Page 1

www.lom.cat

Riudoms surt al carrer per la festa major d’hivern En el marc de la festa, es va celebrar la 14a Trobada de Sacaires 2,5 milions d’euros de la Generalitat per a la construcció de l’Escola Cavaller Arnau

La riudomenca Natàlia Garcia impulsa un projecte perquè els nens vencin la intolerància alimentària

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

núm. 487 ■ gener 2012 ■ any XLIII ■ 4,50 €

l’om

revista de riudoms


Els Sacaires tornen de nou a Riudoms

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ La 14a Trobada de Sacaires va arribar a Riudoms a finals de gener, de la mà de la Festa Major de Sant Sebastià.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Les formacions participants van arribar a Riudoms procedents de diferents indrets de Catalunya, però també d'altres punts menys propers.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ L'objectiu de la cita és posar de relleu la música tradicional per mitjà del protagonisme del sac de gemec i d’altres instruments similars.


editorial

El cas dels vestits Premi Gaziel de Periodisme 1984 Premi Andreu de Bofarull 1985 Premi Ventura Gassol 1994 Premi Gaudí de Periodisme 2002 Membre fundador de l’ACPC

■ EDITA Associació Cultural Amics de l’Om Plaça de l’Església, 3, 2n 1a 43330 RIUDOMS Apartat de Correus 88 www.lom.cat info@lom.cat ■ EDITOR/DIRECTOR Xavier Fortuny Torres Tel. 676 436 505 ■ SUBDIRECTOR Ferran Calabuig Cardona ■ COORDINACIÓ GENERAL Riudoms Edicions Tel. 977 302 520 info@lom.cat

■ FOTOGRAFIA Josep Maria Font Massó Francesc Bedmar Blaqué Antoni Font Anguera ■ PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS Tel. 977 302 520 admin@lom.cat ■ DIPÒSIT LEGAL T-3246-68 Nota de l’editor L’Om no comparteix ni es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats. Les fotografies publicades estan emprades pel dret del copyright, per la qual cosa no es poden reproduir sense l’autorització de la revista. Preu de l’exemplar: 4,50 € Preu de les subscripcions: 38 € l’any Per a subscriptors de fora de l’Estat: 75 € (avió). L’Om es ven a: Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa, Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet. Amb el suport de:

Ajuntament de Riudoms

número 487 • gener 2012

La decisió es va prendre per un molt estret marge, cinc vots a favor de l’absolució de Camps i Costa, quatre en contra. Camps i Costa estaven acusats d’haver rebut obsequis –vestits, principalment– de membres de la trama Gürtel, oferts en atenció a la seva condició de càrrecs públics. El judici va començar a mitjans de desembre i el desenllaç favorable a Camps, que va dimitir de president de la Generalitat per afrontar el judici, permetrà ara al PP valencià anar un pas més enllà del que ja va fer en les eleccions autonòmiques: si aleshores va interpretar el clar triomf del PP com una ‘absolució a les urnes’, ara es pot presentar també amb l’absolució de debò, als jutjats. De fet, la primera reacció del PP valencià ja va en aquesta direcció: “Ara arriba el moment que demanin perdó els que no han respectat la presumpció d'innocència”, va dir en un comunicat el secretari popular del partit, Antonio Clemente, que va afegir que els seus adversaris “no han aconseguit guanyar als tribunals el que no van guanyar a les urnes”.

■ REDACCIÓ Mònica Just Rosals Josep Maria Toda Serra Joan Torres Domènech

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

El jurat popular va absoldre Francisco Camps del càrrec de suborn passiu de què estava imputat en l’anomenat ‘cas dels vestits’, una peça separada del ‘cas Gürtel’, en què hi ha implicats destacats dirigents del PP, principalment al País Valencià i a la Comunitat de Madrid. El diputat autonòmic i exsecretari del PP valencià Ricardo Costa també va quedar absolt. El veredicte va ocasionar una explosió d’alegria entre els seguidors de Camps, fins al punt que el jutge va haver d’ordenar desallotjar la sala.

Era una notícia esperada: si el judici ja portava gairebé un parell de mesos arrossegant-se entre declaracions, informes pericials i deliberacions, el cas ja portava als mitjans i marcant- més aviat amagant- l'actualitat des de 2009. Finalment el polèmic jurat popular- les deliberacions del qual no han estat exemptes de polèmica, amb joves de Nuevas Generaciones deixant-se fer fotos en l'hotel on deliberaven- s'ha manifestat per l'opció de no culpables per a Camps i Costa per un estret marge: 5-4. Tot i que es pot recórrer en cassació al Tribunal Suprem espanyol, és improbable una revisió del cas, i cas que es produís encara tardaria uns anys. Més enllà del debat jurídic que s'ha produït- on s'ha demostrat la feblesa de les proves presentades per la fiscalia i la conveniència de separar el cas dels vestits del sumari principal de finançament il·legal del PP- la decisió del jurat obre diferents escenaris. En primer lloc la situació que s'obre en el si del PP, on el govern tecnocràtic de Fabra es retroba amb un temible opositor intern que, si bé es descarta que torni a ser president, és possible que vulgui recuperar quotes de poder; però sobretot en les files de l'oposició, que ha fiat tot el seu crèdit polític als tribunals i a la decisió del jurat durant tres anys. Un temps que no han invertit en consolidar una alternativa al PP, que continua arrasant en tots els comicis. Desconsiderar l’opinió dels teus conciutadans no és la millor manera de mirar d'influir en política...

CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP

3


actualitat

Riudoms aprova un pressupost de 5,4 milions d’euros S’han eliminat les despeses que no es consideren necessàries, com els costos de formar part del Consorci de la Televisió Digital del Camp o del Consorci del Camp de Tarragona.

L’Equip de Govern ha elaborat el pressupost “tenint en compte tres principis fonamentals: que sigui un pressupost realista, amb contenció de la despesa i molt prudent”. En primer lloc, doncs, l’alcalde parla d’un pressupost que té en compte principalment l’actual context econòmic, i per la qual cosa s’han fixat prioritats en els serveis municipals bàsics que configuren l’estat del benestar. Però no només per això, sinó que el govern riudomenc també el defineix com realista “perquè conté uns ingressos que són els que realment estan garantits, i per tant no s’inclou cap actuació i inversió que no tingui el finançament assegurat”.

4

En segon terme, quan parlen de contenció de la despesa pretenen seguir la línia del que ja s’ha fet en els darrers anys. Així, s’ha decidit eliminar aquelles despeses que no siguin necessàries per als vilatans, com ara els costos de formar part del Consorci de la Televisió Digital del Camp o bé del Consorci del Camp de Tarragona. Tot plegat s’ha fet, segons destaquen des de l’equip de govern, contemplant l’escenari més negatiu possible quant a ingresos i despeses. Així, per un costat suposa les màximes despeses necessàries per oferir bons serveis municipals, i

‘‘

per l’altre considera els ingressos municipals que s’obtindrien en els pitjors dels casos. Precisament l’alcalde vol posar alguns exemples que, segons ell, demostren aquesta “prudència” que caracteritza la partida pressupostària d’enguany. I és que, malgrat l’anunci que els ingressos per Participació en els Tributs de l’Estat seran superiors al 2011, al pressupost se suposa que seran els mateixos que l’anterior. D’altra banda, la partida pressuposa que els ingressos que l’Estat va fer erròniament el 2008 i 2009 i que, en principi, es podran tornar durant 10 anys, s’hauran

‘‘

En la sessió plenària del passat 29 de desembre, l’Ajuntament de Riudoms va aprovar els pressupostos per aquest any 2012, amb els vots a favor de l’equip de govern (CiU) i les abstencions de l’oposició (ERC i PSC). Finalment, doncs, la partida serà de 5.407.725 euros, “i s’ha fet amb la voluntat de no generar dèficit, és a dir, anivellant ingressos i despeses”, subratlla l’alcalde, Josep M. Cruset.

L’Equip de Govern ha elaborat un pressupost “que sigui realista, amb contenció de la despesa i molt prudent”

l’om revista de riudoms


actualitat de retornar en la meitat de temps: 5 anys. També s’’ha considerat una baixada dels ingressos provinents del Fons de Cooperació de la Generalitat, i s’ha suposat que les aportacions d’altres administracions per la Llar d’Infants i Escola Municipal de Música segueixin sent menors. A més, no s’ha contemplat cap subvenció addicional d’altres administracions i s’ha considerat una reducció a la meitat dels ingressos que l’any 2011 es van obtenir de les llicències d’obres. “Tot i considerar tots aquests escenaris negatius, s’ha presentat un pressupost equilibrat entre ingressos i despeses i que, per tant, segueix garantint la totalitat dels serveis municipals”, detalla Cruset. Per altra banda, el govern local vol destacar la feina feta en la gestió econòmica dels últims anys, remarcant que el seu endeutament és del 65%, és a dir, gairebé la meitat del que es pot endeutar un ajuntament sense sol·licitar cap autorització. L’estalvi net de les arques municipals és de 835.000 euros. JOSEP MARIA FONT MASSÓ

✐ Mònica Just Rosals

número 487 • gener 2012

▲ Ple de l’Ajuntament de Riudoms, el dia de la seva constitució.

