Page 1

cop d’ull

Segueix-nos a

Amposta

Tortosa

La Generalitat inicia les obres de la nova estació d’autobusos #

Encarrilen el projecte de noves piscines #

p19

TEMA DEL MES / ELS PARTITS ES PREPAREN PER A LES EUROPEES, EL 9-N I LES MUNICIPALS

Nou cicle electoral ENRIC ROIG JA ÉS EL CAP DE LLISTA DEL PSC A TORTOSA, I FRANCESC MIRÓ, A AMPOSTA

LA PUGNA CIU-ERC ES PREVEU DURA EN LLOCS COM AMPOSTA, ALCANAR I DELTEBRE #p3 i 4

p16

La Ràpita es vendrà en els mercats dels països asiàtics

#p21 L’alcalde de Batea i la fundació arriben als tribunals

#p23

IMMORTAL

Joan Sabaté SENADOR

VERGÉS

“El canvi comença per Europa” #p8

#p30 i 31, Teleobjectiu #p11 Móra la Nova adjudica de nou a funerària Mena la gestió del tanatori

#p26 Foto: IRENE TERRÓN

Bon paper dels remers tortosins a Itàlia

#p35

Sushi Maki #p38


2 // Maig 2014

cop d’ull


cop d’ull

P PORTADA

Maig 2014 // 3

LES MOLTES ÀNIMES DEL PSC ENCARA ÉS AVIAT per saber com pot afectar electoralment, al PSC de les Terres de l’Ebre, l’actual polèmica dels crítics amb la direcció de Pere Navarro. Pendents de què passa amb la diputada ulldeconenca Núria Ventura, l’únic que hi ha en clar és que l’alcalde de Flix, Marc Mur, optarà a la reelecció sota unes altres sigles. Per tant, el PSC

haurà de buscar una solució d’emergència en aquesta població de la Ribera d’Ebre. Potser també a Deltebre, on José Emilio Bertomeu i Joan Alginet cada dia estan més incòmodes. En canvi, enllà de la línia del riu Sénia, els socialistes viuen temps feliços: l’exalcalde de Morella, Ximo Puig, apunta a la Generalitat Valenciana. G.M.

POLÍTICA

Vénen 365 dies de campanya Els partits afinen la maquinària de campanya, amb poca atenció per les europees i amb la incògnita del 9-N

A Tortosa i Amposta, l’oposició s’esforçarà per trencar l’hegemonia de CiU, més segura a Gandesa i Móra d’Ebre

Manel Ferré / CiU

Enric Roig / PSC

Gervasi Aspa / ERC

Jordi Jordan / ICV

Joaquim Llopis / PP

L’alcalde d’Amposta està preparat per una dura campanya, en què ERC buscarà menjar-li terreny. Activarà diverses obres a la recta final del mandat.

Els socialistes tortosins estan convençuts que poden donar la sorpresa. Roig ha iniciat la precampanya prometent “deixar-se la pell per Tortosa”.

Afectat per la compra polèmica d’uns terrenys, l’exalcalde continua pesant a ERC i res no fa pensar que siga rellevat. Ara bé, CiU no li posarà les coses gens fàcils.

Serà la seua primera campanya com a candidat, ja que el 2011 era el número 2 de Jaume Forcadell. Buscarà pescar vots a ERC i dels socialistes descontents.

El president del PP al Baix Ebre, candidat del 2011 a Roquetes, té el difícil repte de fer un projecte més fort per al PP de Tortosa, encara sense un candidat clar.

del PSC a Amposta. Tindrà el sempre difícil repte d’intentar un canvi de govern a la capital del Montsià, on el convergent Manel Ferré buscarà revalidar la majoria absoluta. Però a Amposta, en tot cas, caldrà veure si el republicà Adam Tomàs millora resultats i si cristal·litza el que diu l’enquesta cuinada per ERC: un hipotètic empat entre els republicans i CiU. L’altra incògnita és saber si PxC mantindrà el seu regidor a Amposta, si el PP farà candidatura després de la renúncia de Guillermo Martínez, i si les CUP acaben presentant una llista.

davant que tothom esperava, i va ser l’únic precandidat en unes primàries que no es van arribar a celebrar. El seu gran objectiu serà millorar els pobres resultats del PSC de l’any 2011, quan es va enfonsar fins als tres regidors. Però a les municipals de Tortosa, serà clau saber si Ferran Bel opta a una segona reelecció com a candi-

Gustau Moreno TORTOSA Falta just un any per a les eleccions municipals del 2015, però abans la ciutadania de les Terres de l’Ebre i del conjunt del país també podrà votar. La primera cita amb les urnes serà aquest 25 de maig, amb motiu de les eleccions al Parlament Europeu. La segona cita encara no està del tot clara, la consulta sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre. I al mateix temps, els partits de l’Ebre ja han de començar a preparar les seues candidatures per a al maig del 2015. La primera sorpresa ha estat la confirmació de l’actual alcalde de Godall, el socialista Francesc Miró, com a cap de llista

Incògnita Bel a Tortosa En el cas de Tortosa, el PSC també ha anunciat ja qui serà el seu alcaldable. L’actual regidor Enric Roig ha fet el pas en-

La precampanya electoral es preveu llarga i intensa a Tortosa i Amposta. Els partits ja cuinen les primeres enquestes.

dat de CiU. L’alcalde assegura en una entrevista concedida a Canal 21 Ebre i Cop d’Ull que encara no ho té decidit; però també deixa un enigmàtic missatge: si no repeteix, el seu projecte “tindrà continuïtat”. En canvi, els ecosocialistes tenen molt clara la candidatura de Jordi Jordan, l’actual portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa. També vol repetir Josep Felip Monclús com a candidat d’ERC, que acaba de renovar l’executiva local amb la incorporació de Marc Puigdomènech com a president. Però la continuïtat de Xavier Dalmau com a cap de llista del PP no està gens clara. De fet, el nou president del PP a Tortosa, Adolfo Criado, prefereix parlar d’enfortir el projecte, i només ha apuntat el nom del jove

Jaume Soler, nou president de Noves Generacions a Tarragona. Finalment, com en el cas d’Amposta, caldrà veure si PxC pot mantenir el seu regidor de Tortosa, així com preveure la possible entrada de la CUP al consistori. Per tant, la llarga precampanya electoral, tant a Tortosa com a Amposta, es preveu molt intensa. Móra d’Ebre i Gandesa En el cas de Móra d’Ebre, el convergent Joan Piñol confia en revalidar la majoria absoluta. També l’alcalde de Gandesa, Carles Luz (CiU), que podrà acabar el mandat a l’alcaldia tot i que no era això el que estipulava el pacte de govern amb el PP. Durant el mandat, tant Piñol com Luz han tingut una oposició feble.


cop d’ull

4 // Maig 2014

PORTADA

Després dels sis punts

Aitor Pérez POLITÒLEG I MEMBRE D’ÒMNIUM CULTURAL

ESTOS DIES ES REALITZEN mirades retrospectives per encarar el futur. És necessari, per tant, tindre memòria, i en cas contrari recobrar-la. Però el més important és mirar el passat en sinceritat. En les elecal Parlament de cions Catalunya del 25N, CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP van incorporar al programa electoral, amb els matisos pertinents, la realització d’una consulta sobre el futur de Catalunya. De fet, les eleccions ja s’anomenaven ‘plebiscitàries’. DEL RESULTAT ELECTORAL va sorgir una àmplia majoria parlamentària a favor de la realització de la consulta i també una majoria per a l’estabilitat parlamentària: l’’Acord per a la transició nacional i per garantir l'estabilitat parlamentària del Govern de Catalunya’ rebatejat com a ‘Pacte per la Llibertat’ que CiU i ERC, Mas i Junqueras van signar el 19 de desembre de 2012, del qual l’’Annex

1, ‘Procés de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya’ ha servit per guiar l’anomenat “procés” amb la participació en bona mesura també d’ICV-EUiA, CUP i en

La consulta es pot dur a terme, encara que hi hagi municipis que no deixin el padró”

menor, del PSC. “CiU i ERC expressen el compromís que el poble català es pugui pronunciar, mitjançant una consulta, sobre la possibilitat que Catalunya pugui esdevenir un Estat en el marc europeu...” I en funció d’este compromís acor-

den sis punts: la declaració, la llei de consultes, obrir un procés de negociació i diàleg amb l’Estat per a l’exercici del dret a decidir, la creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional, treballar tots els procediments per convocar la consulta i convocar-la. SI ENS FIXEM, DELS SIS PUNTS, cinc ja s’han dut a terme, dos portades del Govern espanyol i les Corts (tercer i cinquè), una clatellada del Tribunal Constitucional (primer) i un carreguem-nos de raons des de dins (quart). Després de la puntada de peu del Congrés, només queda l’aprovació de la proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana (segon), la qual abans de nàixer la majoria ja dóna per recorreguda i després sentenciada pel Tribunal Constitucional. I que depenent del temps, o bé no permetrà dur a terme la convocatòria de la consulta (sisè) o bé

sí, però finalment, no celebrant-la. I a partir d’aquí, què? HI VA HAVER UNES ELECCIONS on els partits que van portar la consulta al programa electoral van quedar avalats per la ciutadania i s’hauran provat els mecanismes constitucionals per realitzar-la, sense èxit. El resultat d’aquesta consulta seria una voluntat directa del poble sobre quin status polític es desitja per a Catalunya. I es pot dur a terme, encara que hi hagi municipis que no cedeixin el padró. Amb les dades del padró que ja disposa l’Idescat o amb modificacions (per exemple: restant no nacionals i sumant residents a l’estranger), amb el cens electoral del 25 de maig, eleccions europees, o modificat (per exemple: restant defuncions i sumant nous votants) o convocant la consulta i eleccions al Parlament. Mirar el passat en sinceritat, recobrar la memòria i encarar el futur.

Compromís amb les persones, l’hora del canvi

Francesc Miró CANDIDAT DEL PSC A AMPOSTA

La proximitat d’un ajuntament permet destinar els recursos allà on són més necessaris”

EN AQUESTS TEMPS de dificultats que sofrim, es fa necessari cooperar els uns amb els altres. Per això urgeix un canvi en els comportaments de la ciutadania, un canvi en les relacions humanes. Tothom hem d’entendre que no podem quedar-nos tancats a casa nostra com si el que li passa al nostre veí no anés amb nosaltres. VAL A DIR QUE MOLTES PERSONES, per mitjà de diverses organitzacions solidàries, realitzen aquesta tasca tan necessària i urgent. ONG’s, però, que estan mancades de recursos econòmics i mitjans tècnics, donat que no reben l’ajut institucional necessari per tal de poder atendre a tothom en condicions òptimes. Els ajuntaments tenen prou capacitat tècnica i humana per ajudar-los i ara, més que mai, cal donar respostes, cal estar al servei de les persones, cal ajudar als aturats i als desnonats, cal estar al costat de la gent que pateix pobresa energètica,

cal donar suport a la ciutadania que ha patit l’engany de les preferents i ara no pot recuperar els seus estalvis... Tantes i tantes desigualtats que és des de la responsabilitat compartida que les podem combatre. NO ENTENC LA POLÍTICA si no és estant al costat de la gent i és des dels ajuntaments des d’on més es pot ajudar als nostres veïns i veïnes. La proximitat d’un ajuntament permet destinar els recursos allà on són més necessaris. AQUEST ESPERIT, i no cap altre, és el que ens ha de portar als servidors públics, a aquells que ens dediquem a fer política, a que no hi hagi cap ciutadà sense la seva oportunitat, i en això he esmerçat i continuaré esmerçant tots els meus esforços. AQUESTES PREMISSES són les que m’han dut a afrontar el compromís d’encapçalar la llista del PSC a les eleccions municipals de 2015 a Amposta.

Reafirmo el meu compromís amb els ampostins i les ampostines amb el convenciment que aportaré la meva experiència en l’àmbit municipal per liderar l’alternativa serena, responsable i seriosa que necessita Amposta”

UN DELS PRINCIPALS OBJECTIUS que avui tenim, i que assumeixo com a prioritari, és generar les polítiques econòmiques necessàries que creïn ocupació pensant en la ciutadania en general, atenent les especificitats de cada col·lectiu en particular, començant pels joves perquè no hagin de marxar fora a guanyar-se la vida. També és fonamental recuperar el lideratge que Amposta, malauradament, ha perdut en els darrers anys. AIXÍ, ENTENDREU que el meu és un pacte amb les persones perquè tinguem tots un present digne i un futur millor. Precisament, per això, reafirmo el meu compromís amb els ampostins i ampostines amb el convenciment que aportaré la meva experiència en l’àmbit municipal per liderar l’alternativa serena, responsable i seriosa que necessita Amposta.


cop d’ull

Maig 2014 // 5


cop d’ull

6 // Maig 2014

O OPINIÓ

CONFIDENCIAL: CIU, ERC I EL COPATE EL CONSORCI de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) és el nou camp de batalla entre CiU i ERC al territori. Fa mesos, els republicans no entenien la virulència de l’oposició de CiU en municipis que governen: Alcanar, l’Aldea o Deltebre. Ara les tornes han canviat i CiU es troba una oposició molt estricta d’ERC a Amposta o la Ràpita, en què els re-

publicans es veuen com una clara alternativa en els respectius municipis. En el cas del COPATE, el desencontre té altres motius de fons, però també cal emmarcar-lo en la mala relació que CiU i ERC mantenen al territori, més enllà de la bona entesa en el procés nacional. De fet, els republicans mai han entès que CiU mantingués els pactes amb el PP als consells del Baix

Ebre, del Montsià i de la Terra Alta. Així, encara que el primer acord per impulsar aquest COPATE va ser a partir d’una entesa CiU-ERC, l’acord definitiu ha estat CiU-PSC-PP, tot i que el PP no va sortir a la foto. Segons CiU, ERC va començar a torpedinar la negociació després de la polèmica a Deltebre per la compra dels terrenys de Gervasi Aspa, president d’ERC a l’Ebre.

Marea blanca

Salvador Peiró SOCIÓLEG

ARA QUE UNA MUNNIÓ d’interessos diferents estan a punt de conformar de nou la formidable marea blava, aprofitaré per posar sobre la taula una qüestió sobre la qual fa temps que hi dono voltes. I per això, parteixo de la idea que totes les postures del NO presenten una connotació clarament conservadora. De fet, si analitzem la major part dels moviments supralocals de protesta, en comprovarem aquesta qualitat conservadora en el sentit que la mobilització sempre és efectiva quan ens sentim amenaçats de perdre el nostre status quo i, en canvi, poques vegades reaccionem col·lectivament i amb la mateixa intensitat que quan es tracta d’aconseguir alguna cosa que no tenim. NO TROBEU CURIÓS, si més no com a factor cultural, que la por a perdre mobilitzi més que

el desig a tenir?

ÉS INNEGABLE PERÒ QUÈ, tradicionalment, el nostre territori ha patit, i pateix, agressions que han anat deteriorant o amenacen el seu incomparable atractiu. Però, tanmateix, és recurrent la manca de senyals d’ambició col·lectiva que ens podrien dotar d’una identitat allunyada del NO sistemàtic i d’un poder de negociació poderós i efectiu. Sense anar més lluny, i per posar un exemple, molt a prop de nosaltres i en molt poc temps es faran grans inversions susceptibles de generar sinergies econòmiques molt importants i que, alhora, permetran un envejable desenvolupament socioeconòmic de la zona d’influència. Em refereixo a l'imminent corredor mediterrani i al gran clúster del sector de l’oci que s’està projectant al Camp de Tarragona.

OBVIAMENT, EN AQUESTS dos casos la mobilització ebrenca del NO no tindria sentit. Però es podrà permetre el territori contemplar de lluny una oportunitat com aquesta?

El Sí també requereix un posicionament territorial clar i contundent ”

DE LA MATEIXA MANERA que el moviment antitransvasament va més enllà d’una visió estrictament localista, l’abordatge de les reivindicacions del SÍ també requereix un posicionament territorial clar i contundent. I si una

cosa tenim clara és el dèficit d’infraestructures de comunicació que arrossega el territori en el seu conjunt. En aquest sentit, seria casi innegociable enllaçar per autovia gratuïta l’Hospitalet de l’Infant amb el País Valencià perquè ens apropi al clúster; és vergonyós mantenir en el seu actual estat l’accessibilitat a l’estació de l’Aldea i la seva inoperativitat com a gran estació de mercaderies, com també seria imprescindible desdoblar l’eix de l’Ebre fins a Lleida perquè generi un gran flux des de l’interior peninsular. Podríem seguir anotant desitjos i necessitats del territori però l’important que ara volem destacar en aquest escrit és la necessària conscienciació que no només cal mobilitzar-nos per dir NO, també cal organitzar-nos per assolir aquelles coses que SÍ volem a casa nostra. També ens cal una marea blanca.

BCN World sí, però no així TARRAGONA I L’EBRE

són territoris amb un 27% d'atur, el més elevat de Catalunya. En aquestes condicions, davant greus dificultats econòmiques per a moltes famílies, no seria responsable oposar-se a un projecte que pot generar milers de llocs de treball. Ara bé, això tampoc significa que Govern i Parlament hagin de redactar normatives a mida, acceptant condicions de promotors privats com si fossin innegociables. EL NOSTRE ÉS UN PAÍS que necessita facilitar inversions i donar eines als emprenedors, sí. Però a tots. Els petits i mitjans empresaris, que són els qui més ocupació creen, assumeixen un Impost de Societats del 25%. Ells, i tots els ciutadans, paguem religiosament un 21% d'IVA. Les administracions públiques porten anys demanant esforços extraordinaris a tothom. Això cal tenir-ho present en qualsevol negociació.

“Els socialistes no acceptarem en cap cas una rebaixa d’impostos del 55 al 10% per a BCN World”, deia el diputat del PSC Xavier Sabaté el 28 de gener. Just un mes després s’acordava, exactament, rebaixar l’impost del joc del 55 al 10%...

Una nova mostra de precipitació per part de CiU i PSC, que podien assolir un millor acord”

CiU i PSC han demostrat una escassa capacitat de negociació. Una inversió que hipotèticament pot arribar a 4.700 milions s'ha de promoure, certament. Ara bé, no era negociable un punt intermedi? Només es podia garantir els 17 milions

recaptats l'any passat? En relació a les quantitats que mourà el complex, aquesta xifra resulta ridícula. I més si ho comparem amb els tipus impositius que paga la resta d’empresaris del nostre país. EN EL PACTE S’INCLOU UN fons social destinat al territori. Un mecanisme interessant, sí; però amb només un 1% és clarament insuficient. Una nova mostra de precipitació per part de CiU i PSC, que podien assolir un millor acord. No s’hi val dir que era això o res: els promotors són conscients de l'entorn, equipaments públics i privats existents, potencial de creixement... Cal confiar més en les potencialitats que tenim, a l'hora de negociar un projecte així. SI L’ARGUMENT PRINCIPAL són els llocs de treball, prioritat que des d'ERC compartim plenament, per què no vincular les condicions a l'ocupació realment creada? Aquí, però, entrem en la part menys clara del pacte, jus-

tament la que hauria de ser més important. Manca garantir uns mínims en quantitat i qualitat dels llocs de feina, que són la raó que justifica el conjunt de l’acord sobre el BCN World. I tampoc sabem com es materialitzarà el projecte, quin respecte tindrà per l'entorn, o quins seran els recursos naturals que s'utilitzaran. CALDRÀ SEGUIR DE BEN a prop, doncs, la tramitació de BCN World. D'entrada comencem malament, amb un pacte que beneficia uns promotors quan encara no han demostrat ser-ne mereixedors. Ara bé, tampoc podem oposar-nos frontalment a un projecte que pot esdevenir una sortida per a molta gent que pateix la xacra de l'atur, i que pot dinamitzar l'economia del Camp de Tarragona i de Terres de l'Ebre. Cal, doncs, millorar-ne les condicions, garantint que el projecte del BCN Wold beneficia realment el territori i la seva gent. Encara hi som a temps, i hauríem de posar-nos d'acord perquè així sigui.

