Issuu on Google+

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

NÚM 329 · 3r TRIMESTRE 2011 · www.gremiserrallers.com

BUTLLETÍ

Economia i metall Noves normes per al consum en l’àmbit català PÀG 4

Calendari de Festes Laborals a Catalunya per al 2012 PÀG.8

Reforma de la negociació col·lectiva per a crear més llocs de treball PÀG.26


Productes i Serveis del Banc de Sabadell Banc Sabadell ha desenvolupat una significativa presència internacional mitjançant l’establiment d’oficines de representació, oficines operatives, filials i participades a Amèrica, Àsia, Àfrica, l’Orient Mitjà i Europa, que ens permeten oferir un assessorament eficient i eficaç als nostres clients amb interessos comercials i d’inversió en aquells mercats i actuar també com a centre de suport i reforç de la nostra activitat amb els bancs corresponsals. BS Internacional completa de manera àmplia i eficient l’oferta de productes i serveis del banc en comerç internacional, tant per a empreses com per a professionals. Banc Sabadell, mitjançant un equip d’experts, posa a disposició dels seus clients un servei integral d’assessorament amb la intenció de promoure la internacionalització de les empreses i els professionals. A més a més, ajudem els nostres clients a ser més competitius en un entorn global amb una gamma de serveis no financers acompanyada de l’oferta de finançament més adequada. Entre els serveis no financers destaquem: definició i posada en marxa de l’estratègia més apropiada, orientació en la presa de decisions, anàlisi del mercat i dels seus competidors, recerca de distribuïdors, agents, representants, socis locals, etc., i recerca de proveïdors. Si vol més informació, pot accedir a la direcció web: https://www.grupbancsabadell.com/es/, a l’apartat Xarxa Internacional. LÍNIES ICO 2011 Banc Sabadell ja té la millor alternativa de finançament per a la seva empresa: les línies ICO 2011. Aquest any, l’ICO dóna suport i potencia les inversions sostenibles, i, com és habitual, també dóna resposta a qualsevol necessitat de finançament, tant en actius fixos com circulant, gràcies a aquestes línies disponibles: Inversió Sostenible, Internacionalització, Inversió i Liquiditat. A més, l’ajudem a obtenir el seu finançament. Només ha d’obrir un Compte Professional i ens encarregarem de fer els tràmits de sol·licitud de crèdit. Aquest compte, exclusiu per a col·legiats/associats a col·lectius professionals, com vostè, li proporcionarà avantatges únics. Estarem encantats d’atendre’l a qualsevol oficina de SabadellAtlántico o al 902 383 666. Li presentarem detalladament les condicions exclusives del seu Compte Professional i, a més a més, l’aju-

2

darem a triar i tramitar el finançament ICO més adequat a les seves necessitats. LÍNIA EXPANSIÓ El Banc posa a disposició dels seus millors clients, titulars d’un Compte Expansió, la Línia Expansió. Un límit de crèdit addicional associat al seu compte expansió que permet finançar les seves despeses extraordinàries i imprevistos familiars. 0 € de comissió. Sense pagar cap comissió ni despesa addicional Per cada 1.000 € de disposició del seu Línia Expansió vostè sol haurà de pagar 8,5 € al mes i amb: Una comissió d’obertura de 0 €. Una comissió de disposició de 0 € Una comissió d’estudi de 0 € El tipus d’interès que s’aplica és el 0,85% mensual sense cap despesa ni comissió d’obertura ni estudi. (TAE: 10,85%) Amb total flexibilitat Vostè escull quant vol disposar i amb quin termini ho vol tornar en el mateix moment de fer la disposició.Els terminis de devolució de la disposició són 3, 6, 9, 12, 18 i 24 mesos. Sense paperassa, ni justificants, ni llargs processos de dictamen i valoració de l’operació Es pot traspassar l'import total o una part del límit de la Línia Expansió al seu Compte Expansió associada, escollir per a cada disposició el termini en el qual es vol amortitzar, sense necessitat de cap gestió addicional ni paperassa, ni valoració de l’operació. Tan senzill com realitzar un traspàs d’efectiu entre els seus comptes. Com i quan vostè vulgui els 365 dies a l’any Qualsevol titular del Compte Expansió podrà disposar de la seva Línia Expansió utilitzant el web BS Online, o des del telèfon 902 323 000 si es disposa del Servei de Banca a distància. Les vegades que vostè vulgui El límit del seva Línia Expansió s’actualitza i es reposa mensualment en funció del que vostè vagi tornant cada mes, què sempre pot tornar a utilitzar el seu límit sense haver de pagar més per utilitzar-lo. Amb total flexibilitat en l’amortització i cancel·lació de les disposicions realitzades sense pagar cap comissió Es pot cancel·lar el límit disposat de la seva Línia Expansió quan vostè ho requereixi, sense haver de pagar cap comissió per cancel·lació anticipada. Vostè pot adequar el seu saldo disposat en cada moment i deixar de pagar interessos quan tingui ingressos que li permetin cancel·lar les disposicions realitzades. Més informació al telèfon 902 323 000 o bé a la seva oficina habitual.

BUTLLETÍ


INFORMACIÓ GREMIAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Editorial Iniciat el mes de setembre, i amb la reincorporació de la majoria a l’activitat laboral després de les vacances, enfrontem els últims mesos de l’any amb una situació econòmica tan desballestada com la vàrem deixar al juliol, i el que és pitjor, amb unes perspectives encara més lamentables. Un es pregunta què fan els responsables polítics i econòmics d’àmbit nacional i mundial, a part de parlar i parlar sobre el bé que ho farien ells si poguessin i/o els deixessin i el malament que ho fan tots els altres. Hem passat ja la fase de vergonya aliena al veure les notícies, a convertir-nos tots, per un motiu o un altre, en “indignats”, cadascú enfrontant-se a aquesta “indignació” com bé sap o creu convenient. La falta de criteri i govern, la descoordinació i el desgavell continu en què darrerament hem viscut a Espanya, sembla contagiar-se a la resta de la Comunitat Europea, i així assistim desconcertats, a les seves lluites internes de poder, les seves incoherències econòmiques, els interessos creats i aquesta manera tan hispana de deixar nu a un sant per vestir-ne un altre.

pecte a algun col·lectiu, regió o autonomia que diuen que són imperatives pel bé del país. I és així com, en nom del benefici global, es fan reformes laborals, econòmiques, socials i, ja hem arribat, constitucionals per imperatiu legal en nom d’una majoria que no ha estat consultada, mentre treballadors i empresaris, que som els que realment donem de menjar a tots els altres no veiem el resultat d’aquestes reformes si no és per sentir-nos més castigats, abandonats i estafats, mentre representants polítics, les grans fortunes, els bancs i aquestes fantasmagòriques “entitats de qualificació” s’alcen sobre les nostres esquenes i surten a la premsa amb cara de circumstàncies, això sí, sense rebaixar els exorbitants sous dels seus components i directius, les seves dietes, primes, plans de pensions i, a més, parlant-nos de la necessitat del sacrifici aliè, quan és més que evident que no saben fer la seva feina. Hem d’insistir: vergonya?; no, INDIGNACIÓ. Potser és millor així, ja que sentir vergonya ens fa abaixar el cap; sentir indignació ens el fa aixecar i prendre consciència que s’han de fer coses i activar la nostra iniciativa i imaginació per fer-les.

Resulta ja més que evident que no podem parlar de l’economia nacional sense parlar de la Comunitat Europea, ja que seguint-ne les recomanacions d’aquesta, és a dir fent el que ens manen, es prenen en àmbit de govern una sèrie de mesures, sempre insuficients, sempre mal fetes i sempre desconsiderades res-

Us encoratgem, doncs, i ens encoratgem a nosaltres mateixos a continuar. El Gremi està obert a les vostres idees, suggeriments, projectes i tots aquells plantejaments que vulgueu portar a terme i proposar. Hem de sortir del forat i ho hem de fer com sempre: junts.

En portada

Continguts

Fotografia de la claraboia de l’empresa Zaera, situada a Banyeres del Penènes (Baix Penedès)

3 Editorial 4 Informació gremial 23 Sector 26 Econòmic - Fiscal 28 Laboral

El Gremi no es fa responsable dels continguts dels articles signats, ni la seva publicació significa compartir l’opinió.

Gremi de Serrallers de Catalunya

Edició i publicitat:

any 1380

Avinguda del Portal de l’Àngel, núm 42, 4a planta Telèfons: 933 016 646 / 933 182 534 · Fax: 933 189 853 www.gremiserrallers.com · secretaria@gremiserrallers.com President: Gregori Lalmolda i Arguis Vicepresident: Àngel Zaera i Campos

Tercer trimestre 2011

Secretari: Josep Argelaguet i Abadal Tresorer: Josep Olivé i Xirinachs

Carrer Ample, 3 · 43202 REUS Tel. 977 302 520 · www.copdull.net · info@copdull.net Dipòsit legal: B 16-514-2004 Imprimeix: artsobrepaper.com

3


INFORMACIÓ GREMIAL GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Nota informativa de l’Agència Catalana de Consum L’Agència Catalana de Consum va publicar el passat mes juny, una nota informativa adreçada als empresaris i comerciants com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya. Transcrivim l’esmentada nota, ja que considerem que és important conèixer-ne el contingut, el qual recomanem que tingui en compte: “El dia 23 de juliol de 2010 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya. Aquesta norma estableix un nou marc normatiu aplicable a les relacions de consum en l’àmbit territorial de Catalunya. La disposició normativa comporta determinades novetats per als empresaris i comerciants que presten serveis o comercialitzen llurs productes en l’àmbit territorial català. Aquestes novetats són exigibles des del 23 de juliol de 2011 per als establiments, comerciants o empresaris que prestin els seus serveis o comercialitzin els seus productes en l’àmbit territorial de Catalunya. En aplicació d’aquest nou marc normatiu, les principals obligacions dels empresaris i comerciants en les relacions de consum són, en síntesi, les següents: REQUISITS DELS PREUS Les mercaderies i productes han d’exhibir el preu de venda tant a l’aparador com a l’interior dels establiments. El preu ha d’indicar l’import total que ha de satisfer la persona consumidora i s’han de desglossar, en cas que calgui, els diversos conceptes que inclou, com ara els impostos, les comissions, les despeses addicionals repercutibles en la persona consumidora i altres conceptes similars. En els productes a doll o en els productes envasats mesurables s’ha d’indicar el preu per unitat de mesura (quilo, litre, metre, etc). En els serveis el preu s’ha d’informar de forma visible per al públic mitjançant rètol, tarifa o fullet. PAGAMENT AMB TARGETA DE CRÈDIT O DÈBIT En el cas que l’establiment comercial admeti el pagament amb targeta de crèdit o dèbit, no es poden incrementar els preus per raó de la forma o el mitjà de pagament en quantitats superiors a les despeses que l'empresari hagi de suportar de forma directa com a conseqüència de l'admissió del mitjà de pagament electrònic. És a dir, l’empresari o comerciant únicament pot repercutir al consumidor la comissió suportada per la utilització del mitjà de pagament electrònic i, en cap cas, en podrà incrementar l’im-

4

port. En tot cas, caldrà informar les persones consumidores de l’import de la comissió aplicable o del seu mètode de càlcul. Si a l’establiment comercial s'accepten targetes o altres mitjans de pagament de manera habitual no se'n pot limitar l'ús en determinats períodes o condicions, com ara, per exemple, durant el període de rebaixes. TIQUET DE CAIXA O FACTURA Els empresaris o comerciants han de lliurar una factura, tiquet de caixa o un justificant de la transacció realitzada. En aquest sentit, han d’emprar un suport documental per a llurs factures o tiquets de caixa que tingui una durada almenys equivalent a la vida útil o a la conformitat del bé comercialitzat o servei que prestin. És a dir, queda prohibida la utilització de paper o d’altres suports documentals que esdevinguin il·legibles amb el pas del temps sempre i quan no es pugui garantir la conservació de la informació durant almenys el període de vida útil o conformitat. PAGAMENT PER AVANÇAT En aquells casos on l'empresari o comerciant accepti de llurs clients quantitats dineràries per avançat en relació amb el preu final estarà obligat a garantir-ne la devolució per mitjà d’aval subscrit amb entitat financera o per mitjà d’assegurança contractada amb una companyia asseguradora, sempre i quan els imports percebuts superin el 25% de l'import total de la transacció i siguin superiors a 100 euros. OFERTES I PROMOCIONS Quan l’empresari o comerciant anunciï promocions o ofertes per un període de temps determinat haurà d'estar en condicions de satisfer la demanda dels consumidors. En el cas que el producte o servei ofertat s’exhaureixin, l’empresari o comerciant haurà de lliurar un document en forma de full d’encàrrec on s’indiqui el dret de la persona consumidora a obtenir els béns o serveis promocionats o d’altres de condicions semblants i en què consti la data en què es podrà fer efectiu aquest dret. OFERTES AMB REDUCCIÓ DE PREUS La informació relativa a l’aplicació de reduccions sobre els preus habituals dels béns o serveis posats a la venda es podrà fer indicant el preu normal o habitual i el preu reduït al costat, o bé aquesta informació es podrà substituir per la indicació del percentatge de reducció aplicable al costat dels preus normals o habituals.

