Issuu on Google+

l’om

revista de riudoms

‘Vinc a Riudoms amb ganes d’estimar i conèixer el poble’ Entrevista a mossèn Josep Mateu, nou rector de la parròquia de Sant Jaume Festa dels Barris,

Tres-centes persones

la celebració que marca

participen a la 6a Trobada

l’inici de l’estiu

de Puntaires

ANTONI FONT ANGUERA

núm. 492 ■ juny 2012 ■ any XLIII ■ 4,50 €

www.lom.cat


actualitat

CEDIDA

Noces d’or de Victorí Llauradó i Maria Junquera Miró El 26 de febrer passat, Victorí Llauradó i Maria Junquera Miró, acompanyats de les seves filles Mª Victòria i Cristina i dels seus gendres Albert i Joan Carles, van celebrar les seves noces d’or. A

la fotografia, realitzada a les escales de l’ermita de Sant Antoni, també hi són presents els seus néts Albert, Ricard i Carles, la germana de la Maria, Pepita, i la del Victorí, Juanita, i el seu marit.

CEDIDA

Ofrena a la tomba d’Antoni Gaudí amb motiu dels 160 anys del seu naixement Un grup de riudomencs, encapçalats pel seu alcalde, Josep Maria Cruset, va desplaçar-se el passat diumenge 24 de juny al temple de la Sagrada Família de Barcelona per fer una ofrena a la tomba 2

d'Antoni Gaudí en motiu dels 160 anys del seu naixement. Es va celebrar una missa a la Cripta amb menció especial per als riudomencs i la Coral Dolca Catalunya va fer una actuació al temple. l’om revista de riudoms


editorial

Canvi rectoral Premi Gaziel de Periodisme 1984 Premi Andreu de Bofarull 1985 Premi Ventura Gassol 1994 Premi Gaudí de Periodisme 2002 Premi Pau Font de Rubinat 2012 Membre fundador de l’ACPC

■ EDITA Associació Cultural Amics de l’Om Plaça de l’Església, 3, 2n 1a 43330 RIUDOMS Apartat de Correus 88 www.lom.cat info@lom.cat ■ EDITOR/DIRECTOR Xavier Fortuny Torres Tel. 676 436 505 ■ SUBDIRECTOR Ferran Calabuig Cardona ■ COORDINACIÓ GENERAL Riudoms Edicions Tel. 977 302 520 info@lom.cat ■ REDACCIÓ Mònica Just Rosals Josep Maria Toda Serra Joan Torres Domènech ■ FOTOGRAFIA Josep Maria Font Massó Francesc Bedmar Blaqué Antoni Font Anguera ■ PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS Tel. 977 302 520 admin@lom.cat ■ DIPÒSIT LEGAL T-3246-68 Nota de l’editor L’Om no comparteix ni es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats. Les fotografies publicades estan emprades pel dret del copyright, per la qual cosa no es poden reproduir sense l’autorització de la revista. Preu de l’exemplar: 4,50 € Preu de les subscripcions: 40 € l’any Per a subscriptors de fora de l’Estat: 75 € (avió). L’Om es ven a: Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa, Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet. Amb el suport de:

Ajuntament de Riudoms

número 492 • juny 2012

El 4 d’octubre de 2003 Mn. Pasqual Gasol Simó (Barcelona, 1940) prenia possessió de la Parròquia de Riudoms, tot substituint Mn. Ramon Blas. Ara, gairebé nou anys després li ha tocat, a ell, donar el relleu. Ha succeït el dia 24 de juny, en què ha traspassat les seves funcions pastorals al sacerdot Mn. Josep Mateu Guarro, de Montblanc, de trenta-dos anys. Mn. Mateu viurà provisionalment a la reformada abadia de Vinyols i els Arcs, ja que també es farà càrrec d’aquesta parròquia, fins que estigui acabada la de Riudoms. És previst que Mn. Gasol porti les parroquials de Botarell i de Vilanova d’Escornalbou. Aquest fet posa cada cop més en evidència la manca de vocacions religioses que fa que la majoria de preveres s’hagin de fer càrrec de més d’una parròquia. S’ha acabat la dita que deia: “Un campanar, un capellà”. Val a dir que el sacerdot cessant ha tingut una relació molt especial amb el nostre poble; en fou vicari de 1964 a 1968, en un període de joventut en el qual deixà amistats i records; molt més endavant, quan ja superava la seixantena, va tornar com a rector a la nostra localitat i gairebé podríem dir que aquí s’ha jubilat. La compra d’un habitatge al nostre municipi apunta que en farà la seva residència definitiva. En els seus anys de ministeri hem vist alguns canvis notoris. Ha estat el primer rector que no ha ocupat l’abadia, s’ha hagut de fer càrrec també de la Parròquia de Vinyols i ha seguit la línia de l’anterior rector de promoure la intervenció de dones seglars, en absència del capellà, per actuar en la part de la missa coneguda com la “celebració de la paraula”. Amb relació als béns parroquials, cal dir que va gestionar, després de molts anys d’incerteses, juntament amb l’Arquebisbat de Tarragona, la venda del Casal Riudomenc al consistori municipal. Amb relació al nostre rotatiu, va decidir suprimir la revista com a activitat parroquial. Durant el seu apostolat, Mn. Pasqual ha hagut de fer front a una forta secularització de la societat. Una prova n’és l’ús habitual de la capella del Santíssim Sagrament, recinte amb menys aforament, per a la celebració de la majoria de misses. Tot i que s’ha notat un augment del voluntariat entre la feligresia en la realització d’activitats anteriorment professionalizades. Cal fer una menció especial de la gran labor social que realitza Càritas Parroquial. En una època marcada per una crisi econòmica i moral, al seu successor li queden molts reptes per afrontar. És evident que, igual que els sacerdots, els catòlics practicants cada vegada són menys i de més edat, i que el nou rector haurà d’adoptar noves estratègies si vol guanyar-se el sector més jove i els catòlics crítics amb les posicions de l’alta jerarquia eclesiàstica. A més, cal recordar que està en mans de la Cúria el patrimoni històric més important del qual disposa la població. L’església parroquial és considerada una joia renaixentista que necessita una intervenció arquitectònica urgent. El magnífic edifici de la rectoria també necessita obres de manteniment, si es vol en condicions d’ús. De la biografia del nou rector, Mn. Josep Mateu, podem aportar algunes dades. Fou escolà de Montserrat (1990-94) i, als 18 anys, va entrar al Seminari Diocesà de Tarragona (1998). Com a seminarista i diaca fou destinat a Falset (2002-05) i, més endavant, com a rector va portar les parròquies de Solivella, Pira i Blancafort (2008-10). Durant el període 2010-12 Mn. Mateu va decidir cursar el doctorat en teologia a Roma i ara, un cop finalitzats els estudis, ha estat designat com a cap rectoral de les parròquies de Riudoms i Vinyols. Esperem que tingui sort en el seu ministeri. 3


actualitat

‘Sóc un riudomenc més’ Entrevista al nou rector de la parròquia de Sant Jaume de Riudoms, Mn. Josep Mateu Mossèn Josep Mateu i Guarro va néixer a Montblanc l’any 1980. Des del 1990 al 1994 va estar a l’Escolania de Montserrat i, per tant, confessa que li agrada molt la música. Quan tenia 18 anys va entrar al Seminari de Tarragona, on va estar-hi sis anys, i com a seminarista va estar tres anys al Priorat. Després va començar la seva etapa com a capellà. Va estar estar uns anys a Reus, i després a Solivella, Pira i Blancafort, i ara, després dels seus estudis a Roma, s’encarregarà de les parròquies de Riudoms i Vinyols, a més de ser prevere del Col·legi Sant Pau de Tarragona i professor de Teologia a l’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós. ■ Com afronta aquesta nova etapa? Per als mossens, canviar de parròquia sempre representa un nou repte, perquè comporta conèixer gent nova, un poble nou, maneres de fer diferents, unes tradicions... No saps com encaixaràs ni quina realitat et trobaràs, però com tot repte està ple d’il·lusió. I jo vinc a Riudoms amb molta il·lusió, amb moltes ganes d’estimar i conèixer el poble i la gent de la parròquia, de servir i ajudar a viure la fe als cristians i als infants i joves de la catequesi, i d’implicar-me en tot allò que estigui a l’abast del poble, des de Càritas fins a les festes. ■ Fins ara ha estat estudiant a Roma... Sí, hi he estat dos anys, fent el Doctorat en Teologia. L’estiu de l’any 2010, l’Arquebisbe em va proposar que anés a ampliar estudis a Roma i jo vaig acceptar, perquè vaig considerar que encara era jove i que aquest pas representava una oportunitat.

ANTONI FONT ANGUERA

▲ Mossèn Josep Mateu té 32 anys i va néixer a Montblanc.