Marc Puigdomènech PRESIDENT D’ERC A TORTOSA


cop d’ull

Maig 2014 // 7 Edita: Doble Columna, s. l. Av. Remolins 24 - TORTOSA Tel. 977 58 80 32 premsa@uncopdull.com www.uncopdull.com Cop d’Ull només expressa la seua opinió en els editorials. Els articles publicats exposen el punt de vista dels autors. La direcció de la empresa Doble Columna, s.l. declina tota responsabilitat vers els comentaris dels seus col·laboradors.

SERÀ NOTÍCIA FEDERICO MAYOR Zaragoza presidirà aquest 24 de maig, a Tortosa, l’entrega de premis que porten el seu nom, i que han assolit un cert prestigi al país. Enguany, l’entitat Amigues i Amics de la Unesco han

volgut guardonar els millors projectes que fomenten ciutadans i ciutadanes lliures i responsables. De fet, hi ha un total de 42 projectes inscrits. L’acte, a més, es farà en un escenari únic: el parador de Tortosa.

Dipòsit Legal:

T-52/95 Amb el suport:

Director Gerent: Albert Roda Director: Gustau Moreno Directora Adjunta: Cinta Bonet Redacció: Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú, Sílvia Alarcón Disseny : Claudio Ena, Jordi Aljarilla Imatge: Eduardo Bertolín, Manolo Velázquez Col·laboradors: Enric Ginovart, Jaume Querol, Núria de Santiago Jesús M. Tibau, David Jiménez Administració: Noelia Castillo Comercials: Maria José Vicente, David Fornós

ENVIA’NS ELS TEUS ARTICLES D’OPINIÓ premsa@uncopdull.com

CARTES AL DIRECTOR cartes@uncopdull.com

OPINIÓ

EDITORIALS

Les europees del 25 de maig són importants per a l’Ebre ots els partits polítics coincideixen en la importància de les eleccions al Parlament Europeu del proper 25 de maig. Però això sembla, malauradament, una escenificació de cara a la galeria, perquè a hores d’ara els partits i la seua militància estan molt poc mobilitzats. En el cas de l’Ebre, les europees arriben també com unes eleccions llunyanes, tot i que a Europa han de decidir-se moltes coses importants, fins i tot vitals, per al nostre territori. Si “lo riu és vida”, cal tenir clar que serà la Comissió Europea que ara surti de les urnes la que determinarà si el nou pla hidrològic de la conca de l’Ebre, i l’hipotètic nou Plan Hidrológico Nacional (PHN), compleixen la Directiva Marc de l’Aigua.

T

MIGUEL ARIAS CAÑETE, de fet, ha deixat el ministeri d’Agricultura, un cop aprovat el pla hidorlògic de l’Ebre, per presentar-se com a candidat del PP i intentar convertir-se en el nou comissari europeu

de Medi Ambient. El PP ha volgut destacar l’experiència d’Arias Cañete com a ministre i també com a eurodiputat. Però vist des de les Terres de l’Ebre, fan respecte algunes de

projecte de construcció i integració europea continua confiant en l’estat del benestar social i de drets. L’altra opció és consolidar la política d’austeritat extrema que, segons alguns experts, està alentint la recuperació econòmica. Per tant, en aquesta campanya per les europees del 25 de maig, els partits haurien d’explicar molt bé quines són les seues propostes en aquest sentit, perquè la ciutadania puga votar amb prou informació.

Serà la nova Comissió Europea, sortida de les urnes, la que dirà si el pla hidrològic de l’Ebre, i el futur PHN, s’ajusten a la Directiva Marc de l’Aigua les seues declaracions sobre el cabal mínim que es pot aplicar al tram final del riu. També el fet que moltes vegades ha criticat les normatives mediambientals europees, pel fet de ser massa garantistes. PERÒ, A MÉS A MÉS, les eleccions del 25 de maig són importants perquè en els propers anys caldrà decidir si el

EL DEBAT NACIONAL, gairebé inevitablement, és el tema que acabarà centrant a Catalunya la campanya de les europees. I en certa manera estarà bé, ja que potser les eleccions del 25 de maig seran les primeres plebiscitàries sobre l’encaix de Catalunya i Espanya. Els partits favorables a la consulta, per pur tacticisme, van perdre l’oportunitat de fer una llista conjunta. La ciutadania que vol votar -”sí” o “no”- ja pot fer-ho el dia 25.

Una aposta pel periodisme de proximitat COP D’ULL ja s’ha fet gran. Aquest mes de maig sortim al carrer amb un nou format, com a primer pas per canviar de periodicitat. També ho fem amb una aposta per la qualitat, amb un disseny més modern i noves seccions a tot color. Volem explicar-vos el perquè de les notícies, i les conseqüències que tenen sobre la ciutadania del territori. Creixem en continguts, amb més opinions i més anàlisi de l’actualitat del territori. De tot el territori. AQUEST PERIÒDIC aposta pel periodisme de proximi-

tat. Però vol anar més enllà de les actuals fronteres administratives. Informar de tot allò que passa a les Terres de l’Ebre, però també en comarques veïnes i germanes com són el Baix Maestrat, el Matarranya i el Priorat. La idea és que els ciutadans i ciutadanes units per una llengua, una història, una cultura i una tradició en comú puguen tenir el nou periòdic Cop d’Ull com a mitjà de referència. Un mitjà que vol seguir creixent i que, per fer-ho, buscarà la complicitat i la impliació de la societat de tot el territori.

Més diàleg per a Batea, pel bé de la Terra Alta EL CONFLICTE pel servei de rehabilitació de Batea ha arribat als jutjats. Paral·lelament, la polèmica també ha esclatat en el ple de l’Ajuntament, fins al punt que l’alcalde, Joaquim Paladella, va haver de suspendre una sessió pels aldarulls provocats per un sector del públic. La

tensió ha arribat a uns límits desaconsellables, i algú hauria de posar seny per evitar una fractura social entre els bateans, que després costarà molt de curar. La brega política i els enfrontaments personals haurien de quedar al marge de la prestació de serveis a les persones.

EL MUR Jordi Jardí PRESIDENT DEL CONSELL DE LA RIBERA D’EBRE

Ha pogut reconduir la situació al Consorci de la Residus de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat. A més, també ha anunciat que invertiran 550.000 euros en nous contenidors i en un camió.

Joan M. Masdéu

Alberto Garre

Octavi Serret

Xavier Pallarès

ALCALDE DE SANT CARLES DE LA RÀPITA

PRESIDENT DE LA REGIÓ DE MÚRCIA

LLIBRETER I ACTIVISTA CULTURAL

DELEGAT DE LA GENERALITAT A L’EBRE

Ha fet possible l’arribada del primer creuer turístic al port de la Ràpita, el proper 9 de juliol. A més, de la mà de la marca Saborea España, els atractius de la Ràpita es vendran en el mercat asiàtic.

El nou president de la Regió de Múrcia ha heretat la principal reivindicació de Ramon Luis Valcárcel. El primer que ha fet en jurar el càrrec ha estat anunciar que demanarà un gran tranvasament de l’Ebre.

El propietari de la llibreria Serret de Vall-deroures ha organitzat uns premis literaris per reivindicar els valors del món rural. El seu nou projecte és fomentar la creació literària a escoles del Matarranya.

El delegat del Govern ha estat massa tebi reclamant a Renfe que garantisca el servei ferroviari a Tortosa, suspès el 6 d’abril per la protesta de Trens Dignes. La gestió de Rodalies és de la Generalitat.


cop d’ull

8 // Maig 2014

OPINIÓ

El canvi comença per Europa

Joan Sabaté SENADOR SOCIALISTA I PORTAVEU DE L’ENTESA A LA COMISSIÓ MIXTA PER LA UNIÓ EUROPEA

”La disjuntiva és més federalisme o més nacionalisme. Apostem clarament per la primera opció”

EL PROPER 25 DE MAIG se celebraran eleccions per elegir el nou Parlament Europeu. Certament, com estem sentint darrerament, són unes eleccions europees especialment importants per diverses raons. El Tractat de Lisboa de 2008, que té caràcter de tractat constituent, ha obert un nou marc institucional que aprofundeix en la democratització de les institucions europees, un parlament amb moltes més competències i un paper més determinant; entre altres, per escollir el nou president de la Comissió Europea, fins ara designat pel Consell Europeu (l’òrgan que agrupa als caps d’estat i de govern dels països de la Unió). EL TRACTAT DE LISBOA, en reforçar en paper de les institucions europees i, entre altres coses eliminar la necessitat d’unanimitat en moltes de les decisions del Consell Europeu, significa un pas endavant molt important en el desenvolupament del marc federal en què es fonamenta la Unió. ARA, EL REPTE és aprofitar els mecanismes democràtics, començant pel vot ciutadà i el reforçament de les institucions federals comunes, per avançar en una Europa més social. El gran debat de la darrera legislatura, amb una Unió Europea en mans dels partits conservadors, ha estat a l’entorn de les mesures per sortir de la crisi: austeritat o creixement. S’han marcat unes polítiques econòmiques i socials basades en criteris libe-

rals que han prioritzat la moderació de la despesa pública, la retallada de serveis socials, la limitació del creixement i les reduccions salarials, mentre veiem que els Estats Units d’Amèrica, amb unes polítiques més expansives, reduïen l’atur i sortien abans de la crisi.

El gran debat de la darrera legislatura, amb una Unió Eruopea en mans dels partits conservadors, ha estat a l’entorn de les mesures per sortir de la crisi: austeritat o creixement”

CAL UN CANVI DE POLÍTIQUES fent que el Banc Central Europeu (BCE) i el Banc Europeu d’Inversions (BEI) injectin recursos a les empreses per afavorir la inversió, el creixement i la creació de llocs de treball, tot reforçant les polítiques que garanteixin els drets socials. I fer-

ho en el marc dels objectius de l’estratègia 2020 del que s’ha dotat la Unió Europea. És a dir, aposta prioritària pel coneixement i la innovació, creixement sostenible, eficàcia en la gestió dels recursos i més competitivitat. És en aquest marc on cal centrar la defensa de l’Ebre, i l’impuls a un creixement integrador, orientat a reforçar l’ocupació i la cohesió social i territorial. Per això, cal una victòria de l’esquerra, una victòria dels socialistes europeus, que canviï el rumb de la Unió. UNA VICTÒRIA DEL SOCIALISME EUROPEU significaria també un fre al creixement dels nacionalismes euròfobs, contraris a reforçar les institucions europees i, fins i tot, en molts casos, contraris a la pròpia Unió. El discurs que tots els mals vénen de les institucions de Brussel·les es contradiu amb la nostra pròpia experiència, conscients dels molts beneficis que ens ha portat pertànyer a la Europa Unida d’ençà el nostre ingrés el 1986 de la mà de Felipe González. UNA COSA ÉS VOLER canviar les polítiques de la Unió i l’altra combatre la Unió, defensant els reforçament de les competències nacionals i aixecant més fronteres. La disjuntiva és més federalisme o més nacionalisme. Els socialistes apostem clarament per la primera opció des d’una ferma convicció europeista. Volem una Europa més democràtica, més federal i més social.

Manel Zaera BLOCAIRE

Dos apunts de l’abril COP DE PUNY A NAVARRO. Una dona agredeix amb un cop de puny Pere Navarro en una celebració privada en una església. Injustificable. Alguns no han trigat a parlar del mal clima causat pel procés pel dret a decidir i l'independentisme. Injustificable també. Alguns s'agafen a un ferro roent per criminalitzar o tacar la imatge de tot allò que faci tuf a dret a decidir. Canviem de context. Imaginem els anys 30, el pistolerisme. És insultant quan se l'utilitza per justificar l'aixecament militar del 36. Alguns dels que ho rebutgen ara donen per bona l'argumentació de la violència causada pel dret a decidir.

RÚSSIA, UCRAÏNA, PALESTINA. El 24 d’abril als mitjans sortia John Kerry avisant Putin que estava arribant al límit amb els seus moviments a Ucraïna. Exagerant -de moment- sembla com si Rússia estigués imitant els fets consumats de l'Alemanya nazi envaint països veïns. Kerry l'acusava d'envair territoris d'altres estats. Sense ser el mateix cas, els EUA han permès que Israel reduís Palestina a la mínima expressió amb el pas dels anys, i sense cap advertència de mesures si no es corregien els fets. Per a les Nacions Unides, 4,7 milions de palestins són considerats refugiats gràcies a la progressiva ocupació de terres i del clima de violència a la zona. No és antisemitisme queixar-se d'això, és denunciar injustícies, les faci qui les faci. Els EUA, però, igual que el món occidental en general, actuen o no en funció del subjecte dels fets.


cop d’ull

Maig 2014 // 9

OPINIÓ CARTES AL DIRECTOR

Atrapats en l’estereotip ebrenc QUEDEN LLUNY, aquells temps en què les Terres de l’Ebre no eren objecte de comentari o protagonistes als mitjans de comunicació de gran abast. Afortunadament, ara, i des de ja fa anys, sembla que la cosa ha anat canviant. Cal reconèixer l'inestimable paper que va jugar l’intent d'agressió del PHN. Cal felicitarse. Qui no és a l'aparador, no existeix. Però de tot el que s'explica, conta i s’informa de natros i del nostre territori, la major part, està referit al riu, al delta, a la jota o als correbous. Tot plegat, està molt bé, però podem quedar atrapats en l'estereotip. Un botó: en una entrevista a Montse Castellà, a Catalunya

Ràdio, en disposar-se a cantar, Joan Barril, li diu: “Pensava que anaves a cantar De Roquetes vinc”. Podria donar molts més exemples. M’agradaria que, a banda de sortir pel que sortim, que no menystinc ni rebutjo en absolut, ans al contrari, també ho féssim amb motiu de la publicació de llibres d’autors ebrencs, per estudis o formació i investigació universitària, pels postres artistes d’altres disciplines més universals, per les nostres empreses o pels nostres productes i gastronomia. No nego els senyals positius, que els hi ha, però falta més diversificació.

Tortosa es mou en bici TORTOSA PODRIA ser una ciutat ideal per anar en bicicleta. Les distancies són molt curtes: es pot anar de punta a punta en un no res. El temps, també. Rarament fa fred de debò ni plou gaire. I és plana. Si no és que vius als afores, no hi ha grans pujades per a sofrir. Si afegim tot allò que coneixem de les avantatges de moure’s en bicicleta – per la salut, pel medi ambient, per la butxaca (heu vist el preu de la gasolina?), i per la rapidesa (hi ha gent que passa mes temps buscant un lloc per a estacionar que trigarien en creuar Tortosa en bici) – m’és molt difícil entendre per què la gent no l’usa més. Per exemple, els joves per anar a l’institut, la gent que treballa al centre, o qualsevol ciu-

JOAQUIM BARBERÀ JESÚS , BAIX EBRE

ELS TUITS

tadà que vulgui anar a comprar una cosa o anar a la biblioteca. Li he donat moltes voltes al cap i l’únic motiu que puc trobar és la sensació de perill quan els ciclistes urbans ens toca anar junts amb el transit motoritzat (cosa normal en una ciutat com Tortosa, en què no es pot solucionar tot amb carrils bicis). Trobo que amb una mica més de paciència per part de molts conductors, i una regulació estricta de zones amb velocitat reduïda (sobretot els eixos principals de la ciutat que sovint semblen autopistes, com la Generalitat, el carrer Barcelona, o la Ronda Docs), tots en sortiríem guanyant.

BRIAN CUTTS TORTOSA, BAIX EBRE

Un passeig de cinc quilometres per la vora del riu a Tortosa D’UNS QUANTS ANYS cap aquí, les vores del riu s’estan conformant com el principal eix de passeig de la ciutat. La urbanització del Passeig de Ribera i la posada en funcionament del Pont Roig han possibilitat una àmplia zona de lleure molt ben connectada i cada vegada més freqüentada. El lligam amb Ferreries i el Temple ha millorat, però no així amb Remolins. Portar aquest flux de vianants i ciclistes cap al nord-est de la ciutat esdevé una aposta cap al reequilibri. Les actuacions urbanístiques futures ho haurien de contemplar. Veig una passarel·la a l’actual monument de la

batalla de l’Ebre, amb una vorera ampla, guanyada al riu que permetria un contínuum de passeig. I veig el Pont del Mil·lenari fent d’anella a aquest circuit amb un nou passeig per la banda de l’Horta de Sant Vicent. Les ciutats capdavanteres en la mobilitat prioritzen qui es desplaça a peu o en bicicleta. La ciutat es repensa amb voreres amples, arbrat i mobiliari urbà adient, per tal de crear espais de trobada agradables. I no abandono el somni de poder caminar algun dia pel Camí de Sirga. Tot és voler-ho!

ALONS NAVARRO TORTOSA, BAIX EBRE

FOTODENÚNCIA

Joan Alginet @joanalginet 4 d’abril El president de la CHE diu que el problema de la regressió del Delta no es soluciona amb més cabal. I amb menys sí? @PDE #noalpladeconca

Ferran Bel @Ferran_Bel 23 d’abril Avui dia de #SantJordi ha mort a #Tortosa el poeta Gerard Vergés, persona compromesa amb la seua ciutat, el seu país, i la cultura

Joan Pere Gómez @JPGomezComes 1 d’abril Aquest conveni amb BCN World ens generarà 17.000 llocs de treball directes. Ens podíem permetre dir NO???

Dani Forcadell @daniforcadell 13 d’abril Alguna mona de Pasqua amb #caragolPoma de xocolata? És per un amic...

Isabel Ferré @isabel_miferre 4 d’abril Presentació a #Amposta de les capses de memòria i natura al @museuterresebre. Museu obert a la societat civil

Aquest és l’estat que presenta el carrer Comerç, al barri de Ferreries de Tortosa. La calçada destrossada i les voreres plenes de forats. Un estat lamentable per un dels carrers més transitats del barri. Potser que el govern de CiU faci alguna cosa abans que ningú prengui mal. Joan Pere López

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuitcents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a cartes@uncopdull.com


cop d’ull

10 // Maig 2014

T

NOU FORMAT, MÉS IMATGE COP D’ULL ha volgut incloure una nova secció “més visual” aprofitant el canvi de format del periòdic. Aquestes pàgines recolliran les imatges més significatives del mes acompanyades d’una petita explicació que posin el lector en context. La finalitat és aprofitar la força de les imatges per oferir un altre punt de vista als lectors del nou

periódic, i que aquests també puguin interpretar l’actualitat ebrenca des d’una altra vessant. Les noves tecnologies ens han permès captar amb molta facilitat tot allò que passa al nostre voltant. I Cop d’Ull també vol contribuir a generar més riquesa des d’un punt de vista periodístic amb més dades, més informació i més imatge.