5


actualitat

No s’aplicarà cap pujada de l’IBI El tipus impositiu quedarà en un 0,63%, la mateixa xifra del 2011 El Govern de l’Estat ja ha començat a donar a conèixer algunes de les seves mesures anticrisi, i una d’elles afectarà directament a milions de ciutadans. Es tracta de la pujada de l’Impost de Béns Immobles (IBI), que es realitzarà tenint en compte en quin any es va fer l’última revisió cadastral. Així, les poblacions que van aplicar la revisió abans del 2001, ara l’hauran d’actualitzar amb un increment del 10%. Els que ho van fer entre 2002 i 2004, d’un 6%, i els que ho van fer entre 2008 i 2011, d’un 4%, a banda de les pròpies mesures que puguin haver pres els ajuntaments. Tot i això, Riudoms no patirà les conseqüències d’aquesta mesura perquè l’Ajuntament ja va aplicar, fa pocs anys, una actualització urbanística que va comportar un augment de l’IBI. Així, doncs, i tenint en compte que tampoc s’ha augmentat el tipus impositiu (que és el que l'Ajuntament pot apujar o abaixar), el coeficient quedarà en el mateix 0,63 de l'any 2011. “En aquest mateix sentit, i per tal de facilitar les coses als ciutadans, hem aprovat que l'IBI es fraccionarà en tres períodes i així es posarà a cobrament en tres moments separats de l'any”, explica l’alcalde, Josep M. Cruset. Ara, Riudoms es troba entre els 11 municipis del conjunt del Camp de

6

Tarragona que es podran escapar de l’increment imposat per l’Estat, que en d’altres indrets sacsejarà encara més l’economia dels ciutadans. La resta de poblacions que tampoc l’hauran d’aplicar són Alcover, Almoster, Les Borges del Camp, Altafulla, La Secuita, Sarral, Les Piles, Vilarodona, Rodonyà i Els Garidells.

SORPRESA DESAGRADABLE Tot i que a Riudoms no li afecta, són molts els ajuntaments de la comarca que s’han endut una sorpresa desagradable amb l’anunci de la pujada de l’IBI de Mariano Rajoy. I és que molts d’ells havien aprovat al plenari d’ordenances de finals de 2011 el seu propi increment, i ara, els que portaven més anys sense revisar el cadastre han vist com Madrid els imposa un 10% més.

seva pujada i la que ha decretat l’Estat, l’augment arribarà fins al 50%. En aquest petit poble de la comarca havien aprovat una pujada del 40% (passant el coeficient de 0,49 a 0,69) però ara s’han d’adaptar al doble IBI. A Maspujols els ha passat el mateix, ja que havien aprovat una pujada del 4% i ara es topen amb la mesura del govern de l’Estat, però l’Ajuntament vol moure tots els fils necessaris per evitarho. I no serà l’únic, ja que l’Associació Catalana de Municipis –de la qual Maspujols en forma part- ja ha anunciat que presentarà una proposta formal per invasió de competències per part del govern espanyol. La Selva del Camp i Pratdip també patiran les conseqüències de l’IBI de Rajoy, entre moltes altres poblacions.

ORDENANCES 2012 A Vinyols, per exemple, l’Ajuntament va aprovar un increment de l’11,76%, però ara s’han topat amb el doble IBI, i el coeficient arribarà a l’1,04. De fet, són moltes les poblacions que es troben en situacions similars, i els alcaldes critiquen que ningú els avisés ni els deixés temps per reaccionar. I és que les ordenances ja estan aprovades i fins l’any vinent no hi ha cap solució possible. A l’Albiol també els ha afectat de ple, i la xifra encara s’ha disparat més. Entre la

El coeficient de l’IBI per aquest any 2012 es va aprovar a Riudoms en el ple d’ordenances fiscals, celebrat a finals d’any. En total, hi ha 22 ordenances, de les quals 14 s’han congelat, tres s’han ajustat en funció de l’augment de preu que les empreses proveïdores dels serveis aplicaran, i en les cinc restants s’han augmentat només l’Índex de Preus de Consum (IPC).

✐ M. J. R.

l’om revista de riudoms


actualitat

La Generalitat atorga 2,5 milions per a la construcció de l’edifici de l’escola Cavaller Arnau La contrucció del centre és una llarga reivindicació de la comunitat educativa de la vila Els pressupostos de la Generalitat eren la gran incògnita per aquest 2012, ja que d'ells depenien importants projectes de molts municipis de la demarcació. Entre la llarga llista d'actuacions, destacava una de les principals inversions de Riudoms en matèria educativa: l’Escola Cavaller Arnau, un equipament llargament reivindicat i que ara sembla que comenci a ser una realitat. I és que el Govern d’Artur Mas ha destinat una quantitat de 2,5 milions d’euros a la construcció d’aquest nou centre educatiu, desencallant així un projecte que feia anys que s’arrossegava. El centre, ara mateix, està funcionant en altres instal·lacions educatives –a les escoles velles-, però tant el professorat com els pares i mares esperaven des de fa temps la notícia que els anunciés la construcció del seu propi edifici. Tot va començar quan l'Ajuntament va fer la cessió dels solars a la Generalitat de Catalunya, l'any 2008. El Govern d'aquell moment no va incloure el projecte entre les seves prioritats, i no va ser fins a més endavant, després de reiterades queixes de l'Ajuntament als responsables del llavors Departament d'Educació, quan van començar els tràmits per a construir-la. En aquell moment la Generalitat va determinar que les obres s'havien de finançar mitjançant un préstec que l'Institut Català de Finances (ICF) faria a la pròpia Generalitat. Però finalment, i després de mesos de tràmits, l'ICF no va fer el préstec al Govern català per a construir les escoles que volia, per la qual cosa la del Cavaller Arnau va quedar aturada i sense data d'inici. Amb l'entrada del nou govern a la Generalitat, el consistori es va tornar a posar en contacte amb els actuals responsables del Departament d'Ensenyament. “Amb la Directora dels Serveis Territorials i el propi Director General d'Ensenyament, es va determinar que l'escola Cavaller Arnau era priorinúmero 487 • gener 2012

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Edifici de les escoles velles, on fan classes actualment.

tària i que calia fer el possible per a trobar el finançament per a construir-la”, recordava l’alcalde, Josep M. Cruset. Després d’aquest primer contacte van anar continuant les converses, i durant els darrers sis mesos s’han mantingut constants reunions per aconseguir que el Departament d'Economia i Finances dotés pressupostàriament la construcció de la nova escola. Finalment totes aquestes gestions han donat resultat i actualment, el pressupost de la Generalitat contempla, entre les poquíssimes inversions que es podran fer al Camp de Tarragona, la construcció de l'Escola Cavaller Arnau de Riudoms. “Tot i les bones noticies, s'ha de ser extremadament prudent, perquè els

temps actuals, de delicadíssima situació econòmica per part de la Generalitat, fa que s'hagi de ser cautelós fins que no s'hagin iniciat les obres”, explicava l’alcalde, Josep M. Cruset qui, malgrat tot, vol ser optimista perquè creu que l’Ajuntament ha fet una bona feina, “amb dedicació i constància”, que per fi ha donat els seus resultats. Ara, però, i malgrat els inevitables efectes de la crisi, sembla que les coses van per bon camí, i si finalment es continua endavant amb aquest projecte, la vila de Riudoms guanyarà un equipament educatiu que donarà resposta a les creixents necessitats demogràfiques, educatives i socials dels riudomencs i riudomenques. ✐ Mònica Just Rosals

7


actualitat

Polèmica per la fixació dels preus de l’avellana per part de la Llotja de Reus Els pagesos han tornat a alçar les seves veus per denunciar el procés de fixació dels preus de l’avellana per part de la Llotja de Reus. El sindicat es mostra molt crític amb el paper que està jugant la Llotja en tot plegat, per la qual cosa, i tal com va anunciar a principis de gener el responsable de la fruita seca del sindicat, Rafel Español, han presentat una denúncia al Tribunal de Competències. I és que els agricultors creuen que els membres de la Llotja s’estan enriquint a costa seva, intervenint en el preu de l’avellana. Els motius que han portat Unió de Pagesos a fer aquestes reivindicacions són diversos. Asseguren que des de fa ja un parell d’anys han anat constatant una “alarmant” diferència entre els preus fixats a Reus i els d’altres indrets com Itàlia o Turquia i que, de fet, el preu mitjà equivalent a aquests altres països se situava fa unes setmanes en 2,29 euros la lliura, molts punts per sobre que el de Reus, que en l’última fixació es quedava en 1,73. Aquesta diferència, segons denuncien els pagesos, està provocant pèrdues molt importants per al sector. Llavors mateix, la Cambra va sortir al pas i va emetre un comunicat en el qual negava que la Llotja de Reus, com totes les altres, pogués tenir beneficis d’una suposada concentració de preus, remarcant que la seva independència l’exclou d’una possible prohibició dins de la Llei de Defensa de la Competència. Així mateix, la corporació cameral també va assegurar

8

que no és cert que hi hagi diferències significatives entre els preus de la Llotja de Reus i els mercats italians i turcs, i va recordar finalment que els preus que fixen són orientatius i no pas d’obligat compliment.

zar el cas. La seva intenció és que l’expedient serveixi per obtenir més elements dins dels processos de vigilància que ja duen a terme habitualment en el procés de fixació dels preus.