■ A quines parròquies ha estat fins ara? Fa set anys que sóc capellà, i abans d’anar a Roma havia estat dos anys i mig de Vicari a la Prioral de Sant Pere i a la Puríssima Sang de Reus, i dos anys i mig de rector a Solivella, Pira i Blancafort. ■ Com va saber que vindria a Riudoms? Normalment, l’Arquebisbe et truca, et fa 4

anar al seu despatx, et comenta la situació... Però en el meu cas ha estat totalment anòmal, perquè jo estava a Roma i, per tant, tot s’ha parlat via telèfon i internet. A principis de juny, em va dir que pensava enviar-me a Riudoms i Vinyols, i em va preguntar si hi estava disposat. Li vaig dir que sí, però també hi havia el fet extraordinari que havia de prendre possessió tan sols cinc dies després d’arribar. Els mossens normalment entrem a principis de setembre, però com

que mossèn Pasqual havia d’entrar ràpidament a Botarell i a Vilanova d’Escornalbou, ha estat més precipitat. ■ Abans del relleu, es coneixien amb mossèn Pasqual? Sí. A la arxidiòcesi som pocs preveres (un centenar) i ens coneixem tots. A més, amb mossèn Pasqual havíem fet un viatge junts a Roma ja fa uns quants anys, i des de llavors ha quedat una bonica amistat. l’om revista de riudoms


actualitat ■ Tot just acaba d’aterrar, però ja té alguns projectes en ment per dur a terme a Riudoms? El primer és, sens dubte, conèixer la gent i la realitat del poble. I com a projecte material, hi ha l’abadia. Podria donar servei a la vida de la parròquia, però ara es troba en força mal estat i cal rehabilitar-la. ■ Ara ja ha començat a mantenir contacte amb veïns de Riudoms. Quina ha estat la seva primera impressió? Fa pocs dies que sóc aquí, però la gent és molt amable, molt agradable i molts veïns m’han ofert la seva ajuda. Aquesta és la millor rebuda, i de moment estic molt content. De fet, em vaig quedar sorprès el primer dia que vaig sortir al carrer i em vaig trobar persones que em van dir: “Adéu, mossèn”, sense gairebé haver tingut temps ni d’aterrar. Això és un signe que mostra que s’estimen la parròquia i aprecien al mossèn, sigui quin sigui. ■ Li agradaria estar a Riudoms una llarga temporada? Sí. Porto set anys de capellà, i a tot arreu hi he estat només dos anys i mig o tres. Això és una mica pesat perquè quan comences a estimar la gent, a conèixer el poble i a sentir-t’ho teu, has de canviar. I si tens projectes per la parròquia també queden tallats. Ara, espero que a Riudoms pugui estar-hi un temps llarg. Jo ho he demanat i tinc la il·lusió de ser-hi força anys. ■ Comenta que hi ha un centenar de preveres a la demarcació. Què n’opina de la manca de vocacions? Tenim l’avantatge que avui dia la gent gran està molt bé de salut i, per tant, els mossens també ho estan i poden treballar i servir durant molt més temps. Gràcies a Déu, també és cert que som una bona

número 492 • juny 2012

colla de preveres joves. El dia de la meva entrada al poble hi havia cinc o sis mossens joves, i això és signe que hi ha vida, esperança i futur. ■ Però faltarien més vocacions per garantir el relleu... Sí que és cert que hi ha poques vocacions. Ara, al Seminari hi ha quatre seminaristes, i les ordenacions que es duen a terme no suposen el relleu pels mossens que hi ha d’haver. Per exemple, fins fa pocs anys, el mossèn que hi havia a Riudoms es dedicava només a Riudoms, i potser tenia vicari i tot. I ara, en canvi, també ho és de Vinyols, a més de capellà del Col·legi Sant Pau de Tarragona... És a dir, anem sumant càrrecs i serveis. Les vocacions ens urgeixen per poder oferir a les parròquies el servei que es mereixen, però també perquè ser mossèn val la pena. Què es podria fer per atreure una mica més de jovent a les parròquies? Ser cristià és una cosa preciosa que de vegades només s’entén des de la fe. Si no en tens, només representa complir unes normes, anar a missa... I està buit de sentit. En canvi, quan un ho viu des de la fe, ser cristià vol dir viure una relació amb Déu, descobrir un sentit profund a la vida, i el dia a dia d’un cristià s’ha de resumir en la joia i l’esperança, perquè aquest món no depèn de nosaltres. Nosaltres hem de treballar al màxim per millorar les coses, perquè la gent visqui bé, perquè sigui feliç... però en última instància sabem que tot està en mans de Déu, i això ens omple d’esperança. ■ Però la imatge que tenen de l’Església sovint és una altra... També hem d’aprendre a transmetre als joves que l’Església no és com la imatge que sovint es transmet des dels mitjans de comunicació. No és una cosa encarcarada,

que només busca el poder, ni una institució que busqui ser influent. L’Església és alguna cosa més. De vegades quedem emmirallats en el Vaticà, en el Papa, etc., i no veiem la realitat del dia a dia. A Riudoms hi ha molts catequistes que treballen voluntàriament, voluntaris de Càritas que cada dia es dediquen als altres, i molta més gent que viu la seva fe. I això és el que té sentit. Aquesta és l’Església que ens toca viure a nosaltres i l’Església que volem. A més, ser cristià és ser exigent. Et demana un compromís de vida, una coherència entre allò que creus i allò que vius, i de vegades això fa por. Però és el que realment val la pena a la vida. Això és el que ens toca transmetre als més joves. És difícil, però ho poden intentar, perquè val la pena. ■ Com a prevere jove, les coses li han estat difícils? Quan vaig entrar al Seminari, gairebé cap dels meus amics de Montblanc ho va entendre. Jo era un noi que estudiava, que podia fer una carrera, orientar la meva vida cap a una altra banda, casar-me... I no ho entenien. Però tots em van dir: si tu ets feliç, ho tiraràs endavant. I sí que de vegades ens costa, pel fet de ser joves, perquè nosaltres també voldríem que canviessin coses a l’Església. Però sempre dic una cosa: quan estimes, el que has de fer no és criticar-ho o marxar, sinó des intentar-ho canviar des de dins. Perquè ho estimes i perquè val la pena. I jo m’estimo l’Església, malgrat els seus defectes. A mi m’ha donat la fe i m’ho ha donat tot, i si la vull canviar ho he de fer des de dins. ■ Una de les qüestions més criticades sovint és el celibat... De vegades això es mira des de l’opció negativa, però també és una opció vàlida. Jo sóc un mossèn i vaig acceptar lliure-

5


entrevista ment ser cèlibe. Si no, també hauria pogut ser un bon cristià casat amb la parròquia. El dia de demà, això canviarà? Potser sí. No és una llei divina. Però si això fos una llosa, jo no viuria amb alegria el fet de ser mossèn, i la veritat és que n’estic molt content i sóc feliç. Escollir una opció sempre vol dir fer una renúncia, i tu optes per escollir el que és millor, malgrat que tota renúncia, de vegades, es qüestiona. ■ Un altre tema delicat és l’homosexualitat. Hi ha molts cristians que viuen en l’homosexualitat, i això és un fet, una realitat que no podem amagar. Jo penso, en primer lloc -i això diu l’Església- que nosaltres no estem aquí per condemnar, sinó per acollir. Per tant, el primer que hem de fer és ser comprensius i estimar a totes les persones, siguin com siguin. Nosaltres no podem jutjar. En segon lloc, també els hem d’ajudar a viure la seva fe, i això és el que faig jo com a mossèn i l’Església com a Església. En tercer lloc, els mitjans de vegades també han volgut crispar aquest fet. Perquè cal tenir en compte quan baixem a terra de l’Església, veiem que no fa fora els homosexuals, no els condemna, sinó tot el contrari. ■ Què els diria ara als riudomencs ara, per començar aquesta nova etapa? Jo els diria el mateix que el dia que vaig prendre possessió de la parròquia: que espero ser el mossèn de tots: d’aquells que vénen cada dia a missa, dels que vénen cada diumenge, dels que vénen puntualment, dels que s’estimen la parròquia i participen de les seves festes puntualment i d’aquells que no vénen mai. Jo vull ser el mossèn de tots, i espero que a la parròquia, els veïns del poble hi trobin sempre una porta oberta, i a mi disposat a escoltar, ajudar, i col·laborar. Ara jo vinc a ser un riu-

6

ANTONI FONT ANGUERA

▲ El nou rector s’encarregarà de les parròquies de Riudoms i Vinyols.

domenc més. Els mossens, quan entrem a una parròquia, ens sentim ja d’aquell poble, i jo com a veí de Riudoms vull integrar-me en la seva vida i en el dia a dia. També vull ajudar els veïns a viure els

sagraments, les festes, les tradicions... I sempre intentant que ho facin des d’una dimensió de fe. ✐ Mònica Just Rosals

l’om revista de riudoms


entrevista

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

Comiat de mossèn Pasqual Gasol Amb motiu de l’acomiadament de mossèn Pasqual Gasol, que després de prop de 9 anys com a rector deixa la parròquia, els passats 20 i 24 de juny es van realitzar dos actes per agrair la seva tasca al poble de Riudoms.

capsa a l’estanc del carrer Major perquè la gent donés la voluntat i així fer una ofrena al rector en forma de regal. La iniciativa va ser un èxit i amb els diners es va poder comprar un televisor i pagar el refrigeri de l’acte.

