L'Om 493

Page 1

l’om

revista de riudoms

La Colla de Diables de Riudoms celebra el seu 20è aniversari Inclou un Especial 32a Fira de l’Avellana i 413a Fira de Sant Llorenç L’empresa Schorn cessa

Més de 1.300 corredors

l’activitat i acomiada

participen a la

tota la plantilla

Bicicletada Popular

JOSEP MARIA FONT MASSO

núm. 493 ■ juliol 2012 ■ any XLIII ■ 4,50 €

www.lom.cat


Busques MOBLES?

MONTBRIĂ“ DEL CAMP (Tarragona) CTRA. DE REUS, KM. 9,200 TEL.: 977 82 61 28 FAX: 977 82 66 94 tarragona@merkamueble.com

www.merkamueble.com


editorial

Estiu Premi Gaziel de Periodisme 1984 Premi Andreu de Bofarull 1985 Premi Ventura Gassol 1994 Premi Gaudí de Periodisme 2002 Premi Pau Font de Rubinat 2012 Membre fundador de l’ACPC

Vivim un moment on ens és cada cop més difícil decidir. Per què? Doncs, perquè quantes més possibilitats tenim, més desorientació també se'ns crea per decidir què fem i molt especialment decidir què fem a l'estiu.

■ EDITA Associació Cultural Amics de l’Om Plaça de l’Església, 3, 2n 1a 43330 RIUDOMS Apartat de Correus 88 www.lom.cat info@lom.cat

A l'estiu la dimensió del temps perd les coordenades de quotidianitat que marca l'escola i la feina, la vivència del temps de l'estiu sembla diferent. La diferència substancial entre el temps de vacances de pares i fills sembla molts cops insalvable. I és necessari establir sistemes de diàleg i de gestió del temps de vacances.

■ EDITOR/DIRECTOR Xavier Fortuny Torres Tel. 676 436 505 ■ SUBDIRECTOR Ferran Calabuig Cardona ■ COORDINACIÓ GENERAL Riudoms Edicions Tel. 977 302 520 info@lom.cat ■ REDACCIÓ Mònica Just Rosals Josep Maria Toda Serra Joan Torres Domènech ■ FOTOGRAFIA Josep Maria Font Massó Francesc Bedmar Blaqué Antoni Font Anguera ■ PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS Tel. 977 302 520 admin@lom.cat

Així, doncs, cal tenir present una bona gestió del temps i alhora ser coherents entre: els projectes dels fills, els projectes com a parella o com adults, projectes com a família i el pressupost i la disponibilitat de vacances de tot el conjunt de membres de la família. Tot plegat es converteix en un joc de malabars per combinar totes les demandes i ajustar-les a la realitat. Que farà cada persona a l'estiu? Què farem plegats? Com podem decidir? Fàcilment l'ocupació del temps de l'estiu es pot convertir en un element estressant i no pas de descans, si no hem tingut present abans de la distribució de dies, setmanes i d'activitats o no activitats, l'opinió de tota la família. Hi ha una pregunta, una frase inacabada que ens pot ajudar a poder decidir d'una manera més òptima... La pregunta que caldria fer-se és: quan acabi l'estiu m'agradaria que...

■ DIPÒSIT LEGAL T-3246-68 Nota de l’editor L’Om no comparteix ni es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats. Les fotografies publicades estan emprades pel dret del copyright, per la qual cosa no es poden reproduir sense l’autorització de la revista. Preu de l’exemplar: 4,50 € Preu de les subscripcions: 40 € l’any Per a subscriptors de fora de l’Estat: 75 € (avió). L’Om es ven a: Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa, Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet. Amb el suport de:

Ajuntament de Riudoms

número 493 • juliol 2012

Aquest m'agradaria que... s'hauria d'acabar la frase amb totes les aportacions dels membres de la família. Quan acabi l'estiu m'agradaria... haver jugat, haver ballat, haver estat amb amics, viatjat, fer esport, llegir, descansar, relaxar-se, gaudir de tots plegats o aprofitar el temps per fer tot allò que no hem fet durant l'any. Saber què volem pot ser el primer pas per prioritzar, perquè ben segur que haurem de triar, i triar també és deixar enrere opcions. No fos cas que quan acabés l'estiu resultés que ningú està content perquè realment vam escollir sense saber què volien els altres o prioritzant altres temes: comoditat, proximitat, rutina, etc. Adonar-nos que quantes més possibilitats tenim per triar i més desorientats estem és el primer pas per prioritzar i saber escollir; atendre les diferents expectatives és l'altre pas, perquè com aquest estiu no n'hi haurà un altre. 3


actualitat

Schorn cessa l’activitat i acomiada tota la plantilla L’empresa, ubicada a Riudoms, ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació L’empresa càrnica Schorn ha tancat la seva fàbrica de Riudoms i ha acomiadat els 40 treballadors que tenia. Tots ells van rebre una carta a principis de juliol en què se’ls comunicava el cessament de l’activitat del negoci, i en la qual s’argumentava que havia hagut d’abaixar la persiana després de tres anys d’acumulació de deutes i mals resultats econòmics. També van saber que es presentava un Expedient de Regulació d’Ocupació i que es quedaven sense feina. Però els treballadors no ho van veure clar des de bon principi, i van començar a alçar la veu demanant que se’ls pagui tot el que se’ls deu –parlen de més de 150.000 euros-, ja que asseguren que des de principis d’any cobraven les seves nòmines de manera irregular. I aquí no acaba tot, sinó que, tal com van denunciar públicament a principis de juliol, sospiten que els màxims responsables de l’empresa tinguin intencions de traslladar l’activitat a una altra població, i per això els treballadors van decidir vigilar la fàbrica i evitar que s’enduguessin la maquinària. Asseguraven que era la seva única garantia per poder cobrar les nòmines pendents. D’altra banda, també estan preocupats perquè la majoria d’ells tenen més de 50 anys, una edat en què no és gens fàcil trobar una nova feina. El tancament de Schorn ha arribat després que el passat mes de novembre aconseguís superar un concurs de creditors. En aquell moment va poder sortir de la situació amb diversos projectes entre mans, per invertir 300.000 euros entre els anys 2013 i 2014 per poder incrementar el volum de producció i endinsar-se en el mercat internacional. Entre aquests projectes, destacava la creació d’una calçotada casolana, un producte innovador 4

ARXIU L’OM

▲ Els treballadors sospiten que l’empresa tingui intencions de traslladar l’activitat a una altra població.

amb el qual volien ampliar la seva presència al mercat. Malgrat tot, sembla que no ho han aconseguit. L’empresa va néixer l’any 1967 i era propietat de la família Guitart des del

1998. La seva activitat se centrava en la producció d’embotits cuits i frescos, ja fossin típicament alemanys com catalans (botifarra, bull i llonganissa). ✐ Mònica Just Rosals

l’om revista de riudoms


actualitat

Un incendi provoca una mortaldat de pollastres en una granja situada al Camí dels Sardans El passat dia 17 de juliol, Riudoms va tenir un bon ensurt. Sobre dos quarts d’una del migdia, es va produir un foc de vegetació agrícola en una finca veïna a una granja del poble, el qual va provocar la mort d’uns 11.000 pollastres, segons van informar els Bombers de la Generalitat. L’incendi es va originar prop d’una nau situada al Camí dels Sardans, i va afectar una àrea de 8.500 metres quadrats de vegetació agrícola i 500 metres quadrats de la granja on on hi havia els pollastres, que es trobaven a l’interior de la nau i van morir per inhalació de fum. Per tal de posar fi al foc, els Bombers van desplaçar fins al lloc dels fets un total de cinc dotacions terrestres dels serveis d’extinció d’incendis i un mitjà aeri. ✐ Redacció

número 493 • juliol 2012

ALBA MARINÉ

▲ Una vista de la granja cremada.

5


actualitat

AJUNTAMENT DE RIUDOMS

▲ El 5 de juliol nombroses botigues van posar els seus mostradors a peu de carrer

El comerç es promociona a peu de carrer Celebració de la campanya ‘Botigues al carrer’ El comerç local. Aquest va ser el protagonista per excel·lència pels carrers de Riudoms el passat dijous dia 5 de juliol, en el marc de la campanya Botigues al carrer, que va posar en marxa l’Ajuntament amb l’objectiu de promoure els establiments riudomencs com a comerços de confiança, així com d’aconseguir que els veïns de la vila es quedin a comprar al poble i no es desplacin fins a altres poblacions.

6

De fet, aquest és un dels objectius que el consistori persegueix des de fa anys, ja que considera que el comerç local és una eina clau per poder mantenir viva l’activitat econòmica del poble. Per això dedica molts esforços a promoure l’activitat d’aquest sector que, com molts d’altres, fa anys que està fortament perjudicat per la crisi i ha vist com nombrosos negocis han hagut d’abaixar les seves persianes.

Durant la jornada del 5 de juliol, doncs, nombroses botigues van posar els seus mostradors a peu de carrer, oferint una selecció dels seus productes damunt un taulell, i els riudomencs van poder realitzar les seves compres d’una manera diferent i en horari comercial.

✐ Redacció

l’om revista de riudoms


actualitat

Mor Joan Bassegoda Nonell, doctor arquitecte, màxima autoritat en la vida i obra d’Antoni Gaudí Dilluns 30 de juliol va morir a Barcelona, a l’edat de 82 anys, l’arquitecte Joan Bassegona Nonell, màxima autoritat en la vida i obra de l’arquitecte riudomenc Antoni Gaudí. Nascut a Barcelona el 1930, Bassegoda Nonell es va llicenciar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l'any 1956 i el 1966 va ser elegit president de l'Associació d'Amics de Gaudí. El 1968 va obtenir la Càtedra d'Història de l'Arquitectura de l'ETSAB i va ser nomenat director de la Reial Càtedra Gaudí-UPC, càrrec que va ocupar fins que es va jubilar l'any 2000, quan va ser designat conservador vitalici de la càtedra. El 2010 va passar a ser-ne director honorari. Com a responsable de la Càtedra Gaudí, Bassegoda Nonell va ser un dels màxims divulgadors de l'obra del gran arquitecte modernista i un dels més grans experts en la restauració de les seves obres. En la seva faceta professional com arquitecte es va especialitzar en la restauració de monuments i edificis històrics, tant gaudinians –Casa Batlló, Parc Güell, Casa Calvet o la Cripta de la Colònia Güell–, com medievals –catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar, monestir-

número 493 • juliol 2012

▲ Joan Bassegoda Nonell era fill del també arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté.

de Poblet– o d'altres èpoques –Palau de la Música Catalana, Teatre del Liceu.

(1989) i 'Gaudí o espai, llum i equilibri' (2002).

Bassegoda Nonell va escriure una trentena de llibres i prop de 1.500 articles dedicats a la història de l'arquitectura i, sobretot, a l'obra i vida de Gaudí.

Joan Bassegoda Nonell era amic personal de tots els redactors de L’Om, Revista de Riudoms, on va col·laborar en diferents ocasions. El Dr. Bassegoda sempre va tenir una especial consideració per a Riudoms; l’Ajuntament va convidar-lo diverses vegades a visitar la població.

Entre els seus llibres destaquen 'Guia de Gaudí' (1970), 'La catedral de Barcelona' (1973), 'Història de l'arquitectura' (1976), 'La Pedrera de Gaudí' (1980), 'El gran Gaudí'

✐ Redacció

7


actualitat

El DNI ja es pot renovar a Riudoms El dia 19 de setembre, de 9h a 13h, a la Casa de Cultura de Riudoms es podrà fer la renovació del DNI o fer-ne modificacions o tramitar-lo per primera vegada. La taxa oficial que cobrarà la Policia Nacional és de 10,30€ Per fer-ho, però, s’ha de demanar cita prèvia a les Oficines de l'Ajuntament de Riudoms o al telèfon 977 85 03 50. En principi no es demana ni que estiguin empadronats a Riudoms ni cap altra condicionant.

L'Escola de Futbol Baix Camp, present a la Fira de l'Avellana 2012 L'Escola de Futbol Baix Camp, com cada any, estarà present a la Fira de l'Avellana 2012 amb el seu estand. A més de mostrar els equipaments de la nova temporada, es podrà fer la preinscripció i veure fotografies de la temporada que tot just ha finalitzat, o fins i tot realitzar altres activitats com jugar al futbolí. A més, aquest any l'Escola ha organitzat un torneig de futbol 3x3, que es durà a terme el diumenge 12 d'agost sobre un inflable de 12x6 metres. Hi podran participar tots els nois i noies que hi estiguin interessats, compresos entre les categories Benjamí, Aleví i Infantil. Hi haurà premis per a tots els participants, i les inscripcions es podran fer a l'estand de l'Escola els dies 10 i 11 d'agost.

8

Segons fonts municipals, com tots els diferents serveis que es posen en funcionament per primer cop, la idea és veure el resultat i l'acceptació i a partir d'aquí, marcar la periodicitat. La voluntat, si hi ha bona resposta, és de fer-ho periòdicament durant l'any.