El sindicat va lamentar, a principis de mes, la passivitat del conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, a qui responsabilitzen de la situació entorn a la fixació dels preus de la Llotja, i es van mostrar disposats a convocar mobilitzacions, però finalment han quedat aturades.

Un parell de dies després, membres del sindicat agrari es van reunir amb els directors generals d’Agricultura i Alimentació per tal d’intentar apropar posicions. Finalment, doncs, el resultat de la trobada va ser força satisfactori per als pagesos, que van decidir congelar les mobilitzacions, a l’espera que la Generalitat es reuneixi amb la Llotja. Llavors, tornaran a valorar els passos a seguir.

LA GENERALITAT FA EL PAS Però no tot va quedar així. El passat dia 23 de gener, el departament d’Agricultura va obrir un expedient informatiu per analit-

✐ Mònica Just Rosals

l’om revista de riudoms


actualitat

La campanya de l’oliva finalitzarà amb un 63% menys de producció que els anys anteriors Unió de Pagesos adverteix que, amb la collita d’olives pràcticament acabada, la campanya 2011-2012 es tancarà amb una producció de 13.249 tones, un 63% menys que la mitjana de la producció de les campanyes que van entre el 2008 i el 2010, i que va ser de 35.823 tones. Aquesta important davallada de la producció, bàsicament causada per la forta sequera patida enguany, juntament amb l’abaixada de preus en origen, suposarà unes pèrdues de quasi 51 milions d’euros per al sector durant la campanya de comercialització 2011-2012. El sindicat recorda, però, que el principal problema que pateix el sector és l’agreujament de la crisi de preus, campanya rere campanya, que en el cas de l’olivera es va iniciar en la campanya 2007-2008, i que ja ha comportat una pèrdua d’ingressos de més del 40% per als productors catalans, que han vist com els preus s’han enfonsat des dels 0,60 euros el quilo l’any 2005 fins als 0,30 euros el quilo del 2010 i el 2011. Unió de Pagesos ja va alertar al maig del 2008 que la crisi de preus no responia a raons de mercat sinó a la pressió exercida per la gran distribució i a la submissió d’envasadors i industrials a aquesta pressió perquè els preus anessin a la baixa. En aquest sentit, el sindicat ha interposat denúncies, aquests últims anys, davant l’organisme competent de l’administració en detectar olis d’oliva de qualitat inferior a la que indicava l’etiqueta, olis d’oliva mal etiquetats i indicis de pràctiques com presumpta

número 487 • gener 2012

venda a pèrdues o abús de la posició de domini. Entre les propostes que ha reiterat el sindicat per tal de pal·liar la situació de crisi hi ha investigar les presumptes pràctiques il·legals de la gran distribució, incrementar els controls en l’etiquetatge, adequar la fiscalitat dels productors a la pèrdua d’ingressos, fomentar l’ús de l’oli d’oliva dins les institucions catalanes o substituir l’actual mecanisme d’emmagatzematge privat per un de retirada de producte del mercat. Quant als efectes de la sequera, Unió de Pagesos ha demanat al departament d’Agricultura que articuli un ajut d’Estat per als productors més perjudicats per tal

d’evitar l’abandonament de les explotacions. El sindicat proposa que l’ajut es dirigeixi només a aquells agricultors a títol principal que hagin patit pèrdues superiors al 30% de la seva producció, i que aquesta suposi una part significativa dels seus ingressos. A més, el sindicat també ha proposat al Govern català com a mesura a curt termini ampliar el període de carència dels préstecs subscrits pels titulars d’explotacions d’olivera, i al Govern de l’Estat, una adequació de la fiscalitat, beneficis fiscals, exempció durant un any del pagament de les quotes de la Seguretat Social. ✐ Redacció

9


actualitat

L'episodi de contaminació de l'aigua de l'Ebre compleix una dècada Des de llavors, el CAT ha intensificat els controls Ara fa tot just deu anys de l'episodi de contaminació que va arribar a centenars de llars de les nostres contrades. Els fets es remunten al 4 de gener de 2002, quan el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) va haver de tallar durant gairebé un dia sencer la captació d'aigua de l'Ebre a causa d'un problema de contaminació causat per la presència de mercuri. Tot i això, aquesta interrupció en el subministrament no va arribar a temps, ja que l'aigua contaminada -triplicava els nivells permesos- ja havia arribat a diverses poblacions de les mateixes Terres de l'Ebre i també del Camp de Tarragona. Malgrat que fins i tot van aparèixer peixos morts al riu, en aquell moment les autoritats van voler remarcar que no hi havia risc per a la població. Però aquesta crisi va posar sobre la taula la necessitat de millorar el control de la qualitat de l'aigua i els sistemes de detecció d'incidències. Per tot plegat, el CAT ha invertit, en els últims deu anys, més de 50 milions d'euros per tal d'impedir que torni a succeir res similar. Entre les diferents mesures que s'han implantat, destaca la instal·lació, ara fa tres anys, dels filtres de carbó actiu a la planta de tractament de l'Ampolla, que permeten filtrar l'aigua a partir de carbó actiu en gra, a través del qual s’absorbeixen i neutralitzen els metalls pesants, com per exemple el mercuri. També es va fer un nou laboratori que realitza dues anàlisis diàries de la presència de mercuri a l'aigua, entre d'altres proves, i s'han ubicat al llarg del tram final del riu una sèrie d'estacions (instal·lades pel mateix CAT i per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre) on es mesuren més d'un centenar de paràmetres i on es pot detectar ràpidament qualsevol incidència. Finalment, ara fa un parell d'anys que es va establir un pla d'emergència, per tal de fer front a episodis de contaminació, i que requerix que es realitzin simulacres anualment. 10

CEDIDA

▲ Dipòsit Regulador de l'EB2 a l'Hospitalet del'Infant.

EL CAS DE RIUDOMS En el cas concret de Riudoms, disposa de tres orígens de subministrament d'aigua: el pantà de Riudecanyes, els pous i mines municipals i el minitransvasament. Tota aquesta combinació fa que la dissolució de l'aigua procedent de les tres vies faci disminuir per tres les possibles concentracions excessives de mercuri.

Sigui com sigui, des del 2002 no s'ha tornat a produir cap episodi similar, ja que la majoria d'incidències són causades per la presència de calç o pesticides quan els nivells del riu són més baixos.

✐ Redacció

l’om revista de riudoms


actualitat

Dues alumnes del professor Josep M. Toda Serra guanyen un concurs de poesia en sms Com va publicar el Diari de Tarragona (dissabte, 26 de novembre de 2011, pàg. 5), dues alumnes del professor Josep M. Toda Serra de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, la Clara Larrañaga de Bofarull i la Sheila Espinosa Gómez, van rebre el passat dilluns 28 de novembre de 2011 a Barcelona un premi per la seva creativitat literària. Així, dins de les activitats per fomentar la creativitat literària i el gust per la lectura que organitza cada curs per al seu alumnat l’esmentat professor, ambdues van ser presentades al concurs “Itàlia i el Mar” en la modalitat de missatges de text de mòbil (SMS) poètics que convocà, durant el curs acadèmics 2009-2010, la companyia Grimaldi Lines amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. El jurat, format per la Sra. Laura Borràs, professora de Teoria Literària, i pel Sr. Raffaele Pinto, professor de Literatura Italiana, ambdós de la Universitat de Barcelona, va decidir atorgar el veredicte següent: - En la categoria SMS Poètic (llargada màxima de 160 caràcters): la guanyadora ha estat la Clara Larrañaga de Bofarull, que llavors feia 4t d’ESO, amb el “Poema del Mar”, que va ser guardonada amb un iPod clàssic. El jurat també va acordar concedir una menció especial en la categoria SMS poètic a la Sheila Espinosa Gómez, de llavors 1r de Batxillerat, amb el seu poema “El palau del fons del mar”, ambdues de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona.

número 487 • gener 2012

LLUCIÀ SÁENZ DE SAN VICENTE BASCO

▲ Josep Maria Toda amb la Clara Larrañaga de Bofarull, alumna guanyadora del concurs d'àmbit nacional d'SMS poètics.