TELEOBJECTIU

Cop d’Ull presenta imatge i regala 500 euros

Cinta Bonet Cop d’Ull va aprofitar la Diada de Sant Jordi per donar a conèxier en societat la seva nova imatge. I ho va fer d’una manera força divertida i en col·laboració de les principals llibreries del territori. La gent que va acudir a una quinzena de llibreries de les Terres de l’Ebre, el Baix Maestrat i el Matarranya va trobar uns expositors que reproduïen una portada gegant del nou Cop d’Ull. Uns expositors que van servir perquè tothom es pugués fer unes fotografies que han permès participar en un concurs i guanyar un premi de 500 euros. Només calia que, per la diada de Sant Jordi, els seguidors de Cop d’Ull al Twitter o al Facebook es fessin un retrat amb la portada gegant que

es van trobar a les diverses llibreries, i que després compartissin les fotografies amb l’etiqueta #copdull o amb la menció @copdull en aquestes dues xarxes socials. La foto més retuitejada a Twitter o la que tingués més “m’agrada” al Facebook seria la que guanyaria els 500 euros. Doncs bé, la foto guanyadora ha estat la que va penjar Sandra Gómez a Facebook. Es tracta d’una foto que es va fer a l’expositor de Cop d’Ull a Llibreria Sanchis de Deltebre. En aquesta es pot veure un bebé molt graciós, amb ulleres de sol i una rosa de paper amb motiu de la celebració de Sant Jordi. En el moment de tancar l’edició del nou periòdic Cop d’Ull la foto de Sandra Gómez havia aconseguit fins a 160 “m’agrada” a Facebook. Enhorabona a la guanyadora i moltes gràcies a tots els que vau participar en aquesta iniciativa.

160 La foto guanyadora del concurs de Cop d’Ull ha estat la realitzada per Sandra Gómez. La fotografia que mostra un bebé va aconseguir 160 “m’agrada” a Facebook.


cop d’ull

Maig 2014 // 11

TELEOBJECTIU Els carrers s’omplen de llibres i roses per Sant Jordi Cinta Bonet Fotos: Gustau Moreno / ACN El bon temps va animar els carrers de les Terres de l'Ebre en motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi. A Tortosa, l’activitat es va concentrar al carrer Sant Blai i la plaça de l'Àngel, i també, per segon any consecutiu, al carrer de la Rosa, per iniciativa dels comerciants del nucli antic. Així, a partir de mig matí, els ciutadans van començar a omplir les cèntriques artèries de la ciutat, mentre els escriptors signaven amb orgull els seus llibres.

Durant tot el dia, molts escriptors locals van signar les seves obres en les parades que hi havia a les llibreries

Comiat i homenatge a Gerard Vergés Gustau Moreno Fotos: ACN

L’altar major de la catedral de Tortosa va omplir-se el 25 d’abril amb centenars de persones que van voler donar l’últim adéu a Gerard Vergés, mort la nit de la diada de Sant Jordi als 83 anys. Va ser una breu cerimònia religiosa, oficiada per quatre sacerrdots, seguida d’un recital de versos a càrrec del professor Manel Ollé i d’un dels néts del poeta. Ollé, un dels grans defensors de la importància de l’obra de Vergés, va llegir versos de ‘L’ombra rogenca de la lloba’, el primer i més reconegut poemari del poeta, i amb el que va guanyar el premi Carles Riba l’any 1981. Després, el nét de Vergés va llegir ‘Maig d’amor’, i va acabar amb un fil de veu dient “gràcies, iaio”. Tampoc hi va faltar la música, de la mà de la cantautora Montse Castellà, que va musicar poemes del mateix Vergés, i també del grup Riu en So, que justament es troba enregistrant un disc amb cançons basades en textos del poeta. [ ]Els familiars de Vergés van acompanyar el fèretre a l’altar major. / Foto: ACN

Ferran Mascarell, al funeral del poeta EL CONSELLER DE CULTURA va assistir al funeral de Gerard Vergés, qui l’any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Ferran Mascarell va glossar Vergés com “un dels grans homes de lletres i humanistes del país”. Mascarell va avançar que el Govern té intenció de parlar amb la família, la ciutat de Tortosa i el món acadèmic per retre un nou homanatge a la figura de Vergés.


cop d’ull

12 // Maig 2014

TELEOBJECTIU SANT JAUME D’ENVEJA / DELTEBRE

Més de 10.000 persones es mobilitzen al cor del Delta contra el nou Pla Hidrològic de l’Ebre

El punt àlgid de la manifestació va arribar en el moment de creuar el pont Lo Passador sobre el riu Ebre

[ ] La marea blava va sortir al carrer tot i l’amenaça de pluja. / Fotos: ACN

Cinta Bonet El 28 de febrer ens arribava la notícia. El Consell de Ministres aprovava el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. Un pla que, entre d’altres, fixa un cabal mínim per al tram final del riu Ebre de 3.100 hectòmetres cúbics l’any, és a dir, un cabal de 100 metres cúbics per segon de mitjana, mentre que el Govern en reclamava 7.167 en any sec, 9.508 en any mitjà i 12.543 en any humit. La Plataforma en Defensa de l’Ebre va engegar ràpidament la seva maquinària i el mateix dia que la portaveu i vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciava l’aprovació del Pla, el moviment antitransvasament advertia que es convocaria en breu una primera mobiltizació de rebuig al Pla Hidrològic en algun municipi del Delta de l’Ebre. Aquesta gran mobilització es va produir el passat 30 de març entre els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre. Més de de 10.000 persones

van manifestar-se per reclamar un altre cabal per al tram final del riu sota el lema: L’Ebre sense cabals és la mort del Delta. Tot i la pluja amenaçadora, la ciutadania va respondre a la crida de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, recuperant les samarretes blaves i el nus utilitzats fa una dècada. També es van tornar a veure altres pancartes clàssiques de la PDE, com ara 'Riu mort, Delta perdut, Catalunya sense sud'. I tambe una altra de més actual: 'Bancs d'aigua igual a transvasaments'. La mobilització va transcórrer de manera més que pacífica pels carrers de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. El punt àlgid va arribar en el moment de creuar el riu Ebre pel pont del "Passador", que uneix els dos municipis, i també en finalitzar la manifestació, a l'Ajuntament de Deltebre. Abans de la lectura del manifest i de l'actuació d'alguns grups musicals del territori, la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta va aixecar un pilar de quatre per mostrar també el seu rebuig al pla de conca.


cop d’ull

Maig 2014 // 13

TELEOBJECTIU

Manolo Tomàs: “La mobilització acaba de començar”

[ ] Els membres de la PDE van encapçalar la manifestació. / Fotos: ACN

La gent de les Terres l’Ebre necessitarà el suport de tothom per poder aturar el nou Pla Hidrològic

3.100 hm3

El Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, aprovat pel Consell de Ministres el passat 28 de febrer, reserva per al tram final del riu un volum mínim de 3.100 hectòmetres cúbics a l'any, és a dir, un cabal de 100 metres cúbics per segon de mitjana.


cop d’ull

14 // Maig 2014

T TORTOSA

TARGETA ROJA A LA ZONA BLAVA TORTOSA HA RETALLAT 73 places de l’ampliació de la zona blava al barri del Temple, però manté l’horari de tarda i els dissabtes al matí al barri de Ferreries. El govern municipal reitera que gestiona la zona blava amb racionalitat i sosteniblitat, i aplicant el pla de mobilitat que va impulsar, durant el mandat anterior, un regidor d’ERC. Amb

aquest argument pretén desactivar les possibles queixes dels republicans. Però la realitat és que molts ciutadans rebutgen l’ampliació d’una zona blava que, durant un temps, només va beneficiar l’empresa que havia de construir les piscines. En quatre estones, el PSC va recolllir 682 signatures que així ho han demostrat. GUSTAU MORENO.

ECONOMIA

SOCIETAT

L’Expoebre obre portes a la recuperació econòmica

El llegat de Mayor Zaragoza es podrà visitar

La 70a fira multisectorial referma l’aposta pel turisme, l’emprenedoria i l’Ebreambient

Gustau Moreno TORTOSA El secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà, és l’encarregat d’inaugurar enguany la 70a Fira Multisectorial de les Terres de l’Ebre. Una fira Expoebre que obre les portes l’1 de maig al pavelló firal de Tortosa, amb l’objectiu de ser un aparador de la recuperació econòmica. Així ho ha destacat l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel: “Pensem que aquesta petita reactivació econòmica, que ja es pot albirar, tindrà el seu reflex a la fira Expoebre”. En aquest sentit, Bel també ha recordat l’aposta per la gratuïtat de l’entrada, amb l’objectiu d’afavorir una major afluciència de visitants. A banda, l’Expoebre ha mantingut una contenció en els preus dels expositors de la fira, a més d’introduir bonificacions per determinats col·lecitus, com ara els artesans i els emprenedors. “Expoebre i totes les fires mutlisectorials han passat mo-

ments molt complicats, i això ens obliga a repensar-nos i especialitzar-nos”, ha afegit l’alcalde. De fet, Bel també ha remarcat l’aposta pel saló Ebreambient, que enguany posarà un èmfasi especial en el sector de la biomassa. I és que l’aprofitament de la biomassa per a la generació energètica és un filó: les Terres de l’Ebre, després dels Pirineus, són el segon territori amb més superficie forestal pública, i un dels més potents de Catalunya. Els altres espais diferenciats de la fira Expoebre seran el Racó dels Emprenedors i l’Espai Turisme. De fet, el recinte de l’Expoebre tornarà a estar distribuït per sectors i combinarà els més tradicionals amb els més representatius, com ara l’exposició més important de vehicles nous de les Terres de l’Ebre. A més, Fira de Tortosa espera que la coincidència de l’Expoebre amb el llarg pont de l’1 de Maig puga atraure fins al pavelló de Remolins també els turistes. Per tant, més visitants de fora de les Terres de l’Ebre.

El 9è Saló de Medi Ambient i Sosteniblitat estarà dedicat al sector de la biomassa

Una imatge de l’Expoebre del 2013, que va aplegar uns 180 expositors. // FOTO: AJUNTAMENT DE TORTOSA.

Festa de les Revistes a Tortosa Les revistes Descobrir, Sàpiens i Cuina han elegit la ciutat de Tortosa per realitzar una acció promocional conjunta, en el marc de la fira Expoebre. Serà aquest dissabte, 3 de maig, quan les tres revistes i el mateix Ajuntament de Tortosa han organitzat un programa d’actes que inclou conferències, visi-

tes guiades, demostracions gastronòmiques, rutes fotogràfiques i presentacions de llibres de recerca històrica. Tortosa ja va acollir l’any passat el Dia Sàpiens, amb un cert èxit de públic, i ara l’Ajuntament i les tres revistes han volgut repetir l’experidència i reforçar l’acció perquè tinga major volada.

Gustau Moreno TORTOSA El fons que Federico Mayor Zaragoza va cedir a la Cambra de Comerç de Tortosa es podrà visitar una vegada al mes. Serà a partir del proper 23 de maig, amb un acte que comptarà amb la presència del mateix exdirector general de la Unesco. Així ho va avançar, en una entrevista a Canal 21 Ebre, la presidenta de l’Associació d’Amigues i Amics de la Unesco de Tortosa, Montse Esteve. L’acord amb la Cambra ha estat possible després d’una llarga negociació. A més, l’entitat ja ha enllestit els 10 vídeos en què Mayor Zaragoza explica la importància i la procedència de cadascun dels llibres i objectes que va rebre arreu del món, durant la seua trajectòria com a director general de la Unesco, del 1987 al 1999. La Cambra de Tortosa havia rebut part del fons de Mayor Zaragoza fa 14 anys, i l’any 2010 fins i tot va editar-se un

El fons de Federico Mayor Zaragoza inclou 3.500 llibres i documents. També més de 200 objectes de tot el món. material didàctic per a les escoles, per educar els joves en la diversitat, en la cultura de pau i en el respecte als drets humans. D’altra banda, el 24 de maig es farà l’entrega dels premis Federico Mayor Zaragoza, en un acte al Parador de Turisme. Enguany hi ha hagut 42 projectes inscrits.


cop d’ull

Maig 2014 // 15


cop d’ull

16 // Maig 2014

TORTOSA

ENTREVISTA

FERRAN BEL. Alcalde de Tortosa

“Hem avançat molt per consensuar el nou projecte de piscines”

Si no em torno a presentar, puc garantir que el projecte tindrà continuïtat”

L’alcalde assegura que, tot i els recursos de l’oposició, ara poden assolir un principi d’acord

Gustau Moreno -Es faran millores a l’estació de Tortosa, en el marc de les obres del Corredor del Mediterrani? -Esperem que sí. Estem negociant perquè hi hagi algunes modificacions bàsiques; no les obres que es van acordar en el conveni amb Adif, que costarà més de desencallar. Fa temps que reclamem que s’adaptin les andanes, i que siguin totalment accessibles. I un altra obra que s’ha inclòs en el projecte del Corredor del Mediterrani és el trasllat de la caseta d’enclavaments que hi ha davant de la Ronda Docs, fins a la mateixa estació de Tortosa. Això ens ha de permetre millorar la seguretat i també alliberar i començar a disposar dels antics terrenys de Renfe. Potser

El nou carril bici unirà la Via Verda amb els instituts del barri de Ferreries. Bel també vol reordenar ara el servei de bus. no per desenvolupar-los urbanísticament, però sí per donarlos alguna utilitat. Estem parlant amb Adif, i a veure si en els propers mesos podem tenir novetats. Jo hi confio. -Ara han habilitat un nou carril bici, des de les estacions de trens i d’autobusos fins a la Via Verda. Quin serà el proper carril per a ciclistes ? -Immediatament, serà la connexió de la Via Verda, a través del passeig de l’Ebre, amb l’institut Joaquín Bau i amb l’institut de l’Ebre. Aquesta és una prioritat durant les properes setmanes. Ho farem reordenant els aparcaments del passeig de l’Ebre i del carrer Pina, per connectar el ca-

rril bici amb el pàrquing de davant de l’institut Bau. També estem treballant en la connexió dels Portals de Ciutat i en altres trams. Tot plegat ha de contribuir a fer una ciutat molt més sostenible i més intel·ligent. A més de la mobilitat, també ho estem fent en altres àmbits, com l’enllumenat públic o el subministrament de l’aigua potable. -També han anunciat canvis en el transport públic urbà... -Farem un esforç perquè el servei d’autobús sigui també més accessible, més barat i més eficient. Amb petits canvis en les línies. Per exemple, hi ha una expedició, la de primera hora del matí, que al cap de l’any només té un usuari de mitjana. Això encareix el preu del bitllet de tots. A més, hi ha barris que en què no arriba el transport públic, i seria interessant que hi arribés, també des del punt de vista turístic. Hem de poder fer una rebaixa substancial en el preu del bitllet senzill, excessivament car per afavorir l’ús del transport públic. -Li vull preguntar també per les piscines. Tenen clar què és el que faran? -Està molt avançat. Penso que hi ha un acord prou ample, que s’haurà de concretar en els propers dies. Però penso que s’ha

avançat molt en el que serà el disseny, el contingut i els mínims que ha de contemplar el projecte. No vull dir res perquè hem fet una petita parada fins resoldre els recursos que l’oposició havia plantejat a la resolució dels contractes. No volíem contaminar la negociació. Ara hem de posar negre sobre blanc i fer un esborrany per intentar tirar endavant el projecte de la piscina i del complex que anirà al voltant. -Falta un any per a les eleccions. Quin és ara el grau d’execució del Pla d’Actuació Municipal (PAM)? -És molt elevat. Estem preparant el balanç que fem cada any i encara no tenim totes les dades. Tot i que la conjuntura econòmica és

molt adversa i estem patint una falta de recursos i unes lleis que ens limiten les nostres actuacions, jo diria que el grau de compliment del PAM és molt elevat. Em sento relativament satisfet, i la prova és que l’oposició se centra molt en les piscines per erosionar el govern de CiU; però a part d’això no hi ha cap aportació, ni cap crítica, ni cap idea nova. Estem tirant endavant molts de projectes i no els he sentit, ni per a bé ni per a mal. També podrien felicitar el govern municipal, si fem les coses bé. -I ja té decidit si repetirà com a candidat de CiU? -No. No ho tinc decidit i tampoc no crec que això, ara mateix, preocupi molt a la ciutadania de

Tortosa. Falta més d’un any per a les municipals. És un 25% del mandat i encara hi ha molt de recorregut. El que he de garantir és que, si no opto a la reelecció, el projecte tindrà una continuïtat. I jo crec que això, avui per avui, estarà garantit. No he parlat encara amb els regidors. Queda molt de temps. Ara tenim unes eleccions que són importants, al Parlament Europeu. I després esperem poder celebrar la consulta del 9 de novembre. Poden passar moltes coses.

Mira el vídeo en aquest enllaç


cop d’ull

Maig 2014 // 17

TORTOSA AIGUA

BREUS

Els consums d’aigua, llegits a distància i en temps real

Tortosa aspira a tenir una comissió local de patrimoni

Gustau Moreno TORTOSA

Bel va presentar els nous telecomptadors al costat dels responsables del projecte. // FOTO: AJ. DE TORTOSA.

L’empresa mixta Aigües de Totosa ja ha instal·lat 2.000 dels 15.000 nous comptadors del nou sistema de lectura a distància, que hauria d’estar del tot implantat el 2015. El projecte té un cost de més d’1,5 milions d’euros, que els abonats d’Aigües de Tortosa gairebé no notaran. Segons l’Ajuntament, es traduirà en un increment de la quota de manteniment: 30 cèntims durant el primer any, 60 cèntims el segon any, i 90 cèntims en el tercer any. Els primers telecomptadors s’han instal·lat el mes d’abril al barri de Ferreries. Uns mòduls envien les lectures del consum d’aigua a unes centrals recep-

tores ubicades a la via pública. Són unes centraletes que remeten les dades, via tecnologia GPRS, a la seu de l’empresa d’aigües, on són processades a temps real. De fet, en els primers dies d’implantació del nou sistema ja s’han detectat alguns sobreconsums que han permès advertir als abonats de les fuites de estaven patint. La primera tinent d’alcalde, Meritxell Roigé, ha destacat l’aposta de Tortosa per la innovació tecnològica en la gestió de l’aigua potable. A més, ha recordat que la ciutadania podrà saber, consultant un portal a internet, quina és l’aigua que està consumint. Roigé també ha recordat que aquest nou sistema és una de les millores de l’externalització de l’Empresa Municipal de Serveis Públics.

Tortosa ha fet els primers passos per tenir una comissió municipal de Patrimoni. L’objectiu és agilitzar els permisos d’obres al nucli antic, que l’Ajuntament podrà autoritzar sense passar per la comissió territorial de Patrimoni. Abans, però, la Generalitat definirà què es pot fer en cadascun dels 280 solars inclosos al nou Pla Especial del Conjunt Històric Artístic del Nucli Antic. G.M.