Resultat dels concursos de la Festa dels Barris de Riudoms 2012 En el concurs de carrosses de la passada edició de la Festa dels Barris els premis vam recaure de la següent manera: 1r premi: Barri de les Escoles (Drac del Park Güell). 2n premi: Barri de la Raval (Moulin Rouge). 3r premi: Barri de la Plaça (Riudoms Reviu la Tartana). Pel que fa al concurs de disfresses, els premis van ser per: 1r premi: Barri de la Raval (Can-can). 2n premi: Barri de Les Escoles (Trencadís). 3r premi: Barri del Molí d’en Marc (Rocieros).

Tapes de Gaudí Aclariment En la passada edició de l’Om, Revista de Riudoms s’informava de l’organització, per part de l’Ajuntament de Riudoms i del Centre Actiu, d’un conjunt d’activitats relacionades amb l’esport i la seva pràctica que s’han desenvolupat aquest passat mes de juliol. Val a dir que l’Estudi d’Isabel Cros també va formar part de l’organització d’aquestes activitats, que es van desenvolupar amb força èxit tal i com s’informa en les pàgines d’aquest mateix número de la revista.

La segona edició de les Tapes de Gaudí va tornar sis mesos després, del 6 al 15 de juliol a 19 bars i restaurants de Riudoms. Per incentivar a recórrer tots els bars es premiava a qui aconseguís tots els segells de tots els establiments participants. Per aquest motiu es va sortejar: una estada a Barcelona amb una nit d’hotel per a dos persones i una visita nocturna a La Pedrera, dues entrades per una festa Boat Party i un sopar per a dues persones en un establiment de la ruta. A més, els participants dels concurs havien de votar la millor tapa. L’escollida va ser “La Calderera” del Bar Pepe 2.

l’om revista de riudoms


actualitat

Una arquitecta i una fotògrafa busquen patis interiors d’un Riudoms romàntic desconegut El passat dia dos de juny es van atorgar els Premis Arnau del Palomar 2012. Gisela Domènech i Verònica Moragas van rebre el premi de Recull fotogràfic. El seu projecte té com a objectiu fer un recull de fotografies dels patis interiors d’illa del poble de Riudoms. El desenvoluparan combinant les seves dues disciplines professionals, l’arquitectura i la fotografia. Ara mateix estan fent una recerca dels patis que hi ha al poble. Fins ara n’han localitzat una trentena. Tot i així asseguren que de ben segur que n’existeixen més. És per aquest motiu que, a través de L’Om, Revista de Riudoms demanen la col·laboració dels riudomencs en la realització d’aquest projecte. Afirmen que el recull de fotografies vol combinar una visió descriptiva i una visió artística. Segons les responsables del projecte l’objectiu és conèixer els diversos tipus de patis existents al poble i, a la vegada, captar i transmetre l’atmosfera de cada un d’aquests patis. Pretenen fer una anàlisi del context urbà, estudiar la disposició dels espais no construïts i plasmar amb instantànies les característiques de cada objecte. En la mateixa línia volen donar una visió sincera de la realitat dels patis interiors de les cases riudomenques per mostrar, sempre des del respecte, un recull de peces úniques, personalitzades, d’encant especial i que formen part d’un conjunt anomenat Riudoms.

número 493 • juliol 2012

VERÒNICA MORAGAS I GISELA DOMÈNECH

▲ Els patis deixen entendre la vida riudomenca.

En últim terme, tractaran de fer visibles els patis interiors d’un Riudoms romàntic desconegut. Patis tancats i introvertits, situats dins la trama urbana, que deixen entendre una mica millor la vida riudomenca. I és que els patis també són escenaris de la vida dels habitants de la casa. Poden ser espais de recolliment, espais on es desenvolupa vida social, espais de treball o fins i tot ser utilitzats com un corral pels animals o un petit hort.

Per tot plegat fan la següent crida: si teniu un pati i voleu que formi part d’aquest recull, poseu-vos en contacte amb elles. Gisela Domènech Solanes, arquitecta. 605 283 123 Verònica Moragas Rovira, fotògrafa. 645 979 962. ✐ Redacció

9


actualitat

La Colla de Diables de Riudoms celebra enguany el seu 20è aniversari La Colla de Diables de Riudoms està d’enhorabona, ja que es troba enmig de la celebració del seu 20è aniversari. Va ser l’any 1992 quan un grup de joves riudomencs va decidir iniciar aquest nou projecte i recuperar així l’antiga tradició datada del 1861 i que ja definia Riudoms com una vila de dimonis i olor a sofre. Des de llavors, l’entitat s’ha anat fent gran i ha participat en nombroses celebracions riudomenques com el correfoc de Sant Jaume o la rebuda de la Flama del Canigó, per Sant Joan, a més de col·laborar en l’organització de les Ulé Barraques i haver actuat en altres municipis d’arreu del país, i també de fora. La formació és una secció del Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP) i està oberta a tothom a qui li agradi la gresca, la companyia i el foc. A

10

hores d’ara compta amb una trentena de diables i una quinzena de tabalers, que ofereixen espectacles de correfoc, tabals, malabars de foc, ràpels i pirotècnia. Entre els moments més especials de l’any per als Diables hi ha el Correfoc de la Festa Major de Sant Jaume, que va ser un dels grans protagonistes del mes de juliol, juntament amb diversos actes que van contribuir a vestir la celebració. I és que, durant tot el dia, es va instal·lar a la plaça de l’Església una paradeta, i ja al vespre es va iniciar el correfoc infantil, en què també hi van prendre part diables procedents de Cambrils i de La Selva del Camp. A quarts de deu de la nit va començar la marxa de torxes, un pas previ a la recerca del Diable Major per donar el tret de sortida al correfoc, que va acabar amb una encesa conjunta i un castell de focs.

A banda dels amfitrions, els Diables de Riudoms, al correfoc hi van participar els Diables de les Borges del Camp, de Llorenç del Penedès, d’Alforja, els ‘Cagarrieres’ de Cambrils i els Dimonis de la Fatarella, així com també diverses bèsties de foc procedents de municipis com Albinyana o Ascó, entre d’altres. Al marge d’aquests actes, en els últims mesos va dur a terme campanyes per recaptar diners i finançar una nova indumentària, ja que amb el pas dels anys els vestits s’havien desgastat. La jornada del 21 de juliol va acabar ja de matinada, amb la participació de la Colla de Diables en la 5a edició de les Ulé Barraques, després de compartir un sopar de germanor amb les colles convidades. ✐ M. J. R.

l’om revista de riudoms


actualitat

JOSEP MARIA FONT MASSO

▲ 20 anys de foc a Riudoms, amb la Colla de Diables.

número 493 • juliol 2012

11


actualitat

Després de casar-se a Tamarit, Andrés Iniesta celebra el banquet en un restaurant de Riudoms L’enllaç d’Andrés Iniesta amb Anna Ortiz ha estat un dels esdeveniments de l’any a les comarques de Tarragona. El jugador del Futbol Club Barcelona i la seva parella van contreure matrimoni davant de 700 convidats i nombrosos curiosos. El lloc escollit pels nuvis per dir “sí, vull” va ser el Castell de Tamarit, i va ser l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, l’encarregat d’oficiar la cerimònia, que havia començat amb una hora de retard. “Avui jugueu el partit més important de la vostra vida, i ho feu en terreny neutral”, va dir Ballesteros, que va fer repetir dues vegades el “sí, vull” al jugador del Barça perquè ho havia dit massa fluix i no se l’havia sentit. Una vegada convertits en marit i muller, Iniesta i la seva esposa es van desplaçar, juntament amb els seus convidats, fins al restaurant Mas d’en Ros, ubicat al terme municipal de Riudoms (a la carretera Reus-Cambrils) i que té capacitat per rebre als centenars d’assistents que van prendre part en aquest esdeveniment. Entre ells, s’hi van poder veure molts companys d’equip d’Iniesta, com ara Cesc, Messi, Piqué, Puyol, Valdés o Xavi; el president del club, Sandro Rossell i els expresidents Joan Laporta i Joan Gaspart; així com també el fins fa poc entrenador de l’equip, Pep Guardiola, i l’actual, Tito Vilanova. També membres del cos tècnic, el publicitari Risto Mejide o l’humorista Goyo Jiménez, entre molts d’altres. Durant el convit van tenir com a menú amanida de llamàntol sobre carpaccio de meló amb pernil de gla, espatlla de cabrit rostida amb espàrrecs i bacó amb bolets. Després, van degustar un sorbet de llimona amb cacau natural i una simfonia nupcial de nap amb delícies de praliné. El pastís va anar a càrrec de la família de Farga-Farggie, i els vins amb què van acompanyar el banquet van ser El Cassil (2011), El Cassiol Roble (2010) i Finca Hechicero de criança, a més del Cava Ferrer Brut Natura Gran Reserva de 2008. La parella i els seus familiars més propers 12

CEDIDA

▲ La parella, a l’arribada al restaurant Mas d’en Ros de Riudoms.

van esperar a que sortís el sol, i ho van contemplar des dels jardins del Mas d’en Ros. Iniesta i la seva esposa són pares des de l’abril de l’any passat d’una nena que es diu Valeria que va assistir a l’enllaç dels seus pares. Més d’un any després del seu

naixement, volien celebrar el casament, i després de contemplar diverses opcions, van decantar-se per la combinació del Castell de Tamarit i del Mas d’en Ros, tots dos propietat de l’empresa Christian’s Service. ✐ Redacció

l’om revista de riudoms


actualitat

El Grup Independent d’Art i l’Orfeó Reusenc omplen les places riudomenques El passat dia 18 de juliol, Riudoms va posar punt i final a la programació del Reviu les Places 2012, la cita cultural omple de música, art, diversió i tradició les places riudomenques les nits dels dimecres de juliol. Enguany, l’edició ha estat més curta del que és habitual i ha comptat només amb dues actuacions. La primera va tenir lloc el dia 11 de juliol a càrrec del Grup Independent d’Art; i la darrera va ser el dia 18, quan l’Orfeó Reusenc va oferir el seu concert de revetlla. Segons explica el regidor de Cultura, Eudald Salvat, “en la mesura de les possibilitats de cada moment, el nostre programa pretén fer-nos arribar propostes enriquidores i alhora que ens alegrin durant una bona estona”, de la mateixa manera que assegura que sempre procuren donar oportunitats a formacions de les nostres comarques, “i especialment vinculades a Riudoms”.

número 493 • juliol 2012

AJUNTAMENT DE RIUDOMS

▲ El Grup Independent d’Art, actuant a la plaça de la Palmera.

13


actualitat

El Centre Actiu celebra el festival de fi de curs amb mostres de les diferents modalitats de dansa El passat diumenge 24 de juny de 2012, el Centre Actiu va tornar celebrar el seu festival de dansa, una cita en què els ballarins i ballarines van aprofitar per demostrar tot allò que han après al llarg del curs. Hip hop, dansa afro, dansa contemporània, clàssic, dansa creativa, dansa espanyola i sevillanes són tan sols algunes de les diverses modalitats que van protagonitzar la jornada, en la qual els alumnes del centre van prendre part plens d' il·lusió, amb la voluntat d’omplir novament de dansa el Casal. El teló va aixecar-se acompanyat d'un fort aplaudiment, i l'espectacle va començar amb la presentació de les alumnes més petites de l'escola, per part de la mestra Anna M. Torres. L'espectacle va transcórrer des de l'espontaneïtat i l'alegria dels més petits fins a la tècnica i l'elegància de les alumnes que ja fa anys que practiquen la dansa, de manera que el públic va poder gaudir d'un espectacle en què la música i les coreografies van ser les grans protagonistes, recordant als musicals més famosos de Broadway. I és que un gran nombre de ballarins i ballarines va anar repassant en cadascun dels balls i coreografies la història de musicals com El Rei Lleó, Cabaret o la Bella i la Bèstia. Tot plegat va acabar amb un fragment del Musical Cats, ja que les alumnes més grans i les seves mestres van fer un treball d'interpretació i dansa que va permetre reproduir-ne un fragment. Es tracta d’un dels musicals més vistos a Londres i

14

MATEU SALVAT

▲ A l’escenari del Casal es va poder veure la coreografia del musical El Rei Lleó.

MATEU SALVAT

▲ Els més petits van actuar davant el públic que omplia la sala carregats d’il·lusió.

l’om revista de riudoms


actualitat Broadway. El repte era difícil i suposava molts dies de dedicació intensa. Per primera vegada, l’escola oferia a les alumnes un treball més complet, donat que preparar un musical suposava aprendre la lletra, realitzar exercicis d’interpretació i teatre i afegir la dansa a les coreografies. Des del Centre Actiu expliquen que se senten "molt orgullosos" del resultat obtingut. Asseguren que el festival "va ser un gran èxit i una gran festa", i per això volen aprofitar per felicitar a totes les seves ballarines i mestres, "que van ser les veritables protagonistes", subratllant la gran importància de l'equip humà que va fer possible la realització de l'espectacle. Així, doncs, també volen transmetre el seu agraïment a les famílies que confien en l'escola; a les modistes "que fan possible que en cada vestit llueixi la màgia", a l'equip tècnic de so i d’il·luminació, a l’equip del Casal i a tot l’equip del Centre Actiu. Tampoc no volen oblidar els espectadors, afirmant que "moltes gràcies a cadascun d’ells, que amb els seus aplaudiments ens ajuda a continuar fent camí amb la Dansa". ✐ Redacció

número 493 • juliol 2012

MATEU SALVAT

▲ Els alumnes del Centre Actiu van interpretar un fragment del musical Cats.

