Issuu on Google+

www.lom.cat

Arriba l’esperit del Nadal

El Mercat de Nadal torna a omplir Riudoms de màgia, tradició i il·lusió Homenatge de Riudoms al periodista Carles Sentís als cent anys del seu naixement (Pàg. 4)

Entrevista a la riudomenca Carme Romero, una de les 27 bomberes que hi ha a Catalunya (Pàg. 28)

ALBA MARINÉ

núm 486 ■ desembre 2011 ■ any XLII ■ 4,50 €

l’om

revista de riudoms


editorial

Sobreviure al Nadal Premi Gaziel de Periodisme 1984 Premi Andreu de Bofarull 1985 Premi Ventura Gassol 1994 Premi Gaudí de Periodisme 2002 Membre fundador de l’ACPC

Hi ha un famós acudit que diu: com passaràs el Nadal, bé o en família? Tot i que resulta molt exagerada aquesta insinuació, sí convida a una sèrie de reflexions. • Aquests darrers dies del mes de desembre haurien de ser jornades plenes d’alegries, il·lusions i nous afanys, però sembla que sovint aquestes dies més aviat ens

■ EDITA Associació Cultural Amics de l’Om Plaça de l’Església, 3, 2n 1a 43330 RIUDOMS Apartat de Correus 88 www.lom.cat info@lom.cat

provoquen mal de cap per haver de pensar quins presents cal obsequiar als fills, pares, néts i germans, i per suposat, a la parella o amant.

■ EDITOR/DIRECTOR Xavier Fortuny Torres Tel. 676 436 505

• Malgrat el que hom sembla aparentar, Nadal, per a molts, no és un esdeveniment feliç, llevat, és clar, dels moments en què veiem els infants com desfan i deslliuren, amb neguit, l’embolcall de cadascun dels seus regals que els han portat o el Tió o els Reis.

■ SUBDIRECTOR Ferran Calabuig Cardona

• De vegades un «t’estimo», sense demanar-lo, és el millor regal. Per aquests, sí que n’és de bo el Nadal. Molts altres, però, només reben objectes materials, acompanyats potser de gaubança, cants i xampany, sense ni tan sols rebre un mínim d’alè espiritual com a raó del perquè cada any ho anem celebrant.

■ COORDINACIÓ GENERAL Riudoms Edicions Tel. 977 302 520 info@lom.cat ■ REDACCIÓ Mònica Just Rosals Josep Maria Toda Serra Joan Torres Domènech ■ FOTOGRAFIA Josep Maria Font Massó Francesc Bedmar Blaqué Antoni Font Anguera ■ PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS Tel. 977 302 520 admin@lom.cat ■ DIPÒSIT LEGAL T-3246-68 Nota de l’editor L’Om no comparteix ni es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats. Les fotografies publicades estan emprades pel dret del copyright, per la qual cosa no es poden reproduir sense l’autorització de la revista.

• Aquestes festes, si podem, les hem de passar amb la família, en el sentit més ampli de la paraula família. Perquè la família no la formen únicament aquelles persones que no hem escollit, però amb les quals compartim cognoms i un passat. La família la integren els espais emocionals que has aconseguit amb els anys. Espais que han crescut o que s’han fet més petits, gràcies a les relacions causa-efecte que conformen els nostres dies. Trobades, desaparicions, mancances, abandonaments, traïcions, enamoraments, afectes, desitjos, passions… Tots els rostres vinculats amb aquests moments són la teva família. I ells, al final, són els que donaran sentit al teu Nadal. • Però pensem també algunes persones més grans de 65 anys que viuen soles en el nostre país o, el que és el mateix, més d’un milió i mig d’ancians no tenen ningú amb qui parlar abans d’anar a dormir. Cada any centenars d’ells moren en solitud. • El Nadal no és per a tothom igual.

Preu de l’exemplar: 4,50 € Preu de les subscripcions: 38 € l’any Per a subscriptors de fora de l’Estat: 75 € (avió). L’Om es ven a: Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa, Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet. Amb el suport de:

Ajuntament de Riudoms

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

número 486 • desembre 2011

CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP

3


actualitat

Homenatge a Carles Sentís als cent anys del seu naixement L’acte va tenir lloc a l’església de Sant Jaume i va comptar amb l’assistència de familiars i amics El periodista Carles Sentís va ser el protagonista del passat 18 de desembre a Riudoms, quan la vila li va oferir un emotiu homenatge amb motiu del centenari del seu naixement, tot just cinc mesos després de la seva mort. La cita va començar a primera hora del matí, quan els familiars i amics més íntims de Sentís van poder fer, acompanyats de les autoritats municipals, un recorregut pels indrets més emblemàtics de la vila, aturant-se especialment en aquells racons que més estimava l’escriptor. Tot seguit, es van desplaçar fins al saló de plens de l’Ajuntament, on van signar els documents que els permetran iniciar els tràmits per declarar Sentís fill adoptiu de la vila. Un fet que la seva família agraeix especialment, i que la converteix en la família que més il·lustres ha aportat a Riudoms –ell ja és el tercer-. Tot seguit, la comitiva va arribar fins a l’església de Sant Jaume per a assistir a la celebració de l’Eucaristia i, després, a la mateixa església, va arribar el moment de l’acte de reconeixement públic, que va

4

començar a quarts de dues del migdia i que va constar de parlaments, actuacions musicals, projeccions i lectures de textos de l’homenatjat.

INTERVENCIÓ DE FAMILARS I AMICS L’encarregat de conduir l’acte va ser el regidor de Cultura, Eudald Salvat, qui va recordar els estrets llaços de Sentís amb Riudoms. Seguidament, Joan Torres, en representació de L’Om, va llegir un article que havia publicat l’homenatjat a la revista, La meva plaça de l’Om. Ho fa fer tot just abans de donar pas a un gran amic de Sentís, Jaume Arias, qui va reconèixer que “per a mi, més que un amic, va ser com un germà gran. Vam tenir una amistat de més de 70 anys”. Després va ser el torn del seu fill Carles, qui va

començar recordant els estrets llaços emocionals del seu pare amb Riudoms, a més d’explicar algunes de les seves vivències. Durant la seva intervenció, va assegurar que la distinció de fill adoptiu l’hauria omplert d’una gran satisfacció el seu pare. Tot seguit va ser l’alcalde, Josep M. Cruset, l’encarregat de dirigir unes paraules al més d’un centenar de persones que estaven presents a l’església, tot posant l’accent en la importància per la vila de tenir Carles Sentís com a fill adoptiu. Precisament per això, l’artista riudomenc Pere Rins ha estat l’encarregat d’elaborar un retrat de l’escriptor, que a partir d’ara lluirà al saló de plens del consistori, a la galeria d’il·lustres.

Es va projectar un fragment del vídeo gravat fa tot just un any, amb motiu de la inauguració del Casal Riudomenc

l’om revista de riudoms


actualitat El retrat es va mostrar públicament el mateix dia, abans de posar punt i final a l’acte, i van ser els seus familiars els encarregats de mostrar-lo a tots els assistents.

LES ÚLTIMES PARAULES DE SENTÍS Abans de posar punt i final, Sentís va tornar a ser-hi present de viva veu, ja que es va projectar un fragment del vídeo gravat fa tot just un any, amb motiu de la inauguració del Casal Riudomenc. En aquesta cinta, Sentís parla de la seva gran vinculació amb la vila, recordant algunes de les seves vivències, i acaba mostrant el seu afecte per Riudoms. Els encarregats de posar a l’acte el toc musical van ser dos professors de l’Escola Municipal de Música –Sergi Esteve i Maite Pineda–, que van oferir dues emotives peces amb veu i guitarra: Memory, d’Andrew Webber, i el reconegut i tan apreciat Cant dels Ocells, mentre es projectaven tot un seguit d’imatges del protagonista d’aquest esdeveniment.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ El periodista de La Vanguardia Jaume Arias, dirigint-se al públic.

Sentís va treballar en alguns dels principals mitjans de comunicació del país, i va rebre importants reconeixements, entre ells la Creu de Sant Jordi. A més, va ser testimoni dels fets més importants del segle XX com la Segona Guerra Munidial o els judicis de Nüremberg, i un dels artífex del retorn del president Tarradelles. La trobada del passat dia 18 la van organitzar conjuntament l’Ajuntament, L’Om, Revista de Riudoms i la mateixa família. Finalment, tot va anar segons les previsions i va ser un èxit absolut, aconseguint estrènyer encara més els llaços de la família Sentís amb el poble. JOSEP MARIA FONT MASSÓ

✐ Mònica Just Rosals

número 486 • desembre 2011

▲ Els familiars de Carles Sentís es van interessar per la Casa Pairal de Gaudí.

5


actualitat

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Aquest quadre, obra de Pere Rins, es col·locarà al Saló de Sessions.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ La família de Carles Sentís va visitar diferents indrets del poble.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Amb aquest acte, s'han iniciat els tràmits per declarar Carles Sentís Anfruns Fill Adoptiu de la vila.

6

l’om revista de riudoms


actualitat

La Fundación Institucional Española premia, a títol pòstum, Carles Sentís Anfruns El rei Joan Carles va fer lliurament del XXII Premio FIES de Periodismo, que distingeix en aquesta edició Carles Sentís, mort recentment, en reconeixement al seu article "Moderar y arbitrar", publicat pel diari La Vanguardia el 19 de febrer de 2010. El guardó va ser recollit pel seu fill, Carles Sentís Casablancas. El 1989, la Fundación Institucional Española va crear aquest guardó, dotat amb 6.000 euros, amb la finalitat de premiar l'article aparegut en els mitjans que hagi contribuït a difondre el paper de la monarquia o la figura i activitats del Rei o dels membres de la Família Real. Han estat distinguits amb aquest premi, entre d’altres, Baltasar Porcel, Pilar Cernuda, Sabino Fernández Campo o Francisco Umbral. CEDIDA

✐ Redacció

número 486 • desembre 2011

▲ Carles Sentís Casablancas, fill de l’homenatjat, recollint el premi

7


actualitat

El nou Casal viu el seu primer aniversari En aquests darrers dotze mesos s’han organitzat fins a dos centenars d’activitats Fa tot just un any que Riudoms vivia una jornada històrica. El 19 de desembre de 2010 va ser la data en què, després d’una llarga espera, es va poder obrir de nou un dels espais més emblemàtics del poble, el Casal Riudomenc. L’acte inaugural va reunir més d’un miler de persones, entre les quals hi havia la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i alcaldes de municipis com Vandellòs, Les Borges del Camp, Riudecanyes, Maspujols, La Febró, Ulldemolins i Duesaigües. Tampoc no hi van faltar les autoritats municipals, exalcaldes de Riudoms i representants d’entitats locals, juntament amb centenars de veïns del poble. Ara, el consistori fa una valoració especialment positiva d’un any en què s’han arribat a ocupar fins a 16.000 localitats i en què s’han organitzat prop de dos centenars d’activitats. Els espectacles més destacats han estat les quatre representacions consecutives de l’Obra Inaugural, la recuperació dels “Pastorets”, “Pel Davant i pel Darrera”, “la Glòria del Mercat” de Joan Pera, el concert d’Els Pets i les projeccions de cinema de pel·lícules d’estrena. Per altra banda, el Casal també ha estat un revulsiu que ha permès acollir diver-

8

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Núria de Gispert va inaugurar el Casal el 19 de desembre de 2010

ses activitats culturals i festives impulsades per les entitats i col·lectius de Riudoms: representacions teatrals, Gales Benèfiques, presentacions culturals com la de llibre “Fotògrafs de Riudoms en el primer terç del segle XX”, la presentació per primera vegada en un cinema del film de John Alaimo “Gaudí”, diversos festivals de Nadal i de final de curs dels diferents centres educatius públics i privats:

Llar d’Infants Municipal, Escola Beat Bonaventura, Escola Cavaller Arnau, Escola Municipal de Música de Riudoms, L’Estudi, el Centre Actiu; concerts joves, balls de Festa Major, dinars, berenars i sopar d’entitats, quatre campanyes de donació de sang, projeccions de partits de futbol de gran interès, demostració de billar, trobades familiars, i molts actes més.

l’om revista de riudoms


actualitat Per tal d’aconseguir que aquest equipament cultural i social sigui conegut arreu de la comarca s’han fet diverses campanyes de promoció en pobles propers i s’ha ofert el Casal Riudomenc a les escoles de poblacions veïnes que s’aproparan fins a Riudoms per veure espectacles infantils durant el proper hivern.