Nou carril bici des de les estacions de bus i de trens L’Ajuntament ha habilitat un nou tram de carril bici, d’uns 1.000 metres, per unir les estacions de trens i de bus amb la via verda del Baix Ebre. Tortosa ja disposa d’uns nou quilòmetres de vies per a ciclistes. G.M.


cop d’ull

18 // Maig 2014

B BAIX EBRE

RESPECTE A LES TRADICIONS ELS BOUS a la plaça, els correbous, és una tradició molt arrelada a les Terres de l’Ebre. Són molts els pobles que basen les seves festes majors en actes taurins. La gent del territori ho sap i qui el coneix bé també. Però sembla que hi ha algú més llunyà que no. Deixant de banda si un està a favor o en contra dels correbous, del bou capllaçat o del

bou embolat, el que cal primer de tot és respectar les tradicions i la forma de viure d’un territori. Pobles com Alfara de Carles basen la seva economia en les ramaderies i els actes amb bous per a turistes. Potser abans de prohibir-los-hi l’activitat, caldria que coneguessin de primera mà en què consisteix i després jutjar, i no fer-ho a l’inrevès. C.B.

CARRETERES

SOCIAL

Impuls a l'Anella del Delta

Persones amb discapacitats conreen arròs ecològic

Cinta Bonet CAMARLES El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’empresa pública Infraestructu-res.cat, ha adjudicat la redacció dels projectes constructius de dos trams de la futura Anella del Delta de l’Ebre, una infraestructura que inclourà un anell viari i un altre per a vianants i ciclistes. En concret, s’han impulsat els projectes del tram de la Badia dels Alfacs a Camarles i de l’Aldea a Sant Carles de la Ràpita, que abasten uns 29 quilòmetres. Aquests dos projectes se sumen als que ja es troben en fase de redacció, el tram Camarles - l’Aldea i Sant Carles de

la Ràpita - Badia dels Alfacs. Com a actuació complementària, el Departament ha previst una nova carretera entre l’Ampolla i Camarles, que ha d’esdevenir la connexió cap al nord de l’Anella del Delta. Aquesta infraestructura tindrà una longitud total d’uns 49 quilòmetres i costarà 60 milions d’euros. Alguns dels trams aprofitaran carreteres o camins municipals i altres seran de nova construcció. L’objectiu és equilibrar la vialitat dels dos hemideltes, dotant-los d’una bona infraestructura de comunicació entre tots els seus nuclis urbans, proporcionant un itinerari que permeti el recorregut en bicicleta.

C. Bonet DELTEBRE

El pont el Passador forma part de l’Anella. // FOTO: M.V.

Acció en favor de les ramaderies Cinta Bonet ALFARA DE CARLES

Una ramaderia de les Terres de l’Ebre. // FOTO: ACN

Una proposta de resolució signada i registrada conjuntament pel PSC, PP i Ciutadans instarà el Govern a regular amb urgència les activitats pròpies de les ramaderies de bous d’Alfara de Carles. La proposta ha estat preparada per la diputada ebrenca Núria Ventura, després de la reunió que van mantenir fa unes setmanes al Parlament amb l’alcalde d’Alfara i amb el primer se-

cretari del PSC, Pere Navarro. Però mentre la proposta redactada per Ventura estava a l’espera de ser signada, el PP va presentar-ne un altra en solitari, que també buscarà que la Generalitat faci compatible l’activitat pròpia de les ramaderies amb les accions per a turistes. La proposta de resolució conjunta també recorda que l’advertiment d’Interior d’aplicar “mà dura” contra els espectacles privats amb bous ha generat “malestar” entre els ramaders i les associacions de penyes taurines de l’Ebre.

Simul és el nom escollit per a la primera marca agrosocial que s’ha posat en marxa a les Terres de l’Ebre de la mà de l’empresa Amunt. Ebre, dedicada a la inserció de persones amb risc d’exclusió social o amb discapacitats. El projecte, que ha aconseguit produir 3.000 quilos d'arròs de la varietat Tebre, vol convertirse en un mitjà per inserir laboralment persones amb risc d'exclusió i discapacitats a través d'un negoci viable, a més de sostenible. [ LA XIFRA ]

3.000

quilos d’arròs en la primera producció Gràcies al treball en xarxa amb diferents agents econòmics del territori, sis persones del centre especial de treball Astres de Deltebre participen en diferents tasques del procés. La producció té lloc en dues hectàrees d'arrossars de les Barraques de Salvador, a Deltebre. La presidenta d'Amunt.Ebre, Marta Cid, va explicar que l'objectiu era crear una "empresa viable" i, a partir d'aquí, es va definir un producte "que forma part de l'ADN del territori" aportant-hi un "valor afegit". La idea no passa per formar pagesos, sinó que les persones que participen puguin rebre coneixements per facilitar la seva orientació laboral i guanyar possibilitats de trobar un lloc de treball.


cop d’ull

A AMPOSTA

Maig 2014 // 19

UN PAS MÉS CAP A LA MOBILITAT LA CONSTRUCCIÓ d’una nova estació d’autobusos a Amposta és sens dubte una molt bona notícia per la capital del Montsià i els seus veïns. Tot i les dificultats econòmiques, el Govern ha atès la demanda de l’Ajuntament d’Amposta i ha inclòs l’equipament entre les inversions prioritàries per al país. Es tracta per tant d’un pas més per

a la millora de la mobilitat al nostre territori. Ara bé, amb la construcció de l’estació no està tot solucionat. Caldrà que el servei que s’acabi prestant doni resposta a les necessitats dels veïns i potencials usuaris de l’estació. En cas contrari no estarem avançant en la millora de la mobilitat, tan necessària a les Terres de l’Ebre. C.B.

BREUS

INFRASTUCTURES

Els usuaris del centre Apasa faran teatre

Comencen les obres de la nova estació d'autobusos d’Amposta

El saló de plens de l’Ajuntament d’Amposta va ser l’escenari de la signatura de dos convenis de col·laboració entre APASA i l’Escola de Teatre i Circ d’Amposta (ETCA) i l’empresa IndoorPadel Amposta. L’objectiu dels convenis és iniciar la col·laboració entre les tres parts per d’una banda, potenciar la creativitat a través del teatre i el circ com a canals de comunicació, educació i integració social amb les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, i d’altra banda, fomentar la pràctica de l’esport entre els usuaris d’Apasa. Totes les parts van mostrar la seva satisfacció per la signatura dels convenis. C.B.

Aborden la prevenció de riscos en l’oci nocturn L’Ajuntament Amposta s’ha sumat al projecte Nits de Qualitat que el departament de Salut està desenvolupant a diferents ciutats de Catalunya per a la prevenció i la reducció de riscos en el context de l’oci nocturn. En concret, amb aquest projecte l’Agència de Salut Pública promou la creació d’una taula de participació ciutadana al voltant de l’oci nocturn per tal d’engegar iniciatives consensuades per tots els agents implicats, i la implantació de Q de festa!, un distintiu de qualitat en l’oci nocturn que implica la indústria privada de l’oci i el món local en les polítiques de salut i prevenció. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, va destacar la importància de generar sinèrgies en aquest àmbit i que els locals d’oci s’impliquen en aquest projecte. C.B.

L’equipament ha de permetre millorar la mobilitat en el transport públic al municipi

La nova estació tindrà capacitat per a set andanes i cinc places addicionals per autobusos

Cinta Bonet AMPOSTA El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat les obres de construcció de la nova estació d'autobusos interurbans a Amposta. L'equipament, pressupostat amb 1,2 milions d'euros i amb un termini d'execució de set mesos, ha de permetre millorar la mobilitat en transport públic al municipi, així com la qualitat del servei. La nova estació està situada a l'oest del nucli urbà, a la cruïlla entre l'avinguda de Santa Bàrbara i el carrer Sebastià Joan Arbó, en uns terrenys que ha cedit l'Ajuntament d'Amposta. L’espai forma part de la zona de creixement d'Amposta, que ja disposa de diversos serveis a la vora, com la comissaria dels Mossos d'Esquadra, l'Arxiu Comarcal i també diverses zones comercials. Segons l'Ajuntament, l'emplaçament és de fàcil accés, hi ha suficient espai per estacionar vehicles, i es troba dins d'una zona que ofereix més serveis. Amb una superfície total d'uns

[ ] Terrenys on s’ha de construir la nova estació d’autobusos d’Amposta. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ. 3.700 metres quadrats, tindrà una capacitat per a set andanes i cinc places addicionals per autobusos. També disposarà d'un edifici terminal amb sala d'espera, despatx de bitllets i servei de bar, així com una àrea d'aparcament exterior per uns 40 turismes.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Aturen l’adjudicació a Hife L'equip de govern de l'Ajuntament d'Amposta ha fet finalment marxa enrere en el procés d'adjudicació del servei de transport públic a l'empresa Hife per deu anys més després de les irregularitats detectades des del passat mes d'estiu en la línia 2, que cobreix el centre d’Amposta amb la zona lúdica de Tosses. El grup de CiU al govern va retirar de l'ordre del dia del ple ordinari del 31 de

març el punt referit a aquesta adjudicació després que l'oposició en bloc -ERC, PSC i PxCs'haguessin mostrat obertament en desacord. Ho va fer també després que el secretari municipal hagués informat que l'Ajuntament tenia una via per paralitzar el procés. L'alcalde, Manel Ferré, va retirar el punt i va convidar als diferents grups a treballar per resoldre aquesta situació.


cop d’ull

20 // Maig 2014

AMPOSTA SOCIAL

COMERÇ

El fons del Museu de l’Ebre, nova eina sociosanitària

Banco Popular manté la incògnita sobre el complex Futuro Ciudad Amposta

C.B. AMPOSTA El Museu de les Terres de l’Ebre ha iniciat el projecte Capses de memòria/Capses de natura, que vol apropar els fons que custodia a les entitats de l’àmbit sociosanitari del terriotori. La idea és que els objectes esdevinguin una eina útil en els programes que les entitats d’àmbit social desenvolupen amb els seus usuaris, per estimular les seves capacitats cognitives, per propiciar el seu benestar i interacció social, i per donar-los a conèi-

xer el seu entorn natural i cultural. El director del Museu de les Terres de l’Ebre, Àlex Farnós, ha explicat que el projecte s’emmarca en la responsabilitat social corporativa del mateix Museu. El projecte s’ha encetat amb la participació de vuit entitats i associacions: l’Associació APASA, el Centre Verge de la Cinta - Fundació Privada Mercè Pla, els serveis socials dels ajuntaments d’Amposta, Santa Bàrbara i Sant Carles de la Ràpita, la Fundació Privada Serveis Socials del Montsià (Fusmont), la Llar Residència Amposta i la Fundació Privada Pere

Mata. Farnós ha destacat que el programa abasta un gran ventall de col·lectius i que la idea és ampliar el projecte l’any 2015 i fer-lo extensiu a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Les entitats que participen en el projecte rebran cada mes en préstec dos capses de fusta, una d’etnologia i una de natura, amb objectes, fitxes i fotografies relacionades, dissenyades per dur a terme tallers de memòria i estimulació cognitiva amb els seus usuaris. El Museu conserva i gestiona un fons que comprèn més de 35.000 objectes d’Arqueologia, Etnologia i Historia Natural.

L’entitat va aturar la subhasta pública que fregava els 20 milions d’euros

El complex comercial Futuro Ciudad // FOTO: ACN.

Cinta Bonet AMPOSTA El complex comercial Futuro Ciudad Amposta serà gestionat per Banco Popular. La subhasta pública que es va celebrar el passat 2 d’abril als jutjats d’Amposta va quedar deserta, segons va poder saber Canal 21 Ebre. Finalment, no es van presentar ofertes per les 28 finques que sumen un valor total que frega els 20 milions d’euros, el deute que tenia contret l’empresa Futuro Ciudad de Amposta SL amb el mateix Banco Popular. Una setmana abans, el grup municipal d’Esquerra va advertir que una execució hipotecària havia posat en subhasta pública tot el complex comercial, inaugurat al desembre del 2010 amb una inversió inicial de 30 milions d’euros. En canvi, des del govern municipal d’Amposta les coses es van llegir d’una manera molt diferent, ja que consideraven la subhasta pública podia ser una oportunitat per reflotar Futuro Ciudad Amposta, el complex que també incloïa Carrefour fins que va tancar les portes

pels continus desacords amb els antics propietaris. De fet, que la subhasta es declarés deserta era un dels escenaris que contemplava l’equip de govern de Manel Ferré, que havia tingut contactes amb responsables del Banco Popular. Segons Ferré, la voluntat de l’Ajuntament era que els nous propietaris siguen un interlocutor vàlid i responsable. A més, en declaracions a Canal 21 Ebre l’alcalde va manifestar el seu desig que fos la mateixa entitat bancària la que es pogués quedar el centre comercial. Amb tot, l’alcalde d’Amposta va voler aclarir que l’execució hipotecària no es va arribar realitzar perquè la mateixa entitat la va aturar. En aquest sentit, Ferré va explicar que estava a l’espera de conèixer exactament quines havien estat les motivacions que havien portat a Banco Popular a aturar la subhasta i en quin punt quedava la situació de complex. Mira el vídeo en aquest enllaç


cop d’ull

M MONTSIÀ

Maig 2014 // 21

DEGUSTA LA RÀPITA EL TURISME s’ha convertit en un sector econòmic bàsic per la recuperació econòmica, no només al conjunt del país sinó també a les Terres de l’Ebre. Són molts els municipis del nostre territori que centren els seus esforços en aquest àmbit. Un d’aquestes és sens dubte Sant Carles de la Ràpita. El municipi fa anys que treballa per convertir una destinació

turístico-gastronòmica de primer ordre. Primer amb la presència fires turístiques, després amb la seva incorporació a l’associació espanyola de destinacions de turisme gastronòmic, Saborea España. I ara finalment amb l’arribada dels primers creuers turístics al seu port. I tot acompanyat d’una gastronomia de gran qualitat. C.BONET

BREUS

TURISME

La Sénia habilita una nova àrea d’oliveres mil·lenàries

Sant Carles de la Ràpita es promociona al mercat asiàtic Ho farà a través de l’associació espanyola de destinacions de turisme gastronòmic

Cinta Bonet SANT CARLES DE LA RÀPITA

L’Ajuntament de la Sénia i la Mancomunitat de la Taula del Sénia, amb l’ajut del Servei d’Ocupació de Catalunya, han senyalitzat una nova àrea d’oliveres mil·lenàries. Aquesta està situada a tocar del quilòmetre 1 de la carretera de Mas de Barberans, en una finca propietat de la família Abella. En aquesta hi ha tres oliveres mil·lenàries de més de 3,5 metres de perímetre de tronc. D’entre elles destaca la coneguda com “olivera del Catxo” per tenir un forat a sota on hi caben diverses persones. La finca s’ha habilitat i senyalitzat per tal que aquestes oliveres monumentals puguin ser visitades. L’alcaldessa de la Sénia, Marutxi Ballester, va remarcae que la finalitat no és altra que promocionar les olivers mil·lenàries com un actiu turístic més. De fet, al marge d’aquesta nova àrea, també s’ha senyalitzat un camí per fer a peu o en bicicleta des de Mas de Barberans i fins la Sénia. L’àrea de la Sénia se suma a les existents a Alcanar, Canet lo Roig i Vinaròs on hi ha respectivament 7, 2 i 3 oliveres mil·lenàries respectivament, i als dos museus naturals que hi ha a Ulldecona i La Jana, on hi ha una major concentració d’exemplars. C. Bonet

Sant Carles de la Ràpita es promocionarà als mercats asiàtics. Ho farà de la mà de Saborea España que alhora continuarà incidint per atreure nous turistes de països europeus. Així ho va avançar la vicepresidenta de l’Associació Espanyola de Destinacions per a la promoció del Turisme Gastronòmic (Saborea España), Mercedes Cantalapiedra, en el marc de l’assemblea que es va celebrar aquest passat mes d’abril a la Ràpita. Cantalapiedra va afirmar que les vint destinacions que formen Saborea España estan molt satisfetes de la repercussió que han tingut les accions turístiques realitzades durant el darrer any i que, a partir d’ara, es plantegen no només consolidar-se com a destí nacional, sinó també fer el salt a l’exterior i reforçar la seva presència als mercats europeu i asiàtic, sempre agrupats sota la marca Saborea España.

Per la seva part, l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martin Masdéu, va mostrar la seva satisfacció per haver pogut acollir al municipi l’assemblea anual de Saborea España tot destacant els potencials turístic i gastronòmic de la Ràpita. Així mateix, i en la mateixa línia que Cantalapiedra, Masdeú va remarcar que cal fugir dels localismes i anar tots de la mà en la promoció de la seva gastronomia, i sempre sota un segell de qualitat. Masdéu també va remarcar que els primers creuers que arribaran al port de la Ràpita aquest estiu venen de mercats asiàtics. En aquesta línia, l’alcalde de la Ràpita va avançar que “els imputs” assenyalen que la campanya turística del 2015 encara podria ser més profitosa.

Mira el vídeo en aquest enllaç

Els primers creuers que arribaran a la Ràpita al juliol provenen de països asiàtics

Un moment de l’assemblea de Saborea España celebrada a la Ràpita. // FOTO: MANOLO VELÁQUEZ.

Sis escales, un miler de passatgers El proper 9 de juliol arribarà el primer creuer turístic al port de la Ràpita. En concret, fins al 13 d’agost rebrà les sis primeres escales de creuer, amb més d’un miler de passatgers. Aquests turistes disposaran de set hores per visitar el municipi i altres

punts de les Terres de l’Ebre. En totes sis escales es tracta de l’Star Flyer, un luxós veler de la companyia Star Clippers. Aquest primer vaixell té capacitat per 170 passatgers i 70 tripulants. L’impacte econòmic podria ser d’uns 12.000 euros pes escala.


cop d’ull

22 // Maig 2014

MONTSIÀ MEDI AMBIENT

Nou entrebanc en la constitució del COPATE C.B. AMPOSTA

Soler i Masdéu al consell del Montsià // FOTO: S.A.

El nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) que havia de començar a caminar Dijous Sant amb l’aprovació dels estatuts, haurà d’esperar. Els presidents dels consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià, Lluís Soler i Joan Martín Masdéu, van comparèixer públicament per anunciar que un acord amb CiU i el PSC havia aconseguit desbloquejar unes negociacions que s’havien allargat més d’un any i mig. Però, finalment, el ple del Consell Comarcal del Montsia només va donar el

vist-i-plau als estatus, sense aprovar-los, després que un informe de secretaria i intervenció advertís sobre algunes irregularitats. Segons va alertar, no es disposa dels informes legals sobre les implicacions jurídiques i econòmiques de l'adhesió, o no s'han inclòs les esmenes presentades per la Generalitat. L'altre ens promotor, el Consell Comarcal del Baix Ebre, sí que va aprovar la creació del COPATE i els seus estatuts, i va haver de reiterar que ho va fer "d'acord amb el que estableix el marc legal corresponent". Per tant, un nou entrebanc en la constitució d’aquest ens de polítiques ambientals. De fet, la federació ebrenca d’ERC

havia denunciat que aquest acord s’havia produït amb nocturnitat i traïdoria, quan les negociacions encara estaven obertes. El nou Consorci ha de nàixer amb la finalitat de suprimir els cinc consorcis existents en l'ambit ambiental, i aglutinar-los en aquest nou ens. Així, es volen reduir els costos econòmics, però mantenint tot el personal laboral actual i garantint la qualitat dels serveis prestats. El COPATE estarà format per cinc àrees: salubritat pública, residus, entorn natural, assistència tècnica i Reserva de la Biosfera. D'entrada, ni la Ribera d'Ebre ni la Terra Alta formaran part del nou ens, tot i que la intenció és integrar-los de forma progressiva.

TURISME

Ruta gastronòmica en bus fins a Alcanar

Alfons Montserrat, a la presentació // FOTO: M.V.