SMS POÈTIC Poema guanyador Poema del mar Refugi de savis, de solitaris, de pensaments, desert immens. Furiós i tranquil, final infinit, principi del blau. Sota el teu sol m’he retrobat com un vaixell que onada enllà ha fondejat. Autora: Clara Larrañaga de Bofarull, llavors estudiava 4t d’ESO

I menció especial per aquest poema El palau del fons del mar Els dofins hi juguen talment com infants i es tiren petxines amb els pops gegants. Hi ha una cova fonda de sostre empedrat, amb nacre i perles i estrelles de mar. Asseguda a les roques, jo t’escolto, mar. Autora: Sheila Espinosa Gómez, llavors estudiava 1r de Batxillerat ✐ Redacció

11


actualitat

L'Hospital Joan XXIII engega en un projecte perquè els nens vencin la intolerància alimentària La docotora riudomenca Natàlia Garcia n'és la impulsora El Servei de Pediatria de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona -amb la metgessa riudomenca Natàlia Garcia al capdavant- ha començat a treballar en un mètode per aconseguir que els nens i nenes al·lèrgics a determinats aliments els puguin arribar a tolerar. La tècnica consisteix en anar introduint petites quantitats dels aliments als quals els infants són al·lèrgics, però l'administració es duu a terme durant diverses setmanes, incrementant les dosis molt lentament, seguint una pauta determinada i fins arribar a una quantitat màxima tolerada. Així, l'augment es fa un dia a la setmana al mateix hospital, i després el tractament continua al domicili particular del nen al llarg de tota la setmana, durant la qual es manté l'última dosi que s'ha tolerat al centre sanitari. Natàlia Garcia reconeix que, perquè tot plegat funcioni, "és molt important la comunicació i la confiança amb la família perquè pugui respondre adequadament si el nen té una reacció quan sigui a casa", un fet que considera totalment imprescindible per tal de poder iniciar el protocol. A més, també vol deixar clar que no tots els nens poden accedir a aquest tractament, sinó que cal que tinguin una edat i unes característiques concretes. I és que hi ha determinades al·lèrgies -sol passar molt amb la llet o amb l'ou- que apareixen quan un infant és molt petit, però que desapareixen soles amb el pas dels anys. Per això, és necessari que el nen hagi arribat ja a una edat on sigui segur que ja no li marxarà. Garcia ja ha començat a utilitzar aquesta tècnica amb un pacient d'11 anys que és al·lèrgic a l'ou i que ara, uns mesos després d'haver-se iniciat en el tractament, ja pot fins i tot menjar-se una truita. Van començar amb el protocol a finals d'estiu, quan li va començar a donar ou liofilitzat i en dosis molt petites. Poc a poc, les van anar incrementant, fins 12

MÒNICA JUST ROJALS

▲ Natàlia Garcia, impulsora del projecte.

arribar al final del procés, poc abans de les festes de Nadal. "Ara, ha de seguir prenent l'aliment de manera continuada, perquè el cos s'hi acostumi", explica la pediatra, satisfeta del resultat d'aquesta primera experiència. I és que ara ja es pot dir que el nen ja no és al·lèrgic a l'ou. Després d'aquest primer pas, la pediatra ja està pensant en continuar endavant amb el protocol amb altres infants, això sí, sempre que compleixin els requisits necessaris. L'interès de Natàlia Garcia en aquest camp va venir ja fa anys. Ella, una vegada acabada la carrera, va fer la residència de pediatria al Joan XXIII de Tarragona, i després va fer un màster de dos anys d'Immunoal·lèrgia pediàtrica a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. En tornar a Tarragona, va començar-se a encarregar de l'al·lèrgia pediàtrica, des d'on ara ha engegat aquest nou projecte.

ELS PREDECESSORS El protocol ja es va començar a implantar fa uns anys en grans hospitals, i ara arriba al Joan XXIII de Tarragona gràcies a la iniciativa de la Natàlia Garcia, que a dia d'avui és l'única metgessa d'al·lèrgia pediàtrica del centre. Tot i això, al Joan XXIII ja fa un parell d'anys que s'utilitza en adults, i l'al·lergòloga Vanessa Gázquez ja l'ha utilitzat en tretze pacients. La intenció principal de la desensibilització a aliments no és tan sols que els pacients puguin arribar a prendre l'aliment al qual són al·lèrgics i els productes que el contenen, sinó també millorar la seva qualitat de vida i incrementar la seguretat davant d'una ingesta accidental.

✐ M. J. R.

l’om revista de riudoms


actualitat

Medalla d’or de la ciutat de Barcelona per a Josep Maria Subirachs Des de 1987 es dedica a esculpir la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família Al majestuós Saló de Cent de la ciutat de Barcelona i amb una sala plena de gom a gom, vàrem assistir a l`acte d’homenatge llargament esperat, del reconeixement oficial als mèrits artístics i humans del gran escultor Josep Maria Subirachs. Es llastimós que un gran creador de la talla gegantina de Subirachs, hagi de lluitar tota la seva vida, contra una continuada campanya d’ incomprensió envers la seva obra, fins arribar a causar-li, (en paraules de la seva filla Judit) un dany moral que l’ ha afectat, en gran manera al seu delicat estat de salut actual. Judit Subirachs, va rebre, en nom del seu pare, la Medalla d’ Or de la Ciutat de Barcelona de mans de l`alcalde Xavier Trias que Judit va rebre emocionada amb un parlament farcit de paraules en defensa de la gran obra del seu pare. El (passant-representant) de Subirachs Artur Ramon , va enumerar la trajectòria artística i creativa des de els orígens, la seva dimensió mundial, i el final, amb la seva descomunal aportació a la Façana de la Passió de la Sagrada Família. Cal recordar que des de 1987 es dedica bàsicament a dissenyar i esculpir la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, actualment el projecte escultòric més gran del món. Per aquest motiu visqué i

número 487 • gener 2012

FRANCESC BEDMAR

▲ Judit Subirachs, filla de l’escultor, recollint la medalla d’or de mans de l’alcalde Trias.

treballà durant anys en un modest habitatge situat a l'interior del propi temple de la Sagrada Família, a imatge i semblança de l'habitatge d'Antoni Gaudí.

d'Enric Casanovas i ajudant d'Enric Monjo, passà d'un inicial noucentisme a un estil expressiu i esquemàtic, d'on derivà cap a l'abstracció.

Subirachs va néixer l'11 de març de 1927 a la ciutat de Barcelona.Deixeble

✐ Francesc Bedmar

13


breus

La Generalitat millora la carretera de la Sènia Des del passat mes d’octubre s’està treballant a la carretera de la Sènia per millorar-ne la circulació, donat el gran volum de vehicles que l’utilitzen diàriament. Les tasques que s’estan duent a terme són habilitar vorals transitables al llarg de la via i, en alguns trams, s’han construït murs d’escullera per augmentar la seguretat dels vehicles. Gràcies a aquesta obra de millora, executada per la Generalitat de Catalunya, els veïns i les veïnes de Riudoms podran circular per la carretera de la Sènia amb millors condicions de seguretat i comoditat.

La teulada del Pavelló Municipal ha estat reparada per eliminar goteres En els últims mesos, s’ha estat reparant la teulada del pavelló degut a les goteres que presentava des de feia anys i que malmetien l’edifici en general i les instal·lacions interiors. El procés de reparació va constar d’una capa de pintura perquè l’escuma de polietilè que s’hi va aplicar per aconseguir una bona impermeabilitat s’aferrés millor i finalment es va tornar a pintar del color original de la teulada. Les obres de reparació s’han pogut fer gràcies a una subvenció extraordinària atorgada per la Diputació de Tarragona d’un valor de 16.000 euros.

14

Josep Maria Cruset, candidat a liderar CDC al Camp de Tarragona L'alcalde de Riudoms podria ser el nou cap de files dels convergents al Camp de Tarragona. Albert Batet, actual alcalde de Valls, que també havia sonat com a possible president de la federació, no es presentarà i podria tenir pes específic en la nova executiva nacional de Convergència com a futur responsable de política municipal. Segons una informació publicada el passat 31 de gener pel portal informatiu delcamp.cat, Josep Maria Cruset, alcalde de Riudoms amb majoria absoluta, es presentarà per ser el futur president de la federació de CDC al Camp de Tarragona en el proper mandat. Quim Nin, actual president i delegat del Govern, no pot repetir ja que ha esgotat els dos mandats que permeten els estatuts dels nacionalistes. Cruset, que ha confirmat a aquest mitjà la seva candidatura, haurà de ser elegit el proper dia 17 de març en un congrés regional que es farà a Cambrils. El congrés arribarà la setmana abans del congrés nacional, el que es celebrarà a la Fira de Reus els dies 23, 24 i 25 de març. El batlle de Riudoms, que governa el municipi amb majoria absoluta, està a l'Ajuntament des del 2003 i actualment també és diputat a la Diputació de Tarragona. El passat mandat també va ocupar un càrrec com a conseller comarcal del Baix Camp.

Torna la Nit del Terror al Casal Riudomenc Després de 18 anys, torna al Casal Riudomenc la clàssica Nit del Terror. Serà el proper 17 de febrer, a partir de les 22.30 hores, amb doble sessió de cinema: Zombis nazis i Mientras duermes. Els cadavèrics protagonistes de Zombis nazis són una representació gairebé literal del Mal, i veure’ls caure destrossats per l’acció d’una escopeta, una serra mecànica o un martell ofereix una breu experiència catàrtica. El segon film, estrenat no fa pas gaire, se centra en César, el porter d’un immoble. El seu treball li permet conèixer a fons tots els inquilins de l’edifici. Des de la seva posició controla els seus moviments i costums; si volgués podria fins i tot controlar les seves vides com si fos Déu. La sessió cinematogràfica es complementarà amb altres terrorífiques sorpreses. El preu fixat per assistir a l’espectacle és de 7 euros. Ho organitza la Regidoria de Joventut.