VENDA D’ENTRADES PER INTERNET Progressivament s’ha implantat un sistema de venta d'entrades per internet, que permet que persones que viuen o treballen fora de Riudoms puguin adquirir les seves localitats. El Bar del Casal ha tornat a ser el centre de reunió per a molts veïn i seu de la Penya l’Avellana Blaugrana. A més, recentment, a la planta baixa, ja han començat les obres d’adequació de la nova Llar dels Jubilats. Tot això, i tal com expliquen des de l’Ajuntament després d’aquests primers 12 mesos, s’ha aconseguit “amb molt d’esforç i sacrifici, amb la participació de moltes persones i col·lectius, però la prioritat ha estat fer un edifici emblemàtic, que fos acceptat i estimat per la gent de Riudoms, però sobretot, sabent que la inversió ha comptat, en tot moment, amb la totalitat del finançament garantit i que la seva construcció no ha representat cap problema per a les Finances Municipalsl”.

UNA LLARGA HISTÒRIA La història del Casal Riudomenc va començar a mitjans del segle passat, quan la parròquia de Riudoms va impulsar la construcció d’un espai per tal que esdevingués un punt de trobada per als veïns i es convertís en el rovell de l’ou de

número 486 • desembre 2011

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ L’Orquestra Camera Musicae, un dels últims concerts oferts al Casal, el 17 de novembre

la seva activitat cultural. Finalment, les obres es van acabar a finals de 1955, i el Casal, construït amb l’esforç de tot el poble, es va inaugurar el 24 de novembre d’aquell mateix any, amb la representació de l’obra El gran teatro del mundo, de Calderón de la Barca. Des del primer dia, el Casal va ser un lloc imprescindible per mantenir viva la flama de l’oci, l’esport, la cultura i la formació dels riudomencs i riudomenques però, després de dècades d’activitat, diversos contratemps van fer que hagués de tancar les seves portes. Aquesta clausura es va allargar més del que s’espera-

va, i Riudoms va estar sense casal durant gairebé dues dècades. Després d’unes llargues i intenses converses entre l’Ajuntament i l’Arquebisbat mentre el temps passava i el Casal s’anava deteriorant, no va ser fins l’abril del 2008 quan van apropar posicions. Va ser llavors quan van signar l’acord definitiu que va permetre que el Casal fos novament del poble, obrint d’aquesta manera una nova etapa. Ara, un any després, la seva activitat ja està plenament consolidada. ✐ Mònica Just Rosals

9


actualitat

Per Sant Esteve, ‘Els Pastorets’, de Josep M. Folch i Torres, al Casal Riudomenc El Casal Riudomenc ha programat per al dilluns 26 i el dimarts 27 de desembre, a les vuit del vespre, la representació de ‘Els Pastorets’, adaptació d’Artur Fargas Salvadó, basats en L’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, i Els pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús, de Josep M. Folch i Torres, a càrrec d’actors i actrius riudomencs. Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. L'argument combina els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal. Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos

10

medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal en les esglésies al redós de la missa del gall. La majoria de les representacions d'Els Pastorets són a càrrec dels grups de teatre amateur i es fan en centres parroquials, centres socials o teatres.

VINT-I-VUIT CÈNTIMS El dissabte 7 de gener, a les vuit del vespre, també al Casal Riudomenc, s’ha programat l’obra ‘Vint-i-vuit cètims’. L’argument gira al voltant d’un home anònim, Garcia, que es rebel·la i decideix reclamar la devolució de 28 cèntims que una empresa de telefonia li deu. La burocràcia, la passivitat i la indiferència de

l’empresa davant de les seves reclamacions portaran l’home a emprendre una lluita exasperant per reclamar els seus drets. En el seu viatge coneixerà altres persones que, a l’igual que ell, pateixen situacions injustes i decidiran unir-se per lluitar i demostrar que tot pot canviar. L’obstinació d’aquestes persones per reclamar allò que consideren just les portarà a situacions límit en més d’una ocasió, enfrontant-se a la Seguretat Social, l’Església Catòlica, les multinacionals... Quin preu hauran de pagar per aconseguir el seu objectiu? L’entrada per l’espectacle es pot aconseguir a les taquilles del Casal o per Internet, a: codetickets.com ✐ Redacció

l’om revista de riudoms


actualitat

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Representació dels Pastorets de l’any passat, al Pavelló Poliesportiu.

número 486 • desembre 2011

11


actualitat

El 28 de gener, al Casal, ‘El Jardí de les malícies, un recital de poesia poc convencional El Casal Riudomenc ha programat el dia 28 de gener, a les 21.00 hores, l’obra de teatre ‘El Jardí de les malícies’, dirigda per J oan M. Segura Bernadas i Teatre al detall. Protagonitzada per Xavi Idàñez i Txell Botey, és un recital de poesia poc convencional: un recital de poesia eròtica. I per ser més precisos: un recull de la poesia eròtica des de l’Edat Mitjana al Segle XIX. El punt de partida ha estat el llibre de Miquel Desclot El jardí de les malícies de la poesia eròtica universal (Angle Editorial 2001), un llibre deliciós “fet per plaer, sobre plaers, per al plaer”, tal com diu el mateix autor. Hi ha des de versos de trobadors i cançons de bordell a poemes d’escriptors tan reconeguts com Goethe, La Fontaine o John Donne. Alguns nobles, polítics,

12

intel·lectuals (i fins i tot membres del clergat!) de l’època en van escriure d’amagat i només per a ús privat. Autors com Théophile de Viau i Claude le Petit van publicar la seva obra i per això van ser condemnats a cremar a la foguera (i no pas en els temps obscurs de l’Edat Mitjana sinó en temps de Molière!) Es pretén donar a conèixer aquestes veritables joies literàries, essent fidels al seu caràcter divertit, desinhibit, fresc i juganer. Una manera de mirar pel forat del pany i descobrir aquells versos guardats en els calaixos més amagats i en els racons més íntims del desig. Antonio J. Navarro, a La Guia del ocio, deia d’aquesta obra: «Enginyós plantejament escènic. Els actors aconsegueixen articular una veritable estètica de l’erotisme, amb espurna i elegància, utilitzant

una infinitat de recursos». Teatre al detall és una companyia de teatre professional formada per Txell Botey i en Xavi Idàñez, dos actors amb un mateix criteri i amb ganes tirar endavant projectes de teatre personals, i treballar no només com a actors, sinó en tot el que significa el fet teatral. Els agrada voltar-se d'un equip de professionals amb els que compartir un mateix gust estètic i que els ajudin a definir les directrius que marquen la seva manera de fer teatre. Per a més informació, veure el vídeo http://www.youtube.com/watch?v=YSs OOf7fUHY&feature=player_embedded

✐ Redacció

l’om revista de riudoms


actualitat

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

▲ Un dels protagonistes de l’obra ‘El Jardí de les malícies’, en plena funció

número 486 • desembre 2011

13


actualitat

Jaume Massó recull en un llibre els passos del professor alemany Adolf Schulten a casa nostra El volum parteix de la correspondència que intercanviava amb el reusenc Salvador Vilaseca Tot just acaba de sortir a la llum el llibre Adolf Schulten en Reus y Tarragona: el legado Salvador Vilaseca, de 357 pàgines, en què es reprodueixen, s’estudien i contextualitzen diferents documents escrits (una seixentena de cartes, postals, telegrames i missatges similars, redactats al llarg de quinze anys, concetrament entre 1940 i 1954, ambdós inclosos) i gràfics conservats a l’arxiu de l’Institut Municipal de Museus de Reus, concretament de l‘antic fons particular de Salvador Vilaseca (1896-1975), relatiu a l'historiador i arqueòleg Adolf Schulten (1870-1960), un reconegut hispanista alemany. Ha estat imprès a Madrid, per La Ergástula Ediciones, i en són coautors els arqueòlegs María Eugenia RodríguezTajuelo (nascuda i resident a Madrid) i Jaume Massó Carballido (aquest darrer, nascut a Riudoms, actual director del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus). Tal com es fa constar a la contracoberta del volum, el seu objectiu és donar a conèixer aquesta interessant documentació inèdita sobre el professor Adolf Schulten, una de las figures més controvertides de la història antiga i l’arqueologia peninsulars durant la primera meitat

14

del segle XX i que ha suscitat molta atenció des del punt de vista historiogràfic. Les llargues estades de Schulten a la ciutat de Tarragona i, de tant en tant, al reusenc mas de Valls, permeten conèixer trets de la seva peculiar personalitat, així com del seu entorn social, amb els quals estan relacionats molts personatges i llocs que parlen de l’extraordinària riquesa de l’arqueologia tarraconense.

treballs la bibliografia publicada aquí, per menystenir-la tot considerant-la poc important, o que digués que ell era el descobridor de Numància tot oblidant que el tarragoní Eduard Saavedra ja havia publicat un llibre anterior sobre el tema i fins i tot l’havia orientat i ajudat en les seves recerques. Tot un personatge, el professor alemany, i d’interès evident.

Val a dir que Adolf Schulten tenia un caràcter distant i difícil, una mica vanitós i àdhuc infantil, que de vegades podia resultar molest. De fet, l’autor de l’obra el defineix com un personatge “polèmic i peculiar, un savi estereotipat, molt despistat, i de vegades desagradable”. I és que el seu complicat caràcter li va portar problemes en diverses ocasions, i sobretot a l’hora de tenir tracte amb altres persones, ja que es creia en possessió de la veritat en algunes qüestions historiogràfiques, i no admetia que algú que ell considerés poc preparat li discutís les opinions expressades.

UN ENAMORAT DEL CAMP

Segons explica Massó, el profesor alemany era molt del tipus ‘savi germànic’ estereotipat, amb un caràcter que es podria classificar com a prussià. Molt col·legues seus espanyols no li perdonaven que pràcticament no cités als seus

Podem dir que Schulten es va enamorar de Tarragona i del Camp, fins al punt que quan es va jubilar passava els mesos de tardor i hivern aquí i tornava a Alemanya a la primavera. Va escriure llibres i articles sobre Tàrraco, ara molt oblidats perquè van ser superats per l’activitat posterior i les proves arqueològiques (Schulten, per exemple, creia que les muralles de Tarragona havien estat erigides pels etruscs). En canvi, va trobar uns quants hispànics, especialment catalans, que li eren amics o que el respectaven com a l’eminent historiador que havia estat, com els professors universitaris Pere Bosch Gimpera i Lluís Pericot o el metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca, o

l’om revista de riudoms


actualitat que li tenien afecte malgrat els defectes, com el culte reusenc Miquel Carreras Dexeus, traductor a l’espanyol d’alguna obra schluteniana i propietari del mas de Valls. Al llibre també hi apareixen referenciats –entre altres personatges de les nostres contrades– Joan Serra i Vilaró, Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Pere Batlle Huguet, Lluís Brull Cedó, José Sánchez Real, Isidre Valentines Llobell, Magí Sedó i Pascual, Manuel de Montoliu i de Togores i Lluís Maria Mezquida i Gené (“Petrófilo”). A més de la correspondència, el llibre exposa qui va ser aquest professor alemany, com va conèixer Vilaseca i quina relació van tenir, i mostra també la gran riquesa de l'arqueologia tarragonina. També es poden veure fotografies, algunes de les quals van arribar amb les mateixes cartes o amb la resta de documentació de Salvador Vilaseca, i unes altres, des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. ✐ Mònica Just Rosals

número 486 • desembre 2011

▲ Caràtula del libre

15


actualitat

Riudoms es bolca amb 'La Marató' de TV3 La residència L’Onada i el Grup Independent d’Art de Riudoms es va sumar a la causa Com cada any, TV3 organitza La Marató destinada a obtenir diners per a la investigació de malalties que actualment encara no tenen cura. Aquest any, s’ha celebrat la 20a edició que ha estat destinada a la Regeneració i al trasplantament d'òrgans i teixits. Actualment hi ha 1.300 persones a Catalunya que esperen un òrgan i no totes el podran rebre. Per això és important la investigació, que permetrà avenços a la medicina regenerativa i millores en el camp quirúrgic i farmacològic. A més dels set milions i mig d’euros que es van recaptar durant la jornada televisiva, diverses associacions i col·lectius d’arreu de Catalunya van organitzar activitats per recaptar fons per a la present edició de La Marató. Una d’ells ha estat la residència per a la gent gran L’Onada de Riudoms. En aquest centre se celebra cada any una festa

16

de Nadal, i aquest any han volgut aprofitar la festivitat per a una bona causa. El passat divendres 16 de novembre sis treballadors de L’Onada van pujar a l’escenari del Casal Riudomenc per representar l’obra Celeste no es un color, de l’actriu Lina Morgan. Després d’un mes d’assajos, el seu esforç va ser recompensat, malgrat l’horari de la representació, i 93 persones es van apropar al Casal per veure l’obra i donar el seu granet de sorra per a La Marató.

GRUP INDEPENDENT D’ART El Grup Independent d’Art de Riudoms, també es va sumar a la causa, i va organitzar dos espectacles al teatre del Casal Riudomenc el 17 de desembre. Aquest és el quart any que el grup recapta diners per a La Marató i aquest va ser el seu quart festival amb la novetat d’oferir un espectacle totalment nou.