Cinta Bonet ALCANAR L’empresa d’autocars Hife, l’Ajuntament d’Alcanar i el Grup Gastronòmic Alcanar s’han unit per posar en marxa una nova experiència gastronòmica a les Terres de l’Ebre, una ruta gastronòmica en bus. Aquesta pretén facilitar l’arribada de turistes de l’àrea de Barcelona fins a les Cases d’Alcanar i Alcanar on no només podran gaudir de la cuina típica del territori sinó també realitzar una visita guiada pel municipi. Així, un bus amb sortida de Barcelona a les 10 hores els dimecres, dijous i divendres, i a les 11 hores els dissabtes i diumenge portarà tots aquells interessats fins a Alcanar. Un cop allí es podrà escollir entre dotze restaurants. El representant de l’empresa Hife, Josep Maria Chavarria, va explicar que la iniciativa s’engegava el passat mes d’abril i que es mantindria al llarg de tot l’any, ja que els horaris de

busos establerts són els de la línia regular. Chavarria va destacar que aquesta ruta gastronòmica en bus pretén també posar remei a les reticències d’alguns turistes a traslladar-se fins a Alcanar per fer un bon dinar i després haver de sortir amb cotxe a la carretera. Per la seva part, l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, va afirmar que la ruta gastronòmica en bus coincideix plenament en l’estratègia turística del municipi. Els turistes interessats en la ruta podran escollir entre tres packs menú. El representant del Grup Gastronòmic Alcanar, Jesús Cardona, va remarcar que els turistes quedaran molt satisfets amb els menús que han preparat els restaurants. La venda dels packs de la ruta gastronòmic en bus es farà per internet a través de www.hife.es. Mira el vídeo en aquest enllaç


cop d’ull

T TERRA ALTA i MATARRANYA

Maig 2014 // 23

POLÍGONS AGRÍCOLES DE TOTS ÉS SABUT la importància que té la indústria en el desenvolupament econòmic d’un territori. Durant molts anys, moltes zones de les Terres de l’Ebre han estat mancades de sól per tirar endavant aquest desenvolupament industrial, i han estat molts els pobles que han reivindicat la seva quota. Una demanda que va ser atesa, sobre la qual

hi havia consens i que ja sigui per la crisi econòmica o altres factors, el resultat no ha estat l’esperat. El polígon de les Camposines es convertirà en una gran explotació agrícola, el polígon Catalunya Sud està pràcticament buit i altres zones estratègiques tenen veritables problemes per atreure indústries. Efectes de la crisi o mala gestió? CINTA BONET

ECONOMIA

SOCIAL

Crítiques a la reorientació del polígon de Camposines

L’alcalde de Batea i la fundació Terra Alta Segle XXI arriben als jutjats

L’alcalde de Batea va valorar molt negativament la decisió de la Generalitat de convertir el polígon industrial de les Camposines en una gran explotació agrícola. En primer lloc, Joaquim Paladella va questionar que es vulga portar una empresa agrícola de fora quan a la Terra Alta és una comarca pagesa. Però Paladella va anar més enllà i va recordar que, com a diputat al Parlament, va ser un dels que va aconseguir que el govern tripartit es comprometés a impulsar el polígon a Camposines, per dinamitzar i diversificar l’economia de la Terra Alta. El també portaveu del PSC al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre,

“La reorientació del polígon de Camposines ha estat un error” JOSEP SOLÉ ARNAL Josep Solé Arnal, va afirmar que és “molt negatiu” que la Generalitat haja transformat el polígon industrial de les Camposines en una gran explotació agrícola. De fet, Solé Arnal va alertar que l’ampliació del polígon de la Verdaguera de Móra d’Ebre podria córrer el mateix destí que el sector de Camposines. Solé Arnal va qüestionar que la Generalitat haja decidit llogar els terrenys per fer una gran explotació, tenint en compte que a l’Ebre s’estan abandonant finques i hi ha molt de sòl agrícola disponible. Per tot plegat, va afirmar que ha estat “un error”, i que hagués sigut millor mirar d’atraure inversions. C.B.

Paladella es querella per un presumpte delicte de falsificació de document públic

C.Bonet / G.Moreno TORTOSA L’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, va refermar la voluntat de l’equip de govern de querellar-se contra el responsable i una tècnica de la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI, per un presumpte delicte de falsificació de document públic. En el darrer ple de l’Ajuntament, el govern municipal de la UPTAPSC tenia previst aprovar la presentació de la querella, però Paladella va haver de suspendre el ple a causa dels crits i insults d’un sector del públic, i convocar-ne un altre dies després per tirar endavant amb l’aprovació. En concret, el govern de Batea acusa la Fundació d’haver falsificat els plànols de les seues instal·lacions, per reobrir el centre de rehabilitació amb l’aval del Departament de Salut, que li va adjudicar el servei per a tota la comarca de la Terra Alta. Un centre de rehabilitació que l’Ajuntament va intentar tancar perquè, en la seua opi-

La Fundació ha denunciat l’alcalde per un presumpte delicte de prevaricació

nió, no complia la normativa. Però aquesta no serà l’única querella, ja que la Fundació Privada Terra Alta Segle XII també ha denunciat l’alcalde per un presumpte delicte de prevaricació, per haver intentat tancar el servei de rehabilitació. Paladella va afegir que la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI ha intentat enganyar tant a l’Ajuntament de Batea com al jutge, amb la possible falsificació documental. A més, va recordar que Salut va avalar la represa de l’activitat basant-se en els mateixos documents. En canvi, Paladella va destacar la recomanació que els han fet des del Departament d’Interior. Així, van presentar un contenciós contra la decisió de la Generalitat, per tornar a clausurar el servei de rehabilitació. Paral·lelament, l’Ajuntament va iniciar els tràmits per legalitzar el centre de rehabilitació públic. Mira el vídeo en aquest enllaç

Façana del centre de la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI a Batea. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.


cop d’ull

24 // Maig 2014

TERRA ALTA I MATARRANYA MEDI AMBIENT

SOCIAL

Pinell recorda el rebuig del poble al projecte d’abocador

La Generalitat obrirà una casa d’infants a Gandesa

Cinta Bonet PINELL DE BRAI Neguit a l’Ajuntament del Pinell de Brai, després de conèixer que la comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre ha iniciat la tramitació del pla especial del dipòsit controlat de residus que diverses empreses projecten en unes antigues argileres del municipi. Un projecte d’abocador que els veïns del Pinell de Brai van rebutjar majoritàriament en referèndum l’any 2010, i que no entra en la planificació de gestió de residus de la Generalitat. L’alcalde del Pinell de Brai, Lluís Melich, va afirmar que aquesta nova tramitació s’explica perquè les empreses mai han donat per tancat el projecte. Així, va afirmar

que han demanat a Urbanisme que els informe dels diversos tràmits, per comprovar si les característiques del projecte són les mateixes, o si ara es vol fer un altre tipus d’abocador. De fet, un dels dubtes que tenen al Pinell és si l’abocador ara ha de ser de residus industrials o bé de bales de residus urbans inertitzats, com preveia l’anterior projecte. Segons va explicar la Generalitat, els promotors volen fer un abocador de residus industrials -classe II- en una antiga gravera de 35 hectàrees de Pinell de Brai, i ja han presentat tota la documentació necessària per iniciar la tramitació. Amb tot, l'abocador haurà de passar diferents esculls per poder tirar endavant, ja que el projecte es troba entre dos espais PEIN.

L’argilera on es vol construir l’abocador. // FOTO: J.B.

El Departament de Benestar Social i Família obrirà d'aquí a un mes dos cases d'infants a l'Ebre que també seran les primeres de la demarcació de Tarragona. S'ubicaran a Tortosa i Gandesa i podran acollir vuit xiquets amb les seves famílies. La directora dels serveis territorials de Benestar, Manolita Cid, va explicar que és un recurs "preventiu" residencial per treballar amb xiquets en situació de risc. A diferència dels Centres Residencials d'Acció Educativa on els infants i joves que hi viuen estan sota la tutela de la Generalitat, les cases d'infants volen evitar aquest darrer pas donant una oportunitat al nucli familiar per poder tirar endavant. Les cases d'infants comptaran amb cinc educadors socials i dos treballadors familiars. C.B.


cop d’ull

R RIBERA D’EBRE i PRIORAT

Maig 2014 // 25

LLUM ALS NUCLIS ANTICS La Llei de Barris ha estat una oportunitat d’or per conservar la riquesa patrimonial dels nostres barris antics i donar llum a aquelles zones dels municipis més degradades i que requerien d’una atenció especial. Però, tots els municipis que han rebut els ajuts de la Llei de Barris ho han sabut aprofitar? Alguns diran que sí, altres diran que la

situació econòmica no els ha acompanyat...D’acord. Però llavors per què plantegem projectes faraònics? Potser caldria ser més racionals, pensar en el bé comú i no vendre fum a la ciutadania amb projectes inviables amb els quals, sovint, només es busca obtenir un grapat de vots. Per sort, el temps, tot ho posa al lloc. C.B.

ENERGIA

URBANISME

L’oficina de la recàrrega de la central d’Ascó s’ubica a Móra d’Ebre

El PSC diu que Móra d’Ebre desaprofita la llei de Barris

L'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol, i el director de la central nuclear d'Ascó, César Candás, han firmat un conveni de col·laboració per instal·lar a la capital de la Ribera d'Ebre, amb caràcter extraordinari, l'Oficina de la Recàrrega de la mateixa central nuclear. Aquesta oficina formarà i gestionarà els tràmits de contractació dels 1.500 operaris que s'incorporaran aquest mes de maig als treballs de la recàrrega de combustible que es duran a terme a la central nuclear d'Ascó. L’oficina s'ha instal·lat a la tercera planta del Bulevard de Móra d'Ebre, on l'Ajuntament té previst d'ubi-

[ LA XIFRA ]

1.500 operaris a la recàrrega de la central d’Ascó car la seu de l'Institut de Formació Ocupacional (IFO) de Móra d'Ebre, i ha funciont durant tot l'abril. De fet, el conveni determina que l'Associació Nuclear AscóVandellòs II (ANAV) es farà càrrec de les obres d'adequació de les instal·lacions, amb la construcció de tres aules, despatxos, sala polivalent i serveis, amb una inversió valorada amb 28.000 euros més IVA. L'alcalde de Móra d'Ebre va mostrar la seua satisfacció per aquest acord, ja que l'Oficina de l'ANAV ha generat un moviment important de persones a la població durant el mes que ha estat en funcionament. A més, també permetrà a l'Ajuntament poder disposar de les instal·lacions de l'IFO de Móra d'Ebre de manera imminent. C. BONET

Solé Arnal ha lamentat que, en tres anys, el govern no hagi fet res de la llei de Barris C.B. / G.M. MÓRA D’EBRE El portaveu del PSC de Móra d’Ebre, Josep Solé Arnal, ha assenyalat que el temps els ha donat la raó sobre l’edifici polivalent del barranc de les Moreres, el projecte més ambiciós de l’equip de govern de Convergència i Unió (CiU) en aquest mandat. Fa poques setmanes, i després d’un any amb les obres per començar, l’Ajuntament ha hagut de resoldre el contracte amb l’empresa tortosina que havia d’aixecar l’edifici, i que també preveia la construcció d’un pàrquing de 350 places per resoldre els problemes d’aparcament de l’hospital comarcal de Móra d’Ebre. En declaracions a Canal 21 Ebre, Solé Arnal va voler recordar que els socialistes van ser “escèptics des d’un principi”. De fet, el regidor del PSC va contradir el principal argument de l’alcalde, el convergent Joan Piñol, tot assenyalant que si el projecte fos viable hauria obtingut el finançament. En la mateixa línia, Solé Arnal va afirmar que el govern

L’alcade defensa que el barranc de les Moreres no era un projecte faraònic

de Piñol no va valorar prou el risc que suposava el projecte del barranc de les Moreres. Sobretot, tenint en compte que va ser necessari modificar la planificació dels projectes de la llei de Barris. Segons Solé, ara caldrà tornar a refer el pla per rehabilitar el nucli antic de Móra d’Ebre. Així, el portaveu del PSC va lamentar que en tres anys de mandat, el govern municipal no ha fet gairebé res de la llei de Barris.

La llei de Barris no ha funcionat tot i assolir un 20% d’execució. No es podien assumir els 3’6 MEUR del pla

Per la seva banda, l’alcalde de Móra d’Ebre va reconèixer que la llei de Barris “no ha funcionat” a la seua població, tot i que s’ha assolit un 20% d’execució durant el seu mandat. De fet, Piñol va recordar que, quan CiU

Imatge del barranc de les Moreres // FOTO: M.V. encara era a l’oposició, ja van advertir al govern del PSC i ERC que Móra d’Ebre no podia assumir la meitat dels 7,2 milions d’euros del pla per rehabilitar el nucli antic. L’alcalde va fer aquestes declaracions durant la tertúlia de L’Entrellat de Canal 21 Ebre, en què va aprofitar per respondre el portaveu del PSC a Móra d’Ebre. Piñol va afirmar que la falta de finançament va obligar l’Ajuntament a rescindir el contracte amb l’empresa que

havia d’aixecar l’edifici i construir el pàrquing soterrat. De fet, l’alcalde de Móra d’Ebre va reiterar que el projecte valia la pena, i que no descarten recuperar-lo més endavant. A més, va afirmar que no era una obra faraònica. Mira el vídeo en aquest enllaç


cop d’ull

26 // Maig 2014

RIBERA D’EBRE I PRIORAT SOCIAL

Readjudiquen el tanatori Cinta Bonet MÓRA LA NOVA La mesa de contractació de l’Ajuntament de Móra la Nova, presidida per l’alcalde Ferran Bladé, ha tornat a adjudicar la concessió del tanatori municipal a Funerària Mena. Aquesta nova adjudicació arriba després que l’altra empresa que es va presentar al concurs i el va perdre, Funerària Priorat-Ribera-Terra Alta SL, portés el cas als jutjats. El Tribunal Contenciós Administratiu de Tarragona va obligar el consistori a reprendre en part el

procés de contractació i la junta de govern local va tornar a convocar la mesa de contractació, en la qual es va donar a Funerària Priorat-Ribera-Terra Alta SL la possibilitat que tornés a presentar la seua oferta econòmica. Per tal de garantir una major independència es va encarregar un informe econòmic independent. L’informe considera “desproporcionadament deficitària” la proposta econòmica d’aquesta funerària. En base a aquesta, el document estima uns ingressos anuals de 45.536 i unes despeses de 135.247 euros, el que representa un dèficit anual de 89.710

euros. El document també recull que amb aquesta oferta la funerària persegueix garantir-se la seua posició de pràctic monopoli a les comarques del Priorat, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Així les coses, la mesa de contractació va tornar a adjudicar el tanatori a Funerària Mena.

Mira el video en aquest enllaç

Nou tanatori de Móra la Nova. // FOTO: M. MARGALEF.

BREUS

INDÚSTRIA

Correus tanca tres oficines a la Ribera d’Ebre i el Priorat

La Generalitat vol mantenir Ercros

La Sociedad Estatal Correos y Telégrafos S.A. tancarà aquest mes de maig deu oficines de correus a la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat. La comarca més afectada és la Terra Alta amb el tancament de les oficines de Caseres, Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca, Bot, Arnes, Corbera d’Ebre i el Pinell de Brai. A la Ribera d’Ebre es tancaran les oficines de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, i al Priorat, la de Bisbal de Falset. Correus justifica el tancament per raconalitzar la feina dels carters i retallar els costos derivats del lloguer dels locals. C.B.

Rasquera celebra la Fira Ramadera Imatge de la planta d’Ercros a Flix. // FOTO: ERCROS. Els propers 3 i 4 de maig, Rasquera celebrarà la Fira Ramadera i d’Artesania per donar a conèixer els seus productes locals. Una de les activitats més emblemàtiques i destacades d’aquesta fira tindrà lloc el diumenge amb la baixada dels ramats de cabra blanca i d’ovelles a les instal·lacions de la partida dels Oriols. Aquesta és una de les fires més singulars de les Terres de l’Ebre en què els veïns i veïnes d’aquesta població aprofiten per treure al carrer els productes artesanals, així com potenciar la tradició ramadera de Rasquera. C.B.

Cinta Bonet FLIX El Govern confia que Ercros continuarà mantenint la seva activitat a Flix durant els pròxims anys malgrat els últims moviments de la companyia i les condicions que exigeix per garantir la producció de la planta. El secretari d'Ocupació i Relacions Laborals, Joan Aregio, es reunia aquest passat mes d’abril amb el comitè d'empresa de la factoria flixanca i l'alcalde, Marc Mur,

per traslladar aquest missatge, just després que la companyia hagi formalitzat la venda de la seva divisió de fabricació de fosfat bicàlcic i hagi anunciat públicament que la continuïtat de la producció de clor a partir de 2018 dependrà, en bona mesura, d'una reducció de la factura elèctrica. Davant d'aquest panorama, Aregio va afirmar que l’objectiu era traslladar l'alcalde de Flix i als representants del comitè d'empresa d'Ercros el missatge que "vegin" la Generalitat "al seu costat".


cop d’ull

B BAIX MAESTRAT i ELS PORTS BREUS

Doten d’electricitat el pàrquing soterrat de Mossèn Tomás L’Ajuntament de Benicarló ha contractat les obres per a dotar d’electricitat el pàrquing de la plaça Mossén Tomàs, l’últim pas necessari abans de la posada en funcionament de l’aparcament soterrat. L’empresa adjudicatària és Coelbe i la inversió és de 15.600 euros. C.B

Benicarló gestiona per internet el reg de parcs i jardins

Maig 2014 // 27

CASTOR: FEM LES COSES BÉ EL PROJECTE CASTOR s’ha convertit en un autèntic malson pels veïns de la zona, especialment per als d’Alcanar i Vinaròs. Els sismes que es van registrar fa set mesos a la plataforma marina del magatzem de gas submarí van posar de manifest que el projecte no s’ha realitzat amb totes les garanties de seguretat, obviant informes me-

diambientals essencials. Qualsevol municipi del territori que vulgués impulsar un projecte de menor envergadura tindria vertaders problemes jurídics si el tirés endavant sense tots els informes perceptius. En canvi, els promotors d’un projecte que ha costat 1.461 milions d’euros, que suposadament és clau per la indústria gasística de l’Estat i els paï-

sos del Mediterrani, han preferit ignorar els advertiments de diversos experts sobre el risc sísmic a la zona. Tot plegat, genera una gran desconfiança. Ja seria hora que es fessen les coses amb rigor, i que les lleis i les normatives s’apliquen a tothom de la mateixa manera. Potser així s’evitarien escàndols innecessaris. C. BONET

ENERGIA

Front comú de sis municipis contra el projecte Castor Cinta Bonet BENICARLÓ El front comú dels sis municipis de les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat davant del projecte Castor es va posar en marxa formanlment el passat 4 d’abril amb la signatura del document per part d'alcaldes i regidors delegats dels ajuntaments ebrencs d'Alcanar, Ulldecona i Sant Carles de la Ràpita, així com Vinaròs, Benicarló i Peníscola. Set mesos després de la paralització de l'activitat del projecte, els alcaldes creuen que aquest front permetrà sumar forces davant les dife-

rents entitats implicades en el projecte, principalment, el govern espanyol i la mateixa promotora Escal UGS. Promoure la investigació tècnica necessària per a l'esclariment de les causes de l'activitat sismològica, disposar d'assistència jurídica per a la defensa de l'interès comú o controlar el desenvolupament de les activitats administratives relacionades amb el projecte Castor són alguns dels objectius marcats. Mentre, el grup ACS hauria comunicat a la Comissió Nacional de Valors que el magatzem pot començar a està operatiu aquest 2014, l’Estat ha reclamat més informes del projecte.