S’instal·la un gronxador cedit per l’associació El Trencadís La Brigada Municipal ha instal.lat un nou gronxador niu a la plaça dels Gegants. Aquest balancí, donat per l'associació El Trencadís de Riudoms, permet, al ser adaptat, que tothom es pugui gronxar.

l’om revista de riudoms


actualitat

CEDIDA

CEDIDA

Lliurada la cistella de Nadal del C.D. Riudoms

‘L'Om’ organitza una sortida a Montserrat

El CD Riudoms, com cada any, va confeccionar participacions de Loteria de Nadal. Aquestes participacions també oferien la possibilitat de guanyar una magnífica cistella cedida per Supermercats Dia de Riudoms. L’afortunat de la cistella ha estat Joan Cardona, un veí de la població d'Aldover.

L’Om, Revista de Riudoms prepara per al proper diumenge dia 29 d’abril una anada al Monestir de Montserrat. L’excursió, oberta a tothom (subscriptors, lectors, anunciants i amics), inclou el transport amb autobús de 50 places fins a la plaça del santuari, passant per autopista, i dinar al restaurant. Els assistents podran assistir a la Missa conventual del diumenge i, seguidament, visitar el cambril de la Mare de Déu.

A la foto superior, el moment de l’entrega del premi que va fer la representant de Supermercats Dia.

El preu de l’excursió és de 34 €. Les inscripcions es poden fer al Centre Actiu Viatges o trucant al núm. 977 85 04 56 (Albert).

Xerrades sobre educació sanitària Riudoms La regidoria de Sanitat de l’Ajuntament de Riudoms i el Centre d’Assistència Primària han organitzat un cicle de conferències sobre educació sanitària, que ha començat aquest mes de gener a la Casa de Cultura. El 19 de gener es va donar a conèixer el programa EDAD, un programa educatiu en alimentació per reduir l'obesitat infantil. La xerrada, adreçada als pares amb fills en edat escolar, mestres de primària, estudiants de Magisteri i tothom relacionat amb l’educació i la salut dels escolars, va anar a càrrec de la doctora Rosà Solà, metgessa especialista en medicina interna a l’Hospital Universitari Sant Joan, professora de Medicina i Nutrició, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili. CEDIDA

número 487 • gener 2012

15


actualitat

El dia més esperat El vespre del cinc de gener va tornar a ser especial per a tots els riudomencs, tant pels més petits com pels més grans. I és que, com ja és tradició en aquesta època de l'any, Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient van arribar a la vila amb la seva esperada cavalcada. Els tres Mags van arribar a Riudoms cap a les set de la tarda, acompanyats de la seva comitiva de patges. Durant el seu recorregut, van repartir molts quilos de caramels entre tots els presents, dirigintse fins a la plaça de l'Om, on els esperaven centenars de persones que no es van voler perdre l'arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar. Va ser llavors quan van explicar els detalls del seu llarg viatge fins arribar al poble, a més de fer un petit resum d'aquells desitjos que els havien demanat els riudomencs. Després de la seva càlida rebuda a la plaça de l'Om, els Reis Mags van dirigir-se, com ja és habitual, cap a l'església de la

16

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

vila, on van repartir nombrosos regals als més petits, que esperaven amb nervis amb què els obsequiarien aquest any Ses Majestats. Alguns infants, van apropar-se als Reis plens d'alegria, tot i que d'altres ho van fer més espantats pel seu aspecte

imponent. Sigui com sigui, i malgrat els efectes de la crisi, els Reis Mags d'Orient van repartir esperança, il·lusió i molta alegria a petits i grans. ✐ Redacció

l’om revista de riudoms


actualitat

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ La cavalcada dels Reis Mags d’Orient va recórrer els carrers de Riudoms.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Els Reis Mags reparteixen cada any esperança i il·lusió entre tots els riudomencs

número 487 • gener 2012

17


actualitat

La calçotada de sempre a l'abast de tothom L'empresa riudomenca Schorn, que acaba de superar el concurs de creditors, ofereix un producte que porta la calçotada als domicilis de manera ràpida i còmoda Tot just acaba de començar la temporada del calçot, i l'empresa riudomenca Schorn ha tret al mercat un producte que permet al consumidor final endur-se la calçotada a casa seva, de manera còmoda, ràpida i a l'abast de tothom. El producte, anomenat Pack Calçotada i produït a la planta de Schorn a Riudoms, consta de 12 calçots pelats -arribats directament del pagès i procedents de finques del Baix Camp i de l'Alt Camp-, dues llonganisses cuites, 80 grams de salsa i un pitet. Per menjar-ho, només cal escalfar-ho al microones. La idea es va començar a treballar ara fa un parell d'anys, quan des de l'empresa es van posar a buscar alguna opció que els permetés donar sortida a la llonganissa de manera precuinada i trobar, així, nous segments de mercat. Llavors, van pensar que

18

una bona opció, i original, seria oferir-la juntament amb els calçots, per la qual cosa van començar a estudiar com podien presentar aquest producte de temporada també de forma precuinada. Després de tot un seguit de proves i d'anàlisis, es va aconseguir coure'ls als forns de la fàbrica riudomenca, obtenint la textura buscada. Abans de poder-ho comercialitzar, i amb l'objectiu de poder-li donar sortida, també s'han passat estrictes controls d'higiene i qualitat. Finalment tot ha acabat prenent forma, i ara fa només uns dies que el producte ja ha arribat a la gran distribució a nivell estatal i ha aconseguit molt bona rebuda per part dels consumidors, tal com explica Isidre Guitart, gerent de Schorn i administrador d'Embutidos Ona, SL (empresa que

comercialitza el producte). El pack es podrà trobar al mercat durant tota la temporada del calçot, que s'allargarà fins al mes d'abril.

RÀPID, CÒMODE I NET Els trets característics que fan més atractiu el pack són que es pot trobar i consumir en qualsevol lloc i moment, de manera que els seus consumidors en valoren "la rapidesa, la comoditat i la netedat". De moment, són dues grans superfícies les que ja comercialitzen aquest producte, però l'empresa ja ha tingut contactes amb altres empreses interessades en poder-ne vendre i, "fins i tot, exportar-ne a l'exterior", afegeix el gerent, qui assegura que les seves instal·lacions i el personal estan plenament preparats per servir les comandes

l’om revista de riudoms


actualitat que se'ls demanin. I és que, de moment, s'han elaborat 600 packs per aquesta primera tongada, però la fàbrica té capacitat per coure fins a 16.000 calçots alhora en els seus tres forns.

EL PROCÉS Els calçots arriben a la nau de Schorn a Riudoms frescos, directament del pagès. Llavors, es netegen i es posen en uns carros per tal de dur-los cap al forn, on es couen durant una hora. En sortir del forn, es pelen per deixar-los a punt per al seu consum, i es porten fins a la zona on s'encarreguen d'envasar els productes al buit. Llavors, hi posen 12 calçots, dues llonganisses amb pebre cuites i la resta d'elements que fan imprescindible una bona calçotada. Un cop envasat, es deixa a punt per a la distribució. ARXIU L’OM

TROBAR CLIENTS NO ÉS FÀCIL Però, malgrat que ara les coses van per bon camí, Guitart reconeix que trobar clients que apostin per productes nous i innovadors no és pas fàcil. "Aquí, la nostra feina és important, perquè hem de presentar el producte amb totes les garanties

número 487 • gener 2012

▲ El producte consta de 12 calçots pelats, dues llonganisses, 80 grams de salsa i un pitet.

possibles, perquè puguin estar tranquils". Schorn, que acaba de superar el concurs de creditors, està iniciant una nova etapa, que tant el seu gerent com els treballadors volen veure com una oportuni-

tat. És precisament per això que l'empresa vol continuar innovant, i ja avança que s'està treballant en un nou producte de cara al mes de juny. ✐ M. J. R.

19


actualitat

El Centro Riudomense es reobrirà amb nous aires L'empresari riudomenc Eudald Ferraté és l'impulsor d'aquest nou projecte Després de gairebé un any tancat, el Centro Riudomense -a partir d'ara Centro Riudomenc- tornarà a obrir portes al públic d'aquí a tan sols unes setmanes. Ha estat l'empresari Eudald Ferraté l'encarregat de tirar endavant aquest projecte empresarial, que vol aconseguir que el poble torni a tenir un restaurant de referència com ho ha estat sempre el Centro, però amb un aire modern i adaptat als nous temps. El restaurant tindrà una línia estètica amb un toc francès, i oferirà menú, carta, i diferents propostes per banquets i celebracions, amb una cuina que pretén ser diferenciada, caracteritzada també per una bona relació qualitat-preu. El seu horari, en principi, serà de dimarts a diumenge, de manera que entre setmana i el diumenge oferirà només dinars, i els divendres i dissabtes també sopars. Tot i això, en cas que sigui necessari estan oberts a adaptar-se a les peticions dels clients, ja que la seva intenció és crear "un local de qualitat i de nivell". Eudald Ferraté -també propietari de la Sala Gaudí- engega aquest projecte en plena crisi econòmica i, tot i que és plenament conscient de les dificultats del moment actual, ha decidit tirar-ho endavant perquè, assegura, li agrada molt

20

▲ Eudald Ferraté, empresari encarregat de tirar endavant el projecte.

l’om revista de riudoms


actualitat

▲ Vol ser un restaurant de referència com ho ha estat sempre el Centro, però amb un aire modern i adaptat als nous temps.