15


actualitat

Roma celebra l’Any Jubilar Bonaventurià En honor al Beat Bonaventura Gran, l’Ajuntament de Riudoms va fer arribar fa unes setmanes a l’Istituto di Studi Sabini de Roma informació sobre el Beat Bonaventura Gran. Ho va fer després de recollir aportacions de diferents veïns de la vila, i ara aquest ens cultural en fa difusió a través de la seva pàgina web, en el marc de la celebració de l’Any Jubilar Bonaventurià -Anno Giubilare Bonaventuriano 1662-2012 (350º di Fondazione del Ritrio)-. A la seva pàgina, l’Institut italià explica els orígens del Beat. Comença relatant el seu naixement a Riudoms el 24 de novembre de 1920. Recorda que va ser un frare franciscà i que el seu nom complet era Miguel Battista Gran. Explica que va ser el fundador dels monestirs de retir a la província romana dels frares menors de les SS. Apòstols Pere i Pau, Apòstols Pere i Pau, i que es va definir com Apòstol de Roma, sant frare, pelegrí, un reformador i un mestre en el cor. Tot plegat ho fa recorrent la seva història des que era un nen i,

16

a l’edat de 8 anys, va haver de deixar l’escola i fer-se pastor, per després casar-se als 18 anys (tot i que va arribar a un acord amb la seva esposa i vivien en castedat). Posteriorment va entrar al noviciat dels agustins recolectes a Escornalbou, i aquí va començar la seva trajectòria. Durant 11 anys, va treballar de cuiner, catequista, porter, captaire i ermità. El text, d’Umberto Massimiani, repassa també la fascinació del Beat pel santuari de Nostra Senyora de Montserrat, a més de referir-se a la seva iconografia, explicant que ha estat objecte d'estudi de l'escultor belga Arnold van Westerhout (1651-1725), entre moltes d’altres qüestions. Sigui com sigui, l’associació cultural italiana Istituto di Studi Sabini fa un pas més per recordar la transcendència del Beat, i per dotar Riudoms de molta més importància dins del mapa internacional. ARXIU L’OM

▲ Beat Bonaventura Gran.

✐ Redacció

l’om revista de riudoms


actualitat

L’equip de Salvament i Socorrisme dels Amics de Riudoms al Campionat d’Espanya de Salvament Els integrants de la secció de salvament i socorrisme dels Amics de Riudoms es van desplaçar el dies 14 i 15 de juliol fins a la platja de Noja, a Santander, per participar en el Campionat d’Espanya de Salvament i Socorrisme Durant el cap de setmana van competir en quatre modalitats: llançament de corda, taula, rescat de taula i banderes. La modalitat de llançament de corda es fa en parella. Un llença una corda a 10 metres i la recull l’altre membre, que es troba dins de l’aigua. Una vegada s’ha agafat a la corda, el membre que es troba fora la recull, estirant de l’aigua el seu company. La modalitat de taula consisteix en sortir amb la taula des de la sorra i fer un recorregut d’uns 700 metres. A més, també hi ha una altre exercici, el rescat, en el qual es competeix en parella. Aquesta prova consisteix en què un nedador ha d’anar fins a una boia que es troba a 250 metres. En tocar-la, l’altre membre del grup pot sortir a buscar-lo, i la prova finalitza quan els dos membres tornen al punt de sortida amb la taula. Per últim, l’equip d’Amics de Riudoms va competir en l’exercici de banderes, on els participants es troben a la sorra en posició bocaterrosa i amb les banderes a la seva esquena. A cada ronda hi ha una bandera menys que competidors, i d’aquesta manera els aspirants es van eliminant d’un en un.

número 493 • juliol 2012

CEDIDA

▲ Els socorristes riudomencs van competir el dies 14 i 15 de juliol al Campionat d’Espanya.

Malgrat no obtenir cap medalla, l’equip de socorrisme de Riudoms va obtenir bons resultats. Els més destacats van ser: Isabel Morant i Marina Vilar, que van arribar a la final de Banderes Junior amb l’11è i el 12è lloc respectivament; Gemma Munté, que també va aconseguir arribar a la final de 20 metres en la categoria Juvenil; i finalment Francesc Gomis i Oriol Salvat, que van arribar fins a la semifinal de banderes Juvenil i Júnior.

Els entrenadors de l’equip, Aura Fontgivell i Isaac Fargas, asseguren estar molt contents amb aquest resultat: “S’ha de tenir en compte que cada prova l’han disputat 70 participants d’arreu d’Espanya. Per tant, trobar-nos a la part alta de la classificació és un bon resultat”, han afirmat en declaracions a L’Om, Revista de Riudoms. ✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

17


actualitat

Les caminades nocturnes i gimnàstica a la fresca, algunes de les activitats esportives del juliol Les activitats esportives a l’aire lliure tenen especial rellevància a Riudoms durant el mes de juliol. Així, en les últimes setmanes s’han organitzat tot un seguit de propostes emmarcades dins de la programació de Viu l’estiu esportiu. Així, doncs, els dilluns, l’activitat protagonista va ser l’Anar a Córrer (a càrrec de Montse Cros i Gemma Prieto, de l’Estudi), destinada a principiants i a qui volgués iniciar-se en l’esport de córrer. Els participants van poder dur a terme exercicis com estiraments, escalfament, control de la respiració, augment progressiu del ritme, etc., tenint com a punt de partida el Pavelló Municipal. L’horari era al vespre, de 20.30h a 21.30h. Els dimarts era el torn de la gimnàstica a la fresca als camps de futbol municipals, en què es van dur a terme activitats de diferents intensitats per a tots els nivells.

18

La tonificació, l’aeròbic, l’step, la zumba i el TBC (condicionament total del cos) van ser els grans protagonistes d’aquesta iniciativa que va ser possible gràcies a Isabel Cros i Montse Cros, de l’Estudi. Els dijous i els divendres, els encarregats de coordinar les activitats van ser els professionals del Centre Actiu. Els dijous era el torn d’una nova proposta de gimnàstica a la fresca, pensada per activar la salut mitjançant l’activitat esportiva. I els divendres se celebrava una de les cites amb més èxit dels estius riudomencs: les caminades nocturnes, que donaven inici a la plaça de la Palmera i per tal de realitzar passejades pels camins del terme de Riudoms. Progressivament, la distància va anar incrementant setmana rere setmana. El programa Viu l’Estiu Esportiu va posar punt i final el cap de setmana del

28 i 29 de juliol, amb un campionat de tennis taula al pavelló per a nens de més de vuit anys, i una competició de bàsquet que va omplir d’ambient les pistes esportives. En total hi han participat 1.800 persones. Tota la programació es va organitzar per l’Ajuntament de Riudoms, a través de la regidoria de Cultura, i també pels professionals de L’Estudi i el Centre Actiu. L'objectiu principal d’aquesta oferta d’activitats esportives és promoure i facilitar la pràctica de l’activitat física i l’esport entre la ciutadania, mitjançant una àmplia oferta d’activitats adreçades a totes les edats, i contribuir a millorar la salut, la qualitat de vida i el benestar de la població, així com ser un element d’integració i cohesió social. ✐ Redacció

l’om revista de riudoms


actualitat

AJUNTAMENT DE RIUDOMS

▲ La gimnàstica a la fresca, als camps de futbol municipals, va tenir molt d'èxit.

número 493 • juliol 2012

19


actualitat

A l’estiu, les activitats aquàtiques que organitzen els Amics de Riudoms s’enduen la palma Amics de Riudoms és una entitat que creix cada any, i aquest estiu ha incorporat una vintena de nous socis. Va iniciar la temporada el passat 11 de juny, però no va ser fins la primera setmana de juliol quan van començar els cursets. I és que aquesta associació ofereix cada any activitats aquàtiques depenent de les necessitats, modalitats i edats, i adaptades a diferents nivells: Aiguagym és l’oferta més relacionada en millorar la salut. Té una finalitat terapèutica i va adreçada a persones que tenen problemes a les articulacions, per guanyar mobilitat. És una manera de fer esport amb molt poc impacte en les articulacions. Per altra banda, ens trobem amb una activitat lúdica, la natació per nadons, on

20

els nens d’entre P1 i P2 realitzen el primer contacte amb l’aigua. És aconsellable perquè perdin la por i agafin confiança d ins el medi aquàtic.

també hi ha una secció de perfeccionament per adults, on es pot millorar la tècnica o fins i tot relaxar-se després d’un llarg dia.

A partir de tres anys els nens ja poden formar part de l’activitat d’iniciació. A iniciació 1 els nens encara porten els maniguets però ja comencen a desenvolupar les habilitats motrius. A iniciació 2 ja no en porten, es comença a treballar el crol, l’esquena i la posició ventral. També se’ls ensenya a respirar i es comença a treballar amb les principals tècniques dels dos estils de natació.

Els Amics de Riudoms compten amb una secció de socorrisme, però també s’imparteixen classes d’iniciació al socorrisme on introdueixen els alumnes al salvament, al mateix temps que es busca un perfeccionament de la tècnica. Per acabar, hi ha un curs d’introducció a la natació sincronitzada per donar-la a conèixer, però que també té una finalitat lúdica.

Una vegada assolits els coneixements d’iniciació, els nens poden assistir a classes de perfeccionament on poden millorar la seva tècnica en les quatre modalitats de la natació. Adreçat als adults,

A més, aquesta associació organitza diferents activitats socials durant l’estiu. El passat 8 de juliol es va celebrar el tradicional Mulla’t per l’esclerosi múltiple, que va comptar amb la col·laboració de 75

l’om revista de riudoms


actualitat persones. La recaptació es va destinar a la causa, juntament amb un donatiu per part de l’entitat. Coincidint amb Sant Jaume, aquesta associació riudomenca també va col·laborar amb la secció de BTT a la bicicletada popular, i s’implicarà en l’Anar a Mar del proper 12 d’agost. Aquest any des de l’organització s’ha volgut aprofitar la festivitat de la Mare de Deu d’agost, i els socis estan convidats al sopar de germanor de l’entitat, que se celebrarà el dia 14 a la nit. Per acabar, durant el mes d’agost es realitzaran dues proves; la primera el dia 11, amb la tradicional competició de la Fira de l’Avellana, on hi participaran els alumnes dels cursets i d’altres municipis. I finalment la temporada es tancarà el 2 de setembre amb el Festival fi de curs, on es durà a terme una petita exhibició de tots els alumnes que han fet cursets durant l’estiu. ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

número 493 • juliol 2012

▲ Aspecte de la piscina municipal, força visitada aquests mesos d’estiu.

21


actualitat

JOSEP MARIA FONT

Mes de juny, mes de comunions La Primera Comunió és la celebració catòlica que commemora el primer cop que un dels seus fidels rep el sagrament de l’Eucaristia. El tmes de juny passat, nenes i nens de Riudoms van rebre el sagrament a l’Església de Sant Jaume, acompanyats de la seves famílies i amics. Va ser un moment en què els infants es van sentir protagonistes per la significació de l’acte i per els complements (vestit, fotografies i àpats) que l’envolten.

