 2000. Com totes les concepcions es fa difícil dir quin va ser el moment però no costa gaire dir-ne les motivacions. En aquell moment es buscaven noves formules de col·laboració amb el CPCPTC (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional) de la Generalitat de Catalunya. Dit d'una altre manera el SCIC volia més finançament però havia de ser per un projecte concret que interessés al SCIC i al CPCPTC. En aquell moment es varen presentar diverses propostes i la "guanyadora" va ser aquesta (val a dir que la resta de propostes estan al calaix esperant que en algun moment es trobi el finançament i les ganes de materialitzar-los).

24 [142] AGOST 2008

El projecte pretenia: -crear un corpus d'harmonitzacions que fos útil per a les corals, que cobrís les necessitats de cada moment en totes les seves especificitats (edat dels cantaires, acompanyament, dificultat, temàtica, etc.) -donar a conèixer les cançons tradicionals catalanes que per una raó o altra han estat menys populars o conegudes, és a dir, renovar el limitat repertori de cançons tradicionals que les corals canten -donar l'excusa als compositors catalans (o no) d'escriure per a corals infantils, un terreny poc habitual dels compositors diguem-ne, professionals, per diferenciar-los dels directors de cor (professionals) que es dediquen a la composició (més o menys assíduament). -finalment hi havia la pretensió que el projecte fos contagiós i altres federacions enriquissin el Patrimoni Coral XXI amb volums dedicats a veus mixtes, veus d'homes, etc. formacions que no corresponen al SCIC. Però també contagiós a altres nivells: perquè no una coral podria engrescar-s'hi i encarregar

Podem estar orgullosos del què volen dir aquests 7 volums: 56 harmonitzacions i 27 compositors. En total "un cançoner" de 264 pàgines de música. Es pot parlar a nivell de SCIC o Catalunya d'un projecte o, millor dit, d'una realitat palpable com aquesta? Segurament ens haurem de remetre a una de les fonts d'inspiració del PCXXI: l'ingent Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Ara bé, he promès crítica i en tindrem. No sempre s'ha fet prou bona punteria en el repertori. Crec que és possible que no s'hagi fet prou pedagogia als compositors sobre quina mena de cançó s'ha d'harmonitzar, potser valdria la pena fer més assessorament o fins i tot proposar a cada compositor quatre possibles cançons tradicionals (d'aquestes que necessiten el PCXXI per fer-se populars entre els directors i cantaires). L'objectiu és que no es publiquin més Peres Gallerins, Muntanyes del Canigó, Grives, tords i galls. L'altre punt amb el qual, més que crític, pretenc fer reflexionar és amb els compositors als qui encarreguem les cançons. Crec que el PCXXI és un bon

lloc per a l'experimentació per diverses raons: les obres que resultin de l'encàrrec són breus (mai tan compromeses com una cantata de Trobada General), mai es proposen totes com a repertori obligatori (de vegades, cap), el fet de treballar amb material musical donat sempre pot fer més assequible l'obra resultant. Per agafar algun referent, prendrem la revista Nexus n.37 LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA: NOUS REPTES A CATALUNYA I A EUROPA on en l'article titulat Qui és qui en la música catalana hi trobem el que podríem dir un breu diccionari dels 57 compositors catalans vius més rellevants. Doncs bé, d'entre tots aquests només dos compositors han rebut un encàrrec en el marc del PCXXI. Crec, doncs, que s'està fent la feina, s'està fent bé, però es pot millorar sobre-

tot assessorant bé els compositors pel què fa a les cançons que haurien de ser la base del seu treball i fins i tot triant el SCIC (segons els objectius del projecte del PCXXI i les necessitats de cada volum) les cançons a harmonitzar. En segon lloc no repetir compositors (encara no). Que el PCXXI serveixi perquè aquells compositors que no ens semblen assequibles per a cors infantils, aquells que no han tingut mai l'ocasió d'escriure per a aquesta formació es trobin amb l'encàrrec. Tothom hi sortirà guanyant: el compositor pot descobrir un nou instrument, el SCIC pot descobrir un nou compositor per a projectes futurs més grans i, sobretot, el SCIC, gràcies al compositor, pot descobrir que un cor infantil pot fer més coses de les que podem arribar-nos a imaginar. Per citar un cas clàssic, qui dins el SCIC podia imaginar-se fa 20 anys que amb nens i

nenes es podia fer Un Concert Desconcertant; per no recular tant en el temps, qui es podia pensar fa 3 anys que els cantaires del SCIC podrien fer La Flor d'Escarabat. Crec que el PCXXI és model que si es gestiona bé trigarà molts anys a esgotarse, perquè és un projecte viu i constantment nou que permet al SCIC obrir nous camins i provar sense massa riscos i, a més, dona a les corals infantils (però també a escoles, conservatoris i escoles de música) un material que pot ser desigual en cada volum però que sempre amaga alguna sorpresa. I, finalment, espero que falti poc perquè hi hagi el contagi que abans esmentava, dit en paraules actuals, espero que el projecte es cloni i s'enriqueixi per iniciativa d'altres federacions, entitats o corals.

MONOGRÀFIC:

LES PUBLICACIONS DEL SCIC La Circular del SCIC: el perquè de tot plegat

M. Mercè Argüelles i Maria Martorell Equip de Redacció de La Circular del SCIC mica s'hi van incorporar seccions de caire més general però sempre relacionades amb el cant coral infantil, i també va millorar d'aspecte progressivament; tot això, amb la intenció d'esdevenir una publicació més completa i ben presentada. Es podria dir que el butlletí va créixer al mateix temps i a mesura que creixia el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Actualment, és una publicació trimestral. La seva finalitat és contribuir a la formació i a la informació dels directors i dels interessats en el cant coral i l'educació musical infantil en general, sense deixar de ser, al mateix temps, un butlletí federatiu, és a dir, l'òrgan d'expressió i de connexió entre el Consell i les corals i viceversa, així com de les corals entre elles. Com es veu, doncs, La Circular la fem -o l'hem de fer- tots. Foto:M. Gual

La publicació Qui no en sàpiga la història potser s'estranyarà del nom del nostre butlletí. En tot cas l'única cosa estranya és, precisament, que des del 1967 -és a dir, fa més

de 40 anys- sempre s'ha dit igual. Al començament era només això, una circular, una comunicació interna a les corals membres donant instruccions o informant d'alguna cosa concreta. De mica en

L'equip de redacció Són aquells que coordinen els continguts i en general tiren endavant la publicació. L'han format un nombre variable de persones segons les èpoques. Actualment són cinc. Els seus components sempre han estat membres del Consell del SCIC La Circular del SCIC

MONOGRÀFIC

i gairebé sempre el Coordinador General s'hi ha implicat d'una manera o d'una altra, si més no donant el vist-iplau al sumari de continguts previstos. Fer La Circular és una feina ben curiosa! La preocupació omnipresent i principal és, com a qualsevol publicació periòdica, el calendari que s'ha de mantenir fins a la tramesa. Dintre del calendari previst per a cada número hi ha reunions d'equip per planificar el contingut i els possibles col·laboradors, hores d'ordinador, telefonades, reclamació d'originals, tria d'il·lustracions, revisió de textos, selecció i posada en net de les cançons; a més de la maquetació, la correcció de proves, el manteniment de la base de dades de receptors i la confecció d'una sinopsi que es tradueix a l'anglès i s'inclou a la tramesa d'exemplars a l'estranger, segons acord del Primer Simposi Internacional de Publicacions sobre Cant Coral del 2001. Per fer-ho tot plegat una mica més divertit, a mesura que el calendari d'un número avança, coincideix ja amb el començament del calendari del número següent... Una feinada interessant i a estones feixuga, però també increïblement agraïda, perquè quan finalment l'equip de redacció té a les mans cada nova Circular, la mira amb moltíssima més il·lusió que aquell que la veu per primer cop...! El lector El lector és sens dubte la peça fonamental, ja sigui un director de coral o un altre interessat en el tema. Una de les editorials de fa temps deia només "Llegiu-me!!" en diferents cossos de lletra i acabava "... i col·laboreu-hi, si us plau"; firmat: "La Circular". En efecte, perquè La Circular funcioni com a òrgan d'expressió viu i útil, la comunicació lector - equip de redacció és absolutament imprescindible, d'altra manera qualsevol esforç serà inútil. No només cal rebre col·laboracions per a la secció d'Activitats -com és evident- sinó que totes les seccions s'han de nodrir dels suggeriments, les opinions, els escrits, les crítiques i tota mena de col·laboracions de les corals; cosa que, per altra banda, amb els moderns mitjans de comunicació no hauria de ser difícil. D'altra manera La Circular del SCIC no serà engrescadora, no serà "del SCIC", i potser simplement no serà... ja que els equips de redacció no poden treballar sols, per molt motivats que estiguin.

26 [142] AGOST 2008

L'evolució A més de transmetre comunicats diversos, de seguida s'hi va donar notícia d'activitats de les corals. Les seccions actuals s'hi han anat incorporant a mesura que s'ha cregut necessari. Permeteu-nos fer una mica d'història: La primera editorial és del 1974; les primeres cançons hi van aparèixer el 1981, després ja regularment a partir del 1992 i a partir del 2002 en forma de separata; el 1984 s'inicien les "Converses amb…" i les recensions de llibres de tema musical; la primera il·lustració fotogràfica és de l'any 1990; els entreteniments del "Juguem…" hi són des del 1991, el "De cara enfora" des del 1993 i el 1994 comença "El tècnic a l'abast". Una secció fonamental, el "Monogràfic" amb articles sobre un tema d'especial interès, hi apareix el 2001. Totes aquest seccions van anar agrupant els temes tractats segons els seus continguts i se'ls va anar donant un títol adient, fins arribar al format actual, que les realitats futures diran si cal anar variant. La difusió Quan La Circular va anar enriquint-se amb notícies sobre el cant coral infantil de caire més general, va ser sol·licitada per altres federacions i per persones no pertanyents al món coral infantil però interessades en aquesta eina per a l'educació i formació dels infants i adolescents. Quan posteriorment el SCIC es va adherir a federacions de fora del nostre país, ja havia esdevingut una revista trimestral força ben estructurada i des de llavors s'envia a diversos països d'Europa i fins d'Amèrica. El repartiment dels exemplars de La Circular del SCIC que s'envien és el següent: Catalunya 500, Euskadi 7, Illes Balears 10, País Valencià 10, Illes Canàries 2, resta de la Península 6 i estranger 35. Les quantitats varien a cada tramesa per diverses circumstàncies, les d'aquesta relació són les de la darrera tramesa (Circular 141). Actualment es compta amb un cert número de subscriptors, que seria interessant que augmentés. La revista està adherida a l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). El Simposi i la relació amb altres revistes L'any 2001 l'equip de La Circular del SCIC va organitzar a Barcelona un Pri-