‘‘

‘‘

El restaurant tindrà una línia estètica amb un toc francès, i oferirà menú, carta, i diferents propostes per banquets l'hosteleria i el tracte amb el públic. "A més, a Riudoms hi feia molta falta", conclou. A banda de les diferents taules per sopar, hi haurà un espai de descans, més del tipus chillout, amb uns sofàs, on

número 487 • gener 2012

aquells que ho vulguin encara podran prendre una copa després de sopar, amb el servei de barra a la seva disposició. "Volem oferir coses amb valor afegit, perquè aquest món és així, s'ha de renovar constantment", explica l'impulsor del nou Centro.

EL FUTUR DE LA RUTA DE TAPES Eudald Ferraté, juntament amb els responsables d'altres bars i restaurants de la vila, també ha estat un dels principals impulsors de la ruta Les tapes de Gaudí celebrada fa uns mesos, i que va acabar amb tot un èxit de participació. Ara, ja s'estan plantejant la possibilitat de preparar-ne una altra per al proper mes de juny, per tal de dinamitzar de nou el mapa gastronòmic de riudomenc.

✐ Mònica Just Rosals

21


tal dia farà un any

Homenatges honorífics locals, confiem en la nostra gent? Diuen que res no dura gaire. Qui es recorda de Mn. Josep Riba Rovira, autor de gojos, novenes, defensor abrandat del naixement de l’arquitecte universal Antoni Gaudí Cornet al Mas de la Calderera? I de la tasca i obres musicals dedicades a indrets de la nostra vila d’Antoni Guinjoan Simeon? O d’un dels grans dinamitzadors de les festes populars riudomenques com fou l’Enric Ferré Guinjoan “l’Enric Suís”? No cal posar-hi cap exemple més ni fer-ne cap enquesta, però la primera intuïció que se m’acut és que Riudoms, entre altres temes, no té gaire protocol·litzat el procediment i cerimonial d’homenatjar, distingir o atorgar el títol de fill/a predilecte/a, adoptiu/va o il·lustre/a a persones de rellevant importància nascudes o no a la nostra vila que hagin contret mèrits excepcionals per la seva tasca continuada a favor dels interessos de la nostra població. I les medalles? Se n’atorguen d’or? I escuts d’or i pergamí? I plaques? I, al marge de les que alguns es pengen i s’autocol·loquen, com s’atorguen tot tipus de distincions o reconeixements generals de caràcter honorífic, siguin avellanes d’or o el que sigui? En aquest sentit, potser caldria pactar o dictar adequadament un reglament o una normativa clara i pública que regulés l’ús dels símbols locals (escut, bandera –quan en tindrem una?-, himne –per què no amb la tradició de músics prominents?-) i de les concessions de distincions honorífiques de la vila de Riudoms que reconeguessin els mèrits especials o la rellevància de serveis extraordinaris de les persones físiques o jurídiques, privades o públiques oportunes, entitats, etc., que hagin excel·lit per les seves relacions de col·laboració o servei excel·lents a favor de Riudoms. Qui les proposa? Quines han de ser? Si s’han de donar en vida i/o també “post mortem”? Si aquesta concessió o premi d’especial mereixement, qualitat i circumstàncies singulars que van concórrer en els guardonats, persones físiques o jurídiques, entitats, etc., en benefici del municipi podria ser revocada si 22

▲ “Qui perd els orígens perd identitat”, com canta Raimon, pseudònim del xativí Ramon Pelegero i Sanchís, a “Jo vinc d’un silenci”.

la persona o entitat distingida incorregués en una conducta deslleial cap a Riudoms? Per indicació de qui? Quin protocol s’hauria de seguir llavors? Les persones físiques a les quals se'ls atorgui qualsevol de les distincions estipulades per aquest possible reglament -o aquelles a qui correspongui la seva representació, en cas d'entitats- tindran dret a ser convidades als actes oficials de més solemnitat que organitzi l'Ajuntament? Etc. Així, si mirem la toponímia local o la galeria de riudomencs o riudomenques que ostenten alguna d’aquestes distincions honorífiques, notarem certes mancances, restriccions i, potser, esbiaixades paleses, per no utilitzar un altre terme. Com que

això s’ha dit, repetit i exemplificat tantes vegades, no ho tornaré a fer jo ara i aquí. A més a més, aquest reconeixement ha anat, en alguns casos, acompanyat del bateig d’un edifici, espai, indret o via pública amb el nom de la persona honrada i, en d’altres, no. Uns tenen quadre i toponímia i d’altres no, etc. Per sort per a nosaltres, com que mai no és massa tard per aprofitar els beneficis de les activitats actuals per difondre-les, mentre no es reparen –o s’esmenen i es regulen-, si cal, aquests possibles greuges, a la llarga, com es fa amb les sèries de postals festives, es podria tenir la iniciativa de publicar un altre col·leccionable que oferís un petit panorama de la nostra història a través l’om revista de riudoms


tal dia farà un any de les empreses, les iniciatives i les gestes dels personatges preferents que formen part oficial –i/o també apòcrifa- d’aquesta tribuna local de destacats. Seria una manera, sense farciment ni exhibicionisme cultural, de retre’ls un tracte especial en el protocol municipal, com se’ls escau pel fet de ser-hi. Evidentment que moltes d’aquestes personalitats són prou conegudes; d’altres, en canvi, tot i gaudir del reconeixement en la seva època, han estat més o menys oblidades i les seves obres o mèrits per les quals foren admirats són ara, per tant, més desconegudes, difuses o evanescents. Seria un acte de rescatar-los de la desmemòria col·lectiva i presentar-los contextualitzats en la seva època perquè tornessin a formar part de la nostra memòria històrica. Hauria de ser, de ben segur, una obra amb un marcat caràcter didàctic que podria comptar amb la col·laboració dels especialistes en les diverses matèries, cosa que li atorgaria el rigor científic indispensable per a una obra d’aquestes característiques. I més quan, de tant en tant, cíclicament, apareix alguna opció política que, en el seu moment no se li va tenir en compte el seu criteri o va callar i consentí el fet amb el seu silenci, que ara descobreix de sobte que s’ha d’oposar a certs nomenaments vigents a través de la presentació d’una moció per escrit amb el mèrit que, amb aquesta actitud, es deu pensar que així algú fa oposició o alguna tasca semblant. Jo, evidentment, aquesta actitud, la considero inadequada. I més perquè, qui hi ha, no me’n sobra cap. I cada personalitat, a la seva manera, va ajudar prou gent, encara que, lògicament, no a tothom. Malauradament ningú no ajuda mai a tothom. No trobo gens rellevant que ara presentin una moció d’aquestes característiques. Cal homenatjar els/les qui corresponguin i integrar-hi tots els àmbits i ventalls possibles i de cada costat ideològic

número 487 • gener 2012

amb criteris clars i, si fos possible, per unanimitat. Arreu se celebren commemoracions, centenaris, aniversaris diversos, etc. Quins artistes o personatges populars, per exemple, han pogut exposar o se’ls ha destacat, dissenyat, promogut, dedicat o planificat algun acte o efemèride a Riudoms? A totes i a tots? De ben segur que no. Cada època o color polític escombra més o menys cap a casa seva. Tothom té un passat, només cal repassar-lo. Però, de ben segur, la memòria és molt feble. Fora de la vista, fora del pensament. Ostres, he dit pensament! Dedueixo que n’hi ha. És clar que sí. El dubte ofèn. Només cal mirar el llistat oficial de noms. I... premi! Confiem en la nostra gent, doncs? Repeteixo: la sabem valorar i premiar com cal i amb tota la seva rica pluralitat? Mentrestant podem taral·lejar la cançó “Qualsevol dia pot sortir el sol” del cantautor i artista Jaume Sisa Mestres (Barcelona, 1948). Fa així: Qualsevol nit pot sortir el sol Fa una nit clara i tranquil·la, hi ha la lluna que fa llum. Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de perfums. Heus aquí la Blancaneus, en Pulgarcito, els tres Porquets, el gos Snoopy i el seu secretari Emili i en Simbad, l’Alí Bavà i en Gulliver. Oh!, benvinguts! Passeu, passeu, que les tristors en farem fum. Que casa meva és casa vostra si és que hi ha... cases d’algú. Hola Jaimito! i Doña Urraca!, i en Carpanta i Barba Azul!