22

l’om revista de riudoms


actualitat

La ‘Marxa cap a la Independència’ passa per Riudoms La Marxa cap a la Independència va passar el diumenge 23 de juliol per Riudoms, en concret es van concentrar davant el Pavelló Municipal. Va arrencar a primera hora a Falset, al Priorat, i s’hi van sumar més de 200 vehicles que van recórrer alguns dels municipis de les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp, el Tarragonès i la Conca de Barberà. La caravana se celebra com a prèvia de la gran manifestació prevista l’11 de setembre a Barcelona. Al Camp de Tarragona, els coordinadors de la territorial de l’ANC van assegurar que “la tendència és positiva” i cada cop es detecten més suports cap al ‘sí’ a la independència. Només els alcaldes de Riudoms (Baix Camp), Valls (Alt Camp) i Montblanc (Conca de Barberà) van signar el manifest de l’Assemblea al pas de la caravana de vehicles. El coordinador de la Marxa cap a la Independència al Camp de Tarragona, Jaume Martí, va explicar que, a diferència del que es va fer a l’Ebre, la caravana no va fer parades en el seu recorregut ni es va endur les banderes espanyoles dels ajuntaments sinó que va fer una marxa continuada pels diferents municipis amb l’objectiu d’animar als ciutadans a participar en la gran manifestació prevista a Barcelona el dia 11 de setembre, el que l’Assemblea Nacional Catalana ha qualificat com el “el punt de partida per reclamar l’inici del procés d’alliberament nacional”

Husky siberià Qui no recordarà al famós Colmillo Blanco, el magnífic Husky que ens va enamorar al cinema dels anys 90? Es tracta d’una raça elegant, que crida l’atenció per la seva similitud amb el llop. I és que el Husky Siberià es caracteritza per tenir un caràcter meitat salvatge/ meitat domesticable i amant del seu amo. Només demana exercici i sentir-se útil. És un gos amb un sentit molt fort del treball com ho és el Pastor alemany. Tot i que els seus orígens són a Rússia va ser exportat al Nord d’EEUU I Alaska al 1909 a través d’un comerciant de pells que volia que el seu gos corrés a una cursa de trineus. Més tard les tribus Chuchi es van dedicar durant anys a la cria i ensinistrament de Huskies a Alaska per estirar dels trineus, el seu mitjà de transport. Als anys 20 va haver un Husky, anomenat Balto, que es va fer famós per ser capaç d’aguantar els 30 graus sota zero d’aquell hivern. Hi havia una epidèmia de diftèria que estava matant la gent i el Balto i els altres gossos van travessar l’estret de Bering, congelat, durant 5 dies i van portar el suero necessari. És fàcil de confondre amb el seu cosí l'Alaskan Malamute. El Husky és més petit i arrossega càrregues més lleugeres. Té els ulls de color blau o un ull de cada color. És molt resistent i fort, ràpid, enèrgic, protector del seu amo, sociable. Alhora és molt independent I no massa afectuós. És un gos de treball I serà feliç estirant trineus.

número 493 • juliol 2012

23


festa major de sant jaume

Riudoms surt al carrer per les festes de Sant Jaume La Festa Major de Sant Jaume va tornar a Riudoms a finals de juliol. La cita va donar inici amb el tradicional repic de campanes, i va comptar amb una programació

adreçada a tot tipus de públic. Així, doncs, actes com el correfoc, les barraques, les revetlles, els balls o la bicicletada popular, combinats amb cites més

JOSEP MARIA FONT MASSO

▲ Espectacle dels Diables, baixant per la façana de l’església

24

tradicionals i religiosos com la celebració de l’Eucaristia, van fer que la vila respirés un fort ambient festiu durant diversos dies.

JOSEP MARIA FONT MASSO

▲ El nou mossèn de Riudoms, Josep Mateu, al costat de l’alcalde.

l’om revista de riudoms


festa major de sant jaume

JOSEP MARIA FONT MASSO

▲ El ball de la Festa Major de Sant Jaume va anar a càrrec de l’orquestra Swing Latino.

número 493 • juliol 2012

25


festa major de sant jaume

JOSEP MARIA FONT MASSO

â–˛ El correfoc de la nit del dissabte va posar llum i color a la festa.

26

l’om revista de riudoms


festa major de sant jaume

JOSEP MARIA FONT MASSO

▲ Moment del repartiment de l’esmorçar als participants en la Biclicletada Popular, entrepà i beguda. Es van repartir més de 1.300 unitats.

número 493 • juliol 2012

27


esports

CEDIDA

Infants i joves participen al Campus del CD Riudoms Nombrosos infants i joves d’edats compreses entre 5 i 15 anys van prendre part durant el mes de juliol del tradicional Campus d’estiu del CD Riudoms, que aquest any, degut a les tasques de regeneració dels camps de futbol, molt castigats pel seu alt ús, ha estat organitzat al camp de futbol de les Borges. Les activitats es van realitzar en dos torns: el primer, va ser del 2 al 6 de juliol, i el segon del 9 al 13. Hi van participar joves futbolistes riudomencs, però també de Les Borges, ja que va col·laborar en l’organització.

28

l’om revista de riudoms


esports

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ La bicletada va començar a la plaça de l’Arbre i va acabar a la plaça de Sant Antoni.

Més de 1.300 participants a la Bicicletada Popular El passat dia 22 de juliol, en el marc de la Festa Major de Sant Jaume, va tenir lloc a Riudoms la 21a Bicicletada Popular. Va donar inici a la plaça de l’Arbre minuts abans de les vuit del matí, amb la concentració dels participants en el recorregut més llarg, de 12 quilòmetres, que va transcórrer per un circuit senyalitzat pel terme municipal de la vila. Aquesta cita estava dirigida a tot tipus de participants, excepte

número 493 • juliol 2012

a persones no iniciades o bicicletes infantils amb rodetes, i va finalitzar a la plaça de l’Arbre, on els ciclistes es van poder afegir al segon recorregut, pels carrers de la vila. I és que aquest segon circuit va començar sobre les deu del matí. Tot plegat va finalitzar al recinte de Sant Antoni, on es va oferir un esmorzar a tots els participants inscrits. Aquest esdeveni-

ment esportiu és un dels més destacats de l’estiu riudomenc, i ja s’ha convertit en tota una tradició dins de la Festa Major de Sant Jaume. De fet, any rere any hi participen tan grans com petits, ja siguin aficionats a l’esport o riudomencs amb ganes de passar un matí diferent i compartir-lo amb els seus veïns. ✐ M. J. R.

29


esports

El Club Patí Riudoms tanca la temporada amb una exhibició de les patinadores i de grups convidats El Club Patí Riudoms va celebrar el passat 21 de Juliol el IV Festival de Patinatge Artístic a les pistes del Pavelló Municipal. Durant la tarda, més de 500 assistents van poder gaudir d’actuacions grupals i individuals. Hi van participar des dels més petits, de 4 anys, fins a la membre més gran. A més de l’exhibició del club riudomenc, la jornada va comptar amb les actuacions de cinc grups convidats: La Pobla de Mafumet, Valls, Salou, Mont-roig i Vila-seca. La secció, que compta actualment amb 33 membres, ha experimentat diversos canvis aquesta última temporada. En primer lloc, ha incorporat nous entrenadors, amb el fitxatge del subcampió d’Europa de patinatge, Jordi Estradé i l’entrenadora Lara Estradé. També ha participat als campionats que organitza el Consell Esportiu del Baix Camp i al Trofeig Promoció Esplugues, i destaca la presentació a les proves de nivell i la participació al Trofeu Iniciació de la Federació de Patinatge.

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

▲ La secció de patinatge compta actualment amb 33 membres.

ves de la Federació, la Nerea Cala va aprovar el nivell C, i ara, juntament amb la Sandra Peña i la Marta Carmona, provinents de Reus, els toca treballar de valent per presentar-se i aprovar el nivell B.

Tot això ha estat motivat perquè les nenes ja tenen una base, i des del club s’ha volgut treballar perquè coneguin el món de la competició, donant-los eines i facilitats perquè vagin progressant en aquesta afició.

Per altra banda, a un altre grup de 10 patinadores els toca preparar-se per la prova de nivell C.

Als campionats on han participat hi han obtingut bons resultats: han gua nyat copes i han aconseguit quedar en els primers llocs. Per exemple, a les pro-

Durant l’any també han participat als festivals de Mont-Roig del Camp, La Pobla de Mafumet, El Perelló, Vila-Seca i Valls, i com a futurs objectius tenen previst que

30

tots els patinadors participin al Trofeu Amistat de Vila-Seca. Això els servirà per habituar-se, perdre la por i aprendre a controlar el nervis davant dels jutges. Des del club s’ha fet una valoració molt bona de la temporada: “estem molt contents després d’aquest any. El grup va progressant, els membres van estimant el patinatge, fent-se grans i tenim l’esperança que algú pugui arribar a destacar”. algú d’ells pugui arribar a destacar” ✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

l’om revista de riudoms



32a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS

Programa d’actes de la Fira ACTES PREVIS La Cuina de l’Avellana Dimarts 31 de juliol, dimecres 1 i dijous 2 d’agost, 7 de la tarda 16è CURS DE LA CUINA DE L’AVELLANA Salvador Gras Nogués, Restaurant Mas Passamaner de La Selva del Camp Joan Pàmies Hernàndez, Restaurant El Celler de l’Arbocet Jaume Solé Gispert, Xef executiu de Port Aventura Carles Domingo Carrascosa, Forn Domingo de Riudoms Lloc: Sala Multiús del Casal Riudomenc Dilluns 6 i dimarts 7 d’agost, 6 de la tarda 2n CURS DE LA CUINA DE L’AVELLANA INFANTIL Montse Montalvo Marín, Restaurant El Celler de l’Arbocet Jaume Solé Gispert, Xef executiu de Port Aventura Carles Domingo Carrascosa, Forn Domingo de Riudoms Lloc: Sala Multiús del Casal Riudomenc Dilluns 6 d’agost, 8 de la tarda 1r CURS DE LA CUINA DE L’AVELLANA JUVENIL M. Agustina Ametller Gispert, www.tinascake.com Lloc: Sala Multiús del Casal Riudomenc

Divendres, 10 d’agost, de 5 a 8 de la tarda “LA MICROINDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA: COM DONAR VALOR AFEGIT ALS NOSTRES PRODUCTES?” Organitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Lloc: Llar dels Jubilats, Plaça de l’Església, 17, Riudoms Dissabte, 11 d’agost, de 6 a 8 de la tarda “COMERCIALITZAR I RENDIBILITZAR LES PRODUCCIONS AGRÀRIES” Organitza: Unió de Pagesos de Catalunya Lloc: Llar dels Jubilats, Plaça de l’Església, 17, Riudoms

Divendres, 10 d’agost 5 de la tarda XERRADA TÈCNICA: “La microindústria agroalimentària: com donar valor afegit als nostres productes?” Contingut: Presentació - Obradors agroalimentaris. Requisits - La utilitat d’internet per millorar les vendes - Taula rodona; experiències locals - Cloenda de la jornada. Organitza: Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya Lloc: Sala d’actes de la Llar dels Jubilats, Plaça de l’Església, 17

Es lliurarà el “Premi Fira de l’Avellana 2012”, els premis del “Concurs de Cartells de la 32a Fira de l’Avellana” i el premi a la millor tapa de la “2a ruta Les Tapes de Gaudí”. Lloc: Sala Multiús del Casal Riudomenc, C. de Sant Jaume, 2, Riudoms A continuació, tallada de la cinta inaugural i visita a la Fira de l’Avellana, acompanyats per la Colla Gegantera de Riudoms, els Grallers de Riudoms, la Pubilla i l’Hereu de Riudoms 2012, els representants de les entitats locals i la resta d’autoritats convidades. 2/4 de 10 del vespre 7a CAMINADA NOCTURNA DE LA FIRA DE L’AVELLANA “LES LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ_Riudoms-La Mussara 2012” Recorregut (16 Km en 4 h): Riudoms – Maspujols L’Aleixar – Vilaplana - Camí de les Tosques - La Mussara. Tornada en cotxes particulars. A La Mussara observarem la pluja d’estels "Les Perseides", fenomen astronòmic conegut popularment com “Les Llàgrimes de Sant Llorenç”. Inscripcions: fins les 9 del vespre, al punt de sortida. Organitza: Secció de Muntanya del CERAP Lloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms

Jornades tècniques ‘Fira de l’Avellana’ 6 de la tarda, OBERTURA DEL RECINTE FIRAL Coordinades pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles, demarcació de Tarragona i la Fira de l’Avellana de Riudoms Diumenge, 5 d’agost, 10 del matí VISITA A LES INSTAL·LACIONS DE L’EMPRESA VIVERS JOSEP M. VIDAL Lloc de trobada: ¾ de 10, a la rotonda del Molí d’en Marc, amb vehicles particulars, obert a tothom.

32

2/4 de 9 del vespre ACTE INAUGURAL de la 413a FIRA DE SANT LLORENÇ i 32a FIRA DE L’AVELLANA, a càrrec del riudomenc Dr. Lluís M. Fargas Mas, Director Tax Europe d’Alcoa (Ginebra - Suïssa); President de la secció europea del Tax Executives Institute (amb seu a Amsterdam - Holanda) i Professor de Fiscalitat Corporativa i Planificació Fiscal Internacional.