Per a la sessió de les sis de la tarda van organitzar un playback infantil amb els més petits del grup independent d’art amb música per a nens de 8 a 16 anys. A la sessió de la nit era el torn dels més grans amb el número nou que havien preparat especialment per a La Marató. Els assistents van gaudir durant una hora i mitja d’un festival playback amb cançons de totes les èpoques i de gèneres musicals. Entre tots els membres del grup van triar les cançons amb les quals se senten més a gust i les van interpretar de la millor manera; passant-s’ho bé, fent riure i per recaptar diners per a La Marató. Entre les dues sessions, un total de 300 persones van assistir al Casal per veure les representacions i van aportar un total de 1.498 euros. ✐ E. S. J.

l’om revista de riudoms


actualitat

‘La Marató’ en xifres Esmorzar Escola de Futbol Baix Camp: 230€

Tió del Mercat de Nadal: 107€ Bingo de la Marató: 1.290€ Venda de contes solidaris a la Llar d'infants municipal Picarols: 151€ Berenar Solidari de la Bella Llar: 800€ Obra de teatre a càrrec de l'Onada: 196€ Sortida a Barcelona Club Deportiu Riudoms: 260€ Torneig Club Patí Riudoms: 540€ Festival Grup Independent d'Art: 1.498€ Total: 5.072€ Es pot donar el cas que algunes entitats hagin de sufragar certes despeses derivades de l'activitat que han organitzat. Així la quantitat recollida pot ser lleugerament inferior.

ALBA MARINÉ

▲ Un moment del Bingo de La Marató.

número 486 • desembre 2011

17


actualitat

Amb ‘Per Nadal, compra al comerç local’, Riudoms vol potenciar el comerç autòcton Enguany torna per tercera vegada la campanya destinada a retenir el compradors a la vila La promoció del comerç local és una de les principals prioritats en aquesta època de l’any. És precisament per això que, com ja ve sent costum en els últims anys, el consistori ha decidit impulsar de nou la campanya iniciada ara fa tres anys per tal de promocionar els establiments riudomencs durant les festes nadalenques. La iniciativa, batejada amb el nom ‘Per Nadal, compra al comerç local’, va tenir molt bona acceptació en les seves primeres edicions entre els professionals del sector, però també entre els veïns del poble. Ara, doncs, arriba a la seva tercera convocatòria. La intenció que es persegueix amb aquesta campanya és aconseguir que els veïns comprin productes als establiments locals, sense necessitat d’haver-se de desplaçar fins a altres municipis propers, ja que són moltes les persones que tenen el costum d’anar a grans superfícies de ciutats com Reus o Tarragona, deixant en un tercer terme l’economia riudomenca. L’aposta per la promoció dels productes locals està molt present al municipi de Riudoms al llarg de tot l’any, ja que en altres cites, com per exemple en la Fira de l’Avellana, també s’aprofita per promoure els productes autòctons, de denominació d’origen genuïnament riudomenca.

18

ALBA MARINÉ

▲ La campanya vol aconseguir que els veïns comprin productes als establiments locals.

I és que aquesta iniciativa vol conscienciar sobre el fet que, en plena crisi econòmica, cal donar suport al teixit comercial del poble, per tal d’afavorir la

seva activitat econòmica i donar un ampli impuls a aquest sector. ✐ M. J. R.

l’om revista de riudoms


actualitat

El Mercat de Nadal torna a omplir Riudoms de màgia, tradició i il·lusió Enguany va arribar a la sisena edició i es va celebrar el passat dia 11 de desembre a la plaça de l’Església La plaça de l’Església es va convertir en escenari, el passat dia 11 de desembre, d’una nova edició del Mercat de Nadal, una cita que s’ha convertit en ineludible pels riudomencs i riudomenques que, any rere any, esperen aquestes dates per passejar-se per les paradetes i viure intensament l’esperit nadalenc que s’hi respirava, amb la presència de l’emblemàtic Gran Tió. Com cada any, el Mercat es va organitzar amb l’objectiu de fomentar una compra responsable i, al mateix temps, de qualitat, ja que es tracta de l’aparador més ampli on es volen conjurar diverses característiques com la qualitat, l’atenció personalitzada, el bon preu i la confiança per part de tots els comerços riudomencs. El Mercat, que enguany arribava a la seva sisena edició, va obrir portes sobre les onze del matí i, al llarg de tot el dia, veïns i veïnes de totes les edats van passar pel nucli de la vila per reviure de nou la il·lusió, la màgia i la tradició que regnava enmig de l’ambient. Tot plegat es va allargar fins passades les vuit del vespre, després d’haver celebrat el Bingo de la Marató, que va comptar amb una gran assistència de públic. D’altra banda, els infants de l’Escola Beat Bonaventura Gran viuran un dia

número 486 2011 483 • desembre setembre 2011

JOSEP MARIA FONT MASSO

▲ El Mercat de Nadal va arribar enguany a la seva sisena edició.

aquest dia com una jornada ben especial. I és que, com ja és costum des de fa tres anys al poble, l’AMPA del centre va organitzar una sortida per tal d’anar tots–grans i petits- a ‘cridar’ el Tió. L’excursió, en direcció als boscos de Riudecols, va començar a primera hora del matí, quan petits i no tan petits van compartir un bon esmorzar. Tot seguit, van emprendre un camí ple de pistes

que els va portar fins al lloc on es trobaven perduts els seus Tions. Després, tota la comitiva va arribar fins a la plaça de l’Església, en plena celebració del Mercat de Nadal, on es van trobar amb el Gran Tió, gran reclam per als infants del poble, que s’hi van poder fotografiar amb il·lusió. ✐ M. J. R.

19


actualitat

Tot a punt per a la Festa Major d’Hivern La festa en honor a Sant Sebastià se celebrarà els dies 21 i 22 de gener Riudoms està ultimant preparatius per una cita que any rere any prolonga les dates festives fins a ben entrat el gener. Es tracta de la Festa Major d’Hivern, en honor a Sant Sebastià, que arribar�� a una nova edició el cap de setmana dels dies 21 i 22 de gener, i que omplirà de festa i d’activitats de tot tipus els carrers, places i locals riudomencs. En aquesta cita anual, hi tindran cabuda, com de costum, la combinació d’actes tradicionals amb altres de més populars i innovadors, amb l’objectiu de cridar a la participació tant els més grans com els més petits. El ball, la Missa Major i la Solemne Processó són alguns dels actes més consolidats que cada gener fan que Riudoms i els seus veïns visquin intensament la seva Festa Major d’Hivern, poques setmanes de les festes de Nadal. JOSEP MARIA FONT MASSÓ

✐ M. J. R.

20

▲ La Solemne Processó és un dels actes més tradicionals

l’om revista de riudoms


actualitat

El forn Rovira amplia horitzons amb un altre local La família Rovira va inaugurar el passat dissabte 17 de novembre una nova pastisseria al carrer Baltassar Toda i Tàpies amb una celebració que va omplir la pastisseria de gom a gom. El forn Rovira té una llarga tradició pastissera a Riudoms, el rebesavi de la família amb només 22 anys, va guanyar al 1859 el forn comú del poble que estava en subhasta i es trobava situat a l’actual Travessia dels Enamorats, coneguda antigament, com el corraló del Forn. La pastisseria es trova a la plaça de l’Om, sota del seu domicili familiar, on feien pa i coques en recapte. Amb la nova generació de pastissers a la família, Arnau Rovira, de 22 anys, han volgut ampliar el negoci: un nou local més ampli on, a més de fer pa i coques com fan actualment, el nou local els permetrà elaborar pastissos i oferir un servei de cafeteria als seus clients. ELISABETH SARRASECA

✐ E. S. J.

número 486 • desembre 2011

▲ La família Rovira té una llarga tradició pastissera a Riudoms

21


cultura

Un bloc a Internet, nou mitjà d'informació de la Biblioteca Pública Municipal Antoni Gaudí La Biblioteca Pública Municipal Antoni Gaudí ofereix, des del passat mes d’octubre, un nou mitjà d'informació: un bloc que permet consultar les últimes notícies relacionades amb la biblioteca. A l’adreça electrònica http://bibliotecaantonigaudi.blogspot.com/ es poden consultar notícies com: Centenari de la mort de Joan Maragall, 50 anys de Cavall Fort, Especial Nadal a L'hora del conte, Per Nadal, decorem la Biblioteca! i d’altres. Així mateix, s’ofereix informació de: Horari festes Nadal, Agenda, Col·lecció local (novetats), Catàleg de la Biblioteca o l’Arxiu del bloc. El bloc també té una connexió al Facebook, o bé es pot gestionar la mateixa subscripció al bloc. ✐ Redacció

22

▲ El bloc de la Biblioteca és una magnífica eina de fidelitat al centre

l’om revista de riudoms


publicitat

número 486 • desembre 2011

23


breus

Aprovat un cànon social de l’aigua adaptat a la població menys afavorida La Generalitat de Catalunya, juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, ha aprovat un cànon social que serà d’aplicació als consums d’aigua que tinguin lloc a partir de l’1 d’octubre de 2011 i que està destinat als pensionistes i a les persones en situació d’atur. Aquest nou tipus de gravamen depèn del consum facturat i s’aplicarà amb caràcter general a les factures que no superin el primer tram del cànon de l’aigua que és de 27 m3 trimestrals. Les persones que en poden gaudir són els titulars d’un contracte domèstic de subministrament d’aigua (només a l’habitatge on estan empadronats) i que compleixin un dels següents requisits: • abonats titulars que tinguin una edat mínima de 60 anys i que percebin una pensió mínima per jubilació, incapacitat permanent o viduïtat. • abonats titulars que formin part d’una unitat familiar amb tots els seus membres en situació d’atur. Per gaudir d’aquest cànon social, els abonats s’han de dirigir a les oficines de l’Agència Catalana de l’Aigua a Tarragona (Rambla Nova, 50) on hauran de presentar la documentació corresponent.

24

Laia Nomen, escollida per al Cor Internacional de Veus Femenines

Un arc de pedra dóna la benvinguda a la població

La jove riudomenca Laia Nomen, antiga alumna de l ’Escola Municipal de Música de Riudoms, va ser seleccionada per l’Orpheus Vokalensemble, és a dir, el Cor Internacional de Veus Femenines, per a participar en una estada musical organitzada per l’State Academy d’Ochsenhausen (Alemanya).

L'entrada de Riudoms, venint des de Reus, incorpora un nou element decoratiu. Es tracta de la construcció d'un arc de pedra que està situat a la dreta de la carretera de Reus.

Durant l’estada, que va tenir lloc del 12 al 23 d’agost a Alemanya, van treballar diversos factors de la veu i de la col·locació corporal i van interpretar una obra del compositor suïs Daniel Schnyder, anomenada Sundiata Keita. Per altra banda, van realitzar cinc concerts a diferents ciutats i poblacions alemanes.

L’Ajuntament ofereix cursos gratuïts de català per a adults Cada dimecres a partir de l’11 de gener fins a finals de maig de 2012, la regidoria de Política Lingüística de l’Ajuntament oferirà cursos gratuïts de català, que tindran lloc a l’Epicentre Gaudí. • Nivell inicial de 18.30 h a 19.30 h • Nivell avançat de 19.30 h a 20.30 h Les places es donaran a l’Ajuntament per ordre d’inscripció.