BUTLLETÍ


ETIQUETATGE DELS BÉNS Els productes o béns que es posin en circulació al mercat han d’anar etiquetats d’acord amb la normativa vigent que els resulti d’aplicació. Amb caràcter general, la normativa aplicable als productes és la següent: a) Productes alimentaris: Reial Decret 1334/1999 b) Productes industrials: Reial Decret 1468/1988 Responsabilitat en les infraccions administratives en matèria d’etiquetatge: ✓ En les infraccions comeses en béns envasats o identificats, es considera responsable la firma o la raó social que figura en l’etiqueta o identificació, llevat que es demostri que s’ha falsificat o que n’és responsable algun altre integrant de la cadena de distribució o comercialització. El primer comercialitzador a Catalunya d’un bé envasat o identificat pot ésser considerat responsable de la infracció comesa. ✓ Si el bé no porta les dades necessàries per a identificar el responsable de la infracció, d’acord amb el que estableix la normativa, es consideren responsables els qui han comercialitzat el bé, llevat que demostrin la responsabilitat d’algun integrant de la cadena de distribució o comercialització anterior. ATENCIÓ A LES PERSONES CONSUMIDORES Els empresaris i comerciants estan obligats a atendre, facilitar i subministrar la informació que els sigui sol·licitada per les persones consumidores de forma personal i, si escau, de forma presencial. Això implica que els empresaris i comerciants hauran d’atendre els consumidors amb sistemes que permetin una atenció personalitzada sense emprar sistemes de res-

Tercer trimestre 2011

posta automàtica. En el cas que es disposi d’un telèfon d’atenció al client en cap cas podrà ser de tarifació addicional del tipus 807 o similars. Els comerciants i empresaris estan obligats a donar resposta a les persones consumidores que els adrecin queixes, reclamacions o incidències derivades de la relació de consum al més aviat possible i, en qualsevol cas, en el termini màxim d’un mes. DOCUMENTACIÓ ADREÇADA A LES PERSONES CONSUMIDORES La documentació que els empresaris i comerciants hagin de lliurar a les persones consumidores que tingui caràcter obligatori segons la llei ha de complir els requisits formals per a facilitar-ne la lectura i la comprensió. En aquest sentit, la mida de lletra ha de permetre i facilitar la lectura i la comprensió del text i el contrast de la lletra més petita ha d'ésser almenys igual que el millor contrast del text. GARANTIA DELS BÉNS I SERVEIS Garantia dels béns de consum Els venedors han de respondre de la conformitat dels productes durant 2 anys a partir de la data del lliurament. Durant els primers 6 mesos, es presumeix que les manques de conformitat són d’origen. Durant els 18 mesos restants, serà la persona consumidora qui haurà de provar que la manca de conformitat del producte és originària. Davant la manca de conformitat la persona consumidora pot triar alguna de les opcions següents: ✓ La reparació o substitució del producte. ✓ La rebaixa en el preu o la resolució del contracte que comporta la devolució dels diners pagats.

5


INFORMACIÓ GREMIAL GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Opcionalment, el fabricant, venedor, importador, marquista, etc. poden atorgar una garantia comercial. La garantia comercial ha d’ésser més beneficiosa per a la persona consumidora que la conformitat legal. En el cas de béns de naturalesa duradora, la garantia comercial s’ha de donar sempre per escrit. Garantia dels serveis Llevat que existeixi normativa sectorial específica i sens perjudici de la normativa aplicable a la conformitat dels productes, els serveis s’han de garantir com a mínim per un període de 6 mesos des que hagi finalitzat la seva prestació. PRESSUPOST PREVI Els comerciants i empresaris que prestin serveis han de lliurar un pressupost previ per escrit llevat de renúncia expressa per escrit del consumidor i els que comercialitzin productes l’hauran d’elaborar únicament si el consumidor ho sol·licita. HORARI COMERCIAL Als establiments on es posin a la venda béns o s’ofereixin serveis, cal informar de l’horari al públic, de tal

forma que aquesta informació sigui visible de fora estant fins i tot quan l’establiment roman tancat. FULLS OFICIALS DE RECLAMACIÓ / DENÚNCIA Tots els establiments comercials han de disposar de fulls oficials de reclamació / denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries, excepte, entre d’altres, aquells professionals liberals que duguin a terme una activitat per a l’exercici de la qual sigui obligatòria la col·legiació prèvia. Els establiments comercials han d’informar a les persones consumidores de la disponibilitat dels fulls de reclamació/denúncia, i del telèfon d’informació al consumidor. REQUISITS LINGÜÍSTICS Les persones consumidores tenen dret a rebre en català les invitacions a comprar, la documentació contractual com ara els contractes d’adhesió, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents comercials. Igualment, ha de constar en català la informació de caràcter fix entre la qual s’hi inclouen els cartells o rètols dels establiments.”

Calendari oficial de festes laborals a Catalunya per a l’any 2012 D’acord amb el Diari Oficial de la Generalitat núm. 5876, publicat en data 11 de maig de 2011, seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2012 les següents: 6 de gener (Reis). 6 d’abril (Divendres Sant). 9 d’abril (dilluns de Pasqua Florida). 1 de maig (Festa del Treball). 15 d’agost (Assumpció). 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya). 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya). 1 de novembre (Tots Sants). 6 de desembre (Dia de la Constitució). 8 de desembre (Immaculada). 25 de desembre (Nadal). 26 de desembre (Sant Esteve).

una ordre d’aquest Departament, dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels ajuntaments. De conformitat amb el Decret 319/1993, de 28 de desembre (DOGC de 3.1.1994), i en relació amb el que disposa l’article 48.7 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, el calendari laboral anual tindrà efectes com a calendari de dies inhàbils pel que fa al còmput de terminis admi-

Atès que el 17 de juny, festa d’Aran, coincideix en diumenge, no s’escau l’aplicació del Decret 146/1998, de 23 de juny, pel qual es modifica el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, sobre el calendari de festes fixes i suplents al territori d’Era Val d’Aran. A més de les festes esmentades es fixaran, mitjançant

6

BUTLLETÍ


INFORMACIÓ GREMIAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Relació d’empreses amb Credencial 2011 Tallers Manutención, S.A. 936 335 870

Aiguaviva Tallers Junpa, S.L.

Sant Feliu de Llobregat Eurodiluvid, S.L.

972 239 592

902 116 875

La Llagosta Arenys de Mar Ditec Española, S.L.U.

Arenys de Munt Indústries Rodaca, S.L.

937 951 280

Bagà Mas Lorente, Gerard

626 792 973

Banyeres del Penedès Zaera, S.L.

977 671 714

937 187 654 937 290 777 934 414 947

Comercial Guzmán Hnos. 2, S.L. 933 454 416 Construccions Alumini i Ferro, S.L. 933 017 277 Construcciones Metálicas AGM, S.A.L. 933 455 412 Construcciones Metálicas de la Fuente, S.L. 933 135 303 Metalisteria Castells, S.A. 934 253 393 Muñoz Horno, Pablo (Cerrajeria Pablo Muñoz) 934 554 245 Murillo Andrade,Carlos Alberto (Master Cerrajeros) 934 283 131 Protecciones y Cerrajeria Pablo Muñoz, S.A. 934 576 500 Serralleria Ciutat Vella, S.L. 933 141 758 Torrente Tecno Industrial, S.L. 933 180 644 TYC Torres, S.A. 934 419 005 Zaragoza Escoda, Carlos (amb tot tancat) 932 263 370

Campredó 977 597 511

933 790 773

Cons. Metálicas y Cerajería Hermanos Martín, S.L. 932 964 942 Ventiklar, S.A. 933 361 811

Martorell Grupo Folcrà Edificación, S.A.

Don Aluminio los González, S.L.

937 766 036

936 621 647 936 621 441

Tercer trimestre 2011

Sant Joan Despí Muelles Macor, S.L.

933 733 811

Tallers Aguade, S.A.

933 711 391

Sant Pere de Ribes Industrias Durmi, S.A.

938 932 754

Santa Maria de Palautordera Disseny TEA 3, S.L.

938 480 860

Santa Perpètua de Mogoda 902 194 110

Dicu, S.A.

935 600 357

Terrassa

Pallejà Electro Parking, S.L.

935 932 527

Sant Just Desvern

Carpinteria Aluminio Hermanos Almansa, S.L. 935 751 120 Piase, S.A. 935 647 250 Pidemunt, S.A. 935 648 863

936 630 409

Aludur, S.L. 937 310 683 E.M.F.A. Automatismos Map, S.L. 937 360 110

Pineda de Mar Tallers Comas, S.A.

Vilablareix 937 670 204

Plaza Martínez, David (Comercial Metal, Riera)

Reus Tallers Metal·lúrgics Reus, S.L. (TMR)

Bolos-Boxbol, S.L. Clem, S.A. J.A. Mansergas, S.A.

972 440 307

Viladecavalls 977 338 916

Serralleria Mansan, S.L.

937 807 300

Villaviciosa de Odón

Rubí 936 993 466 935 880 602 935 885 660

Controles Electrónicos y Diseños Industriales, S.L. (Celinsa)

916 160 226

Sabadell Obertures i Serralleria, S.L.

Carpintería Met. Castellano, S.L. Iber Aluminio, S.A.

937 251 046

936 535 566 936 533 700

Sant Celoni Eurotramex, S.A.

Gavà A. Sala Tallers Metálicos, S.A. García Faura, S.L.

Tallers Cortada Construcciones Metálicas, S.L.

Sant Andreu de la Barca

El Prat de Llobregat Lladós-Llera, S.A.

L’Hospitalet de Llobregat

Montornès del Vallès

Barcelona

Serralleria del Sud de Catalunya, S.L.

Sant Fost de Campsentelles

Montcada i Reixac

Barbarà del Vallès Automatismos For, S.A. Erreka Catalunya, S.C. Puertas Universal, S.A. (Punisa)

Hijos de Miguel León, S.L. 935 608 129 937 958 399

938 674 353

Sant Cugat del Vallès Record Elemat, S.A.

Aquestes empreses estan sotmeses a la supervisió del Gremi de Serralleria i a l’arbitratge de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya i la Junta Arbitral de Consum de Barcelona

936 742 650

7


INFORMACIÓ GREMIAL GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

L’Artigiano in Fiera 2011 L’ARTIGIANO IN FIERA, una de las más importantes ferias de artesanía y cultura a nivel internacional, se celebra en Milán del 3 al 11 de Diciembre 2011. Esta feria representa una buena oportunidad para conocer la cultura artesanal de todos los países del mundo. El verdadero protagonista de este evento es el artesano que a través de su propio trabajo puede transmitir las tradiciones de su país y entrar en el mercado italiano estableciendo relaciones comerciales con nuevos clientes. INFORMACION GENERAL LUGAR: Fiera Milano – Nuevo Centro Ferial en Rho Pabellones: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 HORARIO: Desde las 15 h hasta las 22,30 h días laborables - 10-22,30 h sábados, domingos, días feriados (7 y 8 de diciembre) y viernes 9 de diciembre Abierta al público y a los profesionales - Entrada gratuita - www.artigianoinfiera.it EXPOSITORES en 2010: 2.900 empresas artesanales italianas y extranjeras con producción de calidad, consorcios, entes e instituciones para la artesanía, empresas de importación/exportación de productos artesanales procedentes de 109 países de 5 continentes.

VISITANTES en 2010: Más de 3 millones (entre los cuales 30.000 profesionales de compras) PRODUCTOS: Objetos y artículos de regalo: cerámica, madera, hierro, cobre, textiles, papel y cartón, mármol, piedras semipreciosas, vidrio y cristal, plata, otros materiales – Moda y complementos: piel, textiles y otros materiales - Decoración y accesorios: muebles, cortinas, tapizados, lencería para el hogar, accesorios para la mesa y cocina, lámparas - Joyería: en oro, plata, coral, piedras preciosas - Productos eno-gastronómicos - Productos biológicos y naturales - Servicios para la persona, para el hogar y las empresas - Instituciones para la artesanía ORGANIZADORES: Organizada por Ge.Fi. SpA- (Organización de Ferias de la “Compagnia delle Opere”) y por las mayores confederaciones artesanales italianas (Confartigianato, CNA, CASA, CLAAI) ORGANIZADOR PABELLON ESPAÑA: Cámara de Comercio Italiana de Barcelona Avenida Diagonal 419 1º 2ª - 08008 Barcelona Tel: 93.318.49.99 - Fax: 93.318.40.04 CONTACTO Emanuela Esposito (emanuelaesposito@camaraita)

Fires Internacionals del sector AUTOMATIZACIÓN EXPOFERRETERIA EMO POWER EXPO SALON DEL OUTLET RESIDENCIAL MTM EXPO 2011 SHANGHÁI CUMBRE 2011 TECNALIA ATLANTIC LOGISTIC FORUM FIRAMACO METAL MADRID INMOenergética SAIE SIMED SIMA OTOÑO BIENAL INTERNACIONAL DE ARQUITECTURA EXPOBIOENERGIA MAQUITEC CONCRETA BATIMAT ALUMINIUM INDIA L'ARTIGIANO IN FERIA BUDMA International Construction SICO

8

Bilbao Buenos Aires Hannover Saragossa Madrid Xangai Bilbao Sant Sebastià Bayona (País Basc) Alicant Madrid Málaga Bolonya (Itàlia) Màlaga Madrid Buenos Aires Valladolid Barcelona Oporto (Portugal) París Bombai (India) Milà Poznan (Polonia) Vigo (Pontevedra)

1 de setembre 2011 1 al 4 de setembre 2011 19 al 24 de setembre 2011 27 al 29 de setembre 2011 24 al 26 de setembre 2011 26 al 28 de setembre 2011 27 al 30 de setembre 2011 29 al 30 de setembre 2011 29 al 30 de setembre 2011 29 de setembre al 1 d’octubre 2011 5 al 6 d’octubre 2011 5 al 7 d’octubre 2011 5 al 8 d’octubre 2011 6 al 9 d’octubre 2011 6 al 9 d’octubre 2011 12 al 13 d’octubre 2011 18 al 20 d’octubre 2011 18 al 22 d’octubre 2011 18 al 22 d’octubre 2011 7 al 12 de noviembre 2011 7 al 12 de noviembre 2011 3 al 11 de desembre 2011 24 al 27 de gener 2012 22 al 25 de març 2012

BUTLLETÍ


INFORMACIÓ GREMIAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Calendari d’activitats firals de Catalunya Setembre a Desembre del 2011 Fires internacionals Itma. Expohogar Tardor. Saló Internacional del Regal i Articles per a la Llar. Eurofruit. Saló Internacional del Sector de la Fruita. Municipàlia. Saló Internacional d’Equipaments Municipals. Piscina Bcn. Saló Internacional de la Piscina. BcnRail. Saló de la Indústria Ferroviària. Barcelona Meeting Point. Saló Immobiliari Internacional i Simposi. Saló Nàutic Internacional de Barcelona. Expominer. Saló dels minerals, fòssils i joieria. Equiplast. Saló Internacional del Plàstic i el Cautxú. Eurosurfas. Saló de la Pintura i el Tractament de Superfícies. Expoquímia. Saló Internacional de la Química. Eibtm. The Global Meetings & Incentive Exhibition.