El primer acte es va celebrar el dia 20, a dos quarts de nou del vespre, a la sala polivalent del Casal Riudomenc. Va ser presidit per Josep Maria Cruset, alcalde de Riudoms, i va comptar amb els parlaments de Josep Forcadell i del mateix rector. Per agrair al mossèn els anys que ha estat al càrrec, es va dipositar una

La col·lecta va tenir tanta acceptació que van sobrar diners. Mossèn Pasqual va decidir donar-los a les missions en forma de donatiu. A més, el fotògraf Josep Maria Font, col·laborador de L’Om, Revista de Riudoms, va obsequiar al capellà amb una sèrie de fotografies que li havia realitzat en els darrers anys.

número 492 • juny 2012

D’altra banda, el dia de Sant Joan, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va presidir una missa concelebrada a la Parròquia de Sant Jaume, que va servir per acomiadar mossèn Pasqual Gasol Simó, i rebre mossèn Josep Mateu Guarro. A la missa hi van assistir nombrosos sacerdots, companys del nou rector. L’ofici religiós va ser molt emotiu tant per al rector que deixa la parròquia però que continuarà vivint a Riudoms, com pels feligresos.

✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa

7


actualitat

ELISABETH SARRARESA

CEDIDA

Neix un web amb fotos panoràmiques de Riudoms Xaranga i cervesa al Canya Tour Coincidint amb els 160 anys del naixement de l’arquitecte riudomenc Antoni Gaudí, aquest mes de juny ha estat presentat el nou web de promoció cultural, turística i empresarial de Riudoms "Gaudí Home" (www.gaudi-home.cat). Aquest projecte neix del treball conjunt realitzat per Fotografia Mateu Salvat, l’historiador local Joan Torres i dissenyador informàtic Josep M. Mas, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Riudoms i la Fundació Gaudí. El lloc web oferirà als visitants de tot arreu, unes espectaculars fotografies panoràmiques virtuals de la Casa Pairal Gaudí, la Plaça de l’Arbre, i tot el poble de Riudoms vist des del campanar.

El divendres 29 de juny es va celebrar l’arribada dels Barris amb la celebració del 4a Canya Tour. Aquesta celebració consisteix en una ruta per diversos bars del poble acompanyats per una xaranga. Per participar-hi només calia comprar un tiquet anticipadament a diversos establiments o el mateix dia. L’acte, com cada any, va donar el tret de sortida a les set de la tarda al bar del Pavelló Municipal. A partir d’aquí es va realitzar una ruta a través de dotze bars del poble i va acabar al voltant de la una de la matinada al Bar de Sant Antoni.

L'Escola de Futbol Baix Camp prepara la temporada L'Escola de Futbol Baix Camp, amb 25 anys d'experiència en el futbol base, està treballant per organitzar la nova temporada 2012-2013. Diposa d'equips en totes les categories, jugant a Primera i Segona Divisió, amb un total de 145 jugadors. Per a la seva activitat, fa ús de dos camps de gespa natural. Les seves categories són: Juvenil - Futbol 11 - 1994/1996; CadetFutbol 11 - 1997/1998; Infantil- Futbol 11 - 1999/2000; AlevíFutbol 7 - 2001/2002; Benjamí: Futbol 7 - 2003/2004; Prebenjamí: Futbol 7 - 2005/2006; Baby: Futbol 7 - A partir de 2007 Des de la junta directiva demanen que tots els interessats es posin en contacte amb ells, trucant als telèfons 665 797 762 (Rafa), i al 608 527 256 (Andreu). CEDIDA

8

l’om revista de riudoms


actualitat

Riudoms celebra durant aquest mes de juliol la segona edició de la Ruta de Tapes de Gaudí Les tapes tornaran a ser les grans protagonistes a Riudoms durant aquest mes de juliol. I és que, des del dia 6 fins el dia 15, se celebra la 2a Ruta de Tapes de Gaudí, després de l’èxit assolit en la primera edició, celebrada el passat novembre. La iniciativa, organitzada per l’Ajuntament i per l’Associació de Bars i Restaurants de Riudoms, compta en

número 492 • juny 2012

aquesta ocasió amb la participació de 19 establiments, quatre més que l’any passat. Per dos euros i mig, els clients poden gaudir d’una tapa i una beguda. Totes les propostes s’han batejat amb noms que tenen a veure amb la vida i l’obra d’Antoni Gaudí. Per exemple, hi ha L’Hort de Gaudí, La Calderera, el Dolç Gaudí o La Cripta de la Sagrada Família, entre moltes d’altres.

Tots aquells que participin en la ruta de tapes riudomenca poden votar quina creuen que ha estat la millor proposta, entrant així en el sorteig de diferents premis, com ara una estada per dues persones, amb visita nocturna a la Pedrera; una invitació a una ‘Boat Party"’ i un sopar en alguns dels locals participants. ✐ Redacció

CEDIDA

9


actualitat

‘Reviu les places’ presenta enguany dos espectacles per a les nits d’estiu riudomenques El dia 11 de juliol, artistes cèlebres de la música d’aquí i d’arreu, tots ells encarnats pels membres del Grup Independent d’Art, us duran a fer un viatge pel món de la música de les darreres dècades, convertint cadascuna de les cançons en tot un espectacle visual a l’estil de l’època en que van tenir el ressò més important. L’actuació serà a les deu del vespre, a la plaça de la Palmera. Aquest esdeveniment s’emmarca en les celebracions de “Reviu les places Riudoms 2012” , un conjunt d’actes que té molt de pes en l’activitat cultural del municipi durant l’estiu. D’altra banda, el dia 18 de juliol, a la plaça de Sant Antoni, s’ha programat una nit de ballaruca amb els grans hits de la música d’ara i de sempre, format per una barreja ben bona d’estils i ritmes: txa-txatxàs i merengues de l’orquestra Plateria i de la Salseta del Poble Sec, soul d’Aretha Franklin, Morvin Gaye, rock&roll de Tina Turner, d’Abba, disco de The Jackson Five i molts d’altres grans hits musicals... La Trinca, Pau Riba, Kool and the Gang... Una banda de 9 músics i un cor de 40 veus junts per fer festa i no parar de ballar. Un recull de ritmes que serà impossible resisitir-se a moure l’esquelet.

CEDIDA

▲ El dia 11 de juliol actuarà el Grup Indepent d’Art.

‘Reviu les places’ està organitza per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Riudoms, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona. Per a més informació a www.riudoms.org ✐ Redacció

10

CEDIDA

▲ El dia 18 de juliol, concert-revetlla amb l’Orfeó Reusenc.

l’om revista de riudoms


actualitat

Caminar, córrer o fer gimnàstica a la fresca, jugar a bàsquet i tennis de taula... Aprofitant la fresca dels vespres de juliol es realitzen diverses activitats de caire popular i participatiu relacionades amb el món esportiu i pensades per afavorir la pràctica amateur de l'esport. L’Ajuntament de Riudoms i el Centre Actiu organitzen un any més un conjunt d’activitats que comencen el dia 5 de juliiol i es perllonguen fins al dia 31 de juliol. Aquestes són: - Anar córrer. Es tracta d’una activitat destinada a principiants i a qui vulgui inciar-se en l’esport de córrer. Estiraments, escalfament, control de la respiració, augment progressió del ritme.... - Gimnàstica a la fresca. Activitats aptes per a tots els públic. Una hora fent salut mitjançant l’esport a l’aire lliure. Diferents intensitats per tots els nivells: tonificació, aeròbic, zumba, stpe i TEC. - Caminades populars: Aprofitant la fresca del vespre es faran passejades pels camins de Riudoms. Progressivament, augmentarà la distància setmana rere setmana. Per a més informació, cal adreçar-se a la web de l’Ajuntament: www.riudoms. org. Les activitats es desenvoluparan a les instal·lacions esportives municipals i al terme de Riudoms.

número 492 • juny 2012

Riudoms comença els tràmits per a crear la seva pròpia bandera

Amics de Riudoms organitza diverses activitats per l’estiu

L’Ajuntament de Riudoms va aprovar en el transcurs del darrer Ple Municipal l’inici de l’expedient per a la creació de la bandera oficial del poble. Aquest era un tràmit necessari per tal de poder continuar amb els passos posteriors i aconseguir que Riudoms pugui tenir la seva pròpia bandera. Ara, doncs, i amb la voluntat de continuar endavant amb les gestions iniciades, el consistori manté contacte amb els encarregats d’aquest tema de la Generalitat de Catalunya, i properament s’aniran duent a terme més passos per a seguir endavant amb aquest projecte.

Seguint la tradició de cada any, l’entitat Amics de Riudoms ha programat nombroses activitats per aquest estiu. Pel que fa a activitats aquàtiques, organitza sessions d’aiguagym, de natació per nadons i de natació de diferents nivells, des d’iniciació fins al perfeccionament i cursos adreçats a adults. El salvament i socorrisme i la natació sincronitzada completen aquesta oferta aquàtica-

Segons unes normatives heràldiques, els municipis poden tenir el seu escut i bandera. A Riudoms ja s’ha iniciat un expedient, i la idea és que en un futur pugui esdevenir tot un símbol del municipi.