Aquest espai va quedar lliure quan es va construir la rotonda d'entrada a a Riudoms. Recentment, s'ha fet una reestructuració d'aquest espai, tot construint una canonada subterrània per evitar l'entollament que allí es podia produir, una pavimentació d'una gran part de la zona i la construcció d'una vorera lateral a la carretera fins a la vorera que existia anteriorment. L'actuació finalitza amb l'enjardinament d'aquest espai. La construcció d'aquest element decoratiu inclou diversos aspectes que fan referència al passat i la història col·lectiva de la població. Les pedres són originàries de la pedrera del Mèdol de Tarragona, utilitzada ja des de l'època romana. També representa una portalada que podria haver sigut l'entrada a una casa d'època medieval i, en aquest cas, fa una referència al període medieval, que és l'època originària del Riudoms cristià actual. Així mateix, evoca una entrada a una masia rural i agrària, fet que simbolitza també la importància que per a Riudoms sempre ha tingut l'agricultura. Finalment, és també un portal, que simbolitza l'entrada i dóna la benvinguda a una població.

l’om revista de riudoms


actualitat

La mobilitat en transport públic a la demarcació de Tarragona ha crescut un 2,4% enguany L'Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona va transportar entre el novembre del 2010 i l'octubre del 2011 un total de 20,6 milions de viatgers, un 2,4% més que en el mateix període de l'any anterior. Els transports urbans han transportat en aquest període un total de 12.019.934 passatgers, mentre que els interurbans 8.592.880. El Consell d'Administració de l'ATM del Camp de Tarragona es va reunir el dia 21 de desembre i va acordar un increment del 8,3%e de mitjana del cost dels títols integrats a partir de l'1 de gener. El bitllet senzill costarà 1,5 euros mentre que la T-10 10,75 euros. El Consell d'Administració de l'ATM del Camp de Tarragona va fer balanç de l'activitat del consorci en l'últim any, alhora que va acordar la revisió de tarifes que seran vigents en el sistema integrat a partir de l'1 de gener de 2012. L'actualització de les tarifes, així com tot els acords del Consell, es van prendre per unanimitat. L'aportació de la Generalitat al sistema ha quedat fixada per al 2012 en 10,8 MEUR, el 93% de les aportacions de les entitats consorciades. La contribució de la Generalitat s'ha incrementat en 500.000 euros respecte de 2011 i en 3,5 MEUR respecte de 2010. De la seva banda, els ens locals mantenen la seva aportació, de 871.000 euros. L'actualització de les tarifes per al 2012

número 486 • desembre 2011

▲ L'Autoritat Territorial de la Mobilitat ha acordar un augment del 8,3% del cost dels bitllets

aprovada pel Consell d'Administració de l'ATM comporta un increment del 8,3% de mitjana en els títols integrats amb l'objectiu, assenyala, de garantir la sostenibilitat econòmica del sistema. Les noves tarifes bonifiquen els usuaris més habituals del sistema, de manera que s'han congelat els preus de la T-50/30 i T-MES . Així mateix, les noves tarifes també conserven els descomptes per a famílies monoparentals i nombroses i la T-12 (el preu d'adquisició es manté en 35 euros). A més, l'ATM ha acordat la creació d'una

bonificació del 50% sobre la T-MES per a les persones en situació d'atur que compleixin determinats requisits d'ingressos. Aquestes bonificacions començaran a aplicar-se a partir del febrer vinent i es tramitaran mitjançant les Oficines de Treball. D'aquesta manera, el bitllet senzill per a una zona costarà 1,5 euros, la T-10 10,75, la T10/30 21,30, la T50/30 60,65 i la T-MES 44,85. La T-70/90 costarà a partir de l'1 de gener dle 2012 60,20 euros. ✐ Redacció

25


actualitat

Èxit de ‘Riudoms Solidari amb la Gent Gran’, gala emmarcada en les Festes Quinquennals Fins al 26 de novembre s’havien recollit més de 7.500 euros El passat dia 26 de novembre es va dur a terme l’acte central de la Gala Benèfica, emmarcat en les Festes Quinquennals del Beat Bonaventura. La convocatòria es va celebrar amb un èxit rotund, tant pel que fa a la col·laboració com a la participació dels veïns i veïnes del poble. En el marc d’aquesta cita, també es van organitzar altres actes, com per exemple la Gala Infantil i Juvenil del dia 21 o el concert del dia 25. Ara, resten pendents actes de diverses entitats que se sumaran a l’objectiu d’aquest esdeveniment, que pretén recaptar fons per un ‘Riudoms Solidari amb la Gent Gran’. Les col·laboracions han estat tant de participants dels actes, els quals i van posar tot l’esforç que es mereixia, i precisament per això l’Ajuntament vol fer un gran reconeixement a aquestes persones que, sense ànim de lucre, van actuar per tal de fer possible que la cita fos un èxit absolut. D’altra banda, el consistori vol agrair també a totes les persones que van assistir a la gala i a totes les associacions, comerços i empreses que hi van fer les seves aportacions. Fins a l’acte central del dia 26 de novembre s’havien recollit un total de 7.506,50€, una xifra que anirà augmentant progressivament amb els actes i

26

▲ Obsequis donats pels comerços i empreses locals, sortejats durant la Gala Benèfica.

donacions posteriors. És per tot plegat que l’Ajuntament de Riudoms ha volgut agrair a tothom la seva implicació en

aquest esdeveniment solidari local. ✐ M. J. R.

l’om revista de riudoms


actualitat

Baix Camp i Baix Penedès, units per la gestió de la fracció resta dels residus municipals El president del Consell Comarcal del Baix Camp, Joaquim Calatayud, i el president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Joan Olivella, van signar el 22 de desembre passat un conveni en virtut del qual l’ens comarcal del Baix Penedès encarrega al del Baix Camp la gestió del servei de valorització de la fracció resta dels residus municipals segregats en origen que provinguin dels municipis del Baix Penedès que tenen delegada la gestió incloent-hi El Vendrell i Calafell. El tractament d’aquests residus es realitzarà a la planta mecanicobiològica del Centre Comarcal de Gestió de Residus del Baix Camp, que s’ubica a Botarell. Aquest acord permet que aquesta planta arribi a la capacitat d’optimització del seu rendiment. CEDIDA

✐ Redacció

número 486 • desembre 2011

▲ Cubells Porta a Porta.

27


entrevista

Carme Romero. ‘Per salvar la vida, no és necessària la força’ A Catalunya, solament hi ha 27 dones bomberes, un 1,1% de les més de 2.400 professionals que en són Són els nostres herois quotidians. Ens aturem per mirar els seus hipnòtics camions vermells, amb escales i mànegues; aplaudim quan al cine o al costat de casa rematen una intervenció arriscada, somiem a baixar per la barra... Són sempre bona gent, disposada a arriscar la seva vida. A casa nostra, només un 1,1% dels efectius, són dones, i una d’elles, la Carme Romero, viu a Riudoms. Treballa al Parc de Bombers de Cambrils. Va fer BUP i posteriorment va estudiar per ser tècnica d’esports base. Les seves aficions: l’esport i les tasques de voluntariat. A més a més, ha col·laborat en un documental sobre la dona bombera i ha escrit un conte infantil, La Clàudia i el seu casc de bombera. ■ Per què va decidir ser bombera? Quan me’n vaig adonar que realment m’agradava l’ofici va ser amb el contacte directe amb els bombers, a través de la primera campanya forestal a l’estiu, a l’any 1995, si no recordo malament. I va ser aleshores quan vaig veure que la feina de bombera m’agradava, em motivava.... ■ Llavors va ser una cosa espontània, no sempre havia volgut ser-ho... Va ser en aquest moment quan me’n vaig adonar però va ser casual arribar en aquesta campanya d’estiu, perquè jo no

28

en tenia ni idea. Arrel d’un amic meu que és bomber i era atleta, i un dia entrenant al Reus Ploms em va comentar que podria presentar-me per bombera, que sortirien places, en aquell moment no hi havia cap dona, estava forta físicament... ■ I quan pren la decisió de ser bombera, què va ser el que va fer? Doncs primer de tot em vaig treure el carnet de camió a corre cuita, la teòrica recordo que la vaig fer en vuit dies, perquè sortien les oposicions. Però vaig suspendre la primera prova per ser bombera que era un test psicotècnic. A l’estiu però, com et comentava, em vaig presentar a la campanya i vaig veure realment que m’agradava l’ofici de bombera. ■ Què va pensar la família quan els ho va fer saber? La reacció a casa va ser molt bona perquè com que sempre havia practicat esport i havia fet feines “diferents” com ara de portar ambulàncies, doncs contràriament el que pugui pensa la gent a casa no em van posar cap inconvenient. ■ Què ha de tenir una persona per a ser un bon bomber?Com ho definiria des del seu punt de vista... Primer que tot jo penso que s’ha de

tenir vocació, és un ofici molt vocacional. Després jo crec que els bons bombers són les típiques persones que tenen “idees de bomber”, que tenen l’habilitat de fer coses que a una altra persona no li haurien passat pel cap. A més a més calen bons coneixements de l’ofici i s’ha d’estar preparat físicament. ■ Actualment les proves que es duen a terme són 6: d'aptitut i de coneixements, física, conducció de vehicles, reconeixement mèdic, avaluació psicològica i coneixements de llengua. Com va preparar-se per un examen d’aquestes característiques? La preparació per l’examen de camió ja sabem que va ser rapidíssima... Aquestes proves vaig preparar-les bastant sola. Molta gent va a acadèmies però jo vaig agafar els temaris, vaig fer resums... i a partir d’aquí vaig estudiar la part teòrica. La part d’entrenament, primer vaig començar sola i quan s’apropaven les proves vaig anar a alguns especialistes per fer halterofília perquè en l’examen s’havia d’aixecar pes i era una prova molt tècnica, vaig fer sèries amb una noia que feia atletisme... Però bàsicament, tant els entrenaments com la part teòrica, m’ho vaig preparar jo. I el tema de conducció, com que

l’om revista de riudoms


entrevista

CEDIDA

▲ Carme Romero, en un entrenament amb foc real.

era voluntària al Parc de Cambrils, vaig tenir la sort de poder “fer pràctiques” amb el camió. ■ En les proves físiques existeix el prejudici que a les dones se’ls exigeix

número 486 • desembre 2011

menys que als homes. Què hi diria? La gent pensa que se’ns exigeix menys, però no és així. Fisiològicament els homes i les dones no som iguals, llavors es fan uns barems depenent del sexe. És evident que un home, en general, té més força,

però quan has d’entrar en un foc, l’últim que necessites de vegades és aquesta qualitat. El tema dels barems ens ha perjudicat a les dones perquè la gent pensa que ens

29


entrevista exigeixen menys i per arribar a aquestes fites hem d’entrenar igual o més que un home. Jo penso que s’haurien de fer unes proves físiques que fossin d’apte/no apte, demanar uns mínims iguals per tots i totes. ■ Dels 2400 bombers que hi ha a Catalunya, tan sols 27 són dones. Perquè creu que n’hi ha tan poques? Penso que és una mica educacional. Les noies no es plantegen ser bomberes a no ser que tinguis algú proper que ho sigui... I per altra banda s’ha d’estar bé físicament, s’ha de tenir el carnet de camió... Segur que de preparades n’hi ha, que hi ha moltes dones que tenen un bon perfil per a ser bomberes i o no s’ho han plantejat mai o no han pogut entrar, perquè és molt difícil, tot i estar ben preparades. ■ Li agradaria que n’hi hagués més? Sí. Quan hi ha una compensació, penso que les coses van millor: les feines en què tot són dones no funcionen bé, i les que són tot homes tampoc. En canvi, quan hi ha una paritat, a nivell energètic, es treballa millor i com a conseqüència funcionen millor. ■ Dins el cos de bombers hi ha diferents modalitats, quines? Té alguna especialització? Jo no en tinc cap, però hi ha el GRAF, que són els especialistes en incendis forestals, el GRAE, especialistes en rescats de muntanya i subaquàtics i el GEM, que és el grup d’emergències mèdiques. ■ Amb el temps la forma física, si no es va mantenint, es perd; igual que si els coneixements no es recorden també s’acaben oblidant. Cal fer un reciclatge per evitar-ho? S’hauria de fer, però actualment no es

30

fa. Abans es feia una prova, la course navette, on es demanava un mínim depenent de l’edat i el sexe i s’havia d’intentar superar-lo. Aquesta prova però, no era obligatòria, però si es feia a final d’any es tenia un incentiu econòmic. Actualment però, amb les retallades ja no s’ha fet la prova. ■ Un bomber, bombera en el seu cas, independentment que existeixi la prova que comentàvem, cal que es mantingui en forma, com ho fa? Sempre que puc, com a mínim, 3 dies a la setmana fer esport, i el dia que estic de guàrida també. És important que ens mantinguem en forma perquè hi ha serveis en què es necessita: o estàs 24 hores treballant, o entres en un incendi on hi ha molta temperatura...és que ja ho has de fer per la teva pròpia seguretat i la dels companys. ■ I com es compagina la feina i l’entrenament amb la vida familiar? Ho intentes portar tot, l’horari és bastant bo, però tot i així jo faig una reducció del terç de la jornada acollint-me a la llei de conciliació familiar. Això em permet poder dedicar més temps a la família i treure temps per fer esport. ■ Com és el dia a dia al Parc de Bombers? S’ha d’estar preparat perquè en qualsevol moment poden trucar d’una emergència, no se sap mai, i la sortida ha de ser ràpida. Si no hi ha res a primer hora del matí es revisen els camions i el material per comprovar que tot està correcte... es fa una posta a punt de tot el material. Després si es pot es fa alguna pràctica i a l’acabar es fa la vida normal de parc: s’esmorza, es dina, es sopa... a la tarda normalment es fa una mica d’esport.