22 - 29 setembre Barcelona 24 - 27 setembre Barcelona 29 set - 1 octubre Lleida 18 - 21 octubre Lleida 18 - 21 octubre l’Hospitalet de Llobregat 18 - 21 octubre l’Hospitalet de Llobregat 19 - 23 octubre Barcelona 5 - 13 novembre l’Hospitalet de Llobregat 11 - 13 novembre Barcelona 14 - 18 novembre l’Hospitalet de Llobregat 14 - 18 novembre l’Hospitalet de Llobregat 14 - 18 novembre l’Hospitalet de Llobregat l’Hospitalet de Llobregat 29 nov - 1 desembre

Fires estatals FiraTàrrega. Expo-Clàssic. Fira Agrària de Sant Miquel. Fira Catalana de l’Agricultura i la Ramaderia. Equus. Saló Tèxtil de Barcelona. Mascota. Saló per a Professionals i Amants de les Mascotes. A. M. Air Meeting. Agrotur. Saló Nacional del Turisme Rural. Barcelona Degusta. ¡¡Taxi!! La Fira del Taxi. Auto Retro Barcelona.

Tàrrega Mollerussa Lleida Girona Barcelona Barcelona Sabadell Cornellà de Llobregat Barcelona Barcelona Barcelona

8 - 11 setembre 10 - 11 setembre 29 set - 2 octubre 30 set - 2 octubre setembre 1 - 2 octubre 14 - 16 octubre 4 - 6 novembre 11 - 13 novembre 12 - 13 novembre 2 - 6 desembre

Fires catalanes, comarcals i locals Mostra de Vi de l’Empordà. Festa de la Mel de la Vall de Ribes. Fira-mercat de Moià. Cazafir. Jocantic. Fira-mercat de Col·leccionistes de Joguines Antigues. Fira Mediterrània de Patchwork. Fira Ramadera i d’Activitats Agroalimentàries. SPV. Saló de la Planta, Jardí i Complements. Expocoloma. Mercat de Música Viva de Vic. Fira d’Artesans de Mollet. Fira Mercat Modernista de Canet de Mar. Autocasió. Fira de l’Automòbil d’Ocasió. Fira de la Figa d’Alguaire. Fira de Santa Tecla. Mercat Vehicles d’Ocasió. Fira del Bolet. Mostra de Cuina. Fira de Brocanters. Fira de l’Ametlla. Fira de l’Horta i la Poma de Farcir. Fira del Formatge de Lladó. Fira de Setembre. Mostra de Vins i Caves de Catalunya. Festa del Porc i la Cervesa. Fira de Calella i l’Alt Maresme. Terrània. Exposició, Mostra i Concurs d’Aus. Fira del Bastó i la Fusta. Fira d’artesans dels Parcs Naturals. Fira de la Tardor.

Tercer trimestre 2011

Figueres Ribes de Freser Moià Móra d’Ebre Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols Castellterçol Girona Sta. Coloma de Gramenet Vic Mollet del Vallès Canet de Mar Sant Feliu de Guíxols Alguaire Berga Setcases Castelldefels Móra la Nova Vilagrassa Vilabertran Lladó Igualada Barcelona Manlleu Calella Montblanc Camallera les Planes d’Hostoles Begues Vilablareix

8 - 11 setembre 10 - 11 setembre 10 - 11 setembre 10 - 11 setembre 10 setembre 11 setembre 11 setembre 15 - 17 setembre 15 - 18 setembre 15 - 18 setembre 16 - 18 setembre 16 - 18 setembre 17 - 18 setembre 17 - 18 setembre 17 - 18 setembre 17 - 18 setembre 17 setembre 18 setembre 18 setembre 18 setembre 18 setembre 22 - 25 setembre 22 - 25 setembre 23 - 25 setembre 23 - 25 setembre 23 - 25 setembre 24 - 25 setembre 24 setembre 25 setembre 25 setembre

9


INFORMACIÓ GREMIAL GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Fira de Sant Miquel. Fira del Caçador Ciutat de Tàrrega. Fira de l’Hostal del Vilar. Fira del Caçador de Masdenverge. Firapalau. Fira del Comerç i la Indústria. Bergabolet. Fira de la Pobleta de Bellveí. Fira de l’All. Fira-Mostra de Productes Artesanals. Fira de l’Avellana de la Selva. Fira de l’Empelt. Fira del Cistell. Fira del Comerç i la Indústria. Fira del Medi Ambient. Gastroart, de l’horta a la cuina i a la taula. Fira Gastronòmica Ebre Gourmet. Festa de la Verema del Bages. Fira de l’Oli. Fira del Paper. Fira del Roser. Fira Tast del Bisaura. Motoclàssic. Fira Mercat de la Patata del Bufet. Expo Nadal. Fira de Les. Cavatast. Mostra de Caves i Gastronomia. Fira Comercial i Industrial de Sant Sadurní d’Anoia. Fira de Bestiar de Salardú. Fira de Bandolers. Fira de la Micologia i el Bolet. Fira del Préssec de Ribagorçana. Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Expro/Reus. Fira del Bestiar de la Vall de Ribes. Fira de la Poma. Moianès, Turisme i Lleure. Fira Ramadera. Fira del Bolet. Fira de Santa Teresa. Ebreokasió, Fira del Vehicle d’Ocasió. Ecoviure. Fira d’Antiguitats. Fira del Vent. Fira de Santa Teresa. Fira Festa de l’Aiguardent. Firauto. Fira de Sant Lluc. Fira de Santa Teresa i Fira Catalana de l’Ovella. Fira de Tardor. Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova. Autotardor. Fira de l’Automòbil, Vehicles i Maquinària Agrícola d’Ocasió. Expo-Vallès. Fira de la Clementina. Fira del Bolet i del Boletaire. Fira Nuvis. Fira de la Poma. Fira Tradicional Artesana de Torrelles de Foix. Boletus. Fira del Bolet. Fira de la Girella. Fira del Bolet i les Herbes Remeieres. Fira de la Castanya.

10

Santpedor 25 setembre Tàrrega 25 setembre Sant Agustí de Lluçanès 28 setembre Masdenverge 30 set - 2 octubre Palau-solità i Plegamans 30 set - 2 octubre Vilanova del Camí 30 set - 2 octubre Berga 1 - 2 octubre Torre de Cabdella 1 - 2 octubre Cornellà del Terri 1 - 2 octubre Brunyola 1 - 2 octubre Llobera 1 - 2 octubre Salt 1 - 2 octubre Cervelló 1 - 2 octubre Tàrrega 1 - 2 octubre Hostalric 1 - 2 octubre Deltebre 1 - 4 octubre Artés 2 octubre Ventalló 2 octubre Sarrià de Ter 2 octubre Martorell 2 octubre Sant Quirze de Besora 2 octubre Vilanova i la Geltrú 2 octubre Orís 2, 9, 16, 23 i 30 octubre Barcelona 3 - 5 octubre Les 6 octubre Sant Sadurní d’Anoia 7 - 9 octubre Sant Sadurní d’Anoia 7 - 9 octubre Salardú 7 octubre Alcover 8 - 9 octubre Sant Hilari Sacalm 8 - 9 octubre Alfarràs 8 - 9 octubre Agramunt 8 - 9 octubre Reus 8 - 16 octubre Ribes de Freser 8 octubre Armentera 9 octubre Estany 9 octubre Bellver de Cerdanya 11 - 12 octubre Llagostera 12 octubre Vendrell 13 - 16 octubre Tortosa 14 - 16 octubre Manresa 14 - 16 octubre Mollerussa 14 - 16 octubre Pla de Santa Maria 14 - 16 octubre Esterri d’Àneu 15 - 16 octubre Prat de Comte 15 - 16 octubre Balaguer 15 - 16 octubre Olot 15 - 23 octubre Ripoll 15 octubre Navàs 16 octubre Móra la Nova 20 - 23 octubre Mollerussa 21 - 23 octubre Terrassa 21 - 23 octubre Bítem-Tortosa 21 - 23 octubre Solsona 21 - 23 octubre Sabadell 21 - 23 octubre Barbens 21 -23 octubre Torrelles de Foix 22 - 23 octubre Isona i Conca Dellà 23 octubre Pont de Suert 23 octubre Castellterçol 23 octubre Viladrau 28 - 30 octubre

BUTLLETÍ


INFORMACIÓ GREMIAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Fira del Vi de Gandesa. Fira Industrial, Agrícola i Comercial. Fira de Mostres. Fira de la Llenega. Fira de la Selva del Camp. Fira de la Castanya. Fira del Codony. Sao. Saló de l’Automòbil d’Ocasió. Fira de Tots Sants. Fira de Tots Sants. Fira de Tots Sants. Fira de Tots Sants. Fira de Sant Martí. Saló de Nuvis. Saló d’Equipaments i Serveis per a Cerimònies. Fira Agropecuària de Vila-rodona. Fira de Sant Martí. Fira de Tardor. Fira de Tardor. Fira Fusta. Fira de Tardor. Fira d’Olost. Fira de Novembre. FiraTast. Fira de la Ratafia. Dneu. Fira dels Esports de Muntanya i Turisme Blanc. Fira Catavins Sabadell. Tot Nuvis. Celebrem. Fira Medieval d’Oficis del Poble Vell de Súria. Fira de la Perdiu. Fira de Tardor. Eco-Sí. Fira de la Cultura Ecològica. Fira de l’Oli Novell, Cítrics i Comerç. Fira de Sant Martirià. Lleidantic. Fira d’Antiquaris i Brocanters a Lleida. Lleidaretro. Turisponent. Fira de l’Oli Verd. Fira de Santa Caterina. Fira d’Artesans i de Nadal. Borsadiner. Fira de Santa Caterina i del Gos Caçador. Tot Nuvis. Fira Agrícola, Ramadera i Comercial de Sant Andreu. Fira de Sant Andreu. Fira de Sant Andreu. Fira del Bosc i de la Terra. Ocasió. El Saló del Vehicle Garantit. Fira de Sant Andreu. Firanadal de Deltebre. Fira Terrassa Comerç. Fira de Mostres d’Amposta. FiraNadal. Fira de Nadal i Reis. Mercat d’Artesans. Fira de Nadal. Fira - mercat de la Terrissa Catalana. Pirineu Esport. Fira de l’Avet. Fira-mercat de Santa Llúcia. Fira de Nadal. Fira de Santa Llúcia. Mercat Medieval.

Tercer trimestre 2011

Gandesa 28 - 30 octubre Girona 28 oct - 1 novembre Cardona 29 - 30 octubre Selva del Camp 29 - 30 octubre Navarcles 29 octubre Tremp 29 octubre Reus 29 oct - 1 novembre Gósol 31 octubre Oliana 1 novembre Bagà 2 novembre Vilaller 2 novembre Montblanc 4 - 6 novembre Lleida 4 - 6 novembre Vila-rodona 5 - 6 novembre Puig-reig 5 - 6 novembre Mataró 5 - 6 novembre Sort 5 - 6 novembre Sant Hilari Sacalm 5 - 6 novembre Cabrils 5 novembre Olost 6 novembre Vilanova i la Geltrú 10 - 13 novembre Girona 10 - 13 novembre Santa Coloma de Farners 11 - 12 novembre Vic 11 - 13 novembre Sabadell 11 - 13 novembre Reus 11 nov - 13 novembre Manresa 12 - 13 novembre Súria 12 -13 novembre Vilanova de Meià 13 novembre Salàs de Pallars 13 novembre Girona 18 - 20 novembre Santa Bàrbara 18 - 20 novembre Banyoles 18 - 20 novembre Lleida 18 - 20 novembre Lleida 18 - 20 novembre Mollerussa 18 - 20 novembre Maials 19 - 20 novembre Esterri d’Àneu 19 novembre Balsareny 20 novembre Barcelona 24 - 26 novembre Arbeca 25 - 27 novembre Girona 25 - 27 novembre Torroella de Montgrí 26 - 27 novembre Organyà 26 - 27 novembre Falset 26 - 27 novembre Vallgorguina 26 - 27 novembre Barcelona 26 nov - 6 desembre Manresa 27 novembre Deltebre 27 novembre Terrassa novembre Amposta 2 - 6 desembre Cerdanyola del Vallès 2 - 22 desembre Ulldecona 3 - 4 desembre Caldes de Montbui 3 - 4 desembre Quart 3 - 5 desembre Bellver de Cerdanya 3 - 6 desembre Espinelves 3 - 11 desembre Balaguer 3 desembre Sant Feliu de Guíxols 4 - 6 desembre Masnou 4 - 8 desembre Vic 4 - 8 desembre

11


INFORMACIÓ GREMIAL GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Firaski. Festa de l’Oli. Mostra de Productes Artesanals i Tradicionals. Fira de la Ratafia. Fira de Nadal. Fira de Nadal de la Vall de Ribes. Fira de Santa Llúcia. Fira d’Hivern, Mostra de Comerç i Artesania. Mercat de Nadal. Fira d’Artesania i Brocanters. Fira d’Artistes i Activitats Tradicionals. Fira de la Puríssima. Fira d’Hivern de Porqueres. Fira de la Puríssima de Les. Fira de la Puríssima. Fira de Sarral. Fira de Nadal i del Torró Artesà de Cardedeu. Fira de Santa Llúcia. Fira de la Punta al Coixí. Fira de Nadal. Fira de Nadal de Banyoles i Mostra d’Oficis. Fira - mercat de Santa Llúcia de Sallent. Fira de Santa Llúcia. Fira de Santa Llúcia. Fira de Santa Llúcia de Navès. Fira Avícola de la Raça Prat. Fira d’Artesania. Fira de la Tòfona de Centelles. Fira de Santa Llúcia. Fira del Gall. Fira Mercat de Nadal i d’Entitats. Mercat de Nadal. Fira de Capons, Aviram i Motius Nadalencs. Fira de Nadal. Fira de Nadal, Productes Artesans, Naturals i de Pagès. Mercat de Nadal.

la Pobla de Segur Fatarella Besalú Ripoll Ribes de Freser Canyelles Castellterçol Olot Vic Tàrrega Sant Boi de Llobregat Porqueres Les Gironella Sarral Cardedeu Arboç Móra d’Ebre Banyoles Sallent Vilamitjana Prats de Lluçanès Navès el Prat de Llobregat Masnou Centelles Sant Feliu de Pallerols Vilafranca del Penedès les Franqueses del Vallès Valls Montgat Santa Maria d’Oló Martorell

Exposició permanent del Pany i la Clau Organitzada per un dels nostres agremiats, en Jaume de Bargas i Fàbregas, El passat dia 11 de juny, va ésser inaugurada l’Exposició Permanent del Pany i la Clau, l’única sobre aquest tema en tot l’Estat. En Jaume de Bargas, mestre artesà serraller, soci del Gremi i gran col·laborador, en aquesta original exposició ens fa un recorregut per l'evolució d'aquests estris tant comuns com imprescindibles a la nostra vida. Assistim a una mostra de panys i claus d’arreu del món, que ens descobreix elements des de l’època dels egipcis, passant per Roma fins a l’actualitat. El que es mostra, unes 500 peces aproximadament, ha estat recopilat i restaurat per en Jaume. L’exposició estarà oberta els caps de setmana, sota demanda, a Segur de Calafell, carrer Ferradura, 48 D. Cal concertar visita prèviament trucant al tel. 659 949 847. Des d’aquestes planes, la nostra felicitació i agraïment a en Jaume, per aquesta magnífica iniciativa.