Botigues al carrer per fomentar les vendes i donar-se a conèixer En una iniciativa conjunta entre la Regidoria de Promoció Econòmica i els comerços riudomencs que s'hi vulguin adherir, el dijous 5 de juliol les botigues que ho desitgin podran treure els seus productes al carrer per tal de fomentar les seves vendes i donar-se a conèixer millor entre els possibles nous clients.

D’altra banda, durant aquests mesos de se celebren diferents actes socials: - 8 de juliol: campanya Mulla’t per l’esclerosi múltiple. - 22 de juliol, bicicletada popular. - 11 d’agost, competició de la Fira de l’Avellana. - 13 d’agst, tradicional Anar a Mar - 14 d’agost. La temporada acabarà el dia - 2 de setembre, festival de fi de curs. Pel que fa a la piscina, durant els mesos de juliol i agost estarà oberta tota la setmana, de dilluns a diumenge. Tot i això, l’horari de tancament serà a les vuit del vespre entre setmana i una hora abans els caps de setmana. Al setembre, però, l’horari ja no serà continuat, sinó que serà des de les onze del matí fins a les dues del migdia, i des de les quatre de la tarda fins a les vuit del vespre.

11


actualitat

Mor l’estudiós gaudinista Ernest Vallhonrat Fa uns mesos, el dia 9 de desembre de 2011, va morir a Tarragona als 80 anys Ernest Vallhonrat Llurba, un emprenedor tarragoní, apassionat gaudinista, que va col·laborar amb dos articles al llibre Riudoms, homenatge a Gaudí, editat per la nostra associació, i va publicar textos a la nostra revista en diverses ocasions. Mantenia un web, Vida de la memòria, amb el qual reivindicava el naixement de Gaudí a Riudoms i aportava moltes dades sobre el genial arquitecte. Persona educada i servicial, ell sempre estava obert a participar en qualsevol activitat cultural juntament amb la seva muller i va mantenir un estret contacte amb la nostra vila, per mitjà del nostre rotatiu. Vallhonrat també fou un gran coneixedor de la vida de Cristòfor Colom i de la seva relació amb Tarragona. El mateix 2011 havia acabat de publicar el llibre Miquel Balllester. L’amic tarragoní de Cristòfor Colom. També el 1989 havia editat el volum Las Tertulas del Casino, que contenia una col·lecció d’articles periodístics. Fou col•laborador habitual de TT. La seva desaparició deixa la ciutat de Tarragona òrfena d’un dels seus cronistes. Vallhonrat era molt conegut per la seva tasca de divulgador de la història de Tarragona, un tema amb el qual va bastir moltes de les conferències, llibres i escrits en què va participar juntament amb diferents institucions de la ciutat.

12

Sobre el naixement de Gaudí

Ens deixa l’arquitecte Josep Piqué

Fa uns dies sortia publicada a La Vanguardia una carta al director, signada per Joan Palmarola, estudiós de la massoneria i de la figura d’Antoni Gaudí, en què rebatia una informació sobre la poblacíó on néixer Antoni Gaudí.

El Divendres Sant, 6 d’abril de 2012, moria a Reus als 99 anys Josep Piqué Iserte, arquitecte i artista. Havia nascut a Montbrió del Camp el 1913, però vivia a Reus des del 1954. Acostumava a estiuejar al seu poble natal, lloc on es va celebrar el seu funeral i on va ser enterrat. Fou arquitecte municipal de Riudoms durant molts anys i en aquest període fou l’encarregat de dissenyar el monòlit dedicat a Gaudí, inaugurat el 8 d’agost de 1975 a la plaça Arnau de Palomar, que és considerat un dels primers monuments aixecats a la memòria del genial artista. L’obra, de 10 metres d’alçada, té forma de sageta que es projecta cap a l’infinit i que es va aprimant a mesura que s’enfila, i que acaba amb una creu gaudinià de quatre braços.

L’altre dia vaig llegir que Antoni Gaudí i Cornet va néixer a Reus (Nombres que hacen ciudad, 17/VI/2012), divulgació que per més que insisteixi no modifica la realitat, ja que va néixer al mas de la Calderera a Riudoms, i en el seu naixement la seva mare va ser assistida tota la nit, del 24 al 25 de juny de 1926, per la comadrona Engràcia Llorens Pellicé, dades que considero que van ser ben investigats pel riudomenc Joan Torres Domènech, el qual ha pogut aprofundir en múltiples informacions sobre Gaudí. El recent nascut va ser batejat el dia 26 a la Prioral de Reus, com els altres germanes -dues nenes i dos nensque el van precedir.

Fe d’errates En l’edició del mes d’abril publicàvem una fotografia sobre la celebració de Sant Jordi a la plaça de l’Església on apareixia la petita Pamela, que anava acompanyada dels seus avis, no dels seus pares. D’altra banda, en l’edició del mes de maig passat, informàvem dels guanyadors dels premis Arnau de Palomar. El premi per al millor recull fotogràfic per Gisela Domènech i Verònica Moragas Rovira, no Verònica Solanes.

A l’escola d’arquitectura, Piqué havia estat alumne de Josep M. Jujol, de qui va aprendre l’aquarel·la i el dibuix. Conreà la pintura a l’oli i altres procediments en una línia de ritme i expressió, i exposà tant a Reus com a galeries importants de Barcelona; sobretot, però, es va dedicar a l’escultura retallant i doblegant xapes d’acer o fent peces foses en bronze. De la seva obra, podem destacar el monument a la Sardana del 1973 a la Ciutat Cooperativa Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona, i ocells i estels o “els dofins” de la plaça Villarroel de Reus. Va merèixer un Premi Nacional d’Arts Plàstiques a finals dels anys cinquanta i la medalla Fortuny el 1967. L’any 2003 va veure publicada en CD la seva “Música Contada”, un recull de composicions seves presentat a Montbrió del Camp

l’om revista de riudoms


actualitat

Tres-centes persones, a la 6a Trobada de Puntaires El passat diumenge 4 de juny es va celebrar al Pavelló Municipal d’esports la 6a trobada de Puntaires, organitzada per l’Associació de Puntaires Vol i Boixet de Riudoms, que va aconseguir inscriure 298 persones. Cada any augmenta el nombre de participants i aquest any ha comptat amb la presència de colles d’arreu de Catalunya. Durant la trobada, els assistents van poder fer vol i boixet, conèixer altres colles i comprar el material necessari per a desenvolupar aquesta tasca a diverses parades que es trobaven als voltants. A més, es va fer una gran rifa amb 90 lots que les diverses cases comercials de Riudoms havien cedit perquè l’Associació pogués recaptar diners. Tot això és possible gràcies a que una de les membres de l’associació participa a les trobades d’arreu de Catalunya i es posa en contacte amb cada grup de puntaires per convidar-les.

ELISABETH SARRASECA

▲ Els assistents van poder comprar el material necessari per a desenvolupar aquesta tasca.

Aquesta associació riudomenca de 10 membres té gairebé 5 anys i va començar amb la motivació de reprendre l’activitat de fer punta de coixí. Moltes van aprendre aquesta afició quan eren petites a les Monges i van voler recuperar-la fent un taller de tres hores cada divendres de 4 a 7 de la tarda a la Llar de Jubilats. Des de l’Associació volen animar a la gent a que s’animi a formar part d’aquest grup. També volen donar les gràcies a tots els amics i marits que van ajudar a fer possible l’acte, ja que el mal temps va propiciar que es traslladés a l’últim moment. ✐ E.S.J.

número 492 • juny 2012

ELISABETH SARRASECA

▲ L’Associació de Puntaires Vol i Boixet té 5 anys de vida i compta amb 10 membres.