■ En una actuació, com es coordinen els serveis d’emergència? Moltes trucades entren a través del 112 i és aquest el que ja fa la coordinació depenent el tipus d’urgència. Al lloc dels fets cadascú actua segons el seu protocol. A més a més, la nostra feina és molt jeràrquica, aleshores sempre tens un cap que t’encarrega la feina. ■ Com és la relació amb els afectats quan s’arriba al lloc dels fets o un cop resolta la situació? Per ser bomber també cal tenir molta empatia, quan treballes amb persones i ajudes a persones, és molt bo posar-se en el lloc de l’afectat. Jo és una cosa que sempre intento fer: tenir empatia, entendre i ajudar, que vegin que has arribat allà per donar una solució al seu problema. Recordo un senyor que havia tingut un accident de moto i li vaig agafar la mà, li acariciava... és important el llenguatge no verbal... i recordo que vaig anar a retirar la mà i el senyor me la va agafar fort com donant a entendre que no volia que marxés.. és una de les coses que “omple” d’aquesta feina. ■ Afecta de forma personal? Tu ets professional i quan arribes a casa desconnectes, però sí que és veritat que hi ha algun servei que et toca més la fibra, sobretot si hi ha nens implicats. En una ocasió, a la Rambla de Tarragona, va ensorrar-se un edifici per una explosió, aquell va ser un dels serveis que més em va impactar, no pel que pots veure, sinó perquè et poses a la pell d’aquella família. ■ Com se sent després d’una feina ben feta? Satisfacció, aquesta és la paraula que més bé ho defineix.

l’om revista de riudoms


entrevista ■ Hi ha cap actuació que recordi de forma especial? La de l’esfondrament de la casa de la Rambla de Tarragona, potser? Aquesta va ser la que més em va impactar, pel fet que era una família afectada: el senyor va perdre tota la seva família i casa seva, amb tots els seus records, les pertinences, fotografies... això és el que més em va impactar, està allà i veure trossos de fotografies, joguines...entre la runa. ■ Quina percepció creu que té la gent del cos de bombers? La percepció general de la gent és bona perquè realment vas a ajudar i no a sancionar. Et veuen com una salvació. ■ Quina és l’edat màxima en què una persona es planteja deixar de ser bomber? Per presentar-se a les oposicions, fins ara, era fins al 35, però ara han tret una llei en la qual s’ha suprimit l’edat. L’edat de jubilació la teníem als 60, però amb totes aquestes reformes no ho sabem ben bé que passarà.... ■ Té pensat què farà? No ho sé... no em veig amb 60 anys fent de bombera però tampoc sé el que faré... ■ Què és el que més li agrada de ser bombera? El fet de poder ser una servidora pública, de poder ajudar a la gent, sentir-te útil i la satisfacció de la feina ben feta. ■ I el que menys? Quan nosaltres sortim és perquè hi ha una desgràcia, llavors si ho penses fredament el millor seria no sortir mai. I de vegades les sortides que fem són poc

número 486 • desembre 2011

CEDIDA

▲ Carme Romero, al Parc de Bombers on treballa.

complicades, per exemple un contenidor que es crema... ■ Quan us arriba l’emergència, ja sabeu de què es tracta? En principi sí, perquè t’has d’equipar més o menys. Però de vegades la informació es dispersa, i és important que la gent

que dóna un avís que el doni bé, perquè vas tranquil pensant que no serà res i arribes al lloc dels fets i “agafa’t fort” i d’altres vegades que truquen que sembla que “s’hagi d’acabar el món” i després no és res. ✐ Isabel Gómez Fargas

31


ara ve nadal...

Què regalar per Nadal? Encara que sabem que l’important en Nadal és retrobar-se amb els éssers estimats, regalar segueix sent una manera de demostrar afecte. Ara bé, en aquestes festes els obsequis es multipliquen i comprar-los, més que un plaer, es pot transformar en una veritable tortura. La premissa bàsica de les compres nadalenques abans de sortir de shopping és confeccionar una llista de possibles regals i alternatives, considerant a cada un dels destinataris amb l’objectiu de no perdre entre les infinites opcions i no aclaparar amb una tasca que, en principi, hauria de ser una expressió d’afecte. El llistat pot ser realitzat considerant els següents consells: - Intenta aplicar la teva originalitat en els regals. No compris el típic, el primer que se’t passi. En altres paraules, no triïs el regal fàcil. - Medita sobre els hobbies del obsequiat/a, sobre el que li cal, sobre el que no necessita però prefereix, sobre els seus gustos a l’hora de vestir-se, de decorar la casa, de llegir un llibre, de practicar un esport, de escoltar música o de triar una pel·lícula. Si no saps o no pots decidir, esbrina a través de familiars i amics de la persona obsequiada sobre les seves preferències i necessitats. - Lamentablement, la butxaca té un límit, és a dir, el preu importa. Intenta fer una combinació perfecta entre afecte i preu.

32

- Fixa’t en l’embolcall. En alguns locals emboliquen els seus productes de manera que l’obsequi guanya importància. - Utilitza Internet. Les botigues online s’han convertit en un dels llocs més increïbles per donar idees. Però has de buscar bé. Inspira’t i agafa’t el teu temps per visitar-les. - Les nostres cases estan plenes de massa objectes. Una bona idea és els que es denomina en el món anglosaxó un “servei de benvinguda”. Especialment indicats per a persones afectades per l’estrès, les tensions sentimentals, etc. Exemple d’aquests regals són un massatge, unes hores de cangur, un dia en un spa, una escapada de cap de setmana i, com no, una caixa de bombons...

TECNOLOGIA La tecnologia i els seus dispositius són els regals estrella per Nadal. Tant sigui per facilitar-nos la vida, com alegrar el nostre temps d’oci, els gadgets són ben presents en totes les llistes dels reis, tant de pares com de fills. La llista dels de regals més populars és: • Subscripció a Spotify. Per els amants de la música, Spotify va ser el descobriment del 2010. Ha canviat la forma d’escoltar música i ens ha facilitat l’accés a milers de cançons i grups. Un bon regal per als melòmans musicals pot ser una subscripció de 3 mesos per accedir a música sense publicitat, i música als nos-

tres dispositius mòbils, tant sigui offline com online. • Cercador de claus electrònic Loc8tor. Aquest gagdet original ens ajudarà de forma clara i útil. Que el nostre fill no troba mai les claus? Que tenim un amic despistat? El localitzador de claus és un dispositiu de la mida d’una targeta que permet cercar diferents objectes que estiguin etiquetats prèviament. • Bolígraf digital Odys. És simple, un bolígraf que mentres nostraltres escrivim, tot el nostre text es passi en format ordinador. • Les Televisions en 3D. Si fa un any, l’estrella era tenir una televisió amb tecnologia LED, ara, l’estrella és tenir una televisió adaptada al 3D. La incorporació d’ulleres i de material televisiu en 3D fa que aquests dispositius siguin obligatoris per qualsevol menjador tecnològic. • iPhone 4S. El mòbil d’Apple serà un regal comú sota els avets de Nadal. Sigui per la fidelitat cap a Apple o el bon funcionament d’aquest dispositiu, la gent el comprarà d’una forma quasibé automàtica. • iPad. Segons una recent enquesta realitzada per Nielsen (empresa internacional dedica a la investigació de mercats), el regal més desitjat dels nens de mig món per a aquest Nadal és la tauleta iPad. El producte tecnològic estrella d’aquest nadal per a aquests joves consumi-

l’om revista de riudoms


ara ve nadal... dors és el aquest producte d’Apple. Un 31 per cent dels nens de 6 a 12 anys volen un com a regal de Nadal. Les següents peticions més demandades són un ordinador i l’iPod Touch, ambdues opcions amb un 29 per cent. L'any 2010 va ser l'any del fenomen iPad, un dispositiu multifunció que ha impulsat el mercat de tabletes arreu del món. Similar en les seves funcions a un iPhone o iPod Touch, encara que més gran i potent, funciona amb una versió modificada del mateix sistema operatiu i amb una interfície d'usuari redissenyada per a aprofitar la mida més gran del dispositiu i la capacitat d'utilitzar el servei ibookstore d'Apple amb l'aplicació ibooks (programari per a lectura de llibres electrònics). De fet, aquests aparells han demostrat la seva capacitat per incrementar l'hàbit lector no només de llibres electrònics sinó també de llibres impresos. ✐ F. C.

número 486 • desembre 2011

▲ El recent desaparegut Steve Jobs, jugant amb un iPad.

33


tal dia farà un any

Coses de l’idioma o quan la llengua diu molt de nosaltres (2) Sense fer ballmanetes ni reincidir en cap atac ni silenci, començaré el joc de paraules que els anunciava en el número anterior d’aquesta revista per les onomatopeies o imitació d’un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella expressió. Un exemple és ‘atxim!’, l'onomatopeia que correspon a l’esternut. Però les onomatopeies, com qualsevol altre mot i referides al mateix fenomen, curiosament no només no sempre coincideixen sinó que solen ser diferents. Així, per exemple, per imitar el famós lladruc estàndard d’un gos, en la nostra llengua és "bub-bub"; en castellà, "guau, guau"; “ouah, ouah” en francès; “bau, bau” en italià; “au-au” en portuguès; “wau, wau” en alemany; en anglès és "wolf, wolf" o “bow-wow”; en japonès, "wan, wan"... És a dir que l’onomatopeia no és mai una reproducció exacta de la realitat dels sons, perquè el llenguatge de les interjeccions és el resultat del procés de verbalització del so natural d’acord amb unes regles lingüístiques (és a dir, abstracció, simbologia convencional). Aquesta és la raó, doncs, que un mateix so el veiem o el sentim expressat de maneres diverses segons les formacions onomatopeiques de diferents idiomes. Passant al lèxic, hauríem d’evitar castellanismes o altres estrangerismes, encara que siguin discutits, si tenim l'equivalent català. Així, en lloc de “calentar”, seria millor fer servir escalfar; en lloc de “col·lisionar”, col·lidir o topar; no usar “empotrar” per encastar, ni “espònsor” per patrocinador, ni “hombreres” per muscleres o espatlleres, ni “link” per enllaç, ni “novedós/osa” per nou/nova o innovador/a, ni “nòvio/a” per xicot/a o promès/esa o nuvi/núvia, ni “peatonal” per de vianants, ni “pegatina” o “enganxina” per adhesiu, ni “policial” per policíac/a, ni “sudadera” per dessuadora, ni “taladradora” per perforadora o màquina de foradar o trepant, ni “tamany” per mida o grandària o dimensió, ni “tonteria” per ximpleria, ni “tonto/a” per ximple o tòtil/a o tanoca o babau/a, ni “vivenda” per habitat34

▲ Pau ve del llatí “Paulus” que vol dir petit (en humilitat, potser?), perquè la llengua ha creat l’expressió ‘Més alt que un Sant Pau’. Coses de l’idioma, doncs.

ge o casa, ni “baffle” per altaveu, ni “sublevació” per revolta o insurrecció, ni “customitzar” per personalitzar o adaptar al(s) client(s), ni “privacitat” per confidencialitat o secret o intimitat o privadesa, ni “desvelar” per revelar o descobrir... O fer servir “pinxo” en lloc d’’enfilall’ o “xupito” per ‘didal’ o ‘didalet’ o “pedrera” per ‘planter’ o, en els esports amb pilota, utilitzar “golejada” (del castellà “goleada”) en lloc de ‘pana’. Li ‘va clavar una pana’ que indicaria una victòria contundent. O també ‘panera’, que també és un cistell gros. O ‘pallissa’, altrament seria ‘golada’ (‘guanyar amb golada’ o ‘clavant una golada’), tot i que aquest terme vol dir també la quantitat de líquid que un animal treu per la gola. També és cert que hi ha que tira al dret i t’etziba directament allò de “Quién mucho abarca, poco aprieta!” en lloc de ‘Qui molt vol, molt perd!’ O l’expressió masclista d’“Aquí te pillo, aquí te mato” per la barroera i pràctica ràpida d’‘Eixuga’t i tornem-hi’, on no es mata ningú i potser lligaria amb la barreja lingüística de l’estirabot “Rosa rubiales”, ‘has vist mai un pardal sense ales’? A més a més, caldria ‘Refiar-se d’algú’ o ‘aixecar-li la camisa’, ‘prendre-li el número’ o ‘passejar-se’l’ i no pas “Prendre-li el pèl”; ‘Ja està dat i beneït’ o ‘Això és joc de poques taules’ per “Ja som al cap del carrer”; ‘No