12

4 - 10 desembre 4 desembre 4 desembre 4 desembre 4 desembre 4 desembre 4 desembre 5 - 7 desembre 5 - 8 desembre 6 - 8 desembre 6 - 8 desembre 6 - 8 desembre 7 desembre 8 desembre 8 desembre 9 - 11 desembre 9 - 11 desembre 10 - 11 desembre 10 - 11 desembre 11 desembre 11 desembre 11 desembre 11 desembre 16 - 18 desembre 17 - 18 desembre 17 - 18 desembre 17 - 18 desembre 17 - 18 desembre 17 - 18 desembre 17 - 18 desembre 18 desembre 18 desembre 18 desembre


INFORMACIÓ GREMIAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Actualització semestral de l'interès de demora Aquesta resolució fixa aquest tipus legal d’interès de demora, durant el segon semestre natural de 2011, en un 8,25%

Resolució de 28 de juny de 2011, de la Direcció General del Tresor i Política Financera, per la qual es fa públic el tipus legal d’interès de demora per al segon semestre natural de l’any 2011.

8,00%

8,00%

2509

1510

2510

1511

8,25%

8,00%

9,83%

11,20%

11,07%

11,07%

8,00% 2505

9,50%

1505

9,25%

9,05%

8%

9,09%

10%

10,58%

12%

6%

4%

2%

0% 1506

Tercer trimestre 2011

2506

1507

2507

1508

2508

1509

2511

13


INFORMACIÓ GREMIAL

Demani ara la inclusió al registre de instal·ladors i/o mantenidors de portes i barreres automàtiques Com a continuació de la circular que varem enviar el passat mes d’abril, us recordem que ja està operativa la inclusió al registre “FIMPA” d’instal·ladors i/o mantenidors de portes i barreres automàtiques.

Dins de la nostra entitat, que sempre procura evitar l’excés de complimentació en documentació als seus agremiats,. Els pasos a seguir són els següents: ✓ Ser soci del Gremi de Serrallers de Catalunya

Aquest registre es basa en l’informe: ✓ “Marcado de puertas industriales, comerciales y de garaje versión 4: diciembre 2010, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio” ✓ “Manual técnico de buenas prácticas y ayuda para la fabricación, montaje, instalación, mantenimiento, reparación y utilización de las puertas comerciales, industriales, de garaje y portones, manuales y automáticas (máquinas)”. Tot i no ser obligatori, considerem convenient per als instaladores i mantenidors de portes que s’inscriguin en aquest registre per obtenir la seva acreditació i validar els seus productes.

✓ Complimentar la seva sol·licitud d’alta com instal·lador. El cost de la tramitació és de 100 euros, i té una validesa de 5 anys ✓ Complimentar el registre de les portes instal·lades o aquelles a les quals es fa manteniment (opcional, en fase posterior). El cost de la tramitació és d’1 euro per porta registrada. ✓ Establiment del lliurament de docomentació al client ✓ Arxiu propi de la documentació pertinent No dubti en la necessitat d’assegurar el seu producte o servei de la manera més adequada.

Francesc Asensio, un record per sempre El passat juny, ens va deixar Francesc Asensio, qui amb la seva empresa E.M.F.A. Automatismos Map, S.L., ha estat soci del Gremi durant molts anys. Ha sigut un gran col·laborador de l’Entitat en les diferents activitats portades a terme en el seu sector, com a coneixedor i referent.

14

El recordem des d’aquestes planes i el tindrem per sempre en el nostre pensament. Expressem el nostre condol a la seva esposa, fills i resta de família. El trobarem a faltar. La Junta Directiva

BUTLLETÍ


INFORMACIÓ GREMIAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Resum general definitiu de l’enquesta conjuntural 2n trimestre de 2011

Intervenen a l’enquesta: 65 empreses

De Barcelona (ciutat) Província de Barcelona De Girona De Lleida De Tarragona

29% 6% 20% 2% 9%

Dedicades a: Al·lumini i PVC Serralleria d’obres Portes Serralleria serveis Automatismes Altres activitats

26% 30% 7% 19% 2% 16%

5 obrers o menys De 6 a 12 obrers De 13 a 25 obrers 26 obrers o més

58% 24% 17% 1%

✓ Tenen ALTA producció: ✓ És NORMAL: ✓ BAIXA producció:

0% 35% 65%

✓ Feina menys de 30 dies: ✓ Entre 30 i 90 dies: ✓ 91 dies o més:

87% 13% 0%

✓ ALTES vendes el trimestre: ✓ Vendes NORMALS: ✓ BAIXES vendes:

0% 48% 52%

✓ Disposen de BONA liquidesa: ✓ De REGULAR: ✓ POCA liquidesa:

18% 52% 30%

✓ BONA cartera de comandes: ✓ És MANTENEN: ✓ BAIXEN les comandes:

9% 45% 46%

✓ SUFICIENT descompte banca: ✓ INSUFICIENT:

52% 48%

✓ Preus de compra a l’ALÇA: ✓ Es MANTENEN: ✓ Preus de compra a la BAIXA:

5% 93% 2%

✓ SUFICIENT autofinançament: ✓ INSUFICIENT:

49% 51%

✓ Preus de venda a l’ALÇA: ✓ Es MANTENEN: ✓ Preus de venda a la BAIXA:

✓ SUFICIENT accés al crèdit: ✓ INSUFICIENT:

26% 74%

2% 67% 31%

✓ SÍ han fet inversions: ✓ NO han fet inversions:

10% 90%

✓ AUGMENT dels impagats: ✓ Es MANTENEN: ✓ BAIXEN: ✓ NO en tenen:

32% 44% 0% 24%

✓ De produir-se baixes, les cubririen:

20%

✓ NO ho farien:

80% 98% 98% 96%

Necessiten: Aprenents Especialistes Oficials

2% 2% 4%

i NO en necessiten: i NO en necessiten: i NO en necessiten:

Contractació personal estranger Interessat en Borsa de Treball Interessa realitzar subcontractació

0% 2% 5%

NO contractaria: NO interessa: NO interessa:

Percentatge general per ABSENTISME del trimestre

0,71%

43,5 42,5 41,5 40,5 39,5 38,5 37,5 36,5 35,5 34,5 33,5 32,5 31,5 30,5 29,5 28,5 27,5 26,5 25,5 24,5 23,5 22,5

per

100% 98% 95%

ENFERMETAT ACCIDENT altres CAUSES

48% 20% 32%

Índex de l’evolució trimestral Comandes, producció, finances, personal Més de Entre Entre Entre 4

1

2

2008

3

4

1

2

3

4

2009

Tercer trimestre 2011

1

2

2010

3

4

1

2

2011

3

4

41,50 el curs del col·lectiu és 41,49 i 37,50 37,49 i 33,50 33,49 i 28,50 28,49 o menys

Òptim Bo Discret Deficient Alarmant

15


INFORMACIÓ GREMIAL GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Fira de Barcelona preveu organitzar el saló Construmat a la Xina el 2012 Fira de Barcelona té previst organitzar l’any vinent una edició del saló Construmat a la capital xinesa, Pequín, gràcies a l'acord a què ha arribat amb el Consell Xinès per a la Promoció del Comerç Internacional (CCPIT, en les sigles en anglès). El certamen, denominat Construmat Xina, se centrarà en els materials de la construcció des de la perspectiva de la qualitat i la sostenibilitat. Aquest projecte s'emmarca dins de la nova estratègia de la institució firal barcelonina, destinada a donar un major impuls al negoci internacional mitjançant l’organització de salons propis en altres països, principalment d'Àsia i de Llatinoamèrica, la canalització de la participació d'expositors de Fira a certàmens estrangers i la venda de serveis, tecnologia, gestió i assessorament firal a altres organitzadors o recintes. En aquest sentit, el director general de Fira de Barcelona, Agustín Cordón, destaca la importància de l'acord aconseguit amb l'organisme xinès que, tal i com explica, «respon a l'estratègia de la institució de donar un nou pas en la seva política d'internalització i de promoure la presència de les empreses catalanes i espanyoles a l'exterior, especialment les petites i mitjanes». Construmat Xina (Quality and Sustanaible Building Materials) estarà organitzat conjuntament per Fira de Barcelona i la divisió de Materials de Construcció del Consell Xinès per a la Promoció del Comerç Internacional (CCPIT-BM), que compta amb una gran experiència en la gestió de fires dins i fora del seu país. Està previst que la primera edició del certamen, que serà de caràcter anual, aculli 200 expositors locals i internacionals, entre els quals n’hi haurà d’espanyols. El director de Negoci Internacional de Fira de Barcelona, Ricard Zapatero, explica que «la institució firal barcelonina s'encarregarà de promoure la presència dels expositors internacionals i d'organitzar les activitats i jornades al voltant del certamen, centrades sobretot en la construcció sostenible». El CCPIT-BM, per la seva banda, impulsarà la participació dels expositors, visitants i associacions sectorials de la Xina i s'ocuparà de l'operativa logística. VISITA A BARCELONA DE LA DELEGACIÓ XINESA La promoció de Construmat Xina es va iniciar coincidint amb la celebració de l’edició 2011 de Construmat, al recinte de Gran Via del 16 al 21 de maig. Fira va facilitar la participació de les petites i mitjanes empreses del sector amb una àmplia oferta de ser-

16

veis, entre els quals s'inclou la gestió i l'assessorament personalitzat sobre les característiques del mercat xinès. Una delegació formada per directius de CCPIT-BM va visitar el saló i va mantenir els primers contactes amb representants del comitè organitzador i empreses expositores. El Saló Internacional de la Construcció de Fira de Barcelona, que ha assolit aquest any la seva 37a edició, és un dels certàmens més grans d’Europa en la seva especialitat, i amb la seva aposta per l'arquitectura sostenible, la innovació i la rehabilitació, contribueix de manera activa a plantejar alternatives a la crisi del sector. L'economia xinesa és una de les més dinàmiques del món: durant el primer trimestre de 2011 va créixer un 9,7%, molt per sobre de la mitjana de l'OCDE (2,9%). La Xina és avui un dels motors de l'economia mundial i, per tant, un mercat a explorar per part de les empreses espanyoles, que poden trobar oportunitats de negoci que compensin la dèbil demanda interna. El sector de la construcció és, juntament amb les exportacions, un dels principals motors del «miracle econòmic» xinès. Entre gener i març del 2011, la construcció va créixer un 26,7% i, actualment, s'estan construint a la Xina 4.280 milions de metres quadrats, sumant l'edificació residencial i l'espai destinat a oficines i comerços, segons dades del National Bureau of Statistics of Xina.


INFORMACIÓ GREMIAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Documents d’interès Informem que tenen a la seva disposició a la web del Gremi (http://www.gremiserrallers.com) o poden demanar-ho per correu electrònic (secretaria@gremiserrallers.com) els següents documents d’interès: ● Ponències de la jornada “Seguridad en las puertas automáticas”, organitzada pel Gremi i Fimpa, que es va celebrar el passat 19 de maig, a Construmat. ● Presentació del senyor Vicente Leoz, dintre de la jornada sobre “El reglamento de productos de construcción”, organitzada per l’Itec a Consntrumat. ● Informe preparat pel senyor Luis Alonso, del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, en què es recullen les principals diferències entre la ‘Directiva de Productros de la Construcción’ i el ‘Reglamento de Productos de Construcción’, aprovat recentment. ● Versió preliminar: març 2010. Esborrany, del catálogo de elementos constructivos del CTE. ● Reial Decret 751/2011, de 27 de maig, que aprova la instrucció d’acer estructural (EAE).

Els primers Documents de Suport al DB SI (Document Bàsic de Seguretat en cas d'Incendi) publicats són els següents: • DA DB - SI / 1 – ‘Justificación de la puesta en obra de productos de construcción en cuanto a sus características de comportamiento ante el fuego’. • DA DB - SI / 2 – ‘Normas de ensayo y clasificación de las puertas resistentes al fuego y sus herrajes y mecanismos de apertura. • DA DB-SI / 3 – ‘Mantenimiento de puertas peatonales con funciones de protección contra incendios reguladas por el DB SI’. Els primers Documents de Suport al DB SUA (Seguretat d’Utilizació i Accesibilitat, publicats són els següents: • DA DB - SUA / 1 – ‘Clasificación de los vidrios según sus prestaciones frente a impacto y su forma de rotura según la norma UNE - EN 12600: 2003’. • DA DB - SUA / 2 – ‘Criterios para la utilización de elementos y dispositivos mecánicos’. També s’ha publicat el Document Bàsic.

D’altra banda, el Ministeri d’Indústria ha iniciat la publicació d'una nova sèrie de documents de Suport (DA) als document bàsics del CTE. Es tracta de documents informatius i d'ajuda per a la millor aplicació i comprensió dels DB, que no tenen caràcter reglamentari. Cada DA es referirà a una qüestió específica i la seva publicació no està subjecta a cap programació prèvia, sinó a allò que les circumstàncies i les possibilitats d’elaboració vagin fent aconsellable en cada moment.