mer Simposi Internacional de Publicacions sobre Cant Coral. Si bé la presència física de representants va ser més aviat escassa, la de revistes va ser molt notable i ens va permetre conèixer més a fons no només les publicacions sinó, sobretot, la situació del cant coral del país que representaven. De les diverses conclusions i propòsits importants que es van aprovar, la que efectivament s'ha fet realitat és l'intercanvi de revistes i d'articles, publicats amb la deguda autorització dels autors. Actualment, i fruit d'aquest intercanvi, es reben les següents revistes: de Catalunya 6, de la resta de l'Estat Espanyol 3 i de l'estranger 8. I ara què? De moment, tant el SCIC com l'equip de redacció tenen moltes ganes de seguir endavant malgrat l'esforç que representa aquesta publicació, tant en dedicació personal com en l'aspecte econòmic. L'actual equip de redacció fa anys que està format majoritàriament per les mateixes persones i compta amb la col·laboració de la resta d'equips del Consell, de les corals i d'altres persones qualificades que col·laboren desinteressadament, quan se'ls demana. El temps i la disponibilitat personal de cadascú aniran provocant els relleus convenients o necessaris a la redacció. Seria interessant poder millorar la gestió econòmica de manera que la publicació no resultés tan feixuga per al SCIC, donat que específicament per a La Circular només es compta amb les aportacions dels subscriptors i no s'ha obtingut mai cap de les ajudes específiques que s'han sol·licitat a l'administració corresponent. També estem preparant un nou disseny per a La Circular que esperem podervos presentar ben aviat: l’objectiu és el de fer més atractiva la forma de la nostra revista, així com més còmoda i fàcil de llegir. El futur de La Circular està estretament vinculat al del mateix SCIC, i com que no dubtem del futur del SCIC, tampoc no dubtem del de La Circular!

MONOGRÀFIC:

LES PUBLICACIONS DEL SCIC Les edicions discogràfiques

Abel Castilla Excoordinador General del SCIC blanc en el marc d'Un pont de cançonsel SCIC a L'Auditori. L'objectiu del SCIC era poder tenir un bon enregistrament a la sortida de la Trobada General i, vist el fracàs de l'Acuitacantar2 ( per un tema de logística del Palau Sant Jordi) i la mala distribució de tota la col·lecció es decidí trencar amb l'editora TVCDisc i apostar per uns altres aires. Amb Utopia Global es va fer:Acuitacantar5: el març del 2007 Flor d'escarabat (Carles Santos) més el programa comú de la Trobada General del maig següent.

Foto: J. Ramírez

Des de molt aviat s'havien volgut tenir enregistraments de tots els esdeveniments del SCIC. Existeixen alguns enregistraments audiovisuals d'algunes primeres trobades. Si aquest article arriba a mans d'algú que té o sap que existeix algun document d'aquestes característiques, si us plau, feu-ho saber al SCIC. Els primers intents, però, de fer enregistrament àudio de les cantates es remunten als anys setanta quan algunes corals van editar el Tirant lo blanc (SCIC, 1977). Abans s'enregistrava en directe la Trobada General i s'editava un casset que es venia després com a record. Això va passar des del 1968 Amb El flautista d'Hamelin fins el 1997 amb El timbaler del bruc. Aquell mateix any es va plantejar la idea d'enregistrar El bruel de l'estany d'Ernest Cervera i L'ocell daurat de Frederic Mompou arrel de fer les dues cantates a les Trobades Comarcals. Amb converses amb Catalunya Música (Pere Burés) s'arribà a un acord per editar les dues cantates sense explotació comercial. Uns anys més tard, amb l'empenta de TVCDisc, una nova empresa que editava

discos pertanyent a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, vam tirar endavant el projecte dels Acuitacantar que va durar uns cinc anys i ha produït quatre discos: Acuitacantar1: El follet valent (Núria Juanet) i Rebel·lió a la cuina (Antoni Miralpeix) febrer 2002. Aquell any s'estrenà El follet valent a tots els Juguem Cantant. Acuitacantar2: Transatlàntida ( Baltasar Bibiloni) el març de 2002, per a la Trobada General del maig. Acuitacantar3: es volia enregistrar el material de petits ja que semblava que era el que donava més resultat en vendes, com així ha estat. Inclou La ciutat i la lluna (Poire Vallvé) i La formigueta que anava a Jerusalem (Pep Baucells) i es va enregistrar del gener a l'abril de 2003. Als Juguem Cantant s'estrenà La ciutat i la lluna. Acuitacantar4: el gener 2002 s'aprofità l'avinença d'agendes OBC- AuditoriAntoni Ros-Marbà per enregistrar les seves dues cantates Tirant lo blanc i Un concert desconcertant amb el benentès de programar-ne alguna properament i així treure partit de la inversió. No va ser fins el 2005 que es programà Tirant lo

Recentment hem pogut tenir a les mans un dels que ens fa més il·lusió ja que hem decidit produïr-lo nosaltres mateixos.Acuitacantar 6: Inclourà Al ball sense un badall ( Guida Sellarès) i El timbaler del Bruc (Manuel Oltra). L'una per als petits, en el seu 35è Juguem Cantant, i l'altra per als mitjans que s'ha cantat en l'activitat Un pont de cançons a L'Auditori, homenatge a Manuel Oltra. Enregistrades el març-abril de 2008. La coproducció ha tingut, pel SCIC, un balanç diguem-ne positiu pel que representa d'empenta en el fet de posar-s'hi. Però, no ens enganyem, no tenim els mateixos criteris de màrqueting que una empresa. I això, a la llarga, ha provocat que l'entesa entre els dos productors (SCIC i l'altre empresa) fos difícil. Com he apuntat abans, un dels temes que s'ha portat pitjor ha estat el de la distribució i també ha estat, potser, el detonant del trencament, almenys, amb TVCDisc. Esperem que aquesta nova porta que s'ha obert faci entrar aire nou i l'aportació del SCIC dins el panorama de música per a infants sigui valorada per la seva qualitat i gosadia, en un temps que la poesia i la feina ben feta no estan gens valorades. Esperem temps millors, però si hi treballem arribaran abans.

La Circular del SCIC

MONOGRÀFIC:

LES PUBLICACIONS DEL SCIC Altres articles publicats a La Circular

Núm. 114 (2001): Projecte Patrimoni Coral XXI : estat actual Núm. 116 (2001): Editorial: El I Simposium Internacional de Revistes sobre cant coral; Monogràfic: Les reunions de Treball, Conclusions del I Simposium Internacional de Revistes sobre Cant Coral, Una iniciativa exemplar (P.

Artís-Revista Musical Catalana), Impressions del Simposium (P Xuriguera-L'Aurora de Clavé)

Núm. 140 (2008): Editorial: Qui fa La Circular ?

Núm. 135 (2006): Editorial: La Circular del SCIC, La Circular de tots Núm. 139 (2007): En ocasió del 6è volum del Patrimoni Coral XXI

MONOGRÀFIC:

LES PUBLICACIONS DEL SCIC

MONOGRÀFIC

HAN DIT

Sobre el delicat punt de l'harmonització de cançons tradicionals, no puc més que dir: visca la llibertat dels compositors! Ja estaré prou content si es dignen interessar-se en el folklore. El meu primer objectiu és recuperar de l'oblit la cançó tradicional. Però cal vetllar perquè es respectin els textos i la simplicitat de la seva poesia. Les estrofes han de ser clarament intel·ligibles, sense que cap recurs musical (començaments amb fugats, encavallaments de textos, acords intempestius…) no en pertorbin la percepció, primer del cantaire i després del qui escolta. Bernard Lallement Sempre he combatut el concepte tancat - nascut d'una certa peresa- que fa que algunes persones diguin que no val la pena anar a escoltar una simfonia interpretada per una orquestra local, si a casa es té la mateixa simfonia en un disc gravat per l'Orquestra Filharmònica de Viena dirigida per Bruno Walter, per exemple. A part que el disc no ens dóna idea del volum i relleu sonor dels

28 [142] AGOST 2008

instruments, perquè no pot establir una necessària escala de distàncies, la interpretació directa, encara que sigui amb intèrprets de no tan renom com els de l'exemple, per a mi té quelcom de molt important per a tota manifestació musical: I aquest "quelcom" és allò que podríem anomenar ritme col·lectiu. Alejo Carpentier

Perquè un infant canti correctament, cal que se senti plenament implicat en el projecte. Que el director el consideri, individualment, com una persona. El grup només funciona si cadascú hi té el seu lloc i s'hi sent bé. Però, tot això no respon també al treball d'un cor d'adults? Si recapitulem, ens adonarem que: - procurar que cada membre del grup se senti implicat, - treballar l'instrument (tècnica vocal), i - variar els estils de treball formen un vell mètode utilitzat per molts "caps de grup" (equips esportius, orquestres, ballet, corals d'adults, corals infantils …). Marie-Noëlle Maerten

Entenem el cant coral no com una finalitat en si mateixa, sinó com un mitjà de formació i d'educació de la sensibilitat del nostre poble, però hem de tenir molt present que aquest mitjà només acomplirà la seva funcionalitat quan el practiquem amb la major perfecció possible. No n'hi ha prou de cantar; cal cantar bé! I "cantar bé" no vol dir vèncer grans dificultats tècniques, sinó donar vertader sentit i cercar la bellesa sonora fins i tot en la melodia més senzilla i humil. Oriol Martorell

PROJECTE DE FORMACIÓ DE DIRECTORS Des de l'Equip Tècnic volem fer un posada al dia de l'evolució del Projecte de Formació. A les Jornades de Treball de l'octubre de l'any passat es va demanar als directors que omplissin unes enquestes amb l'objectiu de dissenyar i perfilar l'esmentat projecte. Ara, un cop fet el buidat de les respostes rebudes, en presentem un resum amb algunes conclusions que n'hem extret.

Total de directors del SCIC, per demarcacions: Barcelonès: 79; Eix Llobregat: 23; Penedès: 60; Tarragonès: 29; Terres de Ponent: 44; Gironès: 50; Maresme: 17; Vallès Occ.: 15. Total directors: 317 Respostes rebudes: 22 de directors/es més 2 de demarcacions que ho han fet de forma conjunta: Tarragonès (29 directors) i Terres de Ponent (44 directors). Per tant, la resposta només ha representat un 30 % del total de directors i directores del SCIC

Hi ha, però, un cas que no podem englobar en aquests tres grans punts. Es demana (en més d'un cas) formació musical. Aquest tema es va discutir en una reunió del Consell Directiu ("els 17") i creiem que el SCIC no es pot fer càrrec d'aquesta qüestió ja que l'oferta educativa en aquest camp ja és prou àmplia. Pel que fa a l'estat actual de la formació dels directors, majoritàriament, el director del SCIC (com a mínim contemplem els qui han respost l'enquesta) té una formació musical de nivell mitjà completada amb cursos de direcció. Hi ha una minoria de directors amb formació musical de nivell superior o sense formació musical. El director del SCIC, doncs, ha après a dirigir partint de l'observació d'altres directors, de l'assessorament dins la pròpia coral i de l'assistència a cursos de direcció.

Com a propostes concretes se'ns demana l'organització de cursets de forma descentralitzada que ajudin a "llençar els directors a la piscina". Es demana que als cursets hi hagi varietat (moviment i dansa, coreografia, lleure, prevenció de riscos...) on es tinguin presents tots els grups d'edat (s'especifica de manera reiterada el fet de tenir en compte el grup de petits en el punt de les demandes de formació). Pel que fa al format del curs no hi ha un consens clar. Hi ha persones partidàries de fer: - un sol dia (no caps de setmana sencers), - caps de setmana continuats, - setmana intensiva a l'estiu... L'element que apareix moltes vegades com a comú denominador és el fet que caldria descentralitzar-ho i oferir formació fora de Barcelona. L'Equip Tècnic espera poder-vos oferir un projecte que englobi el màxim de peticions rebudes on, tant de bo, hi pugui trobar el seu lloc el major nombre possible de directors i directores, independentment de la seva formació prèvia. Equip Tècnic del SCIC

Resulta del buidatge: A partir del buidatge de les respostes rebudes es poden fer tres grans blocs de les demandes de formació. Per ordre: - RECURSOS PEDAGÒGICS / DINÀMICA D'ASSAIG - TÈCNICA VOCAL - TÈCNICA DE DIRECCIÓ La major part de les altres peticions es poden englobar en aquests tres punts. - En Recursos pedagògics / Dinàmica d'assaig: Tècniques de motivació, Atenció (també amb els petits), Resolució de conflictes (relacionals, conductuals), Nens que no canten, Relació intergrupal ("fer pinya"), Quan i com introduïm les cançons a veus, Memorització de cançons, Com aconseguir un bon so, Com treballar el text, Com fer un assaig sense piano. Jocs i danses per als més petits, Descoberta de repertori per a mit-

(Foto: M.M. Argüelles)

La Circular del SCIC

EL TÈCNIC A L’ABAST

Davant el baix percentatge de participació, per part de directores i directors del SCIC, ens qüestionem fins a quin punt són significatius aquests resultats. Tanmateix estem molt agraïts vers a aquelles persones que han respost positivament a la crida realitzada. A partir d'allò que se n'ha extret, es dissenyarà el projecte.

jans i grans, Repertori contemporani. - En Tècnica vocal: Tècnica vocal (també per als més petits), "Borinots" / problemes de veu, Canvi de veu, Afinació (també amb els petits), Treball corporal i postural. - En Tècnica de direcció: nocions per començar de zero amb gent que té coneixements musicals i gent que no.

Bernat Vivancos

CONVERSES AMB...

música que fa molts anys que existeix i que encara funciona, la casa Farràs, a Terrassa; ara la porta el germà de la meva mare, en Josep Maria Farràs, que és un gran trompetista de jazz. A la casa on ell i la mare van néixer, que és on hi ha la botiga, hi ha unes petites caves i és allà on es va començar a fer jazz a Terrassa, és a dir, els inicis del jazz a Catalunya.

Nascut a Barcelona el 1973, format primer a l'Escolania de Montserrat, després com a pianista a Barcelona i posteriorment com a compositor a París i a Oslo, concertista de piano, compositor reconegut i guanyador de molts premis nacionals i internacionals, professor a l'ESMUC d'orquestració i de composició... Aquest és, molt resumidament, el brillant curriculum d'aquest jove valor de la música catalana que, a més, des del mes d'agost del 2007, és el director de l'Escolania de Montserrat. Fins a quin punt el mar és font d'inspiració per a un músic? En el cas de Bernat Vivancos podria molt bé ser-ho, doncs el seu estudi està situat exactament davant el mar, que es veu, se sent i gairebé s'olora des de totes les finestres de casa seva, a la Barceloneta. Allà, davant d'un cafè i del mar, hem xerrat molt cordialment una bona estona. Per començar, volem saber què et va portar cap a la música La música és una tradició familiar, a casa l'hem viscuda des de ben petits. El pare és organista -actualment encara toca a les esglésies de La Concepció i la Bonanova-. La mare és mestra d'escola i el meu avi matern tenia una casa de

30 [142] AGOST 2008

Tot afavoria, doncs, que triéssis la música com a professió... Sí, el fet de poder-la viure a casa ha fet que tant el meu germà Jordi com jo ens ens hi hàgim volgut dedicar. El meu germà ha tingut una formació més plural que jo, perquè, a part de tenir el títol superior de piano, també toca l'orgue, i, a més a més, a la Universitat de Barcelona va cursar les carreres de Sociologia i d'Història de l'Art. Actualment és el gerent del Concurs Maria Canals, perquè la Sra. Canals, ja gran, li va confiar la gerència del Concurs, que actualment se celebra cada any al Palau de la Música. De resultes d'això, al Palau li van demanar que s'encarregués també de la gerència dels cors de l'Escola Coral de l'Orfeó Català. Per si fos poc, imparteix classes de Sociologia de la Música a l'Esmuc. Explica'ns com va ser que anéssis a l'Escolania de Montserrat Quan, el 1982, el Papa va venir a Barcelona, recordo que jo estava jugant a cotxes al terra del menjador de casa, i, per la televisió, vaig veure uns nens que cantaven. Vaig dir de seguida a la mare "Jo vull ser un d'aquests nens". Això va ser providencial, perquè el

pare sempre m'havia volgut fer cantar en algun cor i jo sempre havia dit que no; en canvi, en aquell moment, de sobte, jo mateix vaig decidir que volia ser escolà. Sempre penso que en aquell moment la providència va actuar de manera evident. Al pare, naturalment, li va faltar temps per enviar-me a Montserrat a veure el Pare Ireneu! Era relativament tard, jo ja tenia 9 anys, i això va reduïr el període de formació per entrarhi, tot i que jo ja havia començat l'estudi de la música a casa i al Conservatori de Barcelona. El meu germà llavors tenia 10 anys i per a ell ja era una mica massa tard, tot i que el Pare Ireneu, engrescant-lo, li va oferir de quedar-s'hi, cosa excepcional en aquell temps, però ell no va voler entrar-hi. Què vas fer, en acabar l'Escolania? Allà hi havia fet l'elemental de piano i de violí, i havia començat els estudis d'orgue. Un cop fora de l'Escolania, ho vaig voler continuar tot però també havia de seguir els estudis d'ensenyament general i aviat em vaig adonar que tot no ho podia fer bé. Llavors em vaig decantar més cap al piano, animat, en gran part, per la Maria Canals, qui va ser la meva professora durant un bon grapat d'anys, i amb qui vaig treballar el piano d'una manera intensíssima, fins a treure'm, amb Matrícula d'Honor, el títol de professor superior de piano. El violí, en canvi, el vaig anar arraconant, tot i estudiar-lo durant quatre anys amb la professora letona Eva Graubin, de qui també en tinc molt bon record. També vas cantar un temps al Cor Madrigal, que devia ser el teu primer

Els inicis...

cor com a adult Sí, hi vaig cantar quatre anys amb la Mireia Barrera. Bé, abans ja havia cantat durant un curs al cor Ariadna, també de l'Agrupació Cor Madrigal, que llavors era un cor juvenil que dirigia la Mireia, fins que ho va deixar donada la gran quantitat de feina que tenia. Del meu pas pel Madrigal en tinc un molt bon record, la Mireia era molt exigent i tot i no ser un cor professional, m'atreviria a dir que s'hi treballava a nivell europeu; ella demanava molta seriositat i la qualitat era, sovint, molt bona. Era, a més, una visió de la direcció molt diferent de la que jo havia viscut d'infant amb el Pare Ireneu, on les característiques del cor eren, també, molt diferents. Va ser un enriquiment important. Malgrat no haver dirigit mai abans, ara ets el director de l'Escolania... Sí, el meu cas és bastant particular. Sempre, des que vaig sortir de l'Escolania, als 14 anys, m'havia agradat molt escriure i compondre música, i cada cop aquesta vocació se'm va anar fent més present. Després de fer els estudis superiors de piano, l'any 1996, vaig voler anar a l'estranger a estudiar amb seriositat la composició. Vaig anar ni més ni menys al Conservatori de París, i, anys més tard, vaig fer un intercanvi Erasmus d'un any a Oslo. Però la direcció coral no l'havia estudiada. Estrenar-se com a director precisament a tota una institució com l'Escolania de Montserrat... Déu n'hi dó! Sí, tot un luxe! I, la veritat, tot un risc per qui m'ho demanava. Abans d'anar al Conservatori de Paris, vaig dirigir durant dos anys la Capella de la Seu de Manresa, un cor amb unes característiques ben especials, dedicat sobretot al servei del culte de la Seu. Un cor, però, tot i la bona voluntat dels seus cantaires, de nivell mitjà. Entenc que pot sorprendre que els responsables de Montserrat hagin triat per a l'Escolania un director que no ha estudiat direcció ni s'ha enfrontat mai a un cor de manera professional! Això que avui a casa nostra, amb encert, tants joves fan, de dirigir cors aquí i allà i fer cursos de direcció, etc…, jo no ho havia fet mai. Entenc, doncs, que el

fet de demanar-m'ho, no anava tant enfocat cap a la recerca d'un director de cap a peus -en aquest cas haurien triat algú altre- sinó d'un cert perfil, una mica amb la idea del què s'entenia abans com a "mestre de capella", un compositor, organista, pianista -que pugui acompanyar si convé en un assaig-, una figura, m'atreviria a dir, més global. Jo, encara que la gent no s'ho cregui, vaig ser el primer sorprès, donat, sobretot, a l'enfocament que havia donat als meus estudis, dirigit cap altres terrenys que no són precisament la direcció, si bé hi tenen molt en comú. Potser si t'haguessin proposat dirigir en un altre lloc no ho hauries acceptat... Exactament. L'Escolania és un cor molt especial que conec prou bé, no només per haver-hi cantat de petit sinó també perquè després l'he seguit d'aprop en tot moment. Ara bé, el dia que em toqui deixar-la, dubto que segueixi dirigint... Bé, no es pot dir mai "d'aquesta aigua no en beuré", ja ho veurem. En tot cas reconec que un cop t'hi poses t'adones que dirigir és una feina molt bonica. I dirigir nens és doblement màgic i agraït. Allà, no només t'has trobat amb veus blanques, també canteu obres ben complexes a veus mixtes Efectivament, s'esdevé així quan s'uneixen la capella de monjos o la capella d'antics escolans i l'Escolania. També,

A l’Escolania amb Leonard Bernstein

doncs, tinc la possibilitat de dirigir un cor mixte, on, en termes estrictament de direcció, veig que he de millorar molt encara. Sigui dit també de passada que, al meu entendre, en direcció, la tècnica no ho és tot; hi ha qüestions que no es poden oblidar en un director, a part de saber moure bé els braços: qüestions de gust musical, de dicció, de tempo, d'expressió, de tria de repertori… Suposo que per aquest motiu no m'he sentit estrany en dirigir l'Escolania. A més a més crec que un càrrec com el que ocupo ha de tenir certes dosis d'amor a la institució, fins i tot diria una espiritualitat al servei de la música que, personalment, encara em fa assaborir més aquest ofici. T'ho has de creure de veritat. Creure-ho i viure-ho. Els qui dirigim corals infantils sabem que treballar amb nens no és fàcil, sobretot per a aquell que no en té pràctica. Perquè, els escolans de Montserrat són nens com tots els altres, no és veritat? Naturalment! I és bo que així sigui. En aquest aspecte, però, cal tenir en compte que a Montserrat hi ha un factor important a diferència d'altres cors infantils, i és que els escolans disposen d'unes facilitats especials i d'una organització privilegiada, els envolten unes prestacions i una ubicació ideal per cantar i aprendre música, restant en tot moment immersos en un ambient m'atreviria a dir únic a Europa. Els tenim fixos en un edifici, en un indret amb una natura privilegiada, i cada dia canten una hora i mitja, a part de cantar, també diàriament, dues vegades a la Basílica; això, a diferència dels cors que assagen mitja hora o una hora a la setmana, n'afavoreix la concentració. La implicació i la vivència dels escolans és molt superior i el fet de fer música tan sovint hi ajuda. Aquesta, crec, és la principal característica i tresor que encara actualment ofereix l'Escolania, a diferència d'altres centres o escoles de música de Catalunya on la música no es viu amb la mateixa intensitat. No hem d'oblidar tampoc, el que dèiem al principi: que són nens igual que els altres. Potser algú es pensa que els escolanets son una mena d'angelets... a vegades sí però a vegades… tot el contrari! Són nens com els altres però en un ambient únic. La Circular del SCIC

CONVERSES AMB...

Diries que els d'ara són diferents dels de la teva època? La diferència que hi pugui haver es deu al canvi que ha fet la societat en els vint-i-cinc anys que han passat des de la meva entrada com a escolà. Ara els escolans, i és bo i natural que sigui així, tenen com qualsevol altre nen la seva videoconsola, el mòbil, l'Mp4, quaranta canals de televisió quan van a casa, internet, etc. És a dir, són nens normals i així és com s'ha de treballar amb ells. La idea que els nens de l'escolania són especialment bondadosos pot ser enganyosa. Són uns nens, això sí, que tenen i se'ls inculca una disciplina, amb qui s'hi treballa la famosa cultura de l'esforç, la concentració, el treball, la responsabilitat… Però, com deia, són nens normals, no cal mai oblidar el segle i l'any que vivim, sinó, en comptes de fer persones del demà, faríem " bitxos raros"… Per tant, també te'ls has de guanyar, quan treballes amb ells... I tant! Per exemple, ara hem afluixat una mica el ritme perquè ja tenim el repertori sabut, però hem estat treballant una hora i mitja cada dia, menys dissabtes, i això és molt! I no és gens fàcil estar amb nens una hora i mitja en una sala d'assaig, i evitar que es neguitegin, que badin, que desconectin... La feina ha de ser variada, quan es cansen s'ha de fer alguna petita broma entremig, sense que la cosa, és clar, es descontroli, i tot i així de vegades costa mantenir l'interès. Però ajuda el fet que ells són conscients que formen part d'un cor d'una institució important, canten cada dia dues vegades en públic a l'església davant, sovint, de poc menys d'un miler de persones. Tenim també la preparació de concerts a Catalunya, a Itàlia, a Polònia, a França... Ajuda a la concentració, també, el fet de saber que a tal hora i a tal altra, cada dia, tindran assaig. Ja hi compten i la rutina quotidiana hi ajuda molt. Per als escolans, cantar i assajar forma part d'una quotidianitat viscuda, on es viu el gaudi i l'amor pel cant en comú. I això es nota. Una vegada vas fer un article molt complet per a la nostra Circular sobre compondre per a nens. Ens pots resumir, ara, la diferència que veus entre compondre per a adults o per a nens? Compondre per a veus infantils és delicat perquè no tenen la maduresa ni la

32 [142] AGOST 2008

Sí, continuo tenint encàrrecs i escrivint, tot i que he afluixat una mica el ritme perquè ara l'Escolania em pren molt temps. Però no em quedo pas amb els braços creuats, tinc moltes idees, més de les que puc realitzar, però vaja, ho vaig apuntant tot en una llibreta... Penso que la vida té moments diferents, tots són importants i tots els has de saber assaborir i realitzar-los plenament, i, sens dubte intentar que allò que un fa, es faci ben fet. Poc, però ben fet, o, en tot cas el més ben fet possible.

Amb el Pare Ireneu Segarra formació dels adults. Jo diferenciaria una mica entre nens que saben molt poqueta música (com en el cas de la cantata L'Alquimista que vaig fer el curs passat per als de Cantània, a L'Auditori), o bé grups com l'Escolania de Montserrat, que ja tenen una lectura sòlida, i on es pot fer un treball molt més acurat de les veus. En tot cas, més que no pas en les necessitats de l'escriptura coral específica per a nens, jo incidiria en algunes coses a tenir en compte en l'escriptura coral en general. Molts compositors treballen la veu com si fos un instrument, potser perquè ells abans no han cantat mai, -gran mancança!!!- i tenen poc en compte qüestions com la respiració, els registres, l'extensió, la dicció…; es pensen que una veu és igual que un clarinet, i no és veritat. I això s'ha de tenir encara més en compte quan s'escriu per a nens. Els nens, més que ningú, viuen la música amb total naturalitat; per exemple, un adult farà els impossibles per arribar a sostenir una frase molt llarga, potser fins i tot mal escrita, però un nen respirarà si ho necessita, serà molt més espontani. També s'ha de comptar amb el ritme intern i juganer que ells porten dintre. Això no és fàcil, s'ha de ser molt natural i molt sincer, com ells són. Es poden fer coses una mica més complexes però sempre i quan ells puguin assimilar-les amb certa rapidesa, evitant que per a ells sigui una càrrega massa feixuga, factor que es giraria en contra de la teva obra. Continúes component per a instruments?

Tornant a l'Escolania: té molta història darrere, quina futur li preveus? Evidentment l'escolania viu gràcies a les famílies que hi porten els nens, el dia que cap nen no vulgui ser escolà no hi haurà Escolania... Si això mai arribés, potser algú diria "si no hi ha nens, hi haurà nenes...". En un cert moment s'havia pensat en aquesta possibilitat… I a tu què et sembla? Tindrem una escolania mixta? Sens dubte, la pregunta que més m'han fet, la del milió… Jo no en sóc partidari, la veritat. La meva oposició és purament musical, res a veure amb allò d'escandalitzar-se pel fet de tenir nenes al monestir! Ni tampoc per dificultats d'organització, perquè jo crec que els monjos són molt savis i segur que ho sabrien solucionar. De fet, es podria convertir en una escola mixta, si així es decidís, només restructurant alguna qüesitó d'ordre pràctic. El problema que hi trobo és que les veus blanques d'un cor de nenes-noies perquè, no ens enganyem, als 12 o 13 anys ja són donetes- tenen un color diferent de les veus blanques d'un cor de nens-nois, que és, al meu entendre, una mica més "daurat", rodó, vellutat. I també és diferent el color d'un cor infantil mixt. Que se m'entengui bé però: no vull dir millor ni pitjor, simplement diferent. Em sembla que, a Montserrat, a més a més, no podem oblidar una tradició de 800 anys amb un color determinat de veus blanques de nens, i a mi m'agradaria conservar-lo. A més, si el cor fos mixt hi podria haver certs problemes perquè la maduresa d'uns i altres és diferent, les nenes potser són més vives o al menys maduren més aviat i els nens són bastant més ingenus... Se'ls veu més el llautó! Per altra banda, determinar on acaba la veu de

nena i comença la veu de dona és difícil, mentre que en els nens és molt més clar. Tot això ho he vist una mica amb corals infantils internacionals, com per exemple amb la Maîtrise de Radio France, amb la qual vaig tenir contactes, un molt bon cor mixt, amb un color particular, això sí, amb moltes més nenes que nens. Passa igual a totes les corals mixtes, també a les corals del SCIC: sempre hi ha més nenes que nens... Precisament! El perill d'un cor mixt és que acabi tenint un 90% de nenes i només un 10% de nois, i llavors el color tampoc és un color de cor mixt. Caldria equilibrar-los en nombre, buscar franges d'edat, etc., però és difícil. Un exemple n'és el Cor Vivaldi, que actualment, si no m'erro, només té un o dos nois. Fa un parell de mesos vaig anar a Burdeus ja que els nens i nenes del Conservatori d'aquesta localitat cantaven tot un concert de música meva. En un dels assaigs vaig separar els nens de les nenes i vaig fer cantar als uns i als altres un acord tríade amb les vocals "a-o-i" etc... La diferència era molt evident, el color de les nenes era molt més brillant, més clar, i el dels nois era molt més rodó, senzillament diferent... Com he dit, després de molts segles m'agradaria que l'Escolania mantingués el seu color tradicional, per tant de moment no em plantejo canvis. Durant alguns anys, el Pare Ireneu adreçava una carta al SCIC convidant les famílies dels cantaires a portar nens a Montserrat... Aquests dos últims anys hem pogut treballar bé. No sabem quan durarà, abans era més fàcil que vinguéssin nens, entre altres coses perquè les famílies teníen més fills i portar el fill que fa cinc o sis a Montserrat era vist gairebé com una obligació per guanyar-se el cel... En canvi avui dia es tenen menys fills i separar-se'n moltes hores costa. Jo ho veig amb antics escolans que tenen molt bon record de la seva època, però els preguntes si pensen portar el fill a Montserrat i et diuen que s'ho han de pensar....

També hem de considerar que ara hi ha moltes més escoles de música. Sí, l'aprenentatge està més generalitzat. Ara bé, jo crec, com deia abans, que Montserrat encara és únic, en el sentit que no tenim cap altra escola de música ni molt menys cap cor on la immersió musical sigui tan gran com a l'Escolania. No només es canta molt, allò important, també, és que el repertori és ample i riquíssim. Cantar és important, però cantar música bella, bonica, de gran qualitat, forma el triple. Això passa a Montserrat, i, el que és més important, amb repertori autòcton!!! També, per tal d'anar tenint candidats, hem de comptar amb el boca-orella, les famílies que tenen el seu nen a l'Escolania en parlen bé, i això ajuda a que d'altres s'hi engresquin. A mi m'agrada saber que, no ho oblidem, Montserrat té una força i una ajuda important, la de la Moreneta… suposem que ella ja ho vigila, ja! Diríes que a Montserrat té tanta intensitat el treball de música instrumental con el de música coral? A nivell instrumental som com qualsevol altra escola de música, o potser fins i tot amb un nivell menor, precisament perquè dediquem més atenció al cant. És normal, les hores són les mateixes per a tothom, i nosaltres en dediquem moltes al nostre instrument principal, que és la veu. Però no ens enganyem: eI cant és la millor eina de formació per a un futur músic, també per a un futur instrumentista. Jo sempre dic que quan fas estudis superiors de qualsevol instrument i el professor et diu "això que toques, cantaho, canta-ho!", si no has cantat mai, no et sortirà. El fet d'haver cantat molt té una gran influència en la formació global d'un músic. Jo crec que l'Escolania,

Dirigint l’Escolania

en aquest aspecte, encara és un referent important per a futurs músics. Com s'assegura el nivell dels estudis generals dels nois? A Montserrat fan fins a segon curs d'ESO. Hi ha monjos molt ben preparats que fan classes d'algunes matèries, però en relació a la meva època, ara hi ha més professorat extern. S'és conscient de la responsabilitat de donar als nois una educació general sòlida, perquè evidentment no tots els escolans seran músics... i això ho hem de vetllar amb el rigor necessari. ...amb l'avantatge que els professors allà poden treballar amb classes de només 10 ó 12 alumnes, oi? És cert, a més, la formació ja no és severa i rígida com abans. Hi ha disciplina, però és una disciplina sana, lluny d'allò que potser la gent s'imagina en un monestir. Entre els nois es respira un molt bon ambient i al mateix temps que l'ordre i l'exigència, es cultiva l'esforç personal, un aspecte important que potser en alguns llocs s'ha perdut i que d'una manera o una altra és un valor per a tota la vida. I és importantíssim a la franja d'edat on tot això s'inculca, dels 9 als 14 anys. Entres nen i surts homenet, havent assimilat coses que et serviran per tota la vida. Potser aquest hàbit de treballar conscientment ha afavorit que molts exescolans hagin trobat llocs de treball d'una certa responsabilitat... Segurament, perquè qui ha treballat conscientment per aprendre a cantar, treballarà també conscientment per aprendre una altra cosa. Quan t'has acostumat a llevar-te a una hora, a respectar uns horaris, a aprofitar cinc minuts que tens lliures... Tot això, a mi m'ha servit de molt. És un regal per a tota la vida. Hi ha escolans que se'n van abans d'hora? Pocs, però alguns sí. Hi ha hagut algun cas d'enyorament, algú que no s'hi ha acabat de sentir bé, algú que no s'ha sabut incorporar bé al ritme i característiques de l'Escolania…

La Circular del SCIC

CONVERSES AMB...

Potser no a tots els nens els va bé un règim d'internat... o això ha canviat? Ara poden anar a dormir a casa, si volen. Es va voler evitar la paraula "internat", que podia fer por a les famílies. Però, evidentment, la raó s'acaba imposant, i ara per ara tampoc resulta pràctic ni per les famílies ni pels escolans de recollir el nen després de vespres i tornar-lo l'endemà a les 8 del matí... La realitat és que tots els escolans es queden, menys un o dos, dels petits, i encara si viuen a alguna localitat propera a la muntanya. Tenen un dia de festa, el dissabte, per estar amb la família, i marxen ja divendres a la tarda. Jo, durant molt temps baixava cada setmana després de la Salve de diumenge, anava a dinar a casa, a Barcelona, i a les cinc del mateix diumenge tornava a sortir de Barcelona per arribar a vespres; ho combinàvem amb els cotxes d'alguns pares, o amb el tren i l'aeri. Però ara això seria impensable!. Hem de saber estar oberts, també, a les famílies, s'ha de tenir tot en compte, i s'ha de ser obert, comprensiu amb tot. Tu que has anat pel món i has vist el cant coral que es fa en altres països, has notat alguna cosa en especial? Hi veig diferències amb Catalunya. Aquí hi ha molta riquesa associativa -el SCIC n'és un bon exemple-. Hi ha molta vida, molta activitat, molts cors i això es bo; però també es veritat que comparant amb altres països -no cal dir, amb els països escandinaus- la qualitat dels altres països és bastant més notòria. Nosaltres tenim molt cor amateur mitjà, fins i tot mitjà-baix, però, no ho obli-

Tot conversant... (Foto: M.M. Argüelles) dem, el nivell mitjà-baix de fora és bantant més elevat que el nostre. Pel que he vist, això passa també amb cors joves, com el Cor Jove de la Catedral d'Oslo i altres, que són totalment amateurs però alguns d'ells aquí passarien per cors professionals. Això és perquè la tradició que tenen és de més nivell de qualitat; aquí, tot i que en els últims anys hi ha hagut una certa millora, la vida associativa coral és més intensa, però a fora la qualitat és un grau més alta.

tat d'Oslo hi ha una carrera sencera dedicada a la Música d'Església, que cursen els "mestres de capella", directors de cor, etc., normalment persones que, a més de bons músics, són també bons coneixedors de l'aspecte teològic i litúrgic. Aquí això no ho tenim. A Paris, en canvi, sí, però més enfocat cap el cant gregorià, sobretot al Conservatori. Pensem en Noruega, un país molt extens però amb només quatre milions d'habitants, on cada any surt del Conservatori una promoció de quatre o cinc diplomats en Música d'Església: com que no tots podran ser mestre de capella a la catedral d'Oslo, aniran a parar a petits cors. I tots ells tindran una formació molt millor que el director d'una coral d'un poblet d'aquí que fa cantar perquè li agrada, per amor a l'art, i que no tindrà aquest tipus d'estudis tan sòlid. Això influeix, crec, en el bon nivell coral del país en general. Després d'aquesta conversa, pensem que ens han quedat temes pendents, sobretot pel que fa a les opinions d'en Bernat sobre la tasca i les possibilitats de federacions com el SCIC. Ben segur que hi haurà moltes altres ocasions per comentar aquest i altres temes!

Sempre diem " el director fa el cor "... creus que és una qüestió de nivell dels directors o bé és tota la societat que hi porta? Jo diria que són les dues coses. Hi pesa molt la tradició, perquè si altres cors del teu entorn ho fan molt bé, no voldràs permetre que el teu ho faci menys bé. També hi ha diferències a nivell d'ensenyament; per exemple, a la Universi-

M. Mercè Argüelles i Maria Martorell

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ A LA CIRCULAR DEL SCIC SUBSCRIPCIÓ, FINS A NOU AVÍS, A LA CIRCULAR DEL SCIC A FAVOR DE: COGNOMS i Nom------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------TEL.-----------------------ADREÇA----------------------------------------------------------------------------------------DP---------------------POBLACIÓ--------------------------------DATA-----------------------------------SIGNATURA PREU DE LA SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 22 euros. Aquest import es farà efectiu exclusivament a través de domiciliació bancària durant el primer trimestre de curs. Els qui es facin subscriptors a mitjan curs rebran igualment tots els números del curs.

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Titular del compte----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Codi compte client (20 dígits) -------------------------------------------------------------------------------------------------------------DATA-----------------------------------SIGNATURA Envieu la butlleta a: SCIC Pl.Víctor Balaguer, 5 08003-Barcelona ó bé al fax: 93 3104721 o per correu electrònic: scic@scic.net

34 [142] AGOST 2008

EL MÉS PETIT DE TOTS

A LLEIDA Desprès el públic va participar en la cantada de la recuperada cançó i vam cloure l'acte amb el tradicional cant d'Els Segadors. Alexandra Paysan i Esteve Coral Sícoris de Lleida El més petit de tots Si n'eren tres germans que van a la caserna. Tots tres canten a cor: -Volem guanyar la guerra!" Ram, ram, pataplam, Volem anar a la guerra!"

Foto: A. Paysan

Acte de la COMISSIÓ DE LA DIGNITAT amb la participació de tres corals infantils, celebrat a la Seu Vella de Lleida el dissabte 12 d'abril Vaig rebre una trucada a mitjans mes de febrer. Qui parlava era Pep Cruanyes de la Comissió de la Dignitat. Jo no havia sentit a parlar mai d'aquesta Comissió. Em proposava que la nostra coral participés en un acte reivindicatiu per al retorn dels papers que encara resten a Salamanca procedents de l'espoli franquista d'ara fa 70 anys. Es recuperaria la figura d'El més petit de tots, un nen milicià que crida a lluitar contra els facciosos i que l'any 1937 el Comissionat de Propaganda va adoptar com a icona de la seva activitat. S'havia encarregat una lletra a Pere Quart, sobre la música de la cançó Els tres tambors, que es va editar en un llibret, amb il·lustracions de Lola Anglada. El dibuix del protagonista del llibre va servir d'ìnspiració per a l'esmentada figureta. Amb el franquisme la majoria d'exemplars es van destruir per por a represàlies. En l'acte del passat abril, les corals cantarien la cançó EL MÉS PETIT DE TOTS per primera vegada, desprès de set dècades de silenci.

Desprès de diverses trucades, correus electrònics i contactes entre les directores de les corals infantils de l'Orfeó Català, de l'Ateneu Popular de Ponent i la coral Sícoris, aquestes van accedir a aprendre la cançó i finalment l'acte es va celebrar el dissabte 12 d'abril a la Seu Vella. El lloc era immillorable, atès que aquesta catedral va ser saquejada i utilitzada com a caserna durant la repressió. Feia un dia d'aquells que als lleidatans ens convida a pujar a la nostra estimada Seu Vella. Durant l'acte van parlar diverses persones com l'escriptor Ignasi Riera, el degà del Col·legi d'advocats de Lleida, Antoni Riba, i Jordi Bergós, fill del qui va ser president de l'entitat el 1939, especialment perjudicada per l'espoli. També hi van tenir cabuda versos de Màrius Torres i del valencià Vicent Andrés Estellés, així com la presència i paraules del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Finalment, la part més dolça del matí la van protagonitzar els nens i nenes, que, aliens al què tot allò significava i juntament amb un grup de músics tradicional i un parell de vailets que van fer de solistes en algunes parts, ens van amenitzar amb el cant d'El més petit de tots.

El gran porta fusell, l'altre tambô i trompeta, i el més petit de tots empunya una bandera. Ram, ram, pataplam. Empunya una bandera. La mare fa el cor fort i els fills abraça i besa. Quan és al més petit somriu i llagrimeja. Ram, ram pataplam. Somriu i llagrimeja. Arriba el capità I diu amb veu severa: "-Aquest no pot venir Que encara és massa tendre" Ram, ram pataplam. "Que encara és massa tendre" "-És per aquest infant i tots els de la terra que els homes lluitarem Fins a morir o vèncer!" Ram, ram pataplam. Fins a morir o vèncer! La tropa ja se'n va. La mare i l'infant resten. El més petit de tots enlaira la bandera! Ram, ram, pataplam. Enlaira la bandera!!! Pere Quart

La Circular del SCIC

ELS PICAROLS DE BARCELONA

VISITEN MISLATA

ACTIVITATS DE LES CORALS

déxpressar-se es van veure reflectides en el concert. Totes dues molt interessants i fins i tot contrastades ben clarament. En acabat el concert i amb una mica de gana vam anar a sopar cadascú amb la seva família. Léndemà ja era el dia de la tornada però abans ens van obsequiar amb una visita a lÁlbufera, aquesta meravellosa reserva natural dáigua dolça, on les aus i altres petits animalets es dispersaven entre la flora típica dáquest ecosistema. Un passeig en barca per comprovar-ho va ser el preludi del gran dinar col·lectiu amb què pares, cantaires, amics van obsequiar léxpedició dels Picarols (27 persones ) en un famós restaurant de la zona. Evidentment varem poder tastar la paella valenciana, això no va faltar. Foto: Els Picarols

Els dies 29 de febrer, 1 i 2 de març passats Els Picarols seń van anar a Mislata, un poble pràcticament enganxat al nord de la ciutat de València, i així poder retornar la visita que aquesta coral havia fet a finals del curs passat a Barcelona. La veritat és que fer aquest intercanvi per a nosaltres era com tornar de nou a casa, ja que al llarg dels anys els Picarols han visitat per quarta vegada una coral dáquesta comunitat: les altres tres havien estat a Albal, Campanar (València ciutat) i Aldaia. Lámbient festiu i proper a les festes populars de Les Falles es respirava, tothom estava molt content de rebreńs i sobretot de poder compartir i correspondre les experiències viscudes amb nosaltres uns mesos abans. Una rebuda a léscola de música va obrir el cúmul de sensacions de líntercanvi. Aquesta coral -val a dir- forma part dúna potentíssima associació musical, no municipal- dáquest poble, amb molts alumnes i on el cant coral és una assignatura més dels seus estudis musicals i dínstrument.

36 [142] AGOST 2008

El repartiment a les cases va ser com havíem previst, els nois i noies ja es coneixien en gran part i tenien ganes de sortir a passejar i fer convivència, sobretot entre els més grandets. Léndemà dissabte vam anar a visitar València ciutat, que vam observar que ha sofert un gran canvi, ja que es nota que la Copa Amèrica ha transformat la ciutat que nosaltres varem conèixer ara fa vint anys. Vam visitar el casc antic, les muralles, la catedral, el Parc Gulliver, la ciutat de les Arts i de les Ciències i lÁjuntament, on estaven preparant la primera "mascletà" de Sant Josep i més tard vam tornar cap a casa a dinar i descansar. A la tarda vam fer el concert juntament amb ells i lórquestra simfònica de léscola de música així com també amb un altre cor de veus mixtes de la mateixa associació. No us podeu imaginar la quantitat de gent que cantava i tocava. Nosaltres érem uns 22 i ells més de 80 persones. Els temes interpretats per ambdues formacions van ser pròpiament populars de la seva terra, així poguérem intercanviar el folklore i la música respectivament. Dues maneres de cantar, dos colors diferents de veus així com dues formes

El viatge de tornada va servir per reflexionar i analitzar les experiències viscudes i descobrir la sort que tenim de poder gaudir dáquests intercanvis gràcies a la música, a la coral infantil, a lésforç de léquip de directors i al suport incondicional dels pares dels cantaires. Tomàs Rosado Coordinador de la coral infantil Els Picarols

CICLE CORAL A

SANT FELIU DE LLOBREGAT git pel Jaume Sala, vam gaudir d'una recerca de nous timbres i nous colors a través de cançons d'arreu del món. A la coral Tic Tac ens va semblar interessant convidar un cor infantil del SCIC amb una llarga i reconeguda trajectòria, per tal que els nostres cantaires (d'entre 4 i 8 anys) i les seves famílies coneguessin el treball tan interessant que es pot fer amb les veus infantils.

La coral Sant Esteve

El passat 30 de març de 2008, a Sant Feliu de Llobregat, vam poder presenciar la inauguració del primer Cicle Coral de la ciutat. Aquest any es tracta d'un cicle de petit format, amb tres concerts, però que esperem veure créixer en els propers anys. Amb aquesta iniciativa, impulsada per les corals Crescendo (d'adults) i Tic Tac (federada al SCIC) de l'Ateneu Santfeliuenc, i que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Ciutat, pretenem consolidar la programació estable d'aquest tipus de concerts als equipa-

VIVÈNCIES Aquest curs els responsables de la coral infantil L'Arc de Can Ponsic han organitzat dos intercanvis; un amb corals de Vitoria, juntament amb Claudefaula de Girona, i l'altra amb la coral Solstici de Perpinya. I així els nostres fills han tingut l'oportunitat de viure unes experiències importants per a la seva formació cultural, musical i personal. Parlem sovint de la diversitat com a element necessari perquè els infants i els joves aprenguin a viure, a conviure, en un món on no estan sols, on hi ha gent amb diferents costums, amb parles diferents. Això els permetrà ser en el futur dones i homes tolerants, dialogants, oberts. I l'acolliment generós com a valor a tenir en compte, com a símbol d'agermanament.

ments de Sant Feliu i donar a conèixer al públic diverses formacions de cant coral d'arreu del país, així com el repertori d'autors de tots els temps. El cicle es va estrenar amb un concert del Cor de Noies de l'Arc, dirigit per Ester Bonal, que ens va oferir obres d'autor dels segles XX i XXI i cançons tradicionals de l'Europa de l'Est i de Catalunya, harmonitzades. En el segon concert, que va tenir lloc el diumenge 20 d'abril, amb el cor infantil Sant Esteve de Castellar de Vallès, diri-

El concert que tancà aquest primer Cicle fou el del 17 de maig amb el Glòria de Vivaldi a càrrec de les Corals Crescendo, La Fuga i Genciana i amb l'orquestra Arcambra. Estem molt contents d'haver pogut engegar un projecte d'aquesta envergadura a la nostra Ciutat i teníem ganes de compartir-ho amb vosaltres! Si voleu més informació sobre el cicle podeu consultar-la a www.ateneusantfeliuenc.org/ciclecoral Coral Tic-Tac de Sant Feliu de Llobregat

DE L’ARC I CLAUDEFAULA I la música com a element integrador, com a llenguatge universal, el cant que uneix, que crea màgia, com la que es va crear el divendres 2 de maig a la Plaça del Rei. A vegades voldries, com aquell vespre, que el temps s'aturés; es respirava una calidesa especial a l'ambient: aquella energia, la complicitat amb l'Ester, la il·lusió als ulls... aquells nens i nenes, nois i noies, havien ja establert uns lligams importants, els que dóna haver cantat junts, haver compartit una experiència com aquesta. És un privilegi per a ells, i també per a nosaltres com a pares, poder tenir vivències com les que hem tingut aquests dies, i poder col·laborar-hi. Voldria donar les gràcies a totes aquelles persones que treballen en l'organització, dedicant-hi un munt d'hores, perquè sense

elles tot això no seria possible. Maria Batllori Sóc un nen d'onze anys i canto a la coral L'Arc de Can Ponsic des de fa tres anys, però els dos darrers intercanvis que hem fet durant aquest any són de les coses, crec jo, que més recordaré d'aquests tres anys. Un va ser a Perpinyà i l'altre a Vitòria. Han estat unes experiències inoblidables perquè no només vaig conèixer gent d'unes altres corals, sinó que també vaig conèixer molt millor molta gent de la meva.Trobo que hauríem d'intentar fer aquestes sortides més sovint. Pol Conill

La Circular del SCIC

record de l'intercanvi i esperant amb candeletes el pont del primer de maig, quan serien els vitorians els qui vindrien a Barcelona.

... i del País Basc a Catalunya El passat pont de principi de maig, es va realitzar la segona part de l'intercanvi que havia començat a finals del curs passat.

ACTIVITATS DE LES CORALS

La coral Olabide de Vitòria-Gasteiz, dirigida per l'Estitxu, va arribar el dimecres 31 d'abril al vespre a Can Ponsic, on hi va haver una cerimònia de benvinguda. Més tard, cada nen de Vitoria va marxar a casa de la família que l'acollia.

Junts a Vitòria

De Catalunya al País Basc ... El dijous 1 del passat novembre, les corals infantils L'Arc de Barcelona i Claudefaula de Girona vam sortir amb autocar cap a Vitoria per passar un dies amb les corals Samaniego i Olabaide Abesbatza d'aquella ciutat. Quan vam arribar a Vitoria, els nois i noies bascos ja ens estaven esperant i tenien preparada una cerimònia amb cançons, balls i un discurs de benvinguda. Per grups, vam fer unes activitats que havien preparat els més grans de la coral Samaniego i, després, cada nen va marxar a la casa de la família que li tocava, a descansar ... que havia tingut un dia molt llarg amb tantes hores d'autocar.

A l'hora de dinar, tots els cantaires vam anar a un restaurant i ens hi vam passar la resta de la tarda tocant percussió, cantant i ballant, fins que es va fer fosc. Llavors, cadascú va marxar cap a casa seva. La nostra estada a Vitoria va passar molt de pressa i, en un tancar i obrir d'ulls, ja era diumenge, el dia de tornada. Ens vam trobar tots, a primera hora del matí, a l'escola Olabide i va començar un llarg comiat cantant L'hora dels adéus i altres cançons fins que, finalment, vam agafar les maletes i vam pujar a l'autocar amb un molt bon

El dijous, vam passar el dia a Girona, on la coral Claudefaula havia acollit l'escolania Samaniego. Al matí ens van fer una visita guiada pel Barri Vell de la ciutat i, a la tarda, després d'haver dinat uns macarrons cuinat pels pares i avis de Claudefaula, vam fer un concert a l'església de Santa Eugènia on cadascuna de les quatre corals va cantar el seu repertori i, finalment, vam cantar dues cançons tots junts: una basca i una tradicional catalana. Divendres van ser els de Girona els qui vingueren a Barcelona. Tots junts vam fer un gimcana pel casc antic per ensenyar-los les meravelles de la nostra ciutat. A l'escola Orlandai s'havia organitzat un paella multitudinària i seguidament es va repetir el concert perquè el

L'endemà al matí vam anar tots junts a fer una visita guiada pel centre de Vitoria i, en veure que al diari local hi havia una notícia dedicada al nostre intercanvi, de seguida el vam comprar. La notícia era: "Dos coros alaveses y dos catalanes conviven el domingo en Vitoria". Aquella mateixa tarda, totes quatre corals vam fer un concert a l'església del barri vell de la ciutat. En el concert cada cor va cantar sol unes quantes cançons i, al final, tots junts vam cantar una cançó tradicional basca i una de catalana. L'últim dia de l'estada a Vitoria vam passar el matí al local de la coral Olabide Abesbatza tot participant en jocs i activitats tradicionals basques i fent un taller de danses.

38 [142] AGOST 2008

Al Casc Antic de Barcelona

poguessin sentir els pares barcelonins. Després del magnífic concert i perquè veiessin l'ambient nocturn de Barcelona, vam portar els cantaires bascos a la Plaça del Rei, on vam ballar danses tradicionals sense parar. Després de la ballaruga, el nostre esperit coral encara no s'havia esvaït i vam oferir un repertori ben ampli de cançons, mentre corríem i ballàvem pels carrers de Barcelona. L'endemà els vam portar al Tibidabo, per poder gaudir de les vistes que s'ofereixen des de Collserola i per passar un dia divertit tots plegats. El mateix dia, a la nit, ens vam trobar a L'Arc on vam fer un sopar, a peu dret, amb plats que havien portat les famílies. I, sense adonar-nos-en, ja havia arribat l'hora d'acomiadar-nos. El diumenge al matí, després de molts plors i abraçades, la coral Olabide Abesbatza va pujar a l'autocar per tornar a Vitoria. Això sí, tots convençuts que ens tornaríem a veure aviat. Núria Ramis Cantaire de L'Arc Una pallassa sense paraules El dissabte 3 d'abril, cada família de Barcelona que acollia una, o més d'una, de les persones de la coral de Vitòria que ens van visitar el passat pont de maig, disposàvem de "dia lliure" per realitzar les activitats que volguéssim. Els pares que van organitzar part de les activitats van suggerir que una visita al Tibidabo podia ésser interessant, la majoria de nanos van opinar que l'havien encertat de ple i allà ens vam trobat tots plegats.

- Ah!, doncs aleshores sabreu cantar, no? Au vinga, canteu-me alguna cosa ! I dit i fet. Una col·locació improvisada i un director voluntari van fer possible que els sons de Siyahamba i la màgia que envolta cada cançó que encetava la coral es fes palesa immediatament. La pallassa va anar obrint la boca a mesura que la cançó avançava i també altres persones que esperaven per entrar van apropar-se per poder sentir millor. La bocabadada pallassa només va demanar que, si us plau, li'n cantessin una altra. Una mare acompanyant

Intercanvi entre L'Arc de Barcelona i Solstici de Perpinyà El passat dissabte 12 d'abril tots els nens i nenes de la Coral infantil l'Arc varem marxar de bon matí cap a Perpinyà a passar-hi el cap de setmana. Tots estàvem molt il·lusionats i nerviosos, sobretot els més petits, que s'estrenaven en el món dels intercanvis. Vam passar el viatge d'anada repassant el repertori del concert.

la festa va haver acabat, ens van convidar a un magnífic tiberi: vam quedar tots ben tips! Després d'una estona d'esbargiment per anar coneixent els perpinyanesos, vam fer l'assaig general. A la tarda, el concert a la magnífica Església del Molí de Vent de Perpinyà va agradar molt als oients, tot i que vam patir un petit contratemps i el concert es va haver d'escurçar. Les famílies que ens acollien van ser molt amables amb nosaltres i a tots ens van cuidar la mar de bé durant la nit. L'endemà, en la visita guiada al Castellet vam poder comprovar l'esperit català que tenen alguns perpinyanesos; un guia molt apassionat ens va explicar la història del què havia estat la presó del gran castell dels Reis de Mallorca. Després de dinar amb les famílies va arribar l'hora dels adéus. A alguns de nosaltres ens va ser dur acomiadar-se dels nous amics i, amb alguns plors, varem marxar tot prometent que ens tornaríem a veure ben aviat. Núria Ramis Cantaire de L'Arc

Vam arribar quan el mainatge de l'escola Bressola, que compta amb la coral Solstici, pertanyent al SCIC, estava celebrant la diada de St. Jordi tot ballant i cantant. Era un espectacle de benvinguda ben entranyable i nosaltres els vam cantar un parell de cançons per presentar-nos i donar-los les gràcies per la rebuda. Quan

El dia es va llevar net, la vista des del Tibidabo saludava els foranis amb l'orgull d'una ciutat majestuosa on el Pla Cerdà lluïa per la seva clarividència i alhora la nova verticalitat olímpica s'imposava acompanyada de noves figures emblemàtiques signades per arquitectes que no són pas "nouvels". El neguit per entrar al recinte es feia més i més evident i mentre esperàvem les entrades una pallassa treballadora del parc va esmunyir-se entre l'evident grup per tafanejar què feia un grup tan nombrós a la porta del Parc. - Qui sou ? - Som d'una coral!!!

A Perpinyà

La Circular del SCIC

TOT ESCOLTANT CORALS D’ARAGÓ cançó titulada La Tronada, que canta unes lloances abrandades a la terra aragonesa. Com us podeu imaginar, el teatre s'ensorrava amb els aplaudiments!

DE CARA ENFORA

(Foto: M. M. Argüelles) El cap de setmana del 28 al 30 de Març vaig assistir al Certamen Coral d'Ejea de Los Caballeros, una ciudat d'uns 16.000 habitants cap de la comarca de Las Cinco Villas, al nord de Saragossa. El Certamen és competitiu i amb premis en metàl·lic pel que fa als cors d'adults. Hi solen concursar, sobretot, cors bascs i aragonesos, però també d'altres llocs de la península. Aquesta vegada es van endur els quatre premis disponibles tres cors excel·lents, un de La Laguna (Tenerife) i dos del País Basc, i hi va actuar com a convidat el cor que dirigeix Enrique Azurza. Aquesta era la trenta-vuitena edició d'un festival no gaire gran però força reconegut, ben establert, ben organitzat, que té el suport de les autoritats locals i viscut per tot el poble perquè, a, més, coincideix amb les festes de la població. Bé, i els nens? Doncs també hi actuaven, però sense competir. El festival té l'encert de posar a l'abast dels nens majoritàriament cors d'escoles i centres d'ensenyament musical- exactament allò mateix que per als adults, excepte jurat i premis: el teatre, amb les sales annexes per concentrar-se i deixar els estris; pantalla al vestíbul perquè el públic que no cabia a la sala seguís les actuacions, presentadora-locutora professional, fotografia i currículum al programa general de paper "couché"... és a dir, iguals atencions i mateixa consideració que per als concursants adults. Només calia veure les cares: els nens se sentien importants i els pares i mares no cal dir com n'estaven de satisfets! Van actuar en sessió matinal quatre cors infantils d'edats com la dels nostres del SCIC que, segons expliquen en el pro-

40 [142] AGOST 2008

grama, es guien per unes intencions semblants: que els nens gaudeixin amb la música i que, com puntualitza un cor a l'escrit de presentació, "els valors que aprenen amb la música coral els siguin útils tota la vida". No vaig poder sentir el primer cor, Eresargi Txiki de Villabona, Guipúscoa, un cor que ha participat a molts festivals de tot tipus al País Basc. Els altres tres eren Aula Coral 6-16, amb alumnes i exalumnes d'un CEIP de Saragossa, impulsat pel Servei de Planificació i Participació Educativa del Govern d'Aragó i dirigit pel mestre de música; i dos cors d'escoles del mateix Ejea, aquests molt nombrosos, de gairebé 100 nens cada un, que assagen en horari extraescolar i són dirigits per les respectives professores de música. En algunes obres els acompanyava un petit grup d'instruments tocats per alumnes i professors. Si bé el resultat musical es podria qualificar de modest -però digne-, hi va haver aspectes molt positius. Els nens entraven molt ordenadament darrere l'estendard del cor (que allà és habitual), se'ls veia molt conscients de la importància del concert i en general estaven molt atents als directors; sobretot a una de les directores que, amb una forma de dirigir molt decidida i personal, els va saber tenir pendents d'ella tota l'estona. A tots se'ls veia interessats i contents. Cada cor presentava quatre obres. Va ser bonic el fet que les dues escoles del poble, després de cantar dues obres per separat, es van unir a l'escenari per cantar les altres dues conjuntament. Feia realment molta gràcia veure els gairebé 200 nens cantar tan entusiasmats l'Habanera de Ejea i una

Jo crec fermament que escoltant cors sempre s'aprèn alguna cosa o se'n treu alguna conclusió positiva. En aquest cas, s'ha de felicitar els professors pel seu dinamisme i per haver sabut estimular l'interès de tants nens. També s'ha d'aplaudir la sensibilitat dels organitzadors del Certamen en incorporar-hi amb una absoluta dignitat els cors d'infants, donant suport així a la feina musical de les escoles i oferir-los la possibilitat d'un mena de minitrobada viscuda amb una il·lusió evident per part de tots. M. Mercè Argüelles

EL SR.CORCHEA Y OTROS ESCRITOS Autor: Claude Debussy Alianza Editorial, Madrid 2007 (3ª edició) Col·lecció: Alianza Música Es tracta d'una recopilació d'articles de crítica musical que Debussy va escriure, entre 1901 i 1918 per a diversos diaris i publicacions periòdiques de França. El títol del llibre fa referència al text La conversación con el Sr. Corchea, un personatge que en realitat és el poeta Paul Valéry, amic del compositor. La lectura d'aquesta sèrie de critiques i comentaris musicals ens descobreix un Debussy totalment immers en la vida musical francesa, especialment la de París, amb alguna incursió fora del seu país. El seu esperit crític i la seva cultura es reflecteixen en aquests escrits i ens ajuden a descobrir un món molt interessant i, per a mi, poc conegut.

Fa una certa enveja la intensitat de la vida musical del París del primers 20 anys del segle passat que Debussy descriu amb un gran esperit d'observació i un punt de visió crítica que arriba a dur-nos, inevitablement, fins al somriure. Llegiu, sinó, el capítol Opiniones sobre la Tetralogía en Londres, amb la seva visió irònica de la grandiloqüència d'aquesta obra de Wagner, un autor que, sense perdre-li el respecte, judica amb duresa. La defensa de la música francesa, el coneixement de la música del seu temps, l'anàlisi realista de la vida musical de París, la seva opinió sobre la relació entre poesia i música, la crítica sobre el premi de Roma i tants altres aspectes de l'actualitat musical del seu temps, fan de Debussy no solament un crític musical seriós sinó també un cronista de la vida cultural del temps que li va tocar viure. A mi, m'ha valgut molt la pena llegir aquest llibre. Maria Martorell

NOTAS PARA UN VIOLONCHELO Autora: Andrómeda Romano-Lax Títol original The Spanish Bow, traducció al castellà de Dolors Udina Editorial Planeta Internacional, 2007 Aquesta és una obra de ficció del tipus novel·la històrica on, com diu la nota de l'editorial, coexisteixen noms, personatges, llocs i situacions reals amb altres que són producte de la imaginació de l'autora o bé utilitzats de manera fictícia. És l'extensa biografia d'un violoncelista explicada per ell mateix, basada en la documentació que l'autora havia recollit sobre Pau Casals amb la intenció d'escriure'n la biografia. De seguida s'allunya, però, de la idea original per transformar-se en una novel·la que ens fa passar, sucessivament, pel poblet de Catalunya on el protagonista neix i passa la infància, la Barcelona pobre d'abans de la guerra, la duresa de la formació autodidacta, l'estada a la Cort de Madrid, el viatges per la península, la fama internacional, etc.

Tot això, amanit amb pinzellades de la situació política del moment i amb una visió una mica de "cliché" que s'endevina forana. Efectivament, l'autora és una periodista americana nascuda el 1970, violoncel·lista amateur a qui cal reconèixer un bon coneixement de l'instrument, que viu actualment a Alaska. S'hi expliquen episodis curiosos, com ara la frustrada actuació a l'estació de tren d'Hendaia per entretenir Hitler mentre esperava l'arribada de Franco, abans de la històrica entrevista dels dos dictadors. "Si non è vero è ben trobato", com diuen els italians! En resum, una ficció històrica intranscendent però francament entretinguda i una lectura adequada per vacances. M. Mercè Argüelles Nota: Posteriorment he vist que l'Editorial La Magrana, a la seva col·lecció Les Ales Esteses, ha publicat aquesta novel·la, traduïda al català per Josefina Caball, amb el títol de Nocturn per a Violoncel.

VERD Autor: Lola Casas Edicions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008 Ve't aquí un altre llibre de petits poemes, frescos com el color verd que evoquen que, si bé semblen estar dedicats als infants, la seva lectura no té edat. Sempre és reconfortant i agradable lle-

gir poesia com aquesta que desperta sensacions de natura, de color, de vida… Si li dediquem unes paraules aquí, és perquè el petit recull té un apèndix. En efecte, consisteix en una llista d'obres musicals de tots els temps que, d'una manera o altra, evoquen el color verd. Maria Martorell La Circular del SCIC

REVISTES REBUDES

LLIBRES REBUTS

AQUATREVEUS (FCEC). Barcelona, del núm. 25 al 26

LES JEUNES POUSSENT (suplement de Polyphoníes). Lyon, núm 8

ESCOLA CATALANA (Òmnium Cultural). Barcelona, del núm. 448 al 449

NOTÍCIAS DA ACAL. Almada, del núm. 121 al 122

KANTUZ. Errenteria, núm- 84

POLYPHONÍES (À Coeur Joie internacional). Lyon, núm. 16

L'AURORA DE CLAVÉ. Barcelona, núm. 65 LA REVISTA DE LES REVISTES (APPEC). Barcelona, núm. 3

LA SOCIETAT CORAL EUTERPE, FUNDADA PER CLAVÉ Autor: Jaime Carbonell i Guberna RÚBICA EDITORIAL, El Prat de Llobregat, 2007 Col·lecció: Cròniques de la Memoria Obsequi de la Federació de Cors Clavé

VIBRACIONS. Barcelona, del núm.162 al 164 VOCALIS (COACE). Borja, núm. 9

EL RACÓ DELS LLIBRES

ENTRADES A L’ARXIU MUSICAL CANÇONERS AGHA Primavera Mar i Muntanya Bestiar, Dames i Cavallers Mar i muntanya Estiu Estudiant i caminant Matí i vespre 11 cançons tradicionals d'arreu, harmonitzades a veus blanques per Ernest Cervera 13 cançons tradicionals d'arreu, harmo-

nitzades a veus blanques per Ernest Cervera És Nadal Goigs A la Santa Taula Autor: recopilació i adaptació de les cançons no catalanes, Pare Xavier d'Olot , caputxí (Joan Ayats i Giral) Editorial: no consta; estan impresos per Boileau a Barcelona els primers anys de la segona meitat del segle XX

Obsequi de la Comunitat de Caputxins de Barcelona ELS PASTORETS DE GÒSOL Conte de Nadal amb il·lustracions musicals a base de nadales tradicionals La representació, dirigida per Cristina Felip, es va fer en una escola pública. Obsequi de Cristina Felip

BÚSTIA OBERTA TOT ESCOLTANT CANTAR A CARCASSONNE Aprofitant que estic força lluny de la civilització i més aprop de l'estranger que de casa meva, pel pont de maig vam decidir fer una visita al sud de França: Toulouse i Carcassone. Pels qui encara no heu tingut l'oportunitat d'escapar-vos per aquests móns, recomano del cert fer una visita a aquestes dues ciutats que anys enrere eren la frontera del nord del país. Toulouse és molt bonica pels canvis que ha fet al llarg dels anys per adaptar-se als nous temps: medieval, gòtic, neoclàssic... I és molt curiós veure com les explicacions en els diferents punts turístics els pots trobar en francès i en occità. Així pels incults com jo, entre les dues llengües pots entendre alguna cosa. Carcassone és impressionant per la seva

42 [142] AGOST 2008

majestuositat: de lluny un castell de princeses i de prop una immersió a l'època medieval. Recontruït al segle XIX per l'arquitecte Viollet-le-Duc, la ciutat té una essència màgica. Va donar la casualitat que dissabte a la nit a la Basílica de Carcassone feien un concert de cors infantils integrats dins una federació de cors de França. Sincerament no vam entendre massa allò que explicaven ni ben bé quina era la federació, però puc fer cinc cèntims d'allò que vam veure i escoltar aquella nit: van actuar cinc o sis cors de diversos llocs del Sud de França i tots diferents, és a dir: n'hi havia un que només eren noies d'uns 13-15 anys, un altre tot nois des de 7-13 anys més o menys, un cor d'una basílica on cantaven els monjos i tot, i altres de nens i nenes. Cada un tenia un estil i et podia agradar més o menys. Les cançons que van interpretar en general eren de tots els estils i val a dir que la majoria eren conegudes

per tots aquells que des de fa temps ens movem pel cant coral: Signore delle cime, Siahamba, Canticorum, Nigra sum, Pandur andandori,... En acabar el concert em va semblar interessant parlar amb la xica que presentava el concert, i que també era directora d'un del cors, sobre el SCIC i les seves activitats. Amb l'ajut d'un capellà que parlava una mica castellà ens vam entendre una mica, però el senyor després ens va abandonar i amb gestos ens vam donar les nostres adreces. El SCIC té les dades d'aquesta xica per si algú interessa fer un intercanvi amb algun dels cors, si no són aquests, segur que altres cors hi estaran interessats. Griselda Novillo Coral Xaloc de Torredembarra

MINIGRAELLA DE MOTS

SIDOKU

(amb algun record d’El timbaler del Bruc) 1

SO L

5 6 7

Marieta de jardí (Cançó tradicional alemanya) www.sidokus.com

HORITZONTALS 1. Mendelssohn-Bartholdy. Hort sense porta, que del revés retruny. 2. Compositor català homenatjat entrant d'esquena. 3. Nom muntanyenc d'autora de llibret. 4. Efecte sonor que va allunyar els francs ara fa 300 anys. Piano. 5. Conductor novell de cotxes, no de cors. Pot ser hostil. 6. Autora de llibret del dret. 7. És maleïda i esperem que no ens torni a assotar.

VERTICALS 1. Nom del compositor que abans entrava d'esquena. El sol anglosaxó. 2. Arbust i llar de timbaler. "O", pronunciaria un franc. 3. Ara retruny del dret. Bernstein i Messi ho porten al nom. 4. El millor és el d'oliva. Obra inacabada. 5. Ritme Obstinat Aleatori. El timbaler no en va tenir! 6. Via sense sortida. Diuen que l'integral és el més sa. La d'Alemanya.

QUÈ EN SABEU DE LA COBLA? 1- Quants músics hi ha actualment, en una cobla? A dotze B onze C vint-i-cinc 2- Quin és l'instrument més gros? A la tenora B el fiscorn C el contrabaix 3- Quin té el so més agut? A la trompeta B el flabiol C el tible 4- Quin acostuma a portar la melodia? A el tamborí B el contrabaix C la tenora

Solucions dels jocs de La Circular anterior GARBUIX CORAL 1 - C, 2 - F, 3 - H, 4 - E, 5 - B, 6 - G, 7 - A, 8 - J, 9 L, 10 - M, 11 - N ZOO MUSICAL CANGUR - DIPLODOCUS - IGUANA - KOALA

5- Quin es toca sense contacte directe amb les mans? A el tible B el tamborí C la trompeta 6- Quants n'hi ha que es bufen? A quatre B un C dos 7- Quin d'aquests instruments no hi pertany? A la flauta B el contrabaix C la tenora 8- Quines cantates del SCIC s'han acompanyat amb cobla? A El follet valent i Concert Desconcertant B Tirant lo Blanc i Al ball sense un badall C El flautista d'Hamelin i El timbaler del Bruc

SIDOKU: El tarongeret SI

SO L

Secció a cura de Maria Mercè Argüelles Autor Sidoku: David Puertas

La Circular del SCIC

Foto: coral Xicoira de Piera

Cauen poc a poc petits mots, suaus ales cançó de son de la tarda. Salvador Espriu (1913 - 1983)

SECRETARIAT DE CORALS INFANTILS DE CATALUNYA

Pl. Víctor Balaguer, 5 - 08003 Barcelona - Tel i Fax 93 310 47 21 - scic@scic.net Membre d’ Europa Cantat / International Federation for Choral Music / FOCIR / APPEC