veig per què he de fer-ho’ per “No tinc per què fer-ho”; en lloc de l’arxirepetit “Felicitats” hauríem d’utilitzar ‘Per molts anys’; en lloc de “Com això li cantin a gaires dones...”, caldria dir ’Si això ho arriben a cantar a gaires dones...’; en lloc de “Com no”, ‘Evidentment, prou, no ho cal dir...’; en lloc d’”En breus moments l’atendrem”, ‘D’aquí breus moments l’atendrem’; en lloc de “Sortiré de la reunió en cinc minuts”, ‘D’aquí cinc minuts sortiré de la reunió’, en lloc de “Marejar la perdiu”, ‘embolicar la troca’ etc. En fi, ja sabem que l’”ano” és el “culo en castellano” i que podríem dir a algú que no faci de “maestro Ciruela, que no sabe leer y pone escuela”. Però, com que sortosament la realitat és molt tossuda a pesar de menyspreus i prohibicions seculars, per acabar aquest enfilall, rosari, reguitzell o sèrie de paraules, compararem un llistat d’expressions en les dues llengües algunes de les quals circulen per internet. És aquesta: Ells diuen "mosquearse" o "tener la mosca detrás de la oreja", en canvi, a nosaltres, ens ‘puja la mosca al nas’, sobretot ara que els espanyols es posen davant un plat de “jabugo”, mentre que nosaltres fem la mateixa cara davant d’un de ‘rovellons’, però que, per la sequera estiuenca, no se’n troba cap ni per remei de Déu. l’om revista de riudoms


tal dia farà un any Ells es queden “sin un pavo” i nosaltres ‘plomats’ o ‘pelats com un jonc’. Mentre nosaltres quan ens enfadem tenim dues feines: enfadar-nos i desenfadar-nos, ells diuen que "quien se pica, ajos come". Ells diuen “perro viejo” i “mosquita muerta” allà on nosaltres diem 'gat vell' i 'gata maula'. La sort màxima de la rifa és un masculí, “el gordo”, allà, i un femení, 'la grossa', aquí. De la dona de Sant Josep, els espanyols en destaquen que sigui “Virgen” i nosaltres que sigui 'Mare de Déu'. Ells paguen “impuestos”, que ve d'”imponer”, i nosaltres 'contribucions', que ve de 'contribuir'. Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns 'sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'pocavergonyes'. Ells poden “marcharse de rositas” i nosaltres, en lloc de tocar els dos, a tot estirar ens en poden ‘sortir sense conseqüències’. Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen “madera” quan nosaltres toquem 'ferro', sobretot a Tarragona, al famós i emblemàtic balcó del Mediterrani, al capdamunt de la cèntrica Rambla Nova (allí sí que ‘amb vistes al mar” i no com afirmava, al seu dia, la propaganda d’una urbanització local arran del cementiri municipal). Allà celebren cada any les “Navidades”, mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples “buenos días” i “buenas noches” diaris. Ells destaquen una “Nit Bona” o una “Nit Vella”, en canvi nosaltres celebrem la ‘Nit de Nadal’ i/o el ‘Cap d’Any’, sigui un final o un començament, ja que els extrems es toquen i podem anar d’un ‘cap a l’altre’. A Espanya es veu que ho donen tot, “dar besos, abrazos, pena, paseos...”, mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets ('fer petons, número 486 • desembre 2011

abraçades, pena, un tomb...'). Així, entre moltes altres expressions, diem ‘fer acte de presència’, ‘fer aigües’, ‘fer alto’, ‘fer a mans’, ‘fer anar (o ballar) com una baldufa (escombra, de qualsevol manera)’, ‘fer anar dret’, ‘fer anys’, ‘fer ballar’, ‘fer barretada a’, ‘fer befa de’, ‘fer beguda (o un beure)’, ‘fer beure a galet’, ‘fer bo’, ‘fer boca’, ‘fer bona cara’, ‘fer bondat’, ‘fer bonic’, ‘fer bon paper’, ‘fer bossa’, ‘fer botifarra’, ‘fer bracet’, ‘fer cagarel·la’, ‘fer calaix’, ‘fer callar’, ‘fer campana’, ‘fer cantonades’, ‘fer cap’, ‘fer cara’, ‘fer cinc cèntims’, ‘fer compliments’, ‘fer com qui sent ploure’, ‘fer córrer els dits (la veu, les tisores, l’ungla)’, ‘fer costat’, ‘fer creu i ratlla’, ‘fer de cos’, ‘fer de mal veure’, ‘fer denteta’, ‘fer diana’, ‘fer diners’, ‘fer dissabte (divendres)’, ‘fer el boig (el borinot, el buit, el compte)’, ‘fer el compte de la vella’, ‘fer el cor fort’, ‘fer el fet’, ‘fer el pagès’, ‘fer el pes’, ‘fer el pinxo’, ‘fer el ploricó’, ‘fer el préssec’, ‘fer el primer pas’, ‘fer el ronsa’, ‘fer el salt’, ‘fer goig’, ‘fer gràcia (vidriola)’, ‘fer homes’, ‘fer l’ànec (la papallona, la part, la pau o les paus, la pinya, la pipa, la punyeta, la rateta, la seva, la traveta, la vida impossible, la viuviu, l’estira i arronsa, l’home, l’impossible, llàstima, lleig, llufa, l’orni, l’ullet, mal, mala espina, malbé, malves, mans i mànigues, marrada, marxa enrera, mèrits, morros, mullader, mutis, muts i a la gàbia, non-nom, números, ombra, petar la xerrada, por, pudor de socarrim, punt, ràbia, ressopó, retrets, rodar el cap, rotllo i rotllo a part, safareig, salat...)’... Ells no diuen mai “como que” ni “girarse”, sinó “volverse”. Allà diuen “¡oiga!”, quan aquí filem més prim amb un 'escolti!' Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen “morenos” i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment “almeja” i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és la d’un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas; i, en l'altre, la d’un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil, que, per cert i segons “vox populi”, per ser bona ha de tenir tres senyals: ‘madura, secallona i picada pels pardals’ i origina l’endevinalla ‘La fruita més bona la porta la dona’. Per això nosaltres diem ‘Estar tou com una figa’ i, en castellà, “Estar como un naipe” , sense oblidar allò de no ser ‘ni figa ni raïm’, ‘ni cuca ni moixó’, ‘ni carn ni peix’ o ‘ni fusta ni redolta’...

Mentre ells “hablan” –i fan!–, aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà, per ensenyar alguna cosa a algú, “adiestran” i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la ‘sinistra' (esquerra). Tampoc no coincidim amb les verdures i hortalisses. Així diuen “Me importa un pepino”, mentre que nosaltres, per ‘pebrots’ –o no–, al·leguem que ‘M’importa un rave’ o ‘No val un rave’. Tampoc no provem una menja, sinó que la ‘tastem’... Si fins i tot el terme “peseta”, la moneda de curs legal a l’Estat espa nyol des del 19 d’octubre de 1868 fins a l’1 de gener de 1999, és un diminutiu del català ‘peça’ que, per tant, hauria d’haver donat “peceta”, però que, marxant d’aquí ens ha retornat transformada en l’estranya ‘pesseta’. Amb aquests canvis, per què no celebrem l’any nou xinès, el carnaval de Rio, etc. com alguns fan amb el Halloween o el Valentin’s Day enfront de Sant Jordi, la castanyada, etc.? Amb tot, només 6% de les joguines que hi ha al mercat són en català, és a dir, uns 750 jocs o joguines, segons la Plataforma per la Llengua. En fi, tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no només canvien de llengua. També canvien de punt de vista. Com a curiositat i per acabar aquest escrit, sembla ser, però, que les tres paraules catalanes més llargues són ‘anticonstitucionalment’, ‘tetrabromofluoresceïna’ i ‘tetraclorobenzoquinona’, amb 22 lletres cada una. I també, de les, com a mínim, 278 paraules que en català tenen gràficament les cinc vocals una vegada cada una, no n’hi ha cap, però, que les tingui per ordre alfabètic. Si s’hi fixen, només ‘quodlibetal’ les té en ordre alfabètic invers, la més curta és ‘ouaire’, la més llarga ‘constructivament’ i la més nostrada, a qui hauríem de fer un monument i defensar-la, és ‘riudomenca’. ✐ Josep M. Toda Serra

35


retalls de diari

Riudoms, cantó independent

Encara que a Catalunya aquesta iniciativa no prengué massa peu, sí que van haver-hi algunes provatures. A la premsa de l’època va quedar reflectit un curiós intent de creació cantonal a la nostra població. Així, el 13 de gener de 1874, el comandant Mateu Porqueras, conegut amb el renom de Saqueta, va entrar al nostre poble amb un grup d’incondicionals i va proclamar el cantó de Riudoms, és a dir, va declarar la independència de la nostra localitat de tot organisme forà. Un fet ben insòlit en la nostra història! Les circumstàncies foren tractades a la premsa de la següent manera: “Noticias algo alarmantes circularon desde las primeras horas de ayer tarde por esta ciudad (Tarragona), diciéndose que Saqueta con alguna fuerza

36

de su batallón se encontraba en Riudoms, sublevado, en donde proclamó el cantón, aguardando que los republicanos de Reus secundasen su movimiento. De esta ciudad salieron fuerzas del regimiento de San Fernando hacia Riudoms y á eso de las 4 de la tarde también se dirigió al mismo punto el batallón Fijo de Ceuta, que, procedente de Tarragona, pasó por ésta sin detenerse. Dícese que al tener noticia los sublevados de que se acercaban fuerzas del ejército á combatirlos, en vez de sus camaradas de ésta (Reus) como esperaban, tomaron a toda prisa las de Villadiego sin haber podido conseguir que la poca guarnición y los voluntarios de Riudoms les siguiesen.” (Diario de Tarragona, 15-I1874, p. 2). L’acció sobre el nostre municipi va efectuar-se a l’expectativa que els federalistes de la ciutat de Reus actuessin; tanmateix, no fou així. Per això, quan les tropes lleials van circumval·lar la vila de Riudoms, els cantonistes van decidir tocar el dos sense oposar resistència. L’exèrcit regular va aconseguir arrestar en diversos masos el capitost Saqueta i altres vint-i-quatre membres del seu grup, entre els quals hi havia individus del batalló “Guías de la

‘‘

Diputación”. El dia següent es va reunir a Riudecols un consell de guerra per instruir una causa militar contra els insubordinats. Amb la temença que es dictessin sentències de mort, els republicans de Reus van intentar influir en la decisió judicial, encara que el cap insurrecte va rebre només una condemna de deu anys de presidi. Dóna la sensació que Saqueta, que havia comandat un batalló franc a Barcelona, tenia un bon full de servei, perquè tant el capità general de Catalunya com el governador civil de Tarragona van fer gestions perquè li fos concedit l’indult. L’acció dels cantonistes va produir-se tot just uns mesos després que el juliol de 1873 una incursió carlista pretengués apoderar-se també de la nostra població. En definitiva, les revoltes cantonals van ser un altre maldecap per al govern de la República, que se sumà a altres com la manca d’un lideratge polític, la Guerra dels Deu Anys a Cuba i la tercera guerra carlina. Possiblement, per això, aquesta Primera República va sucumbir, després de ser dirigida per quatre presidents distints, al cap d’onze mesos d’existència. ✐ Joan Torres Domènech

‘‘

La revolució cantonal va ser un moviment polític que va manifestar-se durant el període de la Primera República espanyola (1873-1874), que es va estendre sobretot per territoris del sud d’Espanya i per les províncies de Salamanca i Toledo. Aquest moviment es basava en un federalisme de caràcter radical i buscava la confederació de ciutats independents (cantons), les quals es federarien lliurament per mitjà de pactes bilaterals. En els llocs on els cantons van tenir èxit, es van suprimir els monopolis, es va reconèixer el dret al treball i la jornada de vuit hores i es va acabar amb els impostos sobre el consum. Malgrat que en alguns indrets el cantonalisme va resistir durant un cert temps, les autoritats governatives el van perseguir fins a arribar a eliminar-lo. Aquesta experiència fallida va tenir una gran influència en el naixement del moviment obrer anarquista.

Saqueta con alguna fuerza de su batallón se encontraba en Riudoms, sublevado, en donde proclamó el cantón

l’om revista de riudoms


col·laboració

Educació

La urbanitat no serveix per a res? Permeteu-me que no ho cregui, i menys ara en el moment en què vivim. Així que em disposo a llegir, traduïdes al català, algunes de les màximes que hi deia: «bon comportament i bons modals obren portes principals»; «la urbanitat és filla de la religió, germana de la caritat i companya de la virtut»; «són efectes de bona criança l’amabilitat, el bon humor, la discreció, la lleialtat». Segueix amb unes normes que convé recordar: «s’ha d’escoltar atentament el qui parla o instrueix»; s’han de fer servir les papereres i altres recipients per posar les escombraries”; “el bon escolar considera que l’escola és fins a cert punt

▲ Reglas de urbanidad para señoritas, de Fernando Bertrán (1859)

com un temple i s’ha de portar amb molta formalitat, per tant, el seu deure és estudiar, estar atent i sobretot respectar el mestre al màxim». Diu moltes altres coses que jo no apuntaré per a no fer-me pesada. Referent al comportament dels pares amb els mestres dels seus fills –em refereixo als pares que arriben fins i tot a

‘‘

número 486 • desembre 2011

pegar als mestres–, d’això, no en diu res, ja que llavors era impensable que algú se li pogués passar pel cap de fer tal cosa. Bé, després de llegir un grapat de normes del que no s’ha de fer i del que sí, he arribat a la conclusió que l’assignatura de la urbanitat sí que servia, i tant que servia!