Tercer trimestre 2011

● SI Seguretat en cas d’Incendi, amb comentaris del Ministerio de Fomento. Consulteu doncs la web del gremi o demaneu-ho ampliació de les informacions a la següent adreça de correu electrònic secretaria@gremiserrallers.com Redacció

17


INFORMACIÓ GREMIAL GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Convocatòria d’eleccions a Junta Directiva Per acord de la Junta Directiva, es procedeix a convocar eleccions, segons estableixen els articles 3r i 7è del capítol IV del Reglament de Règim Interior. DATA D'ELECCIONS: 18 d’octubre de 2011 HORARI: de les 9:00 h fins a les 12:00 h LLOC: GREMI DE SERRALLERS DE CATALUNYA Av. Portal de l’Àngel 42, 4t A • Barcelona Vot per correu Serà admès sempre que es rebi per correu certificat, amb una antelació en el mata-segells de cinc dies abans de la data de votació com a màxim, o sigui lliurat personalment vint-i-quatre hores abans de la data de votació. Domicili Junta Electoral Av. Portal de l’Àngel 42, 4t A 08002 BARCELONA Barcelona, 5 de setembre de 2011 El secretari general Josep Argelaguet i Abadal

18

Reglament de Règim Interior Art. 10 Les candidatures per ocupar càrrecs a la Junta Directiva, deuran presentar-se a la Junta Electoral, dintre dels quinze dies següents a la data de la Convocatòria. Art. 11 Finalitzat el termini de presentació, la Junta Electoral després de comprovar el compliment dels requisits exigits per la presentació de candidatures, procedirà a la proclamació de candidats en un termini màxim de deu dies a comptar des de la finalització del període de presentació. Art. 12 Si el nombre de candidats es igual o inferior al de membres a elegir, la seva proclamació equivaldrà a elecció i per tant no caldrà efectuar cap votació. Art. 26 Els electors deuran presentar a la Mesa la documentació que acrediti la seva personalitat i dret de votar: (D.N.I. per a persones individuals; Escriptura de Constitució de l'empresa i poders suficients per a les societats)

BUTLLETÍ


Carrer Ample, 3 • 43202 REUS • Tel. 977 30 25 20

Pàgines web A partir de 450 € (domini i hosting inclosos)

Dissenyem logotips, imatge corporativa, anuncis, publicitat... Maquetem publicacions, cartells, paper de carta i sobres, fulletons, catàlegs... Ens ocupem de tot el procés, des de la creació fins al lliurament del producte


INFORMACIÓ GREMIAL GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Llei Òmnibus El govern aprova tres projectes de llei per aconseguir una regulació més àgil i una administració més eficient que ajudin a impulsar l’economia El Consell Executiu ha aprovat els projectes de llei de simplificació i millora de regulació; d’agilitat i reestructuració administrativa, i de promoció de l’activitat econòmica. Les mesures han de contribuir a la reactivació econòmica del país, que és un dels objectius prioritaris de l’Executiu, fixat en el Pla de Govern 20112014. PROJECTE DE LLEI DE SIMPLIFICACIÓ I MILLORA DE REGULACIÓ El Projecte de llei de simplificació i millora de regulació té com a objectiu reduir i clarificar la legislació vigent, per fer front, així, a la confusió generada per la proliferació normativa dels últims anys que fins i tot en molts casos havia suposat també la superposició d’òrgans i funcions en diverses branques de l’activitat administrativa. Amb aquesta finalitat, el projecte introdueix mesures per agilitzar tràmits i processos que permetin assolir una administració pública eficaç, transparent i àgil, al servei de la ciutadania. Proposa una doble simplificació administrativa i normativa. Es tracta de reduir els tràmits innecessaris i simplificar els procediments per facilitar l’activitat empresarial. PROJECTE DE LLEI D’AGILITAT I REESTRUCTURACIÓ ADMINISTRATIVA El Projecte de llei d’agilitat i reestructuració administrativa té com a finalitat clarificar i simplificar les estructures administratives, promoure una administració pública que atengui amb agilitat i eficàcia els requeriments de la ciutadania i les empreses, sense generar costos innecessaris o desproporcionats. El projecte proposa modificar 32 lleis i 2 decrets. Preveu la supressió d’organismes i una àmplia reordenació administrativa que suposa la simplificació dels òrgans col·legiats o de direcció; l’ampliació de funcions d’or-

20

ganismes que assumeixen la d’altres que desapareixen, la concreció i la reordenació de funcions; o la creació de nous organismes, amb l’objectiu de simplificar i racionalitzar l’estructura administrativa. PROJECTE DE LLEI DE PROMOCIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA La reactivació de l’activitat econòmica i la creació d’ocupació és un objectiu prioritari del Govern per a aquesta legislatura, tal com recull el Pla de Govern 2011-2014. En aquest sentit, mitjançant una regulació més clara i una simplificació en la tramitació, el projecte de promoció de l’activitat econòmica té com a finalitat ajudar a desenvolupar l’activitat empresarial al país i impulsar diferents sectors productius del teixit català especialment castigats per la crisi.

BUTLLETÍ


SECTOR

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Indicadores económicos del sector del metal Tasas de Variación Anual (CNAE-2009) Variación anual en %. (2) Miles de personas (1) tasa de paro en % de la población activa ACTIVIDAD PRODUCTIVA Indicador Compuesto Medal (ICM) (24) Metalurgia, fab. prod. hierro, acero y ferro (25) Fab. prod. metálicos exc. Maqu. y equipo (26) Fab. prod. informáticos, electrónicos y ópt. (27) Fabricación material y equipo eléctrico (28) Fabricación maquinaria y equipo n.c.o.p. (29) Fab. vehículos motor, remolques y semirr. (30) Fabricación otro material de transporte (33) Reparación e instalación maq. y equipo MERCADO LABORAL Ocupados EPA. Total Ramas Metal (%) (24) Metalurgia, fab. prod. hierro, acero y ferro (25) Fab. prod. metálicos exc. Maqu. y equipo (26) Fab. prod. informáticos, electrónicos y ópt. (27) Fabricación material y equipo eléctrico (28) Fabricación maquinaria y equipo n.c.o.p. (29) Fab. vehículos motor, remmolques y semirr. (30) Fabricación otro material de transporte (33) Reparación e instalación maq. y equipo Asalariados EPA. Total Ramas Metal (%) (24) Metalurgia, fab. prod. hierro, acero y ferro (25) Fab. prod. metálicos exc. Maqu. y equipo (26) Fab. prod. informáticos, electrónicos y ópt. (27) Fabricación material y equipo eléctrico (28) Fabricación maquinaria y equipo n.c.o.p. (29) Fab. vehículos motor, remmolques y semirr. (30) Fabricación otro material de transporte (33) Reparación e instalación maq. y equipo Número parados EPA. Total Ramas Metal (Miles) (24) Metalurgia, fab. prod. hierro, acero y ferro (25) Fab. prod. metálicos exc. Maqu. y equipo (26) Fab. prod. informáticos, electrónicos y ópt. (27) Fabricación material y equipo eléctrico (28) Fabricación maquinaria y equipo n.c.o.p. (29) Fab. vehículos motor, remmolques y semirr. (30) Fabricación otro material de transporte (33) Reparación e instalación maq. y equipo Tasa de paro EPA (1). Total Ramas Metal Afiliados Seg. Social Reg. Gral. Total (24) Metalurgia, fab. prod. hierro, acero y ferro (25) Fab. prod. metálicos exc. Maqu. y equipo (26) Fab. prod. informáticos, electrónicos y ópt. (27) Fabricación material y equipo eléctrico (28) Fabricación maquinaria y equipo n.c.o.p. (29) Fab. vehículos motor, remmolques y semirr. (30) Fabricación otro material de transporte (33) Reparación e instalación maq. y equipo Afiliados Seg. Social Autónomos Total (24) Metalurgia, fab. prod. hierro, acero y ferro (25) Fab. prod. metálicos exc. Maqu. y equipo (26) Fab. prod. informáticos, electrónicos y ópt. (27) Fabricación material y equipo eléctrico (28) Fabricación maquinaria y equipo n.c.o.p. (29) Fab. vehículos motor, remmolques y semirr.

22

1. TR 2. TR 3. TR 4. TR 2009 2010 2010 2010 2010 2010 -2,4 -24,6 0,4 4,5 -2,4 -3,2 2,9 -24,4 11,5 19,5 5,4 2,0 10,6 -23,3 -6,4 -2,8 -10,1 -6,8 7,4 -26,3 3,0 8,5 9,3 -8,5 -15,3 -26,9 -2,7 -1,2 -0,2 2,8 8,5 -26,7 -4,3 0,9 2,1 1,3 10,4 -28,0 12,2 16,3 0,2 3,0 9,3 -12,4 -11,6 -14,4 -14,1 -8,1 -12,5 -16,8 -19,0 -11,7 -35,4 -16,5 -18,6 -14,9 -16,9 -25,4 -5,9 -15,5 -13,1 -12,1 -0,7 2,0 -15,0 -17,4 -26,7 -3,8 -14,8 -12,1 -12,8 -0,7 2,1 128,6 8,7 42,4 6,7 14,8 12,3 26,6 6,7 10,5 11,1% -12,4 -14,9 -15,2 22,9 6,3 -18,9 -8,5 -4,1 -24,6 -3,9 -14,9 -15,2 22,9 6,3 -18,9 -8,5

-4,1 -5,8 -6,8 -2,8 -4,3 -0,8 -4,7 -2,1 2,0 -5,1 -1,3 -8,3 -6,5 -4,6 -4,6 -3,8 7,8 -13,6 93,8 5,9 33,7 3,9 7,5 10,5 16,1 7,9 8,4 8,8% -5,6 -6,5 -6,8 0,2 0,5 -10,7 -2,8 -5,8 -3,3 -4,1 -6,5 -6,8 0,2 0,5 -10,7 -2,8

-5,2 1,8 -8,7 -16,5 -4,3 -9,4 -1,7 13,0 -10,1 -4,6 1,2 -6,5 -18,0 -4,9 -7,9 -2,6 12,2 -10,4 91,6 5,8 31,8 3,6 7,1 10,1 14,4 10,0 8,8 8,6% -5,6 -5,7 -6,8 -9,6 -0,8 -9,1 -3,0 -6,2 -1,6 -4,1 -6,8 -3,8 -0,4 -3,5 -6,3 -1,1

-2,4 -2,1 -3,0 -0,8 1,0 0,2 -3,2 4,7 -10,4 -1,8 0,2 -3,1 0,6 4,8 2,4 -2,4 6,5 -18,7 88,9 5,4 31,3 3,2 6,8 9,9 15,7 7,3 9,3 8,4% -4,1 -4,5 -5,3 -5,2 -0,3 -6,5 -2,5 -5,3 0,9 -3,6 -6,7 -3,5 -0,3 -2,6 -6,0 -0,9

-4,1 -2,0 -2,4 -8,4 -3,2 3,3 -6,3 -7,6 -10,8 -3,1 -3,0 0,9 -3,6 -0,3 5,0 -5,6 -6,8 -17,1 82,0 5,9 31,8 3,2 7,9 9,6 12,3 5,2 6,1 7,8% -3,5 -4,8 -4,6 -2,4 -1,9 -4,8 -2,8 -5,5 3,6 -3,3 -6,9 -3,2 -0,2 -2,7 -5,4 -0,7

-2,5 0,9 -0,3 8,1 -5,8 10,2 -6,8 -18,5 -8,3 -1,9 -0,7 3,5 15,3 -3,0 11,1 -6,8 -18,3 -16,6 85,7 4,7 31,6 3,2 3,7 8,5 15,5 7,8 10,7 8,3% -2,5 -4,8 -3,7 1,3 -4,8 -2,6 -0,9 -5,0 4,2 -2,9 -6,2 -2,9 -0,7 -2,6 -4,7 -0,9

Últ. dato Mes/trim Mes/trim actual anterior

Media (*)

May.11 May.11 May.11 May.11 May.11 May.11 May.11 May.11 May.11

-0,4 0,2 0,9 -20,3 5,2 14,2 9,5 -14,1 -7,1

-6,6 -4,8 -6,8 -26,8 -0,9 2,1 9,2 -17,7 -17,6

0,3 5,2 3,1 -18,6 6,0 9,5 9,3 -13,8 -16,2

I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 I.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11 Jun.11

-2,5 0,9 -0,3 8,1 -5,8 10,2 -6,8 -18,5 -8,3 -1,9 -0,7 3,5 15,3 -3,0 11,1 -6,8 -18,3 -16,6 85,7 4,7 31,6 3,2 3,7 8,5 15,5 7,8 10,7 8,3% -2,3 -4,2 -4,3 2,7 -6,1 -1,3 0,0 -3,0 3,1 -2,7 -6,5 -2,6 -1,7 -2,8 -4,9 -1,2

-4,1 -2,0 -2,4 -8,4 -3,2 3,3 -6,3 -7,6 -10,8 -3,1 -3,0 0,9 -3,6 -0,3 5,0 -5,6 -6,8 -17,1 82,0 5,9 31,8 3,2 7,9 9,6 12,3 5,2 6,1 7,8% -2,5 -3,9 -4,6 3,1 -6,3 -1,9 -0,2 -3,5 2,6 -2,7 -6,4 -2,7 -1,8 -2,9 -4,7 -1,0

-2,5 0,9 -0,3 8,1 -5,8 10,2 -6,8 -18,5 -8,3 -1,9 -0,7 3,5 15,3 -3,0 11,1 -6,8 -18,3 -16,6 85,7 4,7 31,6 3,2 3,7 8,5 15,5 7,8 10,7 8,3% -2,4 -4,4 -4,0 2,2 -5,4 -2,1 -0,4 -4,2 3,6 -2,8 -6,4 -2,8 -1,3 -2,7 -4,8 -1,0

BUTLLETÍ


(30) Fabricación otro material de transporte (33) Reparación e instalación maq. y equipo ACTIVIDAD PRODUCTIVA Exportaciones Totales Metales comunes y sus manufacturas Maquinaria y aparatos. Material eléctrico Material de transporte Instrumentos mecánicos de precisión Importaciones Totales Metales comunes y sus manufacturas Maquinaria y aparatos. Material eléctrico Material de transporte Instrumentos mecánicos de precisión Saldo Comercial Total (déficit)

-4,1 -24,6

-5,8 -3,3

-7,7 -0,9

-6,9 0,1

-6,5 0,6

-5,9 1,1

Jun.11 Jun.11

-6,9 1,9

-6,8 2,2

-6,4 1,6

-19,8 -31,7 -17,9 -15,9 -10,4 -30,2 -44,4 -31,1 -23,2 -9,4 -59,1

15,9 35,0 12,9 10,4 15,1 9,0 29,1 11,4 -3,7 9,1 -28,4

16,7 38,6 14,5 10,2 12,0 19,0 44,5 18,7 9,3 10,2 35,7

12,4 40,6 12,5 0,7 13,5 4,7 26,9 9,1 -14,4 14,9 -49,0

16,8 35,4 18,0 8,9 18,0 7,4 20,6 11,3 -5,3 7,4 -47,2

24,8 37,2 21,2 22,7 10,6 12,0 34,9 10,0 4,1 4,5 -66,7

Abr.11 Abr.11 Abr.11 Abr.11 Abr.11 Abr.11 Abr.11 Abr.11 Abr.11 Abr.11 Abr.11

17,1 5,6 18,3 23,5 2,6 1,4 16,5 -2,5 -2,7 4,5 -65,9

27,5 34,6 14,3 34,3 5,7 12,4 34,3 13,0 3,5 -1,3 -68,9

22,9 28,0 20,4 22,8 8,6 9,2 29,8 6,7 2,3 4,5 -66,4

Fuentes: INE, INEM, MTAS, ADUANAS, CONFEMETAL. (*) Media de período para el que se dispone de información en cada serie. Variación anual en %. (1) tasa de paro en % de la población activa. (2) Miles de personas.