Alcalde i regidors dels sis municipis que van segellar l’acord per crear un front comú contra el projecte Castor. // FOTO: ACN.

PERIODISME Benicarló compta amb un sistema de telegestió de la xarxa de reg dels parcs i jardins que permet controlar via Internet més de 100 programadors instal·lats per detectar les necessitats de cada zona enjardinada. La posada en marxa d'aquest sistema de telegestió comportarà un estalvi d'aigua superior al 40% . C.B.

Llum verda a la millora del camí de Sant Gregori La Junta de Govern de Benicarló ha aprovat el projecte de millora i condicionament del camí de Sant Gregori amb un pressupost de 197.700 euros. El projecte abasta tot el camí, des de les instal·lacions de la Guàrdia Civil fins a l'ermita, i inclou la retirada de l'arbrat en tot el tram així com la construcció d'una plataforma d'asfaltat de sis metres d'amplada. També s’habilitaran dos carrils per a vianants i bicicletes. C.B.

Què s’amaga darrera del Castor? C.B. / G.M. VINARÒS Què va motivar el projecte Castor? Quins interessos s’amaguen al darrera de la construcció del dipòsit submarí de gas davant de les costes de Vinaròs i Alcanar? Per què es

van produir l’onada de terratrèmols d’ara fa sis mesos, coincidint amb els treballs d’injecció de gas matalàs al subsòl marí? Això és el que intenta explicar el llibre ‘Castor: la bombolla sísmica’, la investigació que acaba de publicar el periodista ebrenc Jordi Marsal. El periodista qüestiona la falta de

transparència durant la tramitació del projecte d’Escal UGS, les complicitats de l’empresa amb els governs del PSOE i del PP, i el tancament comunicatiu dels promotors del Castor després de la polèmica pels sismes. De fet, el periodista critica la “llei del silenci” que han imposat, fins i tot, als tècnics del go-

vern estatal. Marsal situa el projecte Castor al mig d’un joc d’interessos econòmics i polítics que té lloc als despatxos de Madrid i amb un protagonisme especial de la constructora ACS, l’empresa de Florentino Pérez. Segons Marsal, Florentino Pérez té “tots els papers en l’auca del Castor”.


cop d’ull

28 // Maig 2014

BAIX MAESTRAT I ELS PORTS RHAMSÉS RIPOLLÉS. Alcalde de Morella

“A la comarca de Morella som de la conca de l’Ebre i també defensem el riu” L’alcalde morellà (PSPV-PSOE) reivindica la creació de la Taula del Riu Bergantes i rebutja la presa d’Aiguaviva Gustau Moreno -Què és la Taula del Riu Bergantes, que reclamen des de l’Ajuntament de Morella? -El riu Bergantes és un subafluent del riu Ebre. Sempre m’agrada recordar-ho. Morella i pràcticament tota la comarca dels Ports som de la conca de l’Ebre i el defensem. També estem defensant eixe riu nostre. Hi ha un projecte de la Confederació

Hidrogràgica de l’Ebre (CHE) a la província de Terol, al municipi d’Aiguavia. Pretenen fer una presa que podria tenir conseqüències molt negatives per a Aiguaviva i tot el entorn, seu però també per als pobles de la p r ov í n de cia Castelló,

Ripollés també manifesta l’oposició de la capital dels Ports als tres projectes de ‘francking’ que afecten la zona

des de Sorita fins a Morella, que és on neix el riu Bergantes. I el que estem reclamant amb els companys de Terol és la creació de la Taula del Riu Bergantes. Un ens que ja existeix en altres rius, i on ens puguem seure la CHE, els ajuntaments i els sectors econòmics del territori per acordar les actuacions i com millorem eixe riu. Rebutgem aquest projecte perquè aquestes coses haurien d’acordar-se, i no ser imposades.

i per enfrontar territoris. A més, no ho han fet pensant en eixe territori que sí que és de la conca hidrogràfica de l’Ebre. El que sempre hem reclamat des de Morella és fer actuacions de manteniment per tenir un riu en condicions, i fer polítiques que garanteixin l’aigua a ramaders i agricultors. Però això no té res té a veure amb eixes reivindicacions per enfrontar territortis que moltes vegades ha fet el Partit Popular.

-Des de la part catalana, quan es parla de portar aigua a Castelló, sovint s’oblida que Morella també és conca de l’Ebre... -Sí, malauradament el govern de l’Estat i el del PP del País Valencià han utilitzat el fet que una part de Castelló és conca de l’Ebre per fer demagògia i anar contra el territori,

-A Morella també estan preocupats pel ‘fracking’. Hi ha projectes de prospecció de gas i petroli per fractura hidràulica, a la zona dels Ports? -Sí, són projectes que afecten a tot el territori. A Catalunya i a l’Aragó també hi ha projectes en marxa. A Morella, ens afecten els tres projectes plantejats en aquests moments. Cal pensar que a Morella tenim un terme municipal de quasi 400 quilòmetres quadrats. Per tant, ens afecten els tres projectes de Montero Energy, una empresa canadenca. Hem plantat batalla des del primer moment. A la nostra zona tenim un dels aqüífers més importants de tota la península Ibèrica, l’aqüífer subterrani del Maestrat, i tots aquests projectes l’afectarien greument. A més, el ‘fracking’ aniria en contra del nostre model de desenvolupament, basat en el turisme sostenible, en la ramaderia i en els nostres recursos naturals. Pensem que el ‘fracking’ perjudicaria la nostra economia i el territori.

El PP ha utilitzat l’aigua de l’Ebre per enfrontar els territoris”

“Volem veure TV3, Aragón TV i Canal 9” -Morella ha defensat enèrgicament la presència de TV3 al País Valencià, així com la continuïtat de Canal 9. Què li ha semblat l’actitud del govern d’Alberto Fabra, qui quan era alcalde de Castelló va defensar que es pogués veure TV3 a la Comunitat Valenciana? -Em pareix d’una incoherència i una irresponsabilitat absoluta. En el seu moment, Morella, com altres ajuntaments i Acció Cultural del País Valencià, vam rebre una amenaça de multa de més d’un milió d’euros, si no tancàvem el senyal de TV3. Per tant, vam haver de tancar el repetidor. Quan es va produir la sentència que donava la raó a Acció Cultural, Morella vam ser els primers en retornar el senyal de TV3, i per tant ara podem veure la Televisió de Catalunya. Però ara hem viscut un episodi més contra la llibertat d’expressió, la llengua i els mitjans de comunicació, amb el tancament de Canal 9. I damunt, el president de la Generalitat Valenciana utilitza el tancament per dir que manté hospitals i escoles. Però la realitat és que està deixant de banda la sanitat, l’educació i els altres serveis essencials. Els mitjans de comunicació són bàsics. Estem d’acord que calia canviar Canal 9; però volem una televisió pública, econòmica, de qualitat i en la nostra llengua. També volem veure TV3, i recordar que també se’ns va prohibir veure Aragón TV. En estos moments, gràcies a tots els suports que vam tenir, vam poder retornar el senyal de TV3 i d’Aragón TV a Morella. Esprem que hi hagi un canvi a tot el País Valencià i que poguem tenir una altra vegada una televisió pública i de qualitat, i un nou Canal 9.

Mira el vídeo en aquest enllaç


cop d’ull

Maig 2014 // 29

US RECOMANEM

A

FESTA POPULAR: Ascó celebra el mercat d’arts i oficis

FESTA POPULAR: Mercat a la Plaça d’Amposta

AGENDA

Del 16 al 18 de maig, arriba la sisena edició de la festa que ens portarà a principis de segle XX. Actors, músics, artesans i comerciants recreen fidelment aquella època, en què la vida al carrer i al voltant de la plaça Major era el motor econòmic i social dels nostres pobles i ciutats. C.E.

Els dies 17 i 18 de maig, Ascó celebra el seu mercat medieval. Els carrers del nucli antic de la població s’omplen de parades d’artesans que amb la demostració dels seus oficis ens fan retornar a temps remots.

Teatre

Música

Tortosa

Gandesa: Musicgand’14

“Rateta, i si escombres l’escaleta?”

Dissabte, 24 de maig, a les 23.30 hores i a la pista de les Escoles de Gandesa, arriba una nova edició del Musicgand, amb una nit de música en directe i festa grossa a càrrec dels grups - Txarango, presentant el seu disc ‘Som Riu’. - La Reina del Black Jack, presentant el seu disc ‘Alea Jacta Est’. - La Sra. Tomasa, presentant el seu disc ‘Corazón, bombo y son’.

Teatre Auditori Felip Pedrell Diumenge, 11 de maig a les 12.00 hores.

Tortosa “Iaia!!” Teatre Auditori Felip Pedrell Divendres, 16 de maig a les 22.00 hores.

La Ràpita

La Ràpita ‘L’hort de can Pitrocs’ Lo Maset Dissabte, 10 de maig.

“La nostra champions particular” Lo Maset Diumenge, 18 de maig.

Fires Tortosa

Congressos

Plaça Francesc Macià Dissabte, 3 de maig.

Tortosa 200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre

Centre d’Art Lo Pati Fins el 10 de maig.

Llocs diversos Dies 3 i 4 de maig.

Biblioteca Comarcal Dies 30, 31 de maig i 1 de juny.

Presentació del llibre de narrativa breu “ El plor dels records” d’Àngela Aubanell

Tortosa

'100 anys d’escola pública a Amposta

Biennal d’art Ciutat d’Amposta

'Memòria democràtica a Tarragona'

Museu de les Terres de l’Ebre, fins al 17 de maig.

Llocs diversos, fins al 24 de maig.

Biblioteca Marcel·lí Domingo, fins el 10 de maig.

Jornades L’Ametlla de Mar

Gandesa

Amposta

Móra d’Ebre 11a Fira del Llibre Ebrenc

Narrativa

Exposicions

'Paisatge motor'

Teatre La Llanterna Dies 30, 31 de maig i 1 de juny.

XXIX Fira ramadera i d’artesania de rasquera

Biblioteca Comarcal de Gandesa Dimecres, 21 de maig a les 18.30h

Amposta

Litterarum. 7a fira d'espectacles literaris

Rasquera

El Centre Associat de la UNED a Tortosa, els serveis territorials de Cultura, el campus de la URV a les Terres de l’Ebre i l’associació Amics i Amigues de l’Ebre, junt amb l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Tortosa, han organitzat aquest congrés d’història que tindrà lloc del 16 al 18 de maig a la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller de Tortosa. Preu ordinari: 25 euros.

Amposta

Móra d’Ebre

Fira d'Antiguitats i Joguines

Obra guardonada dins el XXIII Certamen de Narrativa Breu per a Joves Sant Jordi Vila d'Ascó 2013.

Jornades Gastronòmiques de la Tonyina roja 2014 Restaurants col·laboradors Del 1 al 12 de maig.

Santa Bàrbara XXIII Jornades Culturals de Santa Bàrbara Llocs diversos Fins al 24 de maig.

L’Aldea:

VI Jornades Gastronòmiques de l'Arròs Restaurants col·laboradors Fins l’11 de maig.

L’Ampolla: XXIV Jornades Gastronòmiques de l'Ostra Restaurants col·laboradors.z Pots enviar-nos la informació dels actes d’agenda, al correu agenda@doblecolumna.com fins al dia 15 de cada mes.


cop d’ull

30 // Maig 2014

C C U LT U R A

QUAN ELS EBRENCS ÉREM FRANCESOS L’HISTORIADOR ROC SALVADÓ ha estat un dels organitzadors del Congrés d’Història i Arqueologia que s’ha programat a Tortosa els dies 16, 17 i 18 de maig, per tractar els 200 anys de la Fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre. Un conflicte que marca l’inici de l’època contemporània a Espanya, ja que fins a la Guerra Civil no hi haurà un fet històric tan important i alhora tan

tràgic. Durant l’ocupació napoleònica, Tortosa -que havia patit un setge duríssim- va esdevenir una posició estratègica. I el 1812 les Terres del l’Ebre, com tota Catalunya, van ser incorporades a França. Els ebrencs vam ser francesos fins al 18 de maig del 1814, quan les tropes del general Suchet van abandonar Tortosa. GUSTAU MORENO.

LITERATURA

Vergés diu l’últim vers El poeta, escriptor i assagista tortosí va morir la nit de Sant Jordi als 83 anys d’edat Gustau Moreno TORTOSA El poeta tortosí Gerard Vergés va morir la nit de la diada de Sant Jordi als 83 anys. La notícia va tenyir de dol un lluminós 23 d’abril en què Vergés havia tornat a triomfar com un dels autors ebrencs més venuts, amb el seu darrer llibre, ‘El jardí de les delícies’. Un poemari en què Vergés evoca el tríptic del pintor holandès El Bosch, amb un simbolisme fascinant i misteriós que encara no ha estat desxifrat. No és estany, doncs, que interpretar una obra tan enigmàtica haja estat l’últim projecte poètic de Vergés, considerat un erudit amb majúscules. De fet, en saber-se la notícia de la seua mort, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va voler destacar “l’obra personal” que el poeta tortosí ha deixat com a llegat. “Un dels més importants homes de lletres” i “un dels “personatges insòlits del panorama literari” del país. A més, el conseller de Cultura va remarcar que Vergés va destacar en la seua poètica narrativa i en les seues traduccions. Sobretot, amb la traducció al català de tots els sonets de William Shakespeare. Una obra amb què Vergés va guanyar

el premi de la Crítica Serra d’Or de l’any 1994. De fet, Mascarell va recordar que Vergés va morir un 23 d’abril, la mateixa data en què també va morir Shakespeare. La catedral de Tortosa va acollir el funeral pel poeta dos dies després, el 25 d’abril. En els diversos missatges de condol, tothom el va qualificar de veritable referent de la literatura catalana. De fet, la seua prolífica obra en poesia el va fer guanyar diversos reconeixements, des que el 1981 va obtenir el premi Carles Riba amb la seua obra més citada, ‘L’ombra rogenca de la lloba’. Dos anys després, Vergés també va rebre el premi Josep Pla pel recull ‘Tretze biografies imperfectes’. Vergés també tenia la Medalla d’Or de Tortosa i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. A més, diverses veus de la cultura van plorar la mort de Vergés. Amb llàgrimes sinceres, el també escriptor i arxiver Jesús Massip, cofundador de la mítica revista ‘Gèminis’ al costat del poeta. També ho va fer el seu biògraf, l’escriptor Emigdi Subirats, que va dir que Vergés ha estat “el secret més ben guardat de la literatura catalana”.

Acabava de publicar ‘El jardí de les delícies’, poemari que va triomfar el mateix 23 d’abril

3 LÍNIES

Jesús Tibau ESCRIPTOR

Gerard Vergés a la memòria i al cor HI HA HÓMENS que no ens deixen mai del tot, perquè la seva petjada és massa fonda, massa sàvia, massa bella. Gerard Vergés forma part d'aquest exèrcit armat de paraules que ens il·lumina sense treva. Sabem que els seus mots seran aliats fidels, i que no ens deixaran mai orfes del tot. Però els que l'hem tractat enyorarem l'home, la seva generositat, la seva humilitat. M’EMPORTO MOLTS records, com l'homenatge que el 2008 vaig organitzar a Tortosa, i que Manel Ollé no es cansa de recordar-me sempre que coincidim, i que ja formarà part d'emocions comunes. M'emporto també un record molt tendre. L'any 2012 ell fou qui presentà el meu darrer llibre publicat i, entre altres coses, va remarcar que al llibre es notava l'amor que professo pel meu fill. Coincidí a la biblioteca de Tortosa amb ell, que llavors tenia tres anys. Durant un moment, mentre jo signava llibres, vaig veure que tots dos parlaven. Acompanyàrem a Vergés a casa seva i, després, mon fill em preguntà si estava malaltet i per què portava bastó. En tornar a casa nostra, trobà un dels seus llibres damunt la taula, l'agafà, se l'emportà al sofà, el va obrir i va dir: "M'agrada Gerard Vergés". A mi també, fill meu, a mi també. AQUEST DIA DE Sant Jordi, dos anys després, a mon fill li ha vingut al cap i l'ha anomenat: ànimes pures que coincideixen en dimensions impossibles. De la mà del seu admirat Shakespeare, trenaran sonets eterns. Coincidències del talent. Cruel abril.


cop d’ull

Maig 2014 // 31

CULTURA

Gerard Vergés en el record Ferran Bel. ALCALDE DE TORTOSA. SE’NS HA MORT Gerard Vergés. I se n’ha anat en un dia tant carregat de simbolisme per a la literatura i per a Catalunya com la diada de Sant Jordi. Malgrat que el seu estat de salut era precari de fa temps, la notícia de la seva mort ens ha colpit. La seva última obra, ‘El jardí de les delícies’, un poema dedicat a l’obra del mateix títol del Bosch, ha estat un dels llibres més venuts aquest Sant Jordi. Després d’una llarga jornada carregada d’emotivitat, civisme i alegria, com acostumem a celebrar els catalans el Sant Jordi, la Diada va tenir el final més trist, amb l’anunci, poc abans de la mitjanit, que el gran Gerard Vergés havia mort a casa seva, envoltat de la seva família. Amb la mort de Gerard Vergés, Tortosa, les Terres de l’Ebre i Catalunya perden un dels grans de la literatura. Premi Carles Riba (1981) amb ‘L’ombra rogenca de la lloba’, premi Serra d’Or de traducció

(1993) per ‘Tots els sonets de Shakespeare’, premi Josep Pla (1985) per ‘Tretze biografies imperfectes’, assagista, col·laborador en molts mitjans de comunicació, agitador cultural i farmacèutic. També va ser professor universitari,

empresari, analista clínic. Les seves facetes eren moltes i molt variades, i va excel·lir en totes. Vergés era un home del Renaixement. EL GOVERN de la Generalitat li va atorgar la

Creu de Sant Jordi (1997) i l’Ajuntament de Tortosa li va imposar la Medalla de Plata de la Ciutat (1986) i la Medalla d’Or (2009). El 2007 va ser l’encarregat de pregonar les festes de la Cinta. Totes aquestes distincions, més enllà de la seva trajectòria en el món de la literatura, reconeixen la implicació, el compromís i l’estima de Gerard Vergés cap a la seva ciutat i cap al seu país, amb la seva llengua i amb la seva cultura. En el cas de Tortosa, la seva ciutat, la seva entrega va ser absoluta, implicant-s’hi tant des del punt de vista cultural com social. GERARD VERGÉS deixa un buit molt gran en la cultura de casa nostra. Ens queda el seu llegat i la seva obra. En nom meu, en el de la Corporació municipal i en nom de tota la ciutat de Tortosa, el més sentit condol a la família i a totes les persones que l’estimaven. D.E.P.