13


La plaça de l’Església va acollir a mitjans de juny la Festa La Festa del Cavaller Arnau ha estat una de les protagonistes de les últimes setmanes a Riudoms, que durant els dies 16 i 17 de juny va retornar fins a l’època Medieval. Es tracta d’una iniciativa engegada per l’AMPA de l’Escola Cavaller Arnau de manera conjunta amb l’Ajuntament. En les seves primeres edicions se celebrava a principis d’any, coincidint amb la Festa Major de Sant Sebastià, però enguany la cita s’ha traslladat fins al mes de juny, a les portes de

14

l’estiu i en un cap de setmana on el bon temps va acompanyar. Aproximadament unes 2.000 persones van prendre part en la Festa apropant-se fins a la plaça de l’Església, que es va convertir en l’escenari de nombrosos actes i espectacles ambientats a l’Edat Mitjana, amb l’objectiu de recordar i donar a conèixer l’efemèride de la data de la Carta de Repoblament de Riudoms, atorgada el 25

de gener del 1151. Llavors, el príncep normand Robert d’Aguiló va donar unes terres al cavaller Arnau de Palomar per a repoblar el territori; hi va aixecar un castell, i va donar inici així a l’existència de la vila de Riudoms. La festa va començar dissabte sobre les deu del matí amb l’obertura del mercat medieval, així com també amb actes adreçats als més petits com un espectacle i la lectura d’un conte. Tot i això, el moment

l’om revista de riudoms


JOSEP MARIA FONT MASSÓ

a del Cavaller Arnau, fundador de Riudoms que va generar més expectació va ser novament el rappel de cavallers que van baixar per la façana de l’església, i que es va dur a terme tant dissabte com diumenge. A més, durant tot el cap de setmana es van anar succeint jocs, música, espectacles de foc, passejos a cavall i actuacions diverses, entre les quals destaquen les representacions de dansa medieval de dissabte o els espectacles itinerants de diumenge. La cita, que va comptar amb la implicació de

número 492 • juny 2012

petits i grans, va finalitzar diumenge a la tarda després de l’arribada de la Guàrdia Reial i amb la presència de diferents entitats, com són els gegants i els tabalers. Amb aquesta cita anual, l’organització vol donar també cabuda a comerços, entitats o particulars de la vila que vulguin prendre part activa i convertir la celebració en un esdeveniment festiu que posi de manifest la importància del recorregut his-

tòric de Riudoms durant l’Edat Mitjana. Així, van ser molts els comerços i els emprenedors riudomencs que van optar per instal·lar les seves parades a l’entorn de la plaça, per tal de reproduir el corresponent mercat medieval. D’aquesta manera, la festa es va convertir de nou en una molt bona oportunitat per promocionar davant dels riudomencs, però sobretot dels visitants, els productes i el comerç local de qualitat.

15


actualitat

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ La Montserrat Gispert, primera per l’esquerra a la segona fila.

Una riudomenca, en una important coral Italiana Es diu Monserrat Gispert Masip i canta a la Coral Valdera d'Itàlia La riudomenca Montserrat Gispert Masip, germana de l'Antonieta Gispert (de la coral de Riudoms), és una de les integrants de la Coral Valdera, formació italiana que els dies 9 i 10 de juny va oferir a Catalunya dos concerts: un a Vilafranca del Penedès i un altre a la Basílica de la Sagrada Familia. La Coral Valdera ha actuat en més de

16

800 ocasions. Entre les més importants cal destacar el Festival Regional de Cors a Florència, en els anys 1976, 1979, 1981 i 1991; al Santuari de Lourdes a França el 1976 i 1984; al Santuari de Loreto el 1987, al Teatre Comunale di Cagli a Aosta el 1982 i el 1985; al Festival Internacional de Cors a Volterra. L'agost de 2003 va oferir dos concerts a la Galeria d'Art de la Socitat

Bíblica Americana a la ciutat americana de Nova York. El seu director, Simone Valeri, és diplomat en piano, orgue i composició, va estudiar direcció coral al Conservatori Nacional de Música. Actualment dirigeix tres Corals i és professor d'orgue a l'Acadèmia de Música.

l’om revista de riudoms


actualitat

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ A diferència d’altres llocs, a Riudoms s’ha mantingut la celebració del Corpus.

Tradició i devoció centren la celebració del Corpus La Processó Solemne va ser un dels moments més esperats de la jornada La festivitat del Corpus va ser una de les grans protagonistes del mes de juny per als riudomencs, que van sortir al carrer un any més en una jornada plena de tradició, color i devoció, i que es va celebrar passat dia 10 de juny. Tot va començar a mig matí quan, després de diverses hores de feina, pels carrers

número 492 • juny 2012

del centre de la vila es podien començar a veure catifes de colors elaborades pels veïns del poble a partir d’elements naturals com a matèria prima. Aquesta és una tradició que a alguns llocs s’ha anat perdent amb el pas dels anys, però que Riudoms ha pogut anar mantenint. Més tard, cap a dos quarts d’una del migdia, va arribar el moment de la celebració de

l’Eucaristia, i a continuació es va celebrar la Solemne Processó del Corpus Christi. El recorregut va seguir la tradició de cada any, començant a la plaça de l’Església i passant pel carrer de l’Arenal, Entre places, Sant Bonifaci, Galanes, Major, Plaça de l’Om, Arenal i plaça de l’Església. ✐ M. J. R.

17


actualitat

La riudomenca Paula Martí representarà Catalunya a l’Olimpíada Estatal de Matemàtiques L'alumna de l'institut Joan Guinjoan de Riudoms Paula Martí i Torrell, de segon d’ESO, ha estat seleccionada per representar Catalunya a l’Olimpíada Estatal de Matemàtiques, que es durà a terme a Vitòria del 24 al 28 de juny, i on competirà amb la resta d’alumnes seleccionats que representaran les altres comunitats autònomes. El concurs té la finalitat de contribuir a desenvolupar la competència matemàtica en els nens i nenes de sisè de Primària i primer cicle d’ESO. L’altre jove seleccionat que representarà Catalunya és Joan Rauet Munté, de l’Institut de la Selva del Camp. De fet, els dos van resultar guanyadors en la Final del Concurs Fem Matemàtiques 2012, que es va celebrar el 12 de maig a Lloret de Mar (el Maresme). Curiosament, es tracta de dos alumnes de la comarca del Baix Camp.

18

CEDIDA

▲ Paula Martí i Torrell, alumna de l’Institut Joan Guinjoan.

l’om revista de riudoms


actualitat

Barris passats per aigua Com cada any, el primer cap de setmana de juliol es va celebrar la festa més esperada de Riudoms, els Barris’12. La festivitat va donar el tret de sortida el divendres 29 de juny a la una del migdia amb el tradicional Repic de campanes. El mateix dia a les nou del vespre es va dur a terme una tronada simultània a cada barri per anunciar als riudomencs l’inici de la festa. A continuació, cada barri es va posar a guarnir el carrer, i va acompanyar la celebració de degustacions de coques, truites i el típic rom cremat. L’endemà, com cada dissabte de Barris a la tarda, es van celebrar els jocs de cucanya per als més petits, que sempre acaba amb la xocolatada per a tots els assistents. Al mateix temps, cada barri preparava els seus carrers per al sopar de germanor. Al voltant de quarts de nou de la nit, la gent ja sortia de casa amb el seu sopar al cistell per anar al sopar de germanor que celebrava cada barri. Durant la nit es van presentar els hereus i pubilles que els representarien i, a continuació, van encetar el ball amb el tradicional vals. De mica en mica els balls es van acabar -aproximadament a les 4 de la matinada-, excepte al Barri del Carrer Major i Barri d’Avall, que van ballar sota la pluja a

CEDIDA

▲ Sopar de Barris, el dissabte al vespre.

mans de PD Macarroni fins que va sortir el sol. El diumenge, la gent es va despertar a les 8 del matí amb el Toc de diana, quan les xarangues passaven per convocar a la gent a enramar. Més tard, amb les disfresses ja posades, les carrosses es van concentrar al punt de trobada, a la plaça de l’Om, per donar el tret de sortida a la rua de lluïment. Com sempre, la rua va acabar a la plaça de l’Església amb la ballada final de totes les xarangues.

A dos quarts de vuit del vespre s’havia de celebrar la missa del Ritual de les ofrenes, però les inclemències metrològiques van obligar a suspendre la missa i el Ball de Barris. Tan bon punt l’Ajuntament determini una nova data ho comunicarà a la seva pàgina web per celebrar el ball, entregar els premis de disfresses i carrosses i triar l’hereu i la pubilla d’aquest any 2012.

✐ Elisabeth Sarraseca Juncosa


cultura

CEDIDA

El club de lectura per a adults ‘Llibres, cafè i avellanes’ tanca amb èxit la seva primera temporada El passat mes de febrer, la Biblioteca Municipal Antoni Gaudí acollia la primera reunió informativa del Club de lectura per adults: ‘Llibres, cafè i avellanes’. La iniciativa, impulsada per la Biblioteca Municipal juntament amb la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Riudoms, consisteix en proposar una lectura i organitzar una tertúlia mensual per tal de comentar-la. Quatre mesos després dels seus inicis, el projecte ha posat punt i final a la primera temporada, i ho ha fet amb bones sensacions i amb voluntat de continuïtat. La idea va néixer a principis de curs. Hi havia activitats per als més petits com L’Hora del Conte, però es trobava a faltar alguna iniciativa per fomentar la participació dels adults. I va ser així com va sorgir ‘Llibres, cafè, avellanes’. Ara, la responsable de la biblioteca, Elisabet Cros, en fa una valoració especialment positiva. “Estic molt contenta. Ens ho passem molt bé i hem creat un grup que s’avé molt. La veritat és que la iniciativa ha superat totes les meves expectatives”, confessa. 20

Fins ara, s’han comentat quatre lectures diferents. La primera va ser La dona que fugia de la boira d'Albert Llimós; la segona, Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie; i la tercera, Homes de Pluja, de Maruja Torres. La quarta i última lectura es va comentar el dimarts dia 19 de juny. En aquella ocasió, el llibre a comentar era Sota la pols de Jordi Coca. La majoria dels assistents van opinar que es tracta d'un llibre trist, cru i colpidor però que reflecteix molt bé l'època de la postguerra a Catalunya, tal com s’explica en el bloc del grup, l’adreça electrònica del qual és: llibrescafeavellanes.blogspot.com.