La producció d'acer descendeix un 5% interanual al maig La producció d'acer brut a les fàbriques espanyoles ha estat d'1,56 milions de tones en el mes de maig. Aquesta quantitat és en un 5% inferior a la de maig de 2010. En els cinc mesos que portem de 2011 la producció ascendeix a 7,4 milions de tones. Aquesta xifra també és lleugerament inferior a la de 2010. Concretament, la baixada és alguna cosa menor del 2%. Si bé en el primer trimestre la variació va ser positiva, els mesos d'abril i maig han estat més afectats per les incerteses que envolten a la indústria (evolució internacional, preu del petroli, cotització de l'euro). La producció dels últims dotze mesos ha estat de 16,2 milions de tones, pràcticament la mateixa que al maig de fa un any.

Producción de Acero Bruto 2.500

25

2.000

20

1.500

15

1.000

10

500

5

Mes (izda) Año móvil (dcha)

0

0 2006

2007

2008

2009

2010

2011

Font: Unesid La producció espanyola en 2010 va ser de 16,4 milions de tones, i el mercat siderúrgic espanyol és el tercer, en volum, de la Unió Europea, darrere d'Alemanya i Itàlia. La facturació anual del sector va ser aproximadament d'11.800 milions d'euros.

Tercer trimestre 2011

23


SECTOR

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

El metal en cifras

25

Actividad productiva Vuelve a caer la producción en mayo, aunque a menor ritmo que en abril.

ICM TRIMESTRAL

20

Apuntes de coyuntura. Resumen mensual de indicadores

15 10 5 0 -5 -10 -15

FUENTE: CORFEMETAL

La actividad productiva del Metal, medida por el Indicador Compuesto del Metal (ICM) descendió en mayo un -0,4 % interanual, después del -6,6 % de abril (dato revisado que mejora la primera estimación del -7,2 % publicado el mes anterior). Con ello, el crecimiento acumulado del año se mantiene en un escaso 0,3 %, después del dato del primer trimestre, en el que la producción del Metal aumentó un 2,9 %.

-20 -25 -30 -35

Indicador Compuesto del Metal Trimestral % cariación sobre el mismo trimestre del año anterior

-40

2004

En lo que va de año 2011, cabe destacar el aumento de la producción en todas las ramas del Metal, excepto en la fabricación de productos informáticos, electrónicos y ópticos, en la fabricación de otro material de transporte y en la reparación e instalación de maquinaria y equipo, ramas en las que se están anotando importantes tasas de descenso. Mercado laboral Sin embargo, el número de ocupados cae un 2,5 %, con 943.700 empleos en el primer trimestre.

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

con respecto al trimestre anterior, hasta el 8,3 % de la población activa, aunque se redujo en comparación al mismo período del año anterior en 2,1 puntos. Comercio exterior Las exportaciones siguen aumentando frente al menor avance de las importaciones.

Según la EPA sectorial (CNAE2009) el número de ocupados en la Industrial del Metal (divisiones CNAE2009 del 24 al 30 y el 33) alcanzó la cifra de 943.700 personas en el primer trimestre de 2011, lo que supone una caída del -2,5 % en comparación al mismo trimestre de 2010. En términos absolutos se observa una reducción de 24.300 empleos con respecto a un año antes. Recordemos que en 2010 se perdieron 223.500 puestos de trabajo acumulados en el año, siendo la media anual inferior al millón de ocupados por primera vez en la última década, alcanzando sólo los 969.600 ocupados. Esta cifra, frente a los 1.025.475 ocupados de media en el año anterior supuso una caída del -5,4 %.

Las exportaciones del Sector del Metal en el mes de abril aumentaron un 17,1 % en comparación al mismo mes del año anterior, después del 27,5 % interanual de marzo, el 18,1 % de febrero y el 29,8 % de enero, constatándose que sigue el importante impulso de las exportaciones y con ello el apoyo a la actividad del Metal. Por su parte, se anotó un menor crecimiento de las importaciones en comparación al de las exportaciones, si bien, en abril se alcanza sólo una tasa de variación del 1,4 % interanual, después de la subida del 12,4 % de marzo, del 10 % de febrero y del 13,6 % interanual de enero. En el acumulado de los cuatro primeros meses de 2011 las exportaciones aumentan un 22,9 % y las importaciones un 9,2 %, mientras que el déficit comercial se cifra en 1.539 millones de euros, con un descenso del -66,4 % hasta abril.

El número de parados EPA en la Industria del Metal en el primer trimestre de 2011, alcanzó la cifra de 85.700 personas, lo que supone una reducción del -24 % con respecto al mismo trimestre del año anterior y 27.000 personas menos. Sin embargo aumenta en 2.700 personas con respecto al trimestre precedente. Esta reducción del paro en el Metal en el primer trimestre ha sido consecuencia de la disminución de la población activa en el período considerado, un -4,7 % interanual y 51.300 personas menos que un año antes. Finalmente, la tasa de paro en la Industria del Metal subió cinco décimas

Según los tipos de bienes y para los cuatro primeros meses del año 2011, cabe destacar el aumento de las exportaciones de metales comunes y sus manufacturas un 28,0 %, de las de maquinaria, aparatos y material eléctrico un 20,4 %, las de material de transporte un 22,8 % y las de instrumentos mecánicos de precisión, el 8,6 %. Por su parte, las importaciones de metales comunes y sus manufacturas aumentaron un 29,8 %, las de máquinas, aparatos y material eléctrico un 6,7 %, las de instrumentos mecánicos de precisión un 2,3 % y las de material de transporte un 4,5 %.

24

BUTLLETÍ


ECONÒMIC - FISCAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Deducció de l'IVA en la compra de vehicles afectes a una activitat empresarial 1. INTRODUCCIÓ La compra de vehicles afectes a una activitat empresarial suposa diverses opcions a l'hora de deduirse l'IVA suportat en aquesta compra. Per això, ens disposem a aclarir els possibles dubtes que puguin sorgir-li en el moment d'emplenar la seva declaració d'IVA. 2. REQUISITS PERQUÈ L'IVA SUPORTAT SIGUI DEDUÏBLE Per començar, el més important que ha de saber és que hi haurà dret a la deducció de l'IVA suportat sempre que el citat vehicle estigui afecte a l'activitat econòmica. Si el vehicle és d'ús particular, l'IVA no serà deduïble en cap percentatge. 3. DEDUCCIÓ DE LA TOTALITAT DE L'IVA SUPORTAT La legislació presumeix que, en els següents suposats, el vehicle es troba totalment afecte a l'activitat i, per això permet la deducció del 100% de l'IVA: ✓ Vehicles mixts usats per al transport de mercaderies i per a prestacions de serveis tals com el transport de viatgers. ✓ Vehicles usats en la prestació de serveis d'ensenyament de conductors o pilots. ✓ Vehicles usats pels seus fabricants per realitzar proves, assajos, demostracions o en la promoció de vendes.

l'afectació quedaria demostrada amb facilitat. Ara bé, l'Administració no acceptaria que per a aquesta activitat utilitzés un vehicle d'alta gamma. 6. MANERES DE DEMOSTRAR EL GRAU D'AFECTACIÓ DEL VEHICLE A L'ACTIVITAT D'una banda, els mecanismes per demostrar el grau d'afectació del vehicle a l'activitat varien en funció de l'activitat que es desenvolupi. Si es tractés d'un contractista i comptés amb dos vehicles, un de privat i un per visitar obres, aquest últim estaria totalment afecte a l'activitat i podria deduir-se tot l'IVA.

✓ Vehicles usats en els desplaçaments professionals dels representants o agents comercials, així com els utilitzats en serveis de vigilància.

D'altra banda, l'Administració podria qüestionar aquest fet, per això, és important que es conservin tots els justificants que acreditin els desplaçaments (parts de visita a obres, peatges i pàrquing…).

4. DEDUCCIÓ DE LA MEITAT DE L'IVA SUPORTAT Quan vostè no es trobi en cap dels supòsits de l'apartat anterior però utilitzi el vehicle en la seva activitat, se li permet deduir un 50% de l'IVA suportat en la seva adquisició. No obstant això:

En el supòsit en què solament es tingui un vehicle, es consideraria que s'usa per a l'activitat de dilluns a divendres i per a usos particulars els caps de setmana i els períodes vacacionals, es dedueix l'IVA en la proporció corresponent.

✓ Podrà deduir-se un percentatge major sempre que la utilització empresarial sigui superior al 50%.

7. CONCLUSIONS L'Agència Tributària pressuposa un grau d'afectació dels vehicles a l'activitat del 50%, la qual cosa significa que, de la totalitat de l'IVA amb què es grava la compra del citat vehicle, un 50% és deduïble i l'altre 50% incrementa el valor de compra.

✓ Hisenda podrà reduir el percentatge deduït si la utilització empresarial fos inferior, però no podrà sancionar-lo per això. 5- MANERES DE DEMOSTRAR L'AFECTACIÓ DEL VEHICLE A L'ACTIVITAT La manera de demostrar l'afectació del vehicle a l'activitat dependrà tant de la naturalesa de la mateixa com del tipus de vehicle. Per exemple, si parléssim d'un enginyer que realitza visites d'obra,

Tercer trimestre 2011

En aquells supòsits en què s'apliqui una deducció major, és important conservar els mitjans de prova que certifiquin el dret en la finalitat de poder aportar-los a la Hisenda Pública si els requerís. Font: Afige

25


ECONÒMIC - FISCAL GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Crisi financera i nous models de banca. Cap a on bufa el vent? La crisi financera global s’ha desplegat en una successió d’episodis que han qüestionat alguns dels supòsits fonamentals amb els quals havien treballat la banca i els mercats de capitals. D’entrada, la interrupció d’algunes de les fonts tradicionals de provisió de la primera matèria bancària, el finançament als propis bancs, ha estat una de les conseqüències més severes. Les emissions de deute bancari adreçades als inversors professionals que han vençut des del inici de la crisi, només s’han renovat en el mercat de gros en una petita part i han estat substituïdes en bona mesura per dipòsits d’alta remuneració provinents del mercat minorista. Aquest moviment continua i acabarà fent que el sistema bancari sigui molt menys depenent del mercat de capitals majorista en el futur. D’altra banda, aquestes tensions de liquiditat han fet aparèixer una forta competència pels dipòsits de les empreses i famílies que porta els bancs a oferir unes remuneracions molt més atractives als seus clients i, de retruc, a haver de prendre com a referència de la taxa d’interès exigida als nous demandants de crèdit aquests dipòsits d’alta remuneració. La crisi financera també ha fet evident la infravaloració del risc de les operacions de crèdit bancari. L’exemple de les hipoteques subprime ha estat molt representatiu dels excessos de crèdit de l’anterior fase del cicle econòmic. Ara doncs, no només el marge bancari s’ha de construir a partir d’una primera matèria més ben pagada, els dipòsits de clients, sinó que el preu del risc de les operacions de crèdit ha de prendre en consideració els forts augments de la mortalitat empresarial, de la morositat comercial i de l’atur en un moment en què els actius immobiliaris que poden servir de garantia del crèdit han ajustat a la baixa els seus preus de mercat molt significativament respecte dels valors del 2008. Això ha minvat la demanda solvent de crèdit precisament en un moment de debilitat de l’activitat econòmica. Aquesta crisi obliga a una revisió del nivells de deute assumits per tots els agents econòmics: administracions públiques, bancs, empreses i famílies, que ara semblen excessius en un context de creixement feble de l’activitat econòmica i de contracció generalitzada dels ingressos dels deutors. Es fa ne-

26

cessària la reducció progressiva del deute acumulat, i això suposa un esforç addicional de pagament del crèdit disposat que pot deteriorar la confiança. Les millors pràctiques bancàries en aquests temps difícils han girat cap a la prudència en la concessió de crèdit i cap a l’acumulació d’actius líquids en el balanç per a compensar la manca de visibilitat sobre l’abastament de finançament en el futur. A més a més, com que sembla que la perspectiva és d’un creixement econòmic lent, els objectius de creixement del benefici per acció han cedit prioritat als objectius de seguretat i qualitat del finançament del negoci, és a dir, a la bona correspondència entre actius i passius que mesura la ràtio dels préstecs sobre els dipòsits. Des del punt de vista més estricte de l’inversor en borsa, el múltiple PER (preu de l’acció dividit pel benefici per acció) ha perdut importància perquè l’atenció es concentra en el descompte que presenten les cotitzacions bancàries respecte dels seus valors comptables. El model de negoci de la banca comercial europea ha resistit aquesta crisi financera global. Els bancs donen ara més valor estratègic a la diversificació de les seves activitats de dipòsit i crèdit en diferents sectors i blocs econòmics. S’ha engegat un procés de més supervisió i, alhora, de més concentració i capitalització que millorarà la resistència cíclica dels bancs i la seva capacitat d’atendre les necessitats de crèdit, i d’estalvi i d’inversió de les empreses i de les famílies. Cirus Andreu, sots-director general de Banc Sabadell