✐ M. del Carme Barceló Barceló

‘‘

Avui m’ha tocat treure la pols a la meva petita biblioteca. M’encanten els llibres, sobretot els que t’enganxen, aquells que un cop t’hi poses no els pots deixar. En tinc dos una mica antics que són de quan anava a costura; quan m’han caigut a les mans no me n’he pogut estar de fullejarlos. El seu paper era tan esgrogueït que m’ha produït un sentiment de llàstima i nostàlgia al mateix temps. Un és una enciclopèdia, Segundo grado, de només 119 pàgines, però us puc dir que no hi manca cap assignatura; per exemple, Historia Sagrada –aquesta ja no compta–, Gramática Española –catalana no, perquè ja sabeu que estava prohibida–, Geomatría y Trabajo Manual, Historia de España, Ciencias Físicas y Naturales, Derecho y Urbanidad. Aquesta última, junt amb la Historia Sagrada, són dues assignatures que uns quants intel·ligents del moment van eliminar, perquè deien que no servien per a res.

La urbanitat és filla de la religió, germana de la caritat i companya de la virtut

37


col·laboració

Les sensacions d’un dia estrany Com cada any, quan novembre s’esmuny per l’aigüera del temps emergeix desembre amb tota la seva insultant parafernàlia festiva, sublimada per una publicitat televisiva que castiga sense pietat la retina d’una ciutadania exhausta pels estralls d’una crisi que sembla inacabable i a la qual encara ningú no l’ha intuït el final. Mentre el mes inicia la seva marxa, els anuncis de colònies es tornen més i més carrinclons i les necessitats del dia a dia van devorant els escassos recursos que les famílies reserven per a les festes nadalenques, apareix la molèstia del 6 just abans de la festa de la Puríssima. Un dia estrany, el 6 de desembre. Tot i que al començar té un caire de normalitat absoluta (l’habitual visita a l’Avenida, el talladet i les conegudes banalitats amb el Paco; que si el Barça, que si el Madrid, que en què han acabat ‘els cegos’ etc.), acaba per generar moments i sensacions estra nyes que s’inicien quan de sobte te n’adones que tot i no ser dissabte ni diumenge i no tenir consciència de cap celebració, no has d’anar a treballar. I aquí comença el desconcert: horror! Són les 10 del matí, què faig? Reacciones. Tranquil, et dius a tu mateix. Tinc moltes coses a fer: tinc lectura per començar, l’escrit de L’Om per fer, coses de la feina que puc avançar, potser estic de sort i haurà alguna bombeta fosa per canviar, etc. I t’hi poses. Tries un llibre... No, aquest no; aquest tampoc... Bé, ho deixo; començaré l’escrit... Et poses davant el teclat... De què parlo?, penses; i allí on hi hauria d’ha-

38

▲ Celebració del dia de la Constitució espanyola a la seu de la Comunitat de Madrid

ver les idees hi trobes un buit sideral on només es perceptible el ressò del no-res. No et rendeixes, continues, i els teus intents de concentració acaben per tenir èxit: ara ja no sents el buit, però és un èxit inútil. Segueixes sense idees, tens la sensació que el cervell ha metamorfosejat en una mena d’hamburguesa incapaç de qualsevol abstracció. Finalment, capitules i decideixes canviar d’objectiu... Busques els papers de la feina, i llavors arriba el moment salvador... Hora de dinar !

Tot passant, dones una ullada a la tele. Hi surt gent mudada. T’hi fixes una mica més i els reconeixes: són ministres. Deu ser alguna cosa a Madrid, et dius. Bé, ja ha passat el matí. Però el maleït 6 segueix allí, desafiant; tinc encara tota la tarda, sembla dir amenaçador. I tu sense saber què celebres. Ja hem dinat. Me’n vaig a la butaca, poso uns cds a l’aparell de música i em dis-

l’om revista de riudoms


col·laboració poso a passar una estona escoltant el country d’Emilou Harris, les seductores melancolies celtes de Mark Knopfler i allò més inconfessable com són els fados de Filipe Acácio (les meves perversions musicals es veu que no coneixen límits). El cas és que m’encasqueto els auriculars i dic adéu al món que m’envolta. Miro al voltant, estic sol. Es veu que el món que m’envolta ja ha decidit dir-me adéu fa una estona. Dels auriculars comencen a brollar els sons suaus i abellidors precursors de l’inevitable i, en el fons, esperada somnolència. I comença el trasmudament d’estat, de sòlid a gasós, i un últim pensament abans de la total finalització del procés de dissolució: dia 6, gairebé ja t’he vençut! I què celebrem? Transcorregut un temps indeterminat, obres de nou els ulls a la realitat i ha passat un lapse que només ets capaç d’avaluar en funció de la claror. M’he abaltit una mica, penses. L’Esther és uns metres més enllà, al sofà, llegint o resolent algun dels seus perma-

número 486 • desembre 2011

nents i interminables mots encreuats. M’he endormiscat li dic. Endormiscat? Em diu dirigint-me una càlida mirada i un somriure encisador. Endormiscat? Adormit com un sabatot i roncant com un búfal asmàtic, m’etziba sense immutar-se, amb un aplom només comparable amb aquell dels pistolers de l’Oest que saben que tenen tots els duels guanyats per endavant. Que bonica que és la sinceritat basada en la confiança que genera la convivència, penso. A més de donar-me un altre motiu per avorrir aquest maleït dia. Un cop superat el sotrac d’aquesta apreciació tan maliciosament subjectiva, em torna el pensament que de manera recurrent m’ha anat importunant tot el dia: Quin significat té l’existència d’aquest festiu/no-festiu tan estrany clavat al mig de la setmana? Què celebrem? Finalment ho acceptes, ja saps què se celebra. I llavors et deixes portar per una curiositat: te’n vas al diccionari i busques: ‘Celebració’. Ho trobes; i cap de les definicions encaixa amb el que tu sents, i aquesta percepció és la que em suscita la fantàs-

tica idea de passar la festa del dia 6 al dia 28, i quins serien els avantatges de fer-ho. En primer lloc, al ser laborable no caldria muntar tota una estratègia de supervivència per superar el dia i no ens sobrevindria aquest estat d’ànim que generen les celebracions forçades. En segon lloc, deixaria llibertat perquè si algú pensa que hi ha alguna cosa a celebrar, ho faci al seu aire, i en tercer lloc perquè, per a molts, seria l’encaix perfecte entre el significat d’allò que actualment es pretén celebrar i el sentit tradicional de broma, escarni i la conya que històricament han acompanyat el dia 28 de desembre. I a més, tenint en compte que la productivitat del país és al nivell de la de Somàlia, i que la situació econòmica es balanceja damunt d’un precipici que no té fons, fóra bo que algú assenyat i amb capacitat de decisió arribés a la conclusió que el més sensat fóra suprimir aquest dia de entre els festius del calendari.

✐ Francesc Xavier Bonet

39


col·laboració

La trucada Som a la tardor i les fulles cauen acolorides amb bellesa de mort. La Berta seu en una cadira, mirant cap enfora del balcó, a l’horitzó, on s’endevina una posta de sol de colors canviants i molt romàntica. Du els auriculars posats. Escolta l’Ave Maria de Schubert amb la veu potent, sensible i tendra d’Andrea Bocelli. Del pis de sota sent la remor de la castanyada: veus de gent gran i quitxalla, olor de moniatos cuits i castanyes torrades. La flaire que li arriba l’emociona. Ella, però, se sent bé amb la seva solitud. I, ara mateix, escoltant la veu de Bocelli li sembla trobar-se al setè cel. D’imaginació, a la Berta, no n’hi falta i pensa que Bocelli i ella farien bona parella si poguessin coincidir en algun dels seus concerts; que algú els presentés i s’enamoressin. Clar que això era un impossible o quasi una utopia, però, per somiar no s’havia de pagar i era tan bonic poder ferho. Sí, fóra fàcil enamorar-se d’aquest

40

tenor italià, molt fàcil potser fins i tot, ella ja n’estava enamorada, només escoltant la seva veu greu i dolça a la vegada. La posta de sol estava arribant al seu màxim esplendor, els colors eren majestuosos, quasi apoteòsics i se li humitejaven els ulls pel fet de poder contemplar aquell espectacle que li oferia la natura! Sí, (tornava amb en Bocelli) fóra bonic. Ella li donaria la vista, la mirada serena i plena d’esperança, li explicaria els colors del món, ja que l’Andrea era cec. I ell…Ell li donaria les seves cames fortes i segures, perquè ella era invàlida. Sí, farien molt bona parella! L’Ave Maria arribava al final i la Berta estava com en un núvol de plaer. Va sonar el telèfon, l’agafà tot traient-se un dels auriculars. – Digui’m? Va esperar uns segons però no se sentia ningú i això la féu empipar. Va tornar a repetir, ara amb veu més enèrgica

i enfadada: - Digui’m? Va sentir una veu gravada que deia: - «Buenas tardes, soy Roberto y le llamo de la compañía de telefonia Jaz». Clac! Va penjar en sec, s’havia acabat el somni romàntic de tardor! ✐ M. Dolors Nat i Pinyol

l’om revista de riudoms


Busques MOBLES?

MONTBRIĂ“ DEL CAMP (Tarragona) CTRA. DE REUS, KM. 9,200 TEL.: 977 82 61 28 FAX: 977 82 66 94 tarragona@merkamueble.com

www.merkamueble.com


breus

Avís als subscriptors Tots els subscriptors de L'Om, Revista de Riudoms, que encara no tinguin el llibre "Fotògrafs de Riudoms, el primer terç del segle XX",´volum núm. 8 de la Col·lecció de Separates d'Estudis Riudomencs Rivoulmorum, el poden passar a retirar gratuïtament, en hores d'oficina, pels establiments Centre Actiu (C/ Baltasar de Toda), per Finques Sol Mediterrani (C/ Sant Bonifaci) i per la Biblioteca Antoni Gaudí. Cal acreditar ser-ne subscriptor i aportar la butlleta editada per aquesta finalitat. Es podrà retirar el llibre fins el dia 31 de desembre de 2011. Un cop passada aquesta data, l'Associació Cultural Amics de L'Om, posarà a la venda els llibres no retirats. Per qüestió de pressupost, el volum no es fa arribar per correu.

Fe d’errates El jove que apareixia en el número anterior de L’Om, Revista de Riudoms i que lluïa una samarreta reivindicant el lloc de naixement de l’arquitecte Antoni Gaudí, no pertany a l’Escola de Futbol Baix Camp, sinó al CD Riudoms. D’altra banda, l’article sobre el Torneig Medieval publicat en el darrer número s’afirmava que el Mercat Medieval del gener l'organitza l'Escola Cavaller Arnau i en realitat l'organitza l'AMPA de l'Escola Cavaller Arnau.

Chow-Chow Història Segons tots els indicis, procedeix de mesetes estepàries del nord de Xina, on ha viscut des de fa més de 2.000 anys. En llenguatge autòcton se li denomina ‘llengua negra’ o ‘boca negra’, encara que hi ha llegendes que li denominen gos-llop o gos-oso per la creença del seu parentesc amb aquests animals. També hi ha estudis que indiquen que el nom pot venir d'una paraula que en xinès significa aliment. Al llarg de la història ha estat emprat com caçador, com tirador de trineus per monjos de Manxùria (amb poc èxit ja que no resulta ràpid ni bon tirador) i, per supos, com animal comestible, amb una carn molt apreciada. Característiques D'extraordinària bellesa i port elegant, recorda a un lleó, però amb llengua violàcia, molt fosca. De poca alçada i cos compacte, no desprèn olors. S'accepten els colors negre, vermell, blau, crema o blanc, de vegades amb ombres (però no taques). Comportament i caràcter Animal d'un sol amo, bastant tossut, de vegades dóna clares mostres de desobediència, pel que requereix una educació suau, però ferma i pacient. Digne i indiferent, és com si guardés la compostura davant qualsevol circumstància. Considerat tot un passota, podem veure-li impassible davant l'ordre que li dóna el seu amo, complint un càstig, sota una tempesta de neu o després d'oferir-li una llaminadura.