I Frankenstein i l'Home Llop, el Comte Dràcula i Tarzan, la mona Xita i Peter Pan. La senyora Marieta de l’ull viu ve amb un soldat. Els reis d’Orient, Papà Noel, el Pato Donald i en Pasqual, la Pepa Maca i Superman. Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi Key, Roberto Alcàzar i Pedrín, l'Home del Sac i en Patufet, senyor Charlot, senyor Obèlix. En Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet, hi ha la dona que ven globus, la família Ulisses, i el Capitàn Trueno amb patinet. I a les dotze han arribat la Fada Bona i Ventafocs. En Tom i Jerry, la Bruixa Calixta. Bambi i Moby Dick i l’Emperadriu Sissí. Mortadelo i Filemón i Guillem Brawn i Guillem Tell. La Caputxeta Vermelleta, el llop ferotge i el Caganer, en Cocoliso i en Popei. Oh!, benvinguts! Passeu, passeu, que ara ja no hi falta ningú. O potser sí. Ja m'adono que tan sols hi faltes tu... També pots venir si vols. T'esperem, hi ha lloc per tots. El temps no compta ni l’espai... Qualsevol nit pot sortir el sol. ✐ Josep M. Toda Serra

23


retalls de diari

Sant Sebastià - 1881 Sant Sebastià és un sant de llarga devoció a casa nostra, però d’arrelament tardà en el nostre calendari festiu. Tot i que una imatge seva ja figurava des del segle XVIII en l’altar major de l’església i que trobem disperses algunes notes sobre la seva festivitat en les actes municipals, va ser el 22 de gener de 1855 quan la vila de Riudoms el trià com a copatró “per los beneficis que de la misericòrdia del Señor ha obtingut per la sua poderosa intercessió y protecció”. No obstant això, encara hagueren de passar llargues temporades perquè la seva diada obtingués un assentament definitiu; així es desprèn d’una nota periodística publicada el 1881 en la qual s’anuncia la celebració a Riudoms de la festa de Sant Sebastià, juntament amb de la Sant Antoni, després de molts anys de no fer la primera. El 1881 les festes dels dos sants tingueren lloc els dies 20 i 21 de gener i en la mateixa nota al·ludida es fa relació dels seus actes: “Misa solemne en ambos días y á toda orquesta en la parroquial, con la asistencia del magnífico ayuntamiento, procesión y demás cultos de costumbre; un castillo de fuegos artificiales, el primer día y un moro de foch, el 21, á cargo del acreditado pirotécnico Espinosa; varias danzas, entre ellas, lo ball nou, la Rosaura, Pastorets, Sebastiana, Cercolets, Serrallonga, Valencians, Diables, un centenar por lo menos disparando carretillas, completando el cuadro los Xiquets de Valls, los Nanos y varias músicas. También habrá varios bailes públicos y particulares. Nos consta que la comisión organizadora, apoyada por el ayuntamiento y por todos los vecinos, no perdona medio para que dichas fiestas dejen grato recuerdo á las numerosas y distinguidas personas invitadas de los pueblos comarcanos.” (La Opinión, 12-I-1881, p. 2.) Aquesta iniciativa va tenir tant èxit que en els anys següents es va intentar superar la seva magnificència i repercussió. El 1882 es va convidar els governadors provincials civil i el militar, i una de les jornades va acabar oferint a les personalitats convidades un esplèndid banquet a casa de l’alcalde, Francesc Muntané Fenoy; així ho descriu un corresponsal que hi va assistir: “Por la 24

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Imatge de Sant Sebastià.

tarde tuvo lugar la procesión que fué lucidísima y concurrida como quizás nunca se habrá visto otra igual y terminada ésta se celebró en casa del señor alcalde, dónde se alojó á las autoridades superiores, un espléndido banquete servido profusamente y con el crédito que tiene adquirido por el dueño del Hotel de Londres en Reus. / Llegaron los brindis y aquí nos vemos precisados á terminar por hoy nuestra reseña, pues nos sería de todo punto imposible publicar en este número las palabras elocuentes se pronunciaron en favor de S.M. el Rey Alfonso XII, del señor Sagasta y de su gobierno, de la libertad, de la prosperidad de España y de nuestro queridísimo amigo el diputado á Cortes por Gandesa don Pedro A. Torres, cuya ausencia tanto se notaba y tanto se sentía.” (La Opinión, 24-I-1882, p. 2.) S’adverteix en en el segon paràgraf del text que aquell era un temps de prosperitat local, quan els preus del raïm pujaven

com l’escuma pels estralls que feia la fil·loxera en territoris francesos. Novament el 1883 trobem la publicació del programa de festes de Sant Antoni i Sant Sebastià, on despunta sobretot la gran quantitat d’elements festius que acompanyaren a la comitiva com “un grandísimo número de diables, bailes de enanos, de las gitanas, varias danzas dramáticas como la de don Jacinto y Marcos Vicente, baile de valencians.” (La Opinión, 18-I-1883, p. 2.) Segurament en els anys posteriors hi hagué altres festes brillants, però que ja no les han trobat reflectides a la premsa. Cal pensar, aleshores, que és a partir de 1881 quan la festivitat de Sant Sebastià obté el relleu amb què ha arribat fins als nostres dies, bo i quedant definitivament fixada en el nostre calendari festiu.

✐ Joan Torres Domènech

l’om revista de riudoms


col·laboració

Enhorabona, Casal Enhorabona, Casal; enhorabona per l’èxit que estàs tenint. Fa un any que vas tornar a néixer i has triomfat com era d’esperar. Tornes a estar ple de vida, tornes a ser important, tornes a donar alegria, cultura i amistat. Els qui sempre t’hem seguit se’ns ha acabat el patir de veure el teu antecessor tants anys tancat. Són tres, els casals que jo he gaudit, el del carrer Major, el teu antecessor i, ara, tu. En tots m’he sentit feliç perquè no és la fatxada el que fa que t’hi sentis bé, sinó que és el que s’hi fa a dins. Crec que no mereixíem aquests anys de tancament, la gent dels pobles hem de tenir un lloc on trobar-nos i així es manté la germanor que és el més important d’un poble.

✐ M. del Carme Barceló Barceló

número 487 • gener 2012

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Platea del Casal Riudomenc.

‘‘

‘‘

Durant la teva aixecada, cada dos o tres dies passava a prop i em quedava un moment mirant com uns homes ajudats d’unes grans màquines anaven posant dintre teu enormes bigues; bé, tot el que et posaven era enorme i jo pensava: «aquest Casal per molts anys que passin, per moltes tempestes i per molts llamps que hi caiguin es quedarà tan fresc com si no-res». Jo seguia passant com si allò fos quelcom meu, com si fos casa meva; en fi, fins que va arribar el dia en què l’obra es va acabar i vaig pensar: «ja el tornem a tenir!», però quan, per fi, vaig entrar dintre em vaig quedar tan meravellada que em vaig emocionar. Vaig pensar: «ara, sí, això d’ara és un casal per a sempre, els que hi venim, tenim casa per a anys, llàstima de no ser més jove».

La gent dels pobles hem de tenir un lloc on trobar-nos i així es manté la germanor, el més imporant d’un poble

25


col·laboració

Ordenances i prohibicions Fa poc temps va entrar en vigor en el nostre poble l’Ordenança de civisme de la Vila de Riudoms. Aquesta ordenança neix com a conseqüència de les nombroses queixes exposades per molts ciutadans, motivades per les molèsties que els ocasiona el comportament incívic d’altres veïns. I així, a partir d’aquestes insatisfaccions manifestades i de l’estudi de les normatives que altres pobles ja tenen establertes, s’ha generat aquest document, que en resum, no és altra cosa que un compendi d’aquells actes o actituds que poden causar molèsties als ciutadans o danyar els bens públics i on es recullen les sancions que s’han d’aplicar als infractors quan siguin identificats. És ben cert que, afortunadament, no estem en un estat policial i no és funció de les administracions convertir-se en vigilants de ningú, però sí és obligació d’aquestes mateixes administracions ser els guardians de la convivència i, en conseqüència, utilitzar tots els mitjans que disposen per garantir-la; i és en compliment d’aquesta obligació que s’ha promulgat la norma. En qualsevol cas, no és la meva intenció parlar de l’Ordenança, sinó que el que em mou a la reflexió és l’anàlisi dels motius que fan necessari haver de redactar unes normes per ordenar allò que el seny, el sentit comú i el respecte als demés haurien de ser suficients per regular, i la meva convicció que cada norma escrita per ordenar el comportament individual és l’expressió d’un fracàs social i col·lectiu.

26

▲ El comportament incívic provoca moltes molèsties.

I ho considero un fracàs perquè aquests comportaments, que òbviament són individuals, però malauradament massa usuals, neixen de l’incapacitat que, després d’anys i anys d’ensenyament obligatori i d’ingents recursos econòmics destinats a l’educació pública, tenen encara massa persones per exercir amb responsabilitat les seves llibertats i que, per tant, no són dignes de viure en democràcia; i a mi, la constatació d’aquest fet no em produeix res més que tristesa.