12 de la nit CONCERT JOVE AMB “L’ORQUESTRA MITJANIT” Entrada lliure. Lloc: Parc de Sant Antoni

Dissabte, 11 d’agost 10 del matí TORNEIG DE NATACIÓ FIRA DE L’AVELLANA, per a cursillistes no federats. “9è MEMORIAL JAUME JOAN ROIGET I CABRÉ”

l’om revista de riudoms


413a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS Organitza: Amics de Riudoms, 977 85 09 30 Lloc: Piscina Municipal del Parc de Sant Antoni 6 de la tarda OBERTURA DEL RECINTE FIRAL 6 de la tarda VISITA GUIADA A LA CASA PAIRAL D’ANTONI GAUDÍ. En motiu de la celebració dels 160 anys del naixement del genial arquitecte Antoni Gaudí us oferim aquesta visita gratuïta i guiada. Organitza: Fundació Gaudí i Ajuntament de Riudoms Lloc: Casa Pairal d’Antoni Gaudí, Raval de Sant Francesc, 14 6 de la tarda XERRADA TÈCNICA: “Comercialitzar i rendibilitzar les produccions agràries.” Contingut: Benvinguda - La farina de garrofa: qualitats i aplicacions alimentàries - Circuïts de comercialització de les produccions agràries - Adaptació de la farina de garrofa a la pastisseria - Cloenda. JOSEP MARIA FONT MASSÓ

Organitza: Unió de Pagesos de Catalunya Lloc: Sala d’actes de la Llar dels Jubilats, Plaça de l’Església, 17 (Després de la xerrada, cap a 8 del vespre, es lliuraran els premis del 14è CONCURS DEL CONREU DE L’AVELLANER i del 16è CONCURS DE FRUITES I VERDURES.) 2/4 de 7 de la tarda El BUS DEL BANC DE SANG serà a la Fira de l’Avellana per a recollir les vostres donacions, fins 2/4 de 10 del vespre. Organitza: Associació de Donants de Sang del Baix Camp Lloc: Plaça Arnau de Palomar 7 la tarda PONIS Els més petits podran fer una passejada amb ponis Organitza: Club Hípic Julivert i Club Hípic Castells Lloc: Recinte Firal

número 493 • juliol 2012

▲ La inauguració del certamen serà el divendres 10 d’agost, a dos quarts de nou del vespre.

2/4 de 8 del vespre 3r TORNEIG INTERGALÀCTIC DE “RE-LLANÇAMENT” DE MÒBILS USATS Organitza: “Cadascú es porta els seus!” Lloc: Pati de les Escoles 8 del vespre CERCAVILA i ACTUACIÓ CASTELLERA amb els XIQUETS DE REUS (els castellers de la camisa marró avellana) Lloc: Recinte Firal i Pati de les Escoles 9 del vespre EXHIBICIÓ HÍPICA Lloc: C. dels Avellaners 2/4 de 10 de la nit CERCAVILA i CONCERT MUSICAL A CÀRREC DE LA TASMÀNIA JAZZ BAND

Lloc: Recinte Firal i Pati de les Escoles 11 de la nit CONCERT i GRAN BALL DE NIT amb l’ORQUESTRA “VENUS” Venda d’entrades (6 €) a partir de 2/4 d’11 de la nit. Possibilitat de reserva prèvia de taules al Restaurant Sant Antoni, els dies 7 i 8 d’agost (de 10h a 13h). Lloc: Parc de Sant Antoni

Diumnege, 12 d’agost 8 del matí 10è ANAR A MAR. Excursió a peu fins a la platja de Vilafortuny de Cambrils, per a banyar-se i esmorzar, recordant l’antiga tradició riudomenca d’anar a mar el diumenge de la Fira. Organitza i inscripcions: Amics de Riudoms, 977 85 09 30 Lloc de sortida: Parc de Sant Antoni

33


32a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS 2/4 de 5 de la tarda FUTBOL 3 x 3. Categories Benjamí (2002-03), Aleví (2000-01) i Infantil (1998-99). Inscripcions a l’estand de l’E.F. Baix Camp. Organitza: Escola de Futbol Baix Camp Lloc: Pati de les Escoles 6 de la tarda OBERTURA DEL RECINTE FIRAL 6 de la tarda VISITA GUIADA A LA CASA PAIRAL D’ANTONI GAUDÍ. En motiu de la celebració dels 160 anys del naixement del genial arquitecte Antoni Gaudí us oferim aquesta visita gratuïta i guiada. Organitza: Fundació Gaudí i Ajuntament de Riudoms Lloc: Casa Pairal d’Antoni Gaudí, Raval de Sant Francesc, 14 7 la tarda PONIS Els més petits podran fer una passejada amb ponis. Organitza: Club Hípic Castells i Club Hípic Julivert Lloc: C. dels Avellaners i Pati de les Escoles Velles 7 la tarda 3r CONCURS INTERESTEL·LAR DE “TRENCAR AVELLANES A L’ESTIL DE TROS”

34

Organitza: “Al tanto amb els dits!” Lloc: Pati de les Escoles 1/4 de 8 de la tarda 3a CURSA FEMENINA DE PORTADORES DE MIG SAC D’AVELLANES DE RIUDOMS Recorregut 1.400 m Lloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms 2/4 de 8 de la tarda 28a CURSA DE PORTADORS DE SACS D’AVELLANES DE RIUDOMS i 16a COMBINADA REUSVALLS-RIUDOMS Es disputarà el “GRAN PREMI UNIÓ” (recorregut 1.400 m). La darrera cursa de portadors de sacs definirà la classificació final! Lloc de sortida: Plaça de l’Església de Riudoms ¾ de 8 de la tarda 2a DEMOSTRACIÓ INFANTIL DE PORTADORS DE SAQUETS D’AVELLANES DE RIUDOMS. Inscripcions: Punt d’Informació de la Fira, fins diumenge a les 19h. Lloc: Pati de les Escoles 2/4 de 9 del vespre LLIURAMENT DE PREMIS de les curses de PORTADORS DE SACS D’AVELLANES DE RIUDOMS. Lloc: Escenari del Pati de les Escoles

2/4 de 9 del vespre BALL amb el GRUP ZAMARRA Entrada lliure. Organitza: Restaurant Sant Antoni Lloc: Recinte de Sant Antoni 9 del vespre CERCAVILA i ACTUACIÓ MUSICAL A CÀRREC DEL GRUP SACAIRES DE TARRAGONA. Al finalitzar se servirà ROM CREMAT per a tothom. Lloc: Recinte Firal i Pati de les Escoles 2/4 d’11 de la nit ACTE DE CLOENDA de la 413a FIRA DE SANT LLORENÇ i 32a FIRA DE L’AVELLANA. A càrrec del Sr. Josep M. Cruset Domènech, President del Patronat de la Fira de l’Avellana i Alcalde de l’Ajuntament de Riudoms. Lloc: Pati de les Escoles Durant els dies de la Fira es podran veure les següents mostres o exposicions: • EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA "TRUC, TRUC”, guanyadora del “PREMI ARNAU DE PALOMAR DE RECULL FOTOGRÀFIC 2011”, de Sebastià Grinyó Martí. • EXPOSICIÓ “JOGUINES DE CORDA DE TOTES LES ÈPOQUES”, a càrrec del Antoni Parés Subietas.

l’om revista de riudoms


413a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS • PROJECCIÓ D’IMATGES EN GRAN FORMAT RELACIONADES AMB RIUDOMS. Agraïment: ELECTRÒNICA REUS SONY CENTER. • El “POP DEL RECICLATGE” serà a Riudoms per a conscienciar els més petits sobra la importància de la recollida selectiva de residus. Agraïment: AGÈNCIA CATALANA DE RESIDUS de la GENERALITAT DE CATALUNYA. A la Fira es pot adquirir el recull de receptes “LA CUINA DE L’AVELLANA”, que és el resultat de les creacions presentades a les 16 edicions del nostre curs “La Cuina de l’Avellana”, en què molts cuiners i pastissers ens han ofert les seves receptes amb l’avellana com a protagonista. A partir d’enguany, també us podeu baixar totes les receptes gratuïtament del nostre web www.avellana.cat. S’han habilitat aparcament especials senyalitzats al voltant de tot el recinte firal. JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ El diumenge es durà a terme la Cursa de Portadors de Sacs d’Avellanes.

Més informació:

• RECULL FOTOGRÀFIC DEL CURS 2011-2012 A LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL “PICAROLS” DE RIUDOMS.

• CONFECCIÓ D’UN GRAN MURAL DE COLORS A L’ESTAND DEL CD RIUDOMS.

• MOSTRA DELS CARTELLS PARTICIPANTS AL CONCURS DE CARTELLS DE LA 32a FIRA DE L’AVELLANA.

• MOSTRA DE VIVERISME I JARDINERIA D’EMPRESES DE RIUDOMS.

Telèfon Ajuntament de Riudoms (en horari d’oficina): 977 85 03 50 Web: www.avellana.cat Correu electrònic: firaavellana@riudoms.cat Facebook: Fira de l’Avellana

número 493 • juliol 2012

35


32a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS

‘La Fira és un aparador per a promocionar els productes locals’ Entrevista a Francesc Xavier Bonet, director de la 32a Fira de l’Avellana i 413a Fira de Sant Llorenç n Aquest és el seu primer any com a director de la Fira. Com afronta la nova etapa? Amb sentiments una mica contraposats. En primer lloc, amb molta il·lusió, perquè jo sempre dic que, a Riudoms, aquest és el segon càrrec més important després del d’alcalde (riu). Per altra banda, ho faig amb una mica d’aprensió perquè fins ara ha anat sempre molt bé. Fer-te càrrec d’alguna cosa que no funciona és agraït perquè, per poc que ho milloris, es nota; però agafar-ho quan està en un punt molt bo és complicat. En tot cas vull mostrar el meu agraïment a l’alcalde per haver-me donat la confiança de fer-me director, i l’assumeixo amb el repte de mantenir, com a mínim, el nivell de qualitat de les edicions anteriors.

(que és on hi ha automoció i jardineria i viverisme), com a la zona de la plaça de la Palmera, el pati de les escoles i la resta del recinte firal. De fet, a hores d’ara ja es pot dir que l’espai està ocupat pràcticament al 100%. La Fira, com totes, es manté sobre dos pilars: expositors i visitants. Si falla un dels dos, no funciona, i en aquest aspecte estem contents.

n El certamen gaudeix de bona salut? Tot i els problemes conjunturals, manté una bona salut. El fet de que la gent de Riudoms es prengui la Fira com una tradició riudomenca més, n’és fonamental.

n La Fira se centra en un sector, l’avellana, que està passant per un moment especialment delicat. Què hi diuen els agricultors? Com diu el regidor d’Agricultura, l’avellana no està vivint una crisi, sinó que està en crisi permanent. La pagesia ja fa molts anys que es mou per anar sobrevivint, intentant incorporar noves activitats per complementar l’avellana. A la Fira, el que procurem és promoure’n el consum donant sentit al seu nom, Fira de l’Avellana, amb la incorpo-

n Continuarà en la línia dels últims anys? Es presenta en la mateixa línia i amb una quantitat d’expositors considerable. Creiem que tenim un nivell òptim d’expositors tant a l’avinguda Josep Maria Sentís

36

n S’ha rebaixat el pressupost? Un dels objectius principals és adaptar-nos a la realitat econòmica, i en aquest cas, significa ajustar-nos al pressupost al 100 % i evitar qualsevol desviació. Per aconseguirho s’ha dut a terme una tasca organitzativa a nivell intern amb l’objectiu d’optimitzar-ne el control.

ració de productes que tenen com a origen aquest fruit sec (gelats d’avellana, orxata d’avellana...). n I també promocionen els productes locals... Sí. Un dels objectius primordials de la Fira és la promoció de l’activitat econòmica local, i per això sempre aprofitem aquesta cita com a aparador per a promocionar els productes locals. Aquests anys, per exemple, s’ha promocionat la coca amb recapte, i novament hem enviat una carta a tots els comerciants del poble perquè hi participin amb els seus productes. n Quins són els principals visitants, a banda dels riudomencs? Bàsicament veïns de la comarca. Però també és cert que el certamen se celebra en unes dates en què hi ha molta gent de vacances i això fa que també rebem visites d’altres indrets. n Un dels moments més emblemàtics és la cursa de Portadors de Sacs d’Avellana. Seguirà igual que sempre? Sí, la combinada entre Valls, Reus i Riudoms segueix com sempre, i també es manté la femenina. Aquest acte té un caire de tradició que atrau molta gent.

l’om revista de riudoms


413a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS n També s’organitzen activitats prèvies... Aquest any, el curs de cuina arriba a la 16a edició, i incorporem com a novetat el juvenil (fins ara hi havia el d’adults i l’infantil). També hi ha la visita tècnica en una indústria local relacionada amb el tema agrícola o derivada de l’agricultura; i una xerrada que es feia diumenge al migdia a la cooperativa, i que ara es trasllada a dissabte a la tarda a la llar dels jubilats perquè quedi més encaixada en la programació. El divendres hi haurà la inauguració oficial, i després de l’intens cap de setmana, diumenge se celebrarà la cloenda amb rom cremat, que ja és una tradició. n Per als riudomencs, la Fira és un dels moments més importants de l’any... Sí, té caire de Festa Major. És tan tradicional a Riudoms que no s’entendria un agost sense fira. És d’aquelles dates que marquen l’estiu riudomenc, juntament amb Sant Joan i la Festa dels Barris. Quan acaba la Fira, a Riudoms dóna la sensació que ja ha passat l’estiu. ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

✐ Mònica Just Rosals

número 493 • juliol 2012

▲ Francesc Xavier Bonet, regidor i director de la Fira de l’Avellana de Riudoms.