42

l’om revista de riudoms


gastronomia

Canelons de Sant Esteve Per la laboriositat que implica la seva elaboració, acostuma a ser un plat de dies festius INGREDIENTS 750 g. de carn magra de vedella 750 g. de llom 750 g. de pollastre desossat sense pell 750 g. de cansalada viada 100 g. de fetge de pollastre 250 g. de ceba perla 50 ml de conyac 750 ml de llet 40 g de pa sec oli d'oliva 50 làmines de canelons 2 L i 1/2 de beixamel sal pebre negre nou moscada

PREPARACIÓ Peleu i talleu la ceba a làmines ben fines i ofegueu-la amb oli d'oliva, a foc molt lent, en una cassola. Talleu la carn magra, el llom, el pollastre desossat i la cansalada a daus d'uns dos centímetres de costat. Salteu amb poc oli, en una paella ampla, a foc viu, i per separat, la carn magra, el llom, el pollastre i la cansalada. Reserveu-los. Quan s'hagi enrossit la ceba, afegiu-hi tota la carn i ofegueu-laa la paella. Salpebreu-ho i amaniu-ho amb nou moscada. Afegir el conyac i deixar evaporar tot l'alcohol.

número 486 • desembre 2011

Afegiu-hi el fetge de pollastre i ofegueu-lo. Mulleu-ho tot amb la llet i deixeu coure el preparat, a foc lent, fins que la carn sigui tova. Afegiu-hi el pa sec i feu-lo coure uns quants minuts. Rectifiqueu de sal, pebre i nou moscada i tritureu la massa amb una màquina de trinxar carn o amb una batedora. Deixeu refredar el farcit. Bulliu la pasta amb aigua i un raig d'oli per evitar que s'enganxi. També és important que tireu les làmines de pasta a l'aigua d'una en una perquè no s'enganxin les unes amb les altres. Escorreu les làmines i refresqueu-les amb aigua i gel per tal de tallar

la cocció. Traieu la pasta de l'aigua i poseu les làmines, l'una al costat de l'altra, a sobre d'un drap net. Amb una cullera o amb l'ajut d'una mànega de pastisser, col·loqueu una mica de farcit al centre de cada làmina. Enrotlleu els canelons i reserveu-los. Col·loqueu una mica de beixamel en una plata d'anar al forn, preferiblement coberta amb una safata de silicona o un paper sulfuritzat. Poseu-hi els canelons a sobre i cobriu-los amb la resta de la salsa. Abans de servir, escampeu una mica de formatge ratllat per sobre de la salsa i gratineu-los al forn.

43


cd riudoms CLASSIFICACIÓ QUARTA CATALANA GRUP 24

12a JORNADA PJ PG PE PP

GF GC S

33

12

11

0

1

60

12

0

VALLMOLL C.D. "A"

33

12

11

0

1

46

13

0

3

DUESAIGUES, S.R.U.E. "A"

30

11

10

0

1

29

11

0

4

LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A"

28

13

9

1

3

74

16

0

5

VILAFORTUNY ASSOC. ESP. "A"

21

12

6

3

3

35

21

0

6

SALOU, U.D. "B"

20

13

6

2

5

36

28

0

7

RIUDOMS, C.D. "A"

20

12

6

2

4

25

21

0

8

RIUDECOLS, U.D. "A"

19

12

6

1

5

41

39

0

9

ALMOSTER, F.C. "A"

19

12

6

1

5

18

22

0

10

L´ESPLUGA DE FRANCOLI, U.E. "A"

16

12

5

1

6

31

25

0

11

MONT-ROIG AT. "A"

14

12

4

2

6

20

30

0

12

VIMBODI, C.F. "A"

10

13

3

1

9

19

39

0

13

ALCOVER, C.E. "B"

9

13

3

0 10

24

40

0

14

PORRERA, UNIO ESPORTIVA "A"

7

13

2

1 10

12

37

0

15

LA RIBA, C.F. "A"

4

12

1

1 10

13

43

0

16

INTERNACIONAL DE REUS C.F. "A"

3

12

1

0 11

14 100

0

POS.

EQUIP

1

ESPAÑA CANONJA, U.D. "A"

2

PUNTS

RESULTATS C.D.RIUDOMS Jornada 10

PORRERA, UNIO ESPORTIVA "A" 3 - 2 RIUDOMS, C.D. "A"

Jornada 11

LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A" 4 -0 RIUDOMS, C.D. "A"

Jornada 12

RIUDOMS, C.D. "A" 2 - 0 MONT-ROIG AT. "A"

Jornada 13

VILAFORTUNY ASSOC. ESP. "A" 1 - 2 RIUDOMS, C.D. "A"

Jornada 14

RIUDOMS, C.D. "A" 2 - 1 ALCOVER, C.E. "B"

PROPERES JORNADES C.D.RIUDOMS Jornada 15

RIUDOMS, C.D. "A" - ALMOSTER, F.C. "A"

Jornada 16

RIUDOMS, C.D. "A" - L´ESPLUGA DE FRANCOLI, U.E. "A"

Jornada 17

RIUDOMS, C.D. "A" - RIUDECOLS, U.D. "A"

Jornada 18

RIUDOMS, C.D. "A" - DUESAIGUES, S.R.U.E. "A" FONT: FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

44

l’om revista de riudoms


equip femení cd riudoms

Les noies del CD Riudoms, segones a la classificació Juan San Miguel i Pau Poblet són els dos entrenadors d’un equip que, malgrat les dificultats amb què es van trobar en els seus inicis, es troba en una molt bona situació dins de la seva categoria. Juan San Miguel explica que, poc abans d’iniciar el nou projecte, l’equip anterior es va desfer, però que tot plegat va acabar anant per bon camí, amb l’ajuda també del CD Riudoms, que “ens va obrir les portes i ens ho va facilitar tot molt”, explicava. De fet, els entrenadors subratllen especialment la qualitat tècnica de les noies que configuren l’equip, però no tan sols com a futbolistes, sinó també com a persones. “Tenen moltes ganes i una gran capacitat de dedicació, i en el grup hi ha molt bon ambient, marcat pel respecte constant”, afegia Juan San Miguel. Ara, a punt d’acabar la primera ronda de la temporada, les noies estan en segona posició a la classificació, i els entrenadors creuen que tot podrà continuar en aquesta línia, si es manté la constància.

número 486 • desembre 2011

CEDIDA

▲ Equip femení del CD Riudoms.

“Intentarem pujar a Primera però, si no pot ser, com a mínim esperem quedar entre els tres primers de la classifica-

ció”, asseguren els tècnics del grup femení. ✐ Redacció

45


futbol base cd riudoms

El futbol base del CD Riudoms s'apropa fins a Can Barça El passat dissabte dia 18 de desembre, més de 70 aficionats del Club Deportiu Riudoms van acompanyar dos equips de futbol base del club fins a les instal·lacions del Barça, per tal de poder disputar dos partits de futbol 7 contra el FC Barcelona. En la seva visita, els equips riudomencs van fer lliurament de diversos objectes representatius de la vila, contribuint així a la promoció de Riudoms a l’exterior.

CEDIDA

El resultats van ser els següents: • Aleví CD Riudoms 0 - FC Barcelona 4 • Benjamí CD Riudoms 3 - FC Barcelona 3 Tot i no vèncer en cap dels dos partits, els joves futbolistes riudomencs van rebre tot un seguit de felicitacions de l'equip contrari, així com també dels serveis tècnics del FC Barcelona, que van reconèixer el seu gran paper. Després, tots plegats, vam poder realitzar el tour del Barça; un recorregut pels racons més emblemàtics de la zona: Visita al museui al Camp Nou, on un dels equips s'hi va poder fer una fotografia. ✐ Redacció CEDIDA

número 486 • desembre 2011

46


futbol base cd riudoms

número 486 • desembre 2011

47


publicitat

48

l’om revista de riudoms


esports

El recent creat Club de Pàdel i Tennis Riudoms segueix fent feina El passat 17 de setembre es va dur a terme una jornada de portes obertes de les pistes poliesportives del pavelló municipal, per tal de presentar el nou Club de Pàdel i Tennis Riudoms. Durant la jornada, van presentar-se els membres de la junta. La nova entitat esportiva riudomenca, el Club de Pàdel i Tennis Riudoms, va celebrar també el mes d’octubre el I Torneig de Pàdel de Riudoms, en què hi van prendre part 32 parelles.

CEDIDA

▲ Sònia Cros, durant el torneig Màster Provincial de Pàdel de 1ª categoria

El mateix mes d’octubre van començar les classes de tennis amb dos grups de nens i un d’adults, dos dies a la setmana. Aquest mes de desembre s’han ampliat les classes al dissabte al matí amb els més petits a partir de 4 anys. La Teresa Montserrat és la monitora encarregada de les classes de tennis. Per una altra banda, les classes de pàdel s’han iniciat durant el mes de novembre dos dies a la setmana i segueixen augmentant durant el mes de desembre. Com a satisfacció del club, la monitora de pàdel Sònia Cros va guanyar el passat dia 6 de desembre, per sisena vegada en la seva trajectòria, el Màster Provincial de Pàdel en la 1a categoria. CEDIDA

✐ Redacció

número 485 2011 486 • novembre desembre 2011

▲ Grup del CPT Riudoms dels més petits, amb la seva monitora

49


vida sana

Teràpies naturals (alternatives) Aquest mes us faig una petita descripció d’algunes teràpies naturals. La Naturopatia és un mètode de curació que tracta la causa aplicant agents naturals com les plantes i els productes naturals (complements dietètics), els propis aliments i les teràpies més apropiades per a cada cas. Reflexoteràpia podal. El cos humà està connectat per nombrosos canals nerviosos energètics. D’aquí que amb aquesta tècnica sigui possible unir una zona corporal amb un altra més allunyada. Es treballen les malalties a través dels reflexos del cos localitzats als peus. Test Equilibri Emocional. És un test muscular (Kinesiologia) que ens dóna informació sobre el problema a tractar i com corregir-lo, equilibrant les emocions amb les Flors de Bach, indicat en persones que tinguin pors, preocupacions, desinterès, dificultat d’aprenentatge, possessius, incertesa, pessimisme, depressió reactiva, cansament, apatia, impaciència, etc... Cura de l’Espatllat. És una tècnica terapèutica de la medicina popular catalana. Es pot aplicar en casos d’apatia, tristesa, trastorns de la gana, etc. Indicat tant per a nens com per a persones grans. L’Auriculoteràpia és una variant de l’acupuntura que estimula certes parts de l’orella. Indicada per a diverses afeccions

50

▲ La Reflexoteràpia podal treballa les malalties amb reflexos del cos localitzats als peus

com és el dolor en general, estats emocionals, trastorns de la son, de la gana, estimulació d’òrgans, circulació, etc... El Quiromassatge és un massatge terapèutic manual del teixit muscular amb la finalitat de promoure el benestar i la relaxació o tonificació de la persona, variant la intensitat i el ritme en funció dels objectius que es vulguin aconseguir. Indicat

especialment per a contractures musculars, estrès, apatia..... La Moxibustió és una teràpia que aplicant calor en uns punts específics del cos, estimula i reequilibra l’estat de salut en general. ✐ Berta Móra Roca Naturòpata / Test Equilibri Emocional

l’om revista de riudoms


vida sana

Cervicàlgia: sobrecàrregues musculars, la causa més habitual La cervicàlgia és el dolor a la zona cervical (cara posterior i/o lateral del coll). Pot ser per culpa d'una causa traumàtica (accident, ex. fuetada cervical), per sobrecàrrega muscular, artrosis, males postures o postures mantingudes, estrès, pinçament del nervi, etc. És important el tractament, perquè pot anar associat a cefalea (mal de cap), pèrdua de mobilitat (torticolis), mareig, vertigen, formigueig a les mans i/o dolor irradiat al braç. Què pot fer un fisioterapeuta? Segons la causa pot tractar la cervicàlgia mitjançant: • Tècniques articulars per desbloquejar • Massoteràpia per relaxar la musculatura • Electroteràpia per disminuir el dolor i la inflamació • Estiraments Traccions cervicals Mobilització del nervi afectat • Pot donar consells i/o pautes a tenir en compte a la vida diària. ✐ Alba Font Fisioterapeuta

Mensualment, es parlarà de fisioteràpia, la tècnica que utilitza preferentment els mitjans físics (moviment, aigua, aire, electricitat, radiacions, fred, calor, etc.), encara que, ocasionalment, pot recórrer als mitjans químics (ionoforesi, etc.) per promoure, mantenir i incrementar la salut.

número 486 • desembre 2011

L’equilibri del cap Al voltant del 10% de la població adulta sofreix en algun moment de la seva vida una cervicàlgia. La columna cervical consta de 7 vèrtebres que formen un suau arc de convexitat anterior i que contribueix a mantenir l'equilibri del cap. Aquest equilibri és correcte quan, si mirem endavant, col·loquem un cartró entre les dents i aquest es manté en posició totalment horitzontal. Aquesta posició d'equilibri és molt important, ja que sense ella la musculatura està treballant, i això explica l'augment de la incidència de cervicàlgies com a conseqüència de postures incorrectes, forçades i mantingudes molt de temps.

51



L'Om 486