Quina altra cosa sinó tristesa, pot produir haver d’escriure en un paper coses tan òbvies com que està prohibit orinar al carrer o embrutar-lo llençant papers per terra? O és que és normal haver d’amenaçar amb multar qui deixi la porqueria del seu gos pels carrers on passem tots? No ens diu el sentit comú que la brossa s’ha de dipositar dins als contenidors i

l’om revista de riudoms


col·laboració

I quina qualificació es mereixen aquells que converteixen les zones de contenidors en deixalleries i hi abandonen tot tipus d’andròmines? Podríem seguir parlant dels que usurpen l’espai públic per la seva diversió, que mesuren en funció de l’escàndol i la brutícia que són capaços de generar. De totes maneres, les molèsties ocasionades per aquestes actituds incíviques, i d’altres que fóra massa llarg d’anomenar —que a part del menyspreu

‘‘

més absolut que signifiquen cap a la resta de ciutadans, tenen un component de covardia, ja que moltes d’elles s’amaguen darrera l’anonimat i, d’altres, darrera la multitud— tindrien una importància relativa si s’observés que el comportament de les noves generacions tendeix a millorar, però l’observació de la realitat no permet ser massa optimista en aquest sentit. Només cal contemplar un fet normal com és el dels joves sortint dels centres educatius i, salvant les excepcions — que afortunadament n’hi ha—, dels que utilitzen voreres i passos de vianants, molts altres van en línia recta travessant les rotondes per damunt de les zones enjardinades amb una indiferència total; i si els crides l’atenció et dirigeixen una

Prohibir i sancionar s’ha convertit en l’única manera efectiva per mantenir un mínim nivell de convivència

número 487 • gener 2012

mirada idiotitzada que la seva immaduresa els fa creure que és de desdeny. I el que és pitjor és que no els preocupa l’anonimat, ja que ni tan sols són conscients que el seu comportament no és adequat. Lamentablement, prohibir i sancionar s’ha convertit en l’única manera que es demostra efectiva per mantenir un mínim nivell de convivència. L’altra, la via de la pedagogia i el convenciment, només és efectiva quan s’aplica des de la infància, però quan massa vegades som testimonis d’infants destrossant plantes o llançant l’embolcall de les llaminadures al terra davant la mirada indolent de pares i mares, fa pensar que, per desgràcia, al sistema de sancions i prohibicions li queda un llarg camí

‘‘

no pas deixar-la fora si no volem convertir els nostres carrers en autèntics abocadors?

✐ Francesc Xavier Bonet

27


esports

L’Escola de Futbol Baix Camp entra amb bon peu a la segona volta L’equip Cadet A està a la part alta de la classificació i, fins i tot, té opcions d’aconseguir un ascens L’Escola de Futbol Baix Camp ha finalitzat la primera volta de la lliga 2011-2012 amb resultats positius. Els diversos equips estan obtenint uns bons resultats, sobretot el Cadet A, que es troba a la part alta de la classificació i pot, fins i tot, tenir opcions per aconseguir un ascens de categoria per a la propera temporada. Des de la junta de l’Escola volen seguir animant tots els jugadors i jugadores «a continuar endavant, aprenent i gaudint del futbol». També volen donar la benvinguda a Juan i Roxana, els nous gestors del bar del camp de futbol. Sobre el sorteig de la cistella de Nadal, un cop tancat el termini no hi ha hagut ningú que hagi presentat la butlleta guanyadora. Per tot plegat, la junta de l’Escola ha decidit que a la paella popular, que celebraran entre els mesos d’abril i maig, amb el tiquet de consumició es tin-

CEDIDA

drà dret a participar als sortejos del televisor de 32" i de la bicicleta de muntanya. El

pernil s’utilitzarà d'aperitiu el mateix dia de la paella.

25è aniversari del gimnàs Laissa de Reus El dissabte 21 de gener, al pavelló municipal de La Selva del Camp, es va celebrar el 25è aniversari de la fundació del gimnàs Laissa de Reus, amb una dedicació especial a la disciplina coreana del taekwondo i hapdiko, amb la direcció del mestre Josep Lluís Torrente. Va ser una emotiva trobada en què van participar més de 200 alumnes d’aquestes disciplines. Van col·laborar en aquesta exhibició, tots els nivells de cinturons i 25 cinturons negres, tres dels quals eren de Riudoms: l’Imma Torres, el Guillem Campiñas i l’Abel Garriga Mora (16 anys). Cal destacar que des dels inicis, el mestre Josep Lluís Torrente ha estat vinculat a Riudoms, on ha col·laborat amb l’AMPA de l’escola Beat Bonaventura en la pràctica del taekwondo. CEDIDA


cd riudoms

Equips amateur i femení del CD Riudoms Temporada 2011 - 2012

CEDIDA

CEDIDA

número 487 • gener 2012

29


cd riudoms CLASSIFICACIÓ QUARTA CATALANA GRUP 24

18a JORNADA PJ PG PE PP

GF GC S

42

16

14

0

2

71

17

0

VALLMOLL C.D. "A"

39

16

13

0

3

58

20

0

3

ES BORGES DEL CAMP, C.D. "A"

37

16

12

1

3

93

22

0

4

DUESAIGUES, S.R.U.E. "A"

34

16

11

1

4

34

22

0

5

RIUDOMS, C.D. "A"

28

16

8

4

4

39

29

0

6

VILAFORTUNY ASSOC. ESP. "A"

28

16

8

4

4

42

27

0

7

SALOU, U.D. "B"

23

16

7

2

7

40

37

0

8

ALMOSTER, F.C. "A"

23

16

7

2

7

28

38

0

9

L´ESPLUGA DE FRANCOLI, U.E. "A"

22

16

7

1

8

37

35

0

10

RIUDECOLS, U.D. "A"

21

16

6

3

7

50

50

0

11

MONTROIG AT. "A"

19

15

5

4

6

25

32

0

12

ALCOVER, C.E. "B"

15

16

5

0 11

36

45

0

13

VIMBODI, C.F. "A"

13

15

4

1 10

24

44

0

14

PORRERA, UNIO ESPORTIVA "A"

10

16

3

1 12

17

44

0

15

LA RIBA, C.F. "A"

8

16

2

2 12

20

56

0

16

INTERNACIONAL DE REUS C.F. "A"

6

16

2

0 14

23 119

0

POS.

EQUIP

1

ESPAÑA CANONJA, U.D. "A"

2

PUNTS

RESULTATS C.D.RIUDOMS Jornada 13

VILAFORTUNY ASSOC. ESP. "A" 1 - 2 RIUDOMS, C.D. "A"

Jornada 14

RIUDOMS, C.D. "A" 2 - 1 ALCOVER, C.E. "B"

Jornada 15

RIUDOMS, C.D. "A" 3 - 3 ALMOSTER, F.C. "A"

Jornada 16

RIUDOMS, C.D. "A" 6 - 1 ´ESPLUGA DE FRANCOLI, U.E. "A"

Jornada 17

RIUDOMS, C.D. "A" 4 - 4 RIUDECOLS, U.D. "A"

PROPERES JORNADES C.D.RIUDOMS Jornada 19

RIUDOMS, C.D. "A" - LA RIBA, C.F. "A"

Jornada 20

RIUDOMS, C.D. "A" - ESCOLA F. LA PASTORETA, CLUB "A"

Jornada 21

INTERNACIONAL DE REUS C.F. "A" - RIUDOMS, C.D. "A"

Jornada 22

RIUDOMS, C.D. "A" - ESPAÑA CANONJA, U.D. "A" FONT: FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

30

l’om revista de riudoms


vida sana

Ciàtica o quan hi ha dolor a la regió lumbar La ciàtica és un trastorn nerviós del nervi ciàtic, el més ample i llarg del cos, que el localitzem al llarg de l’extremitat inferior. Es produeix una inflamació o compressió del nervi que pot provocar dolor, debilitat muscular, pèrdua de reflexes al genoll, i/o alteració de la sensibilitat, que es pot manifestar com a formigueig i/o adormiment de la cama. Aquesta simptomatologia es localitza a la columna lumbar, que pot anar associat a una lumbàlgia, i s’irradia cap a la cama, baixant per la zona glútia, cara posterior de la cuixa, cara externa de la cama i fins al dit grós del peu. Normalment només afecta una de les cames i el dolor irradiat no ha de baixar sempre fins el peu, pot quedar-se més amunt. Les persones que pateixen de la ciàtica no toleren estar assentats massa estona, ja que en aquesta posició es comprimeix el nervi. Al seure al cotxe, hi afegim un estirament del nervi per la posició, per això, costa entrar i sobretot sortir del cotxe. El nervi es pot veure comprimit en diferents nivells i per diferents causes: Primerament, es pot comprimir a nivell de l’arrel nerviosa, a causa a una hernia discal als espais vertebrals de L4-L5 i L5S1 els més freqüents, per una deshidratació i/o aixafament del disc vertebral, i els osteofits que es formen en processos degeneratius d’artrosi, tots aquests fac-

número 487 • gener 2012

▲ El hàbits posturals, com estar moltes hores de peu dret o assentat, pot irritar el nervi.

tors disminueixen l’espai per on surt les arrels nervioses. Pel seu pas per la pelvis, en un 15% de la població, el nervi travessa el múscul piramidal, i en la resta passa per sota d’aquest. Una contractura o un augment de la tensió d’aquest múscul, pot pinçar el nervi, en aquest cas també es coneix com a síndrome del piramidal.

Aquests símptomes també poden aparèixer quan s’irriten els punts gatell en la musculatura lumbar i glútia, en aquest cas el nervi no es veu afectat, però ens pot confondre amb una ciàtica.

L’hiperlordosi lumbar (augment de la corba de la columna lumbar), la pressió que pot produir l’úter o el fetus al nervi durant l’embaràs, també pot desencadenar aquesta simptomatologia.

Què pot fer el fisioterapeuta? - Relaxar la musculatura tensa i/o contractures amb massoteràpia i estiraments. - Termoteràpia i electroteràpia per desinflamar i disminuir el dolor. - Reeducació postural. - Mobilització del nervi, per recuperar les seves propietats. - Higiene postural i exercicis per prevenir nous episòdis.

El hàbits posturals, com estar moltes hores de peu dret o assentat pot irritar el nervi.

✐ Alba Font Fisioterapeuta

31


L'Om 487  

L'Om, Revista de Riudoms

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you