ECONÒMIC - FISCAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Impost sobre successions i donacions El passat 15 de juny de 2011 es va publicar en el DOGC de la Generalitat de Catalunya la Llei 3/2011, de 8 de juny, de modificació de la Llei 19/2010, de 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions a Catalunya. Les modificacions introduïdes són només dues, però de gran importància. En primer lloc, es regula una bonificació del 99% de la quota per a les successions (no per a les donacions), aplicable als contribuents dels grups I i II, és a dir a ascendents, descendents i cònjuge. La norma té efectes per a meritaments (data de la mort del causant) a partir del dia 1 de gener de 2011. Amb aquesta bonificació, els drethavents més propers gairebé no tributaran, com ja succeeix en algunes altres comunitats autònomes. En segon lloc, s’avança a l’1 de gener passat l’aplicació plena de les reduccions per parentiu (article 2 de la Llei 19/2010 i les complementàries de l’article 30), que minoren la base en successions, i que tenien un calendari d’implantació gradual (25% per a fets imposables entre 1-1-10 i 30-6-10, 62,5% entre 1-7-10 i 30-6-11 i 100% després). Per tant, els subjectes passius que ja hagin satisfet l’impost per una successió motivada pel morts del causant el 2011 podran sol·licitar la rectificació de l’autoliquidació i la corresponent devolució d’ingressos indeguts. L’impost sobre successions i donacions és un tribut directe de caràcter personal que grava l’increment de patrimoni de les persones físiques derivat de la recepció d’una herència, de l’acceptació d’una donació o de la percepció d’una quantitat provinent d’una assegurança de vida.

Tercer trimestre 2011

27


LABORAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Los Finiquitos Laborales El finiquito es el documento emitido por la empresa en el que se recoge la voluntad de las partes de extinguir la relación laboral así como la liquidación final de las cantidades pendientes que debe percibir el trabajador. Como regla general no está sujeto a forma determinada, pero para que el finiquito tenga eficacia liberatoria y extintiva debe estar firmado por ambas partes y su contenido mínimo debe ser el siguiente: a) La manifestación unilateral del trabajador o el mutuo acuerdo entre empresario y trabajador, de la extinción del contrato o, en su caso, la transacción entre ellos en la que se acepte el cese acordado (de no existir esta manifestación el finiquito se convertiría en una mera liquidación de cuentas). b) La liquidación final de las cantidades pendientes de abonar al trabajador, a quién le corresponde percibir la parte del salario correspondiente, por los días trabajados en el mes del cese, la parte proporcional de las pagas extras y leas vacaciones no disfrutadas (calculadas desde el 1 de enero del año en curso hasta el día de cese y de acuerdo al Convenio Colectivo de aplicación) y en su caso, la indemnización por despido.

28

C) La declaración de voluntad inequívoca del trabajador de su conformidad con la extinción del contrato y con las cantidades a percibir. D) El abono o compromiso de abono por parte de la empresa de las cantidades anteriores y la conformidad y el recibo por parte del trabajador. E) La renuncia de ambas partes a emprender acción alguna frente al acuerdo alcanzado, obligándose a no pedir ni reclamar posteriormente. F) En su caso, la presencia de un representante de los trabajadores o la renuncia del trabajador a hacer uso de tal posibilidad. Si el trabajador no está de acuerdo con el finiquito, no tiene obligación alguna de firmarlo, ya que una vez firmado, tiene gran importancia como documento probatorio de las voluntades de las partes. El trabajador disconforme puede firmar el finiquito con la fórmula “recibido no conforme”, teniendo el plazo de 1 año, a contar desde el día siguiente a la terminación del contrato, para impugnarlo. Font: Gremicat

BUTLLETÍ


LABORAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

FOGASA empezará a pagar 8 dias por despido objetivo Desde el 18 de junio el Fondo de Garantía Salarial (FOGASA) ha empezado a pagar ocho días de las indemnizaciones de despido por causas objetivas, para todo tipo de empresas (hasta ahora sólo se abonaba en empresas de menos de 25 trabajadores), según aprobó el Consejo Rector de este organismo. Trabajo indica que este resarcimiento se llevará a cabo cuando se extingan los contratos indefinidos celebrados a partir del 18 de junio de 2010, por lo que el pago de las primeras indemnizaciones comienzan a partir de la misma fecha de 2011. De esta forma se cumple uno de los puntos de la reforma laboral aprobada definitivamente el 9 de septiembre y que modificaba las indemnizaciones pagadas por el FOGASA. Según la reforma el FOGASA, que se nutre de las cotizaciones empresariales, paga 8 días de las indemnizaciones de despido por causas objetivas, tanto en los contratos ordinarios (de 45 días), como de fomento del empleo (33 días), así como el mismo abono para los despidos colectivos objetivos (de 20 días). Sin embargo, la reforma laboral también puntualiza que esta financiación será transitoria ya que será sustituida por la creación de un fondo de capitalización individual -a imitación del modelo austríaco- que podrá utilizar el trabajador en los casos de despido, para completar su formación o en el momento de su jubilación. Este fondo deberá estar operativo el 1 de enero de 2012 y actualmente lo están desarrollando un grupo de expertos, tal como fijó el Acuerdo Económico y

Tercer trimestre 2011

Social suscrito por el Gobierno y los agentes sociales el 2 de febrero. Los expertos deben analizar cómo se financiará el fondo, ya que el texto del pacto social no aclara si se constituirá sólo con las aportaciones de las cotizaciones empresariales o habrá también alguna aportación estatal. Font: Gremicat

29


LABORAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

Reforma de la negociación colectiva El objetivo de la reforma es dar más flexibilidad a las empresas para crear empleo y evitar despidos, así como ofrecer más seguridad a los trabajadores Se ha publicado el Real Decreto-Ley 7/2011, de 10 de junio, de medidas urgentes para la reforma de la negociación colectiva. Esta reforma tiene tres ejes básicos: la estructura de la negociación colectiva y la concurrencia de convenios colectivos; las nuevas reglas sobre el contenido y vigencia de los convenios colectivos y, en tercer lugar, la definición de los sujetos que han de negociar los convenios y las reglas de legitimación en cada caso, según el ámbito de que se trate. A continuación se enuncian las principales modificaciones. I. ESTRUCTURA DE LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA Se modifica el artículo 83.2 del Estatuto de los Trabajadores (ET). Se mantiene que las organizaciones sindicales y asociaciones empresariales más representativas, de carácter estatal o de Comunidad Autónoma, podrán establecer, mediante acuerdos interprofesionales, cláusulas sobre la estructura de la negociación colectiva, fijando, en su caso, las reglas que han de resolver los conflictos de concurrencia entre convenios de distinto ámbito. Estas cláusulas podrán igualmente pactarse en convenios o acuerdos colectivos sectoriales, de ámbito estatal o autonómico, por aquellos sindicatos y asociaciones empresariales que cuenten con la legitimación necesaria. Conflictos de concurrencia entre convenios: ✓ Se mantiene la regla general de que un convenio colectivo, durante su vigencia, no podrá ser afectado por lo dispuesto en convenios de ámbito distinto. ✓ Se da nueva redacción al articulo 84.2 ET, y se establece que la regulación de las condiciones establecidas en un convenio de empresa tendrá prioridad aplicativa respecto del convenio sectorial estatal, autonómico o de ámbito inferior en las siguientes materias:

d) La adaptación al ámbito de la empresa del sistema de clasificación profesional de los trabajadores.

e) La adaptación de los aspectos de las modalidades de contratación que se atribuyen por la presente Ley a los convenios de empresa.

f) Las medidas para favorecer la conciliación entre la vida laboral, familiar y personal. Los acuerdos y convenios colectivos a que se refiere el artículo 83.2 podrán ampliar la relación de condiciones de trabajo anteriormente señalada. ✓ Los sindicatos y las asociaciones empresariales que reúnan los requisitos de legitimación podrán, en el ámbito de una Comunidad Autónoma, negociar acuerdos o convenios que afecten a lo dispuesto en los de ámbito estatal siempre que dicha decisión obtenga el respaldo de las mayorías exigidas para constituir la comisión negociadora en la correspondiente unidad de negociación. No obstante, se considerarán materias no negociables en el ámbito de una Comunidad Autónoma: el período de prueba; las modalidades de contratación; la clasificación profesional; la jornada máxima anual de trabajo; el régimen disciplinario; las normas mínimas en materia de prevención de riesgos laborales y la movilidad geográfica. 2. CONTENIDO Y VIGENCIA DE LOS CONVENIOS Se modifican los artículos 85, 86 y 89 del Estatuto de los Trabajadores.

a) La cuantía del salario base y de los comple-

Contenido: Se modifica el articulo 85.3 ET. Los convenios colectivos habrán de expresar como contenido mínimo lo siguiente:

mentos salariales, incluidos los vinculados a la situación y resultados de la empresa.

a) Determinación de las partes que los conciertan.

b) El abono o la compensación de las horas extraordinarias y la retribución específica del trabajo a turnos.

b) Ámbito personal, funcional, territorial y temporal.

c) El horario y la distribución del tiempo de tra-

c) Procedimientos para solventar de manera

bajo, el régimen de trabajo a turnos y la planificación anual de las vacaciones.

efectiva las discrepancias que puedan surgir en la negociación para la modificación sustancial

30 2

BUTLLETÍ


LABORAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

de condiciones de trabajo establecidas en los convenios colectivos de conformidad con lo establecido en el artículo 41.6 y para la no aplicación del régimen salarial a que se refiere el artículo 82.3, adaptando, en su caso, los procedimientos que se establezcan a este respecto en los acuerdos interprofesionales de ámbito estatal o autonómico conforme a lo dispuesto en tales artículos.

para solventar de manera efectiva las discrepancias existentes tras el transcurso del plazo máximo de negociación sin alcanzarse un acuerdo, siempre que éstos no fueran de aplicación directa. i) Designación de una comisión paritaria de la representación de las partes negociadoras para entender de aquellas cuestiones establecidas en la ley y de cuantas otras le sean atribuidas, en particular las siguientes:

d) Forma y condiciones de denuncia del convenio, así como plazo mínimo para dicha denuncia antes de finalizar su vigencia. Salvo pacto en contrario, el plazo mínimo para la denuncia de los convenios colectivos será de tres meses antes de finalizar su vigencia.

1º. Los términos y condiciones para el conocimiento y resolución de las cuestiones en materia de aplicación e interpretación de los convenios colectivos de acuerdo con lo establecido en el artículo 91.

e) Plazo mínimo para la denuncia del convenio. Además de la forma y condiciones de la denuncia del convenio, ahora el convenio deberá estipular el “plazo mínimo” de la denuncia. Salvo pacto en contrario, el plazo mínimo será de tres meses antes de finalizar su vigencia.

f) Plazo máximo para el inicio de las negociaciones del nuevo convenio. Salvo pacto en contrario, el plazo máximo será el establecido en el artículo 89.2 ET.

g) Plazo máximo para la negociación del nuevo convenio, que se determinará en función de la duración de la vigencia del convenio anterior. Salvo pacto en contrario, este plazo será de 8 meses cuando la vigencia del convenio anterior hubiese sido inferior a dos años o de 14 meses en los restantes convenios, a contar desde la fecha de pérdida de su vigencia.

h) La adhesión y el sometimiento a los procedimientos establecidos mediante los acuerdos interprofesionales de ámbito estatal o autonómico

Tercer trimestre 2011

2º. El desarrollo de funciones de adaptación o, en su caso, modificación del convenio durante su vigencia. En este caso, deberá incorporarse a la comisión paritaria la totalidad de los sujetos legitimados para la negociación, aunque no hayan sido firmantes del convenio, siendo exigible la concurrencia de los requisitos de legitimación para que los acuerdos de modificación posean eficacia general. 3º. Los términos y condiciones para el conocimiento y resolución de las discrepancias tras la finalización del periodo de consultas en materia de modificación sustancial de condiciones de trabajo o inaplicación del régimen salarial de los convenios colectivos. 4º. La intervención que se acuerde en los supuestos de modificación sustancial de condiciones de trabajo o inaplicación del régimen salarial de los convenios colectivos, cuando no exista representación legal de los trabajadores en la empresa.