Sempre hi ha coses a millorar”, explica la responsable de la Biblioteca.

Ara, els membres del grup tenen tot l’estiu per a llegir el cinquè llibre, La lladra de llibres, que comentaran en la primera tertúlia de la nova temporada. “La idea és anar innovant i fent coses diferents; en alguna ocasió hem projectat també les pel·lícules basades en el llibre, i treballem també perquè vingui algun historiador a comentar-ho. També seria molt interessant que pogués venir el mateix autor.

Sigui com sigui, sembla que aquesta iniciativa que combina la lectura amb la tertúlia -acompanyada d’avellanes i cafèja està consolidada a la vila, amb la voluntat de tenir una llarga durada en el temps i de captar cada vegada més participants.

El grup, ara per ara, compta amb gairebé una cinquantena de membres, 25 dels quals solen participar habitualment en les tertúlies. La mitjana d’edat dels participants se situa entre 40 i 45 anys. “Però estem oberts a tothom qui vulgui, la inscripció està oberta durant tot l’any”, explica l’Elisabet. De fet, no és imprescindible que tots els participants s’hagin llegit el llibre sencer. Es posen en comú idees diferents i fins i tot s’hi pot anar tan sols a escoltar.

✐ M. J. R.

l’om revista de riudoms


col·laboració

Les guerres no porten res de bo En un país del llunyà d’Orient ja fa dies que ha esclatat una guerra cruent i absurda. No hi ha dia que la televisió no ens ensenyi la quantitat de cadàvers que hi ha pels carrers. Els qui bombardegen maten famílies senceres dins les cases i uns altres disparen a tota cosa que es mou, o sigui que com que no tenen refugis no saben on posar-se; per tant, quan diuen el número de morts –que és molt alt–, una bona part és de nens, ells, els éssers més innocents de tota aquella desfeta. L’altre dia, en un dels moments crítics, la televisió ens mostrava, mentre la gent corria a posar-se en qualsevol portal, un home agenollat amb un infant repenjat al seu braç. El nen era mort i no se li veia cap ferida, però era mort, i era tan blanquet, tan innocent... El pare, desesperat, li parlava i, segons la traducció, li deia: – Fill meu, t’han assassinat, però jo prometo que venjaré la teva mort. Aquella imatge va ser molt impactant i a mi em van caure les llàgrimes, i anava dient: – Per favor, els nens no, els nens no! Són moltes les vegades que hi penso i és que la seva carona desprenia tanta serenor que semblava talment com si dormís. Després de veure cada dia els carrers sembrats de cadàvers un es queda pensant en la quantitat d’odi que alguns porten a dins. És que el seu Déu no els va dir allò d’estimeu-vos els uns als altres, o els va dir el contrari. Déu faci que aquí, a la nostra terra, hi triomfi sempre l’amor i així evitarem que mai més hi hagi cap desfeta. No es diu que tots som germans? Doncs, això! ✐ M. del Carme Barceló Barceló

número 492 • juny 2012

Llebrer italià El llebrer italià és el més petit dels llebrers, solen pesar al voltant de 6-8 kg i drets medeixen de 33 a 38 cm d'alçada a la creu. El pit del llebrer italià és profund, amb un abdomen recollit, cames llargues i primes i un coll llarg que s'estreny cap avall per un cap petit. La cara és llarga i punxeguda, com un llebrer de mida completa. En general, es veuen com els "miniatura" dels llebrers, encara que molts propietaris del llebrer italià disputen l'ús del terme "Greyhound en miniatura", en referència a la mateixa raça. Per definició de l'American Kennel Club són veritables llebrers genèticament, amb un llinatge que es remunta a més de 2.000 anys. La seva petita alçada actual és una funció de la reproducció selectiva. El seu caminar és diferent i ha de ser alt i lliure, i no com la d'un cavall. Són capaços de córrer a gran velocitat amb un galop de doble suspensió, i pot assolir una velocitat màxima de fins a 40 km/h. El llebrer italià és un gos afectuós i dòcil, és tremendament alegre en la seva joventut i per tant molt actiu. És capaç de pujar d'un salt a sobre d'una taula de menjador i saltar a la cara d'un adult en saludar-lo. D'adults són dependents del seu amo i relativament reservats amb els estranys. Elegant i distingit, el llebrer italià és un gos intel.ligent i sensible. Pot convertir-se en tímid si no se l'atén prou. És un magnífic gos de companyia per a persones serenes però no és un gos per tenir en una casa atrafegada amb molts nens, encara que pot conviure perfectament amb nens educats.

21


tal dia farà un any

Integració i por, repte o problema? En ser fràgils i insegurs, tenim por. I aquesta és molt líquida, va d’un lloc a un altre, és a dir, està molt repartida i és irracional: por a perdre el treball, la salut; por a la dependència, a què passarà, al caos... I pot ser que ens paralitzi, ens bloquegi o ens faci temorencs. Per això cal ser valents, preveure-la i, si podem, anticipar-nos-hi. En cas contrari, no tenir-ne, ens pot fer temeraris per excés de confiança. En aquest sentit, hem d’anar en compte perquè els vençuts, a vegades, ho són molt més moralment quan acaben renunciant a ells mateixos. Nosaltres pertanyem a una nació mil·lenària a la riba de la Mediterrània que té una llengua que és la novena del rànquing de la Unió Europea. I, després dels 35 anys darrers de baixa qualitat democràtica de l’Estat espanyol, els diferents poders fàctics i “reals” del qual encara no han entès pas que, almenys formalment, aquest és oficialment plurilingüístic, pluricultural i plurinacional. I sobta molt gratament comprovar amb fets com l’alemany Martin Schulz, actual president del Parlament Europeu i declarat admirador dels llibres de l’escriptor Jaume Cabré i Fabré, que, a més de defensar la nostra cultura i de penjar en consideració, entre moltes altres mostres d’afecte, la senyera al balcó de l’Ajuntament, quan era alcalde de Würselen, entre l’any 1987 i el 1998, per complimentar una parella catalanoalemanya amiga seva amb motiu del seu casament, ens entengui més que certs castellanoespanyols i que ens tingui més respecte que els “hooligans” polítics i mediàtics de la caverna nacionalista espanyola de l’altiplà. En aquest sentit, ha insistit novament i pública, en una entrevista a “Els matins” de TV3, en la seva voluntat que el català pugui ser utilitzat a l’Eurocambra. “Crec que una llengua tan important com el català s’ha de poder parlar al Parlament Europeu”, ha dit, però ha afegit que aquesta decisió “també depèn del govern espanyol”, que hauria de col·laborar per “finançar-lo” (actualment, a aquesta cambra, hi ha 23 llengües oficials). Com és que 22

comentaris d’aquest estil no els escoltem mai de les boques dels dirigents polítics espanyols? Com és que, al Senat, encara no s’hi ha aprovat poder utilitzar habitualment les llengües parlades al seu àmbit territorial? Som o no som, amb tots els drets i deures, com diuen ells, “espanyols”? Allà, amb fets, ells sí que ho tenen clar a la pràctica. I nosaltres aquí? Qui són separatistes? Ens hi defensen i hi divulguen la nostra llengua i manera de ser? A més del tema lingüístic, econòmic, etc., Riudoms també hauria de plantejar-se un Pla Municipal d’Immigració dins d’un marc general d’actuació que tingués com a objectiu la integració real de les persones nouvingudes de fora en tots els àmbits de la vida ciutadana. Quants membres magribins, llatinoamericans o de l’Europa comunitària formen part d’associacions, entitats i serveis locals, per exemple? Molts treballen als nostres camps o llars, empreses o negocis i els seus fills juguen amb els nostres pels carrers i places de Riudoms en català i, en aquest sentit, cal millorar les relacions entre veïns, sigui quina sigui la seva procedència. Els sabem captar? Es deixen? Volen/volem? Amb les dades sociodemogràfiques a la mà (Reus té, per exemple, una població estrangera de 20.832 persones, que representa el 19% del total), podríem tenir una visió de conjunt de la situació actual i valorar les tendències cap al futur. A Riudoms, estan agrupats els immigrats? Com? En quantes entitats? Ja sabem que s’hi mantenen reunions per aprofundir en la tasca de coneixement mutu de les labors que es fan o es poden fer, de les dificultats o opinions, problemàtiques i necessitats, etc. On es queden, però, aquestes informacions?, qui en recull els suggeriments i, a la pràctica, com es concreten? Es podrien fer saber o publicar els projectes per intentar solucionar les mancances detectades a través d’aquest mitjà, del BIM, etc.? El fet immigratori és inherent a la història i al desenvolupament de la humanitat i és