37


32a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS

Els capricis del calendari i la Fira de Riudoms Vet aquí que el calendari té les seves coses... Al llarg d’aquest temps molta gent m’ha preguntat: per què enguany la nostra Fira cau tan tard? o per què l’any passat la Fira de Riudoms va coincidir amb la Fira de Mont-roig? Aprofitant la mica d’experiència que he anat agafant aquests anys, us vull presentar uns números que he fet, per tal proposar les dates de les properes fires de Riudoms. Evidentment, a qui li correspongui, ens ho haurà d’acabar de fer saber. Jo ho he fet ara, amb la millor de les intencions. La Fira de Riudoms, a partir de 1599, tenia lloc el dia de Sant Llorenç, o sigui el 10 d’agost de cada any. Degut que és molt més pràctic celebrar una festa en el cap de setmana més proper que, a més a més d’afavorir la presència de públic, té el gran avantatge que així el Comitè Organitzador de torn i, sobretot, els il·lusos voluntaris, poden embarrancar-se a organitzar tres, i alguns anys quatre, dies d’interminable, càlida i augustiniana Fira! Ara que falten pocs dies per inaugurar una nova Fira i com que en aquests moments acostumo a tenir poca feina,

38

JOSEP MARIA FONT MASSO

▲ Una vista de l’edició passada de la Fira de l’Avellana i de Sant Llorenç.

l’om revista de riudoms


413a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS m’he anat entretenint i he anat fent... fins arribar a imaginar-me la 100a Fira de l’Avellana, que s’esdevindrà, si tot va bé, l’any 2080. Quasi res! Molts dels lectors d’aquest article, text o assaig de ciència ficció, segur que ja no hi serem, què hi vols fer!... els més jovenets encara ho podran celebrar... Així que fem volar coloms, que no fan pagar res!... Com que la majoria no hi serem, entre tots els podríem desitjar un bon 1r Centenari de la Fira de l’Avellana!... si és que encara se’n conreen... o se’n recorden... d’aquest fruit tant minúscul que l’hem de trencar abans de menjar-nos-el! Així, a partir de la data d’aquest 2012, en la que celebrem la 32a Fira de l’Avellana i 413a Fira de Sant Llorenç, us presento aquest calendari que ens indica les dates de celebració de les futures Fires de Sant Llorenç i Fires de l’Avellana de Riudoms, vila joiosa! Veureu que he assenyalat una D els anys que es pot afegir el dilluns festiu dedicat a la Mare de Déu d’Agost, i amb una M els dies que la Fira de Riudoms i la de Mont-roig coincideixen en el mateix cap de setmana. Més o menys se segueix un cert ordre, excepte aquelles vegades en que un any de traspàs es posa pel mig i trenca l’ordre gairebé matemàtic... Aquestes són algunes de les coses que té el calendari...!

✐ Eudald Salvat Mestre Director de la Fira de Sant Llorenç i Fira de l’Avellana durant el període 2003-2011

número 493 • juliol 2012

De Sant Llorenç

De l’Avellana

Any

Dies d’agost

413a 414a 415a 416a 417a 418a 419a 420a 421a 422a 423a 424a 425a 426a 427a 428a 429a 430a 431a 432a 433a 434a 435a 436a 437a 438a 439a 440a 441a 442a 443a 444a 445a 446a 447a 448a 449a 450a 451a 452a 453a 454a 455a 456a 457a 458a 459a 460a 461a 462a 463a 464a 465a 466a 467a 468a 469a 470a 471a 472a 473a 474a 475a 476a 477a 478a 479a 480a 481a

32a 33a 34a 35a 36a 37a 38a 39a 40a 41a 42a 43a 44a 45a 46a 47a 48a 49a 50a 51a 52a 53a 54a 55a 56a 57a 58a 59a 60a 61a 62a 63a 64a 65a 66a 67a 68a 69a 70a 71a 72a 73a 74a 75a 76a 77a 78a 79a 80a 81a 82a 83a 84a 85a 86a 87a 88a 89a 90a 91a 92a 93a 94a 95a 96a 97a 98a 99a 100a

2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 2031 2032 2033 2034 2035 2036 2037 2038 2039 2040 2041 2042 2043 2044 2045 2046 2047 2048 2049 2050 2051 2052 2053 2054 2055 2056 2057 2058 2059 2060 2061 2062 2063 2064 2065 2066 2067 2068 2069 2070 2071 2072 2073 2074 2075 2076 2077 2078 2079 2080

10, 11 i 12 9, 10 i 11 8, 9 i 10 7, 8 i 9 12, 13, 14 i 15 11, 12 i 13 10, 11 i 12 9, 10 i 11 7, 8 i 9 6, 7 i 8 12, 13, 14 i 15 11, 12 i 13 9, 10 i 11 8, 9 i 10 7, 8 i 9 6, 7 i 8 11, 12 i 13 10, 11, 12 9, 10 i 11 8, 9 i 10 6, 7 i 8 12, 13, 14 i 15 11, 12 i 13 10, 11 i 12 8, 9 i 10 7, 8 i 9 6, 7 i 8 12, 13 , 14 i 15 10, 11 i 12 9, 10 i 11 8, 9 i 10 7, 8 i 9 12, 13, 14 i 15 11, 12 i 13 10, 11 i 12 9, 10 i 11 7, 8 i 9 6, 7 i 8 12, 13, 14 i 15 11, 12 i 13 9, 10 i 11 8, 9 i 10 7, 8 i 9 6, 7 i 8 11, 12 i 13 10, 11 i 12 9, 10 i 11 8, 9 i 10 6, 7 i 8 12, 13, 14 i 15 11, 12 i 13 10, 11 i 12 8, 9 i 10 7, 8 i 9 6, 7 i 8 12, 13, 14 i 15 10, 11 i 12 9, 10 i 11 8, 9 i 10 7, 8 i 9 12, 13, 14 i 15 11, 12 i 13 10, 11 i 12 9, 10 i 11 7, 8 i 9 6, 7 i 8 12, 13, 14 i 15 11, 12 i 13 9, 10 i 11

D

M D

M

M D

M D

M

M D

M

M D

M D

D

M D

39


32a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS

Iris Forcadell Ciuret i Josep Mir Castro, nous pubilla i hereu de Riudoms Són representants del barri de la Plaça i de la Raval, respectivament Amb la calor de l’estiu arriba, la Festa de Barris, on es dóna a conèixer els que seran l’hereu i la pubilla de l’any a Riudoms. Els diferents barris del poble presenten els seus candidats, normalment, joves que aquell any celebren la majoria d’edat i que pertanyen al barri que representen. En el ball de final de festa, i mitjançant un sorteig, es proclamen l’hereu i la pubilla de Riudoms, que seran els representants del poble durant un any, és a dir, fins a la següent Festa de Barris. Iris Forcadell i Josep Mir han estat els afortunats d’enguany. Ella representava el barri de la Plaça i ell el barri de la Raval.. Ara, els dos joves hauran de fer diverses tasques que com a tals, els corresponen. Entre aquestes responsabilitats hi ha la d’assistir a la inauguració de la 32a Fira de l’Avellana i 413a Fira de Sant Llorenç, que tindrà lloc el pròxim 10 d’agost.

IRIS FORCADELL CIURET n Quan se’t va proposar ser la pubilla del barri de la Plaça, t’esperaves que acabaries sent la pubilla de Riudoms 2012? Ni molt menys, era com jugar a la loteria, tots fèiem apostes sobre a qui li tocaria ser-ho. No se m’havia passat pel cap que pogués acabar sent-ho jo.

40

▲ Iris Forcadell i Josep Mir.

JOSEP MARIA FONT MASSO

l’om revista de riudoms


413a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS n Ara que ja ets pubilla, què és el que més t’agrada de ser-ho? Encara no he pogut fer massa presència com a pubilla ja que els principals actes comencen amb la Fira de l'Avellana. De totes maneres, crec que el que més m'agradarà és poder compartir aquesta experiència amb persones de categoria com ho són alcalde. Com he dit, és una nova experiència i mai està malament provar coses noves. n

I el que menys? Si hagués de dir alguna cosa que no m'agrada de ser-ho seria tenir aquesta "responsabilitat" com és representar el poble. Sempre hi ha el temor de pensar: "I si ho faig malament?". n

Què t'ha dit la família i els amics? Hi ha hagut moltes opinions, però pràcticament tots m'han felicitat, han dit que estaven orgullosos de mi i que s'alegraven. n

Què feies aquest curs passat? Aquest curs passat he fet segon del batxillerat social. Amb esforç, ho he superat.. n I de cara a l’any vinent, què tens pensat fer? Fa unes setmanes em vaig matricular a la Facultat d'Economia i Empresa de la URV per a començar els meus estudis en la carrera de Finances i Comptabilitat. Espero que em vagi bé. (Estic espantada, és un gran pas.. però a la vegada estic emocionada, també és una gran oportunitat per lluitar per allò que vull ser, que vull aconseguir...)

n I mentrestant, com passes l’estiu? Aquest estiu està sent genial. Els dies els passo envoltada d'amics, de la família, de gent que m'estima i a qui jo estimo... De

número 493 • juliol 2012

moment no treballo i per tant tinc tot el temps lliure per fer el que jo vulgui, els dies em passen volant.

nes que ho sóc, el que m'agrada és anar pel carrer i que la gent s'aturi a saludar-te, donar-te l'enhorabona, o simplement que et reconeixen.

n

T’agrada viure a Riudoms? La veritat és que m'encanta. Visc en una masia però totes les activitats, estudis i les he realitzat a Riudoms. És un poble molt complet i amb un alcalde que fa que tot sigui millor. Dóna gust viure en un poble així, on cada detall està cuidat, si alguna cosa no funciona, es comunica i n'obtens una resposta immediata. n Tot i que t’agradi viure al poble, què canviaries o què faries per millorarlo? Crec que poques coses. Vam demanar més festes per als joves i les hem obtingut, com el divendres de la Fira amb el concert de l’Orquestra Mitjanit. Necessitàvem una biblioteca i casal nous, i ja els tenim. Fins i tot tenim un cinema, pistes de pàdel i tenis. Personalment, ara mateix només se m'ocorre una cosa: un camp de futbol de gespa artificial, jugo a futbol a Riudoms i de vegades l'estat el camp fa que no es pugui gaudir del futbol. Encara que sabem que costa diners i és difícil d'aconseguir, sobretot en la situació actual.

n

I el que menys? Per ara no hi ha hagut res que m'hagi desagradat, espero que continuï així. n Què feies aquest curs passat? He cursat 2n de Batxillerat de la modalitat de Ciències Socials a l'Institut Joan Guinjoan de Riudoms. n I de cara a l’any vinent, què tens pensat fer? Estudiaré Dret a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Visc en una família d'advocats i seguiré amb la tradició. n

I mentrestant, com passes l’estiu? Sortint amb els amics, he preparat les Colònies de l’Esplai Riudomenc durant tot el juliol, també estic estudiant pels exàmens oficials d'anglès i anant a l'autoescola. n T’agrada viure a Riudoms? Bé, tot i que faig nit fora de Riudoms, estic empadronat a Riudoms i el meu dia a dia és el poble. Des de petit que vaig a l'escola a Riudoms i la majoria d'activitats extraescolars les faig al poble.