31


El convenio deberá establecer los procedimientos y plazos de actuación de la comisión paritaria para garantizar la rapidez y efectividad de la misma y la salvaguarda de los derechos afectados. En particular, deberá establecer los procedimientos para solucionar de manera efectiva las discrepancias en el seno de dicha comisión, incluido su sometimiento a los sistemas no judiciales de solución de conflictos establecidos mediante los acuerdos interprofesionales de ámbito estatal o autonómico previstos en el artículo 83.

j) Medidas para contribuir a la flexibilidad interna en la empresa, que favorezcan su posición competitiva en el mercado o una mejor respuesta a las exigencias de la demanda y la estabilidad del empleo en aquélla, y, en particular, las siguientes: ✓ Un porcentaje máximo y mínimo de la jornada de trabajo que podrá distribuirse de manera irregular a lo largo del año. Salvo pacto en contrario, este porcentaje será de un cinco por ciento. ✓ Los procedimientos y los periodos temporales y de referencia para la movilidad funcional en la empresa. Vigencia: Se modifica el articulo 86.3 ET. ✓ La vigencia de un convenio colectivo, una vez denunciado y concluida la duración pactada, se producirá en los términos que se hubiesen establecido en el propio convenio. ✓ Durante las negociaciones para la renovación de un convenio colectivo, en defecto de pacto, se mantendrá su vigencia. Si bien las cláusulas convencionales por las que se hubiera renunciado a la huelga durante la vigencia de un convenio decaerán a partir de su denuncia. ✓ Las partes podrán adoptar acuerdos parciales para la modificación de alguno o algunos de sus contenidos prorrogados con el fin de adaptarlos a las condiciones en las que, tras la termi-

32

nación de la vigencia pactada, se desarrolle la actividad en el sector o en la empresa. Estos acuerdos tendrán la vigencia que las partes determinen. ✓ Mediante los acuerdos interprofesionales de ámbito estatal o autonómico se deberán establecer procedimientos de aplicación general y directa para solventar de manera efectiva las discrepancias existentes tras el transcurso de los plazos máximos de negociación sin alcanzarse un acuerdo, incluido el compromiso previo de someter las discrepancias a un arbitraje. Dichos acuerdos interprofesionales deberán especificar los criterios y procedimientos de desarrollo del arbitraje, expresando en particular para el caso de imposibilidad de acuerdo en el seno de la comisión negociadora el carácter obligatorio o voluntario del sometimiento al procedimiento arbitral por las partes; en defecto de pacto específico sobre el carácter obligatorio o voluntario del sometimiento al procedimiento arbitral, se entenderá que el arbitraje tiene carácter obligatorio. ✓ En defecto de pacto, cuando hubiera transcurrido el plazo máximo de negociación sin alcanzarse un acuerdo y las partes del convenio no se hubieran sometido a los procedimientos a los que se refiere el párrafo anterior o éstos no hubieran solucionado la discrepancia, se mantendrá la vigencia del convenio colectivo. 3. LEGITIMACIÓN De acuerdo con lo establecido en el artículo 87 ET, estarán legitimados para negociar en representación de los trabajadores: ✓ Convenios de empresa y de ámbito inferior: el comité de empresa, los delegados de personal, en su caso, o las secciones sindicales si las hubiere que, en su conjunto, sumen la mayoría de los miembros del comité. La intervención en la negociación corresponderá a las secciones sindicales cuando éstas así lo acuerden, siempre

BUTLLETÍ


LABORAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

que sumen la mayoría de los miembros del comité de empresa o entre los delegados de personal. ✓ Convenios para un grupo de empresas y convenios que afecten a una pluralidad de empresas vinculadas por razones organizativas o productivas y nominativamente identificadas en su ámbito de aplicación: será la misma que las que se establece para la negociación de los convenios sectoriales. ✓ Convenios dirigidos a un grupo de trabajadores con perfil profesional específico (convenios franja): las secciones sindicales que hayan sido designadas mayoritariamente por sus representados a través de votación personal, libre, directa y secreta. ✓ En los convenios sectoriales estarán legitimados para negociar en representación de los trabajadores:

a) Los sindicatos que tengan la consideración de más representativos a nivel estatal, así como, en sus respectivos ámbitos, las organizaciones sindicales afiliadas, federadas o confederadas a los mismos.

b) Los sindicatos que tengan la consideración de más representativos a nivel de Comunidad Autónoma respecto de los convenios que no trasciendan de dicho ámbito territorial, así como, en sus respectivos ámbitos, las organizaciones sindicales afiliadas, federadas o confederadas a los mismos.

c) Los sindicatos que cuenten con un mínimo del 10 por ciento de los miembros de los comités de empresa o delegados de personal en el ámbito geográfico y funcional al que se refiera el convenio. Estarán legitimados para negociar en representación de los empresarios: ✓ En los convenios de empresa o ámbito inferior: el propio empresario. ✓ En los convenios de grupo de empresas y en los que afecten a una pluralidad de empresas vinculadas por razones organizativas o productivas y nominativamente identificadas en su ámbito de aplicación: la representación de dichas empresas. ✓ En los convenios colectivos sectoriales:

a) Asociaciones empresariales que en el ámbito Tercer trimestre 2011

geográfico y funcional del convenio cuenten con el 10% de los empresarios, y siempre que éstas den ocupación a igual porcentaje de los trabajadores afectados.

b) Asociaciones empresariales que en dicho ámbito den ocupación al 15% de los trabajadores afectados. En aquellos sectores en los que no existan asociaciones empresariales que cuenten con la suficiente representatividad, estarán legitimadas para negociar las asociaciones empresariales de ámbito estatal que cuenten con el 10% o más de las empresas o trabajadores en el ámbito estatal, así como las asociaciones empresariales de Comunidad Autónoma que cuenten en ésta con un mínimo del 15% de las empresas o trabajadores. 4. COMISIÓN NEGOCIADORA En el artículo 88 del Estatuto de los Trabajadores se modifican las normas de composición de la comisión negociadora, aunque sin alteración sustancial respecto de las actuales. Ahora bien, en los convenios sectoriales cuando no existan órganos de representación de los trabajadores o asociaciones empresariales que cuenten con suficiente representatividad, la comisión negociadora se compondrá, respectivamente, de las organizaciones sindicales o empresariales más representativas de ámbito estatal o de Comunidad Autónoma. 5. TRAMITACIÓN DE LOS CONVENIOS Se da nueva redacción al artículo 89 del Estatuto de los Trabajadores, regulándose el procedimiento de tramitación de los Convenios Colectivos, desde la promoción del nuevo convenio hasta el inicio de las negociaciones. Como principales modificaciones cabe destacar: ✓ En el supuesto de que la promoción de un convenio sea el resultado de la denuncia de un Convenio Colectivo vigente, la comunicación por la que se promueve el convenio deberá ser simultánea al acto de denuncia. ✓ Denunciado un convenio, en ausencia de regulación en los convenios colectivos, se procederá conforme a lo siguiente: ✓ En el plazo máximo de un mes a partir de la recepción de la comunicación, se procederá a constituir la comisión negociadora; la parte receptora de la comunicación deberá responder a la propuesta de negociación y ambas partes establecerán un calendario o plan de negociación, debiéndose iniciar ésta en un plazo máximo de quince días a contar desde la constitución de la comisión negociadora.

33


LABORAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

✓ El plazo máximo para la negociación de un convenio colectivo será de ocho meses cuando la vigencia del convenio anterior hubiese sido inferior a dos años o de catorce meses en los restantes convenios, a contar desde la fecha de pérdida de su vigencia. 6. APLICACIÓN E INTERPRETACIÓN DEL CONVENIO Respecto a la facultad de aplicación e interpretación del Convenio colectivo por parte de la Comisión negociadora, se modifica parcialmente el artículo 91 del Estatuto de los Trabajadores en los siguientes aspectos: ✓ Sin perjuicio de las competencias legalmente atribuidas a la jurisdicción competente, el conocimiento y resolución de las cuestiones derivadas de la aplicación e interpretación de los convenios colectivos corresponderá a la comisión paritaria de los mismos. ✓ En los supuestos de conflicto colectivo relativo a la interpretación o aplicación del convenio deberá intervenir la comisión paritaria del mismo con carácter previo al planteamiento formal del conflicto en el ámbito de los procedimientos no judiciales a que se refiere el apartado anterior o ante el órgano judicial competente. ✓ Las resoluciones de la comisión paritaria sobre interpretación o aplicación del convenio tendrán la misma eficacia jurídica y tramitación que los convenios colectivos. 7. FLEXIBILIDAD INTERNA NEGOCIADA Se modifican parcialmente los artículos 40,41 y 51 del Estatuto de los Trabajadores, relativos a los supuestos de movilidad geográfica, modificaciones sustanciales de condiciones de trabajo y despido colectivo, potenciando la participación de las secciones sindicales: “La intervención como interlocutores ante la dirección de la empresa en el procedimiento de consultas corresponderá a las secciones sindicales cuando éstas así lo acuerden, siempre que sumen la mayoría de los miembros del comité de empresa o entre los delegados de personal.” Se modifica el artículo 82.3 del Estatuto de los Trabajadores, quedando su redacción: ✓ Los convenios colectivos regulados por esta Ley obligan a todos los empresarios y trabajadores incluidos dentro de su ámbito de aplicación y durante todo el tiempo de su vigencia. ✓ Sin perjuicio de lo anterior, por acuerdo entre

34

la empresa y los representantes de los trabajadores legitimados para negociar un convenio colectivo conforme a lo previsto en el artículo 87.1, se podrá proceder, previo desarrollo de un periodo de consultas en los términos del artículo 41.4, a inaplicar el régimen salarial previsto en los convenios colectivos de ámbito superior a la empresa, cuando ésta tenga una disminución persistente de su nivel de ingresos o su situación y perspectivas económicas pudieran verse afectadas negativamente como consecuencia de tal aplicación, afectando a las posibilidades de mantenimiento del empleo en la misma. ✓ En los supuestos de ausencia de representación legal de los trabajadores en la empresa, éstos podrán atribuir su representación a una comisión designada conforme a lo dispuesto en el artículo 41.4 ET. ✓ Cuando el periodo de consultas finalice con acuerdo se presumirá que concurren las causas justificativas a que alude el párrafo segundo, y sólo podrá ser impugnado ante la jurisdicción competente por la existencia de fraude, dolo, coacción o abuso de derecho en su conclusión. El acuerdo deberá ser notificado a la Comisión paritaria del convenio colectivo. ✓ El acuerdo de inaplicación deberá determinar con exactitud la retribución a percibir por los trabajadores de dicha empresa, estableciendo, en su caso y en atención a la desaparición de las causas que lo determinaron, una programación de la progresiva convergencia hacia la recuperación de las condiciones salariales establecidas en el convenio colectivo de ámbito superior a la empresa que le sea de aplicación, sin que en ningún caso dicha inaplicación pueda superar el período de vigencia del convenio ni, como máximo los tres años de duración. El acuerdo de inaplicación y la programación de la recuperación de las condiciones salariales no podrán suponer el incumplimiento de las obligaciones establecidas en convenio relativas a la eliminación de las discriminaciones retributivas por razones de género. ✓ En caso de desacuerdo durante el periodo de consultas, cualquiera de las partes podrá someter la discrepancia a la Comisión paritaria del convenio, que dispondrá de un plazo máximo de siete días para pronunciarse, a contar desde que la discrepancia le fuera planteada. Cuando aquella no alcanzara un acuerdo, las partes podrán recurrir a los procedimientos a que se refiere el siguiente párrafo. ✓ Mediante los acuerdos interprofesionales de ámbito estatal o autonómico, previstos en el artí-

BUTLLETÍ


ECONÒMICA - FISCAL

GREMI DE SERRALERS DE CATALUNYA

culo 83 de la presente Ley, se deberán establecer los procedimientos de aplicación general y directa para solventar de manera efectiva las discrepancias en la negociación de los acuerdos a que se refiere este apartado, incluido el compromiso previo de someter las discrepancias a un arbitraje vinculante, en cuyo caso el laudo arbitral tendrá la misma eficacia que los acuerdos en periodo de consultas y sólo será recurrible conforme al procedimiento y en base a los motivos establecidos en el artículo 91 ET. VIII.- OTRAS MODIFICACIONES. Se crea el Consejo de Relaciones Laborales y de Negociación Colectiva como órgano colegiado de asesoramiento y consulta de carácter tripartito y paritario. El Consejo de Relaciones Laborales y Negociación Colectiva sustituirá a la histórica Comisión Consultiva Nacional de Convenios Colectivos (Disposición final segunda del Estatuto de los Trabajadores). Régimen transitorio: Se establece el siguiente régimen de aplicación temporal de las normas contenidas en este Real Decreto-Ley 7/2011, que ha entrado en vigor el día 12 de junio de 2011.

✓ La normas contenidas en este real decreto-ley relativas a legitimación para negociar convenios colectivos, así como las correspondientes a la flexibilidad interna negociada, serán de aplicación respectivamente a las comisiones negociadoras que se constituyan y a los períodos de consultas que se inicien a partir de la entrada en vigor de este real decreto-ley, manteniéndose en vigor la regulación anterior para las negociaciones y consultas ya iniciadas. ✓ Las reglas contenidas en este real decreto-ley, relativas a los plazos para la denuncia de un convenio colectivo, plazo para el inicio de las negociaciones de un nuevo convenio y plazo máximo de negociación, serán de aplicación a aquellos convenios colectivos cuya vigencia pactada termine a partir de la entrada en vigor de aquél. ✓ Las restantes reglas incorporadas al artículo 85.3 del Estatuto de los Trabajadores, en la redacción dada por este real decreto-ley, serán de aplicación a los convenios colectivos que se suscriban a partir de su entrada en vigor.

Què cal saber sobre les hores extraordinàries? Es considera hora extraordinària cada hora de treball efectiu que es realitzi per sobre de la durada de la jornada ordinària que s'estableixi per contracte de treball o per negociació col·lectiva i, en tot cas, sobre la durada màxima legal. La jornada laboral ordinària ha de distribuir-se diàriament de la manera més homogènia possible, tot i que pot tenir una distribució irregular al llarg de l'any, sempre que es respectin els períodes mínims de descans previstos en els convenis col·lectius i en l'Estatut dels Treballadors. La realització d'hores extraordinàries és voluntària, tret que existeixi pacte de la seva realització en el conveni col·lectiu o en el contracte individual de treball, i quan siguin necessàries per prevenir o reparar sinistres, danys extraordinaris o urgents en l'empresa. La seva realització no pot ser superior a 80 hores a l'any, i dins d'aquestes hores no es computen les que es van haver de realitzar per raons de força major o les que van ser compensades per períodes de descans durant els 4 mesos següents a la seva realització.

sense que el seu valor pugui ser inferior al valor de l'hora ordinària, o compensar-les per temps equivalents de descans retribuït. A l'efecte del còmput d'hores extraordinàries, l'empresa està obligada a registrar dia a dia la jornada de cada treballador i totalitzarles en el període fixat per a l'abonament de les retribucions, i lliurar còpia del resum al treballador en el rebut corresponent. La realització d'hores extraordinàries està prohibida a:

Mitjançant conveni col·lectiu o, en defecte d'això, contracte individual, l'empresa ha d'optar entre abonar les hores extraordinàries en la quantia fixada,

Tercer trimestre 2011

✓ Menors de 18 anys, treballadors nocturns i els treballadors a temps parcial.

35


2IHUWDSHUD*5(0,'(6(55$//(56'(&$7$/81<$


Butlleti 3/2011