gràcies a ell i a les fusions, transformacions i incorporacions que ha produït que s’han anat configurant la diversitat de cultures, pobles i llengües que avui conformen el nostre planeta. I Riudoms no ha estat mai al marge d’aquest fet ja que n’ha rebudes força. Així, al segle passat, foren primerament les diferents onades d’immigrants arribades en un inici de l’Estat espanyol i de parla majoritària castellana i, després, en els darrers anys i fins ara, d’altres països i continents i amb accents ben diferents. Cal pensar que la condició d’immigrant no els acompanya tota vida: tothom, quan pot, s’acaba assentant en un territori i hi aporta nous costums, idees, idiomes, que generen un dinamisme que transforma la societat d’acollida. Cal trobar l’equilibri que permeti que tota la gent pugui viure sense entrar en conflicte i, tot rebent de nou altres ciutadans, que s’hi incorporaran d’arreu, anar conformant nous paisatges humans que modelaran i enriquiran la nostra gaudiniana vila “joiosa”. Les persones nouvingudes també han de fer un procés de coneixement del seu entorn que els permeti ser uns vilatans sabedors dels seus drets i deures, han (i hem) de voler i han (i hem) de poder comunicar-se(-nos), interaccionar i conviure-hi. És a dir, qualsevol procés d’acollida i d’integració cohesionadora ha de ser eminentment pràctic i ha de considerar tant els acollits com els acollidors i, des de la trobada de diferents realitats, tantes com individus, bastir una xarxa millorada de relacions que posi a l’abast de tots, els que hi eren i els que hi arriben, unes oportunitats millors de construcció d’una vida plena. D’aquí que cal que les iniciatives que procedeixin de diferents actors, serveis municipals i altres institucions o associacions en facilitin la integració i pal·liïn així una mica les mancances d’aquesta complexitat i diversitat associada. Com? Doctors té l’església, diuen. I, de propostes als programes electorals que tothom llegeix, discuteix, valora i que, després, des del poder, s’aprol’om revista de riudoms


tal dia farà un any ven, s’executen i es compleixen, n’hi deuen haver a dojo. Però, mentrestant, hi ha qui recorda la paradoxa que, si bé el dret a emigrar del propi indret -per raons de subsistència, econòmiques o altres- és reconegut universalment, en canvi, el dret a immigrar és qüestionat i sancionat per les polítiques de control de fronteres dels països receptors, pels entrebancs legals a l'establiment permanent dels nouvinguts a la societat receptora (permisos de residència i treball), per les actituds de rebuig de les poblacions, teòricament, acollidores i clarament beneficiàries de l'arribada de gent jove en edat de treballar. No n’hem de tenir por sinó capacitat de no deixar-nos arrabassar res. A “els de fora vindran que de casa ens trauran”, hem de replicar que “De fora vindran, però no ens en trauran” perquè, plegats, hem de saber fer pinya sense cap exclusió, mirar el futur amb il·lusió i no deixar als nostres fills unes condicions pitjors que les que vam trobar nosaltres. Altrament, des del punt de vista d’aquí, es distingeix entre la integració ocupacional, entesa com la inserció en el mercat de treball, i la integració sociocultural, definida com l'acceptació per part dels nouvinguts dels valors, la cultura i els costums propis de la societat receptora, així com la participació en les seves institucions. Avui dia, però, sembla que s’ha de replantejar el fenomen de la integració, de manera que es contempli també des de l'angle dels immigrants i s'abordi a partir d'un nou context jurídic i polític, diversificat culturalment. En definitiva, s'ha de definir el procés d'integració en la doble dimensió de la multietnicitat i la pluriculturalitat -o multiculturalisme, segons la terminologia anglosaxona-. Es tracta de diferenciar clarament el concepte d'assimilació del d'integració, de manera que la integració ens remeti a la interpenetració en igualtat d'elements poblacionals, culturals, polítics, etc., entre els qui ens arriben i els qui ja hi som. Tradicionalment, s'havia acceptat —fins a la creació de la CEE i, posteriorment, de la UE— que l'autòcton tendia a acceptar l'immigrant sempre que aquest renunciés a la seva cultura (idioma, costums, religió) i adoptés la cultura "oficial" de la societat d'acollida, de manera que es confonia l'homogeneïtat cultural amb la cohesió social. D'acord amb aquesta premissa, la diferènnúmero 492 • juny 2012

▲ No val a badar. Tots som poble i, com que res ja no serà pas mai com abans, entre tots els qui hi vivim, hi treballem o ens hi sentim i en volem ser l’hem de saber conservar i millorar. Cal obeir el temps, com ens advertia Ciceró, i continuar així defensant Riudoms com a “vila joiosa” o com la “flor del Camp”. Per molts anys!

cia cultural és percebuda com una amenaça. Per altra banda, els immigrants, tot i que haurien de poder conservar les seves arrels -és a dir, tenir el dret individual de mantenir i practicar les seves tradicions-, també haurien d'acceptar el seu deure d'assumir els drets col·lectius que regeixen la convivència en la societat receptora. D’aquí la importància de considerar la possibilitat que els col·lectius immigrants participin en el procés de presa de decisions sobre les qüestions que els afecten directament o indirecta (treball, habitatge, representació sindical i política). D'aquesta manera, segons els entesos, s'evitaria que s'haguessin d’acoblar unilateralment a allò que els governants, institucions i ciutadans de la societat receptora decideixin per ells. En aquests moments, les polítiques socials endegades per les administracions, tot i que afecten directament la població immigrant, són dissenyades sovint sense comptar amb aquest col·lectiu; només, de manera excepcional, es canalitza la seva participació informal, no institucionalitzada, a través de les associacions ètniques o les organitzacions no governamentals com Càritas, per exemple. En aquest context, no caldria reconèixer ja el dret a votar dels immigrants? No n'hi ha prou que s'associïn i facin sentir la seva veu -encara que l'associacionisme, sens dubte, és un primer pas molt important-, sinó que és necessari, o almenys

convenient, que participin en l'elaboració de les lleis a través, per exemple, de l'elecció dels seus representants en els parlaments o ajuntaments, les quals després hauran de complir i respectar. Amb el reconeixement del dret de vot als col·lectius immigrants s’aconseguiria l'ampliació de la democràcia cap als no autòctons i no naturalitzats residents en un país o població i això, sens dubte, podria ser el fonament de l'estabilitat i el benestar col·lectiu a llarg termini. Un altre efecte important és l'augment de la responsabilitat dels immigrants vers la societat receptora ja que aquests adquiririen tant drets com obligacions (fiscals, polítiques, etc.), a l'igual que la resta de vilatans. Però, de l'atorgament de drets polítics als immigrants no només se'n deriven conseqüències positives, ja que no es pot menysprear la possibilitat que augmentessin els conflictes racistes i xenòfobs, a curt termini, a causa de la reacció d'una població autòctona contrària a ampliar la base de participació en la presa de decisions polítiques sobre afers col·lectius, temorosa (un altre cop la por que dèiem al començament de l’article) de perdre beneficis de reivindicacions històricament guanyades. En fi, de la història, que diuen que es repeteix, no en podríem treure algunes lliçons pràctiques? ✐ Josep M. Toda Serra

23


opinió

El preu d’un sentiment Aquests dies, mentre estic escrivint aquestes línies, els pressupostos generals de l’Estat es troben en una de les fases parlamentàries prèvies a la seva aprovació. Uns pressupostos que la composició del Parlament permet afirmar amb tota seguretat que seran aprovats. Ja se’n coneixen els continguts, i reflecteixen, un cop més, l’habitual discriminació cap a Catalunya, ja que és aquesta la comunitat on més es redueixen les inversions de l’Estat. Per altra banda, l’Estat es nega a transferir a la Generalitat de Catalunya les quantitats compromeses per llei corresponents a diferents conceptes, amb l’excusa de no tenir diners. Diners que sembla que sí que estan disponibles per fer la línia de l’AVE cap a Extremadura o Galícia. En definitiva, que l’espoli al qual ens té sotmesos aquest Estat delinqüent no tan sols no es corregeix, sinó que s’incrementa, i aquesta manca de recursos provoca que qualsevol decisió que pugui prendre el nostre Govern quedi supeditada a la voluntat de Madrid. Aquesta situació d’asfíxia econòmica, des del moment en què no pot ser resolta pel Govern de la Generalitat, posa en evidència, al meu entendre, la fragilitat de l'estructura sobre la qual se sustenta l'Autonomia de Catalunya. Un entramat que només se sosté damunt de dues peces bàsiques: una gran mentida i un sentiment. La gran mentida consisteix en creure’ns que el nostre Estatut d’Autonomia ens dóna la capacitat

24

▲ Segons l’autor, l’Autonomia de Catalunya té una fràgil estructura.

l’om revista de riudoms


opinió per decidir el nostre futur. L’altra peça és el sentiment cap a la nostra nació. I és aquest sentiment el que, tot i la retallada a la qual va ser sotmès l’Estatut que els catalans vam aprovar, ens va fer seguir vivint en el somni, en una il·lusió; ens crèiem que l’espoli era el preu a pagar per mantenir el nostre autogovern i el nostre sentiment. La realitat és que aquest autogovern té la dimensió justa de la llargada de la corda que ens ferma a l’estaca de Madrid, i que des d’allà estiren o afluixen segons la seva voluntat. Un cop conscients d’aquesta realitat, només ens queda el sentiment. Cada cop som més els que pensem que la independència és l’única sortida que ens pot permetre trobar la solució als problemes de Catalunya, però malauradament encara no som prou; i és aquesta realitat la que ens ha de portar a entendre que la nostra feina és la de conjuminar les voluntats dels que se senten ferits en els seus sentiments amb les dels que només se senten ferits en la seva economia; les dels que creuen que la independència és necessària però no possible amb les d’a-

número 492 • juny 2012

quells que la creuen necessària i possible. Un afany, en definitiva, que consisteix en sumar i sumar, fins a obtenir la majoria que ens garanteixi l’èxit en l’objectiu final. Però mentre aquesta majoria no es doni, el que no hem de fer tots aquells que entenem la independència com una necessitat immediata és considerar enemics als que pensen que encara no es donen les condicions necessàries.