JOSEP MIR CASTRO n Quan se’t va proposar ser hereu del barri de la Raval, t’esperaves que acabaries sent l’hereu de Riudoms 2012? No, de cap manera. Hi havia molts hereus que podien sortir escollits per ser hereu de Riudoms. Feia setmanes que hi havia conya amb els amics sobre qui ho seria i al final m'ha tocat. És tot un honor. n

Què és el que més t’agrada? Tot i que només fa unes poques setma-

n Tot i que t’agradi viure al poble, què canviaries? Sempre hi ha coses a millorar, però sent monitor de l'Esplai de Riudoms, m'agradaria que se'ns pogués habilitar un local adequat. La Casa de Cultura s'ha quedat petita per poder realitzar les activitats amb prop de 200 nens, i tenint en compte que cada any creixem en nombre de nens apuntats, necessitem un bon local. ✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

41


32a FIRA DE L’AVELLANA RIUDOMS

CEDIDA

Roser Sarobé, Isabel Sarobé, Anna Latorre i Paula Torrell, les hotesses de la Fira de l’Avellana Ja es coneixen les noies que faran d’hostesses en l’edició d’enguany de la Fira de l’Avellana. Són quatre joves riudomenques que faran que la presència de públic i de participants al certamen sigui fluïda i profitosa. Les joves seran presents cadascun dels dies que dura la fira per tal d’informar als qui s’acostin al recinte. Són la Roser Sarobé Borràs, Isabel Sarobé Borràs, Anna Latorre Domènech i Paula Torrell Rojas. VERÒNICA MORAGAS I GISELA DOMÈNECH

42

l’om revista de riudoms


413a FIRA DE SANT LLORENÇ RIUDOMS

CEDIDA

▲ Comitè organitzador de la 32a Fira de l’Avellana i la 413a Fira de Sant Llorenç de Riudoms.

número 493 • juliol 2012

43


tal dia farà un any

Olorem temps millors? El reusenc Gabriel Ferrater i Soler, als versos decasíl·labs 5è, 6è i 7è del poema “Cambra de la tardor”, que forma part del seu primer recull poètic titular “Da nuces pueris” (1960), ja ens obsequià, amb sentits tons de tardor, juntament amb una al·literació, amb aquesta famosa sinestèsia plena de sensualitat: “(...). Sense enyor / se’ns va morint la llum que era color / de mel, i ara és color d’olor de poma”. I hi notem també que les aromes són presents de manera permanent en les nostres vides perquè conserven els records, harmonitzen les nostres cases, ens relaxen i ens ajuden en les meditacions. Així ens podríem preguntar com és que no tenim nom per a les olors, a diferència dels colors que, aquests sí, tenen denominacions a gavadals com, entre moltes altres, atzur, blanc com un glop de llet, blavís –issa, bronzí –ina, burell –a, color d’ala de mosca, color de gos com fuig, fúcsia, glauc –a, groguís –issa, marengo, matís, musc –a, rogent, saur –a, virolat –ada, etc. i que veiem que s’organitzen, en el món visual, a través de l’escala dels “pantone”. En canvi, en el món de l’olor, aquesta ordenació es tradueix en una taula periòdica derivada de la química. Els perfumistes i aromistes tenen un llenguatge propi per a comunicar-se que es defineix com a “notes olfactives”. Cada una d’aquestes notes està representada per un color que ajuda el creador en la seva composició. Les paraules a vegades són capritxoses i flaire n'és una: no indica, d’entrada, si és agradable o repulsiva i es veu que en alguns llocs vol dir mala olor i, en d’altres, es fa servir per coses agradoses. En canvi, quan utilitzem el terme olor més aviat indiquem que ens plau i, quan esmentem baf, ferum, fortor, pudor, tuf..., suggerim sensacions del sentit de l’olfacte que ens repel·leixen. Quan olorem el menjar que s’està cuinant, sovint ens ve gana i ens fa venir salivera a la boca. I l’olfacte ens ajuda a identificar molts aliments. Sense olorar podríem confondre una poma amb una ceba! Cada cos humà té la seva natural i pròpia olor particular que, amb colònies, desodorants i perfums, podem ajudar a dissimular, però que aquests s’evaporen aviat. I no parlem, per exemple, 44

del llenguatge que fan servir els tastadors que sembla poesia: “Vi de color de cirera pàl·lida, amb perfums de rosa i de fruita vermella” o “un cava, en què la bombolla ha quedat molt suavitzada pel pas del temps i cedeix el protagonisme a les aromes, de pa de pessic, de torrat, de fruita confitada i molts altres matisos” o un oli “amb aromes que recorden pomes, peres, papaia, banana, camamilla...” La flaire de la mimosa al febrer, la dels bunyols de setmana santa, la del bosc humit, la del mar quan passegem pel moll, la de l’herba després de segar, la de fruits secs o la de pa acabat de torrar o de coure, respectivament; la de terra humida tot just regada, l’olor de la màgia de Sant Joan o la de la pólvora dels correfocs, la de la roba neta, la flaire de la bonhomia, la de l’escriptura, la de la paraula, la d’un amic, company... La flaire suau de pomes, que humanitza el lloc de treball, la de tarongina intensa que ens obre les ganes de primavera o la flaire lenta d'una posta de sol que ens duu a escenes precioses, la flaire dolça de les flors de muntanya que ens fan pessigolles o aquelles sensacions que ens deixen quan entrem a casa i hi notem o hi respirem aquella tènue, subtil, gairebé imperceptible i amorosa, flaire dels llocs i de persones estimades que ens connecta de forma directa amb la nostra vibració... I, com amb l’arxiconeguda magdalena de “Pel cantó de Swann”, primera de les set novel·les de ”A la recerca del temps perdut” de l’escriptor francès Marcel Proust, ens fan venir al cap els records que conservem de la nostra infància a la cuina, al camp, a les golfes o al celler. L’ahir de flaire de boira, com també diem olor de victòria, de sagristia o de cadàver. I, encara que el sentit tan poderós de l’olfacte sigui un dels menys valorats -o oblidat- per l’home, en canvi, no és cap secret que l’olor n’és un d’imprescindible i té un extraordinari paper en l’àmbit emocional i de comportament, tant en l’home mateix com, sobretot, en els animals, ja que les olors, que volen sense matèria i sense límits, pertanyen a l’element aire, al món de les idees i de la ment. Sabem que l’olfacte humà en pot detectar entre dos i tres mil de diferents. Antropològicament, Venus és el planeta

que simbolitza la bellesa i també el que regeix l’olfacte. L’olor, de la qual podem identificar nou famílies que tenen uns noms una mica curiosos: al·liaci (sofre), ambrosíac (mesc), aromàtic (ametlla), caprílic (formatge), empireumàtic (cremat), eteri (fruiters), fragància (flors), nauseabund (podrit) i repulsiu (brutícia), és una sensació produïda en l’òrgan de l’olfacte per partícules i gasos o vapors presents en l’aire que afecten l’òrgan de l’olfacte. Aquestes sensacions poden ser agradables, desagradables, sufocants, asfixiants, picants o irritants. I també ens pot salvar la vida. Així, per exemple, l’olor de fum és el primer avís de foc. I no parlem pas ara del fum del tabac que conté més de 4.000 components, una bona part dels quals tòxics i, per tant, entre molts altres, perjudicials. Com un aspecte fonamental de la qualitat de vida, hi ha una tendència, cada cop més clara entre la ciutadania, a demanar un medi ambient no ja saludable, sinó també agradable. En aquest sentit, no oblidem que les sensacions olfactives tenen un efecte considerable en el benestar personal i que la sensibilitat pública vers temes que fa uns anys no aixecaven protestes és cada cop més gran, problemes que van des del soroll molt perceptible fins al soroll imperceptible de les radiacions electromagnètiques (ja parlat en aquestes pàgines) i, per descomptat, les males olors. Per tant, en una societat cada vegada més preocupada i sensible pels temes relacionats amb el medi ambient, el control de les olors és un tema d’importància extraordinària, no tan sols com una mesura més en la protecció del medi ambient, sinó també per mantenir un confort adequat d’aquesta nostra societat. Ara bé, el grau de percepció olfactòria pot variar d’una persona a una altra en centenars d’unitats de mesura i, potser per això, les olors, les males olors, han estat la modalitat de contaminació atmosfèrica menys estudiada atesa la problemàtica d’establir mètodes de mesura olfactomètrica comparables, fàcils de mesurar i amb paràmetres objectius. l’om revista de riudoms


tal dia farà un any Els humans la percebem i és molt important fins al punt que, gràcies a l’olor corporal, podem identificar l’edat dels altres humans, segons les darreres investigacions publicades a la revista “Plos ONE”. Gran part d’aquesta capacitat es basa en l’habilitat d’identificar l’olor de les persones d’edat avançada. Així, els científics del Centre Monell, un institut independent de Filadèlfia (Pennsilvània, EE.UU) dedicat a investigar els mecanismes del gust i de l’olfacte, han revelat que els éssers humans, com la resta d’animals, també treuen informació social de les olors corporals i poden identificar-ne fins i tot l’edat biològica, elegir una parella apropiada, evitar persones malaltes i distingir els parents nostres, segons l’investigador Johan Lundström. És curiós, segons aquest estudi, que l’olor de les persones grans sigui menys intensa i desagradable que la dels joves i de mitjana edat, que l’olor corporal canviï a mesura que envellim i que, en edats avançades, les olors masculines resultin més agradables que les femenines. No cal dir que aquests investigadors esperen identificar els biomarcadors que el nostre organisme utilitza per a identificar l’edat a partir de l’olor i, alhora, determinar els mecanismes cerebrals que permeten reconèixer i valorar aquesta informació olfactiva. Des del punt de vista evolutiu, el sentit de l’olfacte és un dels més antics i permet als animals, a través dels receptors olfactoris, realitzar amb èxit una gran varietat d’activitats com, per exemple, escollir els companys sexuals, descobrir la presència de depredadors, advertir la presència de menjar, identificar els aliments, etc. Per tant, al món dels mamífers, les olors corporals serveixen per a tot. L'olor és un llibre obert amb un llenguatge per a cada espècie. Serveix per identificar cada individu concret i per donar a conèixer el seu estatus social i la seva situació. Molts animals es refien principalment d’aquest sentit per comunicar-se entre moltes altres funcions. És a dir que pot proporcionar, per un costat, plaer i, per l’altre, alertar sobre possibles perills. Tampoc no podem oblidar l’aromateràpia que és un antic art de sanació que ha estat emprat per diferents cultures d’arreu del món. I, entre les diverses matèries emprades, com espelmes aromàtiques, hi trobem la inhalació de fum o de vapor d’aigua. És a dir que, sovint, l’olfacte número 493 • juliol 2012

▲ En un petit poblet italià, hi vivia un vell fuster anomenat Geppeto. Un dia, va fabricar un ninotet de fusta... i, com que el món és molt divers, tant com olors hi poguéssim descobrir, aquesta creació es va humanitzar i independitzar del seu creador. Quins nassos!

presta el primer canal de contacte. Així, en els rituals màgics, certes aromes concretes són idònies per assolir un estat adient de consciència. Per tant, la màgia és aroma i l’aroma és màgia. O, si voleu, l’aromateràpia és la màgia més natural que existeix, fa servir el poder de la fragància per guarirnos físicament i emocionalment. Els antics hawaians feien ús de fulles i flors oloroses com a ofrenes destinades a les seves divinitats. Els egipcis consideraven com a tresors les aromes de l’encens, el sàndal, la mirra i la canyella. També empraven ungüents aromàtics en els cossos embalsamats i posaven pots de perfum a les tombes perquè el difunt els utilitzés a l’altra vida. Nefertum és considerat el déu egipci dels perfums. Està relacionat amb el cicle solar, perquè se’l representa com un nen que surt d’una flor de lotus, que s’obre a l’alba, es tanca amb la caiguda del sol i desapareix sota l’aigua amb la foscor. Moments simbòlics, com recollim a la cita literària de l’inici d’aquest article.

En fi, tenir bon nas ens pot anar bé o ajudar una mica a la vida o als negocis, però, al marge del personatge mític de l’imaginari popular com és el tradicional Home dels nassos, també n’hi ha un altre d’un conte famós a qui creixia molt el nas quan deia mentides. Per això ens hi hem d’anar fixant per si el trobem representat en algun amic, company, parent, conegut, saludat, parella o competidor perquè s’han pres –o no– decisions “per nassos” que fan molta “mala olor” o fan pujar la mosca al “nas”. Mentrestant, podem llegir –o rellegir– “El perfum. Història d’un assassí” de Patrick Süskind perquè el personatge de ficció d’aquesta breu novel·la, en Jean-Baptiste Grenouille, té una capacitat olfactiva impressionant o bé entonar “L’olor a garrofa”, una de les cançons més populars del cantant i guitarrista valencià Remigi Palmero i Ruà.

✐ Josep M. Toda Serra

45


retalls de diari

Les accidentades obres de l’edifici de l’abadia En moltes poblacions catalanes, gairebé igual d’antiga que l’església ho és la rectoria, lloc de residència del cap de la parròquia, més conegut a les nostres contrades com l’abadia. Sembla que en el cas de Riudoms tingué en un primer moment la seva entrada principal pel carrer de Sant Jaume i va disposar d’un hort que s’estenia fins tocar el carrer de Sant Bonifaci. Expliquen les llengües versades en història oral que part d’aquell hort havia estat una donació a la parròquia d’un hereu de cal Figueras. Sigui com sigui, el fet és que l’edifici va entrar al segle XX en un pèssim estat de conservació. Així, en l’inventari parroquial de 1925 es diu que l’immoble presenta un estat deplorable, sobretot la teulada, la qual amenaça ruïna. Tant és així que el rector Mn. Josep Hortet, quan va arribar a Riudoms a finals de 1930, va passar a residir a la casa del canonge Plàcid Sentís. Al setembre de 1928 l’arquebisbat de Tarragona i l’Ajuntament van arribar a un principi d’acord per tal d’enderrocar l’edifici. La

46

▲ L’abadia torna a necessitar d’una important intervenció per mantenir la seva habitabilitat.

l’om revista de riudoms


retalls de diari idea que es portava era construir en aquell espai unes escoles nacionals i, a canvi, el consistori es faria càrrec de l’aixecament d’una nova rectoria on hi havia hagut el cementiri vell, és a dir, on actualment s’eleva el Casal Riudomenc. Els plànols del projecte foren encarregats a l’arquitecte Joan Llevat, pels quals va cobrar la quantitat de 1.000 ptes. Per poder fer-se càrrec del seu finançament, el consistori municipal tenia intenció de concertar un préstec amb el Banco de Crédito Local. També demanà una subvenció a la Dirección General de Primera Enseñanza, la qual hi va destinar el 1933 la quantitat de 60.000 ptes., però amb l’objecció “que no pueden emplazarse las Escuelas en el edificio de la Casa Rectoral y el huerto anexo al mismo por no reunir las debidas condiciones, no habiendo tampoco los metros cuadrados que se precisan.” Aleshores el projecte va entrar en una via morta de la qual no sortí. D’una banda, l’Ajuntament va centrar els seus esforços en altres qüestions,

número 493 • juliol 2012

com la construcció d’una fàbrica d’electricitat i de la caserna de la Guàrdia Civil. D’altra banda, per obtenir diners per a la reforma de l’abadia, el rector va prendre una solució expeditiva: vendre bona part del seu hort. Així es donà a conèixer a la premsa: “Se autoriza a don Francisco Duch, cura regente de la Parroquia de Riudoms (Tarragona), para que pueda vender la parte trasera de lo que era la casa rectoral y el huerto contiguo por un valor no inferior a 9.000 pesetas con objeto de destinar dicha cantidad a obras de reparación en lo que ha de convertirse en casa rectoral y archivo parroquial.” (La Cruz, 20-VII-1935, p. 6.) Aquesta determinació va arrossegar el seu enrenou, sobretot entre els membres de la família Figueras que, per una part, perdien visibilitat a la plaça Major i, per l’altra, veien com es posava preu a una donació feta per un avantpassat seu. Malgrat tot, la decisió ja era presa i, a finals de 1935, sabem que les obres de l’abadia anaven a bon ritme: “Es troben molt avançades les obres de restauració

de la casa rectoral, la qual ha sofert una notable transformació, tocant a la mateixa, en el lloc que fou hort rectoral, l’industrial senyor Llorens hi està bastint un edifici de nova planta que sens dubte contribuirà a l’embelliment de la nostra plaça major.” (La Cruz, 13-XII-1935, p. 3.) L’altra construcció esmentada és l’actual edifici de la Caixa, amb la seva característica tribuna cantonera. Tanmateix, poc temps tingueren els seus propietaris de fer ús de les instal·lacions, perquè ben aviat va esclatar la Guerra Civil. L’abadia fou requisada i, entre altres serveis, fou seu del Comitè de Milícies Antifeixistes, i l’edifici de la Caixa fou intervingut i el seu propietari, Antoni Llorens Figuerola, va patir presó. Quan la guerra acabà, ambdós edificis tornaren als seus anteriors titulars. Cal dir que en l’actualitat l’edifidi de l’abadia torna a necessitar d’una important intervenció per poder mantenir la seva habitabilitat. ✐ Joan Torres Domènech

47


col·laboració

160è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí Arran d’un text presentat com a referència de diversos personatges catalans, entre els quals hi havia Antoni Gaudí, va tornar a citar-se com el seu lloc de naixença el de la capital de la comarca del Baix Camp. Per aquest motiu em vaig dirigir al diari que ho publicà, La Vanguardia, (“Nombres que hacen ciudad”, Vivir, 17/VI/2012), i vaig exposar a mode de recordatori per aquells que ho vulguin llegir que Antoni Gaudí i Cornet va néixer al Mas de la Calderera (Riudoms) a les 9:30 h del matí del dia 25 de juny de 1852, com també cal dir que va ser batejat a la Prioral de Reus amb els noms d’Anton, Plàcid i Guillem. També, a mode de pistes per tal d’aportar realitats històriques, directament o indirecta, no està de més citar que la placa que es va col·locar en el primer centenari del naixement de l’arquitecte (1852-1952) encara figura a la masia de la Calderera, no així la que el 1952 va ser instal·lada a Reus, que posteriorment va ser retirada. Però que un assumpte tan material no ajudi a dividir les poblacions. A pesar de la multireincidència dels mitjans de comunicació dirigint el naixement de l’arquitecte cap a Reus, he pogut adonar-me que aquells que tenen coneixement de la figura de Gaudí i són ciutadans catalans, tendeixen a manifestar amb major percentatge que el lloc de naixement és Riudoms, i alguns precisen que va

48

ser en la Calderera. Així ho he pogut constatar en les conferències que he impartit sobre l’arquitecte Gaudí. Aquesta opinió que existeix a Catalunya, suposo que fora del nostre país no es té, atès que la insistència oficial del nom de Reus predomina. Es tracta d’un missatge indeturable i sobre aquest tema en altres països no existeix la tradició popular com a Catalunya. I de forma més exuberant als riudomencs que, des de la complexitat del part de l’últim fill d’Antònia Cornet i Bertran (Reus, 30.10.1813-Barcelona, 8.9.1876) i Francesc Gaudí i Serra (Riudoms, 1813-[Park Güell] Barcelona, 29.10.1906), els va quedar ben gravat que el cinquè fill de la família Gaudí-Cornet, que es digué Antoni, nasqué en el mas propietat de la família per via paterna, per la qual cosa el nen va ser conegut durant anys per l’Anton de la Calderera. Llegenda i noms que s’han anat transmetent de generació en generació, època en la qual hi havia una transmissió a través d’una cultura oral. No resulta gens menyspreable la transmissió informativa de la llevadora que va assistir al part, Engràcia Llorens Pellicé, que va fer saber el fet del part a la seva filla i aquesta a la vegada a la seva corresponent filla. Aquesta, la néta de la llevadora, va fer una declaració jurada que deia: “…declaro sota jurament haver

sentit explicar a la meva àvia Engracia, que ella va assistir en qualitat de llevadora a la senyora Antònia Cornet Bertran, en l’ocasió del part del seu fill Antoni. Així mateix, la meva difunta mare, María Magriñá Llorens, de professió llevadora, ratificà aquesta afirmació davant meu moltes vegades”; tot això ho va declarar davant del Jutge de Pau de Riudoms, senyor Josep Molons, en data 26.9.1959 (L’Om, núm. 322, 1996. p. 5). El nom de la llevadora és important, ja que solament ho pot aportar el municipi on va tenir lloc el part. Els biògrafs que opten per la naixença a Reus proporcionen dos domicilis del nascut, al carrer Sant Vicenç i Sant Joan. En canvi, els riudomencs només citen un lloc. I encara es donen notificacions davant de notari, en el cas de Reus, segons la publicació de l’advocat Josep M. Guix Sugrañes, de l’any 1960, i per Riudoms, el llibret de mossèn Josep Riba Rovira, del mateix any. Figures importants, fins i tot arquitectes que van col·laborar amb Gaudí, arriben a dividir el seu punt de vista, tanmateix, jo m’inclino que el lloc de l’infantament de Gaudí va ser a Riudoms. Em resulta molt sonor que el biografiat fes donació d’uns camps agrícoles per a l’equip de futbol de Riudoms i quan els joves riudomencs van anar a donar-li les gràcies, ell va contestar: “Jo, per al meu poble, tot”.

l’om revista de riudoms


col·laboració Reus va tenir una oportunitat excepcional d’haver pogut ostentar una obra de Gaudí amb el projecte de la façana del santuari de Misericòrdia. El projecte de Gaudí va ser seleccionat el 3.6.1903 i desestimat l’encàrrec i concedit a un altre arquitecte, Pere Casellas Tarrats. Sí, en canvi, el riudomenc va realitzar el disseny de l’estendard de la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, avui desaparegut, i en la primera processó en el qual es portava va quedar constància fotogràfica que el dissenyador caminava resolt i ufanós. I una pregunta que van llançar a l’aire J.R. Corts i J.M. Toda, quan s’interrogaren el perquè Reus no va encarregar a Gaudí cap projecte i sí al seu enemic, el modernista Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21.12.1850-27.12.1923), a qui se li van confiar els projectes insígnia del municipi. Ambdós artífexs del Modernisme català en el camp de l’arquitectura i que van aplicar els seus coneixement i van deixar empremta en diferents oficis. De totes formes a Gaudí li segueixen confusions, que els exagetes i la historiografia hauria d’anar corregint i, entre altres, hi ha la del primer registre del baptisme de Gaudí que es va fer “en el tom 26, foli 173 revers, número 474” i que en “Gaudinisme” s’amplia: “El prior creuria més fàcil començà el tom 27 transcrivint totes les partides defectuoses i per això hi ha duplicitat no solament de la de Gaudí, sinó dels altres [batejats]”. En la mateixa làpida de la seva tomba a la basílica de la Sagrada Familia, figura: “REUSENSIS”; i “ANNUS NATUS LXXIV”. A banda del lloc de naixement, Gaudí no va assolir els setanta-quatre anys d’edat, sinó que va morir els setanta-tres anys, i li faltaven 15 dies per complir-ne setanta-quatre.

número 493 • juliol 2012

▲ Antoni Gaudí assegut en un banc’, de l’escultor José Luis Fernandez, a Lleó.

Podríem establir una llista de persones vinculades en vida amb Antoni Gaudí, dels qui afirmen que va néixer a Reus i els qui dirigien el propi respecte a Riudoms, però considero que les succintes aportacions que es van fent són suficient per clarificar una realitat. S’hauria d’apostar perquè abans de la seva declaració de beat, abans de la seva promulgació de patró dels arquitectes i en tot cas abans que es compleixi el primer centenari de la seva mort, la qualificació de “reusensis” fos reconsiderada en honor de la veritat, que en reflexions del meu paisà d’Osona, l’extemporani Balmes, diria que “la veritat és la realitat de les coses, que les coses són el que són i no són una altra cosa”, en el nostre cas aplicat al lloc de naixença de l’Anton de la Calderera.

Seguint el criteri o la proposta de l’enunciat “Nombres que hacen ciudad” (“La Vang.” Vivir, 17/VI/2012), resulta que Gaudí ho va confirmar en totes les àrees o poblacions on té erigida una construcció, com a fill putatiu d’aquells llocs, però fill biològic de Riudoms, per tot el que segurament significa per a cada ciutadà riudomenc, la història del biografiat i l’evolució gaudiniana del municipi fins el CLX aniversari del seu naixement coronant l’aniversari i la realitat del municipi, la plaça de l’Arbre, mutada parcialment en una aventura japoneïzant per l’arquitecte Hiroya Tanaka (Wakkanai Hokkaido, Japó, 1952) i, en tot cas, gaudinianà.

✐ Joan Palmarola i Nogué Estudiós de la biografía de Gaudí

49


col·laboració

La Paqui Avui m’ha vingut a la memòria un record de la meva infància, un record bastant desagradable. He recordat la meva amiga Paqui amb qui tant vaig jugar. La meva amiga i jo havíem jugat tota la tarda al carrer, un carrer no gaire llarg pel qual s’anava i es venia de l’estació, on el tren tan sols es parava el temps just per pujar les tres o quatre persones del poble que els convenia anar a la ciutat. Aquest carrer no era massa llarg. Als pobles petits, els carrers no solen ser massa llargs. Al final s’eixamplava formant una petita plaça on els infants que vivíem al seu voltant sempre ens trobàvem per jugar fins que la mare o l’àvia ens cridava per sopar. A l’hivern era això, però a l’estiu..., ah, l’estiu. Res d’escola, jugàvem fins tard i després de sopar cada membre de la família s’agafava la cadira i, com un ritual, sortíem cap a la plaça a prendre la fresca. Mentre els grans la feien petar, els petits jugàvem com si no ho haguéssim fet en tot el dia. “Un, dos, tres, pica paret”, “la xancla”, “la cucla”... i tants i tants altres jocs que a mi m’agradaven tant. Aquell vespre no sé qui va cridar la Paqui. De prompte es van sentir uns plors i uns crits –mai més n’he sentit de tan agres–, els qui jugàvem, molt atemorits, vam parar de jugar, i els qui la feien petar també van callar i, enmig d’aquell silenci que es va formar, només se sentien els crits de la pobra Paqui, a la qual el seu pare apallissava amb la corretja del cinturó. Tots ens vam quedar esgarrifats, immòbils. No ens podíem creure el que estàvem veient.

50

Recordo que ningú no es va atrevir a parar aquell home que com embogit pegava la seva filla com si pegués una mula tossuda o esvalotada. És que no sé amb què comparar-ho. Crec que ni a una mula s’ha de pegar d’aquesta manera. Com participants d’un malson tots ens va anar retirant a les cases i de ben segur que alguns dels qui van presenciar aquell cruel acte no van poder dormir, almenys jo no. Ningú no va saber mai què havia fet la Paqui per merèixer aquell càstig.

Mentre escric, ho recordo com si hagués passat ahir, però penso que si tal cosa hagués passat fa poc, aquell pare estaria ben tancat entre reixes. Com han canviat les coses! Algunes per a bé i altres per a mal. El que sí que us diré jo és que aquest cas el recordaré sempre amb molta pena. No sé si la Paqui va perdonar mai el seu pare, perquè jo al poc temps vaig canviar de poble i vaig començar en aquest que ara visc, Riudoms, i a ella no l’he vista mai més. ✐ M. del Carme Barceló Barceló

l’om revista de riudoms