LITERATURA

Nous premis Serret de Literatura Rural La Fira Literària de Jesús va ser l’escenari de la presentació de la primera edició dels Premis Llibreria Serret de Literatura Rural 2014. Uns premis que promou Octavi Serret, de Vall-de-roures, col·laborador “incansable” de la Fira Literària Joan Cid i Mulet, com va definir-lo Mònica Sales. Segons Serret, l’objectiu dels premis és incorporar el Matarranya i les comarques veïnes com les Terres de l’Ebre al fet literari, a través d’assajos, novel·les i relats. Es poden presentar en català, en castellà i també en aragonès. Els premiats seran publicats per l’editorial Barcino. A més, els guanyadors també rebran un premi de 1.500 euros. G.M. Mira el vídeo en aquest enllaç


cop d’ull

32 // Maig 2014

CULTURA PINZELLADES DE TORTOSA

El pacte federal de Tortosa David Jiménez. HISTORIADOR

1

LLIRI ENTRE CARDS Núria de Santiago PERIODISTA

EL PACTE FEDERAL de Tortosa fou signat el 18 de maig de 1869 entre les forces federalistes de Catalunya, Aragó, València i Balears. Foren els promotors Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé. El pacte era una reivindicació i exaltació de les antigues llibertats dels territoris que conformaren l’antiga corona catalano-aragonesa.

convienen en que las tres antiguas provincias de Aragón, Catalunya y Valencia, inclusas las islas Baleares, estén aliadas y estén unidas para todo lo que se

pretenan separarse del resto de España. 2.- Asimismo manifiestan que la forma de gobierno que cree con-

AQUEST PACTE SE l’anomenà irònicament “el pacto de la Coronilla de Aragón“, i fou el primer d’una sèrie de pactes federalistes que se succeïren arreu de l’Estat espanyol, i que desembocarien en una insurrecció federalista que anys més tard conduiria a la proclamació de la Primera República Espanyola, l’any 1873. Molt al contrari del que es pot suposar, el pacte no pretenia recuperar els territoris que conformaren l’antiga Corona d’Aragó, sinó una defensa de la ideologia republicana sense separar-se de la resta de l’Estat. LES BASES APROVADES del pacte foren, en paraules textuals, les següents: “1.- Los ciudadanos reunidos

refiera a la conducta del partido republicano y a la causa de la Revolución, sin que en manera alguna se entienda por esto que

veniente para España es la República Democrática y Federal, con todas sus legítimas y naturales consecuencias.

3.- El partido republicano democrático y federal de las expresadas provincias completará su organización en la forma siguiente: Habrá comités locales, de distrito judicial, provinciales y de Estado. Los comites locales se establecerán en todas las poblaciones, los de distrito judicial en las que sean cabeza de partido, los provinciales en las capitales de Estado en Barcelona, Valencia y Zaragoza que representarán respectivamente a Catalunya, Valencia y Aragón. El comité de las islas Baleares se entenderá con el comité de Estado de Cataluña. 4.- Los representantes aquí reunidos manifiestan que no consideran conveniente apelar a la fuerza material por el sólo hecho de que las Cortes Constituyentes voten de forma monárquica, siempre que en lo sucesivo no se conculquen los principios proclamados por la Revolución de Septiembre; pero convencidos de los males que inevitablemente ha de producir la monarquía, declinan toda responsabilidad de los que se ocasionen con su establecimiento.”

Escriptors de capçalera NOVETATS EDITORIALS i llistes de més venuts d’aquesta diada de Sant Jordi a banda, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes ens ha presentat una proposta d’allò més interessant: els escriptors de capçalera. En aquests dies, un bon nombre de biblioteques va presentar als seus lectors a l’escriptor o escriptora de capçalera, escollit per tenir amb els lectors i usuaris de la biblioteca un vincle especial basat en la seva participació en les activitats que s’hi duen a terme o en l’acceptació entre els lectors. Francesca Aliern és escriptora de capçalera de la biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, i Jesús M. Tibau de la Marcel·lí Do-

El projecte no podia haver tingut un títol més encertat (...) l’escriptor de capçalera és igual o més necessari, perquè ens tracta i ens repara les mancances de l’ànima.”

mingo de Tortosa. El projecte no podia haver tingut un títol més encertat, donat que, de la mateixa manera que el metge de capçalera és aquell a qui acudim per tractar mals i dolors, l’escriptor de capçalera és igual o més necessari, perquè ens tracta i ens repara les mancances de l’ànima. Així doncs, acudiu a les biblioteques, participeu en les activitats i deixeu-vos guiar pels consells dels professionals que les habiten. Difícilment trobareu millor recepta.


cop d’ull

Maig 2014 // 33

P

ESCOLA CARLES III : El Reciclatge A LA POBLACIÓ DE LA RÀPITA trobem el col·legi públic Carles III, situat a la zona baixa de la població, l’edifici és del 1930, és un dels més antics, i compta amb 670 alumnes dels cicles d’infantil i primària. En aquesta ocasió, els alumnes de quart de primària ens parlen del reciclatge. I com podreu observar, tenen la lliçó molt ben apresa. Cal seguir de ben a prop els seus con-

sells, ja que tots els alumnes de quart (amb nomes 8 i 9 anys) ens podrien donar alguna lliçó de reciclatge a més d’un de nosaltres. Mira el vídeo en aquest enllaç

PETITS ARTISTES Guillem Garriga “La gent no recicla el suficient ja que encara es contamina massa al món. Encara s’ha de reciclar més per tenir ben cuidat el nostre planeta.”

Ares Reverté “Els alumnes vam visitar la deixalleria i vam veure molts poals d’escombraries: plàstic, vidre, metall, cartró i més. La tasca és important perquè ho reciclen.”

Jordi Reverté “Si reciclem el món ens ho agrairà i estarà molt content. Així, tindrem un món millor per viure tots. Hem de reutilitzar tots els materials que reciclem.”

Francesc Matamoros “Si reciclem millorem el medi ambient. Alguns contenidors són el blau per al paper, el verd per al vidre, el marró per la brossa orgànica i el groc per al plàstic.”

Sílvia Gómez “Si no reciclem i tirem la brossa al terra es farà un forat a la capa d’ozó i no podrem viure. A casa meva reciclem molt i intentem no contaminar.”

Pau Donate “Si tots reciclem viurem millor i estarem més bé. Les persones encara no reciclen el suficient. Hi ha gent que tira molta brossa al carrer. I això no s’ha de fer.”

2

PINZELLADES

Arnau Bel

“A classe hem elaborat un parxís amb material reciclat. Hem utilitzat cartró, xapes, llaunes i suro de taps de vi. Ens ha quedat d’allò més bé! ”

Manel Balada

Paula Serrat

“És important reciclar correctament perquè així no contanimem el nostre planeta. Si contaminem el nostre entorn pot passar alguna cosa molt dolenta.”

“Amb els materials ja utilitzats, com el paper o el cartró, el vidre o el plàstic, es poden fer objectes nous. L’empresa de selecció s’ocupa de fer aquest procés.”

Xavier Forcadell

Sergi Izquierdo

“A banda de reciclar materials com el paper o cartró, els envasos i llaunes, l’orgànic o el vidre, també és important reciclar les piles al contenidor adequat.”

“És important reutilitzar les bosses dels supermercats, per no gastar més diners ni materials. És una bona idea usar la mateixa bossa per comprar a les botigues.”

Elia Balsells

Ambar López

“Nosaltres fem manualitats a plàstica amb materials de rebuig. La nostra mestra de plàstica, Pepita, ens aconsella utilitzar els materials que tenim per casa.”

“Hem de reciclar els taps per aquells xiquets que necessiten els elevadors i les cadires amb rodes. Jo recullo els taps per aquesta bona causa.”


cop d’ull

34 // Maig 2014

E ESPORTS

LA GRADA FUTBOLÍSTICA NO HA ESTAT UNA bona temporada per al futbol ebrenc. Aquest és el balanç que podríem fer d’aquest any, i sobretot per als equips referents. La Rapitenca, amb una segona volta nefasta, lluitarà fins al final per mantenir-se a la Tercera Divisió. El Jesús i Maria es troba en la mateixa situació, enfonsat a la taula i esperant que du-

rant les darreres jornades es produeixi el miracle. L’Amposta no ho té tant complicat però ha de sumar per establir-se a la Primera Catalana. La nota positiva de l’any és, sens dubte, el Futbol Club Ascó. Un Ascó que continua en plena lluita pel playoff d’ascens a Segona B i que podria completar una temporada històrica.

A Segona, els ebrencs tenen complicada la tant cotitzada segona plaça, que ja gairebé correspon al Morell. I per trobar l’altra alegria del futbol ebrenc, hem d’anar a la Quarta Catalana. Allí es troba el Godall, un equip que pràcticament ho ha guanyat tot, només un empat, i fins Setmana Santa s’ha mantigut invicte.

FUTBOL BASE

El futbol base ebrenc fa un pas endavant amb l’ITE El Villarreal, l’Amposta i l’Avatars Academy es van proclamar campions de l’ITE 2014

L’emblemàtic Torneig de Futbol Base ebrenc va recaptar 526 euros per Creu Roja

Judit Brú LA RÀPITA-AMPOSTA Nou èxit del VII Torneig Internacional de Futbol Base de les Terres de l’Ebre. I és que el tradicional torneig de Setmana Santa va reunir un gran nombre d’amants d’aquest esport a les seus de Sant Carles de la Ràpita i Amposta. L’ITE 2014 va comptar amb la participació de 32 equips tant del territori ebrenc, com català, espanyol i mundial. Una de les principals novetats d’enguany va ser el retorn de la categoria aleví, que es va sumar a les de prebenjamí i benjamí. Divendres 18 d’abril va tenir lloc la inauguració oficial de l’ITE 2014 a la seu de Sant Carles de la Ràpita, amb la tradicional rua des del consistori rapitenc i fins a l’Estadi Municipal de La Devesa, on es van presentar els equips i van tenir lloc els partits inaugurals. Durant els dos dies següents es van realitzar més de 170 encontres de futbol set en les diferents fases de grups. Diumenge

Imatge del CF Amposta, equip guanyador de l’ITE en benjamí. // FOTO: VÍCTOR VALLS. 20 d’abril va tenir lloc la fase final a l’Estadi Municipal d’Amposta amb la disputa de les finals, la cloenda i l’entrega de trofeus. Pel que fa a resultats, el Villareal va ser el vencedor en la categoria prebenjamí en imposar-se al Futur Vinaròs. En benjamí, l’Amposta es va proclamar campió en superar el Mollerussa i, finalment, l’Avatars Academy va recollir el trofeu de primer classificat en aleví, després de guanyar la Ra-

pitenca A a la gran final. També es van lliurar trofeus als millors jugadors, porters i màxims golejadors de cada categoria, així com l’equip fairplay, que va recaure en el conjunt andorrà de l’Ordino, a la millor afició, que va ser per a la del Club Futbol Amposta, o al millor àrbitre, que va recaure en Juanjo. El director de l’ITE, Ferran Simó, va mostrar-se molt satisfet pel desenvolupament del torneig i va afirmar que “l’ITE 2014 re-

presenta un pas endavant”. El Torneig Internacional de Futbol Base de les Terres de l’Ebre va comptar, un any més, amb un sorteig solidari que en aquesta edició va recaptar un total de 526 euros en benefici de Creu Roja. Mira el vídeo en aquest enllaç

1

ENTREVISTA Joan Rieres PRESIDENT HANDBOL TORTOSA

L’Handbol Tortosa, millor impossible GRAN SATISFACCIÓ és l’estat d’ànim del president de l’Handbol Tortosa, Joan Rieres, extensible al seu equip, després de la gran temporada del sènior femení de l’Handbol Tortosa. I és que l’equip es va proclamar campió de Catalunya després de superar l’OAR Gràcia Sabadell, a la final del TOP 4 de Lliga Catalana. L’equip va viure una primera volta molt complicada, amb fins a set baixes. Però gir radical a la segona volta, amb només una derrota, contra el líder, l’Ascó. “Ha estat una de les temporades més competitives amb molts bons equips”, “estem molt contents perquè les noies s’ho mereixen, la constància i el sacrifici ha tingut el seu fruit” afirma Rieres. Ara el

Les noies s’ho mereixen, la constància i el sacrifici han tingut el seu fruit en una any molt competitiu.” repte és encara més gran, assolir una de les vuit places a la lliga nacional de Divisió de Plata. Actualment, estan realitzant partits amistosos i el cap de setmana del 16 de maig es disputarà la fase d’ascens, amb el lloc encara pendent. J.B.


cop d’ull

Maig 2014 // 35

ESPORTS REM

BREUS

Bronze i cinquè lloc dels tortosins a Piediluco Judit Brú TORTOSA El Centre Nacional de Preparació Olímpica de la Federació Italiana de Canottaggio, a la localitat italiana de Piediluco, va acollir el passat 12 i 13 de maig el XXVIII Memorial Paolo d'Alotja, la primera competició internacional de la temporada, amb la participació de 34 països i un total de 272 embarcacions. En aquesta ocasió, el Club de Rem Tortosa hi va prendre part amb tres remers al combinat estatal, que va estar format per un total d’onze embarcacions. És el cas dels remers tortosins Àlex Sigurbjörnsson i Pau Vela, que van compartir un dos sense i Marc Montany, que formava part d’un quatre sense lleuger, aquest útlim en el seu debut amb l’equip espanyol. Alex Sigurbjörnsson i Pau Vela, tot i que no havien preparat aquesta regata de forma específica, van obtenir un cinquè lloc. Per la seva part, el bot de Marc Montany, Imanol Garmendia, Ander Zabala i Alvaro Romero, van

AGENDA

ESPORTIVA Diumenge 4 de maig Transplanes Masdenverge Xallenger BTT.

Diumenge 11 de maig 14a Cursa de la UEC Tortosa. Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre.

Diumenge 11 de maig 10K Orta. Horta de Sant Joan. Running Series.

Dissabte 17 de maig I Endubítem. Copa Catalana d’Enduro i BTT.

Diumenge 18 de maig Marató de les Vies Verdes. Terra Alta - Baix Ebre.

Diumenge 25 de maig 10.000 del Perelló. Running Series.

El remer tortosí Marc Montany en una imatge d’arxiu // FOTO: MARTA DAUFÍ.

aconseguir una medalla de bronze a la final A. El conjunt dels remers de l’entitat de la capital del Baixe Ebre continua la seva preparació al Campionat de Catalunya i el d’Espanya, previstos pel mes de juny, amb l’objectiu de prendre part a la Copa del Món de Lucerna, el Campionat del Món Sub-23 i el Mundial Júnior.

Èxit del descens Tortosa-Sant Jaume El riu Ebre va ser l’escenari els dies 12 i 13 d’abril del primer descens des de Tortosa i fins a Sant Jaume, organitzat pel Club de Rem Tortosa. La cita va transcórrer en un ambient familiar on els participants van poder gaudir

d’aquest descens que va anar acompanyat d’una visita turística a la ciutat de Tortosa, així com una estada a l’alberg de Sant Jaume. La jornada va cloure amb un dinar de germanor a la platja de Mitjorn.

Un maig exigent per al sènior del Cantaires El sènior masculí del Club Bàsquet Cantaires de Tortosa afrontarà un mes de maig clau per a la permanència a la Segona Catalana. Els del Baix Ebre arriben a la recta final de la lliga regular a la 14a plaça. El balanç és de 7 victòries i 20 derrotes i en les darreres jornades ha vist com l’equip millorava tant en el joc com

en la recuperació de la plantilla, després de tres mesos d’hivern amb una dinàmica de 13 derrotes consecutives. Les coses han anat millorant en els darrers encontres de lliga, en què els tortosins han tingut moltes opcions per emportar-se les victòries però els errors, sobretot en els tirs lliures, els van fer perdre

molts punts pel camí. Ara, els de Sergi Farré disputaran les tres jornades de lliga restants, abans de l’eliminatòria a tres encontres de playout contra els tres equips del grup 3 de Segona. Sens dubte, aquest playoff de descens serà el principal repte del conjunt tortosí per mantindre la categoria a Segona. J.B.

Casal i Colomé vencedors de la Panxampla Al voltant de 200 persones van participar en la cinquena edició de la Cursa de Panxampla, el passat 12 d’abril a la població d’Alfara de Carles. La prova, la setena cita puntuable del circuit ebrenc de curses de muntanya, va proclamar campions absoluts Oscar Casal (2h 18 min), Houssain Abaghad (2h 20 min) i Kiko Martí (2h 23 min). En dones, es va imposar Gemma Colomé (3h 4 min), seguida per Elena Ferreres (3h 17 min) i Ana Belén Balagué (3h 33 min). Al circuit júnior, el vencedor va ser Youssef Abaghad (1h 21 min). J.B.

Temporada històrica del Volei Roquetes El Club Volei Roquetes finalitza la temporada amb els millors resultats competitius de tota la seva història. I és que els dos equips sèniors masculins han assolit l’ascens. El de Segona, tornarà a la Primera Divisió després de finalitzar la lliga a primer lloc de la taula, amb un balanç de 24 partits guanyats i només un de perdut a falta d’una jornada per finalitzar la lliga regular. D’altra banda, el sènior masculí de Tercera ha millorat encara més les estadístiques, amb ple de 21 victòries i amb tres partits pendents encara. És ja també equip de Segona. Per la seva banda, les coses van pel bon camí també per al conjunt sènior femení de la Quarta Divisió, que actualment està disputant la fase d’ascens i on s’ha emportat els dos primers partits. J.B.


cop d’ull

36 // Maig 2014

PASSATEMPS

CLASSIFICATS [VENDES]

menjador, terrassa, galeria, 2 armaris de paret i un vestidor. Preu: 380€/mes ✆ 664 363 541 - 619 154 123

Vinaròs Es ven parcel.la urbana 1000m2, situada al terme municipal de Vinaròs, partida Closa o Ribes (ermita de Vinaròs). Preu: 130.000 euros ✆ 636 256 045 - 610 261 631

Benicarló Es lloga pis amb 3 hab., sala d’estar, menjador, 2 banys i ascensor ✆ 676 690 978

Tortosa Es ven finca rústica de 3,5 jornals al costat de la via verda a 3 min de Jesús, sense casa. Interessats trucar ✆ 605 994 256 Camarles Es ven finca 11 jornals amb aigua, llum, casa i magatzem. Per entrar a viure. A 5 min de Camarles. ✆ 605 994 256 Roquetes Es ven finca d’oliveres de 7 jornals a ple rendiment amb caseta de muntanya, prop del canal Interessats Xerta-Calig. trucar ✆ 607 211 802 - 605 994 256

HORITZONTALS: 1. Entre en Guillem i el seu Nissan, una ratlla. Ni remena la cua ni en fa, només l’ensenya / 2.Trèieu de mala manera el mamífer placentari. Vilatà que a Mallorca sovint deixen a fora / 3. Nucli del timbal. La flor que donà origen a can Jansana. El capciró del dit / 4. Si ha de ser voluntari segurament serà cap. Albiri un paquet de tabac / 5. Té gust d’Alícia, el guisat en terra de meravelles. Paperetes malbaratades / 6. Zero a l’esquerra. Tan embotidet que justeja / 7. Per tenir un braç escapçat mostra una traça il·limitada. Capa de la pell feta de merda. Icona de secà / 8. Sorprendre d’allò més amb un remenat de tirona. Tan magra que ja és conducta de risc / 9. Es repeteix tant que ningú la compta. Enclusa per fer tasses / 10. Poso nanses i no sona bé. Els avergonyits que ni cafès ni rebentats / 11. Peus de porc. Si es tractés de fer el gall no, però per rentar ja va bé. Cul de cafè / 12. Una pel·li en quatre paraules. Fastiguejat pel mal estat de la toia / 13. Per ser una malaltia desperta un interès molt insà. Quan el cuiner francès passa a l’acció aquí hi ha ebullició.