No ens podem permetre el trist i estèril espectacle d’estelades i senyeres en constant i mútua agressió per un conflicte permanent de legitimitat en comptes d’unirse i enfortir-se recíprocament en allò que tenen en comú. No podem, en definitiva, perdre de vista qui és el nostre enemic en aquest camí. Si no entenem això és que encara no hem assolit la maduresa necessària com per a poder optar, amb garantia d’èxit, per la nostra independència.

Tots creiem en el mateix; la simplicitat de les coses que ens separen no hauria de ser origen de la profunda divisió que ens afebleix. Hem de trobar el punt on confluir els que pensen que el temps s’esgota i caminen amb determinació cap a l’objectiu, amb aquells que creuen que si a la meta no s’hi arriba amb una gran majoria tot quedarà diluït, el trajecte fet no servirà de res i s’haurà de començar de nou

Mentrestant, poden estar tranquils a Madrid; la colònia nord-oriental està assegurada i seguirà sent rendible fins a l'extenuació, ja que nosaltres seguirem pagant per, almenys, mantenir el nostre sentiment.

Tan absurd és enfrontar-nos amb els que, tot i fer el mateix camí, ho fan a diferent velocitat, com irracional ho és fer-ho per la definició del model polític o social d’aquest Estat que encara no tenim.

✐ Francesc Xavier Bonet

25


retalls de diari

Arriba el senyor rector! Tot coincidint ara en un canvi de rector a la nostra parròquia, ens sembla oportú recuperar un extens article periodístic que es dedicà a l’arribada del nou cap parroquial el 1930, en el qual es detallen tots els actes que es feren durant la seva rebuda i tots els grups que hi participaren. El nou ocupant de la parròquia era mossèn Josep Hortet Pàmies (la Selva del Camp, 1870) i provenia de la Parròquia de Vallmoll. L’article fa una radiografia de tot l’entremat religiós, cultural, social, escolar i municipal que confegia en aquell moment Riudoms. El redactor, Bonaventura Ribas Gimbernat, ens fa saber que l’arribada va tenir lloc el dia 21 de desembre de 1930 en un dia esplèndid, però fred. Els actes van començar a partir de les tres de la tarda a la plaça de l’Arbre. En fer entrada el nou rector va començar una desfilada, que era composta per “niñas del colegio de las Hermanas de la Consolación, niñas de las escuelas de doña Irene Pujol y doña Dolores Hidalgo, Asociación de las Hijas de María, Junta de Cultura, Junta de Señoras de la Virgen del Rosario, niños del colegio de don Amado Mestre y de los colegios nacionales de don Juan Guinovart y don Jesús de Porta, sociedades Círculo Mercantil, Sindicato, Centro Riudomense, Ateneo, Coro Riudomense y orfeón el Primitivo, juntas de cofradías y la de la Sangre, con su presidente, don Trinidad Salvadó, clero, reverendos Jaime Torres, José Basedas, Juan Tomás y doctor Juan Sentís. Seguidamente iba el nuevo señor rector, don José Hortet, con el canónigo don Plácido Sentís, el Ayuntamiento en corporación presidido por el señor alcalde,

26

sus dotes oratorias, haciendo llegar al espíritu de todos los consuelos del «Pax vobis», palabras que comprendían un saludo a toda la población. / Seguidamente en el salón de la casa rectoral se sirvió un lunch a los asistentes dejando gratísimo recuerdo la fiesta” (La Vanguardia, 26-XII-1930, p. 11.)

▲ Mn. Josep Hortet Pàmies, l’any 1936.

don Juan Salvadó, juez municipal, don Teodoro Cavallé, y el diputado provincial don Tomás Llecha, y el cabo del distrito del somatén, don José Pallarés, y los cabos de pueblo Miguel Llorens y Jaime Anguera Tió, acompañados del cabo de partido José Rovira, recorriendo las calles Arrabal, Mayor, Galanas, San Bonifacio, Plaza, llenándose por completo la parroquial.” (La Vanguardia, 26-XII-1930, p. 11.) Els actes van continuar de la manera següent: “El nuevo rector se revistió y se posesionó con los ritos de costumbre. Subió al púlpito el canónigo señor Sentís, demostrando una vez la gran satisfacción de presentar al nuevo rector, agradeciendo el recibimiento hecho en este acto. / Seguidamente subió el doctor Hortet al púlpito dirigiendo la palabra a sus nuevos feligreses agradeciendo el espléndido recibimiento y probándoles con elocuencia

Es va aprofitar la diada per estrenar la nova il·luminació de la plaça de l’Església. El pas d’aquest cap rectoral va coincidir amb l’adveniment d’una nova època política, la Segona República. Per a mossèn Hortet Riudoms fou el seu darrer destí, com ens comenta aquesta gasetilla: “Su Emimemcia el Sr. Cardenal Arzobispo, atendiendo la petición del Rdo. don José Hortet, Cura Párroco de Riudoms, le ha concedido pudiera retirarse en su parroquia y residir en la ciudad de Reus, cumpliendo las cargas de la Capellanía erigida en la iglesia de las Hermanitas de los Pobres, de dicha ciudad. (La Cruz, 9-III-1935, p. 5.) Aleshores el rector fou substituït per mossèn Francesc Duch Castañé. Durant la seva estada al poble, Mn. Hortet ajudà molt la família de Paulí Mestre Solé, organista de l’església, que passà a residir en unes dependències de la planta baixa de la rectoria i que duia la porteria. Aquesta generositat del prevere fou compensada en esclatar la Guerra Civil. Un dels fills, Paulí Mestre Guinjoan, per mitjà de la seva vinculació amb el Comitè local, va poder protegir el sacerdot. Es conta que Paulí va aconseguir un vehicle, va camuflar dalt el capellà i el va traslladar fins a França perquè no fos objecte de persecució. El prevere va morir a Reus el 1940. ✐ Joan Torres Domènech

l’om revista de riudoms


vida sana

Epicondilitis o colze de tennista L’epicondilitis, anomenada així pels països europeus, és la lesió més freqüent del colze. En el nostre país per referir-nos a aquesta patologia l’anomenem també colze de tennista, ja que és una afectació comuna en tennistes, tot i que en l’actualitat és molt freqüent en lesions laborals, mecànics, perruqueres, professions en què fan moviments que generen una vibració (martell), etc. La lesió es produeix a causa de microtraumatismes de tracció repetitius a nivell de la insersió dels músculs epicondilitis. Secundàriament a aquesta irritació es produeix una inflamació, que si no es tracta amb rapidesa es fibrosa el tendó formant una tendinosi. La causa de l’epicondilitis es pot trobar a distància, com una afectació a nivell cervical o una compressió del nervi radial, que ens pot donar un dolor a nivell del colze. La simptomatologia d’aquest procés és dolor a la part externa del colze que irradia a l’avantbraç i també pot irradiar a la part posterior del braç, fins a produir una pèrdua de força a nivell de la mà. El dolor nocturn és comú quan hi ha una afectació del nervi. Aquesta patologia acostuma a produir incapacitat, per tant és important el tractament de fisioteràpia, ja que s’activarà una mobilització cel·lular, una proliferació de substàncies fonamentals, una formació de col·lagen per curar el teixit connectiu lesionat. En el tractament de fisioteràpia consisteix en:

número 492 • juny 2012

▲ La colzera per a l’epicondilitis alleuja el dolor que provoca una sobrecàrrega de la zona.

- Disminuir dolor i inflamació: gel, ultrasó i corrents elèctriques (TENS) - Recuperar el teixit: Massatge transvers profund (Cyriax) - Descarregar la musculatura: massatge de descarrega. - Estiraments de la musculatura de l’avantbraç. - Exercicis excèntric de la musculatura afectada. - Recentrar el cap del radi en cas de

descentratge. - Mobilització del nervi radial en cas d’afectació d’aquest. - Prevenció: ús de contencions elàstiques del colze, per absorbir les vibracions i els microtraumatismes, mantenir el nivell de flexibilitat de la musculatura (estiraments), etc. ✐ Alba Font Fisioterapeuta

27



L'Om 492