VERTICALS: 1. No és precisament una fembra encisadora, amb la feina de merda que té… Rams malmesos per mars molt mogudes / 2. Dringa en butxaca putiniana. Reclam molt sovint exigit en veu alta / 3. Mitges de cotó. Aquests on dringuen és a les barres dels bars. S’ajunten a l’enroc / 4. Inquietud encara lluny de l’atac de nervis. No és com en Foix, només l’enamora el vell / 5. En Gaudí el va inventar i en Calatrava li ha fet honor. Por inexplicable per una part de la Corporació / 6. Se sorprèn davant una eina despuntada. Mostasses gasificades per a la guerra / 7. Mana al territori. Millora i augment per enlairament. L’Andreu fent trucs a Badalona / 8. Amb un poc de xavalla ja tens la garantia. Corria per la sabana fins que la va fitxar Montesa. El gallec / 9. Fer piscines sense delimitar. Un indret tan comú que ja resulta tòpic / 10. Plaqueta reduïda a metall i banyada d’argent. Cursivoescrivent / 11. Abracen l’agnosticisme. Acabat, però rematat no. Plany de mig país / 12. Cereals amb la vila als afores de Manresa. Decora palaus enteixinats a còpia de destrossar casotes.

Alfara de Carles Es ven casa a Alfara de Carles amb 130 m2, 5 hab., 2 banys, moblat, cuina i menjador, amb hort i finca d’oliveres. Interessats trucar al ✆ 661 143 311 Jesús Es ven estudi a Jesus, habitació, bany i cuina-menjador amb bomba de calor/fred. 30.000 euros negociables. Trucar a partir de les 19h. ✆ 664 562 637 Tortosa Es ven pis de 90 m2, zona de Remolins, edifici ganadera, 4 hab., 2 banys, gran terrassa, pati interior, xemeneia, ascensor, primera planta. Preu: 86.000 euros. ✆ 646 465 499

Tortosa Zona del Temple. Es lloga plaça de pàrquing. ✆ 678461724 Tortosa Es lloga despatx davant del parc, per a professionals de la salut, metges, logopedes, nutricionistes, fisioterepuetes, etc. Per dies. ✆ 666239817 Tortosa Zona del Temple. Es lloga pis 2 habitacions, amb terrassa, moblat i equipat, assolellat, bona situació. ✆ 666239817

Amposta Zona Valletes. Es ven parcel·la edificable de 120 m2, prop del col·legi Miquel Granell. De particular a particular. Amposta Es ven pis de 112 m2, o canvio per casa, ben conservat, 4 habitaciones, 2 lavabos, cuina 15 m2, menjador 27 m2. 100.000 Euros. ✆ 699036344

Ofertes Es ven Renault Laguna Grand Tour, Dynamique R-Link 2.0 dCi Energy Stop&Start, 10.000km, any 2013. Preu: 23.500 euros ✆ 977 501 333

[TREBALL] Demanda S’ofereix cambrer amb 17 anys d’experiència capacitat de amb Educació, comunicació. respecte i amabilitat amb el tracte. Interessats trucar al ✆ 697 487 296

Roquetes es lloga pis davant del parc, bones vistes, lluminós, moblat de 110 m2, 3 hab, cuina,

Demanda Auxiliar d'infermeria amb molta experiència, s'ofereix per tindre cura de gent gran a domicili, total disponibilitat, vehicle propi. % 977502271

Oferta AVON busca persones que vulguin vendre o consumir els seus productes. ✆ 977442642

[LLOGUERS] Tortosa Es lloga pàrquing al carrer Móssen Manyà, edifici Voraparc. Preu: 55 euros. ✆ 977 73 07 21

Oferta Si tens més de 18 anys i ganes de treballar truca. ✆ 977442642

Demanda M'ofereixo per tindre cura de gent gran, anar al metge, amb experiència. Preu a convenir. ✆ 650756727

Jesús Barri del Temple. Es ven pis 3 habitacions, galeria, terrassa, calefacció gas, ascensor. 80.000 Euros. ✆ 670250513

Ofertes Es ven Renault Grand Scenic Dynamique 1.5 dCi 110cv, Energy Stop&Start, 17.500km, any 2013, preu: 20.500 euros ✆ 977 501 333 Ofertes Es ven Hyundai Accent, 1.6 IE, automàtic, 110cv, color blau, any 06, preu: 3.600 euros ✆ 977 448 333

Tortosa Tortosa zona Sant Blai, es lloga parquing ✆ 639594527

per Gras

Amistat Anem a sopar i després a ballar, també al cinema. Anima’t i vine a gent nova. conèixer Truca’ns! ✆ 695 410 052

Tortosa Es lloga pis 3 cuina, habitacions, menjador, bany, tot moblat i amb electrodomèstics, molt ben situat i cèntric, lluminós, molt assolellat. ✆ 699878211

Ofertes Es ven un remolc per a una moto, amb l’opció de col.locar un altre carril per carregar 2 motos. Preu: 500 euros. ✆ 680 192 122

Ofertes Es ven Peugeot 407 Coupe, 2.7 HDI, 204cv, pack

[RELACIONS]

Ofertes Es ven Mercedes Coupe 3p, clase C 220 CDI, 140cv, any 04, color plata, preu: 6.800 euros ✆ 977 448 333

Tortosa Carrer República junt plaça Argentina, d'Alfons. Es lloga primer pis de 185 m2, per a oficines i serveis. 500 Euros mes. ✆ 647787447

[MOTOR]

[AMISTAT] Amistat Si ets una noia o un noi, no importa edat, i encara no tens nuvi/a però t’agradaria trobar una bona persona i amb ganes de tenir una relació estable, truca, tenim oficines a Tortosa, Tarragona, Reus, Vendrell, Barcelona, Girona, Sabadell, Terrassa, Manresa i Vic ✆ 695 410 052

Alfara de Carles Es ven xalet de 180 m2, piscina aigua i llum, barrat al Parc Natural d’Alfara de Carles, amb hort i oliveres. Preu a convindre. ✆ 661 143 311

Paüls Mas Agueró, casa rural amb encant, situada a les afores del poble de Pauls, al centre del parc natural. 12 places, barbacoa. Preu 17€/persona ✆ 608 438 245

[L’ACUDIT]

Automàtic, any 07, color beige, preu: 11.300 euros % 977 448 333

Oferta Tens algun problema de salut i no acabes d'estar bé. Infermera i naturopata ofereix consulta professional, amb qualitat i serietat, amb tractament personal individualitzat. ✆ 666239817 Oferta S’ofereix empresa de construcció d’obra nova, façanes, reforma i rehabilitació d’habitatges, obra menor, piscines d’obra i pre fabricades. Pressupostos sense compromís. Informació ✆ 672 192 867 / 622 245 120 Oferta S’ofereix pintor decorador d’interiors i exteriors amb molta experiència. ✆ 661 143 311

Amistat Si et sens sol o sola, t’agradaria tenir una relació seria i estable, vine a conèixer Agencia Maisol, éxit assegurat. T’esperem! ✆ 695 410 052 Amistat No saps que fer aquestes vacances d’agost? Vine i coneixeràs la nostra proposta, camí de Santiago 2014, si estàs interessat truca’ns! ✆ 695 410 052 Amistat Maisol l’agencia que et busca la parella ideal per tu, tenim ofertes a tot Catalunya, truca’ns! Som els més grans! Presentacions il.limitades fins trobar la teva parella! ✆ 695 410 052 Amistat Desitjo relació amb dona lliberal, amb fins seriosos, o parella matrimoni. Jo, noi de 50 anys. ✆ 645668213 Amistat Noi de 44 anys, molt maco, molt humil, molt simpàtic, desitja conèixer noia entre 28-52 anys, primer per a amistat i després relació estable. ✆ 638536060

[VIDÈNCIA] [VARIS] Varis Es compra, es restaura i es venen tot tipus de mobles antics, antiguitats... % Interessats trucar al ✆ 634 755 488 Varis Tens que arreglar-te alguna peça de roba? Si necessites que et cusin algun tipus de roba, no dubtis en trucar. Servei a domicili ✆ 977 510 705 Varis Recollida de trastos vells, desallotjament i neteja de pisos i locals. Preus mínims. Per a mes informació truca ✆ 687 658 282 Varis Tebeos antics, còmics de superherois, manga, llibres, postals, monedes, calendaris de butxaca, soldadets de plom, Scalextric, Playmobils i joguines en general compro. ✆ 630930616


cop d’ull

P PANTALLES

Maig 2014 // 37

Canal 21 et recomana PETITS ARTISTES. Els protagonistes del programa infantil de Canal 21 del proper dijous 15 de maig seran els alumnes de l’escola Montsagre, d’Horta de Sant Joan. En aquesta ocasió els xiquets i les xiquets han explicat a la conductora del programa, Sílvia Alarcón, com veuen el seu poble. L’estrena serà a les 21 hores.

TELEVISIÓ

mes de maig, Gustau Moreno entrevistarà el secretari d’Organització de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Josep Rull. Això serà el pròxim divendres 16, a les 10.30 hores, en directe. L’entrevista es podrà tornar a veure en les reemissions de les 14 hores i les 16 hores.

TECNOLOGIA

Canal 21 està d’estrena Els productes del territori amb Fet Aquí i el teatre amb Butaca 21 El teatre amateur de les Terres de l’Ebre té un nou escenari a Canal 21 Ebre. El passat 5 d’abril, la televisió local i comarcal va estrenar el programa Butaca 21, presentat per Jordi Carapuig. Una estrena que va tenir un convidat estrella, l’autor Joan Pera, qui no va dubtar en apadrinar a Canal 21 Ebre en aquesta nova iniciativa. Amb la incorporació d’aquest nou programa a la graella, Canal 21 referma la seva aposta per la cultura, i per la gent del territori. El programa consta d’una entrevista als responsables o actors d’un grup de teatre amateur de les Terres de l’Ebre, i la posterior emissió d’una obra de teatre representada pel mateix grup en algun dels teatres del nostre territori. C.B. [ ] Joan Pera, el primer convidat de Butaca 21. / Foto: J.A.

Un altre dels programes que recentment s’ha incorporat a la graella de Canal 21 Ebre és el Fet Aquí. Un programa amb què es vol donar a conèixer de primera mà tots aquells productes i tradicions de les Terres de l’Ebre que s’han convertit en l’emblema de cadascuna de les poblacions que formen les nostres quatre comarques. I com es fa? Amb l’aportació de totes aquelles persones relacionades amb el productes autòctons i totes les seves vessants, amb testimonis de primera mà que ens expliquen tots els detalls. En el nou episodi, que s’estrenarà dimecres 7 de maig, la conductora del programa, Judit Brú, ens aproparà a la Galera per parlar de la Fira de la Terrissa. C. BONET

PRIMERA COLUMNA. Aquest

[ ] Imatge del Fet Aquí sobre el ferrocarril. / Foto: M.V.

per Jaume Querol

Seagate aconsegueix el 6Tb en una sola unitat Fins fa poc, Toshiba anunciava les seves impressionants unitats de disc dur d’alta capacitat de 4Gb en format 3.5”. Ara el torn és per a la firma Seagate, que ens sorprèn amb la primera unitat de 6Gb en el mateix format, amb 128Mb de catxé, 5900rpm i SATA 6Gbps. És cert que aquests dispositius van millorant regularment la seva capacitat, però en l’aspecte de velocitat els avenços són ben mínims, i el mercat sembla decantar-se cada cop més en les tecnologies SSD molt més ràpides. Per tant, aquests nous models estaran enfocats per a usuaris amb enormes necessitats d’emmagatzematge digital. En quant a preus, es pot ad-

quirir el Seagate STB6000 de 6Tb per uns interessants 299$ al mercat americà. Tot i que sembla imminent, no hi ha data d’entrada al mercat europeu. El que sí provocarà l’aparició d’aquestes noves unitats és una baixada considerable en els preus dels discs actuals de 4 i 5TB, situats encara per damunt dels 200€. Això demostra un cop més que el mercat no sembla tenir límit i cada any la tecnologia segueix superant-se. Per aconseguir la configuració de màxim rendiment a un ordinador actual, haurem de combinar ambdós tecnologies, la rapidíssima SSD com a unitat de sistema operatiu i programari, i la tecnologia magnètica com a unitat d’emmagatzematge massiu, com molts fabricants estan configurant en els seus equips de gamma alta.

AUDIOVISUALS

Les Google Glass surten al mercat Google porta molt de temps desenvolupant aquest producte. Les Google Glass van lligades al smartphone o tablet i poden respondre a diferents ordres com buscar per Internet, treure fotos, reproduir música, respondre missatges, dictar notes o trucar per telèfon, i tot això mitjançant la veu. JAUME QUEROL


cop d’ull

38 // Maig 2014

F

ET RECOMANEM TANCAT DE CODORNIU és un restaurant situat a la planta baixa de l’hotel, envoltat per una zona enmurallada que dóna nom al restaurant. El xef José Miguel Lozano Rivas és l’encarregat de dirigir una cuina jove i ambiciosa, basada en productes de temporada i una cuina mediterrània creativa amb un bon equilibri

entre l’avantguarda i tradició, qualitat i preu. Un gran plaer per al nostre paladar, amb productes de proximitat i amb una magnífica presentació. Ctra. N-340 Km 1059 (Sòl de Riu), 43520 Alcanar Reserves: 696 54 48 01

FOGONS

Sushi maki

La resenya de

Restarium

Ingredients Un tall de tonyina Vinagre d'arròs 50cl Arròs 250 g. Sucre 30gr Sal 10gr Fulls d’Alga nori Salsa de soja Una estoreta per enrollar Un tubet de Wasabi Un vaset de sake (prescindible)

L’oli i la nostra terra VI RECOMANAT Nostra Senyora del Portal Celler Piñol

Laia Ferrer

D.O. TERRA ALTA

Batea Preu aprox. : 9 euros

Restaurant El Parc EL·LABORACIÓ: Comprem un tall de tonyina vermella i fresca uns dies abans i la posem al congelador pel tema dels anisakis. Netegem l’arròs amb aigua, que anirem canviant fins que surti transparent, i un cop net el deixem humit en el colador uns 30/40 minuts. El posem amb aigua freda (300/320 cl) a bullir tapat. Quan comença a bullir el deixem a foc molt baix i tapat uns 12 mi-

PAS

nuts. L’arròs ha de quedar sec. Un cop bullit, el retirem del foc i el deixem reposar uns 10/20 minuts sense destapar; al mateix temps, en altre un pot posem el vinagre, el sucre i la sal i escalfem per anar dissolvent el sucre i anar reduint la barreja que s’anomena “sushizu”. Repartim l’arròs per damunt d’un recipient de fusta, el mullem amb el "su-

PAS

shizu" i anem remenant per separar els grans, procurant no aixafar-los. Finalment, el deixarem refredar a temperatura ambient.

enrotllat en trossets d'un parell o tres de centímetres. És important tallar amb un ganivet humit (també tenir les mans humides quan manipulem).

Netegem el peix que ja hem descongelat i el tallem en tires i, amb l’ajuda de l’estoreta de bambú, anem fent els enrotllats amb l’alga, l’arròs i el peix a l’interior. Per acabar, tallem el cilindre

El posem en un plat i al costat una mica de Wasabi. Però compte, que pica molt i reconec que les dues persones amb qui habitualment menjo sushi no en volen saber res.

PAS

PAS

Una vegada més, l’Antic Molí i Vicent Guimerà han estat capaços de sorprendre qualsevol dels nostres sentits. Una visió renovada del restaurant i dels seus menús, que tenen el seu màxim exponent en un menú anomenat l’Oli i la nostra Terra, i que no et deixen indiferent. Un molí que no podria perdre les seves arrels i que tanca el cercle oferint l’oli al seu menú és la fórmula per enaltir el seu valor. La perfecció està en les mans de Vicent a l’hora de mostrar una joia que conjuga la cultura i la tradició populars de les nostres terres en plats molt elaborats, originals i a la vegada, d’excel·lent qualitat culinària. Petites obres d’art comestible en cada plat. Un menú que és un homenatge a la terra i a un dels productes més preuats. Un menú que repassa cadascuna

Una joia que conjuga la cultura i la tradició populars de les nostres terres en plats molt elaborats.”

de les varietats d’oli dels que gaudim al territori. I tot això, en plats que vanaglorien altres productes com l’anguila fumada i l’ostró del Delta,v però també l’ànec i la tòfona de Morella. Valor gastronòmic i cultural que s’apropa al ciutadà.


cop d’ull

P PA G E S I A CALENDARI

El mes per plantar les bajoqueres i tomateres En aquest mes de maig continuen les tasques de l’abril, quan potser haurem sembrat i plantat els carbassons, les tomateres, les escaroles, els espinacas, els melons, els cogombres, els melons de moro, les cebes i els raves. També les bajoqueres més primerenques. Podrem afegir-hi els porros, les carbasses o els apis. Al maig ja es recullen les maduixes, els enciams, les faves, els pèsols, els alls tendres i les cebes tandres, a més de les escaroles. Podem nasprar les bajoqueres quan el fil faci uns 20 centímetres, i lligar-les amb canyes de qua-

Si sembres bledes al maig, per Nadal encara en tindràs.” ... “Maig humit, fa el pagès ric.”

tre en quatre, per resistir millor el vent. Es poden plantar les mongetes tencdres i les tomateres, ben fondes. Com a tractament preventiu, es poden sulfatar: amb aigua d’ortigues per prevenir els fongs, tot macerant les ortigues amb aigua uns dies, i tirant-la directament sobre les plantes. D’altra banda, les patates es poden tractar amb sulfat de coure (vitriol), i també per al mildiu, després de cada ploguda. Les invasions de caragols es poden evitar fent una ratlla amb cendra o amb guix, que no travessaran. En canvi, les papes de la patates es poden eliminar amb nicotina. G.M.

Maig 2014 // 39

AIGUA SALADA ALS ARROSSARS DEIXAR ENTRAR EL MAR als arrossars de l’hemidelta esquerre de l’Ebre es perfila, ara per ara, com la gran esperança del sector per intentar aturar definitivament la plaga del caragol maçana. També per al Govern, que confia en què la prova d’inundar amb aigua salada unes 3.000 hectàrees haja estat altament efectiva.

Aquesta campanya, que ha començat aquest mes d’abril amb la inundació dels camps, els productors volen que s’estudien els efectes sobre el conreu i també la viabilitat econòmica d’estendre la mesura a les 9.500 hectàrees afectades per la plaga. Una lluita que hauria de ser un tema de país i ser assumida també per Europa. G.M.


LOS GAMBUSINS

cop d’ull

U ÚLTIMA

1

EN

ULLADA

La 70a Expoebre obre portes a la recuperació econòmica #p14

Comencen les obres de la nova estació d’autobusos d’Amposta #p19

El PSC diu que Móra d’Ebre desaprofita la llei de Barris #p25

Rhamsés Ripollés: “A la comarca de Morella som de la conca de l’Ebre i també el defensem” #p28

El poeta Gerard Vergés diu l’últim vers #p30

El futbol base ebrenc fa un pas endavant amb l’ITE #p34

COP D’ULL Av. Remolins, 24 43500 Tortosa Tel. 977 58 80 32 info@uncopdull.com

Cop d'Ull, maig del 2014  

Número 225 del periòdic gratuït Cop d'